barracons

Son el lloc on estudien els nens als que encara no s'els hi pogut acabar l'escola. Son moduls prefabricats que motes vegades romanen molt de temps. Pero a mi no em sembla malament. Tambe fa basarda veure aquests grans edificis, amb estances enormes buides moltes hores, amb uns pasadissos immensos gastan energia. Actualment a Catalunya ni han mes de 1000. Si s'elimines la calor i el fred, si fossin aïllats sense soroll i n'hi hagues algun que fos espai comu, s'hi podria adaptar el projecte educatiu i estalviar el milio d'euros que ve a costar una instal.lacio d'aquest tipus en pedra. No em crec que una familia marxi d'un poble perque el nen va a un barraco si aquests estigues en condicions. Com a molt un noi esta 7 anys en un centre escolar i n'hi alguns d'abandonats o mig per manca d'estudiants. A mes, al ser sempre d'una sola planta, els nois al sortir de classe es troben amb tothom de seguida, i aixo es una font de relacio social molt important. S'haurien de fer respectar. Diuen que els nens els malmeten i es veritat. Perque no s'els explica amb claredad que no son provisionals i menys per ells. I al final de la vida poden fer d'escola en un altre lloc. Sempre tenen lavabo, sala complementaria, despaitx i fins i tot biblioteca de vegades.

pepino

De fet el pepino o canyardo es la cogombre. Pero s'anomena d'aquesta manera per exemple als tres gols d'ahir de Pedro, Messi i Villa, que com sabras el Barça va guanyar la Champions. Pero avui la imatge es un altre. Milions de quilos de cogombres, s'han destruit per una mala informacio alemanya sobre un bacteri, descobert tambe per un alemany que et pot fer mal de panxa i matarte, especialment als nens i vells. Tantes tones de menajr les llençen als abocadors, no perque no es puguin menjar, que si els rentes o bulls com sempre s'ha de fer. pots, sino perque ja no els vendran. Aixo pasa sempre que hi ha un excedent per el motiu que sigui. I es una pena quan cada dia moren centenars de milers de persones de fam, segons la OMS. El germen es questio es pot agafar a la pell, millor pelar los sempre, per l'aigua de rec, pel fems mal tractac d'abonament o per una manipulacio indeguda en el transport. Ens hem tornat molt primmirats. De petit a l'hort de l'avi Jaume tambe hi devia haver hi EHEC o no pero no ens preocupava gens i ben macos que varem creixer. Avui les autoritats ja han desmentit l'alarma d'epidemia. De fet tots els infectats o morts, uns 20, venien d'Alemanya. El dissabte, al mercadillo, ningu va comprar cogombres, ni pepinus...de proximitat.

el judici

Judici es una paraula que deu voler dir moltes coses menys treure'n l'aigua clara. Aquests dies, coincidint amb el nostre s'acabat els dels Tous, una poderosa familia de joiers catalans. El seu gendre. davant dels avisos d'un guarda de seguretat sense gaires llums tampoc, de la urbanitzacio, va anar amb el 4x4 i va matar a un romanes que esperava amb un altre en un cotxe ple de destrals i estris estranys. Son hores on hom ha d'estar a cassa amb la familia preparant la feina de dema si n'hi ha. Com mes cameres i testimonis hi ha pitjor. Que si portava hermilla antibalas o no, que si tenies responsabilitat o no, advocats amunt i avall, l'homicida que no seu a la banqueta sino amb els defensors, el jurat popular que costa un munt d'escollir, de tot fa 4 anys, la dona del mort ja ha cobrat 300 mils euros per si de cas, l'altre va fotre el camp de la pressso i no ha tornat mai mes ni s'en sap res, sembla que eren perillosos, que si va ser un error, que si la pistola, etc. Jo ho veig molt sencill. Crec que es defensa propia, mala i poruga defensa, pero defensa. repeteixo el millor es hom s'hagues estat a casa seva. Ens haguessim estalviat ,tanta mentida, tanta prepotencia,tanta falsa inocencia i miseria humana. I les dretes xenofobes, pujant, que vols...

