la traicio

Crec que es el pitjor que pot pasar a la vida. La traicio d'un amic, un esser estimat o un grup social. En la politica es dona molt. Avui l'avi s'ha enterat de a lo millor m'expulsen d'ERC per haver cantat les 40 i dit tot els que hi podia dir a una candidatura del que es diu la permanent d'una comarca. Un grup de persones que creiem que podriem millorar la comunicacio i la transparencia presentavem una opcio sense embuts, amb il.lusio i hores de feina. Legitimament altres dos feien el mateix. S'estudiava la posibilitat de presentarse conjuntament, compartin presidencia un any cada grup e intercalan les funcions dels components. El m'ho estic pensant va durar fins una semana abans de la proclamacio i es varen ajuntar les dos que s'ens oferien per compartir. Aixo que deu ser molt politic es joc brut de porcs, en definitiva traidoria, dirte una cosa i ferne un altre. Per denunciar aixo i engegar los a pastar fang, constatan que hem gent aixi mai farem una Catalunya gran i noble, em volen fer fora, expulsar me que s'en diu. Una amiga meva, que te una colecccio de 80 Barbie's, que un dia t'ensenyarerm, em diu que aixo sera un honor i que ho tindria qe posar al curriculum. Te raó.

la piscina

Diumenge l'avi es va banyar a la pisicina del jardi, T'agradara quan la vegis. Fa 6x3 i un sorollet molt agradable quan s'engegan les bonbolles del filtre. Per cert ahir hi havia un ocellet petit ofegat. No se com hi cauen, rapids com son. Com diu el Raul que la cuida, es la mes freda del valles (14 graus). Avui es el sant del pare i no he pogut parlar amb ell perque treballa. M'agrada banyar me una mica, no gaire, cada dia de Sant Joan a la Merce, que es el que feiem a Aiguafreda quan el pare i el Blai eren petits. Fa dos dies que plou i aixo ha fet que s'anules la petita manifestacio del poble contra la sentencia i la cantada d'havaneres que tancava la festa major. I tothom a veure com el Barça eliminava Portugal(1-0) de Villa. Dissabte 10 de juliol s'en convoca una altre a BCN.Penso que dividits com estan els partits politics hi anira poca gent. Crec que hauriem d'esperar l'11 de setembre. Pero hi ha gent que te pressa i la pressa fa que no siguis de vegades prou contundent. Ojala algun consell de dret internacional, amb una trucada, pari els peus a aquests bretols d'espanyols. Ho haurem de tirar nos a la piscina de la indepedencia encara que estigui freda. O venir amb tu.

l'estatut

Avui, vigilia del sant del pare, esclata la m...de sentencia del constitucional sobre l'estatut de Catalunya. S'ompliria avui la petita nota que t'envio de paraules gruixudes i malsonants, que segons com respiris politicament de gran, ni hauras sentit mai. El resum es que el fastic d'Espanya que vol ser una, que ens escanya economicament com a pais i com persones, que no sap que vol dir llibertat i democracia, ens ha tornat a collar pel coll. Ara veurem com responem els catalans, si es que encara en queden prous, mira sino el Pau, que ha trovat tot aixo que reclamen al estatut, al teu altre pais.

Pero tambe han passat mes coses. Al Kevin, que tambe es diu Joan li han regalat una bicicleta molt maca per Llivia. Per Barcelona, ja va amb bicing. I tambe em anat a veure el mas on es casara el Blai i la Gala. Es al bell mig del montseny, pulmo de Catalunya en un paratge frondos aprop d'un riu de Viladrau, molt mes petit que els teus. Se que faran fotos i videos, on potser sortirem tots i t'agradara veure quan siguis gran. Tambe unes nenes del poble han tencat la festa major ballant un festival de jazz. A veure con seran els finals de curs del teu cole.

els acudits

Es cel.lebra el G8 al teu pais. Una reunio on els 8 paisos grans s'intenten posar-se d'acord sobre problemes comuns. Pero el problema es que com les llengues els tenen diferents. Sino seria molt facil aplicar les solucions valides per tothom. Al menys ha servit perque l'Obama i el Mendenev dinessin junts en una hamburgueseria. Hi han hagut mes coses que podrien ser acudits que son petites hisotries que volen fer riure. L'Argentina comença guanyan amb trampa. l'Alonso perd 9 posicions per cumplir el reglament respectant el safty car i la gent, inconscient, segueix travessant les vies despres de l'accident terrible de CaStelldefels.

