cap d'any

Tenin una nit de festa per endevant sempre cal llevarse una mica mes tard. M'en recordo del de l'any passat que sortiem cap a Vancouver per coneixe't. Jo era inmensament feliç. Cap d'any es una festa de xirinola i bons proposits. Enguany torna a ser estrany. Em deixarant posar als fogons. La crisi m'ha fet pensar un menu d'amanida de tomaquets de pera farcits, sopa de ceps, remenat de bolets amb butifarra negre i cansalada i neules amb marc de cava i gelat de vainilla. La Rosa no ajudara i riura molt. Despres fumarem una pipa i menjarem raim de la disney i veurem las campanades del cracovia. Altres amics estan a hotels molt lluny i no ha anat be anar-hi. I a la vora tot comença despres de les 12. Altres caps d'any els he passat al cine de jove, de petit prenia olives en comptes de raim i l'avi Jaume feia les campanades amb la forquilla i la copa a les 10, em vaig prometre a Planoles esquiant, he fet cursets a la neu, he estat amb motos de neu amb el Lluis, mariscada a Mollet per el mil.leni, festes a partir de les 5 de la matinada, aprofitan ofertes hoteleres a Orense i en fi un desgavell. Aquest es un dels darrers en que ja no rebrem la trucada dels avis. I sempre recordare al Kevin molt petit, recollint confeti a Vaqueira per cremarlo a la llar de foc. Recolliem la sala per poder dormir al sofa-llit. Feliç 2011 Julia. Un peto ben fort.

matraca

Matraca No, era un programa de televisio on hi anaven els col.legis a competir en broma. Avui he endreçat unes cintes que m'ha passat el Blai en tirar el pis de Cerdenya. Hi havia una VHS, que no si si podras veure, on Sadako, el cole, presentat per Marc Martinez, el pirata. L'he posada, El pare devia tindre 12 anys. Hi sortia tambe el Gutierrez que ara es actor, un grup eren els barba rojas i el Pau els calaveres. Fuetejats per tres piratas dolents, les mari pilis, amb espases de fusta, caienlis damunt la molestia de les cordes i posant-se be el parxe de l'ull. tenien que contestar i acabar unes frases. El Pau i la seva companya van guanyar en fer 5 frases en un minut. El millor era com acabava les frases el Pau, Per exemple amb bandera, ell deia, "Catalunya te una bandera..amb una calavera" .Amb rom deia "Tenim una botella de rom com Cristofol Colom" i aixis. Haig de navegar per anar a comprar, el capita porta un lloro com un moro". Partin'se de riure i apartant els dits rem quan li picaven els pirates, crec va ser tota una experiencia per ell. Penso que ja tenia dins l'anima de independentista. Altres cintes eren una de skate que els hi encantaba i la final de Berna de copa contra el sampdoria, 2-0.

el concert

Hem baixat de Sant Feliu amb la carrretera glaçada. Era tot tan glaçat que l'avi a patinat a la rampa de casa i m'he comtat les costelles, quina patacada. Haguessis rigut, pero no feia gracia. El pobre Ares em mirava a terra sense saber que fer. Despres, mentre tornava amb mi, vida de jubilat, llegir l'Ara, escriure una mica, mirar el face,...Dinar poc i migdiada, per que al vespre baixem a Barna a veure un concert d'uns nois, Ivanow jazz group, que ens agrada molt. Era al Apolo 1,una sala music hall molt antigua, tipo Paloma, situada al Paral.lel.l. Es una zona que a 'avi no li ha agradat mai. Ara es una continuacio del Raval i uneix pl. españa amb Colon. Es un mon d'artistes fracasats, de gent que es busca la vida com pot i força desestructurat. Per aixo potser el public del concert no callaba, encara que aixo ara deu passsar sempre. Era un concert diferent de Nadal. Al grup de 8 musics i una cantant. s'hi afegia un cantant nou i tres mosses que feian una representacio trencadora de la historia de Betlem. Les peces eren els principals nadales americanes i catalanas versionades en jazz. Com el nou-vell govern de Mas tot torna. Nomes 3 dones i molts veterans de l 'epoca Pujol. Si els van treure perque tornen ara?. I el Bojan en va fer 4 a Honduras en un gelid estadi de Montjuic.

nadal

Son uns dies freds i bonics. Fins aviu no he pogut les teves fotos amb la samarreta del Barça i el nº 3 del Pique, posant Julia. No em dius si vas pasar el sant Esteve amb el pare. Encara falta una mica perque m'expliquis coses. Nosaltres, despres d'alguns anys, varem dinar a Vilassar, a casa la Montse i el Jaume. Es una casa que envejo. S'hi respira pau i la gent hi esta tranquila. Amb la Irene hi havia la Moncu i el Kevin. Cava, torrons, atmetllons, una mica mes i no els veig i migdiada veient Oceanos,un documental precios i relaxant. Al vespre, tots les fills, explican els seus dinars. Els Blai i la Gala ens regalen fotos enmarcades del casament, M'emocionan sempre.Segurament ha estat el dia mes feliç dels darrers anys. Van tornar a sopar i van acabar a les 4. Per sant Esteve, a casa amb els unics tiets de la Rosa, el Paco i l'Antonieta, un agradable matrimoni de mes de 80 que viuen a Aiguafreda. Fa 4 anys van perdre un fill. I despres d'una bona conversa, 30 kms i cap a casa. Veure la pressa de possesio del Mas, i fer travesses sobre el seu govern. Ja el comentarem pero sempre sera derechon, posi qui posi. I d'aqui una estona, Catalunya-Honduras, que penso hi anira poca gent I despres un concert de Ivanow al Apolo que ja t'explicare.

