ciencia

Georges Steiner, autor de La guerra del fin del mundo, diu que cultura no es quantitat de coneixements sino qualitat i sensibilitat, el que sembla a primera vista raonable. Saber quimica, fisica,astrologia, estar ne al dia, es una tasca qeu depassa les possibilitats del catala corrent. Seria factible en el pla purament intel.lectual i aixi i tot sense forçar el panorama. Conforme la ciencia evoluciona i es fa mes complexa, els individus ens sentim mes desplaçats. Podiem entendre Newton y Darwin, per a partir d'Einstein la cosa es complica. Ara ens parlen d'acceleradors de particules i de nanotecnolgia i badem un poc.I tanmateix no hi ha cap dubte de que no s'hauria de viure sense provar d'entendre millor, en el nivell tecnic, el mon en que vivim. Potser Steiner era massa ambicios. Pero necessitem la cienica. Requerim els coneixements cientifics. I les enquestes no deixen a quasi ningu en un bon lloc.La clau estara segurament en la educacio, en la millora d'unsistema escolar depauperat, ara mes que mai, on els alumnes abracen les carreres de lletres amb fervor fugint com del dimoni de les carreres tecniques. Si algu coneix la solucio es el moment de dir ho. Seria un descobriment essencial.

la fageda

El diari Ara el dia de Sant Joan va titolar en angles. Per exemple: La fageda markets jam to save 20 jobs, o La fageda llança al mercat melmelades per mantenir 20 llocs de treball. Es una bona idea per anar-se acostumant a llegir i parlar lo, atrasats com estem. Es una empresa que primer fa iogurts i te personal discapacitat. ara busca dsitribuidors de la melmelada i les vendes han crescut el 2011 un 5% superant els14 milions d'euros. nascuda el 1982, volia oferir als interns del centre de salut de Salt una vida millor. Un projecte liderat per Cristobal Colon i en el que van iniciarse 14 malalts. Avui amb 280 treballadors dona feina a tots els discapacitats de la Garrotxa. Tambe fan petits obsequis i taller d'altres activitats.Un projecte de bojos, que despres de una baixada de la produccio, han replantat fruiters, pomers, codonyers i pareres i ara llençaran melmelades de maduixa, tomaquet i d'altres. A tocar a la fageda d'en Jorda han salvat 20 llocs de treball amb les compotes. L'exit diu l'antic psicoleg fundador son les vaques, que escolten musica de Bach i pa amb txocolata per berenar. Els gelats venuts a l'Eroski se'n han venut 8000' quilos en dos anys, la millor publicitat son el 50000 visitants que pasen cada any per la granja  de Sant Pau.

coques

Torna avui a ser verbena (ahir) de Sant Pere i sant Pau). Pero ja no menjarem coqua. El forn on l'avi les compra, l'Argemi, sempre les fan molt bones. Enguany pero ja no hem trobat quasi cap llardo a la de llardons. I el preu impossible. El dia de la revetlla de sant Joan varem liquidar els 5 tipus, encara que en mida petita de 1/4 de kilo. La de cabell d'angel, la de fruites, la de pinyons, la de crema i la de llardons, que estic segur en posen mes a les industrials que a les de pasteleria. malgrat l'artesania i els ingredients mes naturals ,la gent les compra divendres si surt fora o van a les grans superficies per el seu preu mes baix.la mitja de cost es de 30 euros, nosaltres ho hem doblat. Res a veure quan les compraba per cel.lebrar el sant a RRHH. El ranking son les de fruites, llardons,i crema, encara que manca incorporar els gustos dels nouvinguts que s'han incorporat amb força a la nostra tradicio. Se'n han vengut 1,6 milions d'unitats, petites i variades pero tantes com l'any passat. Tu les has provat o alguna cosa semblant?.

