els nassos

Avui es un altre dia de nervis. Que si ja tenim el raïm, que si com farem allò,..El pare, enfadat perquè no em sent be per l'skype,- per cert he acabat el Victus i...bueno...ja el comentaré, quan hagi sedimentat. Deia que hem diu el pare que aneu a casa la Veronica i el Felip però que nomes brindareu sense raïm. Ara se qeu cansats vareu plegar despres de sopar. Segurament deu ser difícil d'aconseguir aquí, però valdria la pena que seguissis la tradició catalana mes o menys. Ho faré per tu. Discutíem l'altre dia si es tenia que seguir fent els dies de la violència de genera. De vegades sembla que ja no cal, però es que si. Mira com acaba l'any. Amb la violació múltiple d'una universitaria en un autobús indi i desprès la van tirar per la finestra amb causa de mort. La Indià esta plena aquests dies de manifestacions reclamant justícia. Peró igual es la festa de l'equip de futbol de rugbi universitari de Steubenville a Ohio. L'equip va violar una nena de 16 anys beguda i desprès la van escarnir posant fotos del mòbil. Els fets els poden fer perdre les aspiracions al campionat i no volen. Peró ha arribat la xarxa. Els hackers anonymous, lògicament emprenyats, ho faran public les grabacions i els noms si el jugadors i demès no confessen davant la policia i demanen perdo.Com que la policia es veu que també vol tenir aspiracions al campionat, va tancant algun portal del anonymous. De fet alguns jugadors ja s'han excusat. Per el xerif del ciberespai vol arribar al final i diu que també te preparats fets del passat d'alguns personatges importants dels poble per acabar ho d'adobar ho. Estic content i per aixo t'ho explico que hi hagi aquests segon espai justicier, que s'escapa de la via democràtica i que pot conviure tambe amb la mentida al mateix temps, però serveix per destapar allò mateix que les cantoandes de la democracia volen i poden amagar. Com podien pensar que posant les fotos, i les cançons , Rap me, a la xarxa no s'acabaria saben la veritat virtual. Es com si s'haguessin confessat per els altaveus de la església connectats. Avui a la nit, Anonymous decidira si es donen per satisfets.Que bo!

el MOMA

Es el museo d'art modern de Nova York. Per acabar l'any repassa l'origen de l'art abstracte amb una exposició. "Inventant l'abstraccio 1910 1925". L'avi hi ha estat. Val la pena anar hi una vegada a la vida. A mes m'han dit els de google que tenen el meu llibre.Es veu que amb motiu d'un homenatge al Pere Portabella i al seu cinema vanguardista, el meu llibre tenia una critica al seu treball. L'exposicio que avui ens ocupa es una marevella, un recorregut creatiu i visual per ala historia de l'art modern, auditiu i cinètic que indubtablement farà que el futur sigui avui en noves idees i nous talents. Destaquen els 11 metres d'alçada de la Sincronia en taronja a la forma de Morgan Russell del 1913 i que s'ha mogut per primera vegada de Bufallo amb els seus colors brillants i el seu marc pintat.A mi particularment el que m'agrada mes es el Impressió III de Kandinsky, biografia del qual vaig llegir a  la mili impressionant me molt. També Velocitat abstracta i brogtt de Giacomo Balla que podia haver estat pintada dibuixada ahir.També"Realisme pictòric d'un noi amb una motxilla e masses de color de K Malevitx i per acabar la Primavera de Picabia. Aplaudeixo emocionant i m'entren ganes e tornar a pintar.

el periodisme

Ha estat la innocentada  d'aquest any que acaba. 88 morts, 20000 aturats a l'estat i molts dels meus companys i amics, immersos en eros i baixes incentivades, quan no reducció de sous fins a un 25%. Peró hi ha qui sobreviu com la periodista gallega-catalana Patrycia Centeno, especialista en moda i amb el seu llibre en moda política. Una periodista a qui li agrada King Vidor, Paolo Conte i la fotografia en blanc i negre, ha de saber distingir, i ho fa, entre com vesteixen els polítics de Madrid i de BCN, inclòs el Duran que a la seva manera marca tendència. Compagina els dos congressos, i porta des de vambes a un crucifix per no parlar de les olleres de colors. Defensora de la barba i els vestits foscos en temps de crisi, afirma que això es el primer que miren els historiadors al estudiar epocas i fets històrics. Diu que amb 3 trajes ja en tenen prou i no cal que siguin de sastre, encara que avui dia valen igual que els fets. Recomana al Junqueres texans, samarreta, jersei de Coll alt i una americana esport. es sentiria mes còmode diu. Pensa que el verd d'iniciativa no transmet res i que en política la moda caduca cada 6 mesos. Li agradaria veure uns diputats amb espardenyes que no hi va ningú però hom parla d'identitat. Les CUP innovaran el Parlament i ERC es treure les americanes. S'ha acabat l'uniforme dels 90 amb la caiguda del comunisme. La corbata mal portada resta credibilitat, cas de Cs' i les colseras i la pana a les americanes transmet passat. No diguem e una camisa blanca sense corbata o amb el nus abotifarrat. La moda es cultura i es missatge i sinó fixem nos en els líders de sudamerica. El polític ha ser coherent que no vol dir no tenir personalitat, De la Gispert se'n riuria el mon sencer.Li pot agradar el print animal, a de lleopard, però es un desastre pel carrec que ostenta. Les normes, no n'hi han. No vestir se en pantalons curts i xancletes es va dir mes per els periodistes.. Nomes es demana decencia i dignitat.

ja tenim govern

El president Mas s'ho devia de passar d'allo mes be configurant el govern el dia de nadal i sant Esteve. Compaginant les ambicions del Duran, amb les exigències intel.ligents i independentistes de Jnnqueras. Aglutinar s la feina d'un home, poc èpic, però cridat a la feina perquè ha après a fer anar molt be la garlana com explica mossèn Ballarin en una carta que li dirigeix avui. Molts suport i complicitats es el que haura de tenir aquesta mena de Consell de Transicio Nacional per dona legitimat al nou pais que sorgira de la consulta. Per guanyar s'hauran d'avançar les lineas de l'economia, la social i l'exterior. I no retrasar la sanitat, que per desgracia es l' única que ha mantingut un conseller pse.pse.Enfront tindrem l'estat autoritari i antic que aquesta vegada ja veu que l'emancipacio va seriosament. Que a cap propera claudicació se li pot dir pacte. Que es clar que el poble s'ha afartat de l'espoli dels espanyolistes. Que ara no mossegarem totes les mans que ens ajudin. Que presentarem el govern i la pressa de possesio tapant el quadre del rei i que els seu missatge merdos de Nadal ha perdut un 20% s'audiencia.El poble Català ha demanat la independencia tal i com la pugui fer el Mas. Amb el suport de la nostra historia alguna vegada victoriosa.S'ha d'haver acabat amb els dubtes abans de dos anys. Espanya, el temps de la humiliacio s'acaba.

sant esteve

Es l'endema de Nadal. Quan es menjaven les restes o sobres, moltes d'elles convertides en canalons. Avui dia no sobra res. ja no hi pot haver hi el consumisme, ni el despilfarro. Tot va associat a la crisi, a lo necessari, pressupostos adaptats, regals manuals, personalitzats, fins i tot les grans marques de perfums i colònies han baixat els fums i l'orgull mal entès. Fins i tot els anuncis de cava ja no son tan elitistes, i mes propers a la gent del carrer que com a signe de distincio, Anna, toca el piano.Per cert que be toca la Montse Salvany, Chopin, Beethocven Astor Piazzolla i alguna cosa mes que no vaig reconeixer. Sant Esteve es quan ve l'altre família.Nosaltres varem estar sols amb el Kevin i per la tarda, com quan jo era jove, al cinema a veure pelí cules de prestigi italianes. Ahir vam veure Una pistola en cada mano, l'únic potable a Granollers i a aquelles hores, de cesc gay y Tomas Aragay. I van haver hi les olors tradicionals i els fums de rigor amb finestres obertes, feia bo. Si ahir escudella, carn d'olla, gall farcit, prunes i pinyons, neules i torrons, avui escarxofes al forn, llom adobat, salsitxes del país, amanida de raves i una escarola, tan km.0 que era a 10 metres del menjador, al 'hort on s'havia fet rtanquilament des de l'estiu. I mostres d'amor de solidaritat, de banc dels aliments i d'aquelles coses que no hi creus pero que deuen ser necessaries.El concert de la nit al Palau, amb nadales convertides a jazz, horrorós per no dis la sinfonica de Lax ' n bustos la nit de Nadal.

Sarria i Pedralbes

Es el títol d'un libre del periodista Jaume Gras, sobre la historia i separació burocràtica el 1986 d'aquests dos barris de BCN. Peró ahir va ser nadal. I varem cel.lebrar ho a Vilassar. Pocs al migdia i mes a la nit. Molts records i comentaris, però sobre el preciós llibre fet en homenatge a  60 aniversari de la Montse ens remitian a Sarrià. Enguany menys regals, molts detalls una escudella bonissima com sempre i unes persones que cada vegada veuen menys, hagin de conduir o no. Varem invitar a l'Ares, que al final de dia es va posar molt nerviós pobre. I t'haguessis emocionat com jo amb l'escrit del pare recordant els pa amb tomàquet i pernil dolç de la tieta Montse, però també que porteu 12 anys sense escudella. Espero que molt aviat l'ajudis a fer se'n, que si no serà ben be igual ja veuras com farà el fet i la festa. Perquè enviar vos la congelada, això si que no cola. T'ho he lligat amb Sarrià per que son els Nadals amb els avis Jaume i Isabel, que  surten i molt al llibre. Com obríem la panera, pobres com érem,i com l'avi el dia de Sant Esteve, em deixava fumar un celta, nomes un a l'any. Entre el també poc fum de la taula de Vilassar veig o reconec el passatge Mallofre, la plaça Borràs,el Pere Claver i  el final d'Angli, avui nomes de baixada. Tot això era el camí per arribar a la taula preparada amb tanta il.lusio i amor com la d'ahir. Sarrià era la muntanya, el futur, la indepednecia.Dèiem anem a BCN i agafàvem el tren. La llie espanyola del 22 va acabar amb tot això, però el sentiment reivindicatiu encar es en moltes persones que hi varem néixer.