El pequeño rey Macius

Tras la muerte de su padre, el pequeño Macius tiene que hacerse cargo de la mayor de las responsabilidades: ejercer como rey. Todos los niños sueñan con poder sentarse en un trono real y dar órdenes, pero la experiencia le va a enseñar a Macius que las cosas no son tan sencillas como parecen. Con la ayuda de su profesor y su grupo de amigos de siempre, deberá hacer frente a los problemas cotidianos de un monarca y a las amenazadas de sus enemigos, entre ellos un general que quiere derrocarle. A pesar de tratarse de una idea alemana, los niños españoles se han familiarizado con las aventuras del rey Macius gracias a la serie de dibujos animados emitida en televisión. Sus creadores, Sandor Jesse y Lutz Stützner, decidieron llevar todos los personajes de su colorido universo al largometraje y así es como surgió "El pequeño rey Macius", que data de 2007. La película sigue la misma línea argumental que su homóloga televisiva, con unas técnicas de animación tradicionales que se asemejan mucho a las ilustraciones de los cuentos. No faltan los toques de humor y de ingenio que suelen acompañar las peripecias del simpático monarca, así como los valores que pretenden fomentarse entre sus jovencísimos espectadores: amistad, respeto, solidaridad y responsabilidad. "El pequeño rey Macius" cuenta con originales personajes que conforman una divertida corte en miniatura: Erasmus, Hanna, Anton, Felix, Dormesko, el General y, como no, el propio Macius, que sueña con crear un paraíso para los niños.

el esfuerzo y el animo

La muerte del prestigioso coreógrafo Maurice Béjart en 2007 supuso una pérdida irreparable para el mundo de la danza, pero sobre todo, para los treinta y cinco bailarines internacionales que forman su compañía: el Béjart Ballet Lausanne. Obligados a mantener el nivel de su maestro para no desaparecer, los artistas preparan un nuevo espectáculo con ilusión, sacrificio e incertidumbre ante el futuro. Este documental sigue todo el proceso de creación y rinde un sentido homenaje a Maurice Béjart. Presentada en la Sección Oficial Tiempo de Historia de la 54 Seminci de Valladolid, "El esfuerzo y el ánimo" es una mirada al mundo de la danza a través de una de las compañías más aplaudidas: el Béjart Ballet Lausanne del desaparecido Maurice Béjart. El documental ha sido realizado en solitario por Arantxa Aguirre, co-directora de "Hécuba, un sueño de pasión", que aprovecha el proceso de creación de un nuevo espectáculo del ballet para hablarnos de los temores de sus bailarines, así como sus sueños e ilusiones por sacar adelante su futuro. El coreógrafo Maurice Béjart murió en 2007 como uno de los artistas más importantes de la danza del siglo XX. Sus espectáculos cautivaron a espectadores de todo el mundo y su particular estilo le llevó a revolucionar las artes escénicas. Su ausencia deja huérfanos a los bailarines de su compañía, treinta y cinco hombres y mujeres llegados de los cinco continentes, que se muestran ahora entre bambalinas y sobre el escenario para descubrir cómo quieren honrar la figura de su maestro, con la nueva dirección de Gil Roman.

les tradicions

Avui al vespre es feste grossa, sobre tot pels castellans. A part de creure que els reis eren 4 i que l'estel que els guiava era el Haley, m'agradaria saber si el pare et posa tio. Si t'ha fet una mica de pessebre per jugar. O si tens un arbre perque el pare noel et posi regals. Avui encara tothom treballa tot i el poc dinamisme economic d'enguany. Aquesta nit, pero tambe cada dia de festes, com cada dia, m'enrecordare de tu i el pare. Aixecare un moment la copa i amagare una llagrima per demanar tot seguit que un dia, les dues coses, les fem junts. Quan hi han tantes families, tan pobres com som, s'aprofiten tots els dies per reunirse amb uns i d'altres. Dema veure al Kevin i al Blai, encara que sigui un moment. Com diu el Joan Salvat Papasseit, poeta del poble de qui avui s'en fa resso, el nen Jesus ens mirara fen la festa i per tantes coses es posara a plorar desde el seu llit de palla. Avui darrera l'alegria buscada i compartida s'esfumara la politica, per un moment la pobressa o la manca de salut. L'enyor s'endura la passio i la il.lusio fara que neixi l'esperança. I cercarem en la nit el record dels amics perduts que no han pogut arrivar a aquest Nadal tot i intentar ho. Aqui es nadal i estic content, disfrutem del que volem i compartim el que tenim.

