poble

Veuràs que d'aqui pocs anys, alguns companys de classe per les vacances et diran que se'n van al poble a passar l'estiu. I ho diran amb il.lusio i tornaran amb noves vivències, els amics de sempre i les arrels mes fondes encara. Es tornar sempre d'alguna manera el poble on van néixer els pares. Pel Pau podria ser Aiguafreda.L'avi era de Sarria, que ara es barri de BCN.De petit, assentat a la cuina amb l'avia Montse i una tapadora a d'olla per volant, feia el camí, en taxi, que ara seria en contradirecccio, de Encarnació, Príncep D'Asturies, Via Augusta, Angli amunt, plaça Borràs i Sant Pere Claver fins arribar a casa els avis i passar hi tot el cap de setmana o tot l'esitu. Allà jugàvem amb la bici, els gossos, els boscos, la piscina, l'hort, llegíem i escoltàvem histories dels grans així com també celebrar les tradicions en la manera mes digne i senzilla possible. La versió urbanita dels nascuts a la ciutat es escapar se els caps de setmana a pobles que puguin admirar i fer seus durant unes hores.I carregues les piles per una temporada, recordant els seus silencis,  organitzacio ramadera, bestioles, àpats tradicionals, montanyes o llargues platges. Per tu i l'Annia, nenes de ciutat, encara que molt maca, també m'agradaria que diguéssiu alguna vegada, "anem al poble, Bigues i Riells del Fai" 

l'asteroide

Dies de festes i comiats. Varem baixar a BCN pel falliment d'una amiga i poguérem visitar el nou, modern i remodelat pis del Blai i la Gala. Uns gin tònics i felicitat gens dissimulada enmig de bromes i riures.Peró et volia comentar que el dia 4, mentre els seus companys d'ESO estaven a la platja, 10 nois catalans feien un treball de recerca astronòmica. I aquella nit, quan els mestres se'n van anar a dormir d'hora, ells van descobrir el asteroide 2001 NR, un del 267000 que hi ha, amb una trajectòria que recorre la part interna de l'anell en l'orbita de Mart i Júpiter. Aquest te 1 kilòmetre de diàmetre i no representa cap perill per la terra perquè es molt lluny. Cada any se'n descobreixen nomes a l'estat uns 20. Els nois de 15 anys, desprès d'acabar el seu campament científic a les Planes de Son (Pallars Sobirà), se'n han anat a Londres a aprendre angles i a difondre la seva troballa per Internet. Segons el departament d'astrofisica de Harvard, el Minor Planet Center, encarregat de estudiar els estels, i que han atribuït la troballa als 5 nois i 5 noies catalans, es trigaran entre 5 i 12 anys per observar la trajectòria completa i poder li assignar un nom definitiu. Al no tenir Internet aquella nit van esperar l'endema per estar segurs del descobriment.Ho van tornar a celebrar. 

Mikonos

Tots els estius surt com a reclam d'illa hedonista i paradisíaca mediterranea. Es una illa que sempre havia estat representada per 5 molins de vent prop de la platja, però darrerament ho fan com la de Santorini, per aquelles cúpules de color blau que semblen  esglésies ortodoxes encara que siguin cases.L'avi de os records. Un, ell de la Isabelle Huppert a La encajera, quan en un sanatori, li fa dir ala noi que la va a veure, que se'n ha anat de vacances a l'illa. Ella esta tancada en un quarto i la càmera mostra un cartell turístic de Mikonos. L'altre a la mateixa illa. En un hotel on em van fer pagar mes per veure el mar. I un mati d'aigues calmades, on un malentès premonitori, en va fer baixar sol a la platja. Allà, amb el sol quasi naixent per entre els molins vaig esmorcar un iogurt grec de formatge amb mel, servit en una immensa copa, que em va recuperar de tots els mals. Ara es una bella illa mediterranea, visitada per un mili de guiris l'any, i pateix, com tota la nació grega, per el seu futur.

