cap d'any

Tenin una nit de festa per endevant sempre cal llevarse una mica mes tard. M'en recordo del de l'any passat que sortiem cap a Vancouver per coneixe't. Jo era inmensament feliç. Cap d'any es una festa de xirinola i bons proposits. Enguany torna a ser estrany. Em deixarant posar als fogons. La crisi m'ha fet pensar un menu d'amanida de tomaquets de pera farcits, sopa de ceps, remenat de bolets amb butifarra negre i cansalada i neules amb marc de cava i gelat de vainilla. La Rosa no ajudara i riura molt. Despres fumarem una pipa i menjarem raim de la disney i veurem las campanades del cracovia. Altres amics estan a hotels molt lluny i no ha anat be anar-hi. I a la vora tot comença despres de les 12. Altres caps d'any els he passat al cine de jove, de petit prenia olives en comptes de raim i l'avi Jaume feia les campanades amb la forquilla i la copa a les 10, em vaig prometre a Planoles esquiant, he fet cursets a la neu, he estat amb motos de neu amb el Lluis, mariscada a Mollet per el mil.leni, festes a partir de les 5 de la matinada, aprofitan ofertes hoteleres a Orense i en fi un desgavell. Aquest es un dels darrers en que ja no rebrem la trucada dels avis. I sempre recordare al Kevin molt petit, recollint confeti a Vaqueira per cremarlo a la llar de foc. Recolliem la sala per poder dormir al sofa-llit. Feliç 2011 Julia. Un peto ben fort.

matraca

Matraca No, era un programa de televisio on hi anaven els col.legis a competir en broma. Avui he endreçat unes cintes que m'ha passat el Blai en tirar el pis de Cerdenya. Hi havia una VHS, que no si si podras veure, on Sadako, el cole, presentat per Marc Martinez, el pirata. L'he posada, El pare devia tindre 12 anys. Hi sortia tambe el Gutierrez que ara es actor, un grup eren els barba rojas i el Pau els calaveres. Fuetejats per tres piratas dolents, les mari pilis, amb espases de fusta, caienlis damunt la molestia de les cordes i posant-se be el parxe de l'ull. tenien que contestar i acabar unes frases. El Pau i la seva companya van guanyar en fer 5 frases en un minut. El millor era com acabava les frases el Pau, Per exemple amb bandera, ell deia, "Catalunya te una bandera..amb una calavera" .Amb rom deia "Tenim una botella de rom com Cristofol Colom" i aixis. Haig de navegar per anar a comprar, el capita porta un lloro com un moro". Partin'se de riure i apartant els dits rem quan li picaven els pirates, crec va ser tota una experiencia per ell. Penso que ja tenia dins l'anima de independentista. Altres cintes eren una de skate que els hi encantaba i la final de Berna de copa contra el sampdoria, 2-0.

el concert

Hem baixat de Sant Feliu amb la carrretera glaçada. Era tot tan glaçat que l'avi a patinat a la rampa de casa i m'he comtat les costelles, quina patacada. Haguessis rigut, pero no feia gracia. El pobre Ares em mirava a terra sense saber que fer. Despres, mentre tornava amb mi, vida de jubilat, llegir l'Ara, escriure una mica, mirar el face,...Dinar poc i migdiada, per que al vespre baixem a Barna a veure un concert d'uns nois, Ivanow jazz group, que ens agrada molt. Era al Apolo 1,una sala music hall molt antigua, tipo Paloma, situada al Paral.lel.l. Es una zona que a 'avi no li ha agradat mai. Ara es una continuacio del Raval i uneix pl. españa amb Colon. Es un mon d'artistes fracasats, de gent que es busca la vida com pot i força desestructurat. Per aixo potser el public del concert no callaba, encara que aixo ara deu passsar sempre. Era un concert diferent de Nadal. Al grup de 8 musics i una cantant. s'hi afegia un cantant nou i tres mosses que feian una representacio trencadora de la historia de Betlem. Les peces eren els principals nadales americanes i catalanas versionades en jazz. Com el nou-vell govern de Mas tot torna. Nomes 3 dones i molts veterans de l 'epoca Pujol. Si els van treure perque tornen ara?. I el Bojan en va fer 4 a Honduras en un gelid estadi de Montjuic.

nadal

Son uns dies freds i bonics. Fins aviu no he pogut les teves fotos amb la samarreta del Barça i el nº 3 del Pique, posant Julia. No em dius si vas pasar el sant Esteve amb el pare. Encara falta una mica perque m'expliquis coses. Nosaltres, despres d'alguns anys, varem dinar a Vilassar, a casa la Montse i el Jaume. Es una casa que envejo. S'hi respira pau i la gent hi esta tranquila. Amb la Irene hi havia la Moncu i el Kevin. Cava, torrons, atmetllons, una mica mes i no els veig i migdiada veient Oceanos,un documental precios i relaxant. Al vespre, tots les fills, explican els seus dinars. Els Blai i la Gala ens regalen fotos enmarcades del casament, M'emocionan sempre.Segurament ha estat el dia mes feliç dels darrers anys. Van tornar a sopar i van acabar a les 4. Per sant Esteve, a casa amb els unics tiets de la Rosa, el Paco i l'Antonieta, un agradable matrimoni de mes de 80 que viuen a Aiguafreda. Fa 4 anys van perdre un fill. I despres d'una bona conversa, 30 kms i cap a casa. Veure la pressa de possesio del Mas, i fer travesses sobre el seu govern. Ja el comentarem pero sempre sera derechon, posi qui posi. I d'aqui una estona, Catalunya-Honduras, que penso hi anira poca gent I despres un concert de Ivanow al Apolo que ja t'explicare.

El pequeño rey Macius

Tras la muerte de su padre, el pequeño Macius tiene que hacerse cargo de la mayor de las responsabilidades: ejercer como rey. Todos los niños sueñan con poder sentarse en un trono real y dar órdenes, pero la experiencia le va a enseñar a Macius que las cosas no son tan sencillas como parecen. Con la ayuda de su profesor y su grupo de amigos de siempre, deberá hacer frente a los problemas cotidianos de un monarca y a las amenazadas de sus enemigos, entre ellos un general que quiere derrocarle. A pesar de tratarse de una idea alemana, los niños españoles se han familiarizado con las aventuras del rey Macius gracias a la serie de dibujos animados emitida en televisión. Sus creadores, Sandor Jesse y Lutz Stützner, decidieron llevar todos los personajes de su colorido universo al largometraje y así es como surgió "El pequeño rey Macius", que data de 2007. La película sigue la misma línea argumental que su homóloga televisiva, con unas técnicas de animación tradicionales que se asemejan mucho a las ilustraciones de los cuentos. No faltan los toques de humor y de ingenio que suelen acompañar las peripecias del simpático monarca, así como los valores que pretenden fomentarse entre sus jovencísimos espectadores: amistad, respeto, solidaridad y responsabilidad. "El pequeño rey Macius" cuenta con originales personajes que conforman una divertida corte en miniatura: Erasmus, Hanna, Anton, Felix, Dormesko, el General y, como no, el propio Macius, que sueña con crear un paraíso para los niños.

el esfuerzo y el animo

La muerte del prestigioso coreógrafo Maurice Béjart en 2007 supuso una pérdida irreparable para el mundo de la danza, pero sobre todo, para los treinta y cinco bailarines internacionales que forman su compañía: el Béjart Ballet Lausanne. Obligados a mantener el nivel de su maestro para no desaparecer, los artistas preparan un nuevo espectáculo con ilusión, sacrificio e incertidumbre ante el futuro. Este documental sigue todo el proceso de creación y rinde un sentido homenaje a Maurice Béjart. Presentada en la Sección Oficial Tiempo de Historia de la 54 Seminci de Valladolid, "El esfuerzo y el ánimo" es una mirada al mundo de la danza a través de una de las compañías más aplaudidas: el Béjart Ballet Lausanne del desaparecido Maurice Béjart. El documental ha sido realizado en solitario por Arantxa Aguirre, co-directora de "Hécuba, un sueño de pasión", que aprovecha el proceso de creación de un nuevo espectáculo del ballet para hablarnos de los temores de sus bailarines, así como sus sueños e ilusiones por sacar adelante su futuro. El coreógrafo Maurice Béjart murió en 2007 como uno de los artistas más importantes de la danza del siglo XX. Sus espectáculos cautivaron a espectadores de todo el mundo y su particular estilo le llevó a revolucionar las artes escénicas. Su ausencia deja huérfanos a los bailarines de su compañía, treinta y cinco hombres y mujeres llegados de los cinco continentes, que se muestran ahora entre bambalinas y sobre el escenario para descubrir cómo quieren honrar la figura de su maestro, con la nueva dirección de Gil Roman.

les tradicions

Avui al vespre es feste grossa, sobre tot pels castellans. A part de creure que els reis eren 4 i que l'estel que els guiava era el Haley, m'agradaria saber si el pare et posa tio. Si t'ha fet una mica de pessebre per jugar. O si tens un arbre perque el pare noel et posi regals. Avui encara tothom treballa tot i el poc dinamisme economic d'enguany. Aquesta nit, pero tambe cada dia de festes, com cada dia, m'enrecordare de tu i el pare. Aixecare un moment la copa i amagare una llagrima per demanar tot seguit que un dia, les dues coses, les fem junts. Quan hi han tantes families, tan pobres com som, s'aprofiten tots els dies per reunirse amb uns i d'altres. Dema veure al Kevin i al Blai, encara que sigui un moment. Com diu el Joan Salvat Papasseit, poeta del poble de qui avui s'en fa resso, el nen Jesus ens mirara fen la festa i per tantes coses es posara a plorar desde el seu llit de palla. Avui darrera l'alegria buscada i compartida s'esfumara la politica, per un moment la pobressa o la manca de salut. L'enyor s'endura la passio i la il.lusio fara que neixi l'esperança. I cercarem en la nit el record dels amics perduts que no han pogut arrivar a aquest Nadal tot i intentar ho. Aqui es nadal i estic content, disfrutem del que volem i compartim el que tenim.