partonalss

A Catalunya hi han tres patronals principals. Pimic, Fepime i Foment, amb uns presidents que no tels perdis L'Eusebi Cima de Fepime es el que he vist mes parlar a tertulies i no ho fa malament de dretes com es. Ara es volien fusionar sense gaire sintonia. Uns volen obrir delegacions, l'altre que les tanquin. La fusió els permetria tenir mes força en les gran qüestions empresarials del país, amb una sola veu i serien mes lobi. I podrien seguir defensant la petita i mitjana empresa. Podrien mancomunar serveis i estalviar recursos. Peró una sentencia del suprem ha canviat la correlació de forces que li atorga mes representacio entre les pimic. Sembla que Fepime tenia que desapareixer i establir un equilibri de 50% que ara volen sigui el 80 i el 20. L'intent de 2009 va petar quan el crack de Joan Rosell va tancar la fusió sense el vistiplau de l'assemblea. Ole.
Cima ha qui volen fer tancar delegacions a Catalunya va fer dues propostes i no ha rebut resposta encara.La lluita d'interessos es dona en l'oferiment de serveis que volen els acabin gestionant cada gremi.

la loteria

No ens ha tocat. Nomes jugaven dos números. El de la Penya Blaugrana i el d'Esquerra.Des de el 2005 n ha tocar la grossa sencera a Catalunya. Enguany es el darrer lliure d'impostos i a partir d'ara es jugara pagara un 20%. El pitjor es que també ho pagaran l'ONCE i la Creu Roja, amb la repercusio que això pot tenir sobre el jugadors. Normalment es retransmiteix per radio i televisió. Enguany ha sortit tan d'hora que va agafar a tots fent bromes i ningú no s'ho creia. Si li toca a una entitat normalment te problemes per anar ho pagant, doncs tothom vol cobrar i passada l'alegria inicial es complicat de repartir. El que passa es que es bonic per saps que ha estat molt repartit. L'altre apunt es fins a on et canvia la vida un premi. Depèn suposo de la quantitat i de con siguis tu. El normal es que continuïs treballant, com a molt canviar a fer el que t'agrada. El primer premi es paga a 400.000 euros per dècim i a tu t'ha costat 20 euros. El millor premi però per molts pobles d'aquesta trista i pobre Espanya es que entren al mapa del mon. Al menys poden fer córrer el cava sense patir de si segueixen fent el boicot o no.

llibres de Nadal 2012

Es un bon regal de Nadal. A banda dels contes que t'hem enviat, el pare rebera Delenda Est Hispania., un assaig de Albet Pont, expert en relacions internacionals que escriu un ambiciós estudi de com quedarien desprès de la declaració d'independencia. Hi haurien actius que passarien a Catalunya i també es repartiria el deute. Tot podria acabar amb la disolussio d'Espanya. Tots els libres dels que et parlaire van de 19 a 22 euros. Mai s'ha de pagar per un llibre. Un altre molt interessant es el de la mare monjaTeresa Forcades amb preguntes a càrrec del periodiste Eulàlia Tort. Hi respon temes com la religiosa, la industria farmacèutica, el model social, l'esglesia, la medicacio i el paper de la dona. Capitalisme Cibeles es un llibre del sempre divertit i experimentat Francesc Sanuy. Advocat i política li ha posat un subtítol: Com es reparteixen els diners les grans empreses espanyoles. Recull d'articles amb una veu lúcida i critica. I finalment Breu historia de la Rambla d'Enric Vila. Periodista expert en Pla, ressegueix la historia amb valoracions i descripcions de l'evolucio d'un carrer emblemàtic i universal que et diu que l'usis o el deixis. I tres de poesia. Manel Olle ofereix una selecció de poesia xinesa, Biel Mesquida recupera El país on els homes estimen els homes i Els missatgers no arriben mai. Altres edicions son Narcís Comadira, Lent, Carles Hac Mor, Dietari del Pic d'estiu i Joan Margarit, l'esplendit Es perd el senyal.

la fi del (meu?) mon

He passat la nit despert. No se si es el cafè resplendit del Carles ,el sopar d'ERC o l'assemblea del SI. O pot ser els nervis dels discurs que preparo per la nit. Investidura a part em sembla oportú avui amb motiu de la data anunciada per els maies, de parlar de les meves eternes vacances o jubilacio, digueu li com volguéu, que segurament no agafaré mai. Peró arribat el cas se suposa que el RACC, si l'he pogut seguir pagant em portara al tanatori de Granollers. Allà amb la vetlla pertinent, tingueu me informat del resultat del Barça i dels avenços polítics. La ceremonia om us plagui. Algú llegira alguna cosa escrita, encara no se si ho deixaré escrit jo, i espero que sigui tan maco com la lectura del Blai quan l'avi Josep Maria. El que si demano es que soni al final la cançó Les meves vacances de l'Oviidi Montlllor, que jo li vaig posar a la radio en el seu falliment. Desprès en una caixa senzilla, boteu me foc, i l'endema, s'ha de refredar per no cremar nos, algú em recollira en una urna per llençar. Jo vag anar a recollir a l'avia Montse a Mataró en una bossa del corte ingles, que vaig portar al nitxo familiar de Badalona als peus del seient de davant. I varem tenir una curiosa e interessant conversa plena d'amor i records. Tot ben senzill i ben alegre, total son vacances. Podríem anar a Sarria o Aiguafreda, però prefereixo la pinassa de Bigues que tan m'estima i la casa que vaig projectar als 19 anys . Tampoc vull anar a una muntanya d'Arseguel a sentir els acordeonistes. Quan tingueu una estona i us reuniu, ajunte vos amb els millors colors i mengeu i beveu vi i cava català i si us arriba el pressupost bon whisky irlandès. Si no es molèstia amb els amics, feu un sot ni molt ni poc fons sota el pi gran i hi llenceu la pols d'un servidor que no vol perdre el contacte amb la terra independent de Catalunya. Poseu hi el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu per anar passant la solitud i al mateix temps aprendre mes.i conèixer coses per la propera. Poseu me de cara a la vista de la serralada litoral i deixeu que el prat s'acosti. Flairaré les olors del bosc i la quietud de la nit em portara la pau dels aspersors i el barboteix de la pisicina. Jo no tinc musiques com el Rafael, però si que podeu fomentar dinars i sopars i fer venir la musica. Mari Carmen del Duo Dinamico,l Sota el taulat dels Rollings, Que te deje de querer o Sin tus cartas dels Sirex, sempre Beatles o les que cantava l'avi al casal.d'adolescent  Cançó de matinada, El noi dels cabells llargs, El vent del Nord o Tots els nois i les noies.Quan feu una festa deixeu que en la gatzara la gent passegi i s'apropi a les flors que aguantin el lloc. A les hores, alcare els ulls i per el dolç cos arribare fins al seu cor.de les despistades xicotes. Res d'adéus ni de records. Vaig de vacances! Qualsevol dia impensat en un gest imprevist, una mirada casual o un gall a la veu de qualsevol dels meus nets, besnéts, familiars o amics, us tornaré a emprenyar, que no us haure deixat mai d'estimar Potser d'entrada 

us estranyeu,Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
Faré vacances. 

Espinelves

Es un poble molt maco de la comarca d'Osona. El tenim a 60 km de Bigues, una hora de cotxe per vies força rapides. Si fos la Guia michelin et diria que costa 7 euro anar hi. Vet  aquí que feia molt bondia i ens em aminat a veure la fira de l'Abet, el que compra molta gent per decorar casa seva, els que no en tenen al jardí com vosaltres.Tot i que he vist que tu també n'has posat un de plàstic. Arribats al poblet, rodeixat de camions, ens trobem que es desert. amb una mínima decoració. Ni les paredetes. no el formatge, no la mel i molt menys els arbres verds o blaus. Localitzat un senyor pagès amb barretina que semblava sortir d'un forn de pa, li preguntem i ens diu que la fira ja s'acabat, que vas ser del 1 al 9 de desembre li semblava. I que si volíem un arbre havíem d'anar el bosc. Tot tan ancat li hem demanat si es podia fer un cafè i ens diu que si, que al bar de la plaça hi la seva senyora. Sembla que son els únics desperts. Un entrepà de Bull blanc i una cervesa, ens dona forces per tornar al nostre poble, que no es tant ric i per això esta tot obert, Baixant em tornat a pasar per davant de la casa de l'avia d'Aiguafreda. Sempre m'enrecordo de mirar la.A casa ens esperava el senyor de les palmeres.Diu que esta salvada de moment, que ja ha brotat un nou ull i l'any vinent li farem la nova fumigació. A la tarde tinc reunió assemblea del SI i desprès sopar consort d'ERC....Senyor!!!!

la malaltia

Hem anat al dentista Sant Feliu de Codines. Per el camí una noticia preocupant. El Barça suspenia la compareixen xa dels jugadors, del president en el resum de l'any i el dinar de Nadal amb els periodistes. Alguna cosa havia passat. Just quan havia de rectificar doncs han confirmat l'alta medica de l'Abidal, El Tito recau. I aquesta tarda, demà, l'operant al Valle Hebron. Immediatament ha estat hastag del twitter. Commoció en el mon de l'esport. Això ha tapat la renovació de xavals de casa com Xavi i Puyol fins els 2016. 36 anys els dos i 25 al Barça, o la de Messi fins el 2018, que en tindrà 31. El cachondo del Puyi diu que vol córrer fins els 40 i si no pot , es retirara abans. El Xavi ja va dir que fins que es quedaria fins que el fessin fora. Les clàusules de rescisio 250, 80 i 10 milions respectivament. Ha i el jove Christian Tello, amb el nº 37, també ha renovat. L'últim Cracovia, el Tito, deia que se'n anava a cel.lebrar la Lliga amb el Sandrusco, ja que l'estaven guanyan amb la gorra. Ara la seva entrevista del diumenge a la marató, la família l'ha vetada i que no es reprodueixi mes. Avui que es el dia en que s'ha aprovat el pacte del referèndum o consulta pel 2014.Del Carles cal recordar el seu suport al model educatiu català i una piulada d'ell va generar tot un gran enrenou al voltant del ministre del ram de les tecles de la maquina d'escriure o ordinador. 
Pero abans al mati t'he enviat els 12 contes en catala perque puguis llegir. I un record del Peru. Hem parlat per l'Skype i tu logicament cada vegada mes en angles. Un dels dos s'haura de espabilar perque sino no ens entendrem. El pare t'ajudava a fer el teu castell de Blancaneus amb aquelles peces de colors que tens, tu li deies princep, ell princesa i tu em deis adeu tot tancante a dins la capsa amb el darrer quadrat com si fos una porta. Ha! i em vares donar una abraçada, abraçante a tu mateixa. Quina pena tot plegat Julia.