Monzo

Quim Monzo es important novel·lista català que mai li donaran el Novel, com ell diu. L'avi el va conèixer quan estudiava Periodisme i vaig dinar 3 o 4 vegades amb ell al Tahita, i el Ramon Barnils i el Vendrell, per si em podia enchufar al seu magnific programa La mercantil peixatera. Desprès me'l he trobat en algun acte i al Dr- Foncilles, amb el qual es veritat que no va a la SS i ha pagat tota la vida. Diu que mai esquiara, ni jugara al golf que es molt lent.Diu que es massa bona persona per sortir a la tele, i que no te sentiments i nomes se li humitegen els ulls quan veu unes masses.Mai sap si escriurà una novela, per que darrement li surt teatre. Actualment espera no tronar ja a un tanatori si es per ell i diu que el seu mal de gota es d'un dolor superior a un part.actualment ja pren sis pastilles i unes gotes i diu que arribara a 15, amb això estem iguals  es dos anys mes jove que jo. Li agrada menjar Garbure, una sopa mes aviat d'hivern a Bearn. També foie i tòfona, Dorm a l'estiu en una hamaca. la nit, desprès d'esmorçar i llegir el diari i una novel.la i la migdiada desprès de dinar. Necessita 6/7 dies per posar el cervell a lloc.No vol que les coses es converteixin en religio i esta contra els indignats perquè li han dit revolució abans de ferla. Els francesos no ho van fer així.

la panxa

Arran d'uns comentaris sobre un ex president del Barça, que per cert ja torna a rodar, avui a Munic, en Sergi Pàmies s'ha planteixat les dues possibilitats. Una panxa que encara que criticada es motiu d'enveja. Per fer se com s'ha fet, per ensenyar la a qui l'ensenya i per regalar la amb els caldos francesos que ho fa. Peró sembla que n¡hi dos tipus de panxes. Les peludes, molt mes atractives dintre d'un ordre i les calbes, mes lletges i per les quals es recomana com uns postissos peluts per si es dona l'ocasio. Una altre cosa molt lletja al estiu, a banda dels bermudes, son les cametes blanques, de malalt que fan angunia moltes vegades i que costen tant de posar morenes.I tot això quan precisament la moda es depilar se, pit, aixelles, esquena i fins i tot inguinals. Abans això nomes es feia si et tenies que operar o tenies una hernia, encara que fos fiscal. Esperem que tot sigui una moda, una mena de treure cales, pocs, i muntar negocis,superats els pircings i els tatús. Al poble hi ha una botiga que per 60 euros et deixen com un pollastre a l'ast. Nomes amb un pel.... de tonto.No et parlo de la peli que vaig veure ahir, Tots estan be, perquè ja ho vaig fer al blog en el seu moment. Un avi, 3/4 fills i  dues netes. El mes important per ell, es poder li dir a l'avia de tant en tan que tots estau be,

Advocat

Em diu el pare, per cert va ser el teu sant aquest dia?, que t'agrada molt l'advocat. Em sembla que en una de les darreres fotos en tens un bon plat i també en d'altres et menges dues bones peces de blat de moro. Nosaltres dissabte varem anar a un aplec, Es una reunió de orquestra i dansaires per ballar sardanes. Dansa catalana de els es fan i desfan que ja te'n he parlat.L'avi no n'ha sapigut mai de puntejar encara que en alguna ocasió he destroçat el ball com a les alzines d'Aiguafreda.Dues coses em van sorprendre davant d'un granissat de cafè a la plaça. Una que com els sanfermines, comencessin amb petards l'acte, espantant com no et pots imaginar a l'Ares que ens havia acompanyat i que no va parar de  tremolar. L'altre va ser veure ballar a la Rosa que encara no ho havia vist mai.En la seva posició, aixecant els braços quan tocava i integrant se en la rotllana de persones una mica mes grans, em va omplir el cor de joia i catalanitat. Molts records de les bessones Neus i Carla, que tambe feien un cercla mes o menys perfecte amb els seus pares. Hi havia a mes autèntics professionals que es posaven les espardenyes reglamentaries i tot.