president

Tenim nou president a Catalunya. L'Artur Mas, 129 president de la Generalitat. L'avi nomes ho ha estat dues vegades a la seva vida. De la AGIC, Associacio de Gabinets d'Informacio de Catalunya, on intentavem equiparar als periodistes d'empreses amb els de la premsa, i ara, del Cine Club. Espero que tingui molta feina, Que s'ha assessori be. Que es llevi ni tard ni d'hora. Que aprofiti els dinars per fer feina de veritat. Que brindi amb cava per coses importants, Se que mai s'el tirara per sobre com d'altres. Que la loteria que li ha tocat, per les eleccions, no sigui nomes per tapar forats. Que la filosofia sigui entenedora que en tingui i la sapiga explicar. Que la cultura de coalicio o del que sigui, no serveixi nomes per donar noms a problemes mal portats o enquistats. que s'assesori externament i sense remuneracio de consells de grups especialitzats. Que els escolti. Que continui aonseguint aquest posat humil, de corbata lletja i camisa fosca. Que logri ser agrait com diu fins al final. Que s'enmiralli en tantes coses bones dels anteriors presidents. Que es planti tan com pugui en la defensa del catala. Que trenqui amb Espanya el que li permetin, uqe ja donarem la cara. Que esperi que l'Scarlett Johansson el truqui. I que sempre vagi a sopar a casa.

la loteria

Es veu que loteria ve de sort. Dels romans que repartien les terres quan dominaven un troç. A l'avi no li ha tocat res. Al cineclub ens tornen els diners que no tornarem a jugar al nen. A Catalunya han tocat prop de 500 milions.Sobre tot a gent treballadora que es el que fa il.lusio. Pero tambe ens ha tocat una altre pedragada. Arran de la sentencia del estatut, ara la injusticia espanyola s'hi abraona. Avui tres sentencies, amb desconeixement de causa i mala fe evidents, afronten de ple el model d'inmersio linguistica catala. cel.lebrat a tot el mon. Tres demandes de pares cerrils, posen en perill la convivencia pacifica d'un poble. La gent ja esta cridant per tv3 a la insubmissio civil. I el parlament aturat en una investidura inutil. Aquests espanyols no pararan ara. Jo no se que fer. Poca cosa. Sortir al carrer altre vegada- I que?. No sabia si a partir de dema escriure l'altre blog en catala. La veritat es que el llegeixen a Sud america i Madrid. O sia que igual ja no hem llegeix ningu. El nostre poble humiliat de nou. I sense gaire capacitat de reaccio. Veurem com su pelara CIU ara que es trovara la patata calenta. I venen dies de pau i familia. I no ens podrem veure ademes. Dema potser tinguem nou president i una nova provocacio. Que volen aquesta gent?.

l'om

Es un arbre. Pero tambe es un periodiste catala que li cau molt be a l'avi. Ha presentat la Marato. I te un do especial per fer sentir comode a l'entrevistat. Ell diu que la gent vol que el vegin amb els seus ulls. La mataro, un programa de 15 hores per recaptar fons per les enfermetats cerebrals adquirides, va entrevistar a molts nens que amb les seves histories feien plorar. Pero ell no plorava, i els hi deixava l'espai necessari per que rebessim el seu clar i tendre missatge des de les ganes seguir lluitant en la nova forma de vida que els havia tocat. Ahir va cloure un programa, el convidat, on ell va a pasar un cap de setmana a casa un famos. No es per ensenya la casa, sino per estar i coneixer una mica mes, fins on ell vol, al personatge, que es qui fa que sigui mes o menys interessant. Ahir va acabar amb un music, Pau Riba, net del poeta Carles i autor de "Nina de porcelana....". Molts dels protagonistes proposats els han acabat no fent perque no volien no se que o que no sortis no se qui. Aixo diu molt de l'esperit del projecte i del seu equip, molt reduit. Ara, es soci del Ara, vol cuidarse una mica. Diu que l'unic footing que ha fet el darrer any, son els minuts que ha rodat amb el que l'invitava si en feia. Ja en som dos.

els pastorets

Es una tradicio nadalenca representarlos. L'avi va fer els decorats d'uns que varem rpesentar (del Folch i Torras crec) a Bellvitge i on hi surtien tots els Aragay. A la representacio al Pavello d'ahir del poble hi van anar els amics dels actors. Eren uns pastorets raros, barreixa de terra baixa i numeros musicals que interpetaven dimonietes. Son diferents maneres d'aproximarse a la historia sagrada catolica o cristiana que revifa aquests dies, sigui amb el teatre o el pessebre. Van començar a les 7 i despres del derby a les 22.00, encara no havien acabat. Amb el futbol un altre maneta. Despres d'un mal son amb la feina, el mobbing encara surt, ens hem llevat igual, encara que es diumenge. La Rosa fa un any que ha tornat de Bangalore i queden 11 dies per tancar i començar una nova etapa. Avui es el dia tambe de la marato de tv3. 14 hores de programacio especial per recollir diners per enfermetats paralitzants. Esta be pero penso que no es la manera de enfrontar la investigacio cientifica a traves de la caritat. Avui hi ha un dinar especial amb la penya blaugrana. Com a tot arreu, la directiva que treballa i es reuneix tot l'any, fa un dinar per Nadal amb les senyores tantes vegadades sacrificades per els constants 5-0. Aixo es un no parar, de moment.

la molsa

Avui et copio el blog de la Rosa, que parla de coses molt maques i utils. Cal recordar que la funció d’aquesta planta és molt important dins del bosc. L’extracció de molsa en grans quantitats d’una mateixa zona pot malmetre l’equilibri de l’ecosistema del bosc. A més, com aquesta planta creix en llocs ombrívols i humits, té una gran capacitat de retenció d’aigua i d’acumulació de nutrients; i, per tant, és l’hàbitat d’animals petits, serveix de substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes i protegeix el sòl.
No cal fer tot el pessebre amb molsa, pensem que Betlem no és pas una zona amb grans concentracions d’aigua, per tant podem fer-ho amb sorra, encenalls, terra de jardí, llavors (mill, escaiola ) llegums (llenties) ...i en tot cas fer algun detall amb la molsa que figuri que son matolls d’herbes...si ho feu així, la natura i els que l’estimem us ho agrairem molt.
Cal prendre consciència del què significa agafar molsa al bosc d’una manera indiscriminada. Si bé és cert que la molsa es pot mesurar en euros a preu de mercat, les possibles greus conseqüències per al medi ambient no tenen preu, ni es poden mesurar. Dema t'explicare el dia d'amics invisibles, pastorets i derby's.

la finestra

Les finestres son una mirada a la vida. Es molt important el que veus des de dins de casa. Excepte com tu i jo que vivim quasi al mig de la natura. Diuen que quan la tens tan a ma no cal veurela. L'avi durant molts anys feia una foto del que es veia desde l'habitacio quan sortiem fora. Ara no se on estan. Moltes ni se d'on son. Ara.amb el fred, s'haurien de baixar les persianes a la nit i obrirles amb el sol, com feia de petit amb l'avi Jaume. Es aleshores quan prens consciencia d'on ets. M'agradaria que el pare si pot em fes una foto del que veus tu al llevarte. Jo ara veig pedres de cases de poble, que saps que estan molt juntes, com a Venecia. O tambe un gran pi, una gespa, una taca blava de piscina i un cel clar amb un nuvol congelat fet de fum de xemenia. Abans peces de roba urgents i despres estris de cuina per esmorçar. Per les finestres mal girbades es perd fins un 10 % de la calefaccio. La meva dutxa en te una que fibla com un mosquit dins l'aigua calenta quan bufa el vent. En tinc 4 de marcades que anire canviant quan pugui. S'ha de fer una mica de defensor de la casa, quan els seus ulls, les finestres, es queixen o fins i tot ploren, que es quan hi entre aigua quan plou de costat. Mirare de posarles com les teves; abatibles, hermetiques, de doble vidre i que no volin els porticons.

l'esmorçar

S'ha d'esmorçar. De petits mes i dos cops. Alguna cosa per sortir de casa i despres a mig mati per no arribar al dinar mort de gana. Saps que a Catalunya es dina tard. L'avi quan treballava sempre nomes menjava a mig mati, si pot ser les 11,23, que es la mitja europea. Ara ho faig, ho procuro, esmorçar dos cops. Al llevarme fem un cafe, jo curt, la Rosa llarg o america, amb alguna pasta o galetes maries. Al pis de baix de casa seva es un obrador, un forn. Hi de vegades hi compra croissants, ensiamades, xuxos, donuts o alguna altre marranada. De nou a onze m'agrada ara escriure alguna cosa, llegir el diari, radio o magazine televisiu i contestar face i correos. I ve el segon esmorçar. El primer del ranking es un pa amb tomaquet amb truita francesa. Pero sempre acaba sient un franfurt, de fuet o lloganissa, de bull, de butifarra blanca o negre, pernil dolç o salat i fins i tot formatge o sobressada. He volucionat del cacaolat a la cocacola, fins que un dia em vaig passar a la cervessa de poma i despres a la sense alcohol. Si hi ha temps i el lloc es tranquil, sigui casa o bar, un carajillo (cigalo) de cognac, encara qe diuen que ha de ser de rom. Per descansar una estona mes. El dinar t'ha de deixar el cap clar per poder llegir una mica a la tarda. Si hi ha lum i claror.

la posta

El millor seria llevar se amb el sol. I recollirse amb la posta. Avui es posa a les 17.58. Avui comença a allargar se el dia. 9 segons nomes, pero suficient per capgirar la inercia. He vist per televisio nevadas importants al teu pais. Els nens anirien al cole mes contents, si poguessin entrar amb el sol. L'avi pasa al mati i la tarda pel cole de Bigues. El batibull de nens i pares, no te res d'envejar als de BCN. Amb autocars i tot. Els grups dificulten la convivencia ja prou dificil en minoria. I les multituds crean hostilitat. La ventatge que teniu els nens que podeu viure aprop d'un bosc es que podeu correr. Per on corren els nens a ciutat?. Els matins amb sol haurien de ser per llegir, reunirse i estudiar. Sobre tot escoltar, perque el sol d'hivern te un silenci fred de biblioteca. Dinem a casa. 28 amics han contestat ja la nadala que hem enviat amb la Rosa. Aixo dels mails es fantastic es digui el que es digui. Aquesta tarda no tinc cap "junta". L'únic interessant de que s'allargui el dia es que cap el tard, la seva llum t'acompanya a veure exposicions, o fins i tot al teatre. Presentacions de llibres, conferencies, concert, cel.lebracions, cine o sopar, son algunes de les coses que et perds vivin lluny del brugit de l'aglomeracio. I et quedes mirant el sol rogent jeient als cingles com a poltrona.

l'arquitecte.

Vida normal. Comença la setmana. Els matins de la tele catalana marquen la normalitat. Ens hem aixecat amb certa lleugeressa i tot. Hi ha fisio. Quan hi han coses de fer tot s'accelera una mica. Fins i tot els petons i l'amor. Als pobles no hi han grans anniversaris de coses culturals. Es molt dificil per exemple que alguna entitat cel.lebri 150 anys com avui l'Ateneu de BCN que presideix l'Oriol Bohigas, politic pero principalment arquitecte de la gauche divine. L'avi de jove volia ser arquitecte. Vaig començar i fins i tot vaig fer 4 anys de primer, aprovant els dibuixos tecnic i artistic. Abans als 4 anys, si no pasaves de curs et feien fora. Del meu curs el E, nomes van aprovar 7. Fills d'arquitectes com Fontquerni, Balcells, Mitjans, Iniesta, Gurri i un que no. En Josep Barbera, que anys mes tard va matar a la dona i fill i es va tirar al metro perque la Generalitat l'havia despedit. L'avi va treballar als estudis del Joaquim Gaudi, si si, el Victor Sanchez amb l'Enric arbat i el Fernandez de la Reguera que actualment treballa per la "Carta del paisatge" de Catalunya. La Sussana (Fisio), m'ha fet un masatje amb ultra sons. Despres super, dinar lleuger i petita siesta, ja t'explicare per mi la diferencia amb migdiada, duran La Riera, teleserie catalana. Ara per sopar, ja visualitzo les llenties de nou. Porten ferro. Pero poc.

els oficials

Supoço que es per els pastilles que em costa aixecar me. No llevarme. Ningu parla de quan temps de descans necesita un cos amb parkinson per recuperar cada dia la musculatura fuetejada. I segur que deu ser importan. Esmorcem poc i cap a Granollers, la nostra capital, que ja casi em fa tan refus com BCN. Jo no se que la Rosa hi volia anar sola i fem gestions pesades, no massa llargues es veritat, a Hisenda, la Cambra i a companyies que son papers oficials o quasi. Amb fred fem una parada a una taverna vasca a les seves taules altes de fora, a la zona peatonal, doncs anem amb l'Ares. Tinc procastination. Es la paraula que defineix la mala conciencia que et proporciona quan no fas el que creus que has de fer. Pasa molt als jubilats, tot i que jo aviat fara dos anys. No agafas el nou ritme de les que noves que vols i pots fer. Jo no m'angoixo massa perque penso que tinc alguna excusa que espero no sigui per sempre. Es com quan tornes d'uns dies de vacances i has desconectat. Has recuperat alguns recons de la teva vida i els has de reubicar. Hem dinat unes llenties guisades per mi, bones, pero amb poca sal, sosaines. He pensat de buscar uns amics per jugar al domino. A la nit liquidacio de loteria amb la penya. Tenim el 84586, que compartirem.

els records

Avui diumenge em llevo tard. Amb unes fotos teves precioses que m'envia el pare. En una d'elles fas la "maneta". En d'altres jugues amb les teves joguines i rius. M'agradaria que em fessis arribar, ara i cada any la teva carta del pare Noel o els Reis. Amb la carta, a mes de veure el que et fa il.lusio, es veu com t'eduquen els pares, com modulen els teus desitjos, acoplan los a les situacions culturals i economiques. El que hem d'aconseguir entre tots sempre es que cada vegada que obris el regal d'aquestes festes, s'et il.luminin els ulls i cridis;"es el que volia!!!!". Els diumenges si esmorcem a fora ho fem a un altre forn amb menys juerga i amics, que tambe. Llegint la premsa m'he enrecordat de que encara tinc el cuquet de col.laborar en un mitja, Ja se que es dificil, estic lluny i atrafagat, pero hi han noves tecniques. M'agadaria estar amb el Txerra al seu Idees, o a Radio Som o perque no parlar de cinema a l'Ara. Al migdia, mentre la Rosa es recupera, veure als meus altres xicots, el Kevin i el Blai. Es tracta de buscar entre els records de les golfes, quins objectes encara tenen sentit abans de donarlos o llençarlos (he dit llençar?). Dinarem poc i per la nit pensarem perque hem salvat algunes peces de l'oblit. Salut mental i guarir ferides.

el mercat

Els dissabtes al poble hi ha mercat. Si ha d'anar d'hora. Molt mes petit que aquest tan gran que es el mon economic. Pots comprar hi de tot, formatges i mitjons, pero sobre tot verdures i fruites de temporada. Avui un suplement donava 10 raons, totes valides per ser vegetaria. Hi he passat pero nomes he vist pabrots vermells i alberginies. Els bolets son molt cars. I a mes la Rosa m'havia demanat de fer llenties, L'avi s'ha mirat una recepte per fer les guisades. Mai les faig igual. Ni de ingredients ni de ordre de cocccions. Avui reposaran i dema ja et dire com estaven o com han quedat dins la seva olla de fang. Al mati no ens hem llevat molt d'hora. Els jubilats no tenen dissabtes o diumenges. Hem pres galetes que li agraden a l'Ares i uns xuxos de crema bonissims. Ha estat un dissabte "gastronomic" si comptem la txocolata desfeta que hem fet per berenar. Tot aixo despres d'uns bons pessols i un cafe allargat amb cognac de granel, d'aquells que fan bona sobretaula, preparan la pel.licula de la tarda i induexen al somni mes plaent ni que sigui curt. Mentres tant al mon, wikileaks, el Carod preparant molt be el seu retorn el 2012, el Barça lluint Qatar i les esfreidores estadistiques dels maltractaments que no defalleixen. Per sopar, herbes vermelles del bosc i un iogurt de nabius de can corder.

l'acupuntura

Es una tecnica milenaria xinesa que conecta amb unes agulles especials punts del sistema nervios que poden curar, anivellar o reactivar enfermetats o carencies. L'avi hi va un divendres al mes. Es molt agobiant, una mitja hora, i en dic la plaça de toros. Ara m'en posen als peus i a la orella. De vegades penso que em curaria mes passejar mes estona a l'Ares. Despres paso una estona a una altre camilla i en fan alternativament reflexologia o les ungles, que les tinc fatal de caminar tan malament en forma de garra. El dinar s'allarga i el dia que fa 30 anys van matar a John Lennon, es el dia que Carod Rovira ha escollit per dir la seva. Penso que te rao, que es va apartar quan li van demanar, que donara suport a les municipals als alcaldes que li demanin i el mes important: que ERC no anira la propera legislatura al Parlament amb les mateixes sigles. Aixo i que el PSC demana ja una refundacio es el mes important junt que el Mas ja s'ha tret de sobre al Duran. Aquesta nit sopar amb els amics i pel.licula de caça sobre com John Huston volia matar un elefant mentre localitzava exteriors per La Reina de Africa. Si fossis mes gran et preguntaria quina canço del Beatles t'agrada mes. Digueli quan torni el pare que t'en canti una de lenta. Michelle per exemple.

la voluntad

Hi ha la voluntad, que es la força intelectual que et fa fer els coses, i l'esma, que ve a ser el mateix pero mes fisic. T'explicare com seria un dimecres de festa si l'avi tingues esma que ara per ara no en tinc gaire. No sempre dormo a casa, pero m'aixecaria igual de d'hora o de tard. El primer es vestirse i amb cotxe o no anar a comprar el diari i fer un cafetonet amb algun hidrat per anar agafant marxeta. Si tingues esma faria una piscina segons l'epoca, una mica de rem, pilotejar amb la raqueta, un 21, xutar 10 minuts amb les dues cames i una mica de bici estatica o millor de l'altre. Arriba l'hora d'esmorçar de veritat. Bocata de pastilles, beguda i potser un carajjillo per seguir. I arriba el moment de dutxarse i vestirse el mes comode i abrigat possible. De tant en tant afeitarse que es uns condemna biblica pels homes i que cada dia fa mes mandra. Correo, face, i blogs ocupen el temps fins l'hora de dinar i sempre s'ha de tornar a comprar alguna cosa. Avui dvd's per les pelis. Dinar equilibrat veient les noticies i les series que a molta gent li permeten la bacaina. A la tarda si no hi ha programacio especial, pel.licula, o llistes o parlar de plans i somnis. El dia cau aviat ara i tambe s'ha de endreçar la casa i fer carantonyes a l'Ares o passejarlo. I si tingues esma, caminar mitja hora amb la Rosa. La nit, despres de sopar poc, no me la puc treure del cap i amb feines arribes al final de Polonia. I sommies que torna la voluntat.

La U al reves

Es el pont. Es el que uneix dos dies sense haver de fer res. Encara hi menys gent i menys pressa. De fet ni esmorces i fas el vermouth directament. El maxim es llegir els diaris al llit pero no sempre es posible. I encara caldria inquibir hi temps per un llibre llegit a la llum del jardi, amb argument, amb dialegs, d'aquells que ja els voldries veure fets pel.licula. Al carrer, ningu, Es un poble fantasma. Despres mercat, tambe desert, amb dinar al França, tambe amb exces i on ja cel.lebren una mica els Nadals amb els clients. Per cert no vaig sentir el lloro que tenen que diu visca el Barça i canta l'himne. M'enrecordo ara de les gotes de piano que han acompanyat les tecles del cafe matiner de Mendelhsson. Aquests dies son millors si una cosa teva arriba a la gent. Un bon dinar fet a casa, uns poemes que algu et reconeix, un escrit teu que et comenten, una proposta politica o ludica que algu te interes amb comentar,un vol o una reparacio informatica i sobre tot saber com sempre on son cadascù dels teus. Com han passat el dia, si s'els ha menjat l'aburriment, si encara, despres d'un dia dur, poden anar a veure el Rubin Kazan o si han pogut jugar, per tots, una estona amb tu. Al mon un premi Nobel, desprecia els nacionalismes dels altres. No tirare el seus llibres.

Rupit

Es un poble de pessebre. S'hi sol anar de tant en tant. Es dificil d'arrivar hi. Dilluns ens hi varem acostar. De nou una festa sense poder dormir gaire, mes ara que no tinc petits aprop com tu. Voliem passar per el Mercat antic de Vic, pero hi havia cues de fins no se quants kms. Tampoc era per comprar res. Calia mirar i recuperar records antics i apendre. Finalment perdutsi amb males indicacions de bona fe, hem arribar a la casa (1716) del Txerra i la Roser. Dos llops terrritorials, el drac i la duna ens han rebut contents i vigilants. Mirar una mica la casa pairal i dinar a La devesa. Una bestiessa de menjar amb buffet lliure per postres. A la sobretaula, ja a la llar de foc, repasem els nostres passats cinematografics i d'amistat, amb una aigua de l'aixeta increible. Haguesim estat hores fent projectes, recordant els perduts, cercan solucions o plantejant titolars. Dissabte haure de mirarme el suplement que dirigeix al Periodico. Tambe haurem de pensar com actualitzar el blog del catacric. Es un amic excepcional, bon company i sempre veu el futura amb optimisme, fins i tot el politic. Veu a la Rosa de montadora de nou!!.Tres hores, el doble per tornar a casa, Les herbes, Cracovia i El convidat, per poder seguir, reventats un altre dia, parlar de share's amb el Txerra.

les maletes

Ja se que ni tu ni el pare heu anat enlloc aquest pont que per vosaltres no ho es. Ja vindra que anireu a pasar uns dies a la neu, com a fet el Blai i la Gala. Hi ha hagut molt enrenou als aeroports, Jo no ho entenc, Perque la gent, nomes amb 5 dies de festa s'embarranquen en agafar un avio i fer una llarga distancia. si ja perds dos dies. A mes maletes amunt i avall, ferles i desferles o fins hi tot perdre les enmig del desgavell. Crec que son dies on el maxim que s'ha d'anar es a l'Alguer i sempre dins territori de parla catalana. La Rosa treballa. Tot hi aixi fem quasi 100 km diaris, baixan a BCN l'altre dia i ahir prenen una "Piscina" que es com diuen uns amics, el Jordi i la Peki, a un coctel de color blau, originalment anomenat Le Clochard. Aixo era una discoteca on anava l'avi quan tenia 19 anys amb uns amics de la Caixa, principalment perque no em deixaven entrar al Bocaccio. Pero jo no prenia aixo i no recordo que. Vull dir amb tot plegat que si agafes un avio, amb tot el que comporta, i sobre tot si es per plaer, ha de ser, malgrat la crisi, per una viatge de 15 dies. Que tambe es la manera de tindre unes ganes immenses de tornar a casa, dinar lo nostrat i reflexionar sobre si vol la pena el que has fotografiat. Per aquest pont es per l'unic que serveix la constitucio i per tant no cal ni reformarla. Ara molta gent hi votaria en contra, perque a mes a mes el pont no sempre es de 5 dies.

clint hill

El 22 de novembre de 62, va pasar un fet terrible que va colpir al mon i per tant a l'avi. L'assessinat de J.F.Kennedy, un president diferent dels EEUU. Aquell que a Alemanya va dir no us pregunteu que puc fer per vosaltres, sino vosaltres per mi. El seu gran amor, la Marilyn havia mort el mes d'agost. El cas encara no es clar pero estic segur de la conspiracio mafia,- no la del Sinatra,-, petroli. militars i politics. Ara surt la biografia del cap dels seus guardaespatlles. Un home orfe de molt petit, que als 31 anys va saltar damunt del cotxe descapotable del president per oferir el seu cos a les bales d'elefant que li van endegar des de 3 llocs al menys. Era el cap pero tambe l'amic. Quan va deixar el servei actiu es va alcoholitzar, incapaç de superar el sentiment de culpa de no haver lo sapigut protegir mes. El llibre no es gaire interessant doncs explica moltes de les tonteries que envolten al poder quan viatge, Que com pujen al cavall, que no es vegi res d'alt del camell, que si no poden pagar la perruqueria, si van matar una serp prop de la filla. L'important es que un company i una periodiste l'han ajudat a enfrontar se als fets. 50 anys despres, ja recuperat, ha pogut tornar a Dallas, a la sortida de la corva fatidica i s'ha convencut de que no podia haver hi fer res mes.

la crema catalana

Es un postre tipic catala quqe es sol prodigar per san Josep. L'avi Joan, el dia del pare, sempre en feia hi era laseva manera de convidar nos a pasar la tarda. Son las natilles. La crem de la crem es la alta societat. Aquestes 368 parelles catalanas que s'han gastat 1000 euros en un sopar de beneficiencia a favor del sida a l'hotel Vela. Cangur no perque tenen servei. Una vergonya mes si vols que et digui. I aixo no en te la culpa el tripartit. Hi ha crisi pero no per tothom. 500000 cotxes surten de cap setmana i milers estan tancats als aeroports per la vaga salvatge dels controladors aeris. Avui m'ha aixecat un pel mes tard. Tenim un dinar a BCN amb la Cecilia i el Shai. Els ajudem a organitzar la seva boda el 10 d'abril, dia dels avis joan i montse, perque viuen actualment a Luanda, Angola. Molts amics estan trepitjant la neu i d'altres enfrentan se amb maduresa a la soletat sobrevinguda abans de temps. L'amic Ferran que s'acaba de jubilar pasara els seus primers dies a la Cerdanya gaundint dels 6-1 o 6-2 que es diu ara. Tots son bons amics que presten el seu temps per compartir conversa i desenvolupar les minçes lineas del face. Un pont amb molts baixants sobre un riu que llisca ple d'esperança i que sempre et porten a dormir a casa.

els diaris

l'avi s'estima molt els diaris. No se ara mateix quin es el de la teva provincia. N'acaba de sortir un que es diu Ara i un cosi del pare, l'Ignasi Aragay n'es un subdirector. De jove jo nomes llegia revistas de cine fins que un amic em va dir que no ho posaven tot. Amb un altre el Joan Victor a la mili, vaig a aprendre l'important que eren i com respectarlos. El seu pare treballava als tallers i li enviava cada dia. El tenia que obrirlo el primer i despres el podiem llegir nosaltres deixan lo perfectament plegat i sense molles de pa. Varem estudiar periodisme junts. La gent llegiex poc els diaris. A Catalunya amb prensa comarcal i tot nomes uns 600000, i molts als bars. Avui han sortit els resultats del EGM, un ens que analitza trimestralment la difusio del mitjans. A España, nomes venen uns 4 milions. El pais, El mundo (horror), La vanguardia El periodico, L'ABC, La razon, i els regionals. Darrera van els esportius. El mes divertit es com comenta cada diari aquestes dades d'audiencia. Sempre son els millors. Igual que les radios. Ara mateix les catalanes van davant, el Rac 1 i Catalunya RAdio. Mes d'un milio d'oients escolta pels matins la radio, als tallers i feines o als cotxes. Comença un pont llarg, de la constitucio en diuen. Els que no sortim, a llegir diaris i revistes.

la maneta

La maneta es la teva ma petitona. Aquests dies estan pasant moltes coses, tantes que es casi estressant. Coleigen les eleccions. Hi han converses per refer els partits. El Mas ja fa de les seves com apoiarse en el Duran i l'imbecil prepoten del Madi. Els PSC intenta organitzarse amb els meus amics i coneguts. La Tura, l'Hereu, el Marti, el Castells, la linia catalanista que mai tenien que haver abandonat. ERC fent sang com sempre. M'agradaria crear una lista independent per les municipals d'aquest poble que aviat sera fantasma a la vista de les botigues que tanquen continuament. El Barça no pot amb l'Espanyol i la força mediatica fastigosa central ja diu que no sabem guanyar. Que insultem i humiliem. A andalusia avui li han donat al jugador que mes faltes ha fet a la historia del madrid nomes amb 23 anys, el premi del joc net. Una burla internacional. Menys mal que la fifa ha donat els mundialas del 2018 a Rusia. Aixecar la ma amb els cinc dits oberts es senyal de pau, de salutacio, de netedad, de cordialitat, d'amistat i d'alegria. Aixi ho va fer el Pique, que per tu sera com per mi el Samitier o el Kubala, i ara diuen que era una provocacio. No, era una manera de fer, de fer feliços a molta gent, el resultat d'una feina ben feta. Era...una manota.

Leslie

Hi ha un Leslie catala, cantant dels Sirex i anomenat Sardineta del que un dia parlarem. Avui es del Nielsen, un bon actor comic que ens ha deixat. Era com tu canadenc, de Regina i va tenir un germa viceprimerministre. Ell mateix va ser embaixador de la Unicef. Primer va fer el Rey vagabundo, despres el Planeta prohibit i capita de La aventura del Poseido i que vista ara fa riure encara que sigui seria. Res el va ajudar massa. Amic de Marlon Brando, aquest li va dir que agafes qualsevol paper, doncs un actor no ho era sino actuaba. I aixi va fer, quasi sense cobrar, Aterra com puguis, dels germans Zucker, que li va obrir les portes del cinema absurd que feia riure tant. tambe va fer Dracula de Mel Brooks. Aquest deia que no li podia mirar els ulls perque es petava, fins que van optar per mirarse un a les orelles i l'altre a la barbeta. Un dia Leslie es va posar arracades i ja no van poder parar. Es va casar 4 vegades i li agradaven molt els cotxes vells. La ultima pelicula la va rodar a Spain, i es recordat com una gran persona. Per tu quan siguis gran sera un dels comics de la historia del cine com Chaplin i d'altres. El tindries que veure vestit de metge cridant; "un metge, un metge si us plau!!!!!!!!. ". Ara una neumonia se l'ha emportat.

Esquerra despres del 5-0

Estem esperant amb interes que dira Carod que va prometre parlar despres del 28N. Dic 5 a 0 perque altres partits ens han pasat per sobre. La gent vol ordre i no cases desendreçades. Esperat ara el batibull que hi haura al PSC amb l'Hereu, el Marti, el Casas, el Cardelus, la Tura i la vella guardia es retiri o no, pero que no ha estat capaç de plantar cara a Madrid. Un ordre equivocat, perque fa por la constant presencia del instigador Duran, com una ombra del president als parlaments d'aquests dies. Algu ho havia de dir. Com amb el Maragall, -tenien que haver retirat l'Estatut quan va apareixer el Guerra i no plegar mai del govern,-ERC ha pagat els seus estirabots interns. Peça d'un govern mal explicat tambe ha pagat el seu congres mal tancat que es diu, creant nous satel.lits (Carretero/Uriel), que lluny de donar equilibri, succionan la necessaria gravetat. Esquerra mai tindra el favor de cap mitja, perque normalment son empreses i han d'estar mes aprop del poder economic que no es el cas dels ara promotors del referendum d'independencia. Els queda nomes l'orgull d'haver promocionat algunes lleis socials i culturals importants. Pel demes, greu castig de l'electorat i nou problema a la vista. Ara el Laporta vol tornar a ser amic. Mai es tard, pero...vols dir?.