desanim

Tot sovint els docents es veuen fent una llarga travessa pel desert, menystinguts, maltractats i incompresos, si , tambe per els vacances. Paradoxalment potser mai l'ensenyament es tan valorat com en aquest periode, especialment el preuniversitari. Pero recordem: la semana en que estem i tot el juliol es periode de formacio, temps de treballar ja per el curs que ve. Sort en tenen els profesors catalans de saber conjugar tots els verbs del desanim i tirar endevant. Els bons profesors son una riquesa pel pais: no els menystinguem. George Steiner deia que som convidats a la vida. I l'Emili Teixidor deia de les politiques de la memoria i dels projectes de l'oblit. Les primeres administren el llegat del passat i els segons gestionen el llegat del futur. Convertir la vida en un acte mes enlla de la riquesa material i la superficialitat i omplirla de valors i cultura, per viure la com convidats hauria de ser una prioritat social, de mestres i politics, treballant junts per fer ho possible.Tothom que hagi tingut un gran mestre, ha de caminar en aquesta direccio.Per dignificar encara mes a aquests mestres, s'ha de mirar de ser mestre, no fer de mestre.

posteritat

Avui, una setmana justa despres, ja tenim internet altre vegada. Deia Joan Fuster que la seva posteritat sera de paper. la meva tambe. Qualsevol dia, algu apagara l'interruptor i els nostres blogs quedaran en punts suspensius...La veritat es que per un jubilat fa molta companyia. Tambe es veritat que no l'hem trobat molt a faltar. Dues reunions socials perdudes, alguns bons desitjos que ja sabies que hi serien i saber d'alguns bons amics en aquest caluros principi d'estiu. Sense internet tens mes temps per tu, per l'hort, per pensar o llegir. ara que ja ha tornat penso que he aprofitat poc el temps. Pero a mi el que m'interesa es l'actualitat i si pot ser avanzar m'hi. He vist en una foto recent que t'has tallat el cabell. Ja saps que per mi sempre es poc i m'agrada que aneu comodes, joves com sou.Jo ara el porto a l'ú. Algun carallot diu que sembles malalt. La veritat es que ho estic pero tambe es veritat que si no fas panxa, estas moreno i tens la mirada neta, el cabell curt et queda be. I a mes sempre creixera i seras una cara diferent cada dia. I el xampu qeu estalvies.

la farmacia

El dia 23 diu que comencem a pagar l'euro per medecina. No nomes això parara la despesa excessiva, que contents que estan els farmacèutics. Caldria fer ames que el diner public nomes pagues aquells tractaments que mostrin una millora efectiva entre els disponibles, mesurant amb medis científics. Caldria pagar un preu raonable per any de vida guanyat a la malaltia. El Govern català ja cobrava i podria haver renunciat a l'euro espanyol. Un altre carrega sobre els catalans pagant un preu polític.Ja no es el tiquet moderadors sinó clarament un recaptador. S'haura d'evaluar aviat la taxa, els canvis,, l'acces fàcil dels malalts als medicaments i el seu sobre ús. Ni els pensionistes ens en hem salvat. Pagarem un màxim de 18 mensuals segons la renda i un 10% del producte. La solució de 1978 de donar medicaments a canvi de menys pensió no era bona ni saludable ni justa. S'havia confós un dret universal amb un de gratuït obviant la dependència i l'educacio. Vaig a la farmacia. No se si el sabó i la pasta dens també tenen copagament.

encarrecs

Un mati d'encarrecs. Pintura protectora per la cabana, llum d'stop del cotxe, per cert me'l han regalada, serra mecànica arreglada, la  cadena estava feta pols, visita a la fisio, el fet pols soc jo i repàs a la declaracio d'hisenda que s'ha de presentar el dia 30, Esperem no fer res malament segons el seu llenguatge gens entenedor tipus no es menos cierto que el hijo pertenece a la unidad familiar... Em deixo coses i mirarem com ho paguem. A l'ajuntament, denegada la possibilitat de tenir paradeta ara sembla que la subvenció també es torça. Per encàrrec estrany el que li han fet gurus de la comunicacio al Boss. Que fes una cançó a un noi, Nacho, Mallorquí que ha mor molt jove d'un tumor en circumstancies dramàtiques i que no podrà anar al concert. Peró ara un hashtag ho magnifica tot. I el que fa pocs anys no hagués passat e la premsa local ara ha arribat al Buenafuente. Se'l hi va acudir, no tenia practicament escapatòria, dir li al Fuentes, conegut del Boss que li fes una cançó, ni tan sols que ni dediques una. No se si s'haura aconseguit la fita. Peró el que no ens podem pensar es que perquè podem veure la xarxa, tots som iguals. La fibra la toquen als pobres i als anònims. Em sembla que no als rics, professionals i famosos. Es allo de que amb cinc trucades ben fets pots arribar a parlar amb l'Obama.

cèl.lules mare

Es precisament, per cert com t'han quedat les enganxetines de princeses que posaves ahir a la llibreta negra?. en el teu mon anglosaxó on no son gaire ben vistes i tenen problemes amb la legislació vigent. ara s'ha descobert que viuen dins d'un cos mort, encara 17 dies manteninse en un estat concret segons explica Nature Comunicacions. Durant aquest temps son encara aptes per curar leucèmies o enginyeria de teixits encara que algunes no tan de temps.Les que menys les sanguínies que nomes duren 4 dies. Això obre moltes posibilitats per obtenir donants. Els científics han vist com entren en aquest estat latent de quietud mes profund en un dels components d'aportar energia als mitocondris(el cor) reduint drasticament el seu metabolisme. Es comparable a les condicions patològiques en les cel.lules. I ho han estudiat en un múscul quan es troba en fase aguda d' una lesió. Es veu pertorbada la distribucio del oxigen a les cel.lules i s'apropen a la situacio de quan una persona es mort.

el pati

ahir quasi no varem poder parlar. T'acabaves de llevar i de mal humor. A l'avi li passa el mateix. Necessito temps o llevar me molt d'hora. Finalment ens varem despedir i el pare em diu que plovia. El pati es on surten els nens a jugar i es on s'acaven d'evidenciar les diferències entre ells. Ara mateix el primer de la classe, el Monti s'ha de conformar amb una provat justet. Maria en un racó per haver fet tan el ridicul. Hollande, superat, ja no li deixant tocar la pilota. Cameron es segueix fent l'orni i l'Angela que defensa la revalida ferma en la seva intransigencia. Inflexible puja cada dia a la tarima i dona lliçons que pocs aprofiten. Per ella la nena grega ja estaria expulsada. A l'escola catalana, tothom suspèn. I ningú juga. Un nen nou Navarro vol ser amic de l'Alicia. El de nota mes alta, l'Arthur sap que no es pot refiar de cap dels dos.Esta mes per la beque que pels jocs.I millor a l'extranger. Fins i tot els ex presidents del col.legi ho volen. El bo del Joan, ho intenta fer amics però no li fan gaire cas. El pagesot del Junqueres, marxaria amb l'Arthur, però de moment aquest tampoc vol...

premi

Cansat de parlar sempre el mateix, intentaré refugiarme en la cultura.Començo a llegir el llibre El arqueòleg, d'un monjo  de Montserrat. I vet aquí que l'important Premi de les lletres catalanes, que per cer la caixa va donar suport farà uns 25 anys, s'ha concedit a Josep Massot, monjo també del Monestir definit com un mallorqui de Catalunya i un català de Mallorca, amb una set immensa de coneixements. A l'acte, desprès del Virolai, es centre en el president i li demana: "La crisi ha tingut efectes negatius en el sector del llibre i les revistes. Si la societat civil no fen un esforç seriós i continuat per defensar amb intel.ligencia i tenacitat els guanys d'aquestes darreres dècades, correm el perill de que la nostra cultura es desfaci com una mitja i que retrocedim fins a extrems dels quals no poguem recuperar nos mai mes. Desprès es va cantar Els segadors i es va cridar independencia. L'ombre de Joan Fuster va planar al Palau de la Musica....

l'avi Macia

Juntament amb el del Barça , es l'altre avi de Catalunya. Va proclamar la Republicà catalana i es va tindre que exiliar. Ara Anton, el net de Tarradellas, uns dels seus secretaris de aleshores, presenta records del seu exilia a La balada dels històrics anònims. Estrenada a Brusel.les, els autors (Ivan Fox,- el seu avi va construir com a pres el tren cap a Saragossa)), pretenen mantenir viva la paraula transmesa. Tot i que el protagonista absolut es Francesc Macià, es tenen en compte tots els exiliats, amb la dita de Benjamin que el pes real e la historia el porten aquells que no hi tenen el nom. Amb documents oficials, expliquen com la família Taradellas va fer passar el cor de Macià per un assortiment de formatges. Una metàfora de l'exili, de la pèrdua de la republicà i del silenci que va rodeixar la dictadura com la caixa metal.lica que conservava el cor embalsamat en formol. Mort el 33, els metges van embalsamar el cos i el cor el van conservar els Tarradellas durant 40 anys, fins que va poder ser enterrat amb les seves despulles. 

contagi

Es el virus que s'encomana. Els espanyols vigilen ara el referèndum escocès per la independencia i les seves fundacions fatxendes volen demostrar que això no tindria cap sentit a espanya. Alex Salmond ho vol cel.lebrar el 2014, data que els anglesos consideren massa llunyana. Creuen fermament que guanyara el no. El primer ministre David Cameron, que pensa que el resultat pot afectar la seva economia, li demana que ho faci abans de 18 mesos, clar per no deixar temps e preparar i conscienciar a la gent.La amenaça es que pugi tenir caràcter vinculant.I això que nomes te un diputat al parlament d'Escocia. El que no vol el regne unit es que hi hagin tres possibles respostes. El si, el no o que es pugui augmentar l'autogovern del territori. El PP te por de que ens envalentonem i pensen que Escòcia es conformaria amb menys que els nostre estatut.Peró ells no tenen constitucioanl que retalli, ni constitució que limiti les llibertats i respecten l'opinio dels ciutadans amb dret a decidir. Son tontos perquè no saben que sense Catalunya, el PP guanyaria sembre les eleccions.I tots tranquils i sense robatoris.

parlament

Bonissima l'actuacio avui del diputat Alfred Bosch, treien l'estelada en el debat sobre les xiulades als himnes i senyeres.Ha dit a l'hemicicle que la seva visió era el que els excitava i provocava el seu odi a d'altres formes de pensar la llibertat. I en tot cas que aquell era el lloc mes adient per expressar se que per això eren aforats com a diputats. Espanya es deutora de la seva burocràcia que mai ha posat al ciutadà al centre de les seves activitats. La malfiança actual del ciutadà vers el seu poder public es mes propi ara mateix d'un dictadura autoritària que condiciona totes les normes i lleis estatals. I els catalans vulguis que no hem heretat tots els vicis dels espanyols.Per tres motius, el traspàs constant de funcionaris, la manca de tradició jurídica i la nula determinacio política. Ara una llei de transparencia vol mostrar els principis de govern obert i sembla ser una oportunitat de superar inèrcies negatives. Esperem que el canvi no sigui una operacio mes de maquillatge convergent i que nomes depengui de la lletra petita o e la voluntat d'implementarla. En la llei dels pitus nomes un diputat, que te una entrevista ha votat que si.

deute

Es el cancer de totes les economies, particular, politiques o financeres. Mai s'ha de gastar mes del 60/70% del que tens o pots obtenir. Ja fa temps els savis van recomanar rebaixar la presio del deute dels estats i fins i tot repartir lo.Segons el pacte d'estabilitat que permetria posar la resta en un fons comú a 25 anys que també s'hauria de reduir amb les aportacions de tots. No es posava en comú tot el deute(eurobons) i obliga no nomes a no endeutar se sinó a rebaixa l'acumulat. Alemanya que no volia això ara comença a cedir. Un pla que no volia que els paissos rescatats i puguin ser. Espanya no sap si podrà ser hi perquè el seu sistema bancari ha caigut per no ser exemple, ni referència i tindrà la desconfiança dels mercats i ara dels socis europeus. I es Alemanya qui lidera el camí de la nova Europa a mig termini que no vol liderar sinó nomes ser prospera amb ella. Els PIGS ja esta format. O en comptes d'Spain hem de posar Uganda, que per cert creix molt mes que nosaltres. Fantàstiques les fotos teves menjant te un gelat que es mes gran que tu. Vol dir que fins i tot a Vancouver ha arribat l'estiu. Es de fresa oi?

l'avet

Son aquests arbres tan bonics, de nadal, que rodeixen casa teva on arriben fins el mar.. Estic ara mateix veient la cursa del Canada. El circuit es l'altre banda del teu país però la latitud fa que el paisatge sigui practicament el mateix. Deus estar lo veient amb el pare.I penso que fa dies que no trobo res bonic que explicar te. Avui volia continuar les "empalizades" tipus fort de les fronteres com els teus, però no tinc serra mecànica. Hi han noticies bones i dolentes, Les bones de vegades no les pots desvelar per prudència,encara que ja t'hagin fet particep. Les dolentes, perquè sempre esperes que no ho siguin. Que sigui un mal son.Es com quan en mig la boira, desprès de passejar la muntanya, et creus la mirada amb un cérvol majestuós. Es un instant de dubte que fa sempre que els caçadors perdin la peça. Ell es pensa que ets un avet que es mou. Tu que es un avet entre tants.Desprès desapareix com un llampec i per això no cal portar escopeta. Si algun dia te'n trobes un, aprofita el breu instant de la mirada per preguntar li com s'ho fa per ser tan feliç i tan lliure. Com s'ho fa per ser tant estimat per els seus i per nosaltres. Segurament et dirà que la resposta esta entre la humitat que fa fressa entre les branques dels avets.. Ah, la cursa l'encapçala Vettel de moment.

62

L'editorial 62 ha complert 50 anys de publicacions en català. Per cel.lebrar ho ha fet una llista del millor, no mes venut, llibre de 'any de les publicacions.Com que ja saps que les llistes m'apassionen he volgut mirar les i comparar a veure quins d'aquests llibres tinc jo a casa. Per no fer ho feixuc et posaré a tu els autors que tenim, de vegades no el títol publicitat, i a l'Annia els que m¡agradria que algun dia llegisiu. No seran 50 rodons perquè hi ha algun llibre genèric o algun autor que vull obviar expressament. Tenim doncs a casa, Joan Fuster, Sebasta Japrisot, Candel,Italo Calvino, Gabriel Ferrater, Merce Rodoreda, Salvador Espriu. Terenci Moix, Georges simenon, Roland barthes, Manuel de Pedrolo, Baltasar Porcel, Montserrat Roig,Joan maragall, Pere Calders, Carme Riera, Karl Marx, Huxley, Pierre Vilar, JM Castellet, Hemingway, Marti i Pol, Paul auster, Gunter Grass,Antoni Tabucchi, Primo Levi, John Le Carre,John Irving, i David Grossman. Avui també ha estat un dia trist. No perquè ja estigui la nova cabana de  fusta al jardí, sinó per la quantitat de records i estris que fan de mal llençar i que afecten no sempre be a qui mes estimem.

vells

El president italià te 87 anys. En 10 anys 10000 joves talents han abandonat el país. Diuen que es per la política. Jo crec que es per la feina. Tot i així han fet reformes econòmiques sense pensa qui las patira al llarg plaç.Amb el nou govern, diuen els joves que han de marxa que no senten vergonya de fer ho. marxen perquè volen amb dignitat i decència. Ells a fora també ajuden  a canviar l'imatge del país. Moltes vegades nomes amb bona voluntat. ha quedat en res la llei que donava avantatges fiscals als joves que tornaven. Alguns dels que van trovar feina afora ho van fer per recomanació d'un personatge mes o menys influent, Peró també hi ha qui ho ha aconseguit per ser bo professionalment o per que algú t'ha vist treballar de valent. Les recomanacions com aquí funcionen per parentiu o intercanvis de favors. Peró Claudia Cucchiarato segueix mantenint a Vivo al trove, que els joves marxen deprimits de veure un pais envellit.

l'entesa

Es el que vol la societat civil en temps difícils, i sempre.Sembla que es ara el que es busca a l'ajuntament de BCN. Els acords sempre son limitats perquè els partits no renuncien mai als seus idearis, siguin o no procedent d'acord amb el moment. I nomes es demana sumar forces en temes fonamentals que ajudin a la ciutat. Es quan es demana generositat i transversalitat. Dificilment es pot prendre un acord entre tots amb que molts i estiguin en contra. El que aconseguixen els governs de concentracio  es aïllar als menors, als dissidents que nomes sobreviuen amb la discrepancia.. El maxim beneficiat d'una entesa sempre son els temes socials. La totalitat dels partits donaria visibilitat a tota la ciutadania. De totes maneres, aquest intent lloable però desesperat del PCS per acostar se, no li farà guanyar els vots perduts. Peró si, es l'hora del treball conjunt. Els punts calents son ara mateix ,al pobresa, l'habitatge, les diferencies urbanístiques i la inversió en equipaments i als barris.

maki el navaja

Pensàvem que era una serie de tele extiguida i mes amb la desaparició del seu protagonista, Pepe Rubianes, però veient el panorama de lladregots i xoriços que campen per aquest país veiem que el seu esperit segueix viu però ja sense romanticisme ni necessitat. Ni en els lladres hi ha lideratge i qualitat. Amb metges tan internacionals com  en la lluita contra la sida com Bonaventura Clotet, pare de l'Aina, o el mateix Dani Pedrosa, pilot de Moto GP que sempre es al podi, sembla impossible que no trovem un lider per la nostra societat en xarxa.En una reunió d'empresaris ahir a Sitges, hi va participar el president espanyol. En mig de aplaudiments de compromís flotava en l'ambient que no era la persona capaç, no dic capacitada de liderar l'actual moment internacional. Ell mateix pot ser el problema i ho tindria que veure ell mateix.I al mateix temps, sense mantenir massa rígides les estructures internes del partit, caldria que comencessin en al intimitat i la màxima discreccio pel moment polític actual, buscar entre els que els hi queden, algú, que quan entres al saloon, es es ell silenci respectuós, no el de la por sinó el del carisma i el coneixement. Les fotos que ens ha enviat el pare tornen a ser precioses, Especialment les dels bambes tan grans...

mal de cap

El tribunal constitucional, malgrat la brutícia que tenen dins, segueix acusant el català amb les seves sentencies. El primavera sound acaba avui el seu festival amb moment algit de The Cure, I centenars de clicks, amb els que espero arribis a jugar algun estiu, s'estan mullant al jardí sota una pluja fina dons encara no tenim la caseta. ahir varem despedir un amic i veí del poble, que ha trobat feina a Valence, França.Varem ser quasi 50, inclòs l'alcalde, i era com un dinar popular on tothom portava de tot. Sangria, cava, aigua de València, cervesa i molta aigua vam conferir al espectacle sudamerica del grup de la Margarita una agradable vetllada que es va allargar mes enllà del capvespre. La Rosa li ha regalat un quadre d'aquells tan delicats que pinta. Sobre tots si la debacle mundial començava amb els bancs espanyols, com es podia entendre la patxoca dels ministres, que fan els catalans a Madrid i que a qui trobