el filosof vell

L'Ignasi Aragay, cosí del pare i subdirector de l'Ara, va anar fa uns dies a visitar a un dels filosofs mes importants que queden encara a Catalunya. Va anar al pis de l'Eixample de Xavier Rubert de Ventos, conseller de Maragall. Va veure un munt de papers. desenes de puntes de cigarret, caixes de medicament i pastilles, i un desordre de llaunes de cola, mig plenes i mig buides escampades arreu.El seu parlar sinuós i especulatiu, esta fet d'un verí dolç que sedueix. No es correspon a la seva figura petita, sensible que li va recordar a l'Ignasi, els texts que ha rellegit aquests dies d'aniversari de la seva mort(25) del poeta de Sarrià JV Foix. Era poeta i tenia una pasteleria on,quan era festa grossa, els meus avis i anaven a comprar les postres. Això no era cada diumenge com et pots imaginar.Hi ha pensat perquè creu que als dos els uneix un catalanisme culte i hedonista, una revolució de salo de idees mes que d'accio. la seva catalanitat es mes estètica, de sensibilitat a flor de pell, de intel.lecte, que no d'atzar com va expressar el poeta:" No pas l¡atzar ni tampoc la impostura/han fet del meu país la dolça terra/on visc i penso morir. Ni el fust ni el ferro/no fan captiu a qui es don' l'aventura."

Spanair

Desprès del aeroport del prat. ha caigut a Catalunya ,la que tenia que ser la seva companyia d'aviacio de referència. Desprès d'un accident terrible a barajas, ara ha tancat amb 35 avions a terra, un deute 500 milions i 4000 treballadors a l'atur.Hom ha dit la seva, jo crec que ningú va posar els calers suficients, la Generalitat 150 milions, per aixecar el vol de veritat. Per això no ha trobat nous inversors en 3 anys d'una gestió que podríem discutir.Sobre on anirà el capitalisme diversos experts i intelectuals han dit: Els governs tindran menys poder, s'ha de reformar, no subsistir, anem cap el EEUU d'Europa, haurien de   tenir mes voluntat de reacció,la política no es fa valer davant dels mercats, calen entitats financeres mes petites, al reves del que es fa, el canvis no arribaran sense agitació social, existeix el perill de corrupció estructural, s'han de fomentar els emprenedors,les polítiques d'austeritat no seran suficients, hi l¡esperança de que el capitalisme sigui mes democatic, però si seguim igual el gran depredador social haurà vençut. Mai si depenem de Madrid tindrem un aeroport amb cara i ulls. I veurem com acceptaran que el nostre país nomes aporti el 4,4% del PIB com fan els landers alemanys mes rics. Entenc que el president de Spanair se'n vulgui anar al Manchester.

Leonard Cohen

Cantant canadenc de 77 anys i veu profunda que m'agrada molt.No te'l porto aquí perquè lli hagin tornat els 8 milions de dòlars que li prendre la representant, ni pel desmai que va patir fa dos anys a València, sinó perquè 8 anys despres publica un nou disc. Es Old ideas i compta amb deu cançons noves amb la seva poesia impagable. Tu les entendràs millor que jo.Sempre amb un coixí de cordes i veus, te també uns tocs de gospel i banjo. Hi ha un blues acústic tapat amb un riff d'orgue. Renunciant a qualsevol convicció religiosa, es declara no prou fort per seguir un camí nomes espiritual. Per ell  ara, de tornada de tot, pense que la idea mes antiga es que no n'hi cap que vagui la pena.Pensa que la penitencia i la crisi poden ser de deu o de l'home i que no ens la mereixem. El disc es hereu del desengany, del amor, del sexe i de la mort. Parla d'ell com si fos un personatge que li ha robat les idees.De les seves cançons se'n han fet mes de 2000 versions i de les que mes m'agraden adapan es la Suzanne Vega. El seu retron a les gires, li ha donat força per seguir i tornar a composar. Un home que havia previst la crisi del 11 , amb Fiisrt we take Manhattan, no va saber veure que li buidaven la caixa. Seguix en forma recitant Famous blue raincoat.

Eastwood

Clint Eastwood es un dels directors vius preferits de l'avi. Ara explora la vida d'un americà cabdal per l'estil de vida d' Amèrica. J Edgar Hoover, anticomunista i possiblement homosexual, va ser 48 anys al capdavant del FBI, fins el 1972.Naturalment la pelicula ha estat "tapada", Cap ressò mediatic, cap nominació al Oscar,i critiques negatives al Leonardo DiCaprio excel.lent, per l'exces de maquillatge per donar 50 anys mes.Calificada per ells estaments com una tragèdia sense base real i distorsionada, no comprenen que hi hagi un director de dretes que els sigui també critic i exigent amb la seva historia. Ell no voli fer un biopic, sinó investigar perquè hi ha gent que persegueix implacablement minories.Basat en un guio de Edward Lance Black, Em dic Harvey Milk, despulla una mica la vida de Hoover sense certificar ne res. Una vida publica i privada controvertida empesa per una mare dominant que nomes va compartir amb la secretaria, cuidadora dels secrets amb que va extorsionar a tots els presidents i la seva ma dreta, am qui va compartir durant 30 anys dinars,sopars, i vacances en habitacions contigues i comunicades. Per cert avui he sabut que hi ha una empresa de neteja de que es diu Kleen is good.

