la sardana

La dansa mes bella de totes les danses que es fan i es desfan, la mes tipica de Catalunya te un proces contradictori a l'inreves que els castells. Cada vegada es mes coneguda a fora del pais i es potencia menys a l'interior, com per exemple a les festes majors. Fins el punt que la gestio sembla que sera millor que la portin les agencies de viatges que no pas els esbarts, que cada vegada senten menys, la tenora refilar. Les cobles han estat viatgeres, escampant la seva estetica, sonoritat i plastica dansaire arreu. Podem exportar l'elegancia de la seva coreografia, pero el que no podem fer es treureles antropologicament de les seves fronteres naturals, les catalanes. Les sardanes fan festa, i poques dances organitzades tenen aquest so i vistositat colectiva al mon sencer. L'avi no t'en podra ensenyar perque mai he apres a comptar les passes i els punts. M'he quedat a les beceroles del tots som pops..." i tinc part de culpa del seu esmorteïment actual. Enguany s'ha ballat a Cracovia i fins i tot a l'Adriatic, una cola dansaire del Penedes prop del cercle polar. Rotllanes, enagos enmidonats i espardenyes d'espart al voltant d'un centre de jerseis, bolsos i samarretes que s'han de vigilar. I et fan descomptar...amb les mans enlaire.

la ausencia

Avui ha estat un dia especial. No feia "de piscina", ha estat un ennuvolat d'agost. Pel mati, cafe al forn. Despres he llegit una historia de l'Empar Moliner, sobre una dependenta xinesa d'una carnisseria, que parlava de la seva nena de 2 anys, d'una manera tan propera, que semblava que estava a qui i era a Xina amb els seus avis. Despres de parlar ahir amb el pare, t'he buscat alguns contes que et puguin agradar. Teo's, Jugo i aprenc, els Mecs, l'Ibai, el Tim, perque t'els llegeixin i vagis aprenent catala. Com que pesen una mica t'els enviare per correo i no farem anar al pare carregat. Despres han vingut a dinar el Blai i el Kevin. Despres ha dinat el Bigotis i l'Ares i hem tirat 4 perdigonades a una llauna de Despertaferro, mostrant el bon pols de tota la familia. Aixo i uns 21's, han propiciat una conversa distessa sobre diferents temes, d 'actualitat i familiars, la politica, el Barça, la boda i la despedida de solter. Aquesta del Blai, preparada amb gran secret i il.lusio i m'hen han fet particep. El Kevin a mostrat el seu interes informatic per l'ordinador vell i s'el ha emportat per estudiarne peces. La composicio de les taules, el rioja i les inversions de futur han rebut una posta de sol del adeu, plena d'energia i amor. La Rosa no ha pogut venir.

la cervessa

No m'havia agradat mai massa. I l'havia deixat del tot doncs deient que la llevadura (lupul), alimentava unes cel.lules cancerigenes que l'avi podia tenir a l'esofag. Mes tard van dir que anave be per conectar les neurones. Com que no m'agradava vaig començar per la de gust de poma sense alcohol. Avui ja hem cel.lebrat la victoria del Barça (0-3), amb una Moritz que amb la Damm i la San Miguel son les catalanes, a banda de la Art i la Cap d'ona. Fan una publiciat molt bona. La del contracte al tovallo de paper, les vacances a Formentera, el club d'esport que no te normes ni horaris. I la d'un repartidor que ballava les dances de tot el mon. Avui he rebut una carta-llista que ja des de ara esta prenent una gran valua. D'aqui un temps sabrem si l'avi ja ha deixat de ser nen o no seguin els punts de l'escrit. Un escrit d'una persona que m'estima molt i jo no l'entenc. Avui es diumenge i es el dia que el pare no et veu. Diu que dema m'enviara fotos... Dema pujen el Kevin i el Blai per la tarda. Pasarem l'estona junts, parlarem de tot i estarem contents pel sant de la Rosa. Ja t'ho explicare. Buscare uns contes en catala perque el pare et llegeixi quan vagis a fer la migdiada. Al llitet de la nit encara no pot perque no dorms amb ell. Quina pena tot plegat... "una birra amb.."

