Esquerra despres del 5-0

Estem esperant amb interes que dira Carod que va prometre parlar despres del 28N. Dic 5 a 0 perque altres partits ens han pasat per sobre. La gent vol ordre i no cases desendreçades. Esperat ara el batibull que hi haura al PSC amb l'Hereu, el Marti, el Casas, el Cardelus, la Tura i la vella guardia es retiri o no, pero que no ha estat capaç de plantar cara a Madrid. Un ordre equivocat, perque fa por la constant presencia del instigador Duran, com una ombra del president als parlaments d'aquests dies. Algu ho havia de dir. Com amb el Maragall, -tenien que haver retirat l'Estatut quan va apareixer el Guerra i no plegar mai del govern,-ERC ha pagat els seus estirabots interns. Peça d'un govern mal explicat tambe ha pagat el seu congres mal tancat que es diu, creant nous satel.lits (Carretero/Uriel), que lluny de donar equilibri, succionan la necessaria gravetat. Esquerra mai tindra el favor de cap mitja, perque normalment son empreses i han d'estar mes aprop del poder economic que no es el cas dels ara promotors del referendum d'independencia. Els queda nomes l'orgull d'haver promocionat algunes lleis socials i culturals importants. Pel demes, greu castig de l'electorat i nou problema a la vista. Ara el Laporta vol tornar a ser amic. Mai es tard, pero...vols dir?.

12 anys

Aquests dies pasen moltes coses que ens tenen distrets. El dia que el pare va sortir de CiUland que diu ell, avui fa 12 anys, es manifestaven a favor del presos d'ETA, es discutia si s'extradia de Londres al dictador xile, Pujol estirava un any mes la legislatura, Corretja i Moya jugaben la final del masters i el Barça feia la cloenda del seu centenari perden amb l'Atletico de penal. Tot aquests anys pasats amb molts dies d'anyorança, ens diuen avui que el pare va marxar per fer la feina ben feta. Sortir de la injusticia de no poder treballar del que t'agrada i cobrar un preu mes just pel plaer i la responsabilitat de volar. Sabem ara que et tenim a tu, que viuras de lluny el proces de millora, crisis mundial i patiment d'aquest pais petit teu i que entre tots els que us estimem farem de preservarlo el millor que sapiguem per si algun dia de novembre, per Nadals, voleu tornar. De neu ja en tenim molta, d'ossets n'estem crian, recuperem els rius i lluitarem per la llengua propia. I no t'estic dient que siem valents. El pare si que ho es i per aixo te tota la nostra immensa admiracio. En 12 anys el terrorisme vol la treva, el dictador ha mort, Mas tindra la seva oportunitat, Nadal no pot amb Federer i el Barça n'ha tornat a fer 5. Com el 1994. I tu seras valenta com ell.

Michelin

S'han donat les estrelles Michelin als restaurants que ho fan millor. Be, mes aviat n'han tret. La crisi, el Bulli tancara, ha reduit els invents i seguramente la qualitat de la materia prima. Es mantenen els millors, per mi Carme Ruscalleda, i els germans Roca. Nomes en guanya una estrella el Miramar de Llança, al que l'amic el Feran no mi vol portar perque diu que es de clatellada i tente tieso i que en el fons es marisc que no necesita massa elaboracio. Li han tret una a L'Abac, al Cingle de Vacarisses, una pena, i a l'Hispania que ja estava be del cuento dels pessolets i dels ous estrellats del Serrat, tot i que les germanes Rexach son simpatiques. Explicaven que deia un metge que hi anava que li possesin molt pebre, perque tots els que ell operava, no en prenien. N'ha guanyat un l'Hisop, restaurant que l'avi va anar a la inauguracio fa uns deu anys. Encara avui m'envien el seu menu degustacio del mes de 25 euros que esta molt be. Els altres tres que l'han obtingut son restaurants d'hotel que sempre son dubtosos per la mala fama que s'han guanyat a pols. Son el Moment, el Dos cielos i el Caelis, aquest darrer al hotel Ritz, no se com es diu ara. Un d'ells es regit pel fill de la Ruscalleda que sembla que s'en surt a BCN i a Tokio.

Pasternak

Em pasa molt que quan parlem d'una pel.licula, al cap de pocs dies la fan per la tele. L'altre tarda, repasava el Dr. Zhivago de David Lean, que sempre m'enganxa. La vaig veure al 17 anys al Novetats i m'enrecordo que la meva novia es tapava els ulls quan la Lara feia un peto a la boca. Al vespre vaig passat per un programa de llibres al 33 que es diu L'hora del lector. I el que et deia. Estaba integrament dedicat a l'autor rus Boris Pasternak. Era una entrevista entranyable al seu fill, la seva dona i una neta. El savi vell, explicava amb molt de respecte i rigor, com durant 7 vegades del 48 al 59, havien fet renunciar al rebel autor del premi Nobel que finalment va poder acceptar. Sempre m'havia pensat que tenia el llibre i no. L'entrevista era amb motiu de la sortida d'un llibre del autor, que reuneix una breu biografia i la seva principal poesia que ell atribueix a Yuri Zhivago, el metge de la pel.licula que te un atac de cor quan veu al amor de la seva vida desde el tranvia. Li van demanar a l'entrevistat que recites un dels versos mes revolucionari escrit a Paris. No el podia llegir perque eestava molt cansat de la conversa. Pero va dir que els hi diria de memoria, Va ser un dels moments televisius mes importants que he viscut. Hom va quedar sense paraules.