Hem anat per riure de veritat a veure a la festa major a un imitador del gran Eugeni. Incomode amb els nens que feien soroll a la plaça, sense acudits nous ni gracia personal, no ha aconseguit captar al public entregat. Els acudits m'agraden molt i l'avi riu tant explicant-los que la gent riu nomes de veure'm a mi. Un nen dia a la mama:"El papa es vol tirar per la finestra". Digue-li, cotesta la mare, que jo li he posat banyes, no ales. O aquell que diu tu que ets? jo un gos-llop i tu? Jo un os-formiguer. Anda ya!!!!.

la isla

Gregorio Moran, en un article sobre el Canada, parla del PEI, una isla que jo no conexia i que podrien donar clases a nivell mundial de amabilitat. Fora dels programes turistics, Isla Principe Eduardo es dedicava al contraban de alcohol i si amagava Al Capone, amb el seu iot, perque li agradaven molt les gambes. Illa fascinant com els llocs amb molta historia i poca gent. On a l'avorriment de la costum la anomenen tradicio. Aqui hi va neixer Lucy Maud Montgomery autora del conte Anna de les teules verdes, que va popularitzar molt l'indret i la seva gastronomia. La illa es del Canada no per voluntad sino per les deutes d'un trenet que tenien i que no portava a quasi ningu de la capital Charlottetown a Kensignton. Te un casino de joc i un licor que li diuen moonshine horrible. Nomes es pot fumar al cotxe i cap bus esta ben indicat. Tenen 36 camps de golf i un monument a la 3a guera mundial que ells diuen que es la de Corea el 1953. Jo hem quedao amb la Burricada de la nostra festa major. Uns nens i nenes cavalcaven damunt d'uns burros catalans, negres i eixerits. D'altres es pintaven la cara amb dibuixos orientals per ajudar amb uns euros, a uns nens de Birmania a traves de la ONG Jofran. Un dia parlarem de si aquest es el cami i la millor manera de donar suport al mon.

Festa major

Aixo es un no parar. S'acaba a Bigues la revetlla i comença la festa major. Esgotats despres de viure el partit de tennis mes llarg de la historia, 10 hores en 3 dies i mes de 90 jocs al 5e set, ens ha tocat veure com el "barça" guanyava a Xile, (2-1), per arribar tard a sentir el prego, que enguany feia l'amo d'una de les ferreteries. el Miquel. T'hagues agradat perque ho ha fet com si fos un nino de guinyol. AL prego es reivindiquen les coses que encara fan falta o sobren al poble. Es el tret de sortida de la festa dels pobles que honoren al seu patro, aqui Sant Pere, el dia del sant tambe del papa. Per trets els de la trabucada, escopetes molt antigues de cano obert que ensordeixen al disparar. Despres a corregut el cava i la cervessa, els petits han pujat als cavallets o han tirat balins i els grans hem fet 4 pases de ball amb un conjunt molt bo que es deia El sindicat del crim, cinc bons musics que nomes tenen por al poc public i a les SGAE. vestits de negre i plens de fum disimulaven el torpe que esta ara l'avi per seguir qualsevol ritme.

El JOan, un vell amic que viu a Madrid m'ha enviat les fotos de la seva neta i jo li he enviat les teves d'avui. Sou molt maques les dues i fareu molt de goig quan sortiu de festa major alla on vulgui que acabeu visquen.

el sant

Com et vaig dir he dinat amb el Blai. el Kevin, la Gala i la Rosa. He disfrutat molt. Sapigues que el somni de l'avi es tenir vos a tots al voltant d'una taula. Ha fet molt bon dia i l'unica pega es no poder dinar a casa i banyar nos a la piscina amb l'Ares perseguin-te. M'han regalat un ram de flors, amb una dedicatoria que un dia t'explicare, l'invitacio de la boda del Blai i la Gala, una corbata per anar-hi i uns cd's de salsa i uns dvd's de l'Eric Rohmer, director frances desaparegut i que m'agrada molt com explique les relacions humanes. Mentres tant a Europa, els bancs i fons monetaris, politics i economistes comprats, ens van demanan que gastem per activar l''economia i seguir se embotxacant els nostres cales. Seguir creixent que diuen. Quan estudiava economia, hi havia una teoria d'un holandes que es deia Manzholt, que demanava ja fa 40 anys, el creixement cero. Ell deia que et compressis el millor cotxe que poguessis. el cuidessis i t'el fessis durar 30 anys si calia, Aixi feies el sistema sostenible i trencaves el consumisme inutil. Aixo vol dir que quan tinguis germanets, si no has fet molt malbe la roba i els juguets, els hi has de poguer passar a ells. Aixo es el que tenim que fer. I els diners destinar los a la investigacio, la cultura, la sanitat i el benestar social. A veure si ho entenem d'una vegada.