el globus

Avui semblava que havia de ser un dissabte feliç. De bon mati hi havia un cel blau, un aire lleuger i un silenci que reconstituia. Un silenci que complementa el ser huma i el fa retrovar se amb una bona part seva. Un silenci on no hi caben segons quines paraules producte de la rabia. Semblava que tothom era al seu refugi. De repent, uns petits esbufegs, tan suaus, que ni l'Ares els sentia. Eren le manxades de gas que insuflaven a un globus de coloraines precios perque es mantingues ben arran de la vall. Nomes colors, com fet de pedaços i sense cap publicitat. Tanmateix semblava que aterraria a la gespa de casa. Si hagues estat, venint del cingles hi haguessim pujat per venirta a veure. Tot i que no em fa gaire gracia. Una vegada, la feina em va regalar per nadal un viatge per la zona d'Igualada. L'avi va pujar sol perque el Kevin era molt petit. Anava amb el pilot i un xicot que n'aprenia. En arribar als 800 metres van dir si voliem seguir pujant. Jo ja en tenia prou. Un altre dia a la Cerdanya tambe teniem una pujada programada. La sort va ser que va ploure tant que no es va poder enlairar. La historia maca la varen protagonitzar el Blai i la Gala en globus. Pero ja t'el expicaran ells un dia. Un dels capitols importants sera d'aqui uns pocs dies

la calitxa

Estem arrivan als 40 graus. No ha de ser pero excusa per deixar de dir te coses. Si pasa es perque no m'he trobat be, o no he tingut l'ordinador aprop, o per coses tristes que pasen als grans, que poden fer plorar i perdre les ganes d'estar content i que son coses que els petits, sense tants embolics, no entendrieu de cap manera. Tambe es veritat, que quan siguis una mica mes gran i algun dia no rebis el misssatge, em preguntaras, "avi, que hi ets?", i aixo m'encoratxara a escriuret i ha explicar te alguna cosa que et pugui interessar. Avui per exemple, cansat de sentir parlar de la calor, del Barça,-i encara no han començat les lligues, - de l'economia, de la independencia i no se quantes coses mes, et parlare d'una cantant valenciana que ha "fet" un Palau de la Musica. Estava enmarcada dins dels festivals de qualitat del Mas i Mas. Es Sole Gimenez ex de Presuntos implicados fins el 2003, i amb una estetica de musica diferent com es el cas de "Dos gardenias", musica mes llatina, on col.labora amb Chano Dominguez, Joshua Edelman, Llibert Fortuny o Perico Sambeat. I per la calor pots anar a fer de templer per la nit al castell de Gardeny de Lleida que va acollir al segle XII, mes de 200 anys l'ordre dels monjos guerrers-cavallers.

el curriculum

No t'ho havia dit pero l'Ares ha fet tres anys. Va neixer el 23/8/2007. No he sapigut com cel.lebra ho. Bufant una espelma? No en sap. Portan-lo a banyar?. no li agrada. Ja pensarem. Galetes d'en Pique?, ja n'hi donem. Avui la festa del Gamper. El camp ple a vessar 97000, amics i simpatitzants. A la penya ahir vam decidir no anar hi per que era laborable i feien pagar el dinar. I dues coses d'Internet. Deixo a mitjanit una comanda d'averia de la rentadora al pais basc. L'endema a les nou em truca un operari de Granollers per pasar ho a arregllar. Busco un amic al face i el seu fill, des de Dubai em contesta que el pare esta be i li donara records. I un altre. Un amic m'avisa pel face de que s'obre un diari catala nou, ARA. Entro a la pagina web i envio el cv. A l'endema a les 10.29 rebo la confirmacio de que accepten la meva documentacio i que faran la seleccio el setembre. Abans d'enviar ho vaig repasar el cv. Sempre hi han coses inexactes, coses que modificar, actualitzar o que no recordes. Llegint lo, si es caire professional, recordes una bona part de la teva vida, de vegades 40 anys nomes son 3 linias. Hi ha coses que no voldries posar i coses molt petites que les poses perque les estimes o recordes molt. Hi hauia d'haver el cv dels viatges, dels gossos o animals, dels habitatges, dels amors, dels caps de setmana inolvidables, dels restaurants, dels fills i nets,....

