dijous, 30 de setembre del 2010

despres de la vaga

No crec que t'interesi massa, com a tothom. L'avi diria que nomes un 20% l'han secundat i molts d'ells obligats per el transport o altres pressions. Un miratge, un mal son, que no ha servit per res. Nomes perque uns 200 bretols trenquessin vidres, i cremesin containers i cotxes. El que si ha aconseguit es trencar la dificil convivencia i malbaratar els pocs drets individuals que ens queden. La llibertat es que hi hagin vagues generals. La violencia sense ideologia ni patens com la d'Estat, nomes ha servit per ocultar els efectes del dia 29S. Segurament aixo es que algu volia. Algu amb diners que te el poder i l'exerceix des de l'ombre per distorsionar l'autentic debat i posibles consecuencies. Una tv3 amb reportatges sospitosos com el del banc central o mes adients com algun sobre l'atur i mil repeticions del piromusical. Els violents sempre son els mateixos. L'assegurança passa i ningu els deten i els envia a l'Afganistan per aprofitar la seva "valentia". Les sucursals van obrir mes tard, els Caps tambe, poligons industrials tancats i bars i comerços, segons si els compensava obrir i pagar vidres nous. L'avi no va comprar ni el diari ni res. Pitos com el del sereno i altaveus de principis de segle i la comedia dels serveis minims. No se si els xinesos del poble van tancar. Ni si es podia esmorçar truita a la francesa a l'Arcis. Per si de cas em vaig fer un entrepa de xoriço a casa. I dema tot igual o pitjor. Lo millor el Valencia -Manchester sense veu. Com al camp.

dimarts, 28 de setembre del 2010

el piromusica

Acaben d'arribar d'Indonesia els nuvis.Tot a anat perfecte. Crec que s'ho mereixen. Ja ens explicaran coses, no totes. Ahir es va acabar la Merce. I sempre ho fan des de el 2003 amb un piromusical, a les fonts de Montjuich. Son unes fonts d'agua, mes de 3000 litres per segon, que fa dibuixos amb les llums de colors. L'avi, el 92, quan patinava per Barcelona, baixavem, jo a poc a poc des de l'estadi i acababen donant voltes a la font si era iluminada i era una sensacio molt gratifican i especial. Ara s'ho miren milers de persones, la majoria immigrants i els petards omplen el cel de BCN. A mi em sembla una despessa innecesari pel benefici que reporta com espectacle, fum, foc i il.lusio. A mes ho acompanyen amb musica. Cançons conegudes, que n'han ofert l'original i dues versions, o sia destroçades. Amb la mala fortuna que encomptes de seguir la peça, la tornan a començar, destrossant la. Cançons catalanes que no venen a cuento, un homenatge als Beatles, un record a John Lennon, Satisfaccion dels Rollings fins a 30 musiquetes, van omplir sense que poguess reconeixer un criteri racional, els 5 paquets d'explosius. L'any vinent jo faria un coet petit (chupinazo), un concert guapo i per acabar un altre de petit. Ffffiiiiiiuuuuuuuu!!!!!!!!!!. I estaviariem milions d'euros.

el somriure

El teu somriure es precios. No el perdis mai, entre tots procurarem que aixo no pasi. Aquests dies amb motiu de les eleccions hi han uns estudis sobre els tipus de somriure per aplicarlos als politics. Hi ha la de franca alegria, amb les galtones aixecades com les comisures dels llavis i que fa arruges sota la parpella inferior. El somriure enfadat, amb les celles baixes i contractades, tensionan la parpella inferior, llavis tensos i mirada per sobre de l'espatlla. El somriure trist denota falta d'expressio i angles inferiors dels llavis i dels ulls caiguts. El somriure d'interes es mostra amb el cap dirigit al subjecte i els ulls molt oberts. El de rebuig arronça el nas, fa petits els ulls i la boca esta apretada. Despres hi el de sospita. Les celles baixades, mirada de reull i la carona inclinada cap avall. Si el pare te les representa, podeu pasar una estona divertida fent carotes. I riureu. Sapigues que una rialla sincera nomes dura 7 segons. Si rius mes estona es que la repeteixes. Els tipus de rialles son, ja ja, je je, ji ji, jo jo i ju ju. Tambe les podeu interpretar i veuras que cada una vol dir una cosa. Pots representar sorpresa o dolor i hi han fins 43 maneres d'expressar l'emocio ajuntant els moviments musculars que configuren l'expressio. Si ets feliç es molt facil detectar la falsetat i hipocresia.