president

Tenim nou president a Catalunya. L'Artur Mas, 129 president de la Generalitat. L'avi nomes ho ha estat dues vegades a la seva vida. De la AGIC, Associacio de Gabinets d'Informacio de Catalunya, on intentavem equiparar als periodistes d'empreses amb els de la premsa, i ara, del Cine Club. Espero que tingui molta feina, Que s'ha assessori be. Que es llevi ni tard ni d'hora. Que aprofiti els dinars per fer feina de veritat. Que brindi amb cava per coses importants, Se que mai s'el tirara per sobre com d'altres. Que la loteria que li ha tocat, per les eleccions, no sigui nomes per tapar forats. Que la filosofia sigui entenedora que en tingui i la sapiga explicar. Que la cultura de coalicio o del que sigui, no serveixi nomes per donar noms a problemes mal portats o enquistats. que s'assesori externament i sense remuneracio de consells de grups especialitzats. Que els escolti. Que continui aonseguint aquest posat humil, de corbata lletja i camisa fosca. Que logri ser agrait com diu fins al final. Que s'enmiralli en tantes coses bones dels anteriors presidents. Que es planti tan com pugui en la defensa del catala. Que trenqui amb Espanya el que li permetin, uqe ja donarem la cara. Que esperi que l'Scarlett Johansson el truqui. I que sempre vagi a sopar a casa.

la loteria

Es veu que loteria ve de sort. Dels romans que repartien les terres quan dominaven un troç. A l'avi no li ha tocat res. Al cineclub ens tornen els diners que no tornarem a jugar al nen. A Catalunya han tocat prop de 500 milions.Sobre tot a gent treballadora que es el que fa il.lusio. Pero tambe ens ha tocat una altre pedragada. Arran de la sentencia del estatut, ara la injusticia espanyola s'hi abraona. Avui tres sentencies, amb desconeixement de causa i mala fe evidents, afronten de ple el model d'inmersio linguistica catala. cel.lebrat a tot el mon. Tres demandes de pares cerrils, posen en perill la convivencia pacifica d'un poble. La gent ja esta cridant per tv3 a la insubmissio civil. I el parlament aturat en una investidura inutil. Aquests espanyols no pararan ara. Jo no se que fer. Poca cosa. Sortir al carrer altre vegada- I que?. No sabia si a partir de dema escriure l'altre blog en catala. La veritat es que el llegeixen a Sud america i Madrid. O sia que igual ja no hem llegeix ningu. El nostre poble humiliat de nou. I sense gaire capacitat de reaccio. Veurem com su pelara CIU ara que es trovara la patata calenta. I venen dies de pau i familia. I no ens podrem veure ademes. Dema potser tinguem nou president i una nova provocacio. Que volen aquesta gent?.

l'om

Es un arbre. Pero tambe es un periodiste catala que li cau molt be a l'avi. Ha presentat la Marato. I te un do especial per fer sentir comode a l'entrevistat. Ell diu que la gent vol que el vegin amb els seus ulls. La mataro, un programa de 15 hores per recaptar fons per les enfermetats cerebrals adquirides, va entrevistar a molts nens que amb les seves histories feien plorar. Pero ell no plorava, i els hi deixava l'espai necessari per que rebessim el seu clar i tendre missatge des de les ganes seguir lluitant en la nova forma de vida que els havia tocat. Ahir va cloure un programa, el convidat, on ell va a pasar un cap de setmana a casa un famos. No es per ensenya la casa, sino per estar i coneixer una mica mes, fins on ell vol, al personatge, que es qui fa que sigui mes o menys interessant. Ahir va acabar amb un music, Pau Riba, net del poeta Carles i autor de "Nina de porcelana....". Molts dels protagonistes proposats els han acabat no fent perque no volien no se que o que no sortis no se qui. Aixo diu molt de l'esperit del projecte i del seu equip, molt reduit. Ara, es soci del Ara, vol cuidarse una mica. Diu que l'unic footing que ha fet el darrer any, son els minuts que ha rodat amb el que l'invitava si en feia. Ja en som dos.

els pastorets

Es una tradicio nadalenca representarlos. L'avi va fer els decorats d'uns que varem rpesentar (del Folch i Torras crec) a Bellvitge i on hi surtien tots els Aragay. A la representacio al Pavello d'ahir del poble hi van anar els amics dels actors. Eren uns pastorets raros, barreixa de terra baixa i numeros musicals que interpetaven dimonietes. Son diferents maneres d'aproximarse a la historia sagrada catolica o cristiana que revifa aquests dies, sigui amb el teatre o el pessebre. Van començar a les 7 i despres del derby a les 22.00, encara no havien acabat. Amb el futbol un altre maneta. Despres d'un mal son amb la feina, el mobbing encara surt, ens hem llevat igual, encara que es diumenge. La Rosa fa un any que ha tornat de Bangalore i queden 11 dies per tancar i començar una nova etapa. Avui es el dia tambe de la marato de tv3. 14 hores de programacio especial per recollir diners per enfermetats paralitzants. Esta be pero penso que no es la manera de enfrontar la investigacio cientifica a traves de la caritat. Avui hi ha un dinar especial amb la penya blaugrana. Com a tot arreu, la directiva que treballa i es reuneix tot l'any, fa un dinar per Nadal amb les senyores tantes vegadades sacrificades per els constants 5-0. Aixo es un no parar, de moment.