Reflexio

Avui es el dia de pensar en que votarem, si ho farem i no pots rebre inputs electorals, cosa que no serveix per res. Soc del que pensa que s'ha d'anar a votar. la baixa participacio favoreix que es coli algun imbecil il.luminat en la ja complicada xarxa de la politica. Tambe es recurrent dir que s'ha de votar perque durant anys no es podia i molta gent va patir i fins i tot morir per aconseguir ho. Penso tambe que s'ha de votar si vols despres poder criticar. No pots agafar el metro, la autopista o un hospital i queixarte del servei, encara que paguis impostos, si no has dit la teva per escollir els seus responsables. Mes endevant ja reclamarem les llistes obertes i una representacio territorial mes proporcional. Votar ha de ser una festa. I un fre al capitalisme salvatge galopan que ens invaeix. De moment el vot democratic es l'únic, que amb mancances, respecta la llibertat d'expressio i la participacio ciutadana. Mira hi han altres formes pero sempre son minoritaries. L'Eric Cantona, un rebel futbolista frances afincat a Anglaterra, proposa pel face, que tot el mon tregui els seus diners dels bancs per enfonssar el sistema capitalista fraudulent actual, el dia 7 de desembre. Es una bona idea, pero de moment nomes l'han respos 40000 amics. Reflexionem hi que encara queden 15 dies. Pero dema poden votar 6 milions.

el business

Em diu el papa que us ha caigut tanta neu, que no et pot venir a buscar. En canvi ha tingut una bona noticia pel telefon. Hem deixaba de dirte que un conjunt canadenc, l'Arcade Fire, ha tocat a BCN, per si el coneixes. Avui algu feia una crida a treure tots els diners dels bancs, a veure si veiem el fons de tot plegat. Una universitat madrileña sospitosa, ha llençat un estudi que diu que cada feina per un verd, destruia 2,2 treballs normals. Un fre al projecte del corredor mediterrani, on es crearien 300000 llocs renovables combinant turisme, transport logistic i valor afegit per desenvoluparnos dins d'Europa. Volem aprimar l'administracio per ajudar a la petita empresa. El creixement de la produccio, sense mercats, pensa que ara mateix nomes es venen depiladores i cafeteres, i la despesa consumiste de keynes, s'enfronta a la generacio de confiança, amb serietat, rigor, com fa Alemanya. L'economia catalana esta en coma i la depresiio s'ha instal.lat a bars, barris secundaris i ciutats satel.lits. No hi benzina, centims, per engegar el motor de nou que s'ha calat per no tenir un bidonet de reserva al maleter. La clase politica, sense mes coneixements, s'ha quedat muda en epoca d'eleccions, Nomes han sapigut dir; que ens quedem com estem....

la bustia

Normalment hi arriben males noticies. Multes, hisenda, jutjats,...O propaganda. La bustia encara lluita contra el correo electronic, les webs, els blue ray i demes. Aquestes eleccions no s'el han saltat encara. Hi aixi ens arriba un billet de 3000 euros fals d'en Laporta, paper en el que segons el que siguis poden representar molt mes en una mena de joc de la oca. De fet estalviaries 6000 l'any sient indepedent, pero tambe en pagaries 3000 d'impostos. La publi de Solidaritat catalana es la unica personalitzada i no te errors com els de C's que s'equivoquen i diuen "volem(n)" la independencia. M'ha arribat tambe un telegrama urgent que deien que era molt important per les eleccions. En comptes d'arxivar lo directament l'he obert. I era un engany mes del pp, la seva publicitat encoberta. De totes maneres si que hem reduit el paper. Es nota amb les banderoles del carrers i carreteres. El cara a cara no s'ha fet, No feia cap falta. Per una vegada Madrid ha estat be. Era mes aviat un cara cul que arrivaba tard i mal girbat. El fred gelid del estudi de tv3 del Cuni, l'unic que el volia de veritat, els hagues congelat i els haguessim pogut anar a comprar a La Sirena. De totes maneres no t'oblidis cada dia de dir li al pare que miri la bustia. Li pot arribar una bona noticia de feina...

l'etiquetatge

Sembla logic que cada pais, pugui llegir en el seu idioma els productes que compra. Pero aqui tenim una defensora del poble en funcions, que no serveix per res,que ha volgut intervenir sobre aquesta questio, dient que en privat tothom pot parlar la llengua que vulgui, pero que no es pot imposar en l'etiquetatge dels productes i menys encara en la retolucio de les botigues. Si li veiesis la cara li diries de tot menys inteligent. El primer que va fer a l'accedir a la seva provisionalitat va ser recorrer la llei catalana d'acollida del immigrant i el seu predecesor havia recorregut l'Estatut, finalment tombat. Oblida la defensora les 500 normes que protegeixen el castella i diu que son per garantir la informacio sanitaria. La desgraciada diu que el catala no es llengua comuna i per tant secundaria i no procedeixen les 94 empreses multades per no etiquetar en catala, cosa que segons consum, cada cop pasa mes. Di putada del PP, es nascuda a BCN per mes penques. El seu cel, es per que esta convençuda de que les altres lengues del estat no tenen que imposarse. I que es millor que no s'impossin per benefiarne el seu us en llibertad. Pensavem que amb la mort d'alguns acabaria l'odi a tot lo catala. Pero encara alguns deixen abans de fer ho la seva llavor infecta.