diumenge, 26 de setembre del 2010

les presses

les preses

Les presses i els embassaments es fan perque l'home es pensi que pot controlar la'igua de la natura. Quan l'avi era petit, el franquisme n'inaugurava molts i aixo permetia tenir aigua en temps de sequera. Enguany tornen ha estar molt plens i mes que ho estaran perque un pages de santa Pau, amb les capes d'una seva,ha determinat que fins desembre cada cop ploura mes. Pero el que es veu ara i es vol corretgir es que retenir l'aigua segons com, malmet la vida natutal del riu, especialment els peixos que no poden pujar curs a munt, sobrertot els del teu pais, i molts conreus que no tenen prou aigua. Fixet que cada vegada es planten mes vinyes al Pirineo, son els vins dels Costers del Segre. Els que mes han patit aixo son els totils. Capsgrossos li deia l'avi de petit. A les hores a qualsevol trapa d'aixeta s'en feien. Ara, en fase d'extincio, nomes en queden 3 families i una de nombrosa. La universitat els esta protegint a la ciutat, per poderlos deixar en llibertat al camp. La granota verda es l'amiga del pages. L'ajuda menjanse els cargols i petites plagues que es mengen les verdures i fruites, i sobre tot l'arroç. Un dia t'ensenyaran el proces. Surten les cametes, perden la cua i ja poden saltar esperant que els hi fagis un peto. Pero tu no n'ha agafis cap eh?

dissabte, 25 de setembre del 2010

les atraccions

Ahir, dia de la Merce, ens va venir a veure la Gianna. Es com una tieta-cosina teva de pare italia, el Paolo i la tieta Merixell. O sia no com la teva cosina Ashley de 7 anys. La Gianna en te 6 i com que feia molt de temps que no ens veiem, mes que tu, estava molt vergonyosa pero em va abraçár molta estona. Va dinar macarrons i un polo de txocolata. Als cafes, es va deixar anar i va cantar unes cançons italianes precioses, amb tota la lletra. Despres varem anar al parc de can Badell on hi ha el "dragon khan" de Bigues. Un tobogan o baixador molt llarg que tothom va disfrutar. La pobra Gianna, que va baixar la primera, com que havia plogut, se li va mullar la faldilla i baixava mes a poc a poc. Despres passejada amb l'Ares, a qui no es va acostar, i explicada d'acudits del Jaimito,especialment el de la finestra. La conversa va girar sobre la conveniencia d'anar als Eurodisney's. Si vosaltres o demaneu o son els pares que us porten a un lloc, car i cutre, per apavagar les males conciencies. ja m'explicaras si un dia hi vas. La Merce, festa major a Barcelona, te aixo, que els urbanites tenen festa i van a veure els pobles. Aixi la sorpresa va ser la visita del Fernando i la Pilar, una alegria col.lateral a un dia magnific i familliar.

dijous, 23 de setembre del 2010

la Merce

Dema es la Merce, la festa major de Barcelona. Aixo comporta un altre follon de festes. Si ajunta la vaga general del dimarts. En aquest moment, si ets empresari, pots tenir treballadors que tinguin que fer festa divendres, dissabte o diumenge, segons el dia que resin. Segurament aixo s'acabara el dia que els contractes nomes es facin a aquells que no resin. I aixo sera mal vist, pero tindria que quedar en l'ambit del personal sobre tot si pensem que aquesta m... de nacio que diuen es Spain, es laica per definició. De la vaga ja t'en parlare. L'avi no recorda haver ne fet mai. Ni el motiu m'ha semblat suficient, ni veig que sigui la manera d'arreglar res, i menys en plena crisis economica. A mes si no treballes perds els centims del dia, o sia que a mes cornut, pagues el beure. Penso que al teu pais, mes gran, inteligent, pero sobre tot lliure i democratic no patiu aquestes coses. Els sindicats, que han fet una feina importantissima durant el segle passat, ara estan desubicats, organitzacions sense força, refugi de politicis de segona o treballadors fora de mercat, per preparacio o ganduleria. El sindicat de l'avi, la CGT, d'esperit anarquista, va desapareixer. A la meva feina, a les últimes eleccions no varem poder ni presentar 13 a la llista. Varem anar de independents amb la FEC.

dimecres, 22 de setembre del 2010

Elegia del misil (Labordeta i La Trinca)