antifrau

Fa mes de 4 anys es va proposar la creacio d'una oficina, dirigida per un fiscal impolut, que vigiles els poders publics i els seus representants, que son casualment els mateixos que l'han de tirar endevant. Aquesta oficina, una mena de Elliot Ness per lluitar contra la corrupcio, te que vetllar per la integritat, honestedat, probitat, transparencia, legalitat i neutralitat, imparcialitat i objectivitat de les institucions que ens dirigeixen. Quan finalment en van nomenar un director, aquest va morir el gener en un aeroport i fins ara, incomprensiblement, no s'en ha anomenat cap mes. Decebent per tant un cop mes, la confiança depositada en l'administracio publica. Sembla que en aquests moments hi han 80 casos per atendre i 50 denuncies que encara no s'han començat a investigar. Segur que en algun hi ha una bossa dediners d'aquests que tan diuen que els hi falten i per aixo fan les retallades. Al menys podrien anomenar un provisonalment per anar fent la feina fins que es possin d'acord definitvament. Avui els mossos ha netejant d'ensers d'acampats la plaça Catalunya perque dema estigui neta per si guanya el barça. Un caxondo ha dit que si ja havien acabat la feina, si podien passar per casa seva. Ens ho agafem com podem....

l'abstencio

El 50% del poble i en general no ha votat en aquestes eleccionss municipals. Som quasi 2000 vots que podrien capgirar el resultat. Podien dir la seva hi han desaprofitat l'oportunitat. I es queixeran igual quan el cotxe s'esbotzi al seu carrer mal asfaltat, o el nen s'enrrampi amb una farola mal tancada. S'han exclos de decidir si es mes important ampliar la biblioteca o els serveis ambulatoris, entenen que a mes les dues coses mouen l'economia i mes en un poble petit. I a sobre entre els que ho han fet hi han els graciosos de vots nul i blancs a prop de 300. Noms taxats, escuts del barça, paraulotes d'insult i indignacio. I que?, amb aixo afronen els seus problemes i els de tots. Han abandonat potser l'unic dret que els hi quedava el de decidir i exigir unes forçes politiques mes compromeses i eficaçes. Sense tenir cap altre solucio els ha portat a no fer servir els seu dret, llargament anhelat al mon occidental. I ara que el poden exercir el desprecien. I sense entendre la crisi, seguiran protestant per la manca de guarderies, la qualitat del menjador del noi, que si no es equillibrat i com va de just el transport public. Mal servei heu fet a la democracia, aquesta si real perque es l'unica que es. I mentrestant ha seguir mirant telecinco...

el pacte

Ara es temps de pactes es veu. Començen els dels partits a les alcaldies despres de les eleccions. Molts seran injustos i d'altres contranatura. Pero son necesaris per la raça humana per prerservar ne la seva substencia. Ni han de silencio i ocnfusio com el dels assessinats del Kennedy i el dels Salvador Allende (Xile), segurament els que m'han impressionat mes. Com si fos ara recordo a mig mati, de viatge de nuvis en una platja del hotel d'Ibiza, la radio anunciava el "suicidi", del president, que despres de fer sortir als seus, i començar el bombardeig del palau presidencial, el varen trovar mort amb un fusell AK 47 a la ma, pero amb dos bales diferents. Ara, 40 anys depres 8 experts li faran tot tipus de proves de balistica per treure'n finalment l'entrellat. Pero hi han avui altres pactes. El del Blai amb la sort al sortir be d'un cop amb la moto, el de la Gala amb el descans per protegir el teu cosinet/a, el del Kevin amb el carnet de conduir i el de la Rosa, valenta que es, amb una feina durissima que li ha sortit. Davant d'axo, que importa que a Badalona, poble dels teus besavis materns i mani un fatxenda, o que a Tarragona, els que mes ho demanaven, no respectin ara la llista mes votada. Ah, i el Madrid ha tornat a pactar amb l'innombrable.