Tapes

En mig del malson terroristes a Noruega, del que no serveix parlar ne per que no entra al cap de ningú, ara ja son 93 morts,  d'entre 14 i 17 anys, algú s'ha inventat la volta a Catalunya en 10 tapes. i que jo copiaré aquí per deixar ne constància, La tapa es un menjar que es serveix per fer l'aperitiu i matar la gana mentre esperes el dinar. Un de senzill i equilibrat seria, olives, patates fregides, braves, anchoves, musclos, pebrots del padró, calamars romana, ametlles,fuet o embotit, pernil bo, i algun canapè de salmó, ou dur o sobrassada.Peró els Tapalunya son mes complicats: De Sort, truita de riu marinada,.de El Villet, calamarsets farcits, de Tarragona, llom de verat, i Cargols a la llauna, d'Alacant, amanida tomàquets, de Barcelona els Tigres (musclos arrebossats), de Palma, el Tombet, de Roses els calamars romana, les Patates braves i de la Bisbal, les mandonguilles amb sípia. L'origen de la tapa comercial era un ham al client per fer li venir sed. I encara mes antic, quan un taverner va Tapar la copa de vi del rei Ferran amb un tall de pernil, perque no hi entressin mosques. En l'actualitat els grans cuiners ho proposen com una manera de fer un àpat,complert,, equilibrat i poc farregos. Al país Basc ja fa anys que viuen dels montaditos o pintxos. 

Punset

Eduard Punset es una corretja de transmisio de las grans idees científiques molt necessari pel desconeixement que hi ha. Ahir al seu programa Redes 2.0, explicava les avantatges que tenen els vídeo jocs per la teva generació. Potser sabre ho menys coses, però seran las que us intereseran i les que us valdrien per tenir la feina que voleu, que nosaltres no ens podem ni imaginar encara.Tot i així et vaig veure amb unes fotos amb uns libres molt gruixuts. I serà bo que combinis minimament les noves tecnologies amb les del temps de l'avi. Una mica el resum del programa era que sou vosaltres els que heu dedecidir uqe voleu apendre i per tant l'educacio ha de canviar per posau se a l'abast auqestes noves materies. Ara sembla provat que no hi nens amb un problema d'atencio, sino que son nens que no els interesa el que explica el mestre, que no per aixo perdera la feina sino que s'ha de reciclar. Com el director de l'spot de pa de motllo que li han fet fer al nostre peridiste cientific. Unes noies, un bon dinar i ell, pobre, impostat, li fan parlar de les meravelles de lo natural que es el pa.Fins i tot doan un cop de puny a la taula per demostrar que no hi han aditius. Ell matiex, poc convençut de com ha anar la historia diu per acabar:"Aaaaiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii..."

Motis

Ahir varem veure un altre excepcional concert de jazz a San Feliu, (Can Xifreda) del grup Andrea Motis&Juan Chamorro. Es una cantant de 16 anys, trompetista, i saxo que crec serà molt famosa quan tu siguis gran.Completaven el conjunt el contrabaix, un soprano, un saxo, la guitarra i la bateria noms dels que casi em se de memòria perquè el presentador del grup no parava de dir los. Varem comprar a la sortida el seu únic disc on estarien recollides les seves versions de Aleluya, Georgia on my mind, una de Chinatown i una brasilera, am es de tots els clàssics de New Orleans que tant li agraden al Woody Allen personalitzats per la seva especial veu que anirà creixent amb ella. Com excepcionals van ser els interpretacions puntuals de dues  germanes Armengou de 6 i 9 anys amb trompeta i algun sol, i la germana petita de Andrea que va fer picar a tots de peus amb els seu banjo.Diferents colors, atmosferes, sabors, tons i sons que ens van permetre somniar sota el cel amenaçador de Sant Feliu, que prou va respectar un reguitzell de cançons d'amor i esperança. 17 peces tan senzilles com el moment econòmic i que demostren que amb una mica de vent, personalitat i cor, es pot alegrar la vida a la gent. Sona dintre meu una penetrant veu melangiosa...