la corrupcio

La pudor de la corrupció.Absolt un alt càrrec polític per un jurat popular, popular, per 5 a 4, queda a la societat una sensació de desanim i manca de confiança en la justícia.Sobre tot desprès d'haver escoltat les asqueroses converses telefòniques dels polítics encausats amb els responsables de la trama corrupte i dels regalets.Com repelen es l'alegria dels acompanyants que d'alguna manera surten també beneficiats del no culpable.Recomanacions a l'orella de no que  ací mes numerets, llegir llibres estranys, somriures idiotes durant la vista, etc.Les gravacions, que pot ser no son prove del tot, demostren que tot lliga. Frases com "no nos da nada, però tampoco nos jode" per justificar un regal de Nadal, manifesten la realitat d'un país on qualsevol cosa s pot solucionar amb una trucada adient a qui correspon si esta "ben cuidat" o untat. Això t'ho puc arreglar jo no et preocupis i ja ho trobarem,es el que pot haver passat amb els 5 jurats absolutistes, No poden 5, en un entorn tant podrit com aquest, posar les coses a lloc en nom d'una societat, que ja havia flairat un altre resolució.Il.lusio en la justícia i esperança injusta en fer desapareixer uns personatges pudents. Per cer amb uns vestits que els hi cauen fatal, encara que ells, miserables com son, pensin el contrari.

il barbero di buen cuore

Avui anem al Liceu. Li van regalar unes entrades a la Rosa per el seu cumpleanys (80-150 e), per veure el treball de Jordi Savall de l'obra de Martin i Soler amb direcció escènica de Irina Brook.Ella en destaca la modernitat psicològica i que la situa en una pensió però mantenint la historia original com si fos n guio de Allen.El valencià Vicent Marti era un dels (1754-1806) compositors preferits de l'emperador austríac Josep II i va estrenar una 30 d'obres a Viena,Nàpols i Sant Petesburg. Carlos Chausson fa Ferramondo, els seu primer gran paper dels baix baríton saragossà.. El muntatge inclou Chi si, chi sa qual sia l'affano i Vado mon dove oh Dei? les dues aries que Mozart li va afegir el 1789 a petició de la soprano Louise Villeneuve, influït per Marti i Soler.Considerat el Rossini català, reflectia les transformacions socials el moment introduint elements melòdics de la cultura popular, especialment en es aries.Drama giocoso basat en la comèdia de Carlo Goldoni Le bourru bienfaisant sobre un propietari amb dos nenes orfes i estrenada dos anys abans del la revolució francesa. Per cert Xavier Bosch, recull a la ultima novel.la, "Homes d'honor" el relat d'un treballador del  Liceu que narra com va anar en realitat l'incendi i la farsa mafiosa del poder al darrera. Interessant.

els oscars

Te'n parlaré avui al teu blog, i no al de cinema de l'avi, perquè aventurar una opino sobre els nomenats es ciència ficció. La noticia de  veritat sera el 26 de febrer al Kodak Theater de Los Angeles, escenificada amb la gran comèdia que  fa l'Academia en nom de la industria americana. Per això vull col.laborar hi però poc, però tampoc me'n vull estar de dir de la meva. Ja fa anys Burt Lancaster va dir que no anava al cinema perquè no trovaba aparcament.Com sempre agafaré la llista per les nominacions Peró al reves per expressar les meves preferencies. Midnight in Paris, Criadas y señoras, Los descendientes, War horse i The artist amb Tan lejos, tan cerca.El director veig al Terrence Malick. Com actors, George Clooney, Meryl Streep, Max Von Sydow i Jessica Chastain.El guio sens dubte per Woody Allen i l'adaptat Los idus de marzo. Les pel.licules d'animacio Chico i Rita per damunt de tot, abans que Un gat a Paris, i tenint present que les 5 nomenades han deixat fora el Tintin. Lamentar finalment que Pa negre ni hagi arribat mes lluny, especialment tenint en compte els paisos i obres que han seleccionat. Potser l'unica que em fa una mica de gracia es la del teu país, Canada, Monsieur Lazhar. Ja en parlarem.

el clar pais

Es una preciosa cançó catalana. D'alguna forma parla ja de l'experiment independentista que voldria endegar el poble  català com ara fa l'escoces.D'una banda, moltes associacions perceben que el suport a la sobirania, seria molt superior al recompte de vots de les eleccions normals actuals.I això ho te que saber el president del pais que comenci el procés. Perquè hi ha mes coratge del que mostra, perquè l'amaga, el sistema electoral que no contempla o molt poc encara (SI), l'aprovacio dels catalans a la independencia del país. Perquè encara que les partits, uns timidament o d'altre frontalment, expressen en els seus programes els fulls de ruta, queda poc clar el que volen o el que rebutgen.Es nomes un  sistema d'aprovacio d'escons proposat fa 100 anys per un suec, a la que s'afegeix a Espanya, la complexitat del a llei d'Hondt.Peró l'ultim novembre si que intelectuals fan fer un experiment, amb un sistema electoral proporcional. El resultat era ben diferent del que va sortir. Els espanyols passaven de 17 a 9 i els sobiranistes de 11 a 19, a l'espera de l'aclariment intern dels verds.Es veuen els detractors i surt a la llum la voluntat popular. El vot útil d'ara desfigura la realitat. Podria ser com ara mateix, que la opció victoriosa sigui la s'hagi volgut castigar mes.Llei electoral ja!.