12 anys

Aquests dies pasen moltes coses que ens tenen distrets. El dia que el pare va sortir de CiUland que diu ell, avui fa 12 anys, es manifestaven a favor del presos d'ETA, es discutia si s'extradia de Londres al dictador xile, Pujol estirava un any mes la legislatura, Corretja i Moya jugaben la final del masters i el Barça feia la cloenda del seu centenari perden amb l'Atletico de penal. Tot aquests anys pasats amb molts dies d'anyorança, ens diuen avui que el pare va marxar per fer la feina ben feta. Sortir de la injusticia de no poder treballar del que t'agrada i cobrar un preu mes just pel plaer i la responsabilitat de volar. Sabem ara que et tenim a tu, que viuras de lluny el proces de millora, crisis mundial i patiment d'aquest pais petit teu i que entre tots els que us estimem farem de preservarlo el millor que sapiguem per si algun dia de novembre, per Nadals, voleu tornar. De neu ja en tenim molta, d'ossets n'estem crian, recuperem els rius i lluitarem per la llengua propia. I no t'estic dient que siem valents. El pare si que ho es i per aixo te tota la nostra immensa admiracio. En 12 anys el terrorisme vol la treva, el dictador ha mort, Mas tindra la seva oportunitat, Nadal no pot amb Federer i el Barça n'ha tornat a fer 5. Com el 1994. I tu seras valenta com ell.

Michelin

S'han donat les estrelles Michelin als restaurants que ho fan millor. Be, mes aviat n'han tret. La crisi, el Bulli tancara, ha reduit els invents i seguramente la qualitat de la materia prima. Es mantenen els millors, per mi Carme Ruscalleda, i els germans Roca. Nomes en guanya una estrella el Miramar de Llança, al que l'amic el Feran no mi vol portar perque diu que es de clatellada i tente tieso i que en el fons es marisc que no necesita massa elaboracio. Li han tret una a L'Abac, al Cingle de Vacarisses, una pena, i a l'Hispania que ja estava be del cuento dels pessolets i dels ous estrellats del Serrat, tot i que les germanes Rexach son simpatiques. Explicaven que deia un metge que hi anava que li possesin molt pebre, perque tots els que ell operava, no en prenien. N'ha guanyat un l'Hisop, restaurant que l'avi va anar a la inauguracio fa uns deu anys. Encara avui m'envien el seu menu degustacio del mes de 25 euros que esta molt be. Els altres tres que l'han obtingut son restaurants d'hotel que sempre son dubtosos per la mala fama que s'han guanyat a pols. Son el Moment, el Dos cielos i el Caelis, aquest darrer al hotel Ritz, no se com es diu ara. Un d'ells es regit pel fill de la Ruscalleda que sembla que s'en surt a BCN i a Tokio.

Pasternak

Em pasa molt que quan parlem d'una pel.licula, al cap de pocs dies la fan per la tele. L'altre tarda, repasava el Dr. Zhivago de David Lean, que sempre m'enganxa. La vaig veure al 17 anys al Novetats i m'enrecordo que la meva novia es tapava els ulls quan la Lara feia un peto a la boca. Al vespre vaig passat per un programa de llibres al 33 que es diu L'hora del lector. I el que et deia. Estaba integrament dedicat a l'autor rus Boris Pasternak. Era una entrevista entranyable al seu fill, la seva dona i una neta. El savi vell, explicava amb molt de respecte i rigor, com durant 7 vegades del 48 al 59, havien fet renunciar al rebel autor del premi Nobel que finalment va poder acceptar. Sempre m'havia pensat que tenia el llibre i no. L'entrevista era amb motiu de la sortida d'un llibre del autor, que reuneix una breu biografia i la seva principal poesia que ell atribueix a Yuri Zhivago, el metge de la pel.licula que te un atac de cor quan veu al amor de la seva vida desde el tranvia. Li van demanar a l'entrevistat que recites un dels versos mes revolucionari escrit a Paris. No el podia llegir perque eestava molt cansat de la conversa. Pero va dir que els hi diria de memoria, Va ser un dels moments televisius mes importants que he viscut. Hom va quedar sense paraules.

Reflexio

Avui es el dia de pensar en que votarem, si ho farem i no pots rebre inputs electorals, cosa que no serveix per res. Soc del que pensa que s'ha d'anar a votar. la baixa participacio favoreix que es coli algun imbecil il.luminat en la ja complicada xarxa de la politica. Tambe es recurrent dir que s'ha de votar perque durant anys no es podia i molta gent va patir i fins i tot morir per aconseguir ho. Penso tambe que s'ha de votar si vols despres poder criticar. No pots agafar el metro, la autopista o un hospital i queixarte del servei, encara que paguis impostos, si no has dit la teva per escollir els seus responsables. Mes endevant ja reclamarem les llistes obertes i una representacio territorial mes proporcional. Votar ha de ser una festa. I un fre al capitalisme salvatge galopan que ens invaeix. De moment el vot democratic es l'únic, que amb mancances, respecta la llibertat d'expressio i la participacio ciutadana. Mira hi han altres formes pero sempre son minoritaries. L'Eric Cantona, un rebel futbolista frances afincat a Anglaterra, proposa pel face, que tot el mon tregui els seus diners dels bancs per enfonssar el sistema capitalista fraudulent actual, el dia 7 de desembre. Es una bona idea, pero de moment nomes l'han respos 40000 amics. Reflexionem hi que encara queden 15 dies. Pero dema poden votar 6 milions.

el business

Em diu el papa que us ha caigut tanta neu, que no et pot venir a buscar. En canvi ha tingut una bona noticia pel telefon. Hem deixaba de dirte que un conjunt canadenc, l'Arcade Fire, ha tocat a BCN, per si el coneixes. Avui algu feia una crida a treure tots els diners dels bancs, a veure si veiem el fons de tot plegat. Una universitat madrileña sospitosa, ha llençat un estudi que diu que cada feina per un verd, destruia 2,2 treballs normals. Un fre al projecte del corredor mediterrani, on es crearien 300000 llocs renovables combinant turisme, transport logistic i valor afegit per desenvoluparnos dins d'Europa. Volem aprimar l'administracio per ajudar a la petita empresa. El creixement de la produccio, sense mercats, pensa que ara mateix nomes es venen depiladores i cafeteres, i la despesa consumiste de keynes, s'enfronta a la generacio de confiança, amb serietat, rigor, com fa Alemanya. L'economia catalana esta en coma i la depresiio s'ha instal.lat a bars, barris secundaris i ciutats satel.lits. No hi benzina, centims, per engegar el motor de nou que s'ha calat per no tenir un bidonet de reserva al maleter. La clase politica, sense mes coneixements, s'ha quedat muda en epoca d'eleccions, Nomes han sapigut dir; que ens quedem com estem....

la bustia

Normalment hi arriben males noticies. Multes, hisenda, jutjats,...O propaganda. La bustia encara lluita contra el correo electronic, les webs, els blue ray i demes. Aquestes eleccions no s'el han saltat encara. Hi aixi ens arriba un billet de 3000 euros fals d'en Laporta, paper en el que segons el que siguis poden representar molt mes en una mena de joc de la oca. De fet estalviaries 6000 l'any sient indepedent, pero tambe en pagaries 3000 d'impostos. La publi de Solidaritat catalana es la unica personalitzada i no te errors com els de C's que s'equivoquen i diuen "volem(n)" la independencia. M'ha arribat tambe un telegrama urgent que deien que era molt important per les eleccions. En comptes d'arxivar lo directament l'he obert. I era un engany mes del pp, la seva publicitat encoberta. De totes maneres si que hem reduit el paper. Es nota amb les banderoles del carrers i carreteres. El cara a cara no s'ha fet, No feia cap falta. Per una vegada Madrid ha estat be. Era mes aviat un cara cul que arrivaba tard i mal girbat. El fred gelid del estudi de tv3 del Cuni, l'unic que el volia de veritat, els hagues congelat i els haguessim pogut anar a comprar a La Sirena. De totes maneres no t'oblidis cada dia de dir li al pare que miri la bustia. Li pot arribar una bona noticia de feina...

l'etiquetatge

Sembla logic que cada pais, pugui llegir en el seu idioma els productes que compra. Pero aqui tenim una defensora del poble en funcions, que no serveix per res,que ha volgut intervenir sobre aquesta questio, dient que en privat tothom pot parlar la llengua que vulgui, pero que no es pot imposar en l'etiquetatge dels productes i menys encara en la retolucio de les botigues. Si li veiesis la cara li diries de tot menys inteligent. El primer que va fer a l'accedir a la seva provisionalitat va ser recorrer la llei catalana d'acollida del immigrant i el seu predecesor havia recorregut l'Estatut, finalment tombat. Oblida la defensora les 500 normes que protegeixen el castella i diu que son per garantir la informacio sanitaria. La desgraciada diu que el catala no es llengua comuna i per tant secundaria i no procedeixen les 94 empreses multades per no etiquetar en catala, cosa que segons consum, cada cop pasa mes. Di putada del PP, es nascuda a BCN per mes penques. El seu cel, es per que esta convençuda de que les altres lengues del estat no tenen que imposarse. I que es millor que no s'impossin per benefiarne el seu us en llibertad. Pensavem que amb la mort d'alguns acabaria l'odi a tot lo catala. Pero encara alguns deixen abans de fer ho la seva llavor infecta.