l'estatua

Les estatues, si tenen sort, es mouen de lloc. I aixi un pot saber d'aquina mena de pais be. Ara sabem qeu n'hi ha una, la dels Voluntaris Catalans de 1914, que restaurada ha tornat al seu lloc original, al costat del llac del parc de la Ciutadella, restaurada, despres d'haver estat 57 censurada a la plaça d'armes. Es en bronze, d'en Josep Clara, i s'ha pogut restaurar gracies a dues copies en guix que hi havia al Museu d'Olot. Es un home despullat, amb els braços alçats i que porta a la ma dreeta un llarg punyal. Mutilada diferentes vegades, el dictador li va fer posar una fulla de parra tapant el discret penis, que ara, finalment s'ha pogut treure. Durant molt de temps ha estat en conflicte amb els animals del zoo i la seva expansio, el que dificultava la oportunitat de poder la visitar i fer li homenatges. Es un monument en record dels 14000 catalans que van anar a lluitar a Fança a la Segona Guerra Mundial i varen morir. Va rebre l'encarrec en un acte honorific a Georges Clemenceau, quan va acompanyar l'alcalde de Barcelona Manuel Moralaes el 1918. Va presentar una primera versio a les Tulleries el 1924 i va guanyar un premi a les arts decoratives de Paris. Es va inaugurar el 14 de juliol del 36 i va costar 60000 pesetes tot plegat. 4 dies despres , la guerra civil.

Indignarse

Es inevitable parlar d'eleccions encara. Pero m'acabo d'empipar força. Al programa Divendres, a la tertulia de tarda, treien la llista dels regidors. I els imbecils, perque no pot ser un error, treuen els 7 regidors de C's i no els 48 de SI amb mes de 50000 vots. Deia el meu amic Josep Maria Ureta, l'ultim amic casat que va venir a sopar a AIguafreda, que hi han errors estructurals, com pensar que els baixos dels edificis han d e ser botigues, quan ja hom compra per internet. Hi ha un pensament generaltzat de que la crisi es com el pendol i tot tornara a ser com abans. I no. Perque el pendol es el e Leon Foucaullt uqe mai trona al seu lloc perque gira. I aixi deicaran d'haver hi limitacions d'horaris comerciala, la gent estalviara molt mes, i els gran centres comercials aborregats, La Roca o Les Arenas, seran declarats d'interes turistic. De fet cada ciutat o poble, per la seva forma, ubicacio o costums, tindria que decidir quins horaris comercials fan. Per exemple, si no es per seguretat, que les benzineres tanquin a les 22 h. La directiva europea mana a mes que qui vulgui limitar el comerç en algun aspcte, ha de tenir raons de pes. El mercat boig de l'altre dia , tot a un euro, i no es va vendre res. Pastissos, lp's vells, una bombeta, i alguna brusa esgarrinxada.

pobres

Avui es jornada de reflexio. El tema es interesant amb les concetracio de DRY, democracia real ya, que s'estan produit a es principals places del pais. La veritat es m'empipa que la premsa internacional ens compari amb Tahdir, El Cairo. Nosaltes, l'Ateneu Solidari, estem fent el Mercat Boig, on hom porta coses es venen a a1 euro per ajudar als que ho necessiten. L'any pasat no varem fer res i aquest... Tot el que sobri s'envia a unes families monoparentals de l'argentina. Val mes enviar ho que el cost real. Pero es la gent que no es pobre, esta aprenen que no necesita res que no sigui basic, Ni tans cotxes, ni tan de res. Un de cada 4 nenes es pobre i augmentara perque el 66% de les families que tenen un adult estranger o la cap es una dona, tenen mes possibilitats d'empobrir se i sense oportunitat per els pares a vostra generacio ho pagara, no se si al teu magnific pais tambe. Estem parlan de nens que no poden fer tots els apats, i menys equilibrat, qeu no tenen lleure ni activitats extraescolars. A mes estan desatesos al sortir de l'escola, pasen hores sols i no els ajuden alsa deures. Nomes un 20% tenen calefaccio i menys de la meitat ordinador. Amuntegats en menys de 15 m2, generen un munt de maltractament psicologic.

