Bebes

Avui excepcionalment et repeteixo el blog de cine. Sobre tot ara que tindras un cosinet/a uqe gateijara per terres diferents de les que ho has fet tu. Parla el documental del que marquen durant un any per on gateixen 4 nens diferents a 4 parts del mon. I quan es posen drets, els seus equilibris i vides ja no son el mateixos. Hace tiempo que los científicos se hacen la misma pregunta.¿Qué condiciona más a un ser humano? ¿La genética o el entorno? El documental de Thomas Balmés, Babies, ha seguido el primer año de vida de cuatro bebés en lugares tan dispares de la tierra como Mongolia, Nigeria, Estados Unidos y Japón. Ponijao de Namibia jamás va a gatear por un suelo impoluto como Hattie de California, mientras que a Mari la pasean por Japón bajo la sombrilla, Bayar tiene que inspeccionar Mongolia él solito. Hay a quien mamá le lava con su saliva, quien comparte barreño y quien no aprenderá a valorar el agua corriente y potable como un lujo. A veces, un chupete es una simple gasa y una cerilla. Alguno tendrá que ir al zoo para ver a animales, otros tendrán mascotas dóciles o no. La japonesa se entretiene rodeada en la guardería y al africano le basta con un charco. A la niña americana la protegen, aunque habrá golpes que ni papá pueda evitar. Desde que ponemos los pies en la tierra notamos que el equilibrio no existe. El documental de Balmés (How much is your life worth?) muestra con sensibilidad las diferencias sociales de los cuatro bebés, pero también las cosas que les unen: el amor de sus padres, su curiosidad y ganas de investigar el mundo... Y todo acompañado de una banda sonora al cargo del compositorBruno Coulais (Los chicos del coro) y de una fotografía espléndida a cargo de Jérôme Alméras y Steeven Petitteville.

el partit

Sembla inevitable avui parlar del partit mes vist de la historia de la televisio catalana (0-2). Pero costa dir alguna cosa original davant l'allau de aportacions dels mitjans. El mes divertit que hi sentit es que l'aigua de la dutxa quan hi va anar Pepe, encara era freda. A mi no m'agrada jugar amb els blancs. Sempre seran aquell equip ranci, antic, amb tots els seus poders factics intactes, que no respecten la UEFA, que es pensen que el dictador encara viu i que la seva llotja es el real govern politic i economic del pais. El Barça es un mecanisme de precisio i cada vegada mes jugui qui jugui. Com diu Van Basten, despues de veure'l no t'agraden els altres. Si segueixen "jugant" aixi els merengues o d'altres, sempre acabaran amb 10 o menys, sigui quin sigui l'arbitre i el seu grau de permisivitat amb el joc durissim. I mai podran presentar el millor equip per les targetes. El perill dels nois del Barça (Puyol 33) es que caiguin en la provocacio. Han de superar l'emocio, el cansanci de temporada, la desestabilitzacio mediatica i aconseguir que guanyi el futbol. Amb el fair play angles contra el ManU, podrem veure un partit on la megafonia parli catala i la gespa es regui com cal. I quan debuti un noi de 19 anys Sergi Roberto, com el Kevin, i toqui 3 pilotes, l'alegria no es barreixara amb fastic. I aquest cop no podran xafar la copa.

boscos

Quan jo hom es a la platja, es comença a parlar de boscos. Si al maig no plou cada dia un raig, hi haura sequedat i perill d'incendi. Als teus aixo no els hi passa. i ha molta humitat i arriben practicament al mar. La massa forestal i la seva gestio agricola esta molt mal gestionada. De fet nomes s'en ocupen quan el propietari hi te algun interes economic, tipus neteja, biomassa o obtencio de suro o fusta. Si no s'abandonen o es veuen com un enemic, que moltes vegades es crema expressament per correar els terrenys. La primera vegetacio que forma un bosc son el carritx, els pins, les arguelagues o les estepes i elles son el futur. Es una gestio natural que es complementa amb la presencia dels ocells que hi aniran a pondre. En aquest punt tendre de la flora, hi ha un enemic mes. El descontrol de l'especie hervibora ramadera per excelencia, les cabres. Elles, sense voler les pobres, aturan i sequen el creixement de les masses d'alzinar especialment de les serres. De fet es mengen fins i tot el sotabosc, fonamental per la seva germinacio i proteccio del sol i no existeixen o no son posades en solfa, ni cap llei ni cap pla forestal. I et dic aixo mirant el pi centenari del jardi, niu d'algunes parelles d'ocells. ara mateix un de negre amb pic/bec toronge.