les fogueres

La nit de Sant Joan, abans es feien fogueres a les cruilles de les ciutats i a les eres de les masies i es cremaven totes les fustes i coses velles. Representa que comença l'estiu estrellat de flors en el que tota cuca viu, o sia que hi ha prosperitat perque no fa fred i no tens que menjar tant. No hi havien incendis i com a molt punxaves una roda amb un clau al pasar per damunt d'unes cendres. Acabo de tornar d'una revetlla popular. M'han regalat el cava i la cervessa per ser de la junta del Barça i no he pogut ballar com a mi m'agrada el let's togheteer yeah yeah yeah. Ha sigut estrany per que ha coincidit que la Rosa ha començat a treballar a Dianova. El papa potser s'enrecordi d'alguna verbena moguda com una que despres que un petard cremes una mica els matolls a Alella, varem acabar tots a la piscina. Avui precisament no fa nit de tirarse a l'aigua doncs estem a 18 graus. Dema pujen el Blai, la Gala i el Kevin per delebrar ho. M'agradaria que hi poguessiu ser hi. Enrecodat que tens una cosineta tieta o el que sigui que es diu Gianna i tambe es catalana italiana, T'agradara molt quan la coneixis. Et deixo amb la canço de la foguera de la nit de sant joan de Jaume Sisa que diu que "si mireu les flames del foc de sant joan li veureu les banyes, el barret i els guants"!!!!!!!!, digueli al pare que te la posi del google..

el tennis

Comença el torneig de Wimbledon (tim tem ton) que diries tu, que es el mes important sobre herba. Es juga a Londres. Al teu altre pais de pistes d'aquestes casi no ni ha, al menys jo no hi he jugat mai. El tennis es molt bonic. Nomes necesites un contrincant i tambe pots jugar a dobles. Hi pots jugar fins molt gran, adaptante al teu fisic i si el que juga amb tu es vol adaptar encara que s'avorreixi una mica. Amb qui mes habia apres era amb el teu besavi Josep Maria. En sabia, tenia paciencia i t'ensenyaba. El pare i el Blai, que en saben tambe molt, aviat ja no van voler jugar en mi. L'unic que fins que es va morir volia jugar amb mi, era el Vicenç, era com el besavi, en jove i amic. Mai tenia un no encara que, esquerra com era, s'avorria una mica. Tampoc li demanava per jugar cada dia. A Wimbledon hi tenim un mallorqui, Rafael Nadal que juga molt be. Vaig ser un temps delegat de tennis de la seccio de l'associacio de la Caixa i en van fer fora precisament per aixo. Perque siguen companys com erem, volia que tothom jugues amb tothom les primeres rondes, per coneixer's i per ensenyar una mica. Pero el egoistes que eren tant bons, no podien perdre una hora sense superar se asi mateixos, oblidan per una hora tota la seva mesquinesa. Si t'en explicaria de coses...I ja no et dic jugar mixtes.

la junta

Aquest vespre he anat a la junta de la penya blaugrana de la vall del Tenes on m'han acceptat com a vocal. Organitzacio, xerrameca i soparet per preparar l'assemblea de l'any on es pasen comptes i s'expliquen nous projectes. Per la crisi es mantenen el preus altre vegada per l'any vinent. L'unic guany ha estat un sobrall de l'autocar que porta als socis als partits de BArcelona, perque sempre hi ha algu que no vol cobrar la porra que fan sobre el resultat. Bona gent tots plegats i l'intencio maxima de fer poble a traves del barcelonisme. Tambe sembla que participarem en la fira de mostres del juliol amb un mica d'stand per captar socis. M'ha donat una idea i a lo millor fem el mateix el Cine Club. Dissabte hi ha un partit de veterans i em sap molt de greu no estar preparat per jugar hi una estona. De fons, el partit Espanya 2-Honduras 0 sense veu. Estic una mica moreno per haver anat a port balis de Llavaneres al mati, amb infinitat de bonics baixells en venda. Per la tarda, abans de la junta, una pelicula terrible, Canino, d'uns pares que amaguen el mon exterior al seu jardi als seus tres fills.

els rockers

Diu que els vells rockers mai moren. Aquests dies es celebra el Sonar a BArcelona. Un macrofestival de musiques alternatives o recuperades com les de Roxy Music, que amb Bryan Ferry al capdavant tambe han decidit tornat. Caldra fer un estudi un dia, de perque aquests grups tan importants i antics sempre tornen. Per diners? Jo mes aviat crec que perque un music ho es per sempre.

Aquests dies tambe veuras el gossos tristos i espantadissos. Ells saben que s'acosta la revetlla de Sant Joan i no els hi agraden gens el petards. Tenen la oida molt fina i els angoixen especialment els xiulets dels coets quan pujen. de la mateixa manera que borden els trons mes llunyans. L'Ares ho fa. Per cert, com li has posat al teu gos de pelutx?.