TU; QUE ESTAS AHI, MIRANDO LA BOVEDA CELESTE,
TU, QUE ESTAS AHI, OYENDO LAS PALOMAS QUE VUELAN SOBRE TI.
TU, QUE ESTAS AHI, QUE HARAS EL DIA, QUE CAIGA SOBRE TI AQUEL MISIL.
SE LO DIRE A PAPA.
PAPA ES UN SENOR, DE BUENAS INFLUENCIAS, SEGURO QUE LE AVISAN, SI NO LO SABE YA.
CON EL, CON MIS HERMANOS, MI ABUELA Y MI MAMA, NOS IREMOS MUY LEJOS,
ALLI DONDE NO LLEGUEN LOS MUERTOS A ENSUCIAR, NI EL AIRE NI LA TIERRA, NI EL CIELO NI LA MAR.
TU; QUE ESTAS AHI, MIRANDO LA BOVEDA CELESTE,
TU, QUE ESTAS AHI, OYENDO LAS PALOMAS QUE VUELAN SOBRE TI.
TU, QUE ESTAS AHI, QUE HARAS EL DIA, QUE CAIGA SOBRE TI AQUEL MISIL.
ME LO PONDRE A MIRAR.
IGUAL QUE SE CONTEMPLAN LOS MUSLOS DE UNA CHICA,
CON LA PASION TREMENDA DE UN CUADRO DE CHAGALL,
LA TOMARE EN MIS BRAZOS, COMO UNA ENAMORADA, Y HAREMOS UN ORGASMO,
AL RITMO NUCLEAR, Y EN MEDIO DE AQUEL COITO, IREMOS A LA MIERDA Y NO SABREMOS MAS.
TU; QUE ESTAS AHI, MIRANDO LA BOVEDA CELESTE,
TU, QUE ESTAS AHI, OYENDO LAS PALOMAS QUE VUELAN SOBRE TI.
TU, QUE ESTAS AHI, QUE HARAS EL DIA, QUE CAIGA SOBRE TI AQUEL MISIL
SE LO DIRE A MAMA,
MAMA ES COMPRENSIVA, MUY BUENA Y BONDADOSA, SEGURO QUE ME DICE QUE ME VAYA A REZAR.
IGUAL QUE OTRAS VECES, ME IRE CON EMILIANO Y ANTE LA SOLEDAD, QUE SURGIRA DE PRONTO,
DE LA TIERRA Y EL MAR, ME APOYARE EN SU HOMBRO, Y ME PONDRE A LLORAR.
Y TU? YO PASO DE MISILES, NO SE PUEDEN FUMAR
LO QUE HAY QUE HACER CON ELLOS ES PONERLES UN CORCHO Y QUE NO EXPLOTEN MAS.
MANDARSELOS A REAGAN, PARA LA NAVIDAD

els gitanos

Tenen una manera de viure. Hi ha de tot entre ells com a tot arreu. I tenen mala fama, encara que cantin i ballin be.Una vegada, quan l'avi era mes petit que tu, a Sarria, dues gitanes em van estirar del pit de l'avia Montse i s'em volien emportar ves a saber perque. Gracies al terrabastall i l'ajuda de l'avia Isabel, em van poder retenir, no sense abans haver tirat a terra un d'aquells aparadors antics ple de porcellana. El besavi Joan i el senyor Joaquim Carreras les van perseguir amb el cotxe d'aquest per el cami de la via del tren fins al peu del Funicular de Vallvidrera. Pero res. De vegades dic que a lo millor ara seria un princep gitano hungares. I el Sarkozi em faria anar amunt i avall, d'una punta a l'altre d'Europa. El problema sempre es l'educacio. Com que son nomades, dificilment poden tenir una formació estable. I no vegis els ciris que monten als casaments, amb la sang de la virginiat o les lluites d'honor entre families amb les navalles. El problema l'han de resoldra cada pais amb el seu colectiu. Nosaltres a veure que fem amb Badalona o Vic. I no troven feienes interesants. I com que els governs actuals no resolen les incidencies, la gent vota i dona pas a la xenofobia, que mes enlla dels gitanos, afecta a d'altres colectius foranis. Per aixo a Suecia, governaran ara despres de 65 anys, els feixistes.

dimarts, 21 de setembre del 2010

la butifarrada

Al poble, no parem. Dissabte hi havia una fira mitjaval, que la pluja va fer recular fins el pavello, dinar rustic inclos. Pero el diumenge va fer un dia esplendit. Ben mati, les 9, els primers matiners s'aplegaven a la plaça de Riells per recollir els carnet de la temporada 2011 de la Penya del Barça de la Vall del Tenes. Ja som 406 i l'avi el 306. Es cert que qui s'acostava se li regalaba un pa amb tomaquet i botifarra, gentilessa d'un soci, mes gran que tu. Tambe una cervessa cassolana que a la etiqueta posava, "la que te mes titols". Es sortejava una camiseta firmada pel Xavi i unes bimbes, per arrodonir la festa del soci, mes participativa que mai. Ja et guardare loteria de Nadal. El divendres, havien vingut a fer una xerrada el Pepito Ramos i el Ramon Alfonseda quevan explicar algunes anecdotes sucoses. T'en recordes Pau i Blai que vosaltres jugaveu a la TARR amb el seu fill. Li vaig preguntar que havia fet i em va dir que al saber que mai pasaria de 2a. ho va deixar. A la plaça de Bigues hi havia el mercat boig, on la gent ven coses de casa seva que no li serveixen. Una venda dificil en un mon economic complicat i on hom te de tot i ara no estan per tonteries. Hi havia un vestit de nuvia ad lib, nou per 250 euros. Segurament el mes aprofitable de la fira.