Irlanda

Es un pais precios. Molts dels seus emigrants formen avui el teu. Al ser molt anglosaxo, encara que hi pertany. no esta molt integrat al proces de la comunitat europea. Ara els seus governs l'han vessada. Com Grecia, que ara pagara el 12%,el seu sistema financer, que ha explotat tambe amb la bombolla , necesita un rescat que en diuen osia diners, i ara si que quedara integrada de cop. El que no aconseguiexen ara els exercits ho fa la borsa i els especuladors. El rescat es deixar mes diners per tapar el forat(deute) que te un pais que ja no pot pagar ho a fora i ho comença a deure als socis, familia, CEE. Irlanda pagara el 8%. El proxim si no ho arregla sera Portugal que ja esta al 6%. I despres, ja ho veuras Spain. I fins i tot diuen que Italia. Aqui el problema es l'euro. Tenim una moneda unica pero no ha estat sostenible, perque tot i França i Alemanya, no te un estat unic que pugui decidir be i amb un sol criteri sobre tot d'exportació. Europa en aquest moment es un casino. I els especuladors mundials hi han vingut a jugar, perque com corbs han endevinat la carnassa, la mala gestio i el dispendi mal fet. Cauran governs, com d'alguna manera ho ha fet el de Catalunya. Hem tingut que fer bons al 4,75. No tindrem ara la independencia perque no ens la podem pagar.

els verds

Son els ecologistes convertits en partits per defensar un planeta sostenible. I son un perill per el poder establert, mira sino com ataquen al greenpeace, i nomes a Catalunya, el 38% de la riqeussa es gasta amb petroli.Aixo ha passat a Alemanya, on participen del govern i estan a punt de governar un land, l'any vinent. Al congres de Friburg han sortit dividits, algu ha ficat cullerada, tot i la renaixensa de la seva força. Hi havia unanimitat en politica mediambiental suport a la dobre presidencia de Claudia Roth i Cem Ozdemir i estaven contra Stuttgart 21, un costos projecte ferrociari a Baden Wurtemberg, on manen els democrata cristians des de fa 50 anys. Aquesta unitat es va trencar al tocar els jocs olimpics d'hivern del 2018. Tot i que es podien fer els jocs blacs mes verds que mai, la presidenta es veura obligada a retirarse del comite organitzador de Munic. Deixan clar una critica que sempre es fa als verds. Saben oposar se als projectes per no de saber impulsarlos i fer los a la seva manera. Aqui, i segurament per manca de pressupostos i interessos economics, tambe passa el mateix.

34

Avui es l'anniversari del papa. Fes li un peto ben fort de part nostra. Mirava avui la foto de la Quiron, sentat en un sofa, on amb 3 anyets i poc, abraçava al Blai com ara ho fa amb tu. I ha una cosa que sempre m'hauria agradat. I es enrecordarme de com habia cel.lebrat cadascun del mes cumples. On estaves, amb quina familia o amics o parella havies compartit la taula, quina situacio personal tenies, estudiaves o ja treballaves. Ni han de brillants, vacances, amb mes bogeria, els 40, els 18 i d'altres, tristos solitaris, bufant l'espelma i sapiguen que potser mai cap dels tres desitjos que demanis es complira. D'anniversaris, recordo els de casa l'avi Josep Maria, que de tot en feia festa grossa i ames ames l'encomanava, Per exemple no se molt be com vas cel.lebrar tu el teu primer any, que ja que tampoc es gaire nromal. A la darrera feina de l'avi, compravem bombons, per endolçir el moment i recollir petons i abraçadas. I vaig cel.lebrar els meus 22000 dies. Si ho comptes aixi, el pare avui en fa 12410. Els signes tenen els seus plats preferits. Avui el Pau si pogues tindria que menjar. Galetes de gambes, sopa de bolets, gambes saltejades amb gengibre, pollastre amb nous i mongetes, arroç fregit i pomes al caramel. Vi blanc, te i un vaset de sake.

la tertulia

Intentare explicarte la del avi. Ni han moltes a Ca l'Arsis, pero la del forn es la que m'agrada mes. Ara estem rodejats de pancartes i banderoles. Hi ve la gent que compra el pa, algun aturat, jubilats, els regidors i els que treballen que surten a esmorçar. Avui dissabte toca "vermouth". No hi ha tele. I sempre hi algu llegint la Vanguardia. El forn es gairabe devant de la Caixa. I se senten coses, com jo no he votat mai. Una senyora que diu que si que li agrada. Jo que dic que el vot tindria que ser obligatori amb matissos. Una altre dona parla de que no es militant. I fins i tot un que no vota pero que manifesta que no es del PP. La gent te molt clar el que te que fer. I les afirmacions dien que es la ulitma vegada que es presenten, el que estalvien, que no es presentaran mes de 12 anys, el seguici d'electors despullats o la candidata (que ve de toga candida) en tovalolla de bany no serveix de res. El 20 minuts passen i la gent malgrat les diferencies expresades ja conegudes, es saluden i despedeixen, Tambe el futbol ha tingut el seu espai, com tot. I sobre tot algun cotilleo que hi hagi del poble. El demes, preparar el nadal, que farem el pont, res parlar d'il.lusions moltes d'elles inasolibles. Plou i a la vorera no hi han ni taules ni cadires.

l'aeroport

Ni ha de grans i de molt petits. Son importants per el turisme i el desenvolupament economic d'un pais. A CAtalunya en tenim molts pero petits. Ara s'afegeix el de LLeida. Te un vol a BCN que val 9 euros i tardes 3 hores mes que en cotxe si tens en compta els enllaços. Es modern i penso que nomes l'acabaran fer servir per anar a esquiar. El del Pirineo en diuen. La terminal te 7000 m2, 1000 aparcaments i pot arrivara tenir una plataforma de 60000 m2. L'ha fet un estudi que d'arquitectura amb nom d'avio, B720. En aquests moments el controla Vueling, amb 14 destinacions, 7 a Europa i 7 a Espanya. En directa competencia amb l'AVE, el defensen Andorra i Vaqueira, i es volen posicionar en front del aeroports francesos de Tarbes i Toulouse, no nomes pel que fa al turisme sino tambe a les mercaderies. Pero la crua realitat es que despres del viatges inaugurals del gener, aquest dia hi anaven 4 persones i la resta la pagaven entre tots. I els optimistes creuen que hi volaran fins a final d'any 70000 persones, 190 cada dia. Tan demanar que l'aeroport de BCN, fos mes important, tingues un ham i destinacions directes arreu del mon, ara tenim el de LLeida, sense calers ni ganes d'anar hi. No se si la independencia ho podra arreglar aixo.

Nebrera

La campanya ja es una disbauxa. Despres del videojoc de la del PP que mataba emigrants quan arribaven, i elements representatius del independentisme, ara una electora del PSC, te un orgasme quan introdueix el sobre a la urna. Les teles espanyoles pregunten als candidats que farien si la seva filla menor quedes embarasada, inmersos en un fang de catolicisme repulsiu i antiabortiste. La Nebrera es una persona preparada que busca el seu lloc a la dreta. Va contestar que no pagaria rescat ni per el seu fill segrestat Tot i aixi no aconseguiex que el 60% dels catalans emprenyats s'interesin per la campanya. El llenguatge cada cop mes senzill. Que pinten les fotos penjades a les faroles en el mon de la comunicacio digital i informatica. Els pobles ja son madurs i les campanyes, tal i com les veiem, podrien suprimirse perfectament i estalviariem un munt de diners. Pel que si serveixen es perque una part d'espanya s'afarti de nosaltres i ens deixin marxar mes facilment. Di la veritat de que ni andalusos ni madrilenys no pagan prou i no son investigats per hisenda, alimenta els elements separadors d'un canto i l'altre. Torna la politica antisocial, amb menys benestar, de tribus, territorial i clonica amb opcions internacionals que no ens agradaran. Com la plataforma per Catalunya.

Puigercos

Tambe es diu Joan. Com a tots, li han reduit el sou aquest darrer any, un 20%. Intenta ser tacanyo per estalviar, te un minim al conte del que no vol baixar si la senyora no disposa d'altre cosa. Es una persona normal. Te hipoteca, 90 m2 a Sants, dos fills (12-14) que van a l'escola concertada, on penso que treballa la dona. Procura no portar diners, mes de 30 euros, i la targeta. Una vegada va tenir que anar al caixer per pagar el taxi. No te servei, cuina i ha reduit la compra al super Caprabo els dilluns a la tarda, fruita i congelats a la Sirena. I han suprimit els ponts. L'únic que te en comu amb altres candidats es que no li agrada la planxa. Deixa propina si l'atenen be perque va treballar molts anys de cambrer. Pasa l'estiu a Sta. Maria d'Olo, a casa els sogres, on ha col.laborat amb les reformes i te un diesel Scenic. Un fill s'ha comprat una taula de ping pong estalvian. I la roba de creixensa se la pasen un grup d'amics cada cop que canvien de talla. Esmorça una torrada amb anxoves i es dels politics que raona i documenta mes les coses que diu. Encara no esta per la independencia proclamada a la brava i propugna un referendum en els propers 4 anys. Diu que potser li ha arribat massa d'hora ser presidenciable. Pero te un bon equip al darrera a ERC.

Herrera

Venen eleccions a Catalunya i ja estem tips de parlarne i de campanya. Avui et parlare de presidenciable de Iniciativa verds, que son els antics comunistes reconvertits. El partit son ara els sindicats, encara que subvencionats i per tant debils. I serveixen per igualar al treballador amb l'empresari. Te 39 anys, es diu Joan i te un fill al qui ha escrit un llibre perque recordi quan sigui gran, les recomanacions ecologistes que li fa per conservar el planeta. Procura anar sempre que pot amb bicicleta i mai li han robat, abanda de que la tanca amb 4 candaus. Diu coses a la seva campanya, molt barata perque ho fan quasi tot a la seva seu, divertides, com que preferiex viure al costat d'un prostibul uqe d'una deixalleria de residus nuclears. Tambe que li va fer mandra anar a veure al papa. No es creient, pero hi te amics. I que va proposar a tots els partits enviar la publicitat en un sol sobre. S'haguessin estalviat milion d'euros. No voldria ser conseller d'Interior, admira a Lula que coneix, volia ser arquitecte abans que advocat i el primer que vol fer es activar l'industria. Li agradaria fer de la politica algo diferent i esta convençut que manen les autopistes, els bancs i les electriques. Les lleis les canvia un poderos despenjant el telefon.