Diu un estudi que la goma dels mitjons no et molesta a diferencia de si algu t'hi posa un lligam al turmell, per tu saps que te l'has posada tu. El mateix que les pesigolles. Si te les fas tu mateixa, dificilment en tindras. Tu creus que si els gossets sabessin que les piules i espatecs les tiren els seus amos, tambe tindrien por?.

poetes

Els poetes son uns literats que estan al extrem de la literatura i son una mica rars. T'en parlare avui d'un que he descobert i que no se si mai t'arribara la seva obra. Es Josep Pedrals, recita el seus poemes i analitza els ritmes i les paraules. Canta cançons amb paraules lletges amb un grup que es diu Els nens eutrofics. Com fa ell, que te 20000 llibres, m'haure d'apuntar la paraula i mirar la al diccionari. La última que ha mirat es zoantropia, que es quan una persona li agrada un animal i vol viure com ell. Ell reconeix que copia molt, el Pla tambe ho feia, pero als bons no els enganxen mai. Copia dels barrocs i tambe de ketama, una frase aqui, una paraula alla. Dorm deu hores, beu molta cervessa i canvia d'opinio cada 7 minuts. La lletra que mes li agrada es la L i la paraula de moment, indemnitzacio. Afirma que quan no et prens en serio, guanyes personalitat i que amb un llibre i cantant, pots fer vacances tot l'any. Ah, i no es creu ni la meitat del que diu.

Al mon real, hem anat amb la Rosas a dinar un apat populat ecologic, amb productes de la terra de menys d 'un kilometre de Sta. Eulalia de Ronçana. El Km.0, forma part de la filosofia del Slow food. Mes tard ha decorat un aparador d'un forn de pa a Sant Feliu de Codines d'uns amics, amb una xarxa, els diferents pans dins d'una barqueta, desenes d'estrelletes de mar i un reguitzelll de patxines i caracoles al costat de dues tumbones de pendre el sol. T'hauria agradat jugar hi...

la loteria

Hi han unes mitges pagines als diaris que posen els premis dels jocs anomenats loteries. Son jocs cada vegada mes globals, no se si quan siguis gran existiran, pero hi juga molta gent per probar sort. Els vells com a motiu per sortir de casa un dia a la setmana i mirar el resultat. Els joves per tentar la sort. L'avi no juga mai a les loteries nacionals ni als ras ca ras ca ni a la ONCE, entre d'altres coses perque es dificil saber si t'ha tocat o no i a qui simplement. En canvi si que jugo el minim a les quinielas, l'euromillon, el bonoloto, la primitiva, el gordo i aquest dijous, el noi s'ha equivocat i m'ha fet jugar tambe al Lototur que son curses de caballs. De vegades m'han tocat entre 1 i 20 euros, per aixo hi setmanas que jugo de franc reinvertint, pero hi ha qui li han tocat fins 15 milions d'euros o mes. No necesitem pas tant pero val la pena intentar-ho. Ja se que es diner facil, pero tampoc es dolent. L'avi pero no ho mira mai, no te pressa per ser ric, em fio de la maquina electronica. A lo millor ara mateix ja ens ha tocat i no ho mirare fins la setmana vinent. No et preocupis que al papa li dire deseguida. I veuras que content...

els lligaments

Quan t'he trucat estaves dinant. Ja havia parlat amb el Kevin pel xat i em faltava el Blai. Mira que com se que juga a futbol 7, li pregunto cada dia com esta i quants gols ha fet que en fa molts. Doncs avui que li he demanat si em podia anar a buscar el resultat d'unes proves anyals de vell a la clinica Sagrada Familia, i em diu que si, que es te que fer una resonancia magnetica, que fa una setmana que te els lligaments, tendrums, del genoll, esquinçats. La resonancia li tindrien que fer al cap amb un basto i sentiriem clock clock!. Tu creus que per poc important que sigui, no tenim que saber enseguida l'abast de la lesio que dit i fet el mantindra 3 mesos allunyat dels terrenys de joc amb una recuperacio acurada. Sabem cada dia si l'Iniesta s'ha tirat un pet i ens oblidem de comentar una petacada familiar que no pasa cada dia. I aixo no ho amaguem (no es la paraula) o manifestem, per no fer patir als allegats, ni perque siguin coses intimes o personals. No acabo de saber perque. A lo millor es perque no tenim ben entesos els lligams. Espero que si algun dia, et lesiones jugant a basket, esquiant o fent jooging m'ho diguis. Potser no et podre ajudar, pero m'agradara que em facis confiança i sabras que estare al teu costat.

el mercat

Avui, quan t'he trucat, ploraves perque no volies dormir i el papa anave de bolit sense saber que et pasaba. Ara ve el millor temps. Revetlles i festes, pregons i ballaruques ajuden a la gent a passar el mal trangul d'uns temps complicats. Et podria parlar del futbol, que ara diuen que han perdut amb SUissa per culpa dels catalans, pero no. Els dimecres anem a mercat a Vilasar, on sabras viu una tieta avia teva. La Rosa compra la flor que necessita per els rams de la setmana i la planta per jardins i balcons. Tambe ha comprat una barqueta petita, blanca i blava per uns aparadors que te que fer. I tambe hem mirat una bala de palla, d'aquelles que posaven a les voreres a les carreres de cotxes per decoracio. I tambe hem vist el mar, pla i blau, molt diferent del teu. A la tarda ha fet fresca. Les ventades estan desmontant la caseta de fusta del besavi de la que ja t'en parlare. Mes a la nit, he revisat La lista de Schlinder, un relat esfreidor de fets molt cruels que van pasar a la guerra europea i que els teus altres besavis en deuen saber mes coses que encara fan plorar força.