l'abùs

Es torna a parlar del copagament de la seguretat social. Com aquella persona que esta sola i va al metge sense necessitat buscant carinyo, no pagui igualment 1 o 2 euros i seguira fent llarga la cua inutilment. De fet no ho diran per mi que sempre m'han portat al metge, amb els peus per davant. De fet es un pla profund per fer desapareixer del tot l'estat del benestar. Nomes ens queda a Catalunya la fins ara excelent atencio sanitaria i se la carregaran. Despres aniran per les pensions, l'altre pota amenaçada de la nostra societat catalana protegida i que paga 60 millions d'euros diaris pr mantenir ho. La tercera pota, i es d'on plorar la criatura es l'atur. 5 miliions de parats i fins ara no s'adonen de que la mitat treballen a l'economia sumergida i l'altre mitat rebutja sistematicament noves feines o curset de preparacio, encara que siguin de poca qualitat. La gent te que anar al metge quan ho necessita, cobrar una pensio digne segons les seves aportacions, mai un pla de pensions, que es la borsa amagada dels treballadors per seguir los roban, i agafar la primera feina que trovi per seguir sient util. Saps que son 5 milions de persones pasan gana?. La Bastilla a Paris la van agafar i enderrocar nomes 3000. I sense armes. Amb les mans i la fam.

el llit

Es un lloc on l'avi no li agrada estar. Nomes per dormir. Pero vet aqui que avui, m'hi he estat tot el dia, amb una mica de sofa. S'em ha quedat clavat el coll i no em podia moure.El pitjor es que havia quedat amb el Joan Massana de Madrid i ell tampoc s'ha pogut llevar amb una lumbagia. A veure dema. Es d'aquells amics, tambe avi recent, que quan et trobes es com si t¡haguessis vist ahir. Es el que li ha passat a la Rosa, que s'ha retrobat a Sitges amb les seves amigues de Bangalore, la India. I han situacions que uneixen molt i per sempre. O al menys t'ho sembla. La noticia d'avui pero ha estat el alliberament dels dos catalans segrestats per els islamistes despres de 268 dies de captiveri al desert de Mali. Les preguntes son: han d'anar hi com si fos un viatge de plaer a portar bens amb camions, membres de ong's que no son professionals? hem de pagar tots el rescat? s'els ha de abandonar a la seva sort per la temeritat que han comes?. L'arribada i l'alegria del retorn i el retrobament amb les seves families ens fa feliços a tots. Pero darrera queden un munt de questions politiques, economiques i diplomatiques que no s'haurien de repetir. El rescat violent es imposible (Alakran). I no es pot jugar si no es amb les mateixes cartes.

retrobaments

Ahir dia especial per mi. Dinar amb els tiets de la Rosa, el Paco i l'Antonia, un matrimoni encantador que son de l'Espanyol i es van coneixer jugant a futbol. Sobre el dinar planejava la perdua del seu unic fill en accident de transit. La parella va ser foragitats de la Barceloneta en el enderrocament del 92 i van anar a parar a Aiguafreda, que com saps es el meu segon poble adoptiu, Sarria, Aiguafreda i Bigues. Viuen davant dels Traginers, on tantes vegades habiem dinat amb el pare i el Blai, al costat del taller del Rosendo Giralt. Els tiets, 56 anys de casats i amb 81 i 76 respectivament ens van assebentar de que l'amo del altre taller el Rosas, amb 100 anys encara vivia. Feia poc es va jubilar el Francesc, delegat de la Caixa i que baixava cada dia de Sant Feliu de Guixols, i que ho va ser-ho quan l'avi va dir que no, que pensava que tenia altres projectes. Despres varem anar a Centelles, a una exposicio in memoriam del Jaume Carbonell, amb uns quadres meravellosos de tematica mediterrania i colorista. Alla em vaig trovar al Josep Maria Espelta, el catala mes entes en caves (historia pendent) i a la Rosa Maria Rabat, amiga de Viladrau, que encara esta buscant lloc per dormir als troneres del casori del Totis i la Gala.

les barbies

No se si quan siguis gran t'agradaran unes nines, articuladas, amb que les nenes del mon hi juguen molt. Ahir vaig anar a un sopar a BCN a casa d'uns amics on hi havia. La meva amiga Cecilia, periodista peruana, casada amb un israelita home de negocis Shai, amb qui ha viscut a Jerusalem, ara ho fan per contracte a Luanda (Angola) i el seu maxim desig es venir a Catalunya en una casa que s'acaben de comprar a Sant Quinti de Mediona. La seva filla Stephie, peruana catalana, ha acabat biologia, ara estudia dret i treballa al Palau de la Musica. No et perdis el menu: no em recordo dels noms pero era una amanida i uns arrossos, fusio de la cuina peruana i china, tot banyat amb xile, vins i caves catalans i un postre de toffe gelat. L'evolucio de les nines famoses a traves de les generacions, si rosses o morenes, pero sobre tot, si quan compres un regal a algu, al tornar d'un viatge per exemple, penses si t'agrada a tu o li agradara a ell/ella, van centrar la conversa de sobretaula. Aixi com la inseguretat que dona la wikipedia sobre la certessa dels seus continguts. La unica cosa que va quedar clara es que l'estatua de Colon, del final de la Rambla, te 60 metres d'altura. I per tant encara no beu a morro del mar.