Sahara

Es el nom d'un desert entre Marroc i Mauritania. De vegades t'explico coses per entendre les jo. Havia estat una vella colonia espanyola, i els paisos quan marxen deixen tot empentanagat. Son molt pobres i Rabat s'en aprofita, No te cap intencio de donar los la autonomia, malgrat la resistencia del Front Polisario, que en el fons es pres d'Argelia.- L'ONU mirant cap l'altre costat i al fons del conflicte, el maleit petroli. El terroristes islamics hi han vist carnassa i mes quan ara han assaltat el campament de protesta. Amb França, ferro des de el 32, i EEUU amb interessos comercials a la zona, Spain esta agafada pels c...., entre el gas d'Argel, el control de les pateres, la cabra, Ceuta, Melilla i Perejil. El 1975, un tribunal internacional va jutjar insuficients els lligams i per tant podia optar a la independencia. Pero tot segueix igual. El 26 de febrer del 76,España va marxar de El Aiun i immediatament despres la guerra per la Republica Saharaui Democratica fins el 91. El 58 la guera amb Argel del FLN i el 62 una altre per legitimar el desacord amb el Marroc. L'Espanya franquista te molta responsabilitat en aquest afer, ja que va abandonar el seu poble el 75 amb uns acords de Madrid que no feien precisament olor de colonia. La marxa verda i la cabra.

la traductora

La teva tieta Meritxell, es bona la tia,- ha traduit un altre llibre del suec, "L'assessi del laser", que diu l'autor Gellert Tamas (1963) que li va pendre sense voler a Larsson, el de Millenium. Es la historia real de un assessi, John Ausonius, que va actuar l'any 1991, al qui fa 20 anys els xenofobs que han pujat ara al poder li cridaven al carrer: "matal's" als inmigrants que no encaixaven. Suec, fill d'alemanys, va sembrar el panic a Estocolm entre els refugiats politics i immigrants, disparan al menys 12 vegades i nomes un homicidi. Ara els Democratas Suecs, estan al Parlament deixan a banda les creus gamades. Suecia va canviar quan li van matar al seu president Olof Palme. La caiguda del mur li va f er perdre la neutralitat i va augmentar l'atur. L'autor diu que el condemnat a cadena perpetua no era un psicopata, sino el canto obscur de la societat sueca. Suecia tampoc es ja un paradis. El llibre parla d'un programa d'esterilitzacio que es va portar a terme sobre 16000 dones els anys 70 per aconseguir millors ciutadans dins la societat. Els que pensen com l'home de Malmö, i molts mes, creuen que els musulmans suecs son la mes gran amenaça des de la 2a. guerra mundial. Un molt interessant reportatge novel.lat, que la Mery i l'editorial La campana ens posen ara a l'abast.

els luthiers

Son uns senyors que arreglen instruments musicals, especialment violins, els afinen, i van als concerts dels seus clients per veure si sonen be. Pero tambe son un conjunt entre musical i mim de cinc actors argentins que fan molta broma i riure. Ara dos d'ells representen a BCN una parodia d'una entrega de premis, el Mastropiero. Son Marcos Mundstock i Daniel Rabinovich i els hi agrada el Barça. Son bona gent, intel.ligents i els agrada raonar. Un era notari i diu que va decidir viure miserablement. Altres son ingeniers, bioquimic, compositors i directors d'orquestra. Diuen en broma que els actors argentins son uns borratxos i es preocupen per la situacio politica del seu pais. Defensen un humor de qualitat i culta. Diuen tambe que el de la tele es sectari i de mal gust. Ningu s'ha d'enrriure dels nans, els pobres, els grassos, els diferents que es el cami cap la xenofobia i el masclisme. Tenen imitadors i pensen que hi ha lloc per tothom. Ells es reparteixen la feina i l'exit com una bona familia harmonica que es el que son sense lideratges. Tenen molts premis pero esperen encara el nobel, el de miss univers i la grossa de nadal. Ara han inventant l'alambi encantador que sona de meravella. Son genials i diferents, lutherapia musical.

el funeral

Els funerals es una cosa que s'han inventat les religions per poder recordar als seus desapareguts. Ahir vaig anar al de l'amic Rafel a una parroquia del carrer Roger de Flor. A mi que no havia pogut asssistir a la incineracio d'Andorra, em va servir per abraçar a la seva dona, la Maria Rosa, els seus fills, l'Oriol, la Gloria i el Bernat, els seu germans i un munt d'amics que, calbs, son com reproduccions de velles fotografies si fa temps que no els has vist. Si ells et reconeixen mes facilment es que, o no has canviat tant tu, o que erets molt important per ells en aquells anys de joventut. Un d'ells en Jaume Garcia, havia recopilat un munt d'aqueste fotos i les havia remes a la familia. Hom sentia una dobla alegria. Una la de encara ser-hi i l'altre, com varem fer amb el Jaume Tarrida i la Trini de poder recordar amb nostalgia, pero estima i amistad, les coses viscudes i compartides amb el Rafel i les lletres de les cançons del Pitu. Encara aquest mes de març li vaig passar una lletra dels Rollings i em contestava que era molt mes bona la que cantavem nosaltres i tenia rao pero no la recordo, i ell no ha tingut temps de fer-ho. Et deixo aqui la versio lliure que n'he fet jo: Sota el teulat

Quan el sol calenta

I crema el quitrà del sostre

les sabates et fan tan mal

Que no pots ni caminar

Sota el teulat

A la platja

A la tovallola amb la noie

Allà estaré

Sota el taulat...fora del sol

Sota el taulat...ens divertirem

Sota el taulat...la gent camina per dalt

Sota el taulat...ens enamorem

Sota el taulat.... taulat

En el parc sentiràs

L’alegre soroll dels cavallets

No et podràs acabar ni el bocata

O les patates fregides

Sota el teulat

A la platja

A la tovallola amb la noie

Allà estaré

Sota el taulat...fora del sol

Sota el taulat...ens divertirem

Sota el taulat...la gent camina per dalt

Sota el taulat...ens enamorem

Sota el taulat.... taulat

Pompeia

No se si quan puguis venir a Europa, quedara algun vestigi de les antigues civilitzacions. No nomes cauen els governs i les bolses, les bombolles i els mercats, sino tambe les joies arqueologiques. Es, com una metafora, el que ha pasat a Italia. No nomes la estrema dreta s'esta preparant per derribar al dunga dunga que tenen de president, sino que ha caigut el dissabte, l'edifici que era el tresor de Pompeia, com l'acudit aquell del derrumbament de l'impero roma. Enterran vicis i escandols, privats i socials, com a traicio, ha caigut la domus gladiatoria, la casa del gladiadors, representant la desidia, la manca de manteniment, reflexe de la actitud de l'esglesia i la patronal italianes. La ciutat en runes, ja havia estat destruida pel volca el Vesubi, en una activitat que va succeir l'any 79. Tot i el mal estat de la legendaria poblacio, el ministre de bens culturals, ex poeta comuniste, mai va dimitir ni va fer res. L'altre dia al Polonia, el rei li regala Grecia a la reina i li diu que l'unic que havia trovat en mal estat era el Partenon, pel que l'havia fer tirar i posar hi en el seu lloc una estatua seva. Quan l'avi va ser hi, veuras les fotos, encara hi era, pero feia molta peneta. Mai trovaran els diners per fer aquestes "rehabilitacions"....

nani

La Nani Marquina es una amiga de tota la vida. La vaig coneixer a Aiguafreda, i ara famosa diseñadora, premi nacional de disseny, fa anys que no la veig. Acaba de guanyar el premi de la millor botiga del mon. Corrien els 80 quan varem anar tres parelles amigues, amb les criatures, a gaudir de les platges esplendides de Mallorca, ai las! en plan camping. Cercavem, plens d'influencia hippie, paratges d'ensomni, i, plantavem les tendes on era prohibit i el franquisme encara tenia privilegis. Un mati, ens varen llevar a les 6 del mati amb un cano d'ametralladora a boca. Amb la boca plena, vaig demanar a la guardia civil si podiem esperar que el Blai molt petit es despertes, i encara riuent caganse en els meus morts i jo en ells. El Gerard. la Nani, la Maria, el Torres (epd), la Tere i jo, practicament ens varem separar tots al tornar d'aquell viatge. Despres la Nani, filla d'aquell famos dissenyador de les setrilleres que no perden oli mai, s'en va anar al desert i al tornar, havia trovat el seu cami tapissat d'alfombres o catifes, plenes de color, imaginacio i qualitat i caliu. Va trencar motlles i les noves generacions es van atrevir a comprar ne, deixan de banda aquelles tan tipiques arabigues o perses.

Cuba

Cuba es una illa propera a Miami que es veu es bellisima i amb recursos natural. Una revolucio nascuda d'una amistad, el Che.-encara i ha joves i vells que tenen el seu poster amb la boina penjada a l'habitacio-, i Fidel, la va fer comunista. I avui es l'ultim baluart d'aquest tipus hipocrita de igualitarisme. Si que tenen una certa cultura i poden menjar, pero son pobres i sobre tot no son lliures. Bloquejats durant decenis per EEUU, el cert es que els tenen a tir de cano, va poder resistir l'invasio de Cochinos i encara es penedeixen de l'ocupacio espanyola i catalana. Les botigues venen pots de llegums a mitjes, et graven la esplendida musica cubana el cassettes vells, els nens es barallen per un gelat a la porta del hotel, els taxis s'agafen en comunitat, si envies llapiços de colors a un nen li arriben nomes uns quants i encara hi havia turistes que els portaven tampax perque no s'els fessin amb paper de diari i revistes del cor atrassades molt valorades. Els seus dirigents pasen del 80 anys i els cubans que poden s'escapen a EEUU o Europa. Sembla que ara podran fer cooperatives priman la productivitat, fer credits i mercat de vivendes. Per no parlar de Guantanamo. Pero quedat amb les dolces cançons del "son", tristes pero plenes d'esperança. I el Cuba Libre. Ah!, el teu avi no va anar a Cuba...