i la festa

Molts dels convidats es van quedar a dormir a la casa rural, la de colonies, o a hotelets del voltant. Ningu es volia perdre la ballaruca fins arribar al txoxolata amb xurros de les 4, i si mes no. estar al maxim de temps junts amb persones que estimes i que a lo millor trigaras a veure. No va obrir el ball el pare, deixant altre vegada la nuvia al marit i es que rapidament la gent es va començar a decalçar per intentar puntejar la complicada musica de l 'epoca del ballarins. Nomes recordo un vals del Sabina, potser l'unic lent o agarrao i despres alguna peça emblematica dels Rolings. Semblava com si el DJ, volgues plegar abans de l'hora, perque sempre he pensat que un bon punxa discs, te que tenir la pista sempre plena i en moviment de malucs. Per cert no es veritat aixo que ha dit una universitat americana que si fas 8 determinats moviments ballan, lligues segur. Tenir les taules aprop anave be per seure de tant en tant. I els que no paraven eren els xicots de la barra lliure. Intentaven mitigar la frustacio que tens quan veus que ho tens tot per beure i que logicament no pots. Vaig seguir amb les cervesses sens alcohol. Aixo ajuda a poder trovar els lavabos, cosa qeu sols no hom va poder. Al silenci i virugi de la nit viladrauenca, varem quedar la familia, un cop van poder despegar els autocars. La Gala, arraulida com podia dins el seu vel, va esperar el xofer desafiant la humitat mab la resta d'anim que li quedava. El Pau posant en marxa els cotxes com si fossin helicopters. L'Addaia es va quedar a dormir en el matalas de la seva furgoneta. Ningu m'ho ha dit, pero dema fara bon dia....com avui, que ha estat magnific.

dissabte, 18 de setembre del 2010

el pastis

Ja immersos en la festa i la xirinola, apareix per mi el mes impactant. Un carro de gelats antic, impulsat per una bicicleta com si fos un correfocs de la gran quantat de bengales i espurnes que s'en desprenien. Pero el millor de tot es que pedalaba, com no l'indurain Merca. Diverses voltes la menjador van arrencar tot tipus d'escridassades, xiulets i aplaudiments de les taules. La representacio del pastis de noces, amb forma de cilindre de coulant de txocolata amb llet i un sorbet de fresa, en van portar al cafe i a un altre carro, aquests ple de liquids de 40%. Per acabar ho d'adobar, la caixa magica negre, que en obrir la, escampaba per la taula, bombons, txuxes, nuvols, fruits de sucre i piruletes de txocolata blanc i negre ben lleugeres. I despres de mes petons i brindis, els nuvis ens van obsequiar, aagafats de la ma, amb voltetes i saltirons roddeixan les meses per donar, amb suspens, primer la parella de nuvis que semblaven de llauna prima, a uns amics, una altre figura de lladro, on un noi i una noie anavem amb vespa a unsa altres, per arrrivar finalment a l'entrega del ram, enorme i farcit de flor, a l'altre millor amiga de la Gala. Amb aquesta llarga abraçada, mes de tres, i alguna llagrima tambe sincera com tot el casori, comencem a estirar les cames que la nit sera llarga.

divendres, 17 de setembre del 2010

la taula

Als casaments et posen en una taula. Aquesta vegada va ser complicat, pero el Blai s'en va sortir. Al meu costat hi havia l'Anna. Feia temps que no la veia, des de l'hospital del avi Josep Maria. Ara viu a Gracia i cada vegada s'assembla mes a l'Addaia. El Jordi Saez, rialler i per jubilar, la seva dona, el Jaume Grau feliç, vestit de senyor dolent segons els seus nets, la Montse Salvany, cada vegada mes menorquina, El Jordi i la Montse Muncunill, guadint de la familia i el Carles Santalo, de mala lluna per la clavicula trencada, que li impedia desenvolupar la seva tradicional simpatia i casi menjar, tot i els esforços de la Eva (Caifor) que el cuidaba amb amor i arrivaba alla on ell no podia. Una esplendida sopa de vieires amb nyoquis de carbassa i el filet de vadella de Girona a la llosseta individual per cercar li el punt, ens van fer arribar amb penes i treballs, a les postres de sorbets, el gin tonic suau avant el pastis i els cafes. A tot aixo, les taules no paraben de cantar, ser del Barça es el millor que hi ha, fer la ona i demanar repetits i diferents petons als nuvis, amen de brindar cada 5 minuts. Una de les taules, va creuar mig menjador com una rainera fins a topar amb la de presidencia per brindar. Devant la sol.licitud del maitre, per poder pasar, van tornar al seu lloc no sense un divertit terrabastall.