Abidal

Es un futbolista francès del Barça. Precisament quan s'acaba de fer la recaptació de la Marató per el càncer, ell que n'ha tingut un de fetge i ha sofert un transplantament, igual no podrà tornar a jugar. Hi han aquests dies reunions entre els directius, els serveix metges i l'interessat. Tot i els desitjos del nombre 22 i de que es coreges el seu nom en arribar aquest minut, la recuperació es veu que no l'acompanya, al menys per jugar professionalment a ple rendiment. Ni l'alta medica, mi les seves ganes de continuar actiu, estan servint de moment. A l'octubre va fer un stage a la Vall d'Aran i desprès ja s'ha exercitat amb els seus companys però a un ritme diferent. Les revisions quinzenals que se li fan de moment no donen mes esperances. L'abril farà un any de la seva segona operació del tumor. Una bona persona que diu que el principal però es al família.Al partit de la marató nomes va poder fer el servei d'honor.Encara que el desig de tots es tornar lo a veure amb la samarreta blaugrana, no es pot assumir cap risc, com el foc al bosc. L'avi creu que no tornara a jugar i m'agradaria molt equivocar me.

Sandy Hook

Es com es diu l'escola on s'ha produït la tragèdia. EEUU tenen 270 milions d¡armes, 89 per cada 100 persones.Per exemple França en tenen 30 de cada 100.Als EUA, el 48 % tenen arma i el 68 estan d'acord en portar la. En els darrers 20 anys hi han hagut 62 atemptats amb un balanç mínim de 4 morts. 11 de les 20 pitjors han estat als EUA. 30000 morts a l'any per arma de foc i d'ells 47% son suïcidis, 40& n homicidis i unes 600 persones moren en accidents netajan o jugat amb les armes. Alguns capsigranys defensen ara que els mestres puguin portat armes per defensar se. Clinton ja va emetre una llei el 94 que no va ser revalidada per les pressions. Va expirar el 2004 i ara es demana una norma mes restrictiva així com revisar els antecedents psiquiàtrics y mentals dels possibles compradors. La congresista Carolyn MacCarthy, amb el marit assassinat en un tiroteig en un tren també vol mes control sobre tot en la quantitat de munició. Peró el congres republicà, i l'Associacio Nacional del Rifle ja estan movent peces perquè a Washington proposin qualsevol restricció.

Massacre

Avui ha estat un dia maco però molt trist. 20 nens i nenes d'una escola de primària de Connecticut han estat assassinats per un boig de 20 anys amb un fusell metrallador i dues pistoles. Ni la pena de mort serveix perquè s'ha suïcidat. I duen que les armes son per defensar se. Peró a les escoles, bancs, magatzems i no se on mes no se'n poden portar. Amb  els nens de 6 a 10 anys han mort 8 persones grans, els mestres. Molts d'ells amb mes d'un tret. L'escola de Newtanw a l'estat de Nova York, es suma a d'altres malsons amb mes de 60 morts des del 2007. EEUU es el país del mon amb un index de morts per bala de quasi el 14 per 100000 habitants. Desprès i aneu vosaltres amb 4, molt inferior si tens en compta que teniu quasi les mateixes armes per capita.  A Espanya l'1 i al Japó el 0,07. A EEUU el 20% dels homes van armats i el 10% de les dones. Diuen que les armes els hi va comprar la mare al noi, també morta. L'escola s'assemble a la teva. Esta en zona ferestega i just al darrera d'un parc de bombers, ara església improvisada. Molta gent hi anava expresament per els turons i les coles en aquesta població de no mes de 30000 habitants i on tothom es coneix. Ara a veure que diran els de l'associaco del rifle. Impressionat, mesurat i ètic, l'entrevista que ha tret el Bassas a peu d'escola d'una resident catalana mare del centre i a la conductora del bus, que es sabia el nom de tots els infants que ara ja no podrà cridar per pujar o baixar.Ara veurem que fa l'Obama, visiblement afectat i el Congres, en un país on per prendre una cervesa et demanen el carnet i tenir 21 anys i pots comprat una Magnum pel carrer.

Altre votacions

Seguim internacionals. Diumenge hi ha eleccions al Japó. I això pot ser un homenatge al desaparegut professor meu, nomes un any mes gran que jo, ha mort avui. Xavier Batalla, el recordo com a mestre de internacional i de maquetació. Diuen que nomes se'l va tenir que corregir una coma una vegada i tres errades, el dia abans de que li diagnostiquessin el tumor. Voten els japonesos amb ganes d'aconseguir un pacte de lliure comerç entre xinesos, sud coreans i ells. Tots plegats son el 20 % del PIB mundial, sia que es important. El partit democràtic no ho te be. El tsunami, la demografia, la caiugda de les exportacions i les complicacions diplomàtiques amb Xina el porten a la recessió econòmica.Regit per una constitucio pacifista, i la economia de mercat, amb empreses i tecnologia punta era capdavanter fins que la bombolla immobiliaria i el terratrèmol amb 20000 morts, el va enfonsar per 270.000 milions d'euros. Sembla imminent doncs el retorn del partit liberal democràtic, implacable amb el govern xines fins el tomb del 2009. La compra de les illes de la polèmica del govern nipó a un privat xines ha reobert la ferida. I sagnant encara les actuacions japoneses a Nanjing el 1937, agreujades per la violació aèria del espai nipó recentment. Urnes també per evitar emetre bons i apujar impostos contra un Japó ara insolvent.

la tornada

Hola nenes. Avui hem tornat, desprès de deixar el país amb clars sintomes de que l'independentisme no es prou madur, doncs si no com explico la desfeta del SI.Ja tindrem temps de parlar ne. Per aconseguir ho tindríem que fer com hem fet nosaltres, una immersió a la TVE1 que nomes es passen el dia vomitant contra Catalunya. Volia omplir i ho faré, els dies en blanc del bloc amb un diari del viatge dur i esplandit que hem fet. Peró a mi sempre m'agrada documentarme, i els noms son molt difícils i tampoc vull convertir ho en una blog d'agencia de viatges. O sia que amb ordenar ho i pensar hi trigar una mica mes.Us hem portat una tonteria de record que a tu t'arribara mes tard. Ho hem trobat tot igual, l'Ares una mica mes enfadat i ara els catalans mes preocupats per la corrupció que per la independencia. Al Perú ens varem entera d'un llibre, Cerdos y gallines, que parla de perquè a Espanya hi ha tanta corrupció.Es evident que no hi ha un interès polític per lluitar hi, cas de l'Oficina antifrau, i això referme el sentiment de que els corruptes son les polítics, quan el cert es que hi son en la mateixa proporció que tots els altres estaments. Enguany a l'oficina s'han rebut 147 denuncies d'un import de 300 milions de les que 41 s'han investigat i 17 han tirat endavant en la fiscalia.La bombolla immobiliaria encara cueja. Ja veus com comencem el blog, a l'espera de posar te les magnifiques fotografies del machu Pichu, l'unic nom mitjanament pronunciable.

l'assemblea vergonyant

Hi ha un club de futbol a BN, espero que quan ho llegeixes encara hi sigui que ha cel.lberat aquesta setmana l'assemblea mes grollera que hagi vist mai. Es valora sola per aixo nomes relacionare cronologicament els fets. Hi ha primer un debat a TV3 entre els 3 candidats. Perden contra el Valencia a l'últim minut. L'arbitre que es diu del Cerro Grande, es tildat de racista. Torna a la memoria de tots, aquell nen mort a Sarria, amb una bengala tirada en horitzontal.L'assemblea avergoneix a tots els espanyolistes. Els culers els hi donen el condol i es solidaritzen amb els que encara son persones i ho pasen malament.Sembla que queda clar que algun poder factic els vol mal. Per exemple 4 partits a un jugador per dir poca vergonya. I son normals com el perico xef Albert Raurich que acaba de guanyar la seva primera estrella Michelin al restaurant Dos palilos, posant lo a la guia vermella.I dema el Getafe. Uyyyy quin perill!!

la butxaca

Deia un polític britànic que li havia estat mes fàcil aconseguir la pau a Irlanda del Nord amb l'acord de divendres sant del 1998 que aprovar els pressupostos del 2005 de la UE, que es presentant a l'aprovacio cada 7 anys. Grans números que decideixen que es farà amb la caixa europea, on aniran els calers, com es financiara la caixa comuna i quines quantitats es destinaran a que. Quan es parla de diners es quan sorgeixen, entre les persones també, els fantasmes, les mentides, els greuges, els beneficis, els tòpics i els retrets dels socis, amics o familiars. Tots sobre el paper han jurat i s'han compromès a fer surar els país, la família o la persona.Peró la veritat no es toca mai.I nomes es una que cadascú es te que apanyar i omplir com pugi les seves pròpies arques, aconseguir una estabilitat personal i així fer front als seus impostos i obligacions que ningú voldrà compartir malgrat els promeses. I a sobre tens que dissimular,evitar discussions i reconstruir com un castell d'escuradents la teva credibilitat.

el blocs electorals

Ja s'han acabat els blocs electorals i la campanya practicament.Son aquells que els periodistes demanen perdo perquè no es informació seva i per tant no la firmen. CIU ha tingut quasi dues hores de informació. El SI nomes 5 minuts. Clar que es proporcional i ningú es veu que vol arreglar el tema. Alguns líders preguntats sobre la questio han dit que ja els hi esta be, Clar quan tens molts escons. I per damunt de tot hi han uns caps de premsa que no paren de fer trucades plorant.Sembla que el millor es encara que imposin temps i silencis, criteris i quotes. Una vergonya que el col.legi de periodistes ha denunciat fa anys. Aquestes eleccions no mereixen ser com les altres. S'han dit coses molt diferents i se'n haguessin pogut dir motles mes. Han convertit la campanya en els espots de Nadal que quan et toca si et troben hom diu taparé forats. Per no dir la resposta comuna quan hi ha un assesinat a l'escala. Semblaven tant normals.Se que es una feina a disgust. Peró indica el poder i el control actual sobre el mitjans de comunicació, el que es pitjor públics.M'agradaria saber com ho fan als paissos Nòrdics, allà on tot es net i polit. Peró segur que com nosaltres, no.