Irlanda

Es un pais precios. Molts dels seus emigrants formen avui el teu. Al ser molt anglosaxo, encara que hi pertany. no esta molt integrat al proces de la comunitat europea. Ara els seus governs l'han vessada. Com Grecia, que ara pagara el 12%,el seu sistema financer, que ha explotat tambe amb la bombolla , necesita un rescat que en diuen osia diners, i ara si que quedara integrada de cop. El que no aconseguiexen ara els exercits ho fa la borsa i els especuladors. El rescat es deixar mes diners per tapar el forat(deute) que te un pais que ja no pot pagar ho a fora i ho comença a deure als socis, familia, CEE. Irlanda pagara el 8%. El proxim si no ho arregla sera Portugal que ja esta al 6%. I despres, ja ho veuras Spain. I fins i tot diuen que Italia. Aqui el problema es l'euro. Tenim una moneda unica pero no ha estat sostenible, perque tot i França i Alemanya, no te un estat unic que pugui decidir be i amb un sol criteri sobre tot d'exportació. Europa en aquest moment es un casino. I els especuladors mundials hi han vingut a jugar, perque com corbs han endevinat la carnassa, la mala gestio i el dispendi mal fet. Cauran governs, com d'alguna manera ho ha fet el de Catalunya. Hem tingut que fer bons al 4,75. No tindrem ara la independencia perque no ens la podem pagar.

els verds

Son els ecologistes convertits en partits per defensar un planeta sostenible. I son un perill per el poder establert, mira sino com ataquen al greenpeace, i nomes a Catalunya, el 38% de la riqeussa es gasta amb petroli.Aixo ha passat a Alemanya, on participen del govern i estan a punt de governar un land, l'any vinent. Al congres de Friburg han sortit dividits, algu ha ficat cullerada, tot i la renaixensa de la seva força. Hi havia unanimitat en politica mediambiental suport a la dobre presidencia de Claudia Roth i Cem Ozdemir i estaven contra Stuttgart 21, un costos projecte ferrociari a Baden Wurtemberg, on manen els democrata cristians des de fa 50 anys. Aquesta unitat es va trencar al tocar els jocs olimpics d'hivern del 2018. Tot i que es podien fer els jocs blacs mes verds que mai, la presidenta es veura obligada a retirarse del comite organitzador de Munic. Deixan clar una critica que sempre es fa als verds. Saben oposar se als projectes per no de saber impulsarlos i fer los a la seva manera. Aqui, i segurament per manca de pressupostos i interessos economics, tambe passa el mateix.

34

Avui es l'anniversari del papa. Fes li un peto ben fort de part nostra. Mirava avui la foto de la Quiron, sentat en un sofa, on amb 3 anyets i poc, abraçava al Blai com ara ho fa amb tu. I ha una cosa que sempre m'hauria agradat. I es enrecordarme de com habia cel.lebrat cadascun del mes cumples. On estaves, amb quina familia o amics o parella havies compartit la taula, quina situacio personal tenies, estudiaves o ja treballaves. Ni han de brillants, vacances, amb mes bogeria, els 40, els 18 i d'altres, tristos solitaris, bufant l'espelma i sapiguen que potser mai cap dels tres desitjos que demanis es complira. D'anniversaris, recordo els de casa l'avi Josep Maria, que de tot en feia festa grossa i ames ames l'encomanava, Per exemple no se molt be com vas cel.lebrar tu el teu primer any, que ja que tampoc es gaire nromal. A la darrera feina de l'avi, compravem bombons, per endolçir el moment i recollir petons i abraçadas. I vaig cel.lebrar els meus 22000 dies. Si ho comptes aixi, el pare avui en fa 12410. Els signes tenen els seus plats preferits. Avui el Pau si pogues tindria que menjar. Galetes de gambes, sopa de bolets, gambes saltejades amb gengibre, pollastre amb nous i mongetes, arroç fregit i pomes al caramel. Vi blanc, te i un vaset de sake.

la tertulia

Intentare explicarte la del avi. Ni han moltes a Ca l'Arsis, pero la del forn es la que m'agrada mes. Ara estem rodejats de pancartes i banderoles. Hi ve la gent que compra el pa, algun aturat, jubilats, els regidors i els que treballen que surten a esmorçar. Avui dissabte toca "vermouth". No hi ha tele. I sempre hi algu llegint la Vanguardia. El forn es gairabe devant de la Caixa. I se senten coses, com jo no he votat mai. Una senyora que diu que si que li agrada. Jo que dic que el vot tindria que ser obligatori amb matissos. Una altre dona parla de que no es militant. I fins i tot un que no vota pero que manifesta que no es del PP. La gent te molt clar el que te que fer. I les afirmacions dien que es la ulitma vegada que es presenten, el que estalvien, que no es presentaran mes de 12 anys, el seguici d'electors despullats o la candidata (que ve de toga candida) en tovalolla de bany no serveix de res. El 20 minuts passen i la gent malgrat les diferencies expresades ja conegudes, es saluden i despedeixen, Tambe el futbol ha tingut el seu espai, com tot. I sobre tot algun cotilleo que hi hagi del poble. El demes, preparar el nadal, que farem el pont, res parlar d'il.lusions moltes d'elles inasolibles. Plou i a la vorera no hi han ni taules ni cadires.