el periodisme

1800 firmes han signat un document a internet demanant proteccio per els periodistes rusos. Desde que fa 15 es va asesinar a Vladislav Lityev i 4 a Anna Politkovskaya, nomes el 2010 n'han matat 8, agredit 40 i encara hi han 19 casos per resoldre. Una tala d'arbres per fer una autopiste entre Moscu i San Peterburgo, ja porta la cama amputada d'un director del Jimkinskaya, un cop de bate al especialista amb ecologia i ara una pallissa a Oleg Kashlin, en coma. Es suceixen doncs les agresions contra la veu del poble, o dels interesos que siguin, pero que tindrien que el seu espai que es el dret de la societat a parlar i ser escoltada, sigui per el diari Kommersant o la radio Eco de Moscu. Se que els teus boscos son molt macos, els he vist, i ni han tants que no hi problema per fer autopistes i aerodroms. Aqui no molestem a periodistes. De moment volem veure com eduquem als boletaires, com els propietaris del bosc en poden treure rendiment economic i com podem fer per no malmetre, al reves millorar la, la natura. Potser nomes han de pagar els que n'agafen mes dels que es poden menjar, no s'hi hauria de deixar pasar cotxes i hi hauria d'haver vigilancia per aquells que fagin estralls. Dema els caçadors de golets desplaçan als de bolets a tv3.

els airbus

Son uns avions enormes. El mon de l'aviacio tambe esta en canvis. Hi hauran aeroports que no deixaran sortir paquets amb segons quina destinacio. El papa de Roma, que acaba de consagrar la Sagrada familia, ha anat amb uns avions clavats, que quasi el van deixar a peu d'alfombra. El temple es molt maco. No se si quan vinguis estara interessada en veure'l. Els A380, de Qantas, els mes grans del mon, perden oli en el seu motor model Trent 900. I son motors Rolls Royce. Vol dir que ni amb aixo es treballa com abans, en seguretat, en material o en apretar els tornillos. Precisament aquesta linea australiana era cosiderada la mes segura del mon al tenir nomes 2 incidents desde 1951. Precisament dissabte havien cel.lebrat els 90 anys amb 15000 empleats regalant un viatge a una televisio americana i amb John Travolta, pilot, com a convidat especial. Ara ningu hi vol anar hi. De cop i volta nomes te encarrecs de la compayia japonesa de baix cost Skymark, i altres clients estan marxant a Singapur Airlines, Emirates o Lufthansa. Segueixen les inspeccions de l'accident d'aquesta peça que va caure la illa de Batan des de 2000 metres i que els habitants busquen amb desfici. Un mon fascinant del que el pare et pot parlar de la seva grandessa, abans que d'aquestes miseries.

el cognom

De fet no cal canviar el nom dels nens, per sempre amb la cara, sino s'opera , se sabra de qui es fill. Ara, com si no tinguessim res millor que fer, es proposa que si els pares no estan d'acord, en l'ordre, es posaran per ordre alfabetic. O sia que tu mateixa ara et diries Jaworski i no Salvany. De fet es igual perque quan un es gran es pot posar el nom que vulgui i conviarse'l com fan per exemple els que es diuen "joder" o amb les amtricules del cotxe al teu pais. Yo mateix ara em diria, En comptes de Mas Linares, hagues estat Linares Mas. Balada Sunyol hagues quedat igual. A les hores seria Balada Linares y Ballara Salvany, per quedar finalment, aqui que encara portem els dos cognoms, Joan Balada Ballara. O sia que jo seria un altre individuu. L'haure de buscar perque igual existeix. Al final si aixo prosperes. hom tindria el cognom començan amb una A. I aixo ens aproparia, perillosamanet per mi a les races africanes, on tothom es diu Ali i on tothom neix sempre l'1 de gener. Ara mateix a Barcelona els dos pirmers cognoms d'aquesta maleida i inopotuna, igualadora pero antidemocratica llei, ja son Aagaard i Aaidouin, molt abans que Abad. Encara que hi ha una bona peli alemanya que es titula, Tots ens diem Ali, a mi de moment, no em dona la gana.

els castellers

Els castells humans es una tradicio catalana impresionant i sembla que unica al mon. Dilluns, la colla de Vilafranca va aconseguir, 200 anys despres, descarregar una torre de vuit sense folre. El que s'anomena una construccio de gamma extra. El que mes emociona a l'avi, a part de l'esforç de la pinya, la base, es l'anxaneta. Acostuma a ser ara una nena petita de 8 a 12 anys, que s'enfila com un esperit fins a dalt de tots, pasa ells dosos i la tapadora i en un instant rapidissim aixeca la ma i comença amb prestessa la descarrega. La nena que ho va aconseguir aquest dilluns es diu Mariona. Potser en record d'una que va morir fa poc, i arran de la qual els nens pujen amb un casc espècial. Fa molts anys es va matar tambe un nen en David. L'avi no el conexia, pero com que sempre m'ha impressionat aquesta valentia i fortalessa li vaig escriure un article que encara plora tota la Caixa, que ja es dificil. La Mariona te 3 amigues mes anxenetes i elles mateixes s'anomenen les super nenes de Vilafranca. A Catalunya hi ha unes 7000 persones que practiquen aquesta especialitat. Un dia el papa t'els ensenyara per la tele i t'agradara molt. La colla de la Mariona s'ha posat ara el repte de fer un pilar de 9 amb 3 pinyes afegides. I descarregarlo es clar.

obama

Encara no fa dos anys, el mon s'il.lusionava amb l'eleccio d'un president negre a la Casablanca. Ara unes eleccions li han pres la Camara de Representants del Capitoli i casi el Senat, i el bloqueigen legislativament. Com li va pasar a Clinton,-ell va perdre tot.- tindra que demanar disculpes, ho esta fent ara mateix per la tele, per haver intentat fer coses bones, com per exemple que tothom tingui acces a la sanitat i es pugi curar. Pero els EEUU, fins ara molt poderosos, ara venen la Xina, la India i Brasil, son uns fachendes. Per aixo han col.locat dos reaccionaris republicans, membres de l'associacio del rifle, Marco Rubio, una mena d'Albert Rivera d'aqui, i Rand Paul a Kentucky. Aquests reaccionaris s'han reunit al voltant del que anomenen tea party, una mena de cafe per tothom, pero mes per els que ja tenen privilegis. El jovent i els afros s'han quedat a casa. No entenen que les farmeceutiques no els doni la gana la reforma sanitaria bona que intenta. No entenen que s'hagi ajudat als bancs per les hipoteques i ara no abaixin els preus i no facilitin cases a mide de les possibilitats als que no en tenen. I tampoc entenen que l'atur encara estigui al 15%. Algu li esta fent el llit al Barak,pero almenys encara no l'han matat. Per menys a la revolucio francesa de 1789, ja rodaven caps. Si, pero dels de dalt.

l'alcohol

Es bo el de 96 º per guarir les ferides. Pero el de beure es força dolent. Diu David Nurt, investigador del imperial college de Londres, a la revista The lancot, que de totes les drogues, es la que fa mes mal. No nomes al cos, cirrosis al fetge, afecta al cervell, ronyons, etc., sino que es la que provoca mes accidents, deteriora la convivencia familiar i tot plegat es el cost mes elevat per la estructura sanitaria mundial. El primer que proposa l'investigador es reconeixer que es perillos i adictiu. Coneixent aixo es quan podrem encarar el problema i sobretot, apendre a beure amb molt respecte i molte mes moderacio. O no beure com fa el papa. Encara que tambe diuen que beure una mica de tan en tan i amb mida, es beneficios pel cos. Especialment el vi o la cervessa, que tenen components antioxidants que estableixen beneficis cardiovasculars per aquells que no passen d'una o dues copes al dia. L'avi no beu tampoc. El meu avi Jaume, tenia sempre el porro sobre taula. Diuen que quan aixo pasa i tenen a mes una escopeta darrera de la porta, mai ningu de la familia ni beu ni mata a ningu com aixi ha estat. De jove vaig tenir la sort de que la vida em va avisar, un d'ells amb el papa a la cadireta del 124, i ja en vaig tindre prou.

la biblioteca

Es tan diferent el que interesa a la gent (la festa i les tradicions) i el que ens volen dir des de "dalt". En comptes de castanyada els medis parlen de: els 2 gols finalment de Villa al Sevilla, (sembla que al tunel de vestidor els n'hi va fer dos mes), dels centenars de milers d'euros gastats pel Laporta en detectius, el rebuig dels electors a Zapatero en favor de Rubalcaba, que una dona, Dilma Rousseff, presidira tambe Brasil, l'economia mes emergent d'america llatina ara mateix, succedint Lula, que les empreses d'energia han començat la guerra per el poder en el canvi climatic o potser la única bona noticia per catalunya, que les editorials tornen a recuperar els classics catalans, despres d'aquell intent molt bo que va fer 62, per recuperar al menys una obra de cent autors. L'avi els te perque els venia la Caixa, barats, i jo els distribuia alc clients vips. A lo millor el teu cole encara t'en faran llegir algun, catala o internacional. M'encantaria que el tingues i t'el podes deixar. Haig de fer lloc a la biblioteca. En aquest moment hi han 3430 llibres. Pero crec que hi han catalegs de cine, revistes i algun manual que podrien anar a la ximeneia aquest hivern. M'agradaria fer la seleccio pensant el que tu poguessis necesitar.

castanyada

Espero que m'expliquis com ho vares cel.lebrar. Ahir vaig saber que el nom de Halloween ve de la nostra festa tots sants. No se si sabre dir t'ho. La paraula ve de All, Even i crec que holliday. Eren vacances d'hivern, i volien commemorar tambe tots els sants. Bueno no se. L'avi va anar a sopar a l'hotel de l'amic Carles, amb el nostre amic i xef Xavi Soria. Saltejat de bolets i civet de porc senglar amb cus cus, (que no m'agrada pero m'el menjo). Sopavem a la terrassa, al costat del riu, amb una humitat que va desfer els tovallons de paper. Nomes arraseraben una mica, les brases on hi ferien les castanyes i els boniatos. Nosaltres teniem que anar a Riells, on tocava un grup de rumba catalana, "La trini"(de santisima trinitat) i que composaven basicament el Nissius, (amo de las peixeteria) i els seus amics Josep Manel (ex cantant de l'Orquestra Plateria), un guitarra que tocava amb el Gato Perez i 4 percusionistes mes. Remenant l'esquelet, ensordint la conversa i regan l'amistat amb cava, es va fer la nova matinada d'hora retrasada. En arribar a casa. ens quedaven les delicioses castanyes amb xocolata que enguany ha preparat la Rosa, que van amorosir el record dels sers perduts, de l'amistat perduda i la "por" que fan les carbasses foradades amb espelmes dins.