febrer

Dema comença febrer. Sembla un es agradable. Es curt, comença a fer menys fred i albira la primavera. He vist avui les fotos de Vancouver de quan varem venir a veuret l'any passat. Son com el febrer, esperançaddes i tristes. Ja estaves tan maca com ara. El febrer qeu comença han de pasar coses bones, que sumin al futur d'aquesta familia globalitzada que començem a ser.Des de la democratitzacio de l'Orient Mitja fins a que la nova feina del pare sigui prou bona pels temps que corrent. No se encara hem trovat el teu pa sota el braç que segur vas portar. De moment ens jubilarem mes tard, congeleran les pensions i no de fred precisament. De bo es que estem a 7 punts de l'innombrable i que el mou de l'internet, les descargues il.legals i la recuperacio d'amics es mou. Tinc ganes de que pugis xatejar i m'expliquis com pot ser una vida tan petita al segle XXI en un pais tan lliiure i poderos. El clinic ha descobert alguna cosa per l'esclerosi multiple, tot el que afecta muscularment m'interessa i la semana vinen sabre mes de les ondes eletromagnetiques del Dr. Goiz, mexica. Diu que quan un fil es pela i es talla la fluidessa, si es recompon, tot torna a a ser com abans. Doncs que ningu apagui la llum del febrer congelat.

els ex

Hi han unes personalitats en el mon, que son els ex presidents de paisos. Abans es morien quan deixaven els carrec o abans, pero ara, amb les eleccions i la llarga vida, pasen molt de temps siguen mes importants pel que saben que pel que diuen en algunes carísimes conferencies. Saps que desde el 10 de juliol, el sentiment independentiste a Catalunya bull en força. Ara el president Pujol ha dir que si la relacio amb Espanya no millora, la independencia potser si. Els espanyols mai podran ser Alemanya, Suissa o Canada. Pero Catalunya si que pot ser mes que Letonia per exemple, que es independent. Per tot plegat podriem situarnos entre Austria i Holanda. Alguns federalistes preferirien la formula de Baviera. Tambe ens estaria Be. Al entrar al pais hi han un retols que especifiquen, estat lliure associat. O sia que si algun dia no estiguessin contents, podrien marxar sense ni dir adeu. Mentre hi hagi gent com el Duran, anem cap una Catalunya final sense llengua, sense nacio i el pitjor, sense conciencia colectiva deia Pujol. La unica crosta que ens hem de treure es la de resignacio, la d'anar entomant pel sac, de mirar com va el cova. Hem de ser mes agosserats, innovadors i nomes aixi serem mes justes i prospers, o sia lliures.

el Barça orquestra

No se si tu seras del Barça. Ja s'en ocupara el pare. L'avi era del espanyol, em sabia l'equip i tot, Vicente, Argiles, Bartoli. Dauder, Sastre, Mauri,... fins que l'avi Jaume em va dir que jo fes el que volgues pero que tothom que conexia era del Barça. I vaig canviar l'alineacio. Ramallets, Olivella, Rodri, Gracia, Segarra Gensana Verges,.. Avui a Hercules a tornat a guanyar, 0-3. Es com una orquestra que de tan que afina avorreix. No sempre toquen tots pero hi son. I recuperen, Hi ha un actor principal que ara mateix crec que es el Xavi. Ell dona els peus. El Guardiola es el gran director, pero no juga. El pulmo a la gespa es el Busquets. I si el camp nou es mullat i de vespre, es el millor dels auditoris. Nomes una mica de teatre, el just, quan l'arbitre s'oblida de les targetes i que la boxa no hi cap. De fet el futbol es mes una dança, un ballet, que un munt de corredisses. Despres hi ha l'escola, de valors i de humilitat esportiva, d'orgull cule que es la Masia. I despres, la massa social, aquell cor que batega darrera un cant, un himme, unes pancartes o uns plastics de colors blaugrana lligats amb bufandes. Intensitat per arribar a ser sublims. Un guio mil vegades ensajat fins asortir a la primera. El primer toc que es qui marca i defineix l'estetica. Mola ser Messi.