l'aeroport

Ni ha de grans i de molt petits. Son importants per el turisme i el desenvolupament economic d'un pais. A CAtalunya en tenim molts pero petits. Ara s'afegeix el de LLeida. Te un vol a BCN que val 9 euros i tardes 3 hores mes que en cotxe si tens en compta els enllaços. Es modern i penso que nomes l'acabaran fer servir per anar a esquiar. El del Pirineo en diuen. La terminal te 7000 m2, 1000 aparcaments i pot arrivara tenir una plataforma de 60000 m2. L'ha fet un estudi que d'arquitectura amb nom d'avio, B720. En aquests moments el controla Vueling, amb 14 destinacions, 7 a Europa i 7 a Espanya. En directa competencia amb l'AVE, el defensen Andorra i Vaqueira, i es volen posicionar en front del aeroports francesos de Tarbes i Toulouse, no nomes pel que fa al turisme sino tambe a les mercaderies. Pero la crua realitat es que despres del viatges inaugurals del gener, aquest dia hi anaven 4 persones i la resta la pagaven entre tots. I els optimistes creuen que hi volaran fins a final d'any 70000 persones, 190 cada dia. Tan demanar que l'aeroport de BCN, fos mes important, tingues un ham i destinacions directes arreu del mon, ara tenim el de LLeida, sense calers ni ganes d'anar hi. No se si la independencia ho podra arreglar aixo.

Nebrera

La campanya ja es una disbauxa. Despres del videojoc de la del PP que mataba emigrants quan arribaven, i elements representatius del independentisme, ara una electora del PSC, te un orgasme quan introdueix el sobre a la urna. Les teles espanyoles pregunten als candidats que farien si la seva filla menor quedes embarasada, inmersos en un fang de catolicisme repulsiu i antiabortiste. La Nebrera es una persona preparada que busca el seu lloc a la dreta. Va contestar que no pagaria rescat ni per el seu fill segrestat Tot i aixi no aconseguiex que el 60% dels catalans emprenyats s'interesin per la campanya. El llenguatge cada cop mes senzill. Que pinten les fotos penjades a les faroles en el mon de la comunicacio digital i informatica. Els pobles ja son madurs i les campanyes, tal i com les veiem, podrien suprimirse perfectament i estalviariem un munt de diners. Pel que si serveixen es perque una part d'espanya s'afarti de nosaltres i ens deixin marxar mes facilment. Di la veritat de que ni andalusos ni madrilenys no pagan prou i no son investigats per hisenda, alimenta els elements separadors d'un canto i l'altre. Torna la politica antisocial, amb menys benestar, de tribus, territorial i clonica amb opcions internacionals que no ens agradaran. Com la plataforma per Catalunya.

Puigercos

Tambe es diu Joan. Com a tots, li han reduit el sou aquest darrer any, un 20%. Intenta ser tacanyo per estalviar, te un minim al conte del que no vol baixar si la senyora no disposa d'altre cosa. Es una persona normal. Te hipoteca, 90 m2 a Sants, dos fills (12-14) que van a l'escola concertada, on penso que treballa la dona. Procura no portar diners, mes de 30 euros, i la targeta. Una vegada va tenir que anar al caixer per pagar el taxi. No te servei, cuina i ha reduit la compra al super Caprabo els dilluns a la tarda, fruita i congelats a la Sirena. I han suprimit els ponts. L'únic que te en comu amb altres candidats es que no li agrada la planxa. Deixa propina si l'atenen be perque va treballar molts anys de cambrer. Pasa l'estiu a Sta. Maria d'Olo, a casa els sogres, on ha col.laborat amb les reformes i te un diesel Scenic. Un fill s'ha comprat una taula de ping pong estalvian. I la roba de creixensa se la pasen un grup d'amics cada cop que canvien de talla. Esmorça una torrada amb anxoves i es dels politics que raona i documenta mes les coses que diu. Encara no esta per la independencia proclamada a la brava i propugna un referendum en els propers 4 anys. Diu que potser li ha arribat massa d'hora ser presidenciable. Pero te un bon equip al darrera a ERC.

Herrera

Venen eleccions a Catalunya i ja estem tips de parlarne i de campanya. Avui et parlare de presidenciable de Iniciativa verds, que son els antics comunistes reconvertits. El partit son ara els sindicats, encara que subvencionats i per tant debils. I serveixen per igualar al treballador amb l'empresari. Te 39 anys, es diu Joan i te un fill al qui ha escrit un llibre perque recordi quan sigui gran, les recomanacions ecologistes que li fa per conservar el planeta. Procura anar sempre que pot amb bicicleta i mai li han robat, abanda de que la tanca amb 4 candaus. Diu coses a la seva campanya, molt barata perque ho fan quasi tot a la seva seu, divertides, com que preferiex viure al costat d'un prostibul uqe d'una deixalleria de residus nuclears. Tambe que li va fer mandra anar a veure al papa. No es creient, pero hi te amics. I que va proposar a tots els partits enviar la publicitat en un sol sobre. S'haguessin estalviat milion d'euros. No voldria ser conseller d'Interior, admira a Lula que coneix, volia ser arquitecte abans que advocat i el primer que vol fer es activar l'industria. Li agradaria fer de la politica algo diferent i esta convençut que manen les autopistes, els bancs i les electriques. Les lleis les canvia un poderos despenjant el telefon.