la mona

Es una tradicio catalana. A Valencia que son mes animalons esclafen un ou del pastis per desitjarte bona sort al cap i de fet en mengen tot 'any. El nom ve de muna, paraula arab que vol dir rebost, provisio de menjar de boca. Enguany com tot a casa va ser trist. No m'havia preocupat de tenir ne una perque ens en regalaven una. Per coses de la vida l'haura disfrutat la otra parte contratante que es diu. I a mes el dia de l'anniversari m'havien regalat un ou que em van dir que era de pascua. Al treureli l'embolcall precios amb llaç i tot, era un kinder. Arribaran els dies de pascua, diumenge o dilluns, on farem cues per mirar la cara que feu a l'obrir la mona que us hagi regalat el vostre padri. I que ho fagi per molts anys. Sempre m'ha sabut greu, una tradicio tan arrelada, que comença amb l'amistat, la confiança de depositar la possible educacio d'un fill en una persona elegida, es trenqui, senzilllament perque s'han fet grans. Joan Amades deia "deus vos guard padri, la pasqua ha vingut, doneu me la mona i deu us do salut". Aquest estudios i prolongador de les tradicions defensava nomes el diumenge per menjarla, Dilluns en tot cas les restes. Nosaltres, potser perque els dilluns es tornava de les vacances, sempre ho feiem el dilluns. I aixi ha estat aquesta maleida pasqua 2011.

pascua

Avui, dia d'alegria per la resurreccio biblica cristiana,.hi ha gent del facebook mundial que et felicita, aqui ha estat trist i silencios. El libre en castella que ha comprat l'avi ha quedat el tercer de vendes, ja et dire com es. I m'he anat mirant l'ou de txocolata que em menjare dema. Perque ha diferencia del padri del kevin, el Lluis, o del pare, el Jordi, jo encara em compro la mona per mandat del meu. l'avi jaume. M'ha dit el Blai, que poc a poc es recupera de la lesio, que t'ha enviat uns contes que esta molt be. Pero tu mira que tinguis a mes l'ou, el pollet i la pluma damunt un petit pastis. I en aqeusts pais de contrastos, a diferencia del teu, a mes del ranking dels llibres la noticia ha estat els 150 lladres que actuan cada dia al metro, tu no tens subway, i que els mossos no poden aturar perque no hi ha un registre homologat internacional de bandes delinquents. 21000 robatoris cada any, 60 cada dia, nomes els denunciats i que si no en fas 4 no ets considerat delinquent. Clar que amb 30000 visitants diaris al Parc Guell no es d'estranyar que hi hagin furts. I a mes que la gent es feliç i va molt despistada intentan oblidar les penes per unes hores veient el drac subterrani o el de Gaudi. I aixi els hi fan la pascua entre tots.

hola mare, hi daddy

quin dia de sant Jordi mes estrany.Sessio de reiki pel mati, una filosofia japonesa que es resumeix en 5 punts etics: no et preocupis avui, no et neguitegis avui, respecte als teus grans, guanyat la vida honestament i mostra gratitud per tot. He pogut encarregar Los enamoramientos de Javier Marias, el caixer no anave i per la tarda li he pogut donar una rosa del jardi a la Rosa i m'ha fet un peto. Hem assistit a una lectura de contes per nens i presentacio d'un libre de 4 contes a 4 mans de la Charo una amiga del poble que li ha escrit a la seva filla Xenia en castella. Aixo m'ha fet pensar en les cases amb dos idiomes com la teva. Els nenes els parleu amb un cert retard potser, pero amb normalitat i facilitat i sempre amb una capacitat de raonament mes alt que els monolingues. Es molt important que cada membre de la famlia et parli sempre el mateix en el teu cas catala i angles. no corregir les equivocacions com no sigui anar repetint la paraula o frase de manera correcta i aixi ho asumira l'infant. El tercer o 4rt idioma no hi ha pressa per introduir lo, doncs el petit pot dir que ja en te prou. La llengua menys predominant a l'entorn s'ha d'ajudar amb activitats culturals o de lleure com cançons, pel.licules de dibuixos o contes i llibres adients alas mes petits.

gabancho

Avui, quan ja anave a tancar la tele, he fet un descobriment. He trobat el show d'un monologuista america, Bill Maher, politic, divertidissim i que dius coses com aquestes:que quan parla d'Obama no s'en riu dels negres com quan parla de Bush no s'en riu dels descapacitats. O que l'Universitat d'Arizona no havia donat l'honoris causa al president, perque no sabien on podia arribar.Va acabar amb una desfilada de burkas de Dior deia, totes iguals que no tenia desperdici. Dema et parlare de llibre i roses. Pero tinc una amiga, Patricia Gabancho, argentina a Catalunya amb 22 anys, i que vaig coneixer quan treballava a Comunicacio. Es una gran defensora de la independencia i ara ens presenta A la intemperie. Una memoria cruel de la Transicio catalana(1976/1978). Ens explica que no hem avançat res en 30 anys, que el proces politic ha estat una enganyifa colectiva. Que els partits que la van liderar, han desconcienciat a la poblacio i s'han convertit en maquines eletorals. D'acord que no hi va haver hi sang, pero no es va desmuntar prou l'aparell franquista. I estem igual perque el 10 de juliol no hi va haver hi acord pel lema. Ni lluita per les llibertats ni som una nacio. Ara , ja madura, matitza lo passada de voltes que anava aleshores. Segueix fent bona feina.