l'album de sorols

Ahir varem anar a casa de la Cecilia i el Shai. L'acaben de comprar i els fa il.lusio mostrarla. A l'entorn ja hi han sorolls diferents dels nostre. Cada espai te els seus. Miular de gats diferents, vents entre les branques i el silenci especial del fred que havia glaçat la piscina. Dins, el deslissar protector de les persianes, l'aigua calenta del radiadors ocupant el seu espai, el crepitar de la llenya a la llar, els plats plens de ganes d'agradar depositantse curosament a la taula i encara les velles fustes de la casa acoplan les seves vetes a les diferents temperatures. El cristall cel.lebra el moment i el vi gira dins la copa desprenen aromes despres del llençament del tap de suro. Abans s'havia omplert la copa i la gelatina deixava de ser glaço. I el gel cristalitzant al jardi. Laten hi han el brugit de les pagines per llegir i imperceptible els pensaments que brollen a la conversa musicada amb diferents llengues i accents. A fora un vehicle pasa buscant les seves properes hores de vivencies, perque els pedals de les bicicletes son per l'estiu. Rasquen les escletexes de les portes amb la fredor cruel d'un fil de pescar. Delicadessa de fruita a l'arbre, el test no ha soportat el gebre i a les golfes i habitacions altes, resta la respiracio del somni. Els dits sobre la taula no es impaciencia sino esperança.

nens premiats

Parlava l'altre dia de Mariona Comas, la nena que ha guanyat la millor actriu secundaria per la seva interpretacio a Pa negre. Sempre m'ha sobtat aquest tipus de premi. Que ha fet una persona de 10 0 12 anys, quina preparacio o estudis te per obtenir un premi. En tot cas te un do, una naturalitat, una qualitat per adaptarse a situacionsi segurament memoria. Aquest es el premi que li ha donat la vida. Aprofitant lo i madurant lo, perfeccionan les tecniques i amb disciplina d'actor, podra guanyar premis. Un nen de mesos, que plora quan toca, fins i tot riu o deixa anar algun vocable, tambe mereix un premi? Un premi t'el mereixes quan es conscient del que fas, del treball que has realitzat per obenir un resultat Pensa que els nens a les pel.licules, no poden estar massa estona al plato, no podden deixar d'anar al col i son tutelats pels pares, o sia no es una "feina". El donar a camara, tenir bona veu, saber expressarse i adecuar el fisic a un paper, sera bo per la vida i les professions, pero no per acaparar premis quan no s'els hi ha donat encara el valor social i economic que tenen, devegades per desgracia. I ha on el posara? Li guardaran els pares? en guanyara cap altre? El tindra a l'habitacio i no sabra que significa?..

els dilluns no hi ha peix

No hi han bones noticies. La mes maca es la que em ve del Canada a no se quin indret i que em diu que fa tan fred, que els nens tiren aigua calenta al aire i es converteix en glaçons. I seguim pujant el gener, la costa en diuen. Cada any es igual i mai pitjor del tot. Deia un filosof del XVIII que sempre havia patit massa pel que mai havia passat. Les previsions economiques son fosques i ja firmariem que nomes fossin dolentes. Una part de la vida sempre esta menaçant. Que si quan deixis el parvulari, que els primers anys de primaria, que la lluita dels pares amb l'adolescencia, el perill de la universitat, la feina que tindres per anar a viure sola, ja no et dic si esperes tenir un nen petit, les malalties, les lavadores, anar a comprar, les parelles, els conflictes sentimentals, i per acabar d'adobar aquesta vida, es veu que terrible, ja t'amenacen amb que faras de cangur dels teus nets quan en tinguis. Res mes lluny de la realitat feliç. Si el dilluns no hi ha peix es perque els pescadors i ses barques no han surtit a la mar. Tu no deixis de sortir mai. Aixo si, si pots, fes ho amb la mar plana, quan es veu el fons i els sol escalfa la coberta. Sentiras a traves de les veles que tot es bo i que despres de l'horitzo que veus, ni ha un altre.