Irlanda

En un moment en que esta siguen rescatada economicament per la CEE, la visita la teva reina, uqe era la seva, 100 anys despres de la darrera visita de Jordi V. De 1919 al 21 va haver hi la guerra uqe proclama la indpendencia del sud el 1948. El 69, els britanics ocupen el nord i el 72 moren 14 catolics al dumenge sagnant. El 79, l'IRA mata lord Mounhbatten i ja no es fins el 94 que s'inica el proces de pau, amb eleccion i que culmina amb l'atemptat d'Omagh. El 2002 es suspen l'autonomia per espiontge del Sinn Fein i a partir del 2007, Gerry Adams i Ian Pesley comparteixne el poder amb una presidenta, Mary McAleese que avui ha rebut la reina Elizabet II, que estava nomes a una hora d'avio, amb l'arrest de 20 persones que protestaven contra la visita. No se si l'erudit bibliofil, Jordi LLovet, en el seu magnific llibre, Adeu a la UNiversitat, parla d'aixo, Nomes diu que es fidel a Flaubert, Stendhal i Moliere, que llegeix moltissim ara que ha perdut molta oida, que te 30000 llibres, molts de no llegits i pocs discs perque ja no els sent be. I diu uqe la universitat te uqe ser de lletres i pensament, uqe les tecniques i ciencies venen despres. Un professor d'aquells que com deia el Ramon Barnils, no sap el nom de tots els seus alumnes, pero tothom sap el seu.

les marques

Tinc un amic, el lluis Morillas, que com ell diu, no dibuixa marques, sino que les pensa. I ho fa molt be. Com li diuen en una entrevista recent es un jardiner de marques, segurmaent influits per les flors virtuals que omplen els vitralls i prtes de la seva magnifica seu a BCN. Amb quasi 40 anys dedeicacio, va apendre l'ofici del seu pare, especialitzat en productes farmaceutics. Remena cada any aprop de 140 marques i els eu millor acitu diu que es el seu equip de quasi 50 persones. De fet esta en la linea poc agressiva de que no cal remenar molt el logo. "nomes que es recordi te que identificar el comportament associat del producte". Per aixo esta convençut de que la marca ha de ser la de sempre, amb un faactor huma i un altre de d'emocional, com un cervell, el que diuen el theel, think/feel. I mes ara que tenen l'extensio de les xarxes socials. N'ha creat de noves com Unnim, pero n'ha replantejat d'altres com Malavella, Lays, Ortiz o Osborne ja sense el brau. El cert es que la marca es una cosa viva i s'ha de cuidar. De fet els cuida tan com propia empresa, invertin i projectan talent i millores e el branding. I per deconectar, unes matutano, una schweppes i anar a fer un vol no precisament amb Spanair.

l'hospital

Els hospitals son llocs freds i i tristois. Hi ha un corrent tan de pallassos com de sanitaris, que volen portar una mica d'alegria a tanta gent, sobretot nens, uqe s'hi han de passar molts i molts dies segons les enfermetats. Avui en un reportatge de sant joan dedeu, un noi, operat mil vegades explicava el seu sentiment al respecte. El primer que demanava es que les parets no fossin blanques sino amb dibuixos bonics i colors alegres. Deia el pobre que ja sabia que el blanc era relaxant pero que ja en tenia prou. Tambe demanava una zona d'esbarjo per mes grans, amb joguines tipus 2.0, mes que pilotes i cubs de guarderia, que tambe. I finalment demanava lloc d'acollida i estança dels pares, per estar comodes tambe en les llagues hores de companyia del fill malalt. Deia que el pitjor de l'enfermetat era, al llevarse al mati, veure's rodeixat de lliteres, llançols blancs i tubs i cables. Que n'era tan d'important veure el primer tot un pare, un avi o un germa que li digues bon dia. En acabat, creient que amb la seva intervencio havia fet quelcom per aconseguir ho, s'en anava escales avall caminant amb totes les seves limitacions, amb la fe d'aquelles persones alegres que no tenen res a perdre. I nosaltres, tan miserables com som.