Cuba

Ha estat el cumple del pare. 36. Com jo al reves. Ens hem parlat al mati, però te'n anaves al metge. Explique me con ho heu passat.A tot això i per desentoxicar de les eleccions, ahir vaig sentir a la Eva Piquer ERC, fluixeta. et parlo de Cuba. Fa anys era com Catalunya i es va alliberar. La llàstima es que desprès va caure en mans del comunistes i fins avui. Ara demanen, suavitzat l'embargament de productes i els empresaris poder comprar als EUA. Peró això no conduiria a una democràcia real Seria la mateixa llibertat que no ha portat al Vietnam o la Xina al canvi polític. El govern encara es preocupa mes del control i ,a tendència econòmica que en el Progrés i els drets humans. El 2009 ja es va obrir una mica les restriccions e viatge i les remeses.Un altres que  encara busquen la independencia econòmica. Obama pot jugar hi molt per que arribi el capitalisme que volen els sectors econòmics. En dos anys s'ha lliberitzat milers de petits comerços que creixeran si hi han nous vincles amb EUA. 50 anys d'embargament de Washintgton pe prohibir el comerç entre els 150 kms que els separen. L'escena es. Un sedan rovellat l'estan arreglant al carrer. El mecànic somnia amb un elevador i de tant en tant rep peces del seu germa i un amic que ja viuen a Miami, frens i d'altres....

Birmania

El país que ha estat visitat per primera vegada per un president nord americà Obama.I governat per una junta militar des de a mes de 50 anys. La visita l'han pagat amb un ajut de 133 milions d'euros i Obama va intentar trobar l'equilibri entre felicitar el govern per els reformes que han allunyat els generals i demanar encara mes democràcia.Es va reunir amb l'artifex dels canvis, el president Thein Sein. Pero tambe ho ha fet amb la lidere empresonada a casa seva durant 15 anys, Aung San Suu Kyi, també premi Nobel de la pau.
Organitzacions de defensa dels drets humans han protestat per la visita del president que avui serà a Cambodja, dins de la seva gira per el Sud Est Asiàtic.La consideracio general es que Obama premia al govern per unes reformes que encara no ha fet i uns objectius que encara no a aconseguit.Ell mateix va negar que la seva visita fos l'aprovacio absoluta a l'actual govern birmà.Per festejar la seva arribada el govern va alliberar 66 presos polítics. A dos milions el pres polític.

succeir Sarkozy

Si al nostre debat de tv3, la dreta ferotge va patir un bon desgavell, els menys valorats,a la votacio interna per elegir un cap de la dreta francesa hi una polèmica frec a frec. Un resultat ajustat, repetició de l'escutrini i guanyador François Fillon per 98 vots sembla la darrera recompte. De 58 anys basa el seu discurs, auster personalment , en el debat per no agreujar la crisi que estem patint Tot  evita la creació d'un lider clar dins la formació conservadora, perquè això no son unes primaries que son obertes a la gent no militant i que elegiran al candidat del 2017. Sense Sarkozy, el partit esta fragmentat en dos parts i nomes voldran ara aconseguir una unitat aparent fins a les urnes. Ha perdut de moment Jean Fraçois Cope, en la linea mes dura del ex president.Deu anys mes jove que Fillon, denuncia el racismeantiblancs, i es mostra intransigent amb la minoria musulmana en nom del laïcisme Francès. Com a home d'estat te la experiència 'haver estat cap de govern durant els darrers 5 anys.han votat la meitat dels militants del partit (UMP), uns 300000. Sempre m'han semblat per decidir l'import senyor que els ha de presidir algun dia a tots els francesos.

els setze jutges

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.^[1] El seu nom prové de l'embarbussament "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat".^[2]

La missió d'Els Setze Jutges era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l'ús del català cantant cançons contemporànies en aquesta llengua.^[3] Els primers membres, com Miquel Porter i Moix o Josep Maria Espinàs, van decidir retirar-se quan apareguessin cantants professionals. Varen començar cantant cançons pròpies i versions de cantants francesos, especialment Georges Brassens, un dels màxims exponents de la cançó protesta. Més tard el cercle s'anà ampliant amb nous cantants: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat,Xavier Elies, Remei Margarit, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.^[1] El cantant Raimon també estigué vinculat al grup durant els inicis de la seva carrera.^[1]

Els Setze Jutges es van començar a dissoldre a la fi de la dictadura —concretament l'any 1968^[3]— i amb la progressiva professionalització d'alguns dels seus membres, alguns dels quals van assolir una notable fama amb el temps.^[1]

El 13 d'abril de 2007, el grup de cantants en el seu conjunt va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura; tanmateix, Maria del Mar Bonet va aprofitar l'avinentesa per criticar l'escassa promoció de la cançó catalana alhora que Guillermina Motta es va queixar del tardà atorgament del guardó quan dos dels setze integrants ja havien mort: Miquel Porter (2004) i Delfí Abella (2007).Ara uns autors catalans, Escrrhuela, Puig i Ferrer documentan la seva historia des de la fundació fins el 1968 de la Nova Cançó amb el titol Crònica tendra e irònica d'un país.

fes la guerra no l'amor

La primera guerra munduial es va acabar l'11 del 11 de 1918. Els francesos, que estudien les coses  moltes vegade,s han incorporat un llibre de Odette Hardy que explica la historia del soldat François Waterlot, afusellat amb 7 companys mes per quedarse quiets atemoritzats sense sortir de la trinxera. Pero explica  el llibre Afusellat viu, que durant l'execucio, ell estava a l'extrem i ferit el van donar per mort. Curat, va escriure encara 250 cartes, abans de morir de veritat 9 mesos despres al camp de batalla. Aquests textes, entre mort i mort, son un testimoni únic sobre la miseria humana de la guerra. Oficials que afusellaven a la propia tropa per demostrar la seva autoritat i obligar als altres homes a caminar cap a la mort, sense cap possibilitat de raonar sobre les accions a portar a terme per ser efectius i salvar vides.Llibre sobre la tragedia i el sacrifci del poble mes humil,que sense capacitat de decidir els fan actuar a cegues per anar a engrandir la massa de cadavers.

les eleccions del futur

Les campanyes digitals van patint la seva progressiva digitalitzacio. De l'e.mailing vam passar a la posibilitat de fer arribar el mateix missatge sense cost. Desprès ha estat la videopolitica mitjançant el you tube, democratitzant el seu poder.L'eclosio de les xarxes socials feian que la campanya estigues viva les 24 hores del dia en format digital.Els telèfons intel.ligents ens han portat el twiteet, univers electoral al palmell de la ma. El 25 N havia de ser el del ipad i els apps, pas previ al nanotargeting,que es la integració dels emails i la xarxa amb un multi missatge que aporta a mes el poder de la imatge de vídeo per tothom nomes amb un click. El futur es digital i les aaccions al carrer seran puntuals. La democratitzacio tecnològica no es pot aturar i iguala els partit en la manca de recursos. Portes, ments i noves veus portaran endavant la nova política i la independencia potser.Es bo que hagi canviat el camp de batalla i que els morts no siguin ni marcianitos.

col.lectiu Wilson

En record del president dels EUA Woodrow WIlson, defensor del dret d'autodeterminacio, sis catedràtics encapçalats per Sala i Martin volen combatre la desinformacio. Son de economistes de Harvard, Princeton, la UPF, la LSE, Columbia i de la EEA. de Londres i Massachussets. Jordi Galí havia estat proposat per el Nobel per exemple.En un comunicat pretenen ajudar amb els seus coneixements que el ciutadà pugui finalment destriar el gra de la palla. aproparse mes a la realitat, l'argument seriós,la veritat i la correcio científica. Tot això des de la web Wilson.cat. Ara mateix ho estàvem comentant amb el pare mentres tu dorms. A veure si aquests personatges responen a motius seriosos i no com altres, de cul bastant mes gros(segons el Polònia eh?).

el risc

Ahir varem fer l'acte e campanya amb l'excelent escriptora i oradora Isabel Clara Simó. Un amic diu que els mítings i les conferències no calen perquè nomes hi van els convençuts. Peró es important per emocionar se i aprendre a expressar les ideàs polítiques i socials que envolten u programa. Avui a la paradeta un senyor m'ha dit que era dels contraris, Qui es el contrari. Quants polítics amb tot el dret han canviat de partit, molts sense res a canvi. Quants han deixat de votar perquè no hi era el Carod. Quan votaran ara a SI perquè no hi es el Laporta. Quan del PP es passaran a Ciutadans, igual de feixista i de dretes, però mes jove i menys caspós. On anirà tot, es calcula que la meitat del vot perdut del PSC. Hi han vots que neixen de la indignació a vegades de darrera hora. D'altres a la novetat, els animals, els pirates o qualsevol nom que indueixi al error. També hi han el ebris de poltiica, o com els joves que finalment consoliden escons a les CUP. L'onada soberanista farà molt de mal als ports i les platges del liberalisme espanyol. Hi haurà sorpreses i partits que no podran amb la responasabilitat heretada,amunt o avall. Hi han vots útils i vots de escombraries com els bons del deute. I n'hi ha de feixistes. d'indignats, d'e,prenyats, de ultres i de trànsfugues sense  criteri. I sobre tot anticatalans, que volen perpetuar aquest odi indescriptible de la meseta cap el nostre mar.

vaga 2

Potser avui tindria que deixar el blog en blanc, Ha estat una vaga inútil.Em comenta el Txerra que sense vagas, encara hi hauria esclaus. Però reconeixem que el nivell de duresa i enfrontament no eren com ara on el mes fort es un pneumàtic cremat o una garrotada al cap.No es pot comparar la manifestaico amb l'11 S. Malgrat el ball de xifres. I en canvi si han rebut alguna botiga i algun contenidor.El gobierno no canviara i dubtara en arreglar els desnonaments abans que que deixar caure un banc, que son ells.No tenen capacitat de produir riquesa i nomes saben retallar i que l'austeritat la facin els demès.Ens anem apretant el cinturo i a tot Europa ja els va be, diuen que estem complint Ves que no apreti massa el cinturo i els hi acabem provant al coll, Si s'ha d'ofegar, que 'sofegui un altre.