la molsa

Avui et copio el blog de la Rosa, que parla de coses molt maques i utils. Cal recordar que la funció d’aquesta planta és molt important dins del bosc. L’extracció de molsa en grans quantitats d’una mateixa zona pot malmetre l’equilibri de l’ecosistema del bosc. A més, com aquesta planta creix en llocs ombrívols i humits, té una gran capacitat de retenció d’aigua i d’acumulació de nutrients; i, per tant, és l’hàbitat d’animals petits, serveix de substrat per a la germinació de llavors d’altres plantes i protegeix el sòl.
No cal fer tot el pessebre amb molsa, pensem que Betlem no és pas una zona amb grans concentracions d’aigua, per tant podem fer-ho amb sorra, encenalls, terra de jardí, llavors (mill, escaiola ) llegums (llenties) ...i en tot cas fer algun detall amb la molsa que figuri que son matolls d’herbes...si ho feu així, la natura i els que l’estimem us ho agrairem molt.
Cal prendre consciència del què significa agafar molsa al bosc d’una manera indiscriminada. Si bé és cert que la molsa es pot mesurar en euros a preu de mercat, les possibles greus conseqüències per al medi ambient no tenen preu, ni es poden mesurar. Dema t'explicare el dia d'amics invisibles, pastorets i derby's.

la finestra

Les finestres son una mirada a la vida. Es molt important el que veus des de dins de casa. Excepte com tu i jo que vivim quasi al mig de la natura. Diuen que quan la tens tan a ma no cal veurela. L'avi durant molts anys feia una foto del que es veia desde l'habitacio quan sortiem fora. Ara no se on estan. Moltes ni se d'on son. Ara.amb el fred, s'haurien de baixar les persianes a la nit i obrirles amb el sol, com feia de petit amb l'avi Jaume. Es aleshores quan prens consciencia d'on ets. M'agradaria que el pare si pot em fes una foto del que veus tu al llevarte. Jo ara veig pedres de cases de poble, que saps que estan molt juntes, com a Venecia. O tambe un gran pi, una gespa, una taca blava de piscina i un cel clar amb un nuvol congelat fet de fum de xemenia. Abans peces de roba urgents i despres estris de cuina per esmorçar. Per les finestres mal girbades es perd fins un 10 % de la calefaccio. La meva dutxa en te una que fibla com un mosquit dins l'aigua calenta quan bufa el vent. En tinc 4 de marcades que anire canviant quan pugui. S'ha de fer una mica de defensor de la casa, quan els seus ulls, les finestres, es queixen o fins i tot ploren, que es quan hi entre aigua quan plou de costat. Mirare de posarles com les teves; abatibles, hermetiques, de doble vidre i que no volin els porticons.

l'esmorçar

S'ha d'esmorçar. De petits mes i dos cops. Alguna cosa per sortir de casa i despres a mig mati per no arribar al dinar mort de gana. Saps que a Catalunya es dina tard. L'avi quan treballava sempre nomes menjava a mig mati, si pot ser les 11,23, que es la mitja europea. Ara ho faig, ho procuro, esmorçar dos cops. Al llevarme fem un cafe, jo curt, la Rosa llarg o america, amb alguna pasta o galetes maries. Al pis de baix de casa seva es un obrador, un forn. Hi de vegades hi compra croissants, ensiamades, xuxos, donuts o alguna altre marranada. De nou a onze m'agrada ara escriure alguna cosa, llegir el diari, radio o magazine televisiu i contestar face i correos. I ve el segon esmorçar. El primer del ranking es un pa amb tomaquet amb truita francesa. Pero sempre acaba sient un franfurt, de fuet o lloganissa, de bull, de butifarra blanca o negre, pernil dolç o salat i fins i tot formatge o sobressada. He volucionat del cacaolat a la cocacola, fins que un dia em vaig passar a la cervessa de poma i despres a la sense alcohol. Si hi ha temps i el lloc es tranquil, sigui casa o bar, un carajillo (cigalo) de cognac, encara qe diuen que ha de ser de rom. Per descansar una estona mes. El dinar t'ha de deixar el cap clar per poder llegir una mica a la tarda. Si hi ha lum i claror.

la posta

El millor seria llevar se amb el sol. I recollirse amb la posta. Avui es posa a les 17.58. Avui comença a allargar se el dia. 9 segons nomes, pero suficient per capgirar la inercia. He vist per televisio nevadas importants al teu pais. Els nens anirien al cole mes contents, si poguessin entrar amb el sol. L'avi pasa al mati i la tarda pel cole de Bigues. El batibull de nens i pares, no te res d'envejar als de BCN. Amb autocars i tot. Els grups dificulten la convivencia ja prou dificil en minoria. I les multituds crean hostilitat. La ventatge que teniu els nens que podeu viure aprop d'un bosc es que podeu correr. Per on corren els nens a ciutat?. Els matins amb sol haurien de ser per llegir, reunirse i estudiar. Sobre tot escoltar, perque el sol d'hivern te un silenci fred de biblioteca. Dinem a casa. 28 amics han contestat ja la nadala que hem enviat amb la Rosa. Aixo dels mails es fantastic es digui el que es digui. Aquesta tarda no tinc cap "junta". L'únic interessant de que s'allargui el dia es que cap el tard, la seva llum t'acompanya a veure exposicions, o fins i tot al teatre. Presentacions de llibres, conferencies, concert, cel.lebracions, cine o sopar, son algunes de les coses que et perds vivin lluny del brugit de l'aglomeracio. I et quedes mirant el sol rogent jeient als cingles com a poltrona.

l'arquitecte.