dijous, 16 de setembre del 2010

l'aperitiu 2

Els nois estan be a Jogjkarta. Deia ahir que segurament l'aperitiu es el millor moment. Pasats el nervis d'esperar la nuvia, cel.lebrada la ceremonia i esclatats els sentiments, es pasa a la degustacio del menjar amb el seu maridatje,tan de begudes com de amistats. Alla troves uns germans feliços al voltant de la Pepi, amb qui tornem a parlar d'aquesta Itaca que es Villardebos. Coneixes una mica mes als recents descoberts Merca i Joaco. El Gango s'excusa mil vegades per anar sense corbata i diserta sobre el origens i consecuencies del seu sindrome de Morton. Amics i parelles, fetes i desfetes mil vegades dansen al voltan de les safates amb un refresc o cervessa a la ma. Unes taules de formatges i unes brases van calentant el vespre, mentre el flash de les fotografies ja enlluerna la lluna neixent i la camara del Guillem no para de rodar. I el Guillem filloll, l'ultim gran casament familiar, recordant lo amb nostalgia. Acudits amb els cunyats quan la conversa no dona per mes. Relats de viatges i projectes a les besaroles. La Remei desbordant alegria, recomanan sense parar platets i delicatessens. Ultims retocs als serveis per afrontar amb bellesa els segons entaulats i el maitre Toni assegurant: Podran amb tot, no pateixi.

dimecres, 15 de setembre del 2010

l'aperitiu

El pare ja ha arribat i el Blai i la Gala a les 7.35 aterraben a Singapur. Avui cafe rapid amb la Montse i la Irene i records de la Cristina de Suissa. Despres del 5-1, reunio amb la penya blaugrana. Pero vull seguir parlant de la fantastica boda. Despres de la ceremonia sobre les 19 h. hom va pujar les escales amb espelmes tembloroses, abandonan l'esplendorosa gespa i el seu tranquil llac. L'aperitiu tenia dos espais, interior obert i terrassa on s'estava l'avi mes fresquet. Uns joves cambrers/es de la terra, servien les safates amb reconeguda professionalitat. De res em va servir la flor de vip, per servir me la cervessa amb botella, no podien, i em sembla be. M'agradaria tenir la llista dels platillos i gotets, no per comprovar si en faltaven o m'en vaig perdre cap (la gamba segur), sino per rememorar les seves excelencies que contentaven tothom. Ja se que era un Jubany nº2, pero voldria saber els noms. Recordem que en Nando, en aquesta part de l'apat era a Solsona i es va disculpar. A cada degustaciom una abraçada i dos petons, d'amics i parents que encara no havies pogut reconeixer i saludar, perque el temps pasa menys per la meravellosa Pepi. Els petits com tu, el Roger i el Marti, inflanse de patates fregides en un banc esperant els macarrons.

dimarts, 14 de setembre del 2010

els parlaments

Comença doncs la ceremonia conduida per el jutge de pau, despres de l'emocionant passadis de la nuvia. Comença l'Enric, el seu pare, que reflectia d'una banda l'especial estima que te a la Gala i lo "princesa" que es ella. Deia que a un dia a la platja, quan tenia pocs anys, la va picar una abella, El pare solicitit va recordar que el fang atempera el dolor i mitiga la picor, i la va embadurnar. El resultat va ser que la curosa Gala, va estar varis dies sense parlar li. Plors de la Gala. Despres la Laura, una de les seves millors amigues va glosar l'origen i la categoria incondicional de la seva amistad, reflexa maxim de tots els bons amics que tenen aquesta parella. Plors de la Gala. I surt el Joaco, l'entranyable i nobel amic argenti, padri en aquesta ocasio, que te el Blai. Malgrat les bromes i acudits en el discurs, plors del Blai. I arriba el per a mi, desconegut Merca. El relat del principi de l'amistad, el cole, el pas per l'institut fins la certificacio de l'amistad, va donar pas a la confesio de seu amor per la Gala i la proposta realment habil d'aprofitar el montatge i casar se ells. Plors i riures del Blai, lliurament d'anells, petons esperats i signatures d'un munt de testimonis certificant aquesta veritable exposicio d'un magnific amor.