el cotxe

Dia plujos i trist. Molt de setmana santa. El barça va perdre devant del Madrid. No sabem jugar com ells. No tenim cos, caiem en les provocacions i no els sabem treure de pollaguera amb exquisitessa. Amb un arbitre permisiu on com sempre els petits i que fan menys faltes tenen mes targetes. Encara ens en varem sortir (1-0) prou be. Esperem que a Europa, la champions, sigu tot diferent i que l'himne i el rei espanyols no ens aclaparin. El millor la copa xafada per l'autobus on ho cel.lebraven. Pero et volia parlar que aqui ara ningu compe un cotxe. Enguany s'en han venut 208000 del milio que volien vendre l'any passat. La gran esperança es l'exportacio a la Xina o la India pero no als preus d'aqui logicament. N'hauriem de fer menys i mes bons. Un cotxe per ser sostenible ha de durar com a minim 20 anys. Es queixen de que no compren, a Alemanya i França si que ho fan, perque no tenen ajuts. Jo no tinc que pagar amb els meus impostos el cotxe d'un altre que li cobren 10 vegades mes del que costa. I mes ara qeu sabem, potser menys alguna marca japonesa, que estan fets per durar be nomes 100000 km. Pensa que un conductor normal sol fer uns 20000 km/any. A Shangai s'han presentat el Leon, l'Ibiza i el Q3. No paren, estan boixos.

la casa

Sempre que miro el preu de les cases veig la injusticia que representen, l'importan que son per nosaltres i com ens especulen amb elles. De fet es igual llogar les que comprarles. Si la deus a un banc sempre et podran treure. M'enrecordo ara de La trona d'aiguafreda, de quan una casa era mes barata que un Mercedes. I d'una setmana santa sense Sesca. SSSS vaig titular el conte erotic que vaig escriure al butlleti de la Caixa i que va ser convenient cesurat, sobretot la part del sexe esponeros. Records que flueixen ara arran d'aquests dies de tradicio religiosa que entre tots fem que siguin especials i de recolliment. Tot be a tomb de que diuen que els pisos han baixat a nivell del 2005. El que no vol canviar i ja esta be on viu que mes li dona que pugi o baixi. Catalunya i espanya, (Sant Cugat 3,282 euros/m2) son les mes cares del mon, quan el cost real es de 4 vegades menys. Tot mentida i marketing. Seguim d'alguna manera en la bombolla del totxo. Els que hi ha perdut no volen baixar del burro. La casa de Bigues deu estar ara a 1600 e/m2. Si l'haguessis de comprar a 2145 e. I a sobre si no ets mileurista, no la pots desgravar. Un berenar de negres on es juga amb la gana, la malaltia, l'educacio i el sostre de la forma mes salvatge i sofisticada de la nostra era.

cosinet/a

A casa del Blai i la Gala hi ha novetat. Per expressar l'alegria i l'emocio com vaig fer amb tu nomes s'em acut recorrer al gran mestre Foix.

Ho sap tothom, i és profecia.

La meva mare ho va dir un dia

Quan m'acotxava amb blats lleugers;

Enllà del somni ho repetia

L'aigua dels astres mitjancers

I els vidres balbs d'una establia

Tota d'arrels, al fosc d'un prat:

A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales

Hi cullen plomes per les ales

I algues de sol, i amb veu d'albat,

Criden per l'ull de les escales

Que a cal fuster hi ha novetat.

Els qui ballaven per les sales

Surten i guaiten, des del moll,

Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata

Que amaga els tints en bucs d'escata

Quan crema l'arbre dels escrits;

Al capità d'una fragata

Li ho diu la rosa de les nits.

L'or i l'escuma d'una mata

Clamen, somnàbuls, pel serrat:

A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,

I les rialles dels captaires

Solquen els glaços del teulat.

Un pastor ho conta als vinyataires:

A cal fuster hi ha novetat.

El roc dels cims escampa flaires,

I al Port mateix, amb roig roent,

Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa

Dels anys revolts, a un cap de plaça,

I el mestre d'aixa riu tot sol.

El fum dels recs ja no escridassa

I els pescadors faran un bol,

Tot és silenci al ras de raça

Quan els ho diu l'autoritat:

A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera

Salten contents, a llur manera,

I els de la Selva s'han mudat;

Amb flors de fenc calquen a l'era:

A cal fuster hi ha novetat.

De Pau i Palau-saverdera

Porten les mels de llur cinglera

I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres

Entren amb llanes de mars tendres

I un raig de mots de bon copsar

Pels qui, entre vents, saben comprendre's.

Els traginers de Perpinyà,

Amb sang barrada en drap de cendres,

Clamen dels dalts del pic nevat:

A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.

Vénen mecànics de remença

Amb olis nous de llibertat;

Una Veu canta en recompensa:

Que a cal fuster hi ha novetat.

Des d'Alacant a la Provença

Qui mor no mor, si el son és clar

Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,

Tots anuncien la ventura,

Les Illes porten el saïm,

I els de l'Urgell, farina pura:

Qui res no té, clarors dels cim.