la vaga

Avui es vaga general. No hi estic en absolut d'acord. Demà tot estarà igual o pitjor, l'economia, els sous, cobraran un dia menys i s'haura incomodat al personal amb esperes, retards i manca de coses de necessitat. Una cosa es agafar s'ho com un dia de festa.Que alguns diaris ja ho han fet. La vanguardia posant la fletxa vermella cap per avall al López Tena quan puja a les valoracions dels líders. O l'Ara que ni cita al SI quan parla de les relacions laborals. Igual es que no han rebut encara el programa. Respecte això diuen, que al PP ja els esta be en mans estatals l'assumpte. ICV un marc Català oposat a CIU frontalment. Segueixen en la linea caduca de convenis sectorials, que cobrin igual a Catalunya que a Extremadura, sigui quina sigui la productivitat i mes atenció als sindicats i Les seves demandes. I com les CUP proposen reducció de la jornada laboral per repartir mes el salari. El PSC proposa una targeta pe rdissenyar te la vida laboral i els accidents de treball.El fons de formació per Catalunya federal, bonificacions al contracte estable i formació continua. ERC, negociació colectiva i treballadors al consell i fomentar el Consell de Relacions laborals que implanti un sistema de mediacions i conciliació. Negociacions col·lectives individuals per empreses i reforçar les inspeccions de treball. SI , que no ho han posat, exigeix totes les competències per tenir un marc sobira laboral.

l'efecte Obama

Ahir un acte de campanya a Granollers. En un moment parlava l'Uriel i va fer un acudit que no vaig sentir i no vaig aplaudir com tothom. A les hores l'Uiriel va dir, allà baix hi ha un senyor que no ha aplaudit, deu ser de Unio. T'explico lo del Obama per entendre ho jo. Comença a quedar clar a aquestes alçades de campanya que el que votem es si volem el dret a decidir, desprès ,la independencia. Les projeccions de les enquestes pressuposen que hi hauran el mateixos votants i que els escons variaran poc, coses que estan per veure. Les probabilitats son com les apostes per internet, % que no saps que indiquen. El sistema Obama, basat en la repetició de dades, a ell no li ha funcionat per poc, diu hi ha un suport latent a CIU. PSC, ERC i PP lluiten per la segona plaça, ICV aguanta i C's i SI segueixen tendències(tendencioses) inverses. No poden tenir en compte tot i el treball de camp de mesos, la incidència de la campanya que la tindrà i li juguen contra les sondejos individuals. La idea es enquestar les enquestes (pooling de pols) afinant les prediccions però donant mes importància a les primeres. Masses correccions que no van amb la historia dels grans canvis. Tota la teoria respon a Nate Silver, promotor de la teoria bayesiana de barrejar enquestes. Allà si que l'encert ha estat força precís. Aquí, això es el mediterrani.

els mitings

Queden dos setmanes de mitings. Una bogeria. No es pot anar a tots i molts son el mateix.El mes curiós es a qui t'hi pots trobar. HI han militants d'altres partits que van  a veure que. Hi han indecisos que se'ls recorren tots. El que te mes morbo es quan hi veus politics d'altres  grups que treuen el cap per si finalment canvien de costat. N'hi han que han marxat per despit, son trànsfugues, no han estat a gust en la nova singladura i es deixen veure per si els perdonen en forma e nova admisiso, com si haguessis anat a jugar  en una altre equip per créixer que diuen. Molts tenim dues animes que se'n diu ara. Per un canto penses que de poc serveix tanta estelada voleiant si el poble no te una verdadera consciencia política i de l'altre saps que vols fer alguna cosa encara per el teu país.Alló de si t'hi poses, t'hi poses. La majoria dels personatges que t'explico ronden la cinquantena i han estat consequents amb el seu vot, encara que hagi anat evolucionant. Fins i tot s'han donat etapes de descans per desencisament. Ara, els que van als mítings conpulsivament, segueixen indecisos. Fins i tot gent de dretes votaria si a marxar. Els pensaments els diuen que mai ho haguessin fet, però hi veuen poc remei. Encara els influeixen molts els líders, que a mes de ser ho ho han de semblar. I vestir be, i estar prims físicament, i aquells tupes actualitzats. Peró sobre tot parlar be, tenir discurs i fer se entenedors. Per l'indecis es molt important la controversia. I alguns en aquestes campanyes han tingut sort. Els indecisos enyoren els pesos pesants d'abans, maragalls, carods, o felipes. Ara també ni ha de bons, però tenen pocs minuts a la tele. Sempre els hi queda el míting.

Europa Belluga

Hi han nacions que tenen el sentit de la propietat fora de mida. Com la Sèrbia de Milosevic, que no nomes negava Kosovo, sinó que va fer una bona neteja ètnica per tal de exterminar també el dreta decidir dels seus terrenys. Espanya es junta a Sèrbia i nega també Kosovo, ignorant que la UE ja fa temps que parla per la seva futura integració que ningú podrà impedir, i menys Espanya. Brussel.les no es pot permetre tenir el seu mapa sense tots els colors del mon. Per mes que també les FAES escampin ferums de constitucionalisme patrioter. I aquest virus es per exemple el que te Moldàvia, hereva de l'imperi Rus. El resentiment es tan gran que encara el 1989 la llengua romanesa s'havia d'anomenar moldau i escriure la amb caràcters cirilics com el rus.En un cas semblant al nostre del moldau oriental. Resulta que els Moldaus voldrien reunifcarse amb Romania, però la seva regioTransnistria, ja va córrer a posar se sota l'empar del Kremlin perquè això no passi el 1990. Una declaració unilateral que va provocar l'exode moldau. Tots, aquests si busquen formules federals. Per no renunciar ni culturalment a la regió pro russa, estan retardant molt el seu ingrés a la UE. Perquè de fet Moldavi, antiga república Soviètica, es la regió romanesa e Bessarabia , que Stalin va annexionar el 1939 pel pacte Molotov. Com l'Alt Karabakh, a qui l'Azerbaidjan nega als armenis i cristians el dret a decidir per les explotacions occidentals de gas i petroli. àzeris. La noticia es que aquest poble, sotmès ara als turcs musulmans, ha estat reconegut per Nova gal.les del Sud, l'estat federat mes gran d'Australia.Un conflicte mes pendent des de la perestroika que va descomposa la URSS, quan ja fa 25 anys de la caiguda del Mur.

el preu d'una campanya electoral

Semblava que per els temps que corren,els partits afluixarien en la seva despesa electoral. Pero no, els grans han baixat entre un 20& i un 33%, el PSC que a no els queda ningú i han tingut qeu demanar una bestreta als militants de 1500 euros.Tot i així es gastaran 2,166000 euros, 320000 per sota de CIU que precisament va ser l'unic partit que va votar en contra la proposta per enèsima vegada de fer un mailing conjunt. ERC baixa a la meitat amb 500000 euros Igual que ICV i SI. C's es mante amb 200000, la mateixa quantitat que les CUP que entren de nou. Ho treuen de la mobilitzacio de la seva gent per aconseguir donacions. C's fa servir el sistema Pal Pay a canvi de regalar una samarreta del partit. ICV fara campanya per les xarxes socials i uns préstecs personals de fins a 10000 euros que es tornen amb un any al 3%. SI mobilitza també a les seves bases per decorar els pobles,muntar i desmontar els actes i fer mítings, reunions i tertúlies o dinars en locals privats buscant el os a cos amb la gent i la premsa.ERC també vol dèficit zero. No demanar cap crèdit i ho pensa pagar amb el guanyi amb els diputats que tregui a les urnes. 

les urnes dels EUA

Han deixat un Capitoli dividit. Nomes 3 milions d'americans separen la victòria d'Obama i el forcen a un diàleg amb el tea party. Peró la seva llei d'Hont particular fa que el nou president tregui 303 representants a la cambra per 206 el  candidat republicà. Molt mes igualat ha quedat el senat amb 54 a 45. La victoria dels republicans els hauria tranquilitzat i ara castigaran l'augment de despesa publica. Sense acords s'acosten al precipici fiscal que preveu una retallada de 600 000 milions de dolars al desembre, abocant al país a la recessió. El resultat de les urnes ha enviat un missatge de moderacio al Tea party sobre temes com l'avortament i les violacions de les quals havien fet polèmiques declaracions, feixistes vaja. Els demòcrates van pujar per les dures critiques de la professora de Harvard sobre les entitats financeres i el sistema bancari. Tambe les urnes donen la primera dona lesbiana al Capitol que no ho va manifestar durant la campanya.El radicalisme ha perdut, però també per el seu bloqueig a les cambres que no ha millorat en absolut la situacio global econòmica.

Puerto Rico

Hi ha una frase que diu el lloro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Ara, aquest estat adherit als EUA, votem desprès de 50 anys i per 4a. vegada des de 1967, si volen ser independents o passen a ser el 51 estat nordamerica. De fet ara nomes son com un portaavions al mig de l'ocea per el qual reben una compensació econòmica. De fet la votació no es  vinculant i nomes es un sondeig poltiic. Els arguments per la independencia o no, els de sempre. Que tenen una cultura diferent i unes costums i idiomes que avui es veuen limitats. Els polítics moderats volen mantenir l'status quo i el referèndum sempre perd.Molts pensen que no tenen futur com a colònia, son ciutadans i mereixen els seus drets.El govern el fa per captar vots dels indecisos i creuen la majoria que estan sotmesos als estats units. I acusen de la dependència econòmica vers els EUA a Espanya que els va abandonar el 1898.  A diferencia d'Escocia si els surt el no, podran escollir ser independents, seguir com ara amb mes autonomia o constituirse en un estat dels EUA.Depenen igual de Washington, però amb tots els drets dels americans.