Espinas

Josep Mara Espinàs es ara mateix el dega dels articulistes al diari. Ho fa encara a maquina i mai ha de fer cap correcció.Ara mateix li costa trobar cintes de tinta.No vol que l'aplaudeixin al seu taüt i li agrada definir se com li deien a la mili, ese de gafas. Recomana a la Mery com a traductora i l'avi nomes el coneix d'un dia en una presentació dels seus 80 llibres en 84 anys, molts d'ells de viatges a peu, que va començar amb el Camilo Jose Cela i que ara no esta segur de repetir aquest estiu. Ara mateix en te pensat un, Contrabiografia, on explicara tot el que no ha fet.I en surt un, Entre els lectors i jo, recull de cartes que ha creuat amb ell. El que mes li agrada es anar a dormir tard, llevar se i dinar pel que representa. Un sopar d'amics que te a la setmana, sempre l'acaben a la mateixa hora puntualment.Diu que ha viscut sense pensar en ell, amb ironia anglesa.Creu que observant i comparant neix la creativitat. Els elogis son bons en petites dosis i s'ha de ser immodestament discret. Diu que la saviesa es no voler el que no necessites.Tampoc s'ha canviat de casa mai perquè a ell li agrada viure, no residir. Si que ha canviat però el sofà que s`havia ensorrat.Quan escriu, respira i fuma en pipa, es feliç i no para.Te una filla de 52 anys, síndrome de Down, que no el preocupa per que ja te on anar. I ell la porta en cotxe. I ella l'adverteix de que s'equivoqui de camí.Un dia t'explicare l'observacio magnifica que va fer dels veïns de l'escala, un dia de Nadal que es va espatllar l'ascensor.

Arquitectura

De universitari l'avi va començar estudiant arquitectura. I a periodisme sembla em va semblar que la tesis la tenia que fer sobre els decorats cinematografics, recollint les mes dues passions. Hagués volgut que me la dirigís l'ivan Tubau, per crec que ja no tindra lloc.La vaig voler començar escrivint en una revista, l'ARDI, que dirigien dos bons coneguts ara com son el Juli Capella i el Quim Larrea.Un dels estudis reportatges mes interessant que vaig fer va ser l'analisi de La banyera de Jesus Garay, a qui anys despres vaig tornar els plànols que m'havia deixat. Alguna cosa semblant va passar amb Manuel Huerga i el seu especialment tractament per la pel.licula Gaudi. Diuen els meus amics que ara l'arquitecura es fa per les corporacions, tipus Guggenheim i no per la gent. I que el millor per començar i treure's neures es dissenyar el primer que tot els lavabo de casa els pares d'un.I en canvi ara pesa mes el nom de l'autor que l'edifici. Tampoc estaria d'acord amb ells de que s'ha fer el que vulgui el client.Primer t'ha d'ensenyar el que vol i desprès parlar ne per no fer el ridícul.Gent lúcida que lluita contra la especialitzacio i hi contraposa el desordre i la curiositat i no ser brillant en res, tot i que va batre el record del programa Si lo se no vengo. Ara prepara un llibre que seguiré que es dirà De todo un poco, nada bien del todo.

