diumenge, 31 d’octubre del 2010

vins

El papa em diu que ja t'han arribat els contes. Ja em aniras dient quins t'agraden mes. L'altre dia parlavem d'un vi canadenc. Avui ho fare de vins i caves catalans. Per acompanyar el boniatos, castanyes i panallets, l'avi fa servir moscatell i malvesia, de la que venen a granel a Can Saperes, la bodega del poble. Pero tambe podriem agafar mistela, garnatxa, ratafia i fins i tot vi de misa. Son vins dolcets, que m'imagino no fan cap favor al fetge i que pasen molt millor fresquets. Es solen servir per aixo mateix, en vasos petits,-de chupito en diuen ara,- o en porro, tambe petit. I per parlarte de vins de Catalunya, ara t'en esmentare alguns, entre 5 i 30 dolars, perque puguis quedar be en un regal o cel.lebrar alguna cosa que ho mereixi, que sempre, cada dia, ni han. Tens el Io 07, Taleia Castell d'Encus 2009, Les Terrasses 2007, Gran Caus blanc 2007, el rosat, Gramona Tres Lustres 2003, Mas La Plana 2006, 12 volts 2008, Nun Vinya del Taus 2008, Recaredo 2006, Vi de Gel Gewurztraminer 2009, Juve & Camps cinta pùrpura, Codorniu Pinot Noir, Kripta 2004 i Clos Mogador 2007. Amb seny, el vi i el cava, son de les coses que encara mantenen l'olor, el sentiment, la cultura, l'humor, les clases socials i la nostalgia de la terra, sembrada de ceps.

divendres, 29 d’octubre del 2010

els cognoms

No se si mai sabrem d'on ve Salvany. Pero devant la proliferacio de cognoms, hom busca la seva personalitzacio. Ho dic arran d'unes esqueles que surten avui als diaris. Un senyor que es deia Puig, de poble, li posaven el Josep de l'estanc. O sia el distingien per la feina. Als pobles es fa molt. El Joan de la Rosseta, el de can ferrer, el xino, etc. Un altre mes colpidor i proper ha estat el linguista Joan Sola. Aquest era prou conegut a nivells cientifics i universitaris. Com tot l'he descobert tard i va ser a traves del seu llibre, Plantem cara, que era com tota la seva tasca per defensar l'us del catala. Impressionant el seu ultim article a l'Avui, Moltes gracies i adeu siau, que era una mena de comiat d'aquest món que tan havia estimat. Va ser aleshores quan vaig saber pel Blai, que era el pare d'una amiga seva de petit, la Laura, que venia força per casa. L'altre mite desaparegut ha estat el Marcelino Camacho, mite del sindicalisme, lider de CCOO, i empresonat en el judici multitudinari dels 1000. Sempre anave amb un jersey de coll alt amb coll girat, i tan es aixi que al jersei s'el va coneixer com Marcelino. Les demes coses que pasen son pitjors i molt pesades. Sort que com diu Marc Marquez, catala apunt de ser campio del mon de 125cc, que no necessita psicoleg per es de poble.

dijous, 28 d’octubre del 2010

la junta

Son dies tristos de judicis inutils i morts mes inutils encara. Em costa escriure amb la casa plena de crits. La junta de la penya blaugrana de la Vall del Tenes fem una reunio cada mes. De vegades amb sopar. Som uns 400 socis, per grups d'amics i coneguts i es reuneix a Llissa i Santa Eulalia de Ronçana. L'avi es vocal i nomes hi ha una senyora. El sopar sol ser el millor, Ahir tomaquets cor de dona, algun mes tarda tan gran com tu, torrades de pages i unes botifarres tan maques com les que fem al constitucional tribunal espanyol. De postres panalles, doncs s'acosta tots sants, halloween per tu. Per cert que m'agradaria molt que m'expliquessis que faras tu, ja que es una bona i popular tradicio al teu pais. Jo ja t'explicare el que farem. Tornem a la reunio, on varem riure molt amb el regim d'un company que l'ha de fer. La broma total es que es l'amo del super del poble. Deu ser complicat veure tot el dia tot el menjar i no poder ni tocar lo. Varem repartir els carnets de socis i vaig tornar cap a casa amb dos dits de cava. A la tele, el Banda ampla parlava de les dificultats dels joves per trovar feina,...

dimarts, 26 d’octubre del 2010

Buffalo Bill

Era el sobrenom d'un soldat, caçador de bufals, en un concurs en va matar 69, i home d'espectacles de circ, amb els seus cavalls, indis i bufals, diuen que va començar com a correu pony expres amb el nom de Cody. Ell va ser una de les figures del llunya oest, aquells homes que malvivien en dures condicions, pero que els periodistes de l'est, amb els seus dibuixos i llegendes, mitificaven i feien famosos encara que mai ningú els hagues vist. Ell sembla que anave vestit amb aquells vestits de pell, amb penjolls a les vores tipus Dave Crockett, que son tan macos. T'explico aixo per que ara ha sortit un llibre del Jordi Soler, que documenta la seva visita a Barcelona, amb tot el seu circ del 21 de desembre de 1889 al 19 de gener de 1890. Se sap a quin hotel va estar i els quinze dies que va intentar fer les exhibicions amb els seus indis i els seus cavalls. Els va instal.lar en un descampat entre els carrers Balmes, Aribau i Provença amb no gaire fortuna. Es veu que la gent catalana, tambe en plena crisis no li anava be pagar les dues pesetes que costava l'entrada. Aixo i que van ser dues setmanes de plujes torrencials pel que va tenir que annular moltes representacions. Segur que hi un libre del Emili Salgari sobre ell i William Wellman, Robert Altman. Cecil B de Mille, Jerry hopper i Ray Bernard han filmat la seva llegenda.