La fe que bull no té captura

I no es fa el Pa sense el Llevat:

A cal fuster hi ja novetat.

en parlarem molt i li haure d'obrir un blog. Felicitats familia!!!!!!!!

cocktail

Al voltant del coctel hi ha tot una cultura del saber beure, de glamour cinematografic,el dry martini del James Bond, la conversa, el pacte i l'amistad o el negoci. El mon del coctel, no se si per be o mal, tambe s'ha igualat entre homes i dones. Tinc un amic, el Jordi, que quan juguem a domino o escacs, sempre en prepara un, el pensa i gaudeix fent lo segons l'hora del dia. Per acostar se als coctels, un s'ha de saber comportar, com tot. Si et descontroles es una mala companyia si el prens com a solucio a uns problemes. Es un fet social per compartir ho. La combinacio ha de ser sencilla tipus gintónic. Lima, soda, bombay i gel en vas ample. Diuen que el cambrer del coctel es un massatgista d'animes, et prepara be pel que ha de venir sigui millor. Ha de mirar, escoltar i callar. A mi m'agrada molt el del dia. Si avui, dilluns sant m'han demanessin un proposaria un Hairy sunrise. Amb una branqueta de menta i lima, uns xorritus de granadina en un got gran amb gel. Abans hauriem barrejat gotes de tequila, vodka i suc de taronge. La granadina deixa com uns fils vermells al liquid que li donen el nom. Coctel com el nom indica, vol dir varies coses, poques pero varies. Mai prenguis un coctail sol/a. El maxim que pots pendre sol es un carajillo que ja t'explicare.

teatre

Acabo de venir del teatre al gimnas del poble de veure la Bambalina representar Tot per l'herencia, estrena mundial d'un autor tambe de poble. L'han interpretat dos amics meus, la Montse i el Jordi Pelos, mai mes ben dit. Una parella vol tenir un fill com sigui, arriban a dir sobre la vitroceramica, perque la yaya els doni el patrimoni en vida. En dos actes han fet riure bastant amb grans dosis d'apuntador que practicament la llegia en off l'obra. La Rosa ha lliurat al final uns rams molt bonics. De vegades em quedo en blanc per escriuret el blog. De que et puc parlar si no m'interesa ni a mi. Del burro del Duran(CYU), de les retallades, del classic(ni haura 3 mes) o de que volen retirar i em sembla be, la prostitucio dels carrers i carreteres multant a senyores i clients. Diu que hi ha un pare que porta la nena petita al cole amb taxi i la nena li pregunta; Que fan aquestes senyores papa..? El pare li diu que esperen l'autubus i el taxista es posa com una furia dient que com li pot dir allo a la nena, que es enganyarla, que son dones que tenen que vendre el cos, que estan controlades per mafies, que no troben una feina millor, en fi el deixa verd. La nena torna a preguntar I poden tenir nens....? I el pare, naturalment que si, si no d'on et penses que venen els taxistes....Amb perdo.

turisme

He mirat per internet el col.legi on em diu el pare que aniras. Es molt maco, com tot el que teniu per aqui, se que hi estaras molt be. Em sembla que portaras uniforme, pero el que mes m'ha sobtat son les diferents procedencies de tot tipus de paissos que eren les profesores. Per cert, que no he vist homes entre el professorat. Per aqui, boigos com estem, tothom parla ja de futbol i de les minivacances. Semble que el sector es recuperara, sobre tot la platja, principalment degut a la inestabilitat de les costes arabigues. Pel que fa a espanya com sempre el principal desti sera les Canaries i curiosament el que menys La Rioja, ranking on Catalunya queda en 4rt lloc despres de Balears i Andalucia. Avui 14 d'abril es el dia de la proclamacio de la Republica Catalana l'any 1931. Encara en queden testimonis vius. El diari Ara ha fet un suplement de com hagues estat el seu diari l'endema. Entre altres cosess diuen, que el nou regim desferma l'euforia popular, que Francesc Macia el president, haura de negociar amb Madrid, i que el rei Alfons XIII renuncia i s'exilia.Tambe li fan una entrevista on diu que recupera la indepenencia de 1714. Francesc Cambo veu perduda de momentla relacio espanyola i Josep Pla feia un reportatge sobre la perdua dels simbols monarquics i institucions de la capital.

Julie Lescaut

Entre les moltes retallades que es volen aplicar hi ha la de la sisena hora. Just qua l'acaben d'implantar perque els nens enderrarits poguessin recuperar o fer d'altres activitats docents que la programacio atepeida no deixan fer, la treuen perque diuen no la poden pagar. El pare m'ha explicat que el maig començes a anar dos dies al cole. Es veu que es molt bo i m'agradaria que m'expliquesis com es diu per mirar lo per internet. Sobre tot no ploris. Els nens petits ploreu quan començeu l'escola perque sou conscients de que perdeu una part de la vostra llibertat i la societat comença a manipular vos segons els seus interessos i criteris. Pero t'en sortiras si escoltas molt, analitzes i esculls el que creguis millor per la teva vida. Et volia parlar d'uns amics que em fan molta companyia. Venen puntualment cada tarda a les 18.30 i son les investigacions d'una comisaria francesa del barri parisenc de Clerieles. Es una serie francesa dels 92 de Jean Pierre Guerin que ens presenta a aquesta policia humana, amb dues filles, Sarah i Babou (encantadores) amb qui cada capitol resolt algun tema educatiu d'adolescencia. Els inspectors Kaplan, N'Guma, Zhora i Motta resolen els casos d'assessinat complicats amb un petit embolic per despistar. Puntualment a les 20.10 s'en van. Ho hem passsat be i fins demà.