Roma

El sistema romà d'integracio i les claus del seu èxit era la permeabilitat de les capes socials. Així ho demostren unes histories trobades a Barcino en aquella epoca.Hi havia una acceptacio bidireccional entre les institucions i els individus.Algunes de les seves reflexions es podrien adoptar per el moment actual.Es el cas del esclau Epictet, que no fou un cas aïllat sinó freqüent.I encara mes, Juli Silva, als 18 anys fou edil de la ciutat, sent fill d'un antic esclau alliberat. De l'esclavitud del pare al a magistratura del fill.Això ho sabem gracies a les mes de 300 inscripcions trobades a la Barna romana. Gravades fa 2000a anys encara fan sentir la seva veu. allà hi veiem la mobilitat, l'ascensor social i la capacitat de promoció personal que oferia la societat d'aleshores.El segell de plom de Epictet, esclau de Luci Pedani Clement, s va trobar en unes excavacions i daten del 120 dC. Va ser masover eficaç i economista espavilat. Va aconseguir la llibertat i es va procurar un lloc polític dins la ciutat. va tenir fins i tot un pedestal al fòrum encarregat per la seva dona que el considerava un bon marit. A Teia s'hi va trovar la vila on feia vi, reconstruïdes les premses al parc arqueològic de Valmora. Epictet va ser qui les va regentar.

naufragi

De moment 13 víctimes i 20 desapareguts. Comptant amb la gent que hi anava i no hi era registrada.Si no fos que desprès de la trompada van quedar a pocs metres de la costa, hagues pogut estar una massacre com la d'un ferry filipí que va enfonsar aprop de 4000 passatgers també.Nosaltres varem anar a la fira del oli.Oli fet a la terra del Vallès però a mes 5 euros el litre.El millor, una truita de bacallà que va fer el meu amic Xavier Soria, xef de la zona, i la botifarra d'olivess inventada i millor cuita per el Pep Salsetes.Un bon dia, bon solet i compartir el porro amb els amics del Vallès oliental.Peró tornem al naufragi. La gent i historiadors busquen paralelismes amb el Titanic, enfonsat al xocar amb un iceberg ell 1912 on van morir 1500 viatgers en les gèlides aigües del mar del nord. Tenien un capita com ha de ser.Edward John Smith, va dirigir fins o va poder l'evacuacio, i quan ja no hi havia res a fer es tanca a l'anomenada camera de la derrota pe enfonçarse amb la nau. Encara que tenien una eslora similar, 254/290 m, els sistemes de navegació no tenien res a veure, sense radars ni sondes, l0observacio es feia amb les guaites, que es veu que al recent tampoc es feien amb la frecuencia deguda. Com ara, els herois van ser els fogoners de les calderes fins el darrer moment.

l'amic invisible

Hi ha el de Nadal, que se li fa un regal sorpresa, no sap qui li fa, normalment de poca vàlua monetària.Peró del que l'avi et vol parlar es de l'amic imaginari que molts nens s'inventen dels 3 als 7 anys, però que a l'avi, a Sarrià, em van fer companyia fins els 14. Sol passar quan jugues moltes estones sol i et creàs companys imaginaris. Son indis que t'ataquen, vaquers amb qui condueixes remats, cavallers per deslliurar la princesa lligada a un arbre, soldats amb qui transporteu or, infermeres que t'ajuden a operar o fins i tot un pilot de ciclistes amb qui puges una cursa.El meu cas no era per suplir cap pèrdua, ni l'arribada d'un germanet, però si un mon imaginari per suplir l'escadussera quantitat de jocs i joguines com teniu ara.Es quan construeixes una cabana al bosc i per tu es una nau espacial.El dia que els reis em van portar d'Andorra una metralladora d'astronauta, el mon del meu univers ja havia desaparegut.Si es veritat que els nens amb amics imaginaris son mes sensibles i creatius.Tenen una predisposicio natural a ser mes artistes i poc maldestres i quasi mai presenten conductes violentes.El que no pot fer l'amic imaginari es no deixar te fer els deures, ni les eines de casa. Difícilment el fregara els plats o et baixara les deixalles.Els amics pares t'han de saber escoltar.

Pa negre

Es el pa que si dona. Els Oscars els hi han barrat el pas i ha quedat fora de les 9, despres 5 ,finalistes de parla no anglesa. Segur que hi han 5 mes fluixes que la peli catalana de Agusti Villaronga, que gracies al Pa... l'ha descobert el gran public. Tambe ens ha descobert dues novel.lles, l'homonima i Retrat d'un assessi d'ocells del Teixidor i reconeguda per la critica ha conquerit quasi un milio d'espectadors.Ha demostrat que tenim una industria catalana potent, molt de temps es parlara del carro estimbat pel penyasegat, i que podem realitzar pel.licules molt bones i amb contingut, social i historic, pero tambe somnis com els de hollywood, sense necessitar tants guionistes.Esforç. voluntat i feina ben feta es el que no han sabut veure els amos del monopoli cinematografic.Us emplaço a  veure la iraniana si es classifica finalment i veureu quuin pal, encara que logicament tambe venen la seva problematica.Molts espanyols s'alegren del relatiu fracas, doncs no poden soportar que algu que no sigui ells representi Espanya, menys la roja.I possiblemnt alguns catalans que no volien representar l'estat que ens oprimeix.Ves a saber com haura anat. Pero com que brams d'ase no arriben al cel, quedem nos engrandin la pel.licula a les xarxes, un cop treta la bena dels ulls.