Vida normal. Comença la setmana. Els matins de la tele catalana marquen la normalitat. Ens hem aixecat amb certa lleugeressa i tot. Hi ha fisio. Quan hi han coses de fer tot s'accelera una mica. Fins i tot els petons i l'amor. Als pobles no hi han grans anniversaris de coses culturals. Es molt dificil per exemple que alguna entitat cel.lebri 150 anys com avui l'Ateneu de BCN que presideix l'Oriol Bohigas, politic pero principalment arquitecte de la gauche divine. L'avi de jove volia ser arquitecte. Vaig començar i fins i tot vaig fer 4 anys de primer, aprovant els dibuixos tecnic i artistic. Abans als 4 anys, si no pasaves de curs et feien fora. Del meu curs el E, nomes van aprovar 7. Fills d'arquitectes com Fontquerni, Balcells, Mitjans, Iniesta, Gurri i un que no. En Josep Barbera, que anys mes tard va matar a la dona i fill i es va tirar al metro perque la Generalitat l'havia despedit. L'avi va treballar als estudis del Joaquim Gaudi, si si, el Victor Sanchez amb l'Enric arbat i el Fernandez de la Reguera que actualment treballa per la "Carta del paisatge" de Catalunya. La Sussana (Fisio), m'ha fet un masatje amb ultra sons. Despres super, dinar lleuger i petita siesta, ja t'explicare per mi la diferencia amb migdiada, duran La Riera, teleserie catalana. Ara per sopar, ja visualitzo les llenties de nou. Porten ferro. Pero poc.

els oficials

Supoço que es per els pastilles que em costa aixecar me. No llevarme. Ningu parla de quan temps de descans necesita un cos amb parkinson per recuperar cada dia la musculatura fuetejada. I segur que deu ser importan. Esmorcem poc i cap a Granollers, la nostra capital, que ja casi em fa tan refus com BCN. Jo no se que la Rosa hi volia anar sola i fem gestions pesades, no massa llargues es veritat, a Hisenda, la Cambra i a companyies que son papers oficials o quasi. Amb fred fem una parada a una taverna vasca a les seves taules altes de fora, a la zona peatonal, doncs anem amb l'Ares. Tinc procastination. Es la paraula que defineix la mala conciencia que et proporciona quan no fas el que creus que has de fer. Pasa molt als jubilats, tot i que jo aviat fara dos anys. No agafas el nou ritme de les que noves que vols i pots fer. Jo no m'angoixo massa perque penso que tinc alguna excusa que espero no sigui per sempre. Es com quan tornes d'uns dies de vacances i has desconectat. Has recuperat alguns recons de la teva vida i els has de reubicar. Hem dinat unes llenties guisades per mi, bones, pero amb poca sal, sosaines. He pensat de buscar uns amics per jugar al domino. A la nit liquidacio de loteria amb la penya. Tenim el 84586, que compartirem.

els records

Avui diumenge em llevo tard. Amb unes fotos teves precioses que m'envia el pare. En una d'elles fas la "maneta". En d'altres jugues amb les teves joguines i rius. M'agradaria que em fessis arribar, ara i cada any la teva carta del pare Noel o els Reis. Amb la carta, a mes de veure el que et fa il.lusio, es veu com t'eduquen els pares, com modulen els teus desitjos, acoplan los a les situacions culturals i economiques. El que hem d'aconseguir entre tots sempre es que cada vegada que obris el regal d'aquestes festes, s'et il.luminin els ulls i cridis;"es el que volia!!!!". Els diumenges si esmorcem a fora ho fem a un altre forn amb menys juerga i amics, que tambe. Llegint la premsa m'he enrecordat de que encara tinc el cuquet de col.laborar en un mitja, Ja se que es dificil, estic lluny i atrafagat, pero hi han noves tecniques. M'agadaria estar amb el Txerra al seu Idees, o a Radio Som o perque no parlar de cinema a l'Ara. Al migdia, mentre la Rosa es recupera, veure als meus altres xicots, el Kevin i el Blai. Es tracta de buscar entre els records de les golfes, quins objectes encara tenen sentit abans de donarlos o llençarlos (he dit llençar?). Dinarem poc i per la nit pensarem perque hem salvat algunes peces de l'oblit. Salut mental i guarir ferides.