10 A

Han finalitzat les consultes populars per un estat propi amb un resultats que alguns consideren brillants i altres no pero que han estat un exemple de civisme per paisos d'Europa o America que volen arrancar un projecte independentista. 885144 catalans hi han participat, d'ells 257645 a BCN amb un total del 89,7% pel si i amb 550 municipis dels 900 i pico. Ara, dema toca votar la llei proposada pel SI al parlament per la independdencia. Tot els altres partits voten en contra, si CIU s'abste, la llei mor. Per aixo hi va haver hi una concentracio, entre optimista i ironica per presionar CIU que es troben en mig d'una gran contradiccio ideologica. Un centenar de persones van plantar unes tendes d'acampada per pasar les dues nits fins el dijous. En virtut de la llei que prohibeix acampar lliurament als parcs, l'ajuntament va avisar que no ho permetria. La guardia urbana va començar a requisar els estris a les persones que entraven a la Ciutadella, que es al costat del zoo, on es l'altre bestiari que es el Parlament. L'euforia va deixar pas als nervis. Els guardies es van emportar tothom, menys els 3 diputats, Tena, Uriel i Strubell, que sentats a terra i per la seva immunitat van oferir als mitjans la imatge mes gloriosa i heroica, dormin al ras, encara a l'espanya dels 50.

l'espai

Recordava ahir la Rosa que feia 50 anys que Iuri Gagarin, un rus simpatic de 27 anys, va fer el primer passeig per l'espai. El primer que va dir quan ja portaven 100 segons de vol en el Vostok 1,va ser "estic be, i vosaltres?".I tambe, "veig els nuvols, la pista....es bonic. Quanta bellessa." Va morir als 37 anys en un vol rutinari amb un caça un dia de mal temps. Nomes 3 setmanes despres Alan Shepard, america, tambe hi va anar hi i aixi fins a 518 austronautes de 38 paisos, pero sempre amb naus de les dues potencies fins la xina del 2003. Pero abans de pujar el, l'home hi havia enviat animalons mols dels cuals van morir a les hores d'enlairarse. Els primers van ser els 4 Alberts, macacos del 1948. Tambe va morir hores despres la Laika una petita gossa llop de 1957. La primera que s'en va sortir va ser la tambe gosseta Zvezdotxka el 1961. I fins arribar al llençament de runes de la zona zero de NY o l'actual maniqui Ivan Ivanovitx, han "tripulat"moduls lunars ratolins, rates, porcs, conills, ximpances, gats, tortugues, aranyes, peixos, medusses, cucs, mosques, algues, amebes, fongs i espores. Com van dir els de l'Apolo 13, "Huston, hem tingut un problema..." i la veritat es que no se si esta resolt. Si es poguer tapar el mon amb el dit polze...

boda jueua

Avui ha estat un dia important. L'he pogut passar tot amb la Rosa al casament del Shai i la Cecilia. La ceremonia preciosa i emotiva. Segons l'oficiant a 23º, debia fer segles que no s'en oficiava una en aquelles contrades, Llinars del Valles. Primer hem anat a decorar el cotxe i despres a portar el precios ram al padri. Sota un vel amb 4 suports, esperava el nuvi a la nuvia que en arribar a donat 7 voltes al voltan d'ell. Cantics, el 7 es molt present en totes les oracions aixi com Moises, han donat pas a les anells, les promeses, beure vi blanc en una copa, trencarla trepitxan-la, enbolicarse amb el manto i firmar els documents amb els testimonis. El mes emocionant ha estat una capseta que donavan a cadascu amb una papellona meravellosa a dins. En un moment donat tots les presents obrien la capçeta i l'alliberaven, amb un desig demanat. Ella silenciosa com es, guardara sempre el secret i anira on calgui per que es compleixi. El de l'avi ja el saps. Que un dia us pugui rebre amb la Rosa a TOTS a casa. Despres l'aperitiu, el dinar amb vins catalans i ballaruca fins ben entrada la nit. Dels 50 que erem hi havia, xilens, argentins, alemanys, hebreus, israelians, anglesos, peruans, espanyols i catalans. Un colorista representacio d'aquest mon global al qual tu ja pertanys.