la fisio

Els dimarts l'avi a la fisioterapeuta.Es a Palau, un poble una mica lluny però es la mes preparada que vaig trobar. Es diu Susana i d'entre d'altres practica el metode Perfetti especific per problemes neurologics. Em fa molt de mal, però aixo de vegades cura. Em posa dreta l'esquena, obre les costelles i em relaxa els braços amb tendinitis per estar sempre com diu el metge, en una batidora. Tambe m'ajuda a mantenir l'equilibri i caminar amb unes pilotes de colors molt grosses. T'explico aixo perque la fisio te dues nenes besones que ahir van fer un any, la Carla i la Neus i els hi va explicar, a elles i al seu avi que jo t'escribia aquest blog. Al cap d'uns dies, l'avi d'aquestes nenes va dir que ell no sabria de que escriure. Ja veuras que com son maques com tu i ell se les estimara com jo a tu, segur que si que troba de que escriure. Igual si visquesis aqui serie-ho amigues.

el dilluns

Dilluns es el dia de festa ara de l'avi. Com que la Rosa tanca la botiga de les plantes, aprofitem per fer coses, com diu ella o res com dic jo. Al mati s'ha comprat un tinter de tinta xina verda, que feia anys que no veia, perque ella pinta i molt be, ocels, papellones i cargols. Despres hem fet un vol, plovia com on ets tu, pel Montseny, prop d'Aiguafreda, poble d'adopcio meu i del pare com qui diu. He arribat a un bar de carretera que feia 30 anys no visitaba, El Brull, i dins el local hi han coses igual i d'altres no. O si, pero ara ja no ens agrada menjar com abans.

Per la tarda hem vist una pelicula, Wonka y la fabrica de Chocolate, un conte precios de John Dahl, que a la que puguis, li demanes al papa la versio moderna de Tim Burton. Ja al vespre plujos i humit, hem vist amb l'Ares un curios programa d'excavacions, Sota terra, on uns arqueolegs intenten en tres dies explicar un fet. Avui la terrible batalla de Gandesa a l'Ebre, on van morir milers de nois i noies joves de 16 i 17 anys i on varen lluitar per la Republica molts voluntaris americans i canadencs. Avui reseguien la historia de uns tals Owen i Yannik. Van perdre pero s'els hi agraeix igual que lluitessin per les seves idees contra l'innombrable. Ho resumeix una canço de la Teresa Rebull que diu "avui he trobat les sabates d'en Jaume...."

l'esport

L'esport es una cosa on es refugia molta gent quan les coses van malament com ara o pitjor. Es pot practicar o sencillament mirarlo i quasi serveix igual. Avui han pasat dos esdeveniments que tu i jo hem viscut d'aprop i lluny. Aqui s'han cel.lebrat eleccions a la presidencia del Barça, que aviat sabras que mes que un equip es un sentiment. Nomes ha votat el Blai que es soci, pero ho ha fet pel que tots creiem mes persona i mes preparat, el Sandro Rosell, que a mes ha guanyat siguen el president mes votat de la historia del club amb 35021 vots de 118000 posibles.

A l'altre canto del teu pais, a Montreal, s'ha corregut el gran Premi de Formula 1 del Canada. Mirant el circuit s'assembla molt com si l'haguessin fet a l'Stanley Park amb el Donwtown de Vancouver al fons. L'any passat no el vareu cel.lebrar per un tema de publicitat amb el tabac i l'alcohol. Es divertit segons com mirar el cotxes donar voltes, encara que alguns diuen que gracies a la publicitat t'en estalvies algunes. Les curses serveixen per millorar els cotxes normals,encara que de vegades s'han d'esperar anys per aplicarles. Han de vendre el vells. Avui els protagnistes han estat el pneumatics, tous i dussus que diuen i Fernando Alonso amb Ferrari ha quedat tercer. Pitjor els hi ha anat als catalans Jaume Algersuari i Pedro de la Rosa que ni ha pogut acabar. El millor es que he vist el teu pais i hem pensat amb tu.