Sahara

Es el nom d'un desert entre Marroc i Mauritania. De vegades t'explico coses per entendre les jo. Havia estat una vella colonia espanyola, i els paisos quan marxen deixen tot empentanagat. Son molt pobres i Rabat s'en aprofita, No te cap intencio de donar los la autonomia, malgrat la resistencia del Front Polisario, que en el fons es pres d'Argelia.- L'ONU mirant cap l'altre costat i al fons del conflicte, el maleit petroli. El terroristes islamics hi han vist carnassa i mes quan ara han assaltat el campament de protesta. Amb França, ferro des de el 32, i EEUU amb interessos comercials a la zona, Spain esta agafada pels c...., entre el gas d'Argel, el control de les pateres, la cabra, Ceuta, Melilla i Perejil. El 1975, un tribunal internacional va jutjar insuficients els lligams i per tant podia optar a la independencia. Pero tot segueix igual. El 26 de febrer del 76,España va marxar de El Aiun i immediatament despres la guerra per la Republica Saharaui Democratica fins el 91. El 58 la guera amb Argel del FLN i el 62 una altre per legitimar el desacord amb el Marroc. L'Espanya franquista te molta responsabilitat en aquest afer, ja que va abandonar el seu poble el 75 amb uns acords de Madrid que no feien precisament olor de colonia. La marxa verda i la cabra.

la traductora

La teva tieta Meritxell, es bona la tia,- ha traduit un altre llibre del suec, "L'assessi del laser", que diu l'autor Gellert Tamas (1963) que li va pendre sense voler a Larsson, el de Millenium. Es la historia real de un assessi, John Ausonius, que va actuar l'any 1991, al qui fa 20 anys els xenofobs que han pujat ara al poder li cridaven al carrer: "matal's" als inmigrants que no encaixaven. Suec, fill d'alemanys, va sembrar el panic a Estocolm entre els refugiats politics i immigrants, disparan al menys 12 vegades i nomes un homicidi. Ara els Democratas Suecs, estan al Parlament deixan a banda les creus gamades. Suecia va canviar quan li van matar al seu president Olof Palme. La caiguda del mur li va f er perdre la neutralitat i va augmentar l'atur. L'autor diu que el condemnat a cadena perpetua no era un psicopata, sino el canto obscur de la societat sueca. Suecia tampoc es ja un paradis. El llibre parla d'un programa d'esterilitzacio que es va portar a terme sobre 16000 dones els anys 70 per aconseguir millors ciutadans dins la societat. Els que pensen com l'home de Malmö, i molts mes, creuen que els musulmans suecs son la mes gran amenaça des de la 2a. guerra mundial. Un molt interessant reportatge novel.lat, que la Mery i l'editorial La campana ens posen ara a l'abast.

els luthiers

Son uns senyors que arreglen instruments musicals, especialment violins, els afinen, i van als concerts dels seus clients per veure si sonen be. Pero tambe son un conjunt entre musical i mim de cinc actors argentins que fan molta broma i riure. Ara dos d'ells representen a BCN una parodia d'una entrega de premis, el Mastropiero. Son Marcos Mundstock i Daniel Rabinovich i els hi agrada el Barça. Son bona gent, intel.ligents i els agrada raonar. Un era notari i diu que va decidir viure miserablement. Altres son ingeniers, bioquimic, compositors i directors d'orquestra. Diuen en broma que els actors argentins son uns borratxos i es preocupen per la situacio politica del seu pais. Defensen un humor de qualitat i culta. Diuen tambe que el de la tele es sectari i de mal gust. Ningu s'ha d'enrriure dels nans, els pobres, els grassos, els diferents que es el cami cap la xenofobia i el masclisme. Tenen imitadors i pensen que hi ha lloc per tothom. Ells es reparteixen la feina i l'exit com una bona familia harmonica que es el que son sense lideratges. Tenen molts premis pero esperen encara el nobel, el de miss univers i la grossa de nadal. Ara han inventant l'alambi encantador que sona de meravella. Son genials i diferents, lutherapia musical.

el funeral

Els funerals es una cosa que s'han inventat les religions per poder recordar als seus desapareguts. Ahir vaig anar al de l'amic Rafel a una parroquia del carrer Roger de Flor. A mi que no havia pogut asssistir a la incineracio d'Andorra, em va servir per abraçar a la seva dona, la Maria Rosa, els seus fills, l'Oriol, la Gloria i el Bernat, els seu germans i un munt d'amics que, calbs, son com reproduccions de velles fotografies si fa temps que no els has vist. Si ells et reconeixen mes facilment es que, o no has canviat tant tu, o que erets molt important per ells en aquells anys de joventut. Un d'ells en Jaume Garcia, havia recopilat un munt d'aqueste fotos i les havia remes a la familia. Hom sentia una dobla alegria. Una la de encara ser-hi i l'altre, com varem fer amb el Jaume Tarrida i la Trini de poder recordar amb nostalgia, pero estima i amistad, les coses viscudes i compartides amb el Rafel i les lletres de les cançons del Pitu. Encara aquest mes de març li vaig passar una lletra dels Rollings i em contestava que era molt mes bona la que cantavem nosaltres i tenia rao pero no la recordo, i ell no ha tingut temps de fer-ho. Et deixo aqui la versio lliure que n'he fet jo: Sota el teulat