el mercat

Els dissabtes al poble hi ha mercat. Si ha d'anar d'hora. Molt mes petit que aquest tan gran que es el mon economic. Pots comprar hi de tot, formatges i mitjons, pero sobre tot verdures i fruites de temporada. Avui un suplement donava 10 raons, totes valides per ser vegetaria. Hi he passat pero nomes he vist pabrots vermells i alberginies. Els bolets son molt cars. I a mes la Rosa m'havia demanat de fer llenties, L'avi s'ha mirat una recepte per fer les guisades. Mai les faig igual. Ni de ingredients ni de ordre de cocccions. Avui reposaran i dema ja et dire com estaven o com han quedat dins la seva olla de fang. Al mati no ens hem llevat molt d'hora. Els jubilats no tenen dissabtes o diumenges. Hem pres galetes que li agraden a l'Ares i uns xuxos de crema bonissims. Ha estat un dissabte "gastronomic" si comptem la txocolata desfeta que hem fet per berenar. Tot aixo despres d'uns bons pessols i un cafe allargat amb cognac de granel, d'aquells que fan bona sobretaula, preparan la pel.licula de la tarda i induexen al somni mes plaent ni que sigui curt. Mentres tant al mon, wikileaks, el Carod preparant molt be el seu retorn el 2012, el Barça lluint Qatar i les esfreidores estadistiques dels maltractaments que no defalleixen. Per sopar, herbes vermelles del bosc i un iogurt de nabius de can corder.

l'acupuntura

Es una tecnica milenaria xinesa que conecta amb unes agulles especials punts del sistema nervios que poden curar, anivellar o reactivar enfermetats o carencies. L'avi hi va un divendres al mes. Es molt agobiant, una mitja hora, i en dic la plaça de toros. Ara m'en posen als peus i a la orella. De vegades penso que em curaria mes passejar mes estona a l'Ares. Despres paso una estona a una altre camilla i en fan alternativament reflexologia o les ungles, que les tinc fatal de caminar tan malament en forma de garra. El dinar s'allarga i el dia que fa 30 anys van matar a John Lennon, es el dia que Carod Rovira ha escollit per dir la seva. Penso que te rao, que es va apartar quan li van demanar, que donara suport a les municipals als alcaldes que li demanin i el mes important: que ERC no anira la propera legislatura al Parlament amb les mateixes sigles. Aixo i que el PSC demana ja una refundacio es el mes important junt que el Mas ja s'ha tret de sobre al Duran. Aquesta nit sopar amb els amics i pel.licula de caça sobre com John Huston volia matar un elefant mentre localitzava exteriors per La Reina de Africa. Si fossis mes gran et preguntaria quina canço del Beatles t'agrada mes. Digueli quan torni el pare que t'en canti una de lenta. Michelle per exemple.

la voluntad

Hi ha la voluntad, que es la força intelectual que et fa fer els coses, i l'esma, que ve a ser el mateix pero mes fisic. T'explicare com seria un dimecres de festa si l'avi tingues esma que ara per ara no en tinc gaire. No sempre dormo a casa, pero m'aixecaria igual de d'hora o de tard. El primer es vestirse i amb cotxe o no anar a comprar el diari i fer un cafetonet amb algun hidrat per anar agafant marxeta. Si tingues esma faria una piscina segons l'epoca, una mica de rem, pilotejar amb la raqueta, un 21, xutar 10 minuts amb les dues cames i una mica de bici estatica o millor de l'altre. Arriba l'hora d'esmorçar de veritat. Bocata de pastilles, beguda i potser un carajjillo per seguir. I arriba el moment de dutxarse i vestirse el mes comode i abrigat possible. De tant en tant afeitarse que es uns condemna biblica pels homes i que cada dia fa mes mandra. Correo, face, i blogs ocupen el temps fins l'hora de dinar i sempre s'ha de tornar a comprar alguna cosa. Avui dvd's per les pelis. Dinar equilibrat veient les noticies i les series que a molta gent li permeten la bacaina. A la tarda si no hi ha programacio especial, pel.licula, o llistes o parlar de plans i somnis. El dia cau aviat ara i tambe s'ha de endreçar la casa i fer carantonyes a l'Ares o passejarlo. I si tingues esma, caminar mitja hora amb la Rosa. La nit, despres de sopar poc, no me la puc treure del cap i amb feines arribes al final de Polonia. I sommies que torna la voluntat.

La U al reves

Es el pont. Es el que uneix dos dies sense haver de fer res. Encara hi menys gent i menys pressa. De fet ni esmorces i fas el vermouth directament. El maxim es llegir els diaris al llit pero no sempre es posible. I encara caldria inquibir hi temps per un llibre llegit a la llum del jardi, amb argument, amb dialegs, d'aquells que ja els voldries veure fets pel.licula. Al carrer, ningu, Es un poble fantasma. Despres mercat, tambe desert, amb dinar al França, tambe amb exces i on ja cel.lebren una mica els Nadals amb els clients. Per cert no vaig sentir el lloro que tenen que diu visca el Barça i canta l'himne. M'enrecordo ara de les gotes de piano que han acompanyat les tecles del cafe matiner de Mendelhsson. Aquests dies son millors si una cosa teva arriba a la gent. Un bon dinar fet a casa, uns poemes que algu et reconeix, un escrit teu que et comenten, una proposta politica o ludica que algu te interes amb comentar,un vol o una reparacio informatica i sobre tot saber com sempre on son cadascù dels teus. Com han passat el dia, si s'els ha menjat l'aburriment, si encara, despres d'un dia dur, poden anar a veure el Rubin Kazan o si han pogut jugar, per tots, una estona amb tu. Al mon un premi Nobel, desprecia els nacionalismes dels altres. No tirare el seus llibres.