dissabte, 11 de setembre del 2010

el casament

Va ser precios i molt emocionant. El Blai i la Gala ens van encomanar els seus nervis, la seva il.lusio, pero sobretot les excelents persones que son, cosa que es corresponia exactament amb els convidats. T'en parlare varios dies per que es la boda de la decada. Arribada dels primers a Mas d'Osort, a les 4.45. El Blai arreglan disposicio de taules i imposant un detall floral a la solapa, als convidats vips. A mi em va posar una Rosa blanca, primera emocio forta, que guardare sempre al costat d'una foto. El Pau elegantissim, amb una camisa blanca de coll sobrat i un Kevin, amb traje per primera vegada, com una posada de llarg tambe molt cuidada. Primeres arribades de cotxes, retras dels autocar, i la novia amagada per fer l'entrada amb el seu pare, l'Enric, que cofoi estaba l'home. Hom aprofita per saludar se i coneixers o reconeixerse si havien pasat foces anys. La gent es movia per una gespa enorme, al costat d'un llac d'aigua verda proveit per unes fonts que brollaven i refrescaven el voltan d'una carpa i les rengleres de cadires tapissades de blanc (importacio costum americana). Uns nuvols de foto, evitaven que ens envais un sol de setembre lluminos. Ja ha arrivat tothom i s'omplen les butaques. Sona la Champions i enfilen el passadis, el Blai i la Tere. Sonen els primers compasos i s'acosten la nuvia-princesa, preciosa com sempre, del braç del pare casi de xaque. Dema els parlaments i mes.

dijous, 9 de setembre del 2010

les manis

Les manifestacions son una forma de protesta, de fer se sentir, de pobles o clases oprimides per una reinvindicacio. Tambe de vegades els rics es manifesten per que no tenen prou ajardinat el parc public de devant de casa. Despres de la del Estatut, en tornen a venir de grosses. Entre elles la del 11 de setembre o la vaga general. Com tot a aquesta vida te un cost. L'alcalde de Roma ha calculat que entre seguretat (mossos), material trencat i neteja, cada mani costa aproximadament dos euros per persona. I que medita de cobrar ho als que demanin els permisos. A mes has de comptar les pancartes, el viatge, les begudes i les senyeres. Immediatament han sortit ideas com cal en temps de crisis. Hi haura ciutats que a canvi de pasar el cap de setmana i pagar com a maxim la taxa turistica, et permetran manifestarte sense pagar res. I si podran afegir serveis de grafismes en idiomes per les pancartes, senyeres i logotips adients al missatge perseguit i fins i tot capçalera de politics que van a tot i no saben perque. Aquest material , menys els pals, t'el pots portar de casa. Pel demes no cal preocuparse, doncs per poc soroll que facin, sortiran a molts telenoticies del mon, que a la fi es el que interesa.

les bales de palla

Les bales de palla son molt maques i fan estiu. Son les escultures dels camps de blat segats, que es doren al sol i on t'hi pots recolçar per descansar. Han substituit d'alguna manera els pallers. Son grosses i pesen molt. En fan de rodones o cuadrades segons la maquina que sega i empaqueta. Despres les porten en tractors de colors molt grans i amb aquelles rodes que mai s'encallen a la terra. Serveixen basicament per aliment del bestia, vaques i bous. Pero tambe per posar a les carreteres com a topall quan s'hi cel.lebra una pujada en costa, com la de Sant Feliu de Codines. Aquest estiu la Rosa, que en sap molt de fer aparadors, n'ha posat 4 a la floristeria, que casi l'omplien tota. Pero tambe son perilloses. Un txelo, de la Electric Light Orchestra, Mike Edwards, ha trovat el seu desti amb una de les rodones. El music de 62 anys, que ho havia deixat per fer se budista i anomenar se Deva Pramada, va morir dins la seva furgoneta en el comptat de Devon. Una bala de blat de les rodones de les que t'explicava abans, de mes de 600 kilos, va caure del tractor que la portava, va saltar la carretera de Halwell i el va esclafar. Discs seus que pots sentir son ELO II, On the third day, The night the light wen on, In long beach o Eldorado.

dimecres, 8 de setembre del 2010

el video

Inmersos en el proces de la boda. Es nota en l'aire familiar i proper una il.lusio i una euforia, Uns nervis i moltes ganes de que tot surti be. Un positivisme que es despren de cada moviment o decisio que es pren. Ahir em van convocar, com a pare del nuvi, a participar en la gravacio d'un video, crec que original per la prespectiva que li dona el seu director Guillem, on l'Enric, pare de la Gala i jo ens varem explaiar i caure les babes parlan dels nostres nens, aquesta vegada protagonistes d'un fet social. Segurament, i parlo per mi, la boda mes important a la que haure assistit. Ni la del Lluis. Varem tocar els pals del zodiac, l'esport, anecdotes de petits, el futur laboral, pero sobre tot la sensacio de fairplay amb la que afronten aquest important moment de la seva vida. Sera bonic de veure, sobretot al llarg dels anys aquest document, que si ara pot semblar car, aleshores sera impagable. A veure si tenim posibilitat de veure'l junts, entendre'l i comentarlo. Despres de un sensacional apat amb rioja Viña Real, conversa de jubilats separats davant d'uns generosos gin tonics preparats per l'Enric, germa petit de la Gala. A les set, les senyeres catalana i emblematica dels Garde, van deixar d'onejar i la calma va envair la vall de l'Ametlla.