gracia 2

El que pasa amb unes festes de barri, basicament familiars, de vegades hi ha qui s'en aprofita per fer reivindicacions. Ni ha de justes, correctes i que es fins i tot logic que s'utilitzi la presencia dels mitjans per obtenir mes resso. Pero ni han d'altres que no toquen. Com per exemple el d'homenatge a una pobre noia que ha sortit despres de 9 anys de preso, per haver donat dades dels vehicles, matricules, etc, de dos persones als terroristes, que posteriorment van assessinar. Eren un regidor del PP de Viladecaballs i l'extraordinari i bellissima persona Ernest Lluch de qui un dia t'en parlare i de com em va afectar. Dic pobre noia perque s'ha de tenir poc sanderi per fer una cosa aixi, d'entrada no se quins motius tenia, i a mes a mes pensarse que no li trovarien el rastre del ordinador i a mes de trafic. Penso que estaras amb mi que ni des de cap opcio politica i democratica aquesta persona mereix cap homenatge de cap mena. El que necessita es altre tipus d'ajuts per poder viure el resta de la seva vida amb aquest pes a sobre, si es que mai ha tingut sentiments. El pitjor de tot es, que som tan democratics, que els Mossos, o qui els mani, encara s'estan pensant si deixaran embrutar o no, un any mes les festes de Gracia.

Gracia

Es un barri de Barcelona, molt tradicional. L'avi hi va anar a viure amb dos anys en una atic al carrer Sant LLuis, 39 i un lloguer ja de 300 pesetes, la meitat del que cobrava el besavi Joan. Ja aleshores es guarnien sencillament els carrers. Compraven al bar del davant la barra de gel, la cervessa i els cafes que jo pujava sense ascensor. Era tan petit que un dia vaig trencar una botella de zarzaparrilla (bonissima amb gust de platan) amb l'esglao. Al carrer no hi havia cap cotxe aparcat i a l'escenari improvissat, hi tocava el Dodo Escola.."el bodeguero en su bodega..." mentre el bateria tirava les baquetes enlaire i jo alucinava com les tornava a arreplegar. Ara el Kevin ha participat en la decoracio del carrer Fraternitat, que hem diu que ha quedat quart i amb el primer lloc pel sostre. Esperem que envii alguna foto. Es una forma urbana de sentirse poble. Tambe la teva tieta cosina Irene esta treballant en un bar i el Marçal, un cosi del pare, tambe des de fa molt temps al carrer Verdi que per cert ha tornat a guanyar el primer premi amb un bosc fet de caixes de fusta reciclades. Que de aixo es tracta, de pasar ho be, gastar poc i de passada, reciclar. L'ultim cop que hi ha anat jo va ser per veure el Magical Mystery Tour, un grup, amic de l'avi que imita permetament als Beatles.

la solidaritat

Cada vegada hi han mes desastres naturals. Pasa una desgracia, terratremol, plujes amb esllavissada, tsunami, incendis o fuita de gasoil i la resta del mon hem d'ajudar. Primer que hem sembla que tothom te prou feina amb lo seu. Pero parlem de l'últim SOS, el de Pakistan. Diuen que la gent quan es tracta d'inundacions, triga mes en donar diners perque es una desgracia mes lenta que no un terratremol que son pocs segons. Pero parlem d'ajudar a Pakistan. Segurament amb la dictadura militar mes ferrea i amb mes prebendes el mon. Unes multinacionals farmaceutiques amb un inmens poder economic. Sospitosa sempre de refugiar terroristes islamics, es diu que hi ha la seu del innombrable. Amb unes fronteres en constant tibantor belica, especialment amb la India. Estic dient que no hi fem donacions?. No. Estic dient que que hi fan les famoses i no famoses ONG's en un pais que fa pudor a no democratic. Estic dient que la revolta se l'han de fer ells i que les almoines no els ajuden sino a l'inreves. Estic dient que no sabrem mai on van els 20 euros que posem dins d'una caixa de cartro que porti el primer pakistani que pasi o el banc que a mes cobra comissio. Estic dient que en un mon globalitzat hi han d'haver hi fons internacionals per paliar aquests assumptes, i sempre en part.