Rupit

Es un poble de pessebre. S'hi sol anar de tant en tant. Es dificil d'arrivar hi. Dilluns ens hi varem acostar. De nou una festa sense poder dormir gaire, mes ara que no tinc petits aprop com tu. Voliem passar per el Mercat antic de Vic, pero hi havia cues de fins no se quants kms. Tampoc era per comprar res. Calia mirar i recuperar records antics i apendre. Finalment perdutsi amb males indicacions de bona fe, hem arribar a la casa (1716) del Txerra i la Roser. Dos llops terrritorials, el drac i la duna ens han rebut contents i vigilants. Mirar una mica la casa pairal i dinar a La devesa. Una bestiessa de menjar amb buffet lliure per postres. A la sobretaula, ja a la llar de foc, repasem els nostres passats cinematografics i d'amistat, amb una aigua de l'aixeta increible. Haguesim estat hores fent projectes, recordant els perduts, cercan solucions o plantejant titolars. Dissabte haure de mirarme el suplement que dirigeix al Periodico. Tambe haurem de pensar com actualitzar el blog del catacric. Es un amic excepcional, bon company i sempre veu el futura amb optimisme, fins i tot el politic. Veu a la Rosa de montadora de nou!!.Tres hores, el doble per tornar a casa, Les herbes, Cracovia i El convidat, per poder seguir, reventats un altre dia, parlar de share's amb el Txerra.

les maletes

Ja se que ni tu ni el pare heu anat enlloc aquest pont que per vosaltres no ho es. Ja vindra que anireu a pasar uns dies a la neu, com a fet el Blai i la Gala. Hi ha hagut molt enrenou als aeroports, Jo no ho entenc, Perque la gent, nomes amb 5 dies de festa s'embarranquen en agafar un avio i fer una llarga distancia. si ja perds dos dies. A mes maletes amunt i avall, ferles i desferles o fins hi tot perdre les enmig del desgavell. Crec que son dies on el maxim que s'ha d'anar es a l'Alguer i sempre dins territori de parla catalana. La Rosa treballa. Tot hi aixi fem quasi 100 km diaris, baixan a BCN l'altre dia i ahir prenen una "Piscina" que es com diuen uns amics, el Jordi i la Peki, a un coctel de color blau, originalment anomenat Le Clochard. Aixo era una discoteca on anava l'avi quan tenia 19 anys amb uns amics de la Caixa, principalment perque no em deixaven entrar al Bocaccio. Pero jo no prenia aixo i no recordo que. Vull dir amb tot plegat que si agafes un avio, amb tot el que comporta, i sobre tot si es per plaer, ha de ser, malgrat la crisi, per una viatge de 15 dies. Que tambe es la manera de tindre unes ganes immenses de tornar a casa, dinar lo nostrat i reflexionar sobre si vol la pena el que has fotografiat. Per aquest pont es per l'unic que serveix la constitucio i per tant no cal ni reformarla. Ara molta gent hi votaria en contra, perque a mes a mes el pont no sempre es de 5 dies.

clint hill

El 22 de novembre de 62, va pasar un fet terrible que va colpir al mon i per tant a l'avi. L'assessinat de J.F.Kennedy, un president diferent dels EEUU. Aquell que a Alemanya va dir no us pregunteu que puc fer per vosaltres, sino vosaltres per mi. El seu gran amor, la Marilyn havia mort el mes d'agost. El cas encara no es clar pero estic segur de la conspiracio mafia,- no la del Sinatra,-, petroli. militars i politics. Ara surt la biografia del cap dels seus guardaespatlles. Un home orfe de molt petit, que als 31 anys va saltar damunt del cotxe descapotable del president per oferir el seu cos a les bales d'elefant que li van endegar des de 3 llocs al menys. Era el cap pero tambe l'amic. Quan va deixar el servei actiu es va alcoholitzar, incapaç de superar el sentiment de culpa de no haver lo sapigut protegir mes. El llibre no es gaire interessant doncs explica moltes de les tonteries que envolten al poder quan viatge, Que com pujen al cavall, que no es vegi res d'alt del camell, que si no poden pagar la perruqueria, si van matar una serp prop de la filla. L'important es que un company i una periodiste l'han ajudat a enfrontar se als fets. 50 anys despres, ja recuperat, ha pogut tornar a Dallas, a la sortida de la corva fatidica i s'ha convencut de que no podia haver hi fer res mes.