El jutges suissos

L'exjutge Niccolo Raselli del Tribunal Federal Suis ha estat a Barcelona. I ha explicat algunes coses interessants. Els jutges suïssos parlen totes les llengues de cada territori i com a mínim ni han 4. El Tribunal Federal fins i tot prima la mes dèbil, el romanix, que en el seu canto comparteix llenguatge amb l'alemany i l'italia. .I com que veu que a Catalunya tenim un problema perquè les autoritats judicials no sempre parlen les dues, que seria una questio principalment tècnica, recomana que s'anomenin principalment jutges catalans.A Suïssa a mes a mes, els jutges son elegits per els parlaments dels cantons. Nomes els dels Federal son elegits per el Parlament Federal. Els jutges no canvien de canto per fer carrera. Quasi mai un d'un canto demanaria anar al tribunal d'apel.lacions de Brusel.les. Sempre es parla la llengua mare als judicis. El tribunal esqui tria la llengua, sobretot en la sentencia. Peró empre es flexibilitza i es tramita en la comuna si hi es.Peró per exemple el canto de Friburg sempre es tria la del defensor.Si a Catalunya no hi ha aquesta flexibilitat es perque no es vol per una questio identitaria, política en definitiva.

els teus veins

Tan propers i tan diferents segons com. Avui fan eleccions i algú dubte que guanyi l'Obama. Jo crec que ho farà. Seria el primer president nord americà que no ho fa sense cap desgracia pel mig. Encara que es veritat que per tot plegat estan perdent una mica de pes en el mon global, encara marquen la pauta enmig de les grans potencies i el seu exercit encara s molt poderós,  es el que inverteix mes en armament i tecnologia, que no te enemics militars baja. Per assumptes interns la que mes es rearma ara es Xina, però amb poca tecnologia i innovació i Rússia ja no te capacitat militar.I s'ha demostrat a mes que els enemics no ho eren per tanta despesa. Ni les armes de destrucció massiva, no el narcotràfic ni el terrorisme han estat suficientes enemics. Si el pecat  d'Obama es no haver tancat Guantanamo per motius legals, doncs mira.Al menys s'ha centrat en la sanitat il 'atur. No com l'altre que busca reobrir la guerra freda, geopolítica li diuen ara, amb Rússia, també emergent, vulguis o no. Per la nostra independencia per exemple, no ens interessa gens tornar a l'epoca Bush. D'ell ha heretat també l'Afganistan i Pakistan, i s'ha mantingut ferm, malgrat les pressions, de seguir a Irak o entrar a Iran. Barak, et necessitem, i no permetis que entri ara mateix a la Casablanca, el troc d'imbecil del teu rival que no ho es.

amb il.lusio

L'expressio preferida del mas en la passada campanya. Acusat ara de fer nits a hotels de Moscou de 1600 euros, la gent escamada i desconfiada de la classe poltiica encara li farà costat. L'electorat esta dividit entre els que creuen que es farà enrere i els que arribara al final del que sigui, posant hi això si mes pa que il.lusio per aquest projecte engrescador. El que no poden dissimular les enquestes es el percentatge de gent que votaria si al referèndum i que des de el 11 S encara no han perdut la il.lusio, esperonats per la hostilitat catalana i animats en el fons per saber que la separacio no sera fàcil ni massa amistosa, Això posa mes en valor la desicio de votar Si, doncs hom sap a on ens posem i perquè. El poble donara el poder a unes formacions independentistes que des de el Parlament treballaran legalment per poder fer la consulta i serà clau l'oposicio que quedi, i la presencia de independentistes de veritat al Hemicicle. Europa esta dient avui que la recuperació no serà evident fins el 2017. O sia no tenim temps. Estem en una societat , la catalana, com totes les altres, complexa i contradicctoria. Peró tapats cadascú per les seves pors particulars, tots sabem el que hem de fer. El que encara no sabem es amb qui. Be, jo SI.

l'indecis

Avui hem posat la paradeta. No ha vingut ningú casi. Bigues dona son. El pare ja treballa Es el cumple de la Noah i una nena ens ha cantat la versió mes llarga  i antiga dels segadors. D'aqui poc juga el Barça. El Messi que ha tingut un nen, el Thiago, rebrà la bota d'or.Peró també la tingut l'Oriol Junqueres, el LLuc.Obama aprofita el que li queda de campanya i el que li ha deixat l'huraca Sandy i la gent emprenyada perquè s'ha suspès la marató de NY. Mentre es presenten els programes plens de faltes d'ortografia i de tot tipus, demà presentem el nostre de SI, els somaten, grups armats civils de vigilància, s'estan organitzant per arribar on no ho poden fer els mossos i així evitar robatoris.Sembla mentida que la por torni a condicionar el vot. Alló de quedem se com estem. I les enquestes, de 800 consultats i per telefon poden donar des de que ERC serà la segona força, a que ho serà el PP sense fer res mes del que ja ha fet, que el PSC s'enfonsa fins a no se on, i que C's i SI no surten a l'arc parlamentari. Això es mentir en tota la regla i amb tota la barra. Ningú ho sap. Perquè l'indecis, es vulnerable, pot decidir el vot tot Just al agafar la papereta o perque la perruquera coneix al fill d'algu que es presenta,Hi ha moltes Catalunyes i nomes una serà decisiva. El demès es carn de dol i cementiri

la junta electoral

Es l'arbitre del es eleccions. La que dirà si a Bigues podem tenir el centre cívic gran al nostre acte del 16. La que ara ha retirat la publicitat que havia fet la Generalitat per invitar a tothom a votar. Diuen que es un anunci partidista. Jo no l'he vist i mira que l'han donat de vegades dient que l'anaven a retirar. Si que surt la manifestacio, estelades, pensionistes, en fi tots els segments de la poblacions susceptibles de votar.Jo el que mes crec es que als membres de la junta no els interessa que hi hagi molta participacio en aquestes eleccions. Diria que tampoc volen que el votant sigui de perfil sobiranista. No se em sembla que com los corporacions dels audiovisuals, tenen el virus del PP en el adn. Perquè la gran incògnita es la participacio. No se si la gent s'en recordara el 25N dels caos que s'ha produït aquests dies amb el transport public i del Sandy, que porta ja mes d'un centenar de morts, molts al Canada i unes pèrdues de milions i milions de dòlars.Ja se que em diràs que aquí no ha arribat la seva fúria. Peró, hay amiga, si això passes aquí, pasariem a ser una illa de les Balears.El novembre ha començat. El cel es clar Peró el futur ja ho veus, no.

tots sants

El Halloween vostre i la castanyada nostra el que fa es prepararnos per l'arribada de l'infern. Aquí, no se allà, coincideix amb el dia de record als que ja no hi son.De fet l'avi ho fa quasi cada dia, el record. Peró no aquesta visualitzacio. D'una banda la muntanya on varem posar el nom de l'avi Joan amb les cendres dibuixant lo al turonet on suposem podrà veure les interpretacions dels acordeonistes d'Arseguel. Amb aquesta musica passo a la cutre visió del nicho que tenim a Badalona, ara al nom meu. Allà, rodeixat de pisos barats a Badalona, i es l'avia Montse, que ho va demanar amb la seva urna, per estar amb els seus pares. Ara això ja no es fa. Un aquí, l'altre allà, quan no al mar. L'avi us ho explica tot a la cançó de l'Ovidi Montllor, Faré Vacances. i l'arbre,el pi, ja sabeu quin es. Les costums, desapareixen sota la crisi. La Rosa ja no fa ni un parell de rams d'encarrec.Al sector la feina ha baixat un 25% ben be..Molts pagesos ja no sembrant flor i nomes  un 25% es flor catalana. Quedi aquí el resum que et deia d'una cançó que hem fa plorar: Les meves vacances

(Ovidi Montllor - Toti Soler)

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances

la salut dels catalans

Preparant nos per la independencia ens han fet un "xequeo", també amb la idea de que com mes prevenció, menys retallades i malalties. Resulta que el 58% dels homes entre 74 i 18 anys estan gordos, cosa que fa disminuir la qualitat de vida. Si hi posem a les senyores la cossa baixa al 50%. I curiosament en un moment en  que la taxa de sedentarisme esta en un 19%, una de les mes baixes dels darrers anys. I una dada bona es que ja un 11%, de la població menja fruita 5 vegades al dia. Vuit de cada deu catalans declaren que estan be de salut i el 93% han anat al metge i ames els hi fan cas que era el difícil. En canvi creix la població amb colesterol elevat que no deixa de ser un dels perillosos factors de risc com la tensió alta o el fumar. Encara fumem un 30%, molt per sobre de la mitjana europea, encara que hi ha una tendència a deixar ho, i això si, gairabe el 35% dels ciutadans pateixen alguna mala tia crònica, moltes d'elles lligades a l'envelliment, ames del càncer i la diabetis.38000 nens van revelar que entre 3 i 5 anys tenen exceslde pes i entre 3 i 12 pujava al 30%. S'ha d'ingerir compensadament al que es crema aconsellen els experts. 

coses de preso

Et relacionaré ara un seguit de coses que han publicat els diaris de ignomínia i dignes de empresonar al llest que la va fer. i per motius per no estar en aquesta Espanya. El retrat de Bono al congres va costar 94000 e. Madrid te 42 estacions que no arriben a 150 passatgers l'hora.Cap linea de l'AVE es rendible. Gasten 4 milions per publicitar la reforma laboral. València va pagar 55000 per un cartell d'un hospital no construir.960000 e ha costat la duana de l'aeroport de Girona hi nomes ha rebut 17 partides de bolets.S'han gastat 52 milions en les ambaixades de la següent manera: estovalles i coberts 330400, llits i tovalloles 141.600, 115546, banderes, peanyes, pals i escuts.Una autovia de Lleida no va enlloc.L'ajuntament d'Alacant gasta 300 euros diaris en flors. El de Sada va comprar arxivadors per el propers 30 anys.Invertint 40 milions, l'hospital interfronterer de la Cerdanya obrira d'aqui 3 anys.El PSOE de Jerez va comprar una impressora de 600000 de 19 tones al Japó, que no cap a l'Ajuntament que podria ser Lepe.I el ministre Montoro cobra 1800 euros al mes per allotjament quan te tres pisos de propietat a Madrid. Anirà mai ningú a la presó o pagara ell l'esgarrada?

escacs

Fa dies que no jugo amb el meu amic Jordi.Et vull explicar avui la historia de Jordi López, un immigrant català a França que avui es secretari tècnic de la federació francesa d'escacs.Ho explica en un bar de la Gare de Lió, mentres beu a petits glops una copa de monaco, combinació vermella de cervesa i granadina. Diu que la vida es un atzar. I la seva molt semblant a la de Nahed Ojjeh, també immigrant que va arribar a França el 2008 fugint de Bangla Desh. Vivint en centres d'acollida, s va convertir amb 12 anys el jugador mes important del club. I el Jordi el va convocar per els campionats d'Europa de Praga. Campió de França,amb una ordre d'expulsio, durant una entrevista per la radio un oient ho va denunciar al ministre Fillon. En una setmana va ser reconegut, anul.lada l'expulsio,pis a Creteil i feina de jardiner per el pare. El Jordi López, enamorat de Bobby Fisher, li agradava la seva independencia, la seva lluita sol contra tothom, un poeta que el diferenciava per exemple de Kasparov,mes agressiu i ofensiu despreciant la bellesa. Quan va arribar a França es v apuntar a clubs pe ordre de llista, fins conèixer a una aristòcrata de la resistència, retirada l'any 70 com a professional, Chantal Chaude.Ella es inventar l'obertura catalana l'any 29 i en Jordi sempre que pot la fa servir. Li va deixar la direcció del club i sense diners per mantenir el local, l'atzar va tornar a visitar al Jordi. Era el Fahim, però això ja es una altre historia.

un tsunami?