la independencia

Hem anat alguns de Bigues a la manifestacio davant el Parlament per demanar la independencia i poder de forma pacifica dir adeu a espanya. Ningu no parlara d'aquests pocs milers de persones cansades de somicar que han dedicat una altre de dissabte a demanar justicia pel pais. Jo particularment em sento molt utilitzat pero no se exactament per qui. Crits, i han cantat el Jaume Arnella, recitat la Montserrat Carulla i el Titot de Mesclat. I mentres veig fotos teves banyante en el teu pais independent et posare musica a un altre tipus de llibertat. L'avi te una amiga periodiste peruana que ara viu a Angola. Pero te una filla aqui que es diu Stephie, que va treballar uns mesos amb l'avi i ara ha acabat biologia i ha començat dret. Mentres tant treballa al Palau i de vegades ens convida a veure concerts. Un de impressionant va ser el del pianista Josep Enrique Bagaria i el quartet de corda Quiroga. Joves de gran qualitat, que prenen el pols a les peces que tocan, excelents i amb futur, amb sons contundents i rics. Magnifics, brillants i tecnics, com la musicalitat de la Segona sonata de Prokokiew que va tancar l'exitos programa. Quan ens veiem te la deixare sentir, encara que no sigui interpretada per ells.

el mundial

Han pasat dues coses que potser et facin gracia quan siguis gran. Una terrible. Tenia que inaugurar el campionat de futbol, Nelson Mandela, expresident del pais, un besavi molt gran i malalt que despres de 27 anys a la preso, tipus Gandhi, va aconseguir portar la democracia i la igualtat al seu pais sense violencia. Doncs avui, un dia important per posar Sudafrica al mon, se li ha matat una besneta de 13 anys, quan tornava d'un concert de la ceremonia inaugural,

L'altre es una curiositat economica. Amb el rotllo de les fusions, la Caixa, una entitat bancaria catalana on hem treballat tres generacions de Salvany's, deixa de ser la numero u, que ho pasa a ser Caja MAdrid per la seva unio freda com en diuen ara, amb Bancaja.

Al cine club del poble, que com sabras presideixo, hem estrenat projector, i s'ha pogut veure molt be una pelicula alemana de R.W.Fassbinder, "Todos nos llamamos ALi", sobre la inmigracio dels anys 70. Res a canviat tant. Al mati he anat al metge de la SS.SS. que plorava per la seva retallada de sou. Em volia receptar una pastilla nova, ja inventada, pero fins d'aqui uns mesos no estara a la venda. Es de les en diuen bomba, que es van descarregant a poc a poc duran tot el dia. I mentre parlava amb la doctora, una aranya petita s'ha despenjat amb el seu fil sobre el teclat del ordinador. Diu que porten sort...

la cartellera

Hi han unes pagines als diaris que son les que omplen mes espai dedicades al cines i les pelicules amb lletra petita, que quan siguis gran a lo millor ja no existiran. A l'avi, quan estudiava, li van posar bona nota un dia, un profesor sudamerica per innovar aquestes pagines menyspreuades, amb el titol La bella cartellera. Anys despres vaig poder-ho portar a la practica a les pagines del Diari Barcelona (90-94), on a mes del cine, el telefon, i explicar la sinopsi de la peli, hi posava si hi havia crispetes, servei de bar i com de nets eren els lavabos. M'hagues agradat posar-hi a mes si hi havia bon aparcament, si la pantalla era gran i les butaques comodes amb aire acondicionat a temperatura adecuada i si hi trovariem un bon i economic restaurant rapid aprop. No li volia posar per quina edad eren les pelicules perque es una clasificacio que te ni cap ni peus. Que vol dir aptes, 7 anys, 13 o 18?. Es la maduressa de cadascu, l'opinio dels pares i el sanderi dels autors el que ho determinaria. Avui ho he mirat i per tu nomes he trobat Cazadores de dragones i el disney Tiana i el sapo. El Burt Lancaster va deixar d'anar al cine quan ja no trovaba aparcament. I si mires dema, estrenen Campamento Flipy, Crónica de un engaño,El retrato de Dorian Gray, Finisterrae, Garfield y su pandilla, La ultima cima, La última estación, Ne change rien, The Cove i Vincere. Si en trovo alguna per tu li ho dire al papa.

la vermella

Hi ha un fenomen, que no se si t'arribara a interessar, un joc-sport que es diu futbol i que a la teva terra, tot i ser d'arrel anglesa, no te massa tradicio. El teu primer any sera el del mundial de sudafrica, pais ric i emergent que ha pogut pagar tenir aquest circ a casa. Hi van les seleccions, els millors de cada pais i del nostre estat de 23, 8 son del Barça i titulars. Aixo ens tornaria a portar a un club representatiu d'una nacio, la catalana, que fa les coses amb seny, veurem ara quin proper president tindras, i l'espanyola, abans la furia, que es torna aprofitar de Catalunya per intentar guanyar el campionat. Perque hi van jugadors fets a casa o nascuts aqui, encara que es diguin Hernandez o Rodriguez? Perque poden guanyar en 15 dies el que el pare o l'avi podrien guanyar en 15 anys. No se si el pare et podra fer que tinguiss sentiment cule. Jo amb el Kevinachu no ho he aconseguit. Pero si vens, anirem al Camp Nou i sentiras una cosa especial. Jo hi vaig anar hi als 17 anys contra el Pontevedra i encara m'enrecordo del Pereda, Szalay, Zaldua i Neme. La vermella no interessa tant. Nomes que no prenguin mal i estiguin be per l'any vinent. I si pot ser que no cobrin.