el vi

Busco coses que hem parlin del teu pais i ara el del teu pare. Hi ha un vi que es diu Canada que s'ha fet un nom gracies als seus productorss de Niagara i Okanaga. Son a la banda de NY i es diuen Inniskillin. Van començar a experimentar els anys 70 i van elaborar el Icewine, vi pel que es imprescindible que el raim es congeli a -8ºC en el propi cep i que ara mateix sembla que son un referent mundial. Un dels mes espectaculars es el Spakling Vidal 2008 (3/8) al qui s'afegeix una segona fermentacio per aconseguir el carbonic natural. Te un color ambar, aroma de mel i fruites dolçes com si fossin melmelades. Diuen els tastavins que a la boca, te un petillant molt suau malgrat la seva estructura, perfil de sauternes i dolçor de Tokaji. M'agradaria molt que el poguesim compartir, tu nomes el pete sucat, en una llarga sobretaula a qualsevol de les festes que cel.lebrem els occidentals. No se si podrem per que cada ampolla son 95,50 dollars. I compartir el brindis per els que encara quedem per recordara alas que ja no hi son.

el Rafel

L'avi esta avui profundament trist. Com l'avi Joan, una prostata descoberta tard s'ha emportat un gran amic, el Rafel Vilella Llort. Lluny queden aquelles sortides a discoteques del barri, les excursions a Aiguafreda, composant cançons com "que trist, abandonar la nostre tenda, quan la pluja cau...", beure ginebra com si fos aigua, les festes, les xerrades a peu d'escala, els concerts primer amb els Escorpiones rojos i despres amb R. V. i els Rumors, rellegir i escoltar amb el Pitu les seves lletres i cançons despres gravades amb Belter i que un dia et deixare sentir com la de la noia que abandona el poble en el silenci de l'estacio, l'amistat amb la seva dona la Rosa Maria, ferro colat, les anades a Andorra a escoltar jazz(Joshua Reitman) i veure creixer els seus fills, l'Oriol, la Gloria i el Bernat, pels quals estava boig. Com pel Barça. Sempre m'havia criticat i amb cuanta rao, la meva filiacio al PSC. I el partit contra la seleccio de hoquei d'Andorra (9-2), que nomes van marcar quan ell va canviar de bandol com a porter. Ens haviem vist mes darrerament sempre poc. I discutin com sempre al voltant de la malaltia. I d'aquella Semana santa al camping, amb el Kiko, el Torres, el Massana i el Gango, composan "rebentin canons plens de serraduras"... Fa poques setmanes intentavem refer la canço dels Rollings, "Sota el taulat", que versionavem en catala als focs de camp i em volia ensenyar a afinar la guitarra amb l'ordinador. Avui tinc que pujar a Andorra i no tinc forces. No vull que l'esclafor del foc em sequi les llagrimes...

diumenge, 24 d’octubre del 2010

la llera

Avui hi havia una activitat molt maca al poble. La gent que volia, que s'agrupa al voltant dels que estimen la natura, es trobaven a les nou, per netajar les voreres del riu. Aqui els acuifers no son com el teu pais, Moltes vegades estan malmessos per vessament de sustrats quimics, deixalles i d'altres estris. Avui es tractava de netejar un troç. Cada grup es reparteix una distancia de riu i el deixa el mes visible i net posible. El principi era un lloc, com un parc que es diu La Resclosa, molt maco i ferestec, pero mal cuidat per l'administracio i la ciudadania. Jo encara que no plovia, no m'hi vist en cor a aquella hora. Els voltants del riu son molt humids i s'ha d'anar força preparat. Hi van molts nens amb un entusiasme important. Estudian el nius de les llures que ni han moltes perque en van deixar anar unes que criaven per fer ne pells i ara es menjen les gallines. Tambe reconstruiexen i preparen nius per els ocells autoctons de la zona, n'estudien exemplars amb la visita guiada, els dibuixen i aprenen a distingir els seus cants i piu pius. No feia aire. I les altes canyes de la zona apenes feien brugit. Tot haura estat alegria i preguntes interessants. Una de les poques vegades que al marxar la gent, la conca del riu haura estat millorada. I els peixos, beben.