Quan el sol calenta

I crema el quitrà del sostre

les sabates et fan tan mal

Que no pots ni caminar

Sota el teulat

A la platja

A la tovallola amb la noie

Allà estaré

Sota el taulat...fora del sol

Sota el taulat...ens divertirem

Sota el taulat...la gent camina per dalt

Sota el taulat...ens enamorem

Sota el taulat.... taulat

En el parc sentiràs

L’alegre soroll dels cavallets

No et podràs acabar ni el bocata

O les patates fregides

Sota el teulat

A la platja

A la tovallola amb la noie

Allà estaré

Sota el taulat...fora del sol

Sota el taulat...ens divertirem

Sota el taulat...la gent camina per dalt

Sota el taulat...ens enamorem

Sota el taulat.... taulat

Pompeia

No se si quan puguis venir a Europa, quedara algun vestigi de les antigues civilitzacions. No nomes cauen els governs i les bolses, les bombolles i els mercats, sino tambe les joies arqueologiques. Es, com una metafora, el que ha pasat a Italia. No nomes la estrema dreta s'esta preparant per derribar al dunga dunga que tenen de president, sino que ha caigut el dissabte, l'edifici que era el tresor de Pompeia, com l'acudit aquell del derrumbament de l'impero roma. Enterran vicis i escandols, privats i socials, com a traicio, ha caigut la domus gladiatoria, la casa del gladiadors, representant la desidia, la manca de manteniment, reflexe de la actitud de l'esglesia i la patronal italianes. La ciutat en runes, ja havia estat destruida pel volca el Vesubi, en una activitat que va succeir l'any 79. Tot i el mal estat de la legendaria poblacio, el ministre de bens culturals, ex poeta comuniste, mai va dimitir ni va fer res. L'altre dia al Polonia, el rei li regala Grecia a la reina i li diu que l'unic que havia trovat en mal estat era el Partenon, pel que l'havia fer tirar i posar hi en el seu lloc una estatua seva. Quan l'avi va ser hi, veuras les fotos, encara hi era, pero feia molta peneta. Mai trovaran els diners per fer aquestes "rehabilitacions"....

nani

La Nani Marquina es una amiga de tota la vida. La vaig coneixer a Aiguafreda, i ara famosa diseñadora, premi nacional de disseny, fa anys que no la veig. Acaba de guanyar el premi de la millor botiga del mon. Corrien els 80 quan varem anar tres parelles amigues, amb les criatures, a gaudir de les platges esplendides de Mallorca, ai las! en plan camping. Cercavem, plens d'influencia hippie, paratges d'ensomni, i, plantavem les tendes on era prohibit i el franquisme encara tenia privilegis. Un mati, ens varen llevar a les 6 del mati amb un cano d'ametralladora a boca. Amb la boca plena, vaig demanar a la guardia civil si podiem esperar que el Blai molt petit es despertes, i encara riuent caganse en els meus morts i jo en ells. El Gerard. la Nani, la Maria, el Torres (epd), la Tere i jo, practicament ens varem separar tots al tornar d'aquell viatge. Despres la Nani, filla d'aquell famos dissenyador de les setrilleres que no perden oli mai, s'en va anar al desert i al tornar, havia trovat el seu cami tapissat d'alfombres o catifes, plenes de color, imaginacio i qualitat i caliu. Va trencar motlles i les noves generacions es van atrevir a comprar ne, deixan de banda aquelles tan tipiques arabigues o perses.

Cuba

Cuba es una illa propera a Miami que es veu es bellisima i amb recursos natural. Una revolucio nascuda d'una amistad, el Che.-encara i ha joves i vells que tenen el seu poster amb la boina penjada a l'habitacio-, i Fidel, la va fer comunista. I avui es l'ultim baluart d'aquest tipus hipocrita de igualitarisme. Si que tenen una certa cultura i poden menjar, pero son pobres i sobre tot no son lliures. Bloquejats durant decenis per EEUU, el cert es que els tenen a tir de cano, va poder resistir l'invasio de Cochinos i encara es penedeixen de l'ocupacio espanyola i catalana. Les botigues venen pots de llegums a mitjes, et graven la esplendida musica cubana el cassettes vells, els nens es barallen per un gelat a la porta del hotel, els taxis s'agafen en comunitat, si envies llapiços de colors a un nen li arriben nomes uns quants i encara hi havia turistes que els portaven tampax perque no s'els fessin amb paper de diari i revistes del cor atrassades molt valorades. Els seus dirigents pasen del 80 anys i els cubans que poden s'escapen a EEUU o Europa. Sembla que ara podran fer cooperatives priman la productivitat, fer credits i mercat de vivendes. Per no parlar de Guantanamo. Pero quedat amb les dolces cançons del "son", tristes pero plenes d'esperança. I el Cuba Libre. Ah!, el teu avi no va anar a Cuba...