el terratremol

Estem tan acostumats a veure per la tele els dels altres paissos, que sembla que a nosaltres no ens pugui tocar. El sud i el llevant espanyols son historicament les zones mes castigades. I tambe on sembla que les construccions son mes febles i mal preparades. Ara ha tocat a Llorca, un sisme de 5,2 graus, amb 10 persones mortes, un nado i una embarassada i mes de 10000 desallotjats. I practicament totes les seves esglesies, barroques en diuen, s'han esquinçat amb els campanars cap per avall. Es recorden el de 1884 amb 839 morts i el de 1956 amb 12 a Granada. Ja el 69 a Huelva i el 2003 a Alacant. El mes curios es que el campament que ha instal.lat l'exercit a Llorca, es tan precari com tot lo espanyol. De fet ha quedat petit i si veiesis el personal que encara hi acudeix, quasi ningu es d'aqui. Els de la ciutat ja s'han ubicat en cases de familiars i amics o fins i tot segones residencies al camp. Les cues per sostre i menjar son de gent inmigrant dels voltants que no en tenien i ara veuen l'oportunitat de trovar ne. Fins i tot els hi han de fer un carnet per identificarse. Mentre tant, la poblacio autoctona, mira si la seva casa te un punt verd per tornar hi, i la majoria, sense assegurança, fan cua a l'ajuntament per mirar de trobar feina. Dessolador.

la campanya

Estem en plena campanya de les municipals. Aquells moments en que tothom promet coses que creu, no se sincerament, podra complir. Els candidats de les llistes, encara tencades, procuren anar a molts, llocs, fer molts actes, fer se veure i si pot ser sortir per la tele. Es va als mercats, als casals d'avis, als col.legis, als punts mes allunyats del municipi, museus o runes i fonts. Un circ on es reparteixen faroles i parets per les pancartes. Per cert el nostre cap de llista, el Toni Ruiz ha caigut de l'escala quan ni quedaven poques per penjar is'ha trencat el canell. Menys mal que treballa a l'hospital de Mollet i el curaran be. Despres, dinars per 800, que no hi va ningu i s'ho pagan ells, botifarrades, mongetes i pressa a l'hora de marxar que hom a mes vida privada. D'aqui a una estona hi ha un "tinc una pregunta per voste..."als alcaldables que proposa el col.lectiu de joves de Bigues, JB. No se si s'acabara amb un cant unitari on brolli per fi l'emocio de la llibertat pel pais. No crec tampoc. T'ho explicare. Pocs candidats joves de veritat i la il.lusio del pica pica es confon amb les comunions de maig. Tot plegat sembla que hi haura que crear el defensor del votan per evitar els enganys dels politics. el mon al reves...

la guerra

Espero que quan tu siguis gran, que ja ho ets, no n'hi hagin de guerres. Ens en queda una pero rara, amb moltes nacions implicades que utilitzen un desert per anar fent explotar material belic a punt de caducar, tot i que de vegades toquen a un nen o una avia. Es l'Afganistan, una terra erma i sense gaire petroli en mig de tot, l'ocupacio de la qual no te cap sentit. Tot lo altre son revoltes i represions en clau interna.Siria en aquests moments es quasi com Libia, el dictador a decidit morir matant per no marxar despres de mes de 40 anys de dictadura, i aixo si que preocupa a la gent, no si s'han pelat un o altre terroriste. I veurem com s'en acaben sortin Tunisia y Egipte que en principi semblaven revoltes mes pacifiques. Tambe es confusa la situacio a Pakistan. Ara sembla que l'innombrable ja no els era util i van decidir lliurar lo als americans perque en fessin el que volguessin.I s'ha detenir en compte l'enorme poder a la zona d'Israel, que domina d'alguna manera Egipte i para els peus als EUA. I ara queden per moure fitxe Algeria i Iemen.Tot plegat geopolitica del proxim Orient. Tan proxim que per aixo es perillos. Em recorda a vegades com quan amb el pare i el Blai jugavem a l'Stratego...