LA RUTINA

Va be trencar la rutina, allo que fem sempre, el mateix, a les mateixes hores i de la mateixa manera. Descoloca pero dona nova prespectiva. Hem anat a Pi, no a casa del Ferran i la Leo, entranyables com sempre, sino a un hotel nou, Pi, d'uns amics de l'Ametlla. Sense ordinador personal, veus que l'Ares fa un amic, el Taxi, un precios sanbernat de 4 mesos mes gran que ell, que l'amabilitat dels responsables va mes enlla de la feina, que les mares no desconecten mai, que la natura es bellissima i poderosa, que hi ha rius frescos que encara baixen entre les pedres, que l'educacio era mllor la dels nostres avis, que hi ha vaques mini per 500 eur blanques i negres, que els camins forestals son per respectarlos, que l'amistad no es regala i no te preu, que en mig la calma es menja millor, que el vi te un altre color i que un llit tatami es on segur et retroves amb el teu amor. Nomes uns metres mes enllla, la musica espanta, el repos s'escletxa, els cotxes no acompasen la seva marxa a la plasidessa del prat i les carreteres semblan fetes perque mai no trobis el paradis, vull dir el de la terra que es el nostre Pirineo. Ja a la fosca de Bigues, un record i potser mes endevant unes fotos. Nomes viatgem per recordar? Ho fariem sino no poguessim explicar-ho?

el poble

Segon dia que el Kevin fa vida de poble. Al mati ha plogut fort. Hem baixat a esmorçar al forn i ens hem continuat troban amics. El Kevin al.lucina de que cada tres pases et pares a parlar amb algu. Una mica de sol fins suar a la piscina llegint diaris i dinar opipar a casa la Rosa. L'Esteba, un amic de Dublin i un altre de Cabrera han vingut a buscar al K. per pasar la tarda junts. Despres l'hem recollit a casa per anar a la fesa major de l'ermita de San Bertomeu. Mongetes amb botifarra, beguda i cigalo, mentre recitaven Lorca(verde que te quiero verde), Alberti i Machado (el vell om). Tambe musica variada (Serrat, populars catalanes i sardanes) per amenitzar que no hem pogut ballar per feina. Hem arribat a la penya a la segona part del Sevilla, just per veure com els nanos s'enfonzaven i els a ni feien 3. Torna a tocar remontada que no aconseguirem. Tanca portes i finestres, endreçar els bons records d'un altre dia molt bonic, ple tambe de migdiades i sons i explicarli al Ares que borda perque no enten que el Kevin dormi aqui. I dema maletes, bosses i un jersei per una cua de setmana molt especial.

el Kevin

Avui ha vingut el Vinachu despres de casi dos anys. Com a les pelis americanes ha baixat del autobus, devant del poliesportiu i ens hem abraçat. pero poc. Esmorçar al bar del poble, xarrera i instal.lacio a casa. Piscina i una mica de sol. L'Ares l'observa de lluny. Veu que es de casa pero no el reconeix. Primera frase; Em quedaria mes dies, s'esta molt be. Despres dinar magnific amb la Rosa i rialles a dojo. Al cafe, segona frase: Em sento important!. L'avi, el pare mes feliç del mon. I moltes ganes de plorar. La tarda tranquila per Sant Feliu. Dema mes, es queda fins diumenge.

els ni-ni

De jove l'avi, per entablar conversa en un festa, tenies que preguntar si estudiaves o treballaves. Ara ens diuen que la mitad del jovent ni estudia ni treballa ni busca feina, d'aqui la generacio ni-ni. L'avi va començar a treballar omplint cliches per estampats a casa del meu cosi Jacint. Agafava el metro i travesava camps fins arrivar on ara hi ha la torre Agbar mes o menys. Alla em vaig començar a cremar les pestanyes per 10 pesetes al dia. Tambe recordo que molts amics buscaven feina per Nadal de dependents. Pero erem gent que estudiava bachillerat i que volia fer una carrera, encara que fos de les denominaddes tecniques, considerades per l'elit, inferiors. Si vols sempre pots treballar i apendre. Fins i tot i ha paisos que no pots escollir els estudis, sino que per nota van omplint les disciplines segons llocs buits. Es molt dificil que puguis treballar de lo que t'agrada o has estudiat. En aquest moment es recomana una carrera principal, i varis cursos o masters complementaris de diferentes branques per completar la formacio. Ja m'explicaras com funciona el sistema canadenc i que t'agradaria ser de gran. Pero sobre tot estudia força, una mica cada dia i llegeix molt. Ara ja un conte cada dia (el pare), encara que sigui el mateix sempre.