el periodisme

1800 firmes han signat un document a internet demanant proteccio per els periodistes rusos. Desde que fa 15 es va asesinar a Vladislav Lityev i 4 a Anna Politkovskaya, nomes el 2010 n'han matat 8, agredit 40 i encara hi han 19 casos per resoldre. Una tala d'arbres per fer una autopiste entre Moscu i San Peterburgo, ja porta la cama amputada d'un director del Jimkinskaya, un cop de bate al especialista amb ecologia i ara una pallissa a Oleg Kashlin, en coma. Es suceixen doncs les agresions contra la veu del poble, o dels interesos que siguin, pero que tindrien que el seu espai que es el dret de la societat a parlar i ser escoltada, sigui per el diari Kommersant o la radio Eco de Moscu. Se que els teus boscos son molt macos, els he vist, i ni han tants que no hi problema per fer autopistes i aerodroms. Aqui no molestem a periodistes. De moment volem veure com eduquem als boletaires, com els propietaris del bosc en poden treure rendiment economic i com podem fer per no malmetre, al reves millorar la, la natura. Potser nomes han de pagar els que n'agafen mes dels que es poden menjar, no s'hi hauria de deixar pasar cotxes i hi hauria d'haver vigilancia per aquells que fagin estralls. Dema els caçadors de golets desplaçan als de bolets a tv3.

els airbus

Son uns avions enormes. El mon de l'aviacio tambe esta en canvis. Hi hauran aeroports que no deixaran sortir paquets amb segons quina destinacio. El papa de Roma, que acaba de consagrar la Sagrada familia, ha anat amb uns avions clavats, que quasi el van deixar a peu d'alfombra. El temple es molt maco. No se si quan vinguis estara interessada en veure'l. Els A380, de Qantas, els mes grans del mon, perden oli en el seu motor model Trent 900. I son motors Rolls Royce. Vol dir que ni amb aixo es treballa com abans, en seguretat, en material o en apretar els tornillos. Precisament aquesta linea australiana era cosiderada la mes segura del mon al tenir nomes 2 incidents desde 1951. Precisament dissabte havien cel.lebrat els 90 anys amb 15000 empleats regalant un viatge a una televisio americana i amb John Travolta, pilot, com a convidat especial. Ara ningu hi vol anar hi. De cop i volta nomes te encarrecs de la compayia japonesa de baix cost Skymark, i altres clients estan marxant a Singapur Airlines, Emirates o Lufthansa. Segueixen les inspeccions de l'accident d'aquesta peça que va caure la illa de Batan des de 2000 metres i que els habitants busquen amb desfici. Un mon fascinant del que el pare et pot parlar de la seva grandessa, abans que d'aquestes miseries.

el cognom

De fet no cal canviar el nom dels nens, per sempre amb la cara, sino s'opera , se sabra de qui es fill. Ara, com si no tinguessim res millor que fer, es proposa que si els pares no estan d'acord, en l'ordre, es posaran per ordre alfabetic. O sia que tu mateixa ara et diries Jaworski i no Salvany. De fet es igual perque quan un es gran es pot posar el nom que vulgui i conviarse'l com fan per exemple els que es diuen "joder" o amb les amtricules del cotxe al teu pais. Yo mateix ara em diria, En comptes de Mas Linares, hagues estat Linares Mas. Balada Sunyol hagues quedat igual. A les hores seria Balada Linares y Ballara Salvany, per quedar finalment, aqui que encara portem els dos cognoms, Joan Balada Ballara. O sia que jo seria un altre individuu. L'haure de buscar perque igual existeix. Al final si aixo prosperes. hom tindria el cognom començan amb una A. I aixo ens aproparia, perillosamanet per mi a les races africanes, on tothom es diu Ali i on tothom neix sempre l'1 de gener. Ara mateix a Barcelona els dos pirmers cognoms d'aquesta maleida i inopotuna, igualadora pero antidemocratica llei, ja son Aagaard i Aaidouin, molt abans que Abad. Encara que hi ha una bona peli alemanya que es titula, Tots ens diem Ali, a mi de moment, no em dona la gana.

els castellers

Els castells humans es una tradicio catalana impresionant i sembla que unica al mon. Dilluns, la colla de Vilafranca va aconseguir, 200 anys despres, descarregar una torre de vuit sense folre. El que s'anomena una construccio de gamma extra. El que mes emociona a l'avi, a part de l'esforç de la pinya, la base, es l'anxaneta. Acostuma a ser ara una nena petita de 8 a 12 anys, que s'enfila com un esperit fins a dalt de tots, pasa ells dosos i la tapadora i en un instant rapidissim aixeca la ma i comença amb prestessa la descarrega. La nena que ho va aconseguir aquest dilluns es diu Mariona. Potser en record d'una que va morir fa poc, i arran de la qual els nens pujen amb un casc espècial. Fa molts anys es va matar tambe un nen en David. L'avi no el conexia, pero com que sempre m'ha impressionat aquesta valentia i fortalessa li vaig escriure un article que encara plora tota la Caixa, que ja es dificil. La Mariona te 3 amigues mes anxenetes i elles mateixes s'anomenen les super nenes de Vilafranca. A Catalunya hi ha unes 7000 persones que practiquen aquesta especialitat. Un dia el papa t'els ensenyara per la tele i t'agradara molt. La colla de la Mariona s'ha posat ara el repte de fer un pilar de 9 amb 3 pinyes afegides. I descarregarlo es clar.