Records

Ahir varem al cine club, Cinema Paradiso, una preciosa historia d'amor, a les persones i al cine. No et desvetllaré totes les secuencies que emocionen, però si una que em va arribar molt: la dinamitatzio del cine, quan ja portava 6 anys tancat. Una historia per veure moltes vegades, com la de Mitjonets, el llop de Bailando con lobos, que semblen histories que mai no es desgasten i que necessitem tornar hi per recordar uqe els bons sentiments també mouen la vida.Sempre pots tancar els ulls i recordar altres ocasions en que la vas veure (recordo amb el pare i el Blai a Granada), o aquell febrer fred i solitari. Potser el mes difícil es veure aquestes veritables eines de recordar acompanyat, doncs per casdascu es una cosa diferent.Una sala, envoltat d'amics. alguns per feien marxen abans. El riu del voral de l'hotel baixa silenciós i si no fos per la gresca aliena d'altres interessos, t'endormiscaries.Un sopar poc però suficient havia donat brillantor a algunes pells poc pasades encara per la paella de la sorra marinera. El nostre silenci era gairabe absolut i les cares tornaven a reflectir els nens que haviem estat. Com en el balanceig d'una barca, la sala de projecció ens il·luminava com un far que indicava la direcció cap on cali anar.

mags

No se si quan siguis gran t'agradara revisar la serie de Harry Potter, que sembla que per fi s'acaba desprès de 8 histories, llibres i pel.licules. A l'avi li agraden els mags de la meva època. Com que el fan tot es de mentida, s'ho agafen amb bon humor, com fan el Màgic Andreu, mag amb Harley i Joan Tamarit, fantàstic amb les cartes i els jocs de mans. Ara hi ha un que destaca, el mag Lari. Ell pensa que no s'han d'explicar mai els trucs com fa ara mateix algú a la tele americana, emmascarat. L`´unic que no m'agrada, i ara li fa un homenatge al Tivoli es que es fan de Michael Jackson, de qui te fins i tot un guant de golf.De fet ell diu que fa teatre i no màgia. nomes fa que presentar de forma diferent i mentalista, serrar un cos en 2, 3, o 4 troços, canviar el clor de les cartes o ferles desapareixer. Un dia al Llantiol, no va poder fer el numero dels coloms perquè es necessita un ajudant, la Secundina que es va posar malalta.. Nerviós va actuar antipàtic i suavitzant la situació va néixer l'elegant mag d'ara..Diu que la màgia s'ha de fer d'aprop que es mes fàcil.Filòleg Català no fa mai vacances. Li es igual el maig que l'agost per planificar números. Jugava sol a La Garriga a casa els avis de petit. I ara nomes sap estar sol a casa a Tàrrega on viu.Un dia te'l portaré a veura en un escenari. Riurem.

xinxes

Et volia parlar de Murdoch i els imperis de la comunicació en general, als qui ha explotat a la cara un assumpte de escoltes il.legals. A banda de que considero que la solució no es tancar el diari infractor, sinó presó per els veritables responsables, mentre buscava alguna opinió ponderada del tema per explicar te, he trobat una altre plaga.que encara fa mes fàstic. Diu que les xinxes han augmentat a Catalunya un 25%, tant als hotels de 5 estrelles com als llits calents dels pisos pastera. El brot es veu que va començar als EEUU i al Canada el 2000, va arribar a Europa el 2004 i ara els tenim aquí, resistents als insecticides tradicionals i viatjant en les maletes dels turistes i nou vinguts. Son asquerosos i petits, 5,5mm, prims com un full de paper i s'alimenten de líquids, alguns de sang, el seu preferit. S'amaguen de dia a esquerdes, marcs, catifes, parets i llits i de nit surten de cacera humana guiant se per l'olor i temperatura corporal. Sense el DDT, es veu que a NY, estan fumigant a base be i tanquen locals doncs els turistes s'han espantat de la plaga. Fins i tot fan servir gossos ensinistrats per localitzar les.Aquí s'ha emes un manual de prevenció. Nomes faltava això ara.