el bull

Hi ha vegades que es diu li falta un bull, o sia una mica per aconseguir alguna cosa. Com ara la independencia de Catalunya, que va fent xup xup. I no cal que arranqui ja el bull encara. Ho dic perque amb motiu dels premis nobel espanyols, s'ha reconegut que Guardiola, l'entrenador del Barça, es estranger. Hi ha un altre organitzacio, el CNN de empresaris, que ha precipitat el bull per culpa de les desavenencies entre Solidaritat (Laporta) i Reagrupament (Carretero) per culpa del nombre de representants desiguals que proposaven a les llistes. El resum es el canvi forçat del president, Ramon Carne, l'empresari del Despertaferro que agrada tan a l'avi (el red bull catala), la seva susbtitucio i dimissions a les llistes electorals. Tot aixo ho ha provocat un amic meu del poble, el Joan Carandell, que ha denunciat aquesta desigualtat. Ara veurem com queden les organitzacions esmentades. No es bo fer bullir la sang quan ja es prou calenta, especilament quan les coses de que aprlem ja estaven fent un bon xup xup. La veritat es que estic desconcertat. Mai saps quins interessos hi ha al darrera d'aquests moviments destructius d'entitats que encara son tendres. Estem devant d'unes eleccions movedisses i preocupants. Digues al pare que voti per correu, te temps fins el 18 de novembre per demanar ho.

divendres, 22 d’octubre del 2010

l'altre Palau

Es el sant Jordi. No l'expoliat de la Musica. Hi jugan a basket pero també hi fan concerts. Dissabte hi toca el Sabina, amb el seu disc darrer Vinagre y rosas del que ja n'ha vengut 400000 copies i jo sense enterarme. No hi anire perque no m'agrada la musica en els espais grans com no sigui el Bruce o els Rollings al camp nou. Tambe recordo haver anat a veure l'Aute i el Serrat i l'Anna Belen a la Monumental, plaça de braus. Al Sant Jordi nomes m'hi ha fet anar el pare. Concretament pels Scorpions i el Mecano. Ell i el Blai eren molt petits (9-12?) i va fer tan soroll que en sortir van vomitar. Tambe m'enrecordo ara al Velodrom, amb el Rafel, varem veure els Credence Clearwater Revival, ja sense el cantant original i un rollo. Al principi dels 90 hi va haver hi un gran concert de rock catala al Sant Jordi, segurament l'últim. Sopa de Cabra, Els Pets, Lax and Busto, Gossos, Sang Trait i segurament Sau. Ells s'enrecordaran mes. Els hi vaig deixar i en sortir de la guardia del Diari de Barcelona a les 3 de la matinada els vaig recollir a la plaça Espanya amb alguna mare mes del Sadako. Ara em costaria anar hi. Potser per Els amics de les Arts, Manel o Mishima. Hi pensava arreplegar algun cd dels que venen al 42 festival de jazz de BCN. Chucho Valdes, ....

dimecres, 20 d’octubre del 2010

19+31=50

Avui, per sort el dia del cumple del Blai hem pogut cel.lebrar (amb geminada) el seu anniversari i el del Kevin. Dues vides que ja donen 50 anys encara que alguns quedin parcialment repetits per les coses comunes de la adolescencia i moltes coses de vida per explicar. Lluny queden aquells apats multitudinaris, amb l'assistencia des de el mes vell al mes jove de la familia. Que poc vas poder veure tu al teu papa el teu primer anyet. Aqui el mes jove era l'infant que una de les amables cambreres anava gestant entre plat i plat, cobert i cobert. La conversa, rapida i puntual gira sobre les principals preocupacions, els diners, la salut i els estudis, que posem al dia amb interes. Despres per relaxar, queda el Barça, els amics comuns, la boda i la moda. Hem anat a un lloc del carrer la forja 9, Can Palet, una mena de botiga amb rebost on es menja força be a preus de BCN. Tambe lluny queden les llargues sobretaules, partides de cartes, converses multidisciplinars o migdiada televisiva en grup. Hi ha pressa tot i la satisfaccio del apat, amanida, hamburguesa de 1/2 kg, ous amb foie, saltejat de bolets, taula de formatges i pastis amb gerds. Obrir els regals amb mes o menys acceptacio, signar papers i anar a fer encarrecs i veure advocats. Damunt la tarta tatin, dues espelmes grogues i vermelles apagades dues vegades. Com a minim 9 desitjos de cor que esperem no es quedin en un calaix al costat de les veles esperan tornar a sentir la joia i alegria del proper anniversari.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

el temps

Hi han coses als diaris que llegeix mes la gent. L'horoscop, el santoral o anniversaris dels famosos, les esqueles, els mots encreuats i el acudit. El Basset avui es banyava a una platja anglesa i deia que sentia tan be que aniria fins França pero que no podia perque s'havia deixat el passaport, que per cert l'avi torna a tenir fins el 2020 per venirte a veure. El temps d'avui era invernal al mati 6º, i mes suau al migdia 15º. El mar ja ha baixat a 17º i Bigues hem estat entre 3 i 17º. Tambe em diuen la temperatura de Granada, que ves que m'importa. La de Toronto, 3-12º, i no em diuen la de Vancouver. La lluna sera plena el 23 i el sol surt dema a les 8h.9min. Es posara, ara quan passegi a l'Ares, a les 19h5min. No ha plogut gens i la pressio ha estat de 1015 hpa. Cap nuvol ha deixat el vent ESE de 8 km/h. amb una humitat del 50 %. Els vents has estat de nord asud, tramontana, xaloc i mestral. Dema el gregal hi afegira algun nuvulot a aquest cel tan maco i que es l'únic que podem veure igual tu i jo ara mateix. Ah si vols tambe et poden dir el nivel de polens i espores com les gramineas, plameres, compostos, alternaries i cidsporium. Si alguna cosa no entens, el papa t'ho explicara, que em sembla que es el mese metereoleg de la familia.