la tecnologia

Ens varem aixecar d'hora per arribar al centre civic de Vic a les 11. Amb el tom tom dels reis, amb una senyora que parla i et diu quan has de girar arribes la mar de be. T'avisa fins i tot si corres massa. Era una reunio de cineclubs per coneixer les possibilitats d'un projector, el blue ray, l'extincio del dvd i de com ens en sortim cadascú. Despres d'unes projeccions magnifiques, Baraka, Un americano en Paris, Jackie Chan inedit i uns dibuixos australians de Mery and Max, varem menjar una mica de coca de forn i ha seguir. Hi han cineclubs que tenen un equip de 70000 euros (2k) fins a nosaltres que ens ha deixat el projector CIU. L'altre tema es la dificultad per aconseguir pelis per pasar encara que sigui pagan. L'avi es dels que pensa que ho acabarem poden baixar tot d'internet pagan uns minims segons mercat. Veig massa ansietat en projectar les novetats, entrant de moment en clara confrontacio amb els cines comercials. Va sorgir una bona idea ara que estarem inclosos en la nova llei del cinema catala. Som un lobby de 50 entitats. Tenim possibilitat de subtitolar el film en catala, fer la presentacio a premsa i un passi per els socis a canvi de no pagar res. A veure si trobem gent preparada que pugin encapçálar el projecte. El dinar al Mandarin, esplendit.

sala martin

No es una habitacio d'hotel. Es un important catedratic de BCN i Harvard crec, que es denomina macro economista i que es certament didactic i entenedor en les seves explicacions magnifiques. Amic del Laporta es va sumar a la seva directiva quan ja s'el veia perdedor. Aixo es un amic i va sonar el seu nom com a presidenciable del Barça i sempre s'ha desmarcat de les mariscades i xampany frances del luz de gas. A cavall entre BCN i NY, te una filla que practicament ja viu alla, reparteix entre els dos llocs, a mes del seu temps. el llarg centenar d'americanes de mil coloraines que te com a vestuari. Diu que les te perque aixi, el dia que va de riguros negre, no el coneix ningu. Ara ha sortit el seu nom com alcadable de BCN. Aquella ciutat que fa 30 anys discutia si tenia que fer 3 o 4 hotels i ara en te mes de 200. Pensa que Cuba per exemple en te 107 amb 50000 places o llits. Davant la manca d'acord entre ERC i SI i l'apropament de Reagrupament a esquerra, ara surt proposat com a independent cualificat per aglutinar la cantidatura independentista a l'ajuntament a on seria precis que s'hi sumessin tambe les CUP. Igual que ha Bigues pero a lo bestia, cosa de la que s'en parlara dilluns.

les fotos

L'altre dia la Clara, comentava al face que obrint caixes de fa 10 anys havia vist una noia, ella, que no es reconexia. Aquests tenim un batibull, milers de fotografies del casament i teves, que no donem a l'abast. Son la nostre memoria del futur. El que sempre m'ha apasionat es perque en tenim unes, per exemple algunes d'un dia d'excursio o de platja o d'una cel.lebracio i no els altres millers de instants que no varem gravar o filmar. Despres hi ha un proces de seleccio natural o no, perdues, equivocs, eliminacions, trencades, i moltes menys son encara les que acaben en un marc a una tauleta de casa o una prestatgeria. Sempre m'ha sorpres aquest proces, igual que d'animals, llocs que has visitat o persones que has conegut i compartit algunes coses no hi ha cap imatge impresa. I quantes vegades, veient la foto d'un equip de futbol o d'una clase de col.legi no en reconeixes a la meitat, ni casi a tu mateix. De vegades o esbrines mes pel lloc que ocupaves, o per la roba que per la expressio o imatge. Tan mateix com et costa reconeixer amics de sempre que fa anys que no veus, en un enterrament o trobada. I encara diuen, "estas igual..."Ara mateix, si pogues, començaria a repasar tots les albums per tornar a sentir, a retrovar me, a reconeixem, a recordar....