Cantant

La vaig veure per primera vegada a las Havaneres de l'any passat a Calella de Palafrugell, cantan amb el seu pare, enguany desaparegut.Ahir quan en vas cantar "sabater, sabater, les sabates, les sabates..." 'en vas fer en recordar. Es la Silvia Perez Cruz, que ara mateix dissolt el seu grup Las Migas per fer carrera en solitari. Diuen els que l'han sentit parlar que es tímida i nena, i que es una sort que ningú li hagi fet mal, perquè això es transmet a la veu. Amb 28 anys i una petita de 4, fusiona jazz, flamenc, Català i andalús, ha fet molts anys d'estudis i bons mestres on ha cogut el talent. I te l'impuls de la nena que cantava a les tavernes i anava a Cuba amb el pare per no perdr'el. Te un empordanès sensual, diuen que parla com una gasela quan veu aigua i per tant es igual si el parla correctament.Sembla tan vulnerable que no es mereix que li passi res dolent.Serà important la seva obra per connectar nos amb la màgia de la musica. El seu instrument ames de lo dit es els llavis i la llengua, que ens interpreta la partitura composta fins a torbar nos la intimitat. Aquest dissabte va pujar a 'escenari de la platja, per recordar i homenatjar al seu pare. Peus descalços, els rics plorant, i nosaltres tornant a ser dignes de viure. La pell, de gallina..

Conte

Una infermera, Ana Bergua ha escrit un conte "L'avia necessita petonets, ilustrat per Carme Sala,per explicar li a una nena de 7 anys l'Alzheimer de la seva avia. Peró serveix per qualsevol altre infermetat de tipus degeneratiu. Alguns nets, ja mes grans, tenen clar que han de cuidar els avis malalts i passar hi alguna tarda xerrant i passejant amb ells. Quan hi ha un avi així a casa, es mes fàcil entendre que les persones emmalalteixen i envelleixen. Ara ja no s'amaguen les malalties als nens. Fins i tot se'ls porta a les residències a visitar los. Ja no els fa por que el malalt no els recogui ni fins i tot qualsevol altre tipus de demència. Moltes vegades fan veure que et coneixen, et parlen, però desprès pregunten qui erets.La responsabilitat dels petits es un complement per a la vida on ja saben que no tot son festes i alegria.Paciència per contestar la mateixa pregunta les vegades que faci falta es la manera de tornar una mica a la vida real i moltes vegades sembla que l'infant sigui la persona gran.La Maite real del conte, primer es va enfadar perquè va tenir que deixar li l'habitacio a l'avia, però ara es una companya de jocs mes. Un dia va dir:"...passa molt de temps amb la mirada perduda, com si es fixes en un lloc.Quan la veig així, m'assec als seus genolls i li faig petons per tota la galta. Aleshores, els ulls li retornen d'aquell lloc llunya i somriu".

POUM

Quan l'avi estudiava a Bellaterra, va venir un dia un vell lluitador, de nom de guerra Victor Alba, a fer una classe magistral sobre el POUM, partit clandestí liderat per Andreu Nin. Com que caminava d'un canto a l'altre del aula, ens va explicar que no era de nervis, sinó que desprès de tants anys tancat en una cel.la, li havia quedat l'habit. Algun dia trobaré el text que li vaig escriure a Sitges on vivia, d'impressionat que vaig quedar. Ara el Museu d'Historia en fa una exposició on es recorden els fets de maig del 37, on molts dels seus dirigents varen ser jutjats i assassinats. Un partit odiat per la dreta, perseguit per la Unió Soviètica i sense simpaties dels anarquistes que els veient com una competència.Dos anys de vida legal i una durissima persecució, encara els van permetre, titllats de trotskistes, presentar se a les eleccions del 1977 amb un cartell on Karl Marx ballava el vals, A l'exposicio hi apareixen George Orwell, escriptor nordamerica que va lluitar al seu costat i Caridad del Rio, mare e Ramon Mercader que va assassinar a Troski a Mèxic, el 20 d'agost del 40. L'únic partit a la clandestinitat durant la República,acusat de voler superar la i instaurar les seves pròpies concepcions socials.