Truita de pages

Sortosament aqui al poble,, tot arribara, no hi ha encara aquesta formulacio de la cuina de fusio, vol dir emprar productes catalans amb formules viatgeres xineses, coreanes o vietnamites. Encara podem trobar, les botifarres, sobre tot les de la penya blaugrana i les del constitucional, la sobressada mallorquina i els llardons del Salgot o del Presseguer, igual de bons i a meitat de preu. Pero va ser el divendres que vaig menjar la truita de pages. Rodona, gruixuda, amb talls de botifarra negre, que casi parlava, just al punt de la cruessa, allo del ou que no regalima, les patates consistents i fregides previament i la ceba melosa, de sabor pages. Historia culinaria ja del segle XXI que s'esmuny de la closca esquerdada de l'ou de qualitat, de gallina que menja al camp, amb una clara densa i un rovell turgent. Sembla que els Origens son al Bergueda, on la familia Rovira rellegeix els escrits antics. Ara tenen una Michelin a Els Casals, on varem dinar plegats el dia que ens va reunir la Meritxell, poc despres d'escampar les cendres de l'avi Joan, el dia del increible inici de discurs de la Gianna. I es recupera tambe la tradicio de posar la fusta d'embutits a la taula, abans de començar l'apat. Aixo si, tot km. 0, que hi ha prou bestia i tradicio entre aquestes montanyes.

alcaldes

Saps que l'avi es presenta a les municipals del poble el numero 6 de la llista del SI. Li he enviat al pare el programa. I com hauria de ser un alcalde o regidor d'ajuntament, doncs aixi: Eficaç i auster. No hi ha diners, hi ha crisi i no som ara mateix un pais ric. Ho haura d'explicar be als viletans. S'hauran de mancomunar serveis. No tothom pot tenir un campanar, un poligon industrial ni un poliesportiu.El totxo s'ha acabat. El futur de l'habitatge ha de ser sostenible. Contra la corrupcio, transparencia amb auditories escrupuloses. Han de sumar els esforços dels nostres 900 i escaig municipis per resoldre el deficit del financement local. Han d'afavorir la cultura del dialeg entre totes les forces politiques que composin el consistori. L'ajuntament hauria de ser la veritable escola de la democracia, la casa de la vila, escoltant tambe a aquells que no han votat. Estan al servei de la gent no del partit. I sobre mirar a Europa, a aquells paissos de gran tradicio democratica que s'administren la mar de be tot i les actuals dificultats. Fer tot el possible per el cancer social de l'atur i el comerç que tanca i que pot paralitzar el poble. I si potser, caminar cap la independencia amb ambicio, fermesa i intel.ligencia.

ordinador

Aquest mon es fantastic. Vaig a recuperar els dies que no t'he escrit.Tinc l'ordi espatllat i escric amb un de molt vell el pobre. Acabo de saber que un senyor canadenc, amb un programa rastrejador, ha trobat el seu ordinador robat en un bar de Brooklyn. i la xarxa Twitter s'ha ofert a anar li a buscar. Aixo es solidaritat. L'avi tambe s'esta rastrejant a si mateix. I ara estic en una mena de forat negre i per aixo les coses que t'explicare d'aquests dies no son gaire interessants. Sapigues que el teu cosi/na esta be i que la cama del Blai no s'ha d'operar. Del judici no t'en parlare encara. Pel que fa nostre mon petit, he entrenat al meu amic Jordi per un campionat que tenia el dissabte de domino, curiosament un Barça espanyol, i va guanyar en nom dels clers i li van regalar un ganivet de pa amb l'escut. No se si aquests regals porten mala estrugança. Tambe li han regalat una taula de ping pong i l'esta muntant. Igual la setmana vinenet si no plou fem unes partidetes si no queiem i el Dran, un llop alemany molt nerviios que te, ens deixa. Pensa que un futbolin de disseny d'aprop de 100 kilos a Vinçon, pot costar 3810 euros. Te la curiositat que els jugadors son monges, capellans, polis, nuvies, mafiosos, metges, gais, princeses, si mes no curios.