la solucio final

Fa 70 anys que els 15 homes mes poderosos del regim nazi van posar per escrit com eliminarien i exterminarien els jueus, la questio jueva, en l'anomenat holocaust. Corria el gener del 42 quan en un esmorcar desenfadat, entre cigarros i cognac, es va prendre l'alegre decisió al costat del bucòlic llac Wannsee, segons van admetre, en judicis posteriors, alts comandaments militars presents a les afores de Berlín. De fet ja estava decidit. El octubre del 39 ja assassinaven jueus polonesos i el juliol del 41 havien començat els preparatius en gran escala.El que es va fer es optimitzar recursos, sistematitzar la massacre en 90 minuts. El III Reich havia declarat la guerra a EEUU i l'exercit roig havia detingut la seva marxa sobre Moscou. El dictador no va signar perquè ja havia exposat les seves idees en el seu llibre el 1925. L'eufemisme deportació era substituït per evacuació cap l'est.La mesura afectava a 11 milions de persones.La infàmia del document senyalava encara 330000 a Anglaterra, 55000 a Turquia, 5 milions a la URSS, 6000 a Espanya,18000 a Suïssa, 4000 a Irlanda i 8000 a Suècia. En la commemoracio el president alemanya Christian Wulff va demanar recordar permanentment com a nació aquests crims per prevenir la xenofia naixent actual.

jutge

Hi ha n jutge sentat al banc dels acusats. I no precisament per haver participat al documental entrevista de la Isabel Coixet sobre la seva trajectòria.Sinó per haver tingut la pretensió d'obrir, entre moltes altres causes, una contra les crims del franquisme. Criminals de qui el el cel n'acaba d'ajusticiar finalment un. Intentar jutjar el franquisme hores d'ara, li pot semblar a molts una excentricitat, un ara no toca.Per ell ha resultat nefast, no ho pagara amb la vida però si amb la professió i es mes que possible que l' inhabilitin, encara que sigui per haver ordenat punxar uns telèfons corruptes sense permís.Per cert de no se qui.Tots els culpables dels seus judicis, s'han aliat per fer front comú i venjança contra la seva magistratura. No son pocs ni petits, els fatxendes en aquest país. Acostumen a actuar d'ofici que diuen i les dictadures, ara ho sapa el jutge, mai son mortes i enterrades del tot, per moltes sentencies que hi hagin com la xilena per exemple. Ara comprovara també lo letals que poden ser les bombes feixistes com la de Palomares, mai trobades per cert. Em sap greu que un home  valent, interessos personals a banda, acabi malament la seva brillant trajectòria. Peró no devia anar a classe el dia de la lliçó del fasciste que deia, España y yo somos asi, señora.

contractes

No entenc que a tota la CEE, encara no hi hagi un tipus únic, es com ni diuen de contracta laboral. Just, legal, indefinit, amb consens de patronals, empreses i sindicats de treballadors. Seria tan fàcil com agafar la mitja del millor de tots els hi han a cada país.Suprimir les negociacions col·lectives o de sector que no fan res mes que enterbolir i confondre el panorama econòmic general d'un país.S'han de moure els festius amb el mateix criteri per tothom, acabar amb l'absentisme, un atur encobert, i estudiar molt be com han de ser el sindicats en el futur, doncs la capacitat de vaga i d'altres comportaments estan perdent força amb el segle.La flexibilitat que proposen algunes empreses es perillosa i no diguem els minijobs, que amb bona intenció i ben portats poden ser mes un parxe que una solució.El salari, en uns mínims ha d'estar lligat a la producció als beneficis, però de veritat.No he entès mai la poca eficàcia del INEM, i que algú pugui rebutjar mes de tres vegades una feina i seguir cobrant. Ara han autoritzat a 70 empreses privades per mediar en el mercat laboral. Son efectives per es el seu negoci.L'avi coneixia Manpower, avui lider Catalunya. Hi havia treballant amb la Mari carmen i la Antònia, avui amb les seves pròpies empreses de treball d'ocupacio específics.

beques

Ni han poques i es donen moltes vegades malament.Ara s'ha sabut que antic alumnes amb èxit de la UPC, complementen l'ajut del govern als estudiants brillants. Son empresaris que cedeixen, en una  mena de préstec, aquells estudiants que volen cursar dues carreres.Es un sistema molt practicat en el mon anglosaxó.Actualment hi han 120 alumnes que se'n beneficien.De fet es comprometen a tornar el préstec que sol ser de 5000 euros l'any, quan s'incorporin al mon laboral, a partir del segon any i segons les possibilitats econòmiques del estudiant, sense interès de cap tipus. Es una manera de premiar i potenciar el talent d'un país. Els diners doncs acaben tornant al fons per d'altres. Tothom en surt beneficiat i especialment la gestora que es la universitat.Son estudiants que tenen desfici per una carrera, però al mateix temps pensen que amb una de complementaria poden obrir se mes expectatives professionals.Cal tenir en compte que a banda dels estudis, els estudiants s'han de pagar l'estada probablement lluny de casa seva. Son nois i noies que no tenen mes de 19 anys i amb aquest mètode poden assolir objectius que d'altre banda es impossible o casi.