el jazz

Jazz era un gos d'atura blanc precios que tenia el Kevin. Pero tambe es una musica alegre, negra, trencada, com cançóns normals pero descomposades. L'avi en te una bona col.leccio, en vinils i dvd's de la que sempre podras gaudir. Ara vinc de l'actuacio del grup Andreu Martinez que toca amb el fill d'uns amics de Bigues el Jordi Franco. Acaben de treure un disc que es diu Colors i tocaven en una cava del carrer Roger de Flor, Jazzmn, molt aprop de casa el besavi Joan. En el local, on no hi caben mes de 30 persones amb les seves Guiness i mojitos, m'he trobat tambe els pares de l'Andreu , que es un company tambe jubilat com l'avi. Potser per haver hi tanta familia, els nois no han conectat totalment amb el public, s'han de presentar millor com fan els grups importants, saps allo de "!!!!Directament de Santa Margarida i els Monjos... Andreu..."Ditots"... Martinez!!!!!". Com si fossin boxejadors per exemple. Aixo fa caliu. I tambe, que no ho han fet, fer solos. Es dels moments mes emotius del jazz. Quan un per un els musics desgranen la seva tecnica en solitari en un passatge de la composicio. I despres el recullen i s'hi afegeixen els altres instruments i sempre els aplaudiments. El millor que ha vist l'avi ha estat al Palau amb el Hot Club, un duel entre el clarinet de Paul Desmond i el saxo de Gerry Mulligan. Pell de gallina encara ara.

Ses illes

Quan vinguis a Catalunya, a mes de les platges que ja t'he parlat. m'agradaria que poguessim anar a banyarnos a alguna de les illes pitiuses que els hi diuen o tambe les balears. De jove, el mite hippy era Eivissa, pero ara Formentera esta de moda gracies a una marca de cervessa. Amb el papa i el Blai haviem anat a a Mallorca i Menorca. Amb el Kevin a Formentera. Ni ha una que es parc natural i militar, Cabrera, però no s'hi pot anar. Amb tu voldria baixar fins a Denia, i amb el cotxe pujar al catamara que porta directament a l'illa. Si no vas amb cotxe, et mous en mig d'un follon de bosses i estris que mareija mes que la travesia. Al Palau Robert, han inaugurat una exposicio de fotografies sobre el darrers 100 anys de la Mediterrania. En una de passatgers israelians de 1945, esperant embarcar per tornar al seu pais, a sobre el moll o andana, s'aprecia aquest enrenou de paquets i maletes que et dic. A les illes. pujant al far, ffent esqui acuatic, jugant amb la sorra fins la caiuguda del sol i gaudin d'un peix fresc d' Es Calo, s'et pasen tots els mals.

El pics de 8000m. son pels nens?

Avui he llegit la historia d'un nen de 13 anys, Jordan Romero, californià, que ha pujat amb 3 sherpas (abans Kamalis), a l'Everest pel canto xines, perque el Nepales, no el van deixar per xic. L'anterior record el tenia una nena nepali de 15 anys. Aquest noi, ja habia pujat amb oxigen, el Kilimanjaro (5000) i l'Aconcagua amb 9 i 11 anys, amb el seu pare, enfermer d'un avio medicalitzat i la madastre. Saps que la montaña sempre es perillosa, un de cada quatre alpinistes hi moren, i son moltes les veus de metges que desaconsellan aquest esforç en gent molt jove per problemes circulatoris, de congelacio i afirmen que dormir a mes de 2800 mts. es altament pernicios per l'estres. Segur que si un noi puja al cim tan amunt, ara diu que n'hi falta un a l'antartida es que esta prou madur en tots els sentits per fer-ho. Aixo no es anar amb la familia a fer un pa amb tomaquet al Canigo. En aquests moments una nena holandesa de 14 anys demana permis al seu govern per donar la volta al mon a vela. Tot esta be si acaba be. Pero hi gent que pensa que el Jordan estaria millor fent surf a les estupendes platges, jugant amb les ones de la seva California. El primer que va fer en arribar al cim va ser trucar a la mare:"Hem arribat, estic be, mama". Molts moren en baixar.D'esgotament.