Wembley

Es el nou estadi de Londres, on el 92, el Barça de Koeman va guanyar la primera copa d'Europa. Alla estarem, el Blai segurament hi anira i tu tindras noticies doncs em sembla que encara hi tens familia. Solucionada aquesta feixuga i desagradable eliminatoria, el fet esportiu comparteix portades amb l'eliminacio fisica del darrer king kong del terrorisme. Devant dels fets, sempre per demostrar quan son crims d'estat (Allende, Kennedy,...) que poden pasar segles sense saber ne la veritat, en comptes de endreçar les relacions amb els paisos arabs, tancar Guantanamo, etc, encara sorgeixen mes dubtes terbols i aprofitaments partidistes. L'assessinat aquest cop ha estat vestit d'accio de l'exercit regular els EEUU(SEAL). En la guerra com en alguns estats, la pena de mort es crua pero permesa. Hi ha qui pensa que el crim ajudara a la pau i la seguretat al mon, pero molt a llarg plaç, perque s'esperan reaccions on aquest terrorisme ha fet i fa mes mal que son els mateixos paissos islamics. I ha qui pensa que era un soldat de la guerra santa. Hi ha qui s'apunta a la teoria de la conspiracio com el 11 M a Madrid. Hi hauran represalies. Hi amb el pobre Barça, tot i el reconeixement mundial tambe. Que l'esperit de Wembley ens ampari.

Solitud

M'agradaria parlar del partit sense fer ho i abans. Em va dir el pare que ja has anat a l'escola i que t'havia agradat tant, Que ets molt independent van ser les seves paraules. La solitud sol ser una buidor interior propiciada per la creença de la manca de relacions socials. Ni ha una triada voluntariament en moments necesaris per la persona i sempre es subjectiva. Sempre es diu que pots estar sol enmig del camp del Barça. Ajudar i no oblidar mai als altres es la manera de no estar hi mai. Per guanyar avui, s'ha d'estar concentrat. Que la herba no impideixi veure la bruticia que han escampat. Es guanyi ho perdi s'haura defensat el millor futbol enfront la crispacio. El cami de Wembley pasa pel cap fred als despatxos i al camp. Al ser joves, pero experimentats els sera dificil no caure en la provocacio. Res es facil i per aixo patirem fins el final, per aixo es, hi sovint ho oblidem tambe un esport. I la pilota de vegades cau on cau, per molta tecnica, calitat en diuen, que tinguis al peu. S'ha d'aguantar 90 minuts per posar fi, limit, a la indecencia i el clima antiesportiu. Ningu estara sol per veure com s'estabella el ridicul. Ah! i els jugadors culers a terra, no miren entre els dits quan es tapen la cara si l'arbitre ja ha ensenyat la vermella per aixecar se, sino que no vingui altre cop la bestia parda i els acabi de xafar el cap.

Sabato

Avui han mort assessinats un famos terrorista i el fill d'un dictador que no cito per no embrutar el blog. Pero a mi m'interesa mes la desaparicio amb 99 anys de Ernesto Sabato, últim gran resisten despres de Saramago i del que trovaras per casa El tunel. En una fosca casa amb gran biblioteca i llar de foc rebia a la gent jove. Escribia amb maquina electrica i les seves memories son Antes del fin, on deia que "he sigut sempre un solitarai al servei dels que pateixen la historia", encara que el llibre que el va marcar mes va ser el seu informe sobre la desaparicio de persones de la dictadura argentina. Estudiant de Fisica, va pintar i exposar obres seves al centre Pompidou de Paris. Nominat al Nobel no el va guanyar mai i era ideologicament a les antipodes de Borges. Feia 30 anys que vivia amb Elvira Gonzalez i pensaba, com deia tambe a Apologias y Rechazos, "que el mon esta greument malalt d'incredulitat i de ferotges dogmatismes". Deia que a l'Argentina hi havia mes pesimistes que enlloc i que a ell l'humor li havia salvat la vida. I admirava al General San Martin que va aconseguir la Independencia d'Espanya. Bebia cafe i menjaba empanades. Buscava en l'ordre platonic, el que no trobava dins seu. Potser ara l'ha trobat.