classic

Es com anomenem a les fastigoses trobades futbolistiques amb el Madrid. Dimecres en toca una de copa la Bernabeu. En un moment en que al barça, si el fan estirar, pateix per marcar, el ritme, per controlar el partit. En parlo ara perquè si va malament, no en tindre ganes. Si va malament haurà passat, que el Pep, per manca d'efectius titulars, o pel que sigui, haurà jugat amb defense de tres.Abidal potser renovat i relaxat, Puyol que l'altre dia abans del gol esperava el centre amb les mans a l'esquena, Masche que no habitual i l'Alves perdut al davant, si que centre be, però amb l'esquena guanyada lògicament i el recorregut massa ràpid per manca de cansament.Amb aquesta defensa de tres, amb Pique també, pateix en el replegament, sobre tots amb davanters tan directes com el te Madrid. I s'ha de sortir endollat.Perque a mes, en una coherència encomiable, juga Pinto. Ja no diguem si Pepe es dedica a trencar les cames de Cesc, Iniesta, Xavi y Busquets. A davant a l'Alexis se li ha de dir que encari al seu lateral, que se'l va fitxar per això i em sembla que te possibilitats. I el pilota d'Or, esta precisament desaparegut. Ni controls ni conduccions. Nomes gols que maquillen el esperem petit bajon que te. I si l'arbitre es el malparit de sempre, nomes ens quedara el coratge. I la sort dels campions.

Crueltat

Si prou cruel es matar una persona encara que sigui en guerra, pitjor son les escenes fastigoses d'uns marines.-preusntes, poden ser manipulades,-fent mofa escatològica sobre uns cadàvers talibans.Somrient, vexant al derrotat enemic, es vanaglorien del seu efímer poder armat.Tot enllaça amb les tortures de Guantamo o es actuals de Siria. Un fil conductor, l'estupidessa i desprès el no tenir absolutament cap consciencia dels límits, les ratlles vermelles que diuen ara, de la convivència humana.També el poder armat, encara que com en aquesta ocasió i tantes sigui derrotat de forma emmascarada, es prepotent i dona la sensació d'impunitat, de que tot si val si tens una metralladora a la ma.Violència, violacions publiques, cacera indiscirminada de civils i milers de torturats a Bagram o Kabul. La humillacio es un ritual molt antic, ancestral diria jo. Peró ara amb les xarxes, la seva divulgació de vegades immediata i multiplicadora, augmenta i fa mes horrible si cap el mal. Nomes te una ventatge. Que si algú vol escarmentar els autors, que no sempre passa, els pot identificar i acabar castigant. No perquè n'aprenguin que ja no ho faran, sinó per paliar el escarni de la raça humana.

el professor

Es tornara aposar de moda el professor multiusos.Pesen mes en estalviar que en gestionar el descontentament que no es politicament rentable.Els bel·licosos sindicat de mestre, mai havien estat tan desarmats a l'hora de negociar com ara.Hi ha massa docent blindat darrera una indignació que no vol ser representada per ningú. Segurament pagam ara, els pals a les rodes posades a la reforma moderna i europea que volia portar a terme el conseller Ernest Maragall.Si tots els professors servissin per tot, no hi hauria problemes de pressupost. Peró ens hem d'enfrontar a uns bons docents triats en oposicions concebudes per seleccionar especialistes.Es molt difícil trobar avui dia un mestre "per tot" com els d'abans. Com aquella dona del Llibre dels Proverbis,que arribava a tot arreu perquè "les seves mans treballen amb delit". Peró el seu únic desig era satisfer al seu home. I malgrat tot es veritat que hem de fer mes amb menys. Aquesta nit assolirem els cero graus. la boira del partit a Pamplona era tan espesa que semblava tinguessis catarates veient la tele. Il.lusio per que demà venen la Montse i el Jaume a esmorcar. I la teva tieta cosina Irene, fa 25 anys.El temps que s'esmuny també voldria ser multiusos. No perdre'l i no equivocar te mai. I demanar perdo.

Turquia

L'Imperi Otomà ja no existeix.Peró el països que el formaven si.Turquia es la única que, ala vegada que vol continuar amb el seu llegat islàmic, provava de diferenciar se de la cultura àrab.Te un govern islamista que vol creure en la laïcitat de la República i pensa que es al democràcia cristiana que va construir Europa en la postguerra.L'experiment funcionava i semblava que fins i tot podria entrar a la CEE. De fet ja hi han milions de turcs a Alemanya per exemple.Peró això, amb la detenció de l'ex cap de l'exercit ha fet entrar en crisi aquesta posibilitat, encara que el fonamentalisme sembli controlat. Al final demostren que l'islam es incompatible amb divisió occidental moderna que separa política i religió.Això es el que ha defensat des de sempre l'exercit t urc.Per ells no hi han contraccions aparents. La gran dificultad s'acostuma a silenciar o a  tractar pel damunt en nom de la correcció política. Es la impugnació de caràcter identitari que representaria l'entrada de Turquia a la Unió.La transformaria culturalment tenint en compta sobre tot el seu creixement demogràfic, el mes alt de qualsevol país europeu. Una tranformacio a la inversa es gairabe impossible. Peró si un país islàmic harmonitzes el seu llegat amb la modernitat seria un important canvi al mon.