la crema catalana

Es un postre tipic catala quqe es sol prodigar per san Josep. L'avi Joan, el dia del pare, sempre en feia hi era laseva manera de convidar nos a pasar la tarda. Son las natilles. La crem de la crem es la alta societat. Aquestes 368 parelles catalanas que s'han gastat 1000 euros en un sopar de beneficiencia a favor del sida a l'hotel Vela. Cangur no perque tenen servei. Una vergonya mes si vols que et digui. I aixo no en te la culpa el tripartit. Hi ha crisi pero no per tothom. 500000 cotxes surten de cap setmana i milers estan tancats als aeroports per la vaga salvatge dels controladors aeris. Avui m'ha aixecat un pel mes tard. Tenim un dinar a BCN amb la Cecilia i el Shai. Els ajudem a organitzar la seva boda el 10 d'abril, dia dels avis joan i montse, perque viuen actualment a Luanda, Angola. Molts amics estan trepitjant la neu i d'altres enfrentan se amb maduresa a la soletat sobrevinguda abans de temps. L'amic Ferran que s'acaba de jubilar pasara els seus primers dies a la Cerdanya gaundint dels 6-1 o 6-2 que es diu ara. Tots son bons amics que presten el seu temps per compartir conversa i desenvolupar les minçes lineas del face. Un pont amb molts baixants sobre un riu que llisca ple d'esperança i que sempre et porten a dormir a casa.

els diaris

l'avi s'estima molt els diaris. No se ara mateix quin es el de la teva provincia. N'acaba de sortir un que es diu Ara i un cosi del pare, l'Ignasi Aragay n'es un subdirector. De jove jo nomes llegia revistas de cine fins que un amic em va dir que no ho posaven tot. Amb un altre el Joan Victor a la mili, vaig a aprendre l'important que eren i com respectarlos. El seu pare treballava als tallers i li enviava cada dia. El tenia que obrirlo el primer i despres el podiem llegir nosaltres deixan lo perfectament plegat i sense molles de pa. Varem estudiar periodisme junts. La gent llegiex poc els diaris. A Catalunya amb prensa comarcal i tot nomes uns 600000, i molts als bars. Avui han sortit els resultats del EGM, un ens que analitza trimestralment la difusio del mitjans. A España, nomes venen uns 4 milions. El pais, El mundo (horror), La vanguardia El periodico, L'ABC, La razon, i els regionals. Darrera van els esportius. El mes divertit es com comenta cada diari aquestes dades d'audiencia. Sempre son els millors. Igual que les radios. Ara mateix les catalanes van davant, el Rac 1 i Catalunya RAdio. Mes d'un milio d'oients escolta pels matins la radio, als tallers i feines o als cotxes. Comença un pont llarg, de la constitucio en diuen. Els que no sortim, a llegir diaris i revistes.

la maneta

La maneta es la teva ma petitona. Aquests dies estan pasant moltes coses, tantes que es casi estressant. Coleigen les eleccions. Hi han converses per refer els partits. El Mas ja fa de les seves com apoiarse en el Duran i l'imbecil prepoten del Madi. Els PSC intenta organitzarse amb els meus amics i coneguts. La Tura, l'Hereu, el Marti, el Castells, la linia catalanista que mai tenien que haver abandonat. ERC fent sang com sempre. M'agradaria crear una lista independent per les municipals d'aquest poble que aviat sera fantasma a la vista de les botigues que tanquen continuament. El Barça no pot amb l'Espanyol i la força mediatica fastigosa central ja diu que no sabem guanyar. Que insultem i humiliem. A andalusia avui li han donat al jugador que mes faltes ha fet a la historia del madrid nomes amb 23 anys, el premi del joc net. Una burla internacional. Menys mal que la fifa ha donat els mundialas del 2018 a Rusia. Aixecar la ma amb els cinc dits oberts es senyal de pau, de salutacio, de netedad, de cordialitat, d'amistat i d'alegria. Aixi ho va fer el Pique, que per tu sera com per mi el Samitier o el Kubala, i ara diuen que era una provocacio. No, era una manera de fer, de fer feliços a molta gent, el resultat d'una feina ben feta. Era...una manota.

Leslie

Hi ha un Leslie catala, cantant dels Sirex i anomenat Sardineta del que un dia parlarem. Avui es del Nielsen, un bon actor comic que ens ha deixat. Era com tu canadenc, de Regina i va tenir un germa viceprimerministre. Ell mateix va ser embaixador de la Unicef. Primer va fer el Rey vagabundo, despres el Planeta prohibit i capita de La aventura del Poseido i que vista ara fa riure encara que sigui seria. Res el va ajudar massa. Amic de Marlon Brando, aquest li va dir que agafes qualsevol paper, doncs un actor no ho era sino actuaba. I aixi va fer, quasi sense cobrar, Aterra com puguis, dels germans Zucker, que li va obrir les portes del cinema absurd que feia riure tant. tambe va fer Dracula de Mel Brooks. Aquest deia que no li podia mirar els ulls perque es petava, fins que van optar per mirarse un a les orelles i l'altre a la barbeta. Un dia Leslie es va posar arracades i ja no van poder parar. Es va casar 4 vegades i li agradaven molt els cotxes vells. La ultima pelicula la va rodar a Spain, i es recordat com una gran persona. Per tu quan siguis gran sera un dels comics de la historia del cine com Chaplin i d'altres. El tindries que veure vestit de metge cridant; "un metge, un metge si us plau!!!!!!!!. ". Ara una neumonia se l'ha emportat.