absencia

Ahir varem parlar per telefon i em vas dir clarament Hai, hai. Aviat no se pas com, pero parlarem. I molt si tens una estona de tant en tant per l'avi. Aviat, espabilada com ets, preguntaras "perque no puc veure l'avi?". El complicat seria que no ho fessis. I s'et ha de parlar, d'aixo, com del sexe i de la mort amb sinceritat i serenitat, sobre tot a partir dels 3 anys. Marti Pol deia, "em costa imaginar te absent per sempre, tants records de tu se m'acumulen, que ni deixen espai per la tristesa i et visc intensament sense sentir te..." Aviat, especialment el pare, et tindra que explicar el que ha passat. La separacio, que nosaltres vivim lluny, que l'avi esta una mica malalt, que quan poguem et vindrem a veure. I s'han de fer servir les paraules exactes, distancia, llunyania, malaltia, i si cal mort. No s'ha dedisimular amb termes com somni, viatge imaginari, situacio momentànea,... I despres de exposasr els fets concrets, admetre de mica en mica, que no tenim respostes per algunes de les coses que ens pasen a la vida, que no sabem com no podem evitar o variar segons els nostres desitjos i estimes. Fins els 7 anys no entendras alguns sentits, pero si que ja s'et ha de deixar expressar els teus sentiments. I sera bo que vagis a cementiris i aeroports per el ritual de la despedida. La vida es molt maca i no pot ser mai un castig.

soledat

La soledat es com la mort. Arriba de sobte, de repent, sense avisar. I com la mort, la teva no la pots explicar. Nomes la pot explicar el que amb l'adeu, ha guanyat un espai de llibertat que creia que no tenia. El sentiment profund de dolor que el queda al cor no es de buit, per que aquell troç de viscera segueix ocupat i possiblement sera per sempre. Avui els imans m'han trobat palpitacions. I no es la meitat del llit que resta buida, sino tots aquells racons de la casa on l'havies imaginat, que pensaves que faria seva, com l'instant infinit del sofa fent ganxet, treballant a l'ordinador, pintant o jugant al jardi. El fetge tambe perilla perque devores el txocolata amb llet que em vas regalar el darrer dia. La soletat nomes la pateix mes qui enyora, qui demana perdo no sap a on ni aqui, qui ha estat elegit pel desti de nou per ser foragitat d'una vida. L'espai de la companyia altre cop desert i supoço que com tu, tornar a probar d'esbrinar quina cara fa el silenci. Escrivint en soledat puc saber que he tingut una de les parelles mes dolces i sensibles que hom pugui tenir. Se que m'acompanyes a la xarxa, que d'alguna manera estem conectats i anem saben l'un de l 'altre, cançons, pensaments. Se que ara m'estas llegint i mentres dormo comparteixo el somni de que sempre estaras aqui. Amb mi.

Creixement

Mentre un noi de 17 anys, Justin Bieber, canadenc com tu, reuneix 18000 noies al sant Jordi i piloteja al entrenament del Barça, ahir 5-1, el banc central europeu apuja l'interes, amb l'escusa del preu del petroli, per que no puji la inflaccio. Aumenta doncs el preu del diner prestat a espanya, pero tambe a leshores el preu del diner que es presten els bancs entre ells i al final de tot, en cascada, el preu dels prestecs hipotecaris. Em d'estalviar per pagar la i aixo vol dir que no comprarem llagostes, ni cotxes ni cafes. I els obrers de les empreses que no colliran llagosta, ni fabricaran tants cotxes ni serviran tants cafes, aniran a l'atur. I l'individu no pot fer res mes perque el que li va be amb ell, l'estavi per parar algun cop, no va be a certs sectors economics que no tan sols no creixeran sino que acabaran tancat. Creixement per tan cero. El que si aconseguirem que baixi el deute del pais i el individual, pero ens empobrirem i costara molt exportar perque no hi ha innovacio ni bona productivitat. En aquets moments, caiguda Portugal en mans dels mercats borsaris i financers, som la seguent peça del domino. No s'hauria de seguir insuflant diner a les entitats bancaries que ho han fet malament i si han de tancar que tanquin. Com l'administracio dels EEUU.

100 dies

Els 100 primers dies d'una cosa serveixen per valorar, son com els tres mesos de prova d'una feina. D'altres activitats requereixen mes temps o fins i tot menys. Del govern de Mas diriem l'eleccio de la consellera de justicia, el Duran mantingut, sense departament d'universitats i mes cares, escoles que segreguen per sexe, el CEO a presidencia, suprimit el programa de violencia de genere, aconsellen mutues privades, reducio personal eventual, creacio consells assesors, fora les vegueries, canvis al cas Palau, reducio previssio de mossos, dubtes sobre el 10 A, fora el codi etic de policia, perdem Yamaha, no poden pagar nomines, reunio inuti l amb zp, renuncia a seleccions nacionals, retall embaixades i organismes foranis, caça de porcs amb fletxes, el lio dels 80 km/h., retallada general del 10%, paralisis llei de la independencia, congela informatitzacio de les aules, ningu vol ser secretari se seguretat, exteriors es d'Unio, pacte amb PP per presupostos, concerts a sanitat i ensenyament, curriculums inflats, no obligatori el catala per immigrants, Pujol independentista, fustrada cimera anticrisi, uniformes a l'escola, fora impost de succesions, fluixa resposta de tv3 a Valencia, i eliminat el memorial de les victimes republicanes. Aquesta Catalunya voliem?....