Mario

En Mario ha estat un home bo que ens ha donat molt temps de vida en totes les hores viscudes amb ell. Aixo que val tant li ha dit prou i no hi ha pogut lluitar amb exit i ara ens arriben uns moments tristos que no esborraran els bons passats. No se si va arribar a veure la manifestacio del 9J. Pero l'hagues viscut amb la intensitat i passio que li donava una historia personal i politica perfectament construida.Els seus records, les seves intervencions a les reunions eren testaments de veritats. Un regal que donava a tothom que el volgues. Sempre el veure compran el pa al forn, frissan pel xuxo, passejant amb calma, sota el sol i aixi el recordarem, donant nom a les cosas, estimulant nos amb les seves frases plenes de colors que t'acompanyaven fins a casa.Paraules feixugues que no descriuen en absolut la seva llibertat d'esperit.Llarga i dolorosa malaltia que ha patit amb la serenitat amb que ens rebia al jardi per tractar de apaivagar les aigues tortes del PSC del poble, quan la gent gran ja ni respectava a la gent gran.Reflexions que recull ara la Marga que son l'empremta de la seva naturalesa. Home de dialeg que s'emporta tot un mon d'histories d'un estimat caporal de la Guardia Urbana de Barcelona. Amb la sempre poca companyia en aquests darrers mesos, ens ha transmes la seva calma profunda, la seva critica de qualitat i l'exigencia de la llibertat politica. Madur com la fruita a l'estiu, vivia i vivia Bigues, fi i sense soroll. Guardava encara els vells plafons on es penjaven amb una cola que ho arrugava tot, les cares dels candidats.Tenia a la fi la vocacio de la independencia..Que no em pregunti ningu ara, "Qui era el "Mario?".

l'etiqueta

Una de les principals coses que s'han de mirar avui al comprar es l'etiqueta.Alla on s'exlica, que es, com esta fet i sobretot d'on. Ara sembla que Europa, per culpa d'Espanya, no ens deixaran etiquetar en catala nomes com fa l'aigua Sant Aniol.o el Despertaferro. Emprenya que no puguis comprar, no gaire perqeu avui nomes s'han manisfestat 40000 per la independencia, pernil dolç, olives farcides, galetes de txocolata o suavitzant per roba delicada en el teu idioma i encara mes fet aqui. Una etiqueta en la teva llengua, t'eleva a categoria lingûistica i augmenta molt, pel petites que son, l'autoestima nacional, la moral i la cultura.Que sapiga qui sigui, que no nomes comprarem el seu producte perque sigui bo o barat o comercialment unic, sino per raons emocionals. Contra les lleis, les etiquetes, els dissenyadors, i els rubalcabas dels supers, estarem els que fem la llista de la compra. I d'aquesta sempre escollirem, no el que estigui mes a ma, al costat dels buques o les cervesses o a la sortida de les caixes o que l'embocall ens entri mes pels ulls, sino el que ens entri mes per la pell. Total, si porta e coli tampoc ho posara.

l'hort

Avui la Gianna ha guanyat un premi de gastronomia. M'ha explicat la Mery que amb els seus 6 anys ha recuperat una mena de postres antigues italianes, escribint ne ella i tot la recepta.L'altre noticia es que 'ha mort prematurament (55)un company i cap que vaig tenir al Diari Barcelona, alla pels anys 90, excelent mestre i millor persona, Miquel Pairoli. Voldria deixar constancia al blog d'algunes de les paraules del seu darrer article al Punt(29/5/11). Demanave sentit critit enver el poder, reflexio com a compromis amb el lector i memoria per lligar caps entre passat i present, la millor manera d'entendre que es el que va succeïnt.Encara que son temps dificils per aquestes tres variables, segueixen sient les besties negres per els poders que ara ens governen. I que ens volen docils, emotius i oblidadissos.Recordant els seus bons consells a la redaccio, sempre amb saviessa i concisio m'ha impressioant el que narra una amiga que el va visitar els ultims dies. El Miquel tenia un hort uqe s'el estimava molt i el cuidava millor. Quan ja no el va poder conrrerar el va fer llaurar per deixarlo erm o preparat per algu altre que el volgues germinar. Segur que era alguna cosa conscient i per recordar.