900 900 120

No se quin promig de dones víctimes de la violència de genere teniu al teu país canadenc. Aquí des de el 2009, sortim a 10 morts per any. Aquest 2012, amb deu dies ja ne portem 4. Diuen que si la crisi, els fills, que moltes  vegades també pateixen, que si les vacances de Nadal.El cert es que es esferidor, una lacra per la societat i una misèria de la violència masclista. Estic escrivint això i un home acaba de matar en un bar al pare i al noi que havia començat a sortir amb la seva ex.Una cosa pero es molt important. Un gran percentatge de víctimes no havien denunciat previament a l'agresor. Alló que diuen els veïns desprès. "Peró si se'ls veia tan be....".No s'ha d'esperar que el drama empitjori. Quan una persona pateix excessiu control, aïllament de l'entorn, algun tipus d'amenaces,.i ja no diguem cops, pallisses o violacions. S'ha de denunciar. Així s'activen els mecanismes cada vegada mes complexos i nombrosos d'assistencia policial o social. Nomes a aleshores poden actuar. Es el primer par. Perdre la por, ja se que es difícil i demanar ajut sense vergonya ni culpabiltats.Hi ha un telefon gratuït, especialitzat, confidencial i en molts idiomes que funciona cada dia de l'any, si no es vol anar als Mossos o al 112. SI cal i ho sabem, hem de trucar nosaltres.Abans de que sigui tard.

primaries

Estem fent politica ficcio. D'aqui uns anys sabrem si tenim rao. A les primaries republicanes dels EUA, a New Haampsire, nomes s'hi juguen 12 delegats de la convencio que triara el candidad republica a president.Pero curiosament des de 1976, el guanyador es qui ha disputat el despatx Oval a la  casa blanca. Si tot va com sempre, Romney seria l'únic candidat nominat per els republicans, demostran inteligencia politica deixant altres aventures mes extremistes i conservadores i centranse en el que pot fer realment sombra a Obama. Fora ja de la cursa la representant del tea party, Michele Bachann i Ric Perry entre d'altres, queden practicament descartats. Nomes queden Santorum, rellançat a Iowa pero d'un faxenda que l'allunya de la maoria nordamericana i Ron Paul, amb un discurs antigovernamental que nomes es acceptat per la dreta llibertaria, el que precisament li fa perdre opcions. Romney es l'únic que pot pintar de gris la White House si l'actual president no aconseguiex augmentar la lleu recuperacio economica dels darrers mesos.Vaig a seguir veient el DVD del casament del Blai i la Gala. M'ha tornat a emocionar molt. Molt bona realitzacio pero es nota que el director no era de la familia. Ni apreciaba massa el producte Jubany.

municipis

Es com s'anomena al territori que envolta un pobla. Ara resulta que a Catalunya ni han masses, els mateixos de sempre, i tenen la culpa de que tot vagi malament. Dels 947 que hi han 23 tenen mes de 50000 persones i 23 menys de 100. Els petits son els que volen liquidar i jo no veig que faci cap falta, quan els que han perdut la vida, s'han enfonsat per si sols.I desprès la feina que hi ha recuperar cases, fer hi anar al jovent, per no dirte fer hi funcionar minimament una escola. Hi han 111 municipis amb noms de sants. 11 Vilanoves, 8 Martis, 7 Marias, 6 Peres i Felius,7 La Pobla...,5 Palaus i Ponts, 5 Joans, 4 Jaumes, Julias, LLorenç i Vicenç, 4 Colomes, Castellars, Torres i Valls, 3 Bisbals, Caldes, Castells,Castellfollit, Vallfogona, Prats, Andreus,, Esteves i Quirzes.  Si que cal racionalitza el mapa municipal, treien intermediaris entre la Generalitat i els pobles,i participant de serveis mancomunats.Peró no s'ha de fer despareixer el poble, Nomes cal ajuntar escoles, suprimir pavellons esportius, ajuntar piscines i adequar l'atenciio medica.I aquí estava be el pla e les 7/8 vegueries si comptaven l'Aran, però depenen d'un únic ens.Peró xoquem contra les províncies que no ens les canviaran sinó som independents.Les EMD(Valldoreix), no han estat una solucio efectiva i real.

la princesa

No se si els reis de l'Orient et van deixar res al costat de les botes a casa la mare. El pare ja es a la feina i no estava amb tu.Ahir una molt amiga dels animals i per tant meva, em deia que a casa seva no volia reis ni del mags.Vaig revisar una peli cula que em va agradar molt, El discurs del rei i vaig voler saber com havia anat la seva succesio a la reina Isabel II que actualment es també la teva reina.El va succeir quan va morir el 52 de càncer  de pulmó.Això em porta a les princeses. Estan donant per tv3 tota la saga de la Romy Schneider (Sissi). I aquí les nostres princeses ara resulta que son presuntament corruptes.Peró ens en queda una de curiosa. Es diu Leticia i es objecte com totes de xafarderies, encar que en el pla oficial es manté impecable. Ja hem oblidat el casament del Príncep amb ella, republicana, periodista, d'origen humil i separada.Com moltes dones en aquest país carpetovetonic sempre esta qüestionada. Peró vet aquí que s'ha convertit en única carta, moderna y profesional de la nostra monarquia rància i opaca per seguir viva.Es una princesa que controla tot al voltant seu per es veu que la per el mal caràcter. O es que li retreuen senzillament que tingui caracter?. Ho veurem perquè tenim un cavall de Troia a la Zarzuela.(Palau reial).