el mapa mundi

Es convertir la terra en plana. oberta per la mitat, De petit al cole, totes les aules en tenien un penjat a la paret que t'invitava a sommiar i a viure aventures en paisatges llunyans. Els mes rics tenien una bola del mon de guix a casa, per explorar i posar noms a ciutats i paisos que avui han canviat mil vegades i son a 12 hores d'avió. Era com tenir un internet mental. Si avui haguessim de buscar paissos ho fariem amb els EEUU, on Obama discuteix els pressupostos per facebook, al Japo i la seva radioactivitat. o els fills de Libia que ja estan train al pare dictador. Buscariem Guantanamo, preso militar, la Costa d'Ivori que ataquen el francesos, l'onada de manifestacions a Iemen, l'avio estavellat a Kinshasa, el Congo, aniriem a veure el judici al president italia a Mila, per acabar a Atenes en un congres sindical mundial. Manifestacio per la igualtat a Bangla Desh i arriba a BCN la World race amb 93 dies i dues hores. Hi trobarem el bullir del dret a decidir, en Jordi Pujol atiant el SI i tot l'aire percep el Sant Jordi on hi haura el llibre Historia d'un estat clandesti de Jan Karski. Acaben de pasar uns nens de la guarderia de Bigues de la teva edad. Han dit coses a l'Ares i que la piscina era petita. D'alguna manera ens han posat al mon, el nostre, ara boturut.

desconcert

Es el primer dia sense ella. L'Ares i jo perduts en la recerca de noves rutines. Mires el mobil, el xat, el mail, la tele, aquells mateixos llocs on tantes vegades l'havies imaginat i res es el mateix. T'interesa poc la programacio habitual i penses molt en la soledad de les persones. La conversa amb el Raul, reflecteix la lluentor de l'aigua de la piscina, potser ja buida per sempre. I al quiosc, intentan explicar el teu mal moment a l'amiga a qui el desti et posa pel davant. La visita al taller del Lambert, optimista, fa creure que la mecanica de l'amor tambe te solucio. Diu que si posa un liquid de color per veure si hi han fugues. Dines sense ganes i sense sentir aquell "hoooooolaaaaae" de benvinguda dels dies en que tot sembla anar be i tu tu creies. La tristessa que no el somni et venç i reps una trucada per mirar, fet impossible ja, d'unir el SI amb ERC del poble. Mini reunio que trenca la conversa mes intima de intentar veure una possibilitat, d'esbrinar que ha passat. Sembla que el problema d'ara es que hi han massa profesores i manquen homes en la formacio i educacio. Jo nomes vaig tenir tios i mira com soc de mal educat i masclista per lo vist. Una mala persona com em deien, no pot tenir records i sentiments tan bons. Com el gos del Japo que despres de 3 setmanes dalt d'un teulat ha tornat a trovar a la seva mestresa. Quina sort!.

primaries

Un altre dia estrany. L'endema de que zp anunci que plega, quan comencen les primaries per succeir lo, dino amb les persones que mes estimo ara mateix. El Blai, la Gala, el Kevin i la Rosa. Nomes faltaves tu, Salvany-Jaworski i el pare. Enesima celebracio del cumple mes trist i complicat que potser he tingut. Sense una casa on oferir un vas d'aigua als amics, sense poder contemplar les tombarelles del Ares, sense poder explaiar la mirada mes enlla del plat de cargols, rebo els darrers regals amb el maleter ple de txocolates. El millor d'ells, els somriures forçats i els ulls tristos de la Rosa, fidel als seus plantejaments de vida. Nomes han faltan els seus petons i abraçades, al costat del cotxe malmes, sota una magnifica olivera, perque tot fos com abans. Despres el cd de la Silvie Vartan que te 66 tacos, soleil bleu."Al ritmo de la lluvia yo le pregunte, si ibas a volver alguna vez, y el ritmo de la lluvia me contesto..." I des de ahir a 8 punts saps?. I s'obre un proces de primaries. Un altre cop la vida et deixa sol perque escolleixis com vols ser. O com pots. Sembla que aixo es aixi desde fa 570 milions d'anys. Encara ara m'arriben felicitacions de la que tenia que ser la dolça festa de la txocolata. Que amarg es aquest canto de la vida...