Avisen per els serveis metereologics de la tele que a la costa de Vancouver, cap a la meitat hi ha alerta de tsunami i demanen a la poblacio que se'n vagi a zones mes altres. Ara trucaré al pare a veure que.Aqui el tsunami el tenim amb el neixament d'una Catalunya independent tutelada per la Unió Europea que mantindria els vincles que ja hi han ara. Depenen del grau d'intransigencia dels 5 paisets que encara no han aprovat Kosovo, podríem ser uns associats tipus Suïssa, que recordeu algunes de les seves maquines d'expedicio de productes, funcionen amb euros. Nomes els paissos molt petits hi renuncien. I Andorra, te l'euro. Mentrestant un 67% de petits i mitjans empresaris, els que no els va tan be com al Lara passar els fins de setmana on volen, volen l'estat propi. I pe els aficionats a l'internet recomano un blog Http:www.cafeambllet.com, en el que un col.lectiu de jove demostra que nomes hi ha dues classes de periodisme. El del cor i el que mes tard o mes aviat s'ha d'enfrontar amb el poder i perdre les subvencions.Mirar a sota totes les catifes enquistades del país no te res de rosa i com l'efecte papallona si que pot desencadenar un tsunami al mons de la informació i de la justícia.Justícia que els acaba de condemnar amb deu mil euros i que hauríem d'ajudar a pagar nomes per llegir el que diuen i formar nos l'opinio.

la stampa

Es un prestigiós diari italià. Te'n parlo avui per lligar ho amb la família italiana que tenim, Gianna, Paolo,...)i perquè a traves del seu subdirector, Masimo Gramellini, admirador de Indro Montanelli, veiem com esta la situacio a Europa per ells. Torinès de 52 anys acaba d'escriure un llibre, Deixa't portar per els somnis. Pensa que hi ha d'haver hi nenes que vulguin ser d'un equip petit, que no guanyi sempre. Quan es guanya sempre les victòries no es recorden i el futbol en concret, pensa que s'ha adelantat a l'evolucio de la societat. Ha substituït a la burgesia que era la seva columna vertebral, ara trencada. A Italia diu que perceben el proces de Catalunya com reacció de por i no com aposta de futur. Creo que hem de barrejar nos amb d'altres identitats i definir la europea que l'unic que ens unira a tots. Futur que veu amb dos possibilitats. Que la economia destrueixi la comunitat que el que vol per controlar la o construir nos nosaltres com els EUA. Veu en 30 o 40 anys, una sola llengua, cap estat nació, regions històriques, un sol exercit i un govern únicament economia. La lluita es contra la divisio que vol implantar l'economia, estudiants,etc. la llibertat no es poder explotar a tothom. La política tornara quan siguem una comunitat que es respecti i a llibertat servira per evitar que algú guanyi milions i milions guanyin 800 euros al mes. Els bolis de la feina dels funcionaris son de l'estat. Peró no penses que son de tots, penses que no es de ningú i l'agafes.Acaba dient que els nens d'avui tenen comunicació i no tenen ensenyament. Coneixen Carlemany o Napoleó però no saben qui era abans perquè l'ordinador no el lògic. Veuen el mon a traves dels link's. I el cap l'han exercitat saltant pagines i no llegint seguit.

el moment

Es excepcional. I per una vegada estem convidats a participar hi. De la forma mes plausible que coneixem. Una comtessa electoral que donara pas al que no ens havíem pensat mai; podrem expressar quin futur volem. I seria bo que hi anéssim tothom a dir la seva. M'angoixo quan veig gent molt preparada que te por , que no ho veu clar, que malparla de tot i tothom amb vehemència. O sia que vibra per dins pero no sortira a remoure l'actual imposició. Encara que tot ara sembla que vagi depressa, gaudim de cada moment d'aquests dies. D'aqui uns anys serà molt plaent recordar en quin grau i varem participar i que varem fer, pensar o imaginar per els nostres descendents.Perquè una Fundació d'infaust nom, ha avançat al Vidal Quadras,-que per cert deu estar buscant la frase de la seva lapida,- per la dreta, Ha demanat per el nostre president el mateix tracte que per Companys. Suspensió de funcions detenció i judici..Fins aquí. Mentre denunciem l'anunci de la barbàrie, i causa dimissions dels democrates, Europa encara s'empara en que ningú li ha demanat res i que això es un assumpte intern. Com intern es el retorn a l'ordre dels Mossos, que ja van pecar el 1868 i es van fer persodar amb la segona Republicà.La historia i el passat sempre son complicats i tenen mes d'una lectura.Es un seguit de moments imprescindibles per comprendrela. A vegades no la podem assumir però la podem reflexionar. Sobretot per no tornar a repetir aquells moments desgraciats que van esgarrar Catalunya.

Gracies Europa

La Comunitat Econòmica Europea ja entrat en joc. De fet les gracies li haurem de donar al diputat europeu. Vidal Quadra que amb la seva feixista missiva, ha endegat el procés internacional de sensibilitizacio sobre els mètodes de la dreta espanyola per frenar les llibertats al seu territori. La dimisio de la secretaria general del grup, Maria Badia, forçada per el PSOE per signar i la no signatura de la carta de protesta per part d'Unio, també dona pistes per la legimatitzacio democràtica del procés català iniciat. Que no es preocupi el PSC que ja ocuparem el seus escons els sobiranistes, però sobretot el PP per tancar el cicle. I així les FAES podran estudiar perquè Espanya ja estava trencada i perquè no tenen un partit d'ultradreta reconegut a Europa com tothom.  Ara, el que si hem d'assegurar el 25N es una participacio del 60% com a mínim, que hom accepti el lideratge del pròxim president de la Generalitat i 90 o mes diputats sobiranistes al Parlament. Així serà planer obtenir la possibilitat de fer el referèndum. I no oblideu el compromís de qui ha obtingut enguany el premi Nobel de la Pau: Europa. Estarà mes  o menys d'acord amb la nostra indepedencia, però ho posara tot perquè els catalans puguin exercir el seu dret democràtic a decidir.També perquè pagarem feliços.

Cementiris 2.0

Això si que es massa. Ha augmentat el nombre de incineracions fins el 43%, cosa amb la qual, una vegada mes doblem a Espanya. Un problema que hi ha es al gent no situa les cendres als espais indicats. Com son el vius!. I per això se'ls ofereix com alternativa fer los un "diamant" a patir de les cendres de les que en volen tenir memòria. Ara incorporan un codi QR a les lapides i amb un SIC al mòbil, pots consultar les dades del difunt i veure'n fotografies i vídeos.Les novetats es presenten l'oportu dia de Tots Sants. També hi ha un 3D del cementiri per trobar ho tot mes fàcilment.Per un canto diuen que escampar les cendres causa un dany medi ambiental i per l'altre, per 350 euros et donen la urna i un arbre perquè ho plantis tot plegat. Ah! i tot biodegradable. Segons la fama i popularitat artística dels enterrats, pots fer una interessant ruta cultural. Veure la seva biografia pe el teu smartphone nomes costa a la família 100 euros.Utilitat no se, però el que es morbo vaja si en te!.

l'arbitre de emergencia

Avui el pare m'ha trucat tot just us heu llevat. Ja veig que et trobes millor i pitjor el pare que no te el cap clar per veure la manipulació de les enquestes ,del Godó especialment. Ens hem llevat amb la victorià justa de l'Obama en el seu tercer debat televisat. I ultim. Per adobar ho acabo de veure La campaña, on tot si val encara que la presenten en broma.I també el partit amb el Celtic, 1.1 a darrer moment. El debat va tenir arbitre o moderador. Ara hi ha una figura creixent, la decisió de la qual es inapel.lable i que la pot executar un jutge. Buscar ne un i fer el deposit porta uns mesos.Durant els quals pot haver hi un incompliment i perdre sentit l'arbitratge.Per això es nomena el d'emergencia que evita mals secundaris o efectes col.laterals.A Paris fa temps que funciona però hi ha molts paisos que encara estan incloent normatives. Falta tradicio i difusió a les universitats i buscar l'arbitratge internacional. Torno a l'Obama quan li han dit que EUA no tenia tants soldats ni avions com el 1907 i el 1943. Li ha contestat amb gracia que tampoc tenien tants cavalls ni baionetes. Que ara els avions anaven a qualsevol lloc amb una cosa anomenada portaavions i que una altre cosa anava per sota l'aigua, eren els submarins i eren nuclears.