hairspray

La laca. Avui hem anat quasi tota la familia a veure l'obra de teatre musical que prepara el Kevin amb el seu grup de la Salle. Ha estat francament be. Amb ritme, bona musica i es veu que penquen hi ho fan de gust.Crec que ell ha estat content i satisfet. Hairspray 1988 es una comedia musical escrita y dirigida por John Waters .. Ambientada en 1962 en Baltimore, Maryland , la película gira al voltant de la autoproclamada "regordeta" adolescente Tracy Turnblad mientras persegueix l'estrellat com ballarina en un programa de televisió local i manifestacions contra la segregació racial, a La Salle, hispana .

El Hairspray del Kevin, ha estat un exit en les 5 representacons que n'han fet i ara esperem el dvd. El de veritat de 1990, va esdevenir un classic de culte.

En 2002, la película fou adaptada en un musical de Broadway que va guanyar 8 premis Tony , incloent Millor Musical en 2003- La película tambie ocupa el lloc número 444 en la revista Empire s 2008 de la lista de las 500 millors pel.lícules de tots els temps.Aprop de 60 personatges entre actors i tecnics han interpretat mes de 18 cançons entre les que hi havia posiblement

• "Limbo Rock" - Chubby Checker
• " Day-O "- Pia Zadora Esto nunca fue lanzado como un solo
• " Duque de Earl "- Gene Chandler
• "Train to Nowhere" - Los Campos
• "Dancin 'Parte" - Chubby Checker
• "The Fly" - Chubby Checker
• "El Pájaro" - Los Tonos Duo
• " Tiempo Pony "- Chubby Checker
• "Las escondidas" - Bunker Hill
• "El tiempo Puré de Papa" - Dee Dee Sharp
• "Gravy (para mi puré de papas)" - Dee Dee Sharp
• "Waddle, Waddle" - El Bracelettes
• "Do the New Continental" - El Dovells
• " You Don't Own Me "- Leslie Gore
• "La vida es demasiado corta" - El Lafayette.

la reina

Enmig d'un atur a Catalunya de 700000 parats i 5 milions a l'estat, va be de tant en quant una noticia rosa. Per cert que la nostre Rosa ha tornat de la capital molt be. Resulta ser que la que potser sera algun dia la teva reina, perque curiosament tu tens la d'Anglaterra, s'ha casat, es consorte amb l'hereu i princep Guillem. Ella ara sera la princesa Caterina, es diu Kate Middleton i ha estat 8 anys preparant se per l'esdeveniment. Els signes de modernitat i austeritat de la monarquia, els mes visibles han estat: El nuvi no s'ha posat anell, es veu que l'anglicanisme ho permet i hi han hagut "pocs" convidats. El que mes m'ha agradat a mi es que la parella ha marxat en una mena de Morris descapotable blau, conduint ell, i amb una matricula que era JU5T WED al darrera i una L amb cors devant. Una poca cinta amb els colors de la bandera lligaven uns globus i llaços que t'haguessin agradat. Llaços blancs i vermells i els globus eren com coixins amb les seves inicials C i W, com unes estrelles palatejades i uns de vermells que semblaven bombes. No portava cap flor. Una boda mes real que reial pero no tan maca com la de la Gala i el Blai. Haguessis tingut que veure la carona d'espant d'una petita dama d'honor, tapanse les orelles devant l'esclat d'alegria del poble quan es van fer el tradicional peto al balco. Un respir, mon.