obama

Encara no fa dos anys, el mon s'il.lusionava amb l'eleccio d'un president negre a la Casablanca. Ara unes eleccions li han pres la Camara de Representants del Capitoli i casi el Senat, i el bloqueigen legislativament. Com li va pasar a Clinton,-ell va perdre tot.- tindra que demanar disculpes, ho esta fent ara mateix per la tele, per haver intentat fer coses bones, com per exemple que tothom tingui acces a la sanitat i es pugi curar. Pero els EEUU, fins ara molt poderosos, ara venen la Xina, la India i Brasil, son uns fachendes. Per aixo han col.locat dos reaccionaris republicans, membres de l'associacio del rifle, Marco Rubio, una mena d'Albert Rivera d'aqui, i Rand Paul a Kentucky. Aquests reaccionaris s'han reunit al voltant del que anomenen tea party, una mena de cafe per tothom, pero mes per els que ja tenen privilegis. El jovent i els afros s'han quedat a casa. No entenen que les farmeceutiques no els doni la gana la reforma sanitaria bona que intenta. No entenen que s'hagi ajudat als bancs per les hipoteques i ara no abaixin els preus i no facilitin cases a mide de les possibilitats als que no en tenen. I tampoc entenen que l'atur encara estigui al 15%. Algu li esta fent el llit al Barak,pero almenys encara no l'han matat. Per menys a la revolucio francesa de 1789, ja rodaven caps. Si, pero dels de dalt.

l'alcohol

Es bo el de 96 º per guarir les ferides. Pero el de beure es força dolent. Diu David Nurt, investigador del imperial college de Londres, a la revista The lancot, que de totes les drogues, es la que fa mes mal. No nomes al cos, cirrosis al fetge, afecta al cervell, ronyons, etc., sino que es la que provoca mes accidents, deteriora la convivencia familiar i tot plegat es el cost mes elevat per la estructura sanitaria mundial. El primer que proposa l'investigador es reconeixer que es perillos i adictiu. Coneixent aixo es quan podrem encarar el problema i sobretot, apendre a beure amb molt respecte i molte mes moderacio. O no beure com fa el papa. Encara que tambe diuen que beure una mica de tan en tan i amb mida, es beneficios pel cos. Especialment el vi o la cervessa, que tenen components antioxidants que estableixen beneficis cardiovasculars per aquells que no passen d'una o dues copes al dia. L'avi no beu tampoc. El meu avi Jaume, tenia sempre el porro sobre taula. Diuen que quan aixo pasa i tenen a mes una escopeta darrera de la porta, mai ningu de la familia ni beu ni mata a ningu com aixi ha estat. De jove vaig tenir la sort de que la vida em va avisar, un d'ells amb el papa a la cadireta del 124, i ja en vaig tindre prou.

la biblioteca

Es tan diferent el que interesa a la gent (la festa i les tradicions) i el que ens volen dir des de "dalt". En comptes de castanyada els medis parlen de: els 2 gols finalment de Villa al Sevilla, (sembla que al tunel de vestidor els n'hi va fer dos mes), dels centenars de milers d'euros gastats pel Laporta en detectius, el rebuig dels electors a Zapatero en favor de Rubalcaba, que una dona, Dilma Rousseff, presidira tambe Brasil, l'economia mes emergent d'america llatina ara mateix, succedint Lula, que les empreses d'energia han començat la guerra per el poder en el canvi climatic o potser la única bona noticia per catalunya, que les editorials tornen a recuperar els classics catalans, despres d'aquell intent molt bo que va fer 62, per recuperar al menys una obra de cent autors. L'avi els te perque els venia la Caixa, barats, i jo els distribuia alc clients vips. A lo millor el teu cole encara t'en faran llegir algun, catala o internacional. M'encantaria que el tingues i t'el podes deixar. Haig de fer lloc a la biblioteca. En aquest moment hi han 3430 llibres. Pero crec que hi han catalegs de cine, revistes i algun manual que podrien anar a la ximeneia aquest hivern. M'agradaria fer la seleccio pensant el que tu poguessis necesitar.

castanyada

Espero que m'expliquis com ho vares cel.lebrar. Ahir vaig saber que el nom de Halloween ve de la nostra festa tots sants. No se si sabre dir t'ho. La paraula ve de All, Even i crec que holliday. Eren vacances d'hivern, i volien commemorar tambe tots els sants. Bueno no se. L'avi va anar a sopar a l'hotel de l'amic Carles, amb el nostre amic i xef Xavi Soria. Saltejat de bolets i civet de porc senglar amb cus cus, (que no m'agrada pero m'el menjo). Sopavem a la terrassa, al costat del riu, amb una humitat que va desfer els tovallons de paper. Nomes arraseraben una mica, les brases on hi ferien les castanyes i els boniatos. Nosaltres teniem que anar a Riells, on tocava un grup de rumba catalana, "La trini"(de santisima trinitat) i que composaven basicament el Nissius, (amo de las peixeteria) i els seus amics Josep Manel (ex cantant de l'Orquestra Plateria), un guitarra que tocava amb el Gato Perez i 4 percusionistes mes. Remenant l'esquelet, ensordint la conversa i regan l'amistat amb cava, es va fer la nova matinada d'hora retrasada. En arribar a casa. ens quedaven les delicioses castanyes amb xocolata que enguany ha preparat la Rosa, que van amorosir el record dels sers perduts, de l'amistat perduda i la "por" que fan les carbasses foradades amb espelmes dins.