les noves terapies

El diumenge, a l'espai del pati cobert de l'escola del poble van fer una reunio de gent que treballa noves terapies naturals. Jo no me les se totes. Nomes les que practico, Acupuntura, la medecina quantica, reflexologia, fisoterapia, pero ni ha moltes mes. T'els mires hi no saps diferenciar la linea entre lo valid i el que pot ser un tipus d'estafa. De totes maneres penso que hi ha molt la teva capacitat de credibilitat i fe. Ho dic pel raiki i el shiat su, per exemple que son d'origen oriental i manca veure si el que ho fan aqui en saben o no. La Rosa es va fer una cosa que li agrada molt. Un masatge relatxant que et provoquen les vibracions d'uns concs tibetants de diferentes mides. Es veu que una sensacio unica. Hi han els banys de fang, de llets, i el masatges amb pedres calentes i tambe de txocolata. Malaguanyada penso jo amb lo que a mi m'agrada menjar la. Un exit de participacio i mentres el Pascual Maragall va aconseguint centims per la investigacio del Alzheimer, ningu amplia la noticia del Valle Hebron sobre el Parkinson, ni es propossen plans de control, ni proves amb medicacio. Ara la preocupacio es justificar que s'emplea el nombre de ratolins que es necessiten i ni un mes per els experiments. Doncs molt be.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

el correllengua

El correllengua es una activitat que reforça l'us del catala arreu de Catalunya. Es tracta, d'una forma molt planera i sencilla, recuperar de mica en mica el respecta i la difusio de la nostra llengua. Al Parc de Can Badell, varen començar a les 5 de la tarda. La fresca i la humitat no van ajudar gaire i tampoc el intens partit del Barça-valencia post assemblea. Actuacions, recitats, desfilada de gegants, del poble del costat, nosaltres no en tenim, i primeres begudes per pasar el fred. Txocolata amb xurrus per veure el ball de gitanes, una va perdre un picarol de l'espardenya que va trobar la Rosa, tot esperant la lectura del manifest que va fer una bona amiga, la Imma Colomer, la Dora del Ventdelpla, que per cert avui s'acaba. Manifest d'un altre bona amiga periodista, la Patricia Gabancho i dos versos asimilats a cançons per Raimon i Ovidi Montllor, Inici de Cantic i la del nord enllà. Bocata de truita l'Arcis, esperant el final del partit i el resultat del gran dictat amb premi, aixi com el sorteig d'una panera per ajudar a absorvir les despeses. Mentre el conjunt del Titot de Mesclat, arranjaba i col.locaba els seus instruments, la humitat ens va fer fora del espai deixant lloc al joven que va vibrar de valent amb les peces que glosen la independencia.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

el vigilant de l'univers

Hi ha un telescopi que es diu WISE, que va donant voltes a la terra i ens fotografia tot el cel una vegada i mitja cada 9 mesos. Pot fotografiar la nebulosa DG 129, el cometa Harley o la Galaxia Sculptor. Va descubrint el que els cientifics anomenen els silenciosos del l'univers. WISE escaneija tot amb la seva potent llum d'infrarrrojos que tenen 4 longituds de onda i aixo li permet atravessar densos nuvols de pols que tapaven coses als telescopis normals freds o amb polseguera llunyana. El WISE pasa pels pols i ara esta començant la seva segona volta. Cada vegada que trova una cosa, ens avisa i en dona tota mena de detalls. Busca tambe el que s'anomena fredes nans marrons, que sembla son mes aprop del que creiem. Tot plegat serveix per completar les cartes de navegacio de futures misions espaials. Tots els altres telescopis de la NASA, la ESA i els SOFIA, seguiran les seves directrius. La nostra seguretat potser depen ara d'aquesta petita sonda que vol dir Field Infrared Survey Explorer. Y la van llençar des de California el 14 de desembre del 2009. Si la veus sembla una vella camara fotografica. Ja ha detectat 30000 nous asteroides, dels quals 100 son força aprop i 19 cometes. I ha fet 1,8 milions de fotos, casi tantes com el casament del Blai i la Gala.

dimecres, 13 d’octubre del 2010

la colonia

Ara mateix no se quina colonia et posen. Tampoc la que fa servir el papa, ja m'ho direu. L'avi es posa Nenuco. Ara fan un anunci on nens petits com tu diuen "parles nenuco?". Despres de molt buscar, es la que fa servir l'avi. D'una banda la fan a Granollers, en front a la competidora Denenes que es basca. A mes el seu propietari es solidari, catala i s'ajusta de preu. Per casa encara queden uns culs d'ampolla d'Armani, Eau de Rochas, Roger & Gallet o Carolina Herrera, amb l'aroma perdut. L'avi va començar amb Aigua Brava de Puig i que era fresca. M'enrecordo de la de l'avia Isabel, 1916. Despres, amb les voltes de la vida, vas provant i mai trobes la que t'agrada, a part de son carisimes fins i tot a Andorra. I lo bo es si sapiguessim de que les fan que de vegades son de farum farum. Quan estas comode amb alguna, la persona amb qui surts et diu que li recorda a tal o qual i acabes canviant, com em va pasar a mi amb el Farenheit . Cosa que no hi entès mai, perque si una cosa senta diferent a totes les persones es precisament la colonia. Es fa servir força per regal que normalment es fatal perque mai encertes. Ara m'enrecordo que si hagues sigut dona m'agradaria l'Anais. Despres hi han les esportives que son aigua i nomes serveixen perque algu al gimnas et pregunti:"Tu quina gastes?", i a fugir.