la teva escola

Has tornat a anar a l'escola desprès de les festes de Nadal.Se que la teva escola es força estricte, però també propera i participativa. Nomes així no ens diràs mai que no t'agraden les llengües, que la gimnàstica se't fa feixuga o que no te'n recordes de quins amics i amigues tenies en aquesta etapa, amb les fotos maques que jo he vist. Aviat començaràs a quedar amb ells per cel.lebrar coses i de mica en mica aniràs  veient quins seran els teus millors amics del col.legi. L'avi en te mitja dotzena dels 6/7 anys. També m'agradaria que t'agradessin les socials i perquè no la química i la física. També es bo que no estigui lluny de casa, per no perdre temps en viatges, sobretot de petita.També tens la sort de que cap progenitor teu es mestre, que això de vegades fa que et sentis diferent, precisament per no fer mai diferències.Segur que sempre et portaràs molt be i mai t'hauran de castigar. Els bons hàbits que interioritzis ara, ja no els oblidaràs mai. Es molt important que et pautin l'agenda d'estudi. Mes endavant sabràs que s'ha d'estudiar una mica cada dia, que el darrer dia no es pot fer tot.I també has de gaudir molt de les activitats extra escolars: teatre, musica, esport, llengües,...moltes vegades es on trobaràs la teva futura professió o el teu lleure mes plaent.

cavalcada

ahir varem anar a la cavalcada. Es un dir.Molts nens i nenes esperaven als reis que com has de saber son mags i per això fan el que fan.Tonelades d'il.lusio i bons sentiments, alguns demanaven fins i tot colònia per l'avia, tot plegat mentre els esperaven. A bigues, pobres com ja sabem que som van arribar a peu, i les colles de granellers del poble anaven marcant el seu majestuós, però cansat pas, doncs ja saps que en una nit recorrent tot el mon. De sobte, mags com et dic que son, van aparèixer en el Terrat del Centre Cívic, per posteriorment asseure's als seus trons i atendre i rebre totes les cartes dels infants. Un gran foc donava caliu a l'acte i un cop havies lliurat la carta, et donaven, el bo d'en Ramon, pa amb xocolata i melindros.L'avi, vestit quasi d'esquiador, nomes em faltava el gorro en cara que no feia molt de fred, va anar cap a casa a posar els torrons, fruits secs, cava i pa sec per els camells, si s que passaven a deixar alguna cosa a les botes de la ximenia, que per cert per manca fred no encenem gaire, tot i la molta llenya acumulada d'anys passats i ventades recents.A la carta de l'avi hi ha la petició de no baixem el nivell de la poca autonomia política que te Catalunya i que per fi es distingeixi entre regions i nacionalitats històriques.

paraigua

Fa dies que no plou. Encara que en te ganes. El pare m'ha enviat, com regal de reis, un munt de fotografies teves. on se't veu gran, contenta i espavilada. Fins i tot una embadalida mirant les tres bessones.Un altre molt maca amb els nens de la teva escola i professores i encara una de fantasma deixant enrrera un mon de desordre i diversió, joc en definitiva. Aquí el joc es diferent. Ahir , l'Atur Mas com li diuen ara, va tenir que sortir a defensar les delegacions catalanes a l'exterior, maldites ambaixades, per agrupar les amb les inútils "embajadas", o sia en baixada, o les seus de l'institut Cervantes que també, ooooole la seva feina.Tancada la de Buenos Aires, ara nomes en queden sis amb un cert pes polític, encara que fem veure que son de perfil econòmic, però han de ser pròpies i mai sotmeses a la a diplomàcia espanyola, la dreta de la qual hi te una especial dèria. Al president en el seu resum anyal, dues coses li van de cara.Les enquestes on segueix pujant i les mentides dels espanyols que desactiva en bona part les propostes de xai del PP català. Ara nomes ha d'evitar que venint època de sacrificis, el poble ja poc sofert l' identifiqui amb  que no tothom paga la factura de la crisi. Realitat que ja perceben amb les mesures que s'adopten al reino.

semblar

Una vegada, un imbecil de delegat general em va dir que com no se quina dona, a mes de ser honrat s'ho ha de semblar.Ho deia perquè a me de la feina ben feta, resultats, havia de somriure tot el dia com un anunci de pasta dents.Per ells la feina ben  feta era endilgar lis als avis, un termini a un interès mes baix.I ja no et din pla de pensions que mai recuperaries o ho faries perdent la mitat que pagues a hisenda.Ara l toca semblar ho a la monarquia española.Transparencia, control public, i fiscalitzacio democràtica com institució. A totes les famílies sempre hi ha un cunyat que se surt de la via. Que enganya abans de separar se de la família. Que sense soroll però amb escàndol, s'aprofita de les posicions privilegiades d'algun membre en l'status que sigui.S'utillitza la influencia sempre sotmesa a la llei del silenci sobre tot per part d'algun còmplice de la família. Peró la impunitat no existeix i sempre, per molt que semblis honrat, se't acaba enxampant.Els que et demanen que ho semblis,coneixen perfectament els sistemes per no ser honrat, cosa que segurament tu no i menys en formes sofisticades.Qui es dons que te un comportament poc exemplar?El que nomes treballa i no sembla? O el que t'insulta demanant que somriguis per enriquir el seu poder de fang?