dilluns, 6 de setembre del 2010

el dinar

Dia enormement feliç. He pogut dinar en un magnific per lo professional restaurant, amb els meus tres fills. El pare, el Blai i el Kevin. En una setmana ho fare dues vegades i ni recordo quan va ser la darrera. Com et deia ahir es el que pasa per no tenir una casa en el lloc apropiat ni mes diners. I tambe per viure a tants miles de kilometres de la terra i potser mentals. El menjador era a l'interior de la cuina, com un txoco basc, lloc on reuneixen les families i amics per cuinar i menjar. Es l'Urretxo, del Txerra i el Roger Puig, xef i fill d'un bon amic, el Ferran. Croquetes meravelloses, pop, txangurro i gambes, haguessis vist la cara del pare, han donat pas a un magret, un troc de lluç i un peix. Tancaven el sorbet de marc de cava, el xarrup de llimona i els cafes amb gel amb xupitos si volies. No som bevedors i ha quedat txacoli. No les cervesses sense alcohol, l'aigua i les cokes ni les clares. Com no hi han masses motius per riure i l'alegria era incontenible ho hem fet amb risa salvany de mitja dotzena d'acudits. Ara amb el blog podrem portar el compte fins arribar al somni de l'avi, un dinar de Nadal a Bigues. Avui hi faltaves tu, la Gala. la Rosa i dues noies mes de les que ara mateix no en se el nom. Pero hi seran. Hi serem tots Julia.

boicot

El que va fer famos al capita Charles Boycott, no va ser un fet militar a Irlanda, sino civil. El 1880, la gana que mataba gent va propociar contra Londres el Irish Land League per fer la reforma agraria. Boycott era l'administrador angles i li van declarar la guerra pacifica. Com si fos lepros, ningu volia treballar a casa seva, no rebia correo i les collites se li podrien fins que va abandonar el pais i popularitzar l'expresio. I t'haig de fer constar que boicot en altres paisos es strike, huelga, vaga, greve o fins i tot piquet. Ahir va arrivar el teu pare a l'hora prevista. Curiosament a hores d'ara encara no l'he vist. Es normal perque visc a fora (44 km.) i a BCN no tinc un lloc on rebrer'l familiarment, abraçar se amb tranquilitat i oferir unes begudes d'alguna cosa. Pero tot i la normalitat i relativa frecuencia de les mutues visites, costa pensar que la inmensa alegria que proporciona trovar se no promogui un altre tipus de trobades i recepcions, amb tota la sencillessa del mon. Que hauria fet l'avi Josep Maria en una situacio semblant? O es que no tots som iguals ja en aquesta familia? O es que per organitzar aixo s'han de tenir molts diners?. El dia no molt llunya en que vinguis tu amb el papa, en tornarem a parlar.

diumenge, 5 de setembre del 2010

els cosins

Posiblement tu encara no en tens. Seras la gran. Ahir vam fer el dinar de cosins que per tu son tiets avis. El besavi Joan tenia tres germans, el Josep, l'Antoni i el Pere, que no va tenir nens. Per distingirnos ens coneixem per el cognom de les tietes, els Quintana, els Ojer, la tieta Maria ja te 94 anys, i els Balada. Ahir van faltar el Beb malauradament i la Meritxell que era a una convencio d'escriptors del Pirineo a Organya. Els demes eren el Francesc i l'Maria Angels, el Sebastia i la Ma. Rosa, el Josep i la Montse, l'Albert i la Montse Sesma, la Ma. Rosa (que va neixer el mateix dia i hora que jo) i el Lluis, la Montse i el Jaume, i jo. El dinar es va fe a una casa de colonies de Calders. Tothom feliç i content, practicament tots jubilats i les converses sobre els nets, molts encara no sabien que ja tens un any, la politica, doncs el Sebastia es regidor socialista de Castellterçol i com no, com combatre la crisi. Varem mirar fotos, algunes molt antigues i l'Albert que viu mig any a una caravana a Canillo (Andorra) per poder esquiar mes economicament, va ensenyar un llibre de fotos preciosas fetes per ell a la neu titolat "llum, cel i llibertat". La Montse em va regalar un cd amb cançons de l'any 49 i despres xerrada al costat de la casa natal de Prat de la Riba. D'aqui mitja hora arriba el papa al vol Air Transat TS 948 i em fara una abraçada de part teva.