el mercadillo

Els telenoticies van plens de noticies "estrangeres". Entre mesquites, top mantes, ramadan's, vels integrals i atur forani, ocupen tota l'altra acualitat. Referent als tops mantes, senyors oprimits que venen materials falsificats o robats depenen de mafies de la immigracio, alguns ajuntaments els hi permetran vendre per terra, perjudican encara que de lluny als comerciants legals. Basicament perque no hi ha prou policia per perseguirlos i perque finalment la gent s'hi posa a favor quan veu que els apallissen amb les porres. La mateixa gent que estafa a la societat compran els seus prohibits i deficients productes. Al mig hi han els mercadillos, espais als pobles sota carpes, voltes o tendals que un dia a la semana ofereixen productes mes barats o sencills pagant per la ubicacio. L'avi hi compra principalment els dissabtes la fruita i la verdura, que ve a resultar un 20% mes barat. Tot i que el super on compro a l'engros, han baixat els preus un 2,7%. No se si a Vancouver n'hi han de mercadillos. Igual no fan falta perque la vostre politica de preus es mes justa. Aqui reina la picaresca i el negoci que diuen i has d'anar amb tres parells d'ulls perque no t'aixequin la camisa, ni que sigui de mercadillo.

les joguines

Les joguines son molt importants pels nens. Fins i tot quan s'han trencat. Son importants per que son companys de jocs dels petits, sobre tot quan aquests estan sols. Com els amics, no s'els llença quan estan malalts i s'ha de mirar d'arreglarlos. Encara que t'en puguis comprar un de nou, aquell juguet no ha "viscut" tantes bones estones de complicitat. Et dic aixo per que Toy story 3 en parla una mica. Que pasa quan un nen es fa gran. Guarda les joguines a les golfes?Manten les preferides donan voltes per l'habitacio? Les llença a les escombraries quan no s'ho mereixen?. Les dona a una guarderia a uns nens que a lo millor les maltractaran?. Potser el millor es donarlos a una nena com tu que sabem segur que t'els estimaras i els respectaras. I sempre mentre tinguin una mica de presencia i no s'hi puguin fer mal, guardarlos per que els petits que vagin venin a la familia, puguin anar jugant. A casa tens cliks que han fet poc els 30 anys. El que no es veritat de la pelicula es que un dels juguets, l'òs Loctso, sigui dolent i vulgui el mal dels altres. Si trobes o et regalen algun juguet lleig alguna vegada, no es culpa seva. L'idiota o malalt es el que l'ha dissenyat sense pensar en els valors que deuen regir sempre els jocs de la canalla.

la festa major

A molts pobles ni han d'estiu i d'hivern. S'ha acabat la de Riells i el dissabte en comença una de petita a Sant Bertomeu, una petita ermita reconstruida que hi aprop. Les festes majors serveixen per retrobarse al voltant d'una taula senzilla montada sobre cavallets. Una mica de barra per les begudes en un poliesportiu i una carpa per l'orquesta per si plou. Una amanida i una fideua van acompanyar el 49 anniversari d'una amiga. La ballaruca o el concert desconcertat a carrec d'uns nois molt animats, l'Hotel Cochambre. Com ells deien, 15 años de conservatorio para esto. Fins les 3 i aixo que l'avi ara no esta per ballar. Es com si no en sapigues, com si no m'en enrecordes. Gent de totes les edats, abarrotin, abarrotan la pista i moven se com el joven diuen que es balla ara. Unes barrejas de rock catala (Pets, Quintana, Lax and Busto o Pep Sala amb el Bruce, Rollings o Dire strit.) Tot molt aprop del mal de cap, no pel cava que era bo (1551), sino perque cap la tocaven sencera. Deiem amb la Rosa que era perque aixi no pagaven drets d'autor. De fons les converses amb la preocupacio d'un poble petit (800) habitants, per unes eleccions que es presenten mes obertes i desebedores que mai. I mentres, Solidaritat Catalana, sense un lideratge potent em diu el pare.