la hispanitat

Arran del descobriment de Cristofol Colom de les ameriques, s'ha mantingut una festivitat commemorativa per recalcar l'amistat entre els pobles principalment de parla castellana. Induit per uns poders factics que encara hi veuen un mercat religios, politic i financer. Cada any sabem coses noves. Al menys jo. Aquest he sabut que Colom va rebre la informacio d'on eren les ameriques, en un trobada amb Alfonso Sanches, un navegant portugues amb qui va coincidir a Madeira, que moribund de sifilis li va confessar el seu secret. De fet els centres de navegacio de l'epoca,tenien molt poder i tot el que sabien era molt secret. Hi ha un mapa de 1480, on un almirall turc, ja dibuixa en la seva cartografia aquesta informacio. El de despres es mes sabut, Colom, catala, disposant d'aquesta informacio, va organitzar el viatge amb el germans Pinzones, despres tan manipulat historicament, que ja sabem com va acabar. Amb les matances d'indis mes besties de la historia. pero hi van haver hi mes coses al Pilar. Escridassada al president del govern espanyol, desfilada encara de la legion i la cabra, mostre de material militar caducat si es compara amb el de Corea del Nord, i els sindicats militars dient que ja no calen aquestes carisimes manisfestacions i desfilades.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

la figuera

Ahir passejant amb la Rosa i l'Ares cap el castell de Granera del sigle XII, varem veure unes figueres que creixient en estat salvatge, lliures i enormes i que donaven figues negres. En un angle del jardi, l'avi en te una de força gran que anem podan de vegades, tot i que perden el seu aire natural. Fa unes figues verdes i molt dolçes de les anomenaddeds coll de dama, perque el tronquet que l'uneix amb la branca es blanc i delicat com un tronc de bolet. Son unes figues que mai ens acabem de menjar del tot, en competencia directa amb el ocells que moltes vegades arriben abans. Ara te 19 anys, que son els anys que va fe el Kevin ahir i la varem plantar quan va neixer, com tots els altres fruiters. Si deixes creixer el fruiters lliurament, a banda de que et dificultes la recollida del fruit, pero ells mantenen millor l'equillibri entre les fulles, la part visible i les arrels. Diuen que si les regues menys, fan menys fruit, pero tambe te mes gust, en perds menys si es per consum particular perque en cauen menys a terra i no embruten tant. Espero que tu com els arbres fruiters, tambe pugis creixer lliurament i aixi mantindras l'equilibri natural entre la teva bellesa i les teves arrels, que les tens i poc a poc les aniras coneixent i estimant.

les oliveres

A Bigues , l'avi te deus oliveres. Una al mig de la gespa, que creix com pot buscant la lum sota els pins enormes, que podem de tant en tant i que dona unes olives negres un pel amargants. Aquesta ja feta, no l'abonem mai, i potser hauriem de fer-ho. Un dia en va sortir una de petita a prop. Com que encara no s'havia fet arbust com el que hi ha darrera la cabana, la varem plantar en un test gran. I esta al balco i de vegades se li posen algunes fulles marrons. Les oliveres no poden tenir masses sals al substrat i es l'exces de salinitat que fa que les puntes de les fulles s'assequin. S'han de regar un cop per setmana pero molt, precisament perque l'aigua s'emporti la sal pels forats del drenatge del test. I es que les oliveres volen que els hi toqui el sol. Uns amics varen inaugurar un forn a Sant Feliu de Codines i en la benediccio de local el capella els hi va demanar unes branques d'olivera com si fos el dia de rams. L'avi en va tallar mitja dotzena i el hi varem portar. Sembla que el negoci va be.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

Tintin i Milou

Mes endevant et fare arribar algun conte de Tintin i també de l'Asterix. Sempre estan d'actualitat sobre tot el jove periodiste d'Herge. Continuament es subasten dibuixos inedits, troballes interesants o que sencillament canvien de ma. Ara hi ha una exposicio a Paris, al palau de Cheverny, a la vall del Loira i que va inspirar el de Moulinsart dels Champs Elissis on passen moltes aventures del periodiste detectiu i el seu gos i on en l'exposicio, destaquen una tinta xinesa, El temple del sol o El cetre de Otokar, amb uns preus del voltant de 300 mil euros. Tambe hi ha un Tintin amb un ou de Pasqua, un original Tintin , Milu i els animals, que li va regalar a una periodiste belga diguen li que era com passejar pel paradis. Com Tintin en America, tot esta datat als anys 30 i actualment Spielberg esta preparant una pel.licula sobre aquest heroi de paper. Quan et miris aquest palau castell, sentiras bordar al Milu, passejar pensatiu a Tintin i dormir amb roncs sonors al seu amic el capita Haddock. En aquest moment m'esta mirant des del fons de la sala de casa, amb la mitja rialla que li proporciona la seva inseparable pipa. Es copropietari a mitjes amb el professor Tornasol, que va instalar el seu laboratori al jardi.