el tour

Et parlo avui d'aixo perque fa estiu i es la prova mes important cicliste del mon. Entre les coses que va voler ser el teu pare. guittarrista, arquer, etc, tambe va voler ser cicliste.El vaig apuntar a una penya de Granollers, i un bon dia van fer una excursio, no recordo ara a on amb pujada i tot, a la que tambe s'hi va apuntar el Guillem. Els entessos veterans que van pujar amb ells, van dir que tenien condicions i que "anaven" molt be.El tour ha tingut grans guanyadors, maillots grogs es diuen com Anquetil, Poulidor(sempre segon), Eddy Merckx, Bernard Hinault, Miguel Indurain o Lance Armtrong. Te el Tourmalet, montanya de 2115 metres, inclosa desde 1910 i que s'ha cobrat alguna vida per l'esforç. El tour, te una etapa que l'obren cada any als aficionats i que sempre esta plena de sol.licituds. Hi participen 12000 ciclistes que solen tardar 12 hores com un japones l'any passat que va arribar el 6888 i els demes desqualificats fora de temps. L'avi pateix quan es trova per la carretera aquests esforçats ciclistes, es perillos. Jo una vegada vaig anar de Bigues a Aiguafreda (20 kms), seguit per la moto del Jordi Saez i no recordo quan vaig trigar. Pero es molt ferm, Quan pugis a la teva primera bici, veuras quina sensacio de llibertat....

L'ave

Encara estic pensant com sera el blog de la teva futura cosineta. Com separare els temes per edat, tu sempre seras la gran o per interes. Es com les tires de gossos dibuixats, que diuen que sempre fan riure. Jo crec que sempre fan pensar com per exemple la del Fred Basset a LV, que s'assembla d'alguna manera als nostres Ares.Avuii un economista, Germa Bel, denuncia la despesa milionaria e inutil de la radial espanya, nomes per transit de passatgers. Nomes la Xina, te mes alta  velocitat que nosaltres i nomes es el tercer pais mes turisitc del mon, despres de França i EEUU. Tambe s'ha parlat avui de ajuntar sota una marca els quasi centenar de festivals que hi ha l'estiu. Pero hi han moltes diferencies que van des de pressupostos de 3 milions d'euros a 80000- N'hi ha que arriben a tenir 12000 turistes i d'altres com Sons del mon, menys. Si un dia vens de vacances per  aquesta epoca hi podriem anar si aconseguim entrada. Els mes interessants solen ser els mes pijos, com Porta Ferrada, Perelada o Cap Roig. I desde d'avui, una dona filla de mestres, presidira el FMI. Tambe dema, una nova mestre, pujara a l'entarimat devant els nens salvatges. Molta sort.O molta merda.

ara kids

Hi ha gent qeu te bones pensades. L'ara, el diari qe ara llegeix l'avi, dedicara unes pagines als nens, perque coneixin l'actualitat i l'angles. Si el pare t'el mostra de tant en tan, estarem mes aprop. Tot l'estiu seran proves perque al setembre esdevingui ssetmanari. Sera tot un exercici veure com tracten 'Obama, el Messi, l'onada de CiU, com es regula el contracte pels aturats, com es modula la independencia, com viurem les baixes importants del Barça o ocm evolucionen els partits port tripartit. Tot aixo ha d'anar vestit de pasatemps, jocs i curiositats que us engresquin de forma natural cap la lectura i la infomracio del futur.Un escriptor fara un conte. El primer sera el Sofa vermell, on estaven assentats el centenari Dr. Broggi amb una nena petita a la falda, a la primera portada del diari. Uns periodistes que cerquen parella de ball per fer una informacio diferent en la que sereu els nens els qui haureu d'anar marcan els passos.Una nova forma familiar, culta i divertida de llegir el diari, com a l'avi li agrada, començan pel darrera.