l'alcalde

L'alcalde es el representant maxim d'un poble. A BCN fa molts anys que hi manen els socialistes del PSC, en un carrec quasi hereditari. Des de el gran Pascual Maragall, hereu de Narcis, el Clos i ara finalment Jordi Hereu, amic de l'avi i de qui a Sarria havia estat cap de premsa. Avui l'he vist el que es diu amb la cara descomposta. Per les pressions, per la onada de CIU que ve, per errors com la Diagonal i per les lluites internes de partit. Ara la valida, magnifica Montserrat Tura, gran perdedora del lideratge ja amb Montilla, i amiga meva del face, o soc personal del seu ex, veientse relegada a un 5è lloc a la mesa del Parlament despres d'haver estat consellera d'Interior i de Justicia, reclama unes primaries per encapçañar ella laa llista de BCN. Crec que les eleccions internes son molt clarificadores i ajuden a posicionar l'autentica voluntad dels militants. Esperem que no passi un desastre com el de Borrell en el seu moment. A Bigues, Juan Josep Galiano tambe demana el mateix. L'avi tindra el cor dividit. La decisio dependra del equip aamb qui es presentin i facin la llista que per desgracia tornara a ser tancada. Es ben veritat que dels partits no t'en vas, et treuen. Menys el Mascarell.

la Pepi

La Pepi es una magnifica persona que va entrar a treballar amb els avis Josep Maria i Lola, quan era molt joveneta. Els Aragay han estat la seva familia i la Generalitat la va premiar amb una medalla per 50 anys de fidelitat a la feina. Va neixer el dia de Reis i enguany ha fet 80 anys i esta com una rosa, segons vaig poder veure al casament del Blai. El fet es que la familia va agafar trens avions i cotxes i van anar cap a Orense (Villardebos) per acompanyarla en tan senyalat dia. I l'avi, parlant cada dia amb el teu pare i el Blai, no ho va poder saber tot hi preguntar que feien el cap de setmana, mes que res per si havia possibilitat de fer un apat plegats, doncs aquestes festes tampoc s'ha produit i ho entenc. Segurament educats en la filosofia de que el silenci fa el secret i l'oblid fon l'enveja, devien creure que era millor mantenir me al marge com tantes altres vegades. Pensa que en l'arbre geneologic dels Aragay, ni l'avi ni el Jordi Saez hi aparexiem. Espero que si algun dia podem parlar i fas un viatge amb avio per petit que sigui, l'avi pugui compartir l'alegria del teu plaer si et fa feliç i l'esperança del teu bon retorn. Espero que algu la felicites de part meva que segur la deuria fer mes contenta encara, tot i que algu no ho cregui aixi. Per una altre ocasio que ningú pateixi. L'avi no esta per viatges i si m'en guardo un es per fer te un peto a tu.

el tdt

Ahir s'em va espatllar aquest receptor de tele digital, dels canals que encara no son de pagament. No se si el pare et deixa ja veure alguns dibuixos ni quins, o si et posa pelis tipus les 3 bessones. Igual a tu no t'agrada gaire. Ahir a l'avi uns amics em van regalar una versio catalana antiga del Ulises de James Joyce. Jo la tenia en castella i em va fer molta il.lusio. Deia lo de la tele perque hi han unes families que es dediquen a veure la tele i contestar quan els pregunten que estaven veient.I diuen la veritat. Son 530 cases amb 1356 persones. Nomes reben algun detall per la llar i d'ells depen en el fons el temut share que es carrega programacions per bones que siguin. L'avi, ahir va plorar molt llegint el diari. Era una entrevista a Marius Serra que fa els mots encreuats de la Vanguardia. Tenia un nen de 9 anys, el Llullu, sobre que ha escrit un llibre, amb diferentes paralisis cerebrals i que titulava Quiet. Ara ha explicat que l'any passat s'el hi va morir mentre esmorçava en una bar. Quan li van dir a la seva germana, que s'el estimava molt i amb qui tenia una especial comunicacio, la nena per superar el moment va dir si podia acabar d'esmorçar. Ara com diu ell, a la familia tot es molt mes facil, pero tot es una merda sense ell.