el nobel

Aquests dies estan donan a Noruega, aquests premis d'abast mundial. Ahir, el controvertit de la pau al pres xines Liu Xiaobo per demanar eleccions. El de literatura, despres de 16 anys, a un escriptor en castella. Mario Vargas Llosa. L'avi te un amic, Joan Martorell, que als anys 70 tenia una llibreria molt petita, El cocodrilo al carrer Benet Mateu. En aquella epoca, Vargas LLosa i Gabriel Garcia Marquez, vivien exilats a BCN, el Llosa a la Via Augusta i algunes tardes es reunien en petita tertulia a la llibreria del Joanot. Tot i haver me convidat, mai vaig trovar el moment d'anar hi, diguem tonto. Al que si vaig arribar a veure va ser al Garcia Marquez, en una estrena al Diagonal. Hi va anar amb uns texans amb peto i no el van deixar entrar amb el conseguent lio. Tambe en un cine de Mexic, aquests dos amics es van barallar per culpa de la Patricia, la dona d'en Mario. Encara ara no se sap si han fet les paus. M'agraden del premiat La ciudad y los perros y Conversacion en la catedral. Es un home controvertit, liberal, a qui les seves opinions politiques no han ajudat i que es va presentar contra el Fujimori a la presidencia del seu pais, Peru, perden les. Ara esperem el seu darrer llibre, "El somni del celta", on un nacionalista irlandes gay, explica els abusos dels blancs al Congo i l'Amazonia.

divendres, 8 d’octubre del 2010

l'arquitectura

Avui ha començat un festival horrible, el de Sitges amb una pel.licula que espero no vegis mai, Los ojos de Julia", aixo si, amb la bona actriu Belen Rueda que s'embena els ulls una bona estona. Tambe una cosa curiosa. Hi ha un perruquer molt famos, Lluis Llongueres que l'avi coneix d'un programa de radio, que li ha pssat una cosa. Vaig parlar amb ell perque te aprop de 20000 pel.licules arxivades, especialment per mirar les tendencies de pentinats de les series. Ara el que li ha pssat es que com que nomes tenia el 49% de l'empresa, la dona i els fills amb el 51 l'han despedit improcedentment amb indemnitzacio perque deien que no treballaba be. Es veritat que darrerament es dedicava molt a l'escultura. Pero el que et volia explicar es un edifici que han fet a Badalona, un CAP de Jordi Badia BAAS, que utilitza una cortina de vidre per tapar una camara d'aire que fa la climatizacio natural. Matisa la llum i les consultes tenen baixa insolacio. Els seus mes de 8000 forats evoquen arquitectes dels 50 com Durell Stone o Niemeyer. S'aixeca l'edifici a la plaça Ovidi Montllor, on hi havia la Mercedes i ara hi han cases barates i terrenys abandonats. Costara amb la crisis rehabiliatr aquets entorns degradats. Ceramica radical contra pobressa integral.

dijous, 7 d’octubre del 2010

el e-book

Avui t'he enviat una dotzena de contes i el pare ja em dira si t'agraden. Quan tu estudis, el e-book, llibre electronic ja el dominaras, i segurament tots els llibres d'escola seran per aquest sistema. A l'avi pel seu cumple, n'hi van regalar un dels primers. pero aqui no som EEUU i ha començat la lluita de les marques pel dominar el mercat. N'hi han tres que lluiten el Amazon, el Kindle i l'Apple i encara falta que dira Google. El problema es que no tens acces a tots els fons editorials. Dels mes de 100 que hi havien en el de l'avi, segurament nomes m'interesa Pa Negre, de Emili Teixidor, del que ara n'han fet una bona pelicula l'Agusti Villaronga. En aquest moment nomes un 1% mondial llegeix d'aquesta manera. Segurament els mateixos viatjen o van de vacances i volen alguna cosa per llegir. Canviar el sistema sempre va molt poc a poc. El llibre impres encara funciona, I tothom te aquell somni de pau a casa, potser cap el vespre on en una bona butaca orellera, poguer acaronar les pagines de paper de llibre que t''interesi, amb una calida llum. Ojala trovis aquell quart d'hora diari per llegir una mica, fins que un dia no podras deixar-ho. Sobre tot l'assaig i la ficcio. Ara voldria llegir la traduccio de la Meritxell i Viatge des de el fons del mar de Rafael Argulloll.

dimarts, 5 d’octubre del 2010

l'esperança

L'equip dirigit pel doctor Miquel Vila, cap d'aquesta Unitat de Recerca i Professor d'Investigació d'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), és l'autor de diversos estudis que prèviament han anat aportant i demostrant hipòtesis sobre els mecanismes de mort d'aquestes neurones, i que dóna lloc als trastorns motors característics de la malaltia. En aquesta ocasió, l'equip de l'Institut de Recerca de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, conjuntament amb la Universitat de Columbia de Nova York (d'on Miquel Vila és també professor associat) i altres centres de recerca d'Alemanya i Austràlia han demostrat el paper fonamental de la proteïna BIM i han confirmat el mecanisme mitjançant el qual una altra proteïna –BAX- s'activa i indueix la destrucció d'aquestes neurones.