dia 2

El segon dia de l'any l'ha fet resplendit. Fred sec, entre 12 i 6 graus, i un sol d'hivern que vola baix per entrar a les finestres. Això amb conserva doncs em vaig fotre escales avall la nit de fi d'any. Res greu. Alguns sabem caure de peu que no va ser el cas. Jo que em vanagloriaba de que no queia mai esquiant o jugant a futbol, ara baixo escales al reves. seria la il.lusio, les sabates noves, ves a saber. Per això et demano que quan em truquis a l'skype em donis temps d'arribar.M'arriba la musica de Yesterday i la Qualsevol nit pot sortir el sol.Ara vindran uns amics a passar el dia. Recolliré el diari a la meva amiga Lídia, que te una xerrameca imparable.Que faríem nosaltres si estiguéssim hores i hores tancats en un quiosc?. Tampoc prendre una cervesa amb el cambrer que mai ha llegit Thomas Mann.El diari posa que ens volen tancar "ambaixades", el Lopez Tena diu que ma tindrem un pacte fiscal, el Messi ja a tornat i ens posen una delegada de govern que sembla que no s'hagi dutxat i que parla en castellà.Una pel.licula, The artist, muda, ens explica millor el que ens passa que molts altres que diuen que la seva feina es parlar.Un any amb dotze mesos amb pujada, com assalts de boxa, contra qui vol trencar la cohesió social i no generar ocupació.Ah!, mes impostos si.

pa

Primer dia del 2012. El pitjor es que segurament encara no es donen les condicions perquè ens  veim aquest any. Vaig parlar amb el pare, Que per cert em va ensenyar un pa que havia  fet ell i que us agrada molt.Avui si que també "Et felicito fill!!!". Tu dormies la migdiada tot i que encara no havies sortit de reveillon que diuen els castellans.Ets molt alta i el pare m'ha explicat que veient les 3 bessones li havies pres les olleres, te les havies posat  i imitant.lo li deies:"Escolta, escolta pare", com quan ell t'ho diu a tu. Veig que seràs una bona imitadora. Jo tenia un gran mestre que deia,..." copia, copia, copia,...i a la fi crearàs". Qualsevol cosa per evitar el desanim que es veritable missatge que va enviar en el seus discurs el president Mas.El mateix cal pensar de l'empat de la selecció catalana amb Tunísia a 0. Nomes Bojan, tot i que tenien Karaoke a l'estadi, va cantar l'himne dels Segadors.Mentre el nou govern crea confusió sobre el futur de les autonomies,un periodista del NY Times diu que l'economia es madura i cal revitalitzar la desprès del control.Un altre gran i veterà periodista, Marti Gomez. considera  que de la situació actual el mes alarmant es l'apatia de la gent i la manca de rebel.lio. No hi han histories de vida, sense caritas seriem al caos i amb espanya no hi ha res a fer.

la lectura

Es un habit que no s'oblida si s'ha tingut. Al pare l'altre dia li vas demanar que et llegís la llegenda de sant Jordi. Suposo que a casa la mara també et llegeixen contes. La lectura, el moment de fer ho es de màxima unió entre els actors, en aquest cas tu i els pare o avis.La lectura s'ha de dominar i si s'aconseguix s'evita totalment el fracàs escolar.Si saps llegir sabràs comprendre i analitzar texts. Descobriràs i aprendràs ampliant coneixements i finalment esdevindra una de les activitats mes plaents de la teva vida mentre creixes personalment. Pensa que, a l'avi ja li passa, els ulls et faran males passades i et costara adaptar les olleres a les distancies optimes per ferho. Necesitaras bona llum i bon seient ,encara que molta gent llegeix al lli. Jo noia, no puc, m'adormo.Si ets lectora de diaris, llegiràs menys i de fet el que mes us influencia als petits es veure llegir als pares. Diuen que un petit truc. Se us diuen tres llibres, però se'n marca un com a mes "prohibit" o de grans i aleshores aquell es el primer que llegiu. Fins que arriba un moment, la adolescencia en que la lectura ja no es pot tutelar. Peró si que et pots interessar per veure que llegeix aquell noi o noia. El problema diu Màrius Serra es que esteu passant de la lectura del pescador, pausa i espai, a la del caçador, saltant de link en link.

dakar

Es segurament el rally mes bestia que hi ha. Han sortit avui i ja hi ha un pilot de motos mort. Ha caigut i ha patit un atac de cor. També hi corra el Marc Coma, també parent del company de l'avi de feina.Com que surten de l'Argentina, (Mar del Plata), han cel.lebrat el fin d'anys abans, amb cava,això si. Son 16 dies molt estresants i perillosos. Ell ja va guanyar l'any passat.I també va ser l'únic pilot que va parar en el greu accident de Esteve.Les motos surten primer a les 5 del mati. El dia abans de sortir es quan es cuiden mes els petits detalls, Alimentació, hidratació, preparació psicològica i que tot el material es guardat al seu lloc per trobar lo quan es necessiti, als camions dels mànagers.Es en aquest moment quan els hi expliquen des de la organitzacio, les diferents etapes de la cursa. S'ha de saber ja de memòria el llibre de ruta(Roadbook), al menys els de la primera etapa.Arriba crec fins al Perú. Es molt arriscat i l'avi sempre s'ha preguntat si vaga la pena perdre vides en això i si la seva publicitat beneficia a algú. Abans es feia a l'Africa, per això te aquest nom, però el terrorisme islàmic el va fer inviable. Una cosa bona sinó fos per la limitació de la llibertat que representa.A l'Argentina ara es estiu, La gent veurà la sortida amb màniga curta. 4 hores abans e que ens llevem nosaltres.