km 0

No et pots imaginar els kms. que pot arrivar a fer un kiwi, des de Xile per exemple perque ens el mengem nosaltres. I el car que es fer-lo viatjar en condicions perque arribi presentable. Avui dissabte hi ha mecat de pagesos. La Rosa i l'Ares hi han anat al pages de Sant Feliu que logicament no te de tot. Una bossa ben plena de verdura, una mica mes de 5 euros. Ens hauriem d'acostumar a no menjar tot l'any de tot. Per exemple les cireres son pel maig i l'estiu. Aixi ho entenen els ocells, pit rojos especialment que se les reparteixen amb nosaltres. Segons vaig sentir ahir als amics amb qui varem veure El cantor de jazz. A mes, si les proves en altres mesos de l 'any, encara que son vermelles i maques igual, no tenen el mateix sabor. L'avi mai mes ha trobat pressecs amb gust de vinya de quan era petit, ni aquelles peres d'aigua enormes on hi enfonsava les galtones que es deien cuixa de dona. Ara fins i tot els melons i les mandarines tenen marca. I son molts els restaurants que fins on poden, fan servir productes de ben aprop. Guanyarem qualitat i preu. A la tarda hem rigut amb l'entrevista del Buenafuente a l'Eva Mendes, cubana americana de 36 anys, que vol treballar amb l'Almodovar, interpretar la Callas i presentava Los otros dos.

nit magica

el pare no m'explica res. espero que a partir del 10 trovis alguna joguina a casa d'ell. no he pogut veure la teva carona d'il.lusio davant el misteri de que no se sap ben com tots els nens tenen uns regals a casas seva, al avoradel balco o la ximeneia. i segons les sabates que hi hagin posat. aixo explica que enguany el Kevin hagi estat paje de ses majestats.tu diras, avi, pero si ell no es magic?". pero has de saber uqe hi ha tante feina que acepten ajuts dels no professionals diriam per al menys tirar carmels a les cavalcades. l'avi en llevarse tenia el tom to que havia demanat, roba, i mitjons. La Rosa una cafetera, bambes, mp3's i no se cuantes coses mes. contents pero repeteixo amb ganes de veuret un dia llevante a casa i destapant papers, llaçades, cordills i paquets. dies esgotadors qeu ja ha acabat. mrarem de tornar a la normalitat i procurar, debils com som no repetir els matiexos errors de l'any lleig passat. la crisi ha tancat la botiga de la Rosa i anem de bolit inquibint bultos i plantes on podem. tot canvia per anar millor seria el missatge. i l'horoscop diu uqe a partir de maig per els escorpins es complica l'any. fesli un peto ben fort al pare i estimal molt que s'ho mereix. "aqui es nadal i estem contents...."

casa

He començat l'any dormint a casa. Potser un bon senyal. L'any passat encara no t'havia conegut hores d'ara. Avui tothom diu que estas tan guapa amb la camiseta del Barça. Per aqui pendents d'on s'haura de lliurar la carta dels reis, si a la plaça, al paje, o als pastorets de la montanya. El pare no m'ha fet arribar la teva encara. Torna a ser festa perque es diumenge i es fa estrany tot tancat. Li he tingut que canviar de lloc la caseta al conillet perque amb els forats, caus que fa, s'estava enfonsan. Ahir varem tenir una sobre taula llarga i agradable, tot i que hi havia nois joves, parlant dels que no hi podien ser i del vostre futur, que ja es tambe el nostre. Avui hi ha partit. Amb el Llevant. Se que ens fara mandra baixar a la penya, tot i la il.lusio que m'ha fet que la Rosa s'en hagi fet socia per poder venir hi. Com fa ella tot i l'admiro, sense deure res a ningu. Ahir era 1-1--2011, no se si vol dir res. Aquest sera un any sense diners, pero tambe sense fum. He sommiat que un bon amic em venia a buscar per anar a dinar, encara que sera l'any de les dones. Mira sino aquesta xiqueta, la Laia Sanz, 10 vegades campiona del mon de trial, que amb 20 i pocs anys afronta la dura i potser inutil, prova del Dakar. Nom arab que es corre a l'Argentina i Xile per la por als intransigents.