sentiment

Ben diferent ha estat avui la trobada amb uns bons amics que es casen diumenge vinent, 10 d'abril, el mateix dia que els besavis Joan i Montse. A la Rosa li ha vingut de gust anar hi. 10 persones, la filla i el promes, nosaltres, uns amics de Peru i uns de BCN. Aquests darrers s'acabaven de coneixer en el viatge en cotxe i feien un tandem especial. Es notava l'apreci i l'admiracio per la Ceclia i el Shai. L'augment o disminucio d'aquestes coses es sempre per setiment. No hi havien altres interesos,-com ahir-, i per ajudar, nomes perque son amics, anirien a l'infern. Quan els sentiments es contrasten, es fan escala de valors i a les hores es dificil mantenir ne la puressa del cor i començen a passsar pel cap. Aquell o aquella per qui faries qualsevol cosa comença a matissar el sentiment amb la seva rao i sap millor el que vol que el que pensa. Per aixo diuen que hi han raons que el cervell no enten. I aixo es l'amor. Quan les raons et fan trencar un sentiment profund estas trist i no content. Les raons son socials i el cor no sap esperar, vol menjar calent. I l'únic que esperes quan esperes un cor que t'estimi com al prinicpi, es que no tingui rao. M'agradaira fondre la meva tristessa a La posada del Canchero, a la selva amazonica d'Iquitos, Peru, de l'amic Enrique que hem conegut avui. On el sentiment fos el mes lluny possible de la rao. Un lloc per esperar el perdo de l'estimada...

62

Ahir l'avi va fer anys. Un dia feliç i molt trist que et vull explicar. Llevar se d'hora, com darrerament perque la Rosa tenia feina. Em va convidar ha anar a buscar la flor al mercat i a mi em feia il.lusio estar 2 o 3 hores a casa amb les meves coses, roba i demes. Varem dinar bufant l'espelma i brindant amb cava. Pero al vespre hi havia el sopaicine del forum. La Rosa em va preparar un sopar sorpresa  ca l'Arcis on es van afegir alguns amics i algun personatge incomode. Perque no tothom hi va amb la mateixa intencio de fer costat al del homenatge, sino per altres motius. Molts regals, tot coses de txocolata i unes cartes. El rellotge del Criville es va parar a les 22.15' i amb la xirinola es va fer tard. Mentre pagava, uns senyors em van telefonar dient que esperaven a la porta del cinema. Vaig demanar que acabessin de pagar i vaig dir a la Rosa que ja vindrien. No em vaig despedir adecuadament i vaig agrair poc l'esforç i els regals. L'avi i tambe la Rosa estan en aquests moment sota unes fortes pressions molt especials. Sense cap mes explicacio la Rosa s'en va anar a casa aixi com tots els socis. El personatge incomode, per mi ja culpable de tot el que ha passat se'l hi va oferir per portar la  a casa i no al cine com haviem quedat. I a les hores, com he vist en el nuvol, escrit per la mateixa Rosa,, va venir l'"apretada", el fem un cafe que li diuen al forn. Aixo al pis de Sant Feliu. Tant es aixi que la Rosa escriu que lo del cafe li direm al Joan, pero lo de l'apretada no. Mentres jo tragantme el Matteau i el Lemmon uqe no oblidare mai per que presentia el que. Aixi acabava la meva festa"sorpresa". Vaig arribar a casa molt enfadat i em vaig tornar a equivocar. Vaig escriure en aquell moment aixo perque davant l'actitud de la Rosa de negar ho tot, com sempre ha fet per protegir als seus amics, vaig donar una cop de puny a la taula o la pared. Pero la veritat es que no m'equivocaba tant. A la que jo em separava un metro l'altre ja li havia montat una festa i sortida de nit.Tan es aixi que en un altre escrit la Rosa mateixa deia que li havia parat els peus i posat al seu lloc.Es el que ajuda als trasllats, que et mira per sota el nas, que sempre li te una habitacio preparada per si vol marxar i que l'acompanaya als supers i economats, esmorça cada mati i em diu que van a veure una amiga que jo no puc anar a veure i que m'el porta, per que esta cansada a l'a UCI, amb jo pixat i cagat fins dalt i jo amb un peu a l'altre banda. Ell mateix un dia al parking em va dir que jo al hospital l'havia volgut matar. Aixo si, jo no puc parlar res d'ell amb la seva novia la pobre Lourdes que no s'entera. Fins el dia que a mig sopar, com feien sempre, van sortir a fumar els dos, sempe l'un despres del 'altre, i la Lourdes i jo clavats a la taula. Quan la Rosa va tornar li vaig preguntar que  era allo tant urgent que no es podia esperar a acabar de sopar. "El resultat dels analisis de la seva prostata".Canguros i d'altres serveis, sempre d'amagat, aixo si sense que pases res i crec a la Rosa, el que venia al cineclub per reventarlo i veure que trovaba va aconseguir la ultima que he sapigut. Jo portava les cotxes al ITV. Fins que vaig veure que era mes practic que els portes el Lambert, el nostre mecanic perque els coneixen i sempre li pasen. Doncs aquest dia, just abans de marxar encara em diu. No puc portar el cotxe al 'ITV perque el mecanic s'ha trencat el peu. El Lambert s'ha trencat el peu? . No l'innombrable, que necesitava 40 euros i jo els hi donava a canvi de que portes el cotxe a la revisio. No et sembla que si un amic necesita 50 euros els hi deixes i ja esta sense montar tanta comedia. Hi han mes coses pero potser aquest no es el lloc. Pero tenia que escriure en algun lloc perque quedi.  Et prometo que es un dels pocs blogs que t'escric plorant.