la caça

Fa dies que t'en vull parlar. Segurament arran de la prohibicio de les corrides i perque tinc un amic que es el president de la societat dde caçadors i amb qui preparem un cicle de cine forum sobre el tema. Diu que les millors descripcions del veritable esperit i etica de la caça son de Miguel Delibes, De vegades son caceres on no han disparat ni un sol tret. Avi el Ferran m'explicava il.lusionat com havien lliberat un centenar de perdius vermelles i que presentia que es podrien defensar. Hi ha un model de caça sostenible i ecologica que futur per mantenir l'equilibri d'algunes especies a la terra. El mes curios es que esta creixent el nombre de caçadores. Tambe diu que els caçadors solen ser amics i els que no, nomes maten animals, no els cacen. Potser al plaer de la caça justa, si suma el fet de l'amistad, a diferencia d'altres sports, si es que la caça ho es. Diuen que es fondres amb la terra i sentirse un element mes de la cadena antropomorfica. El problema es quan es un negoci i es cobra per matar. Com ossos a Rumania o Croacia, o elefants (30000 euros) a Tanzania o Zambia. I el mes fastigos es que hi ha qui paga unicament per relacionarse socialment i poder fer negocis. Nomes s'hauria de matar el que estas segur que et podras menjar. Com fan els llops.

el circ

Ahir va ser l'anniversari de la bomba atomica d'Hirosima. A les 8.15 del mati, l'avio Enola Gay,nom de la mare del pilot, aniquilaba de cop prop de 200 000 japonesos. El mateix que 4 autocars masacrats pels serbis, un dia qualsevol en un camp d'extermini nazi, o els morts que porten nomes enguany a l'Irak. Nomes a Europa portem mes de 60 milions de morts de bala en les guerres. Al menys a Nagasaki es va acabar amb rendicio.

Avui a la festa major de Riells hi havia concurs de porrons, quan vinguis t' ensenyare a beure-hi, circ i musica amb els dj's que diuen ara, senyors que posen discos al reves. Una de les primeres coses que farem quan vinguis es anar al Circ Cric de Sta. Maria de Palautordera, aqui a la vora. Veuras la cara que faras quan el pallaso t'agafi de la maneta per la pista, et vagi donan globus de colors inflats, tu els vagis agafan fins que no puguis mes. No t'has de posar a plorar perque es una broma i el pallaso et fara un peto i et tornara al teu lloc. I la sorpresa que tindrem quan el Tortell Poltrona, convertit en home bala en un cano amb molt de fum i tamborinada, surti pel sostre de la carpa, oberta previament. El final no t'el dic, s'ha de veure.

el quiosc

El quiosc es un foradet per on es veu el mon. No nomes perque hi pots comprar el diari, sino coneixer l'actualitat del poble, comprar llibres i revistes, i avui al nostre, arrecades, carteres, dvd's, xuxes, joguines i fins i tot gelats. De fet hi ha molta gent enguany que no fa vacances o nomes una semana i les fa al quiosc, que a mes te aire acondicionat. Hi ha gent que fa vacances i no se les mereix, hi ha qui se les mereix i no les pot fer i hi ha qui voldriem que en fes i no ens deixa tranquils. Et dic aixo perque un bon amic,el Siscu, esta de vacances a Zamora (Espanya). Ves saber que hi fa alla, deu ser algo de familia. Va anar al quiosc i nomes podia comprar els diaris de dretes i l'Opinio de Zamora. Diari al que una vegada vaig concursar per serne director. Al final es va quedar La Razon que donaven l'Indiana Jones i un llibre d'un d'aquests lladregots catalans que han fet servir el trafic d'influencies per enriquirse amb diner public. Per Face, tots li varem dir que el tires a un arbre o el tornes, pero no va poder. Lo del arbre t'ho explicare un altre dia. D'aquestes promocions l'avi s'ha quedat aquesta setmana una novel.la del Truman Capote, Musica para camaleones i d'Amerigo Anton, Julio Cesar,un dvd.

la imaginacio

Parla avui un catedratic d'antropologia mallorqui de 70 anys, que quan era mestre, no deixava que els nens deixessin la classe per anar a la collita d'olives amb els pares o els denunciava. Quan escriu ho fa sol davant d'una pedra per desprendres de influencies que considera negatives. Ara ha escrit un llibre sobre un nen que va sobreviure del 1952 al 65 entre els animals de Serra Morena. El Marcos ara viu a Galicia. Sap encendre foc amb dues pedres pero no sap relacionarse amb la gent i segurament morira inadaptat. El llibre es diu "He jugat amb els llops" i explica com el van caçar com una bestia, el van rapar i el volen socialitzar. Es veu que aquests nens es poden treure de la selva, com el pequeño salvaje de Truffaut, pero no se els hi pot treure la selva de dins. Diu que l'ultim que li va dir es "estava millor alla". Potser per aixo, aquesta nena holandesa de 14 anys comença avui la volta al mon amb vela durant dos anys, sota la responabilitat dels pares. Perque tu puguis experimentar alguna cosa semblan sense massa perill, demanali al pare que et posi un documental del fill del Cousteau que es diu Oceanworld. Es maravellos, t'hipnotizara i et semblara que tens una peixera a casa amb tot el fons mari del mon. I va be per la calor que dius que us fa.