La malaltia de Parkinson i la mort neuronal

La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, després de la demència d'Alzheimer, i es caracteritza per una pèrdua progressiva de les neurones localitzades en el mesencèfal cerebral i que produeixen dopamina. Aquesta mort neuronal condueix a una pèrdua de dopamina en el sistema nerviós central que es tradueix en la simptomatologia motora típica de la malaltia de Parkinson (rigidesa, tremolor, lentitud en els moviments i manca d'expressivitat, anomalies en la posició, entre d'altres). A mesura que la malaltia avança hi ha un empitjorament progressiu dels símptomes i els pacients tenen dificultats per caminar (amb el risc de patir múltiples caigudes que poden contribuir a serioses complicacions), parlar o realitzar altres activitats, que condueixen a la incapacitat del malalt.
Des dels anys seixanta, el tractament més eficaç per a aquesta malaltia és la levodopa, un tractament pal·liatiu que supleix la manca de dopamina endògena o pròpia. Aquest tractament, però, no atura la mort progressiva de les neurones dopaminèrgiques i, per tant, el tractament va perdent eficàcia amb el temps, a més de donar lloc a importants efectes adversos. Així, doncs, la malaltia de Parkinson no té actualment un tractament curatiu, és a dir, que eviti la mort neuronal.
A Catalunya hi ha unes 16.000 persones afectades de Parkinson. Els símptomes típics acostumen a començar entre els 50 i 65 anys i afecta tots dos sexes. El nombre més gran de casos es troba entre els 70 i 80 anys. Pateix la malaltia una de cada 100 persones entre la gent de més de 65 anys. Per tant, la freqüència de la malaltia és de 1.100 casos cada 100.000 habitant entre els majors de 65 anys. Es preveu que en els pròxims anys el nombre de pacients afectats per aquesta malaltia augmenti en paral·lel al progressiu envelliment de la població.

Coneixements sobre el Parkinson fins avui

Des de fa temps es coneix que els malalts de Parkinson presenten un defecte en el funcionament de les mitocòndries, una part de la cèl·lula fonamental per a l'obtenció de l'energia cel·lular. En aquest estudi, i en estudis anteriors del mateix grup de l'Institut de Recerca, s'ha demostrat que aquest defecte mitocondrial associat a la malaltia de Parkinson condueix a la autodestrucció de les neurones dopaminèrgiques, a través de l'activació d'un mecanisme anomenat 'mort cel·lular programada'. A més, els investigadors han identificat les principals molècules responsables d'aquesta mort neuronal i han vist que la inactivació d'aquestes molècules per manipulació genètica permet evitar la mort neuronal en models experimentals de malaltia de Parkinson en ratolins.

Els resultats de l'estudi, una descoberta que obre moltes portes

La mort neuronal per 'mort cel·lular programada' requereix l'alliberament anormal fora de la mitocòndria de molècules que normalment estan al seu interior. El grup de l'Institut de Recerca ha observat que el defecte mitocondrial associat a la malaltia de Parkinson (bloqueig del complexe I de la cadena respiratòria mitocondrial) facilita l'alliberament d'aquests factors mitocondrials per part de la proteïna BAX, i fa que aquestes neurones dopaminèrgiques siguin més susceptibles a la mort neuronal. En aquest estudi, el grup ha demostrat el mecanisme clau responsable de l'activació de BAX i, per tant, de la mort neuronal, en un model experimental de malaltia de Parkinson en ratolins.
Aquest mecanisme implica el transport de la proteina BAX a l'interior de la mitocòndria mitjançant l'ajuda d'una altra proteïna, anomenada BIM. Els investigadors han observat que bloquejant aquest procés, mitjançant la manipulació genètica d'aquests animals, permet evitar completament la mort de les neurones dopaminèrgiques en aquest model experimental de malaltia de Parkinson.
Aquest estudi obre les portes al desenvolupament de possibles tractaments neuroprotectors (que evitin la mort de les neurones) per a la malaltia de Parkinson, basats en la inhibició farmacològica d'aquest mecanisme. En aquest sentit, el grup de l'Institut de Recerca ja està provant en animals d'experimentació possibles substàncies que puguin inhibir aquest procés a nivell farmacològic. Per poder aplicar de manera eficaç possibles tractaments neuroprotectors als pacients, s'ha d'avançar també en el desenvolupament de marcadors de detecció precoç de la malaltia de Parkinson ja que, actualment, en el moment del diagnòstic clínic, el pacient ja ha perdut al voltant d'un 60% de les neurones (la neuroprotecció podria aturar la mort de les neurones restants però no la regeneració/substitució de neurones ja destruïdes). Així doncs, com més aviat es pugui detectar la malaltia, més neurones es podrien protegir i més eficaç seria un possible tractament neuroprotector.
T'ho tenia que explicar, cuca.