Les estrenes

Avui es divendres, estrenent les novetats a la cartellera i l'avi, que saps li agrada escriure de cine, es prepara els cometaris de la setmana. Sempre començo o ho procuro, començar per les pelicules amb menys distribucio, documentals o de major interes social o cinefil. Aquesta setmana he començat amb El poder de la paraula, documental sobre families marginades a Chile, Els passos perduts, un curt catala recuperat sobre l'evolucio dels nostres joves desde fa 40 anys, i L'estacio de l'oblit, on un avui mariner s'escapa de l'asil on es tancat per veure Cadaques amb les cendres de la seva dona. No se si les veurem mai junts aquests documents, pero amb faria il.lusio i t'ajudarien a entendre la historia del teu mon.

La vida

Avui l'avi s'ha passat el mati en una camilla de metge fent acupuntura i reflexologia, que son unes medecines altenatives per curar se. Una altre cosa son les esqueles, notetes als diaris que serveixen per avisar o recordar la mort d'algu. T'ho dic perque en pocs dies han desaparegut els dos primers politics que vaig entrevistar per telefon al Diari de Barcelona quan era al carrer Muntaner, l'Albert Alay i l'Alexandre Pedros. Tambe en vaig fer una desde una cabina devant de l'Hospital de Sant Pau al president de la Borsa de BCN i al economista Serra Ramoneda en un ascensor. Periodisme de principant, becaris que en diuen ara. Dema tinc un casament de l'Eva i l'Stein a Arenys de Munt, lloc de consultes independentistes, pero em fa molta mandra. Ja t'explicare, bonica.

La Patum

Avui he vist les teves fotos amb el gos de pelutx que s'assemble al Ares de l'avi. Pero tambe aqui ha començat la Patum de Berga, una festa popular amb molta gatzara, declarada patrimoni cultural per la CEE. A l'avi no li agraden massa aquestes festes tradicionals on la gent beu molt i el jovent i no tan jovent, acaben trencant coses com papereres, bancs o aparadors. La que mes he disfrutat son els Sanfermines, on la primera vegada que hi varem anar el teu pare hi va venir encara a la panxa i no vegis la cura amb que teniem que anar entre la gent. Et dic aixo perque acabo de veure un documental comparatiu, Adeu, Espanya?, de com Groenlandia, el Quebec, Escocia o Catalunya poden assolir la independencia si una majoria de la poblacio ho vol i ho demana. Son paisos que van perdre l'autogestio en guerres per els anys 1700 i ara estan posicionats politica, linguistica, cultural i economicament per recuperarla. El cas de Montreal el viuras de prop i ja anirem parlant, perque s'ha d'aconsegir amb cap, sense por i en pau.

La crisi sistemica

Viuras petita Julia una primera decada de la teva vida molt dificil economicament, perque encara no ha arribat el mes dur. Esten en front d'una crisi que com la de 1875 o la de 1920 era previsible i inevitable. Perque es el sistema que s'ha menjat asi mateix i ara te que trobar noves sortides, innovacio, productivitat, el que sigui, menys seguir com fins ara que es el que ens demanen. Durant 10 anys nomes ens han apujat el sou el 0,7% i hem seguit comprant a credit, cases, cotxes, teles de plasma, vestits i menjars que no podiem. A Catalunya hi han 1000 projectes i uns 35000 emprenedors amb una taxa de 7,3, un punt per sobre d'Espanya i Europa. Sembla que crear una empresa es la clau del futur. Pero si ets jove, vols suport informatic, i t'assessores per no fracassar, i entres en un banc a demanar un credit per la teva idea, el director et mira amb la cara que fan les vaques quan veuen pasar el tren i en minuts estas fora del despatx. La desgracia es que la vaca munyida som nosaltres i hem de ser llestos per no tornar a repetir un cicle. Si cal tornar als maons calents embolicats amb tovalloles o bosses d'aigua calenta pels peus al hivern, ho farem. Si volem podem enderrocar el sistema i quan vingui el director a casa, el mirem amb cara de vaca i el fotem fora.

Les noveles

Avui et parlare de la teva altre tieta avia teva, la Meritxell. Avui hem parlat per un petit problema amb l'herencia del teu besavi Joan. La Mery com li diem, es una molt bona traductora del suec, literatura que ara esta de moda per els Mileniums de Larsson, pero que ella ja fa molts anys que tradueix, desde els contes de trolls finlandesos fins a Henning Mankell. Son noveles negres de les que els mestres son els americans i que no m'agraden gaire. A mi m'agraden les biografies interesants, d'actors o directors de cinema com per exemple Melina Mercuri, Anthony Quinn, Kirk Douglas, Pablo Neruda, Luis Buñuel, Kathernie Hepburn o Lauren Bacall. Tambe aquests dies ha mort Dennis Hopper, que va imapctar a l'avi amb la seva primera pelicula vista a Zurich (SUissa) l'any 1969, la mitica Easy Rider. Saps una cosa, fa molta il.lusio veure pero un llibre traduit per un Salvany. A lo millor t'animes i et llegirem.