un dia qualsevol

hola petita. avui un dia ennuvolat, pero amb llegida de diaris (han trobat un etarra assessi despres de 9 anys i volen fotre una mesquita a la zona 0 de NY), pentinada de l'Ares, cafe amb gel amb la Rosa, petites converses amb els amics, dos cops de tennis i piscina. Dinar i siesta en la que l'Ares ha inspeccionat a fons el pis de San Feliu. Plans, festes majors, compra de llibres equivocats i jocs de paraules al face. Pero el mes important es si aconseguixen que els aturats agafin la feina i deixin de cobrar el subsidi. Mes d'un milio i mig rebutgen les feines millors o pitjors que els ofereix l'administracio i cobren l'atur i treballen en la economia sumergida, en una estafa colectiva a tots nosaltres que enriute'n del Palau. Perque aquests dos anys on no fan cap curset, no proben feines noves, i durant els que no s'obren cap cami, els paguem entre tots. De 100 000 places per recollir fruita, nomes s'han presentat 700 persones. Falta veure ara, si els mitjans de control que hi son, es fan funcionar. No t'ofereixen qualsevol feina perque, la base de dades ja aproxima el que per capacitacio pots fer, excepcions a banda. Els que durant 45 anys hem tingut la sort de ser a les 8 a la porta d'una feina, exigim que agafin els aturats la feina que els toqui. Ni que sigui qualsevol. Els anira be pencar.

la pinassa

Ahir va fer una tempesta d'estiu molt forta. La carretera es cobrir de pinassa i fins i tot un arbre havia caigut. Patinava molt, mollada com la neu. La gespa de casa quasi no es veu i la piscina plena a vessar. Pel mati, saps que els dilluns fem petites excursions i amb la Rosa varem anar de descoberta. L'avi volia trobar el pas cap la Cerdanya, sense pasar per Vic ni Manresa, sino creuan recta la montanya des de Bigues. El varem trobar. Direccio Moia, cap L'Estanyol i recta per Orista fins a Prats de LLuçanes. Total 62 kms. i una hora de cami, amb curves pero bones i amples. El que no entenc es perque prestigioses guies com la Michelin, et fan donar volta, encara que vagis mes rapid, gastes mes benzina i peatges. Distingeixen entre el recorregut curt, el rapid, el recomanat o turistic i el economic, que de vegades coincideixen o no. A Prats, el restaurant que buscavem s'havia traslladat a BCN, cosa que tampoc entendre mai. Al Baumer, uns cargols, un gaspatxo, un bacalla amb mel i panses i un flam, ens van preparar per les curves de tornada. Hi trovarem gran quantitat de tractors amb uns remolcs de coloraines carregats de palla, doncs es el estiuenc i esforçat temps de la sega. Jo dema o dema passat tindre que segar la meva de pinassa.

la ment

Diumenge tranquil. Acaben els jocs de BCN amb algunes curses emocionants i epiques. Dia de diari, cervessa, sol, piscina i conversa agradable i sentida amb la Rosa. Pero et vull parlar d'un personatge, l'Eduard Punset, un politic, economista que fa 14 dirieix un programa cientific a la tele 2(redes). Malalt dels pulmons, s'extranya de que ell, que ha entrevistat a tots els premis nobels vius, no el pugin curar amb els descobriments que li han parlat i li han fet la quimio tradicional. L'avi no el coneix, he sopat a prop d'ell a l'Emporda, pero m'agradaria. Diu que mentre pugui pujar i baixar del cotxe seguira escribint. Ho ha fet sobre l'amor, la felicitat i ara el poder de la ment. Diu que el mon no el podem canviar, pero si la ment, i amb la inteligencia social, canviar el mon i sino, postula que no es inteligencia. Creu que el mes efectiu i barat per transformar la societat es ensenyar i educar als nens a gestionar les seves emocions. Tambe creu que en aquest aprenentatge arriba un moment en que ets capaç de adivinar el que l'altre esta pensant. Diu coses tan divertides com que ell no ha vist a deu, pero que la gent religiosa sembla mes feliç. Els cientifics son modestos i esperan la comprobacio. La terra va a 250 km/seg. i ni deu te domicili fix.