Alex Salmond

Es el primer ministre escocès, i anima al seu partit el SNP a demanar el vot del si per la independencia. Recorda als votants que no busca unicament aconseguir un objectiu constitucional. Sinó que amb la victorià del Si, els poders de la nova Escocia es poden fer servir per aconseguir mes prosperitat econòmica i una societat mes justa.De moment sap que tot es en contra però te un any i escaig per  convertir la seva nació en el que veritablement pot ser. Per això han de tindre ambició i confiança en el poble sobirà. Amb el si tenen plataforma mundial i garantir la independencia. Amb el no perden el que tenen d'autonomia i no guanyar res. La dreta que proposa el no tira contra las universitats, l'ajut sanitari als grans o els preus dels transport public, en aplicació del que en diuen universalitat. Salmond renega de que ministres britànics estirats i lords incompetents tinguin autoritat sobre el seu país. Els conservadors defensen la manca de confiança que hi ha actualment en el si pe el projecte independentista, tot i que en 15 dies ha augmentat un 3%. Les enquestes no son favorables a Salmond en aquesta oportunitat única.Els unionistes els doblen.30/58% amb un numero molt important de escocesos que els agrada estar dins del Regne Unit i un 12% que s'ho pensa de moment.I el pitjor, dintre de sector secessionista, nomes la meitat hi es a favor.

sareb

Es com es dirà el banc dolent. El BBVA vol controlar els preus i per aguantar proposen llogar pisos mentre que la banca sana? seguix venen amb gaires descomptes. La realitat es que perquè tot plegat no tomi a ser un gran atracament, s'haurien de vendre a meitat de preu. Peró els animals dels promotors, tot i la situació ja porten contrits 15000 habitatges mes enguany. Al menys es nomes el 10% de l'epoca e la bombolla. El Popular, banc sembla que també malalt, demana al Sareb una actuació clara en la gestió del sol, que com sempre serà l'únic que tindrà valor real. Ara a Catalunya hi han 800000 habitatges buits. Tants com parats. Seria tan fàcil quadrar ho cercant una formula. Sembla que el proces serà, que primer els bancs sans venguin els seus actius a preus no gaire baixos i un cop la cartera buida, el dolent vengui amb grans descomptes.El resum es que els bancs sans no s'han de contagiar i han d'obtenir beneficis pe el contribuent que e el que esta finançant aquest embolat.

Ali Baba

Es un conte que un dia t'explicare d'un bandoler que capitenajava 40 lladregots mes i s¡amagaven al desert, darrera una cova la porta de la qual s'obria quan deies. Obrat Sesam!. Aquests dies nomes parlem be de Catalunya. Peró si vol regenerar se també s'ha d'expolsar un caciquisme empresarial enganxat al poder.De fet s'hauria de començar de nou en molts sectors alguns intocables. Com per exemple el de les grans produccions de cava.Excepte les produccions familiars el demès producte es mediocre. Com massa vegades, quatre aprofitats s'han investit amb l'estalada per, disfrassanse de aspiracions nacionals aconseguir miserables interessos particulars. Sense anar mes lluny al Penedes,amb caixa inclosa, hi malviuen la majoria de pagesos, com si fossin a Andalusia, hi queden 4 terratinents hereus i tenien fins fa poc una caixa d'estalvis també malmesa. Desprestigi enolig per Catalunya d'un capitalistes que li diuen cava però son del bandó espanyol que e fet es qui els controla.. Jo hem quedaria nomes amb les honestos. A la Catalunya Nord, la Borgonya, Banyuls per exemple ,es pot pagar, pel xampagne (5euros el quilo) entre 2 i un euro. Al Penedes el quilo e s paga entre 0.38 i 0,23 el quilo de raïm, Ja hem diràs quin cava has de poder fer qualitat. El 25é lloc mundial en consum, 10 litres persona/any ve determinat per el consum intern. La baixa qualitat determina el producte i la trama productiva.S'ha de obrir la cova del cava, Sesam...

reprogramar neurones

Científics del Centre de medecina Regenerativa de BCN han trobat errors genetics en cel.lules que produeixen les neurones que afecten a un 55 de malalts del Parkinson. L'equip del doctor Izpisua ha obert la porta a noves terapies, sinó per curar, per aturar la degeneracio de les neurones. Ara falta assajar en animals i pacients. Cal agafar mostres de pell i reprogramarles per veure si son afectades. Es podria diagnosticar abans i estalviar patiment. Un trasplantament futur podria restablir les neurones. Extreure cel.lules, corregir la mutació com a IPS i tornar les a convertir en cel.lules mare que funcionant regeneressin el cervell danyat. El Parkinson destrueix les neurones que controlen el moviment muscular deixant de produir total o parcialment dopamina que es la que coordina els moviments i tremolors.Ningú coneix l'origen d'aquest dany, pero al menys es podrien paliar amb el descobrimentt. El gen mutat produeix un enzim LRRK2 que altera la membrana que envolta el nucli neuronal. Aquest dany fa que es destrueixin les neurones funcionals responsables de la dopamina.  Han rebobinat neurones de la membrana nuclear en cel.lules mare, descobrint quan es produeix la mutació genètica segons han publicat a la revista Nature.Sort a tots.

el mercat immobiliari

S'ha inaugurat un any mes el anomenat Meeting point, on es reuneixen promotors e immobiliaires per tractar de vendre l'invendible en pisos  i cases. L'excusa de sempre es que val igual un lloguer que una hipoteca. No tindria que ser així per a aquest país es veritat. Sempre enganyen dient que l'ultim any en que es pagaran impostos, en que desgravara, etc. Hams per picar com les afirmacions de que ja no baixaran mes els preus, (la mitja actual es de 1500 euros m2), una bestieses, en un sector que acumula un atur del 25% estructural, amb la contracció econòmica que això comporta, la difícil accesibilitat las crèdits i els preus no baixen. Perquè qui te el diner sempre el tindran i no te'l regalara a tu. L'altre trampa es que el totxo es una inversió segura que sempre puja. Si però tu no te'ls pots vendre perquè tens que tenir un lloc per viure, O sia la teva inversió no es un valor de canvi si no es per perdre hi. I el segon robatori a la població es produirà amb aquest nou invent del banc dolent, en el que pagarem dues vegades els habitatges que hem perdut. I amb els milions de pisos que hi ha per vendre o rehabilitar, la ministra de torn surt i diu que se'n han de fer 450000 cada any nous. Mentides i enganys i negocis bruts, que tinguem sort.

NOBEL D'ECONOMIIA

Amb el premi d¡'economia donat a Shapley i Roth estanquen els Nobel 2012 que inclouen a l'escriptor xines Mo Yan en literatura. Els premiats es repartiran 927000 euros (8 milions de corones sueques), d'un premi que no va ser creat pel magnat suec Alfred Nobel mort el 10 de desembre sinó posterioremnt l'any 69 pel Banc de Suècia. Altre vegada recau en dos experts nord americans.Roth de 61 anys s'ha encarregat e traslladar a casos pràctics, les teories de Shapley que deien que l'estabilitat es la clau de l'exit dels mercats,recollint les conclusions dels treballs i sistematitzant els mètodes d'analisi.Els exemples son posar els metges adients al lloc que els pertoca, estudiants on encaixin millor, i cercar la perfecció en la donació d'organs.La base es l'algoritme Gale Shapley amb variables del entorn i interessos dels agents. Shapley de 1932 de Cambridge anomena la seva teoria dels jocs cooperatius, branca matemàtica que estudia la presa de decisions estratègiques tenint en compte incentius i preveient ne les reaccions. Les millores s'anomene assignacions estables. Enginyeria econòmica a partir d'uns treballs independents.

Escocia

Escòcia i Gran Bretanya prenen la decisió de la desicio nomes la poden prendre els escocesos. Serà la tardor del 2014, podran votar els menors de 16 anys i segurament la pregunta serà: Esteu d'acord en que Escòcia sigui un estat independent?. Els anglesos son criticatsperquè Cameron, ha cedit massa. Peró els 60 de la reina i els jocs olímpics han posat al NO en un 53%. Uns i altres tenen fins la data del referèndum per  canviar, Dos anys. Consideren la desicio política ,es important dels darrers 300 anys. Michael Moore esqui parla a Escòcia en nom de Gran Bretanya. L'argument es que Escòcia viurà millor si es queda. I que el debat serà clar i  transparent. Tories , laboristes i liberals estaran en contra i quedara molt clar amb la resposta, Si o no. En cap cas hi haurà una tercera opció i si es no tot quedara igual, sense concessions. Peró també hi haurà Nicola Sturgeon, l'ombra del president escoces a el Partit nacional escocès. Advocada ha portat les negociacions despres de la victòria per majoria del seu partit al parlament escoces.d' Edimburg. Amb l'Alex Salmond, a qui no es va enfrontar en les legislatives, tenen el futur d'Escocia a les seves Mans i bona feina. Dona gust parlar ne sense l'ombra del tricorni al darrera.

mes primaries

Ja tots els partits han decidit. Al menys els importants. Em va agradar molt els sistema de llistes obertes del SI. Una llista, semblava aquelles votacions àrabs o russes que veiem, amb uns llistats plegats moltes de vegades que no entren a la urna. Hi havien 148 persones presentades i mira tu que al Vallès Oriental nomes podíem votar 166 adherits. Es presentaven en grups de 3, 2 i 1 la majoria. Als que mes t'agradaven li posaves un 3 i al següent un dos. A tots nomes una creuta. Vaig votar amb un sentit de proximitat i sobre tot als que estaven fent bona feina i coses junts. Per cert a Aiguafreda hi ha un Francesc Aragay Alcaide que no identifico.Els meus amics han sortit tots i aniran a la llista de diputats per BCN. So els que durant aquesta legislatura, des de un càrrec al partit o de regidors als ajuntament han marcat perfil, han fet política de futur i ara es el moment d'anar a tope politicament. Malgrat la renovació evident i insignia d'un partit com SI, els pesos pesants, els vells, els poltiics de veritat en defnitva seran al front del país pe portar a terme el programa.No com d'altres que han agafat a un assessor del Montilla per nº 2, economista e independent. Vale.

el Nobel de la Pau

Sempre es dels mes controvertits. Com el del Obama. I perqeu tots hi entenem de Pau, i no de física , química o de novel.les. Hi ha qui creu que era el moment de donar lo a la UE, en un moment de crisi i per recordar li tot el que ha passat.Jo prefereixo que es donin a persones o institucions que s'hagin implicat de valent en la construcció de la democràcia. Aquí fa deu anys encara hi havien guerres terribles, moltes d'elles etniques.Aquest premi ni els dona mes llibertat ni els garanteix una vida millor.Una UE, que el mes la uneix es la OTAN, no sembla la mes indicada per prendre iniciatives en temes e pau. A sobre els mapes dels soldats te les fronteres turques amb Siria i els kurds movent les banderetes, I volen anara Mali.Ni sap mediar, ni te prou força pe gestionarlos i sempre hi acaben anant be o malament les americans. I els que no hi son com Noruega, tenen sempre mes paper apaivador. Potser ha estat per clamar la prepotencia alemanya amb el seu banc central que ha iniciat una guerra econòmica sense precedents,que ni protegeix es interessos populars i crea tanta gana i misèria com una guerra de veritat.