el circ cric

Tortell Poltrona (jaume Mateu) es un dels pallassos mes importants del mon. I catala. Te la base a santa Maria de Palautordera, una carpa al bell mig del Montseny de la ja t'he parlat i que el pare ha vist de petit. Com tambe ha vist en Pep, el Saltimbanqui i en Bocoi. al Tortell el va coneixer al museu de la ciencia on feia de cientific investigador amb el Dr. Sole. En Tortell porta la seva lluita per la lliure circulacio dels circs pel mon, a traves de pallassos sense fronteres des de Menorca al Congo. L'espectacle actual esta dirigit per Blai el seu fill i es un destil.lat de l'obra de 35 anys del seu pare. L'acompanyen la senyoreta Titat, Igor Buzato, i Luara oferint El maquillatge, El micro, El xespir, Els ous, Les cadires, la bomba i Ridi pagliaccio amb sorpreses incloses. Banda sonora en directe amb piano, acordio, saxo, flauta travessera, flautí, trompeta, baix i percussions. Una tropa divertida per nens de totes les edats que enguany arribara fins a l'Argentina. Deia el Tortell, que el somriure dels nens del Congo o de Bosnia, que encara tenien menys despres de la guerra, era el millor que li havia passat a la vida. Si venen al Canada t'ho fare saber perque no t'el perdis. Dema l'avi Joan hagues fet 87 anys.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

els ponts

Quan es parla de ponts darrerament es refereixen a establir "ponts" de relacio entre dues parts enfrontades o desconegudes. Tambe hi ha una dita que diu que a enemic que fuig posali un pont de plata, no el persegueixis. Els ponts son malauradament noticia perque cauen, especialment amb les riades, osia s'han construit malament. Fixat que ara, s'estan començan a revisar alguns dels ponts fets pels romans que començen, 2000 anys despres, a donar senyals de debilitat als seus pilars. Tambe han aparegut unes memories de la Marilyn, enigmatica mite del cinema dels 60. on hi apareixen poesies i els seus pensaments mes intelectuals,-mai sabrem sin son certes-, contra el que hom pensaba. Te molts poemes referits als ponts que li exerceixen una especial fascinacio. Diu que s'hi voldria morir, pero que s'els estima tant, siguin macos o lletjos, que no ho pot fer-ho desde cap d'ells. I tambe ara s'acabat un pont per creuar l'Ebre a Tortosa, tambe 2000 anys despres i per 18 millions d'euros. Fins ara es creuaba amb una barcassa agafada a una corda que em sembla un sistema molt ecologic i paisagistic. Tot sera mes rapid i comode. La pena de tot plegat es que el barquer ha dit que plega. De vegades els ponts no nomes acosten i junten. Tambe destrueixen.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

la inteligencia colectiva

Al mati, l'ajuntament ha fet una jornada per tal d'aprofondir en la dinamitzaco cultural del poble. Ara que tindrem espais i casals molt adients, cal aprofitar los al maxim, potenciar la feina de les entitats, difondre les seves activitats, pero sobre tot fer participar als ciutadans. Molts d'ells, nomes ho faran a traves dels nens, doncs molts pares i avis no estan per orgues. Al grup de treball de l'avi hi havien 4 senyores, representants dels tres tombs, el correllengua, la coral i no se que mes. Els homes eren el colectiu JB, l'ajuntament, la festa major i el cine club. Diuen que les dones tenen mes inteligencia colectiva i que aixo millora el treball en equip. No dic que no pero en aixo fa molts anys que s'hi treballa i encara s'aprofia poc la creativitat, la innovacio i no es propicien els lideratges naturals a les empreses, sino mira les llistes dels politics. Per la nit hem anat al Castell derruit de Montbui, on es representava una llegenda en mig del bosc i amb espelmes als camins. Uns excursionistes s'hi perden hi es retroven amb el fantasma de Guifre el pilos, ferit diuen en aquestes terres dels cingles, els seus guerrers i el moro Musa, amo del castell asetjat, qui a pesar del moment delicat, fa una festa amb el seu nombros haren. Tot plegat una activitat interessant i concorreguda pel poble.

divendres, 1 d’octubre del 2010

les obres

Mirar les obres es una de les poques coses que poden fer els jubilats, apart potser de jugar a la petanca. Ara amb la crisis moltes quedaran parades, pero sempre els n'hi quedaran dues que no acabaran mai: la sagrada familia i l'AVE. A mes estan interrelacionades. El tren atravesa Catalunya i tothom en te una de propera. Diuen que el tunel pot fer caure la basilica de Gaudi, sense tenir en compte que la liniea 2 i 5 del metro, pasen tambe molt aprop des de fa anys, tremolen tots el carrers des de Provença a Mallorca i no ha passat res. L'avi pensa que es a l'inreves, La esglesia turistica pot acabar enfonsant el tunel de l'ave, especialment quan vingui el sant pare amb la gentada que hi haura, perque com diu el portaveu episcopal, la seva visita es un negoci economic i espiritual. Per els jubilats que no tinguin obres que mirar els hi proposo el seguent; mirar les cues de japonesos, com criden a les terraces dels bars, les dobles fileres de cotxes, com multen les zones blaves, com dormen els homless. si pasen avions o les parelles llegint en un parc. Tambe mirar si es comprarien un cotxet electric si poguessin, criticar les camises del Metadona dels altres avis, o mirar per recordar al anar a dormir, els anuncis magnifics de roba interior i esbrinar perque no n'han vist mai cap de veritat.