divendres, 3 de setembre del 2010

Felicitats Campaneta

Avui que es el teu cumple, s'ha estrenat un film de dibuixos animats d'un personatge, que a manera de conte, t'adjunto un petit relat. Tinker Bell, en español conocida como Campanilla , es un personaje ficticio en la obra de J.M. Barrie y la novela posterior Peter y Wendy, al igual que numerosas adaptaciones incluyendo el ampliamente conocido filme animado de Disney Peter Pan. En el libro y obra original, Campanilla es descrita como un hada común que arregla ollas y teteras, (definición de tinker en inglés), y a veces se refiere a ella simplemente como "Tink". Aunque a veces es malcriada y vengativa, otras veces es servicial y amable con Peter (por quien aparentemente tiene sentimientos románticos). Los extremos en su personalidad son explicados en la historia por el hecho de que su tamaño de hada previene que tenga más de un sentimiento a la vez. Campanilla, como otras hadas en las obras de Barrie, puede hacer que otros vuelen espolvoreándoles polvo de hada.

Las hadas de Barrie dependen de la creencia y la fe de otros para sobrevivir. En una famosa escena ella está muriendo, pero sobrevive si otra gente cree en las hadas. En la obra los personajes les piden a los niños que están viendo que la mantengan con vida gritando "Yo creo en las hadas," y aplaudiendo, un ejemplo de interacción con el público. En la novela y la película del 2003, Peter llama a los niños dormidos del mundo de la historias para que crean en ella. Al final de la novela, cuando Peter regresa a la casa de los Darling después de un año en Nunca Jamás, se revela que Campanilla "no está más" ya que "las hadas no viven por mucho tiempo, pero son tan pequeñas que un rato corto les parece un buen rato." Peter la ha olvidado. Las adaptaciones en pantalla omiten esta escena.QUe somiis amb la petita fada i que la seva pols et fagi volar fins aqui.Un peto Julia.

dijous, 2 de setembre del 2010

La cigonya

Vet aqui que a Messina (Sicilia) en una sala de parts, que es el Paris on aterren els nens, devant l'espant d'una mare atemorida pero ilusionada, dos ginecolecs es va liar a bufetades al quirofon, encara no sabem perque i sembla que hi han consequencies per la mare i el nen en un part que va acabar en cesarea. A Europa el 25 % dels parts es fan amb cesarea per presses i manca d'atencio i espera a una cosa tan gran com es el neixement desitjat d'un esser. Italia dobla aquest percentatge. Aquest es el mon que tens quan estas apunt de fer un anyet. Es menteix amb tot. L'ultima, i si no grossa, alta, es la d'aquesta coreana, que com cinc o sis noies feien la cursa per culminar abans els 14 pics mes alts del mon, ha mentit i diu que ella ja els ha fet. Sembla que no ha estat aixi i ara la guanyadora es una noia basca, Edurne Pasaban, que sensa tanta presa, sembla que si que els ha coronat. A mes hi vol tornar hi tot i que ja ha perdut algun dit per congelacio. A tu, que tens montanyes tan maques al teu entorn espero que t'agradi molt la natura. Pero acostati sempre amb el respecte i la cura que es mereixen, aquestes mases enormes que tans secrets i energia guarden de nosaltres.

dimecres, 1 de setembre del 2010

la bateria

Es la noticia mes interesant que porta avui el diari. Amb cupons i per un 10%, pots comprar una bateria de cuina, no de musica, Hispano Suiza. Es una marca molt bona. Abans, a principis del segle pasat feien cotxes molt prestigiosos, ara fan olles. El teu rebesavi Jaume sempre en parlava be. Hom hi volia treballar, com anys despres a la Seat. La presenta un cuiner pedant i antipatic amb 3 estrelles Michelin ( en varis restaurants) i la frase publicitaria ja el defineix. Aquesta bateria te 3 cassoles, 1 olla, 1 grill, 1 wok, i dues paelles amb tapadores i rexetes. Es antiadherent, es per induccio, no se si els manecs crement com la que te l'avi de la Caixa, es d'antracita, de color gris i deu difondre be la calor. Si et mires les bateries d'una casa pots llegir moltes coses. Si son joves o grans, que cuinen mes, com ho fant, quantes separacions hi han hagut, quin diari compren o quines assegurances tenen. Hi han teories de que les millors son de fang, d'altres que de ferro colat, blau i vermell com les de les avies i sembla que l'alumini va de baixa. Sempre hi ha aquella nança cremada un dia, aquell bony d'algun trasllat i una de nova que no fa servir mai ningu. Tambe paelles desaparellades. I aquestes ofertes, mai donen la paellera per fer l'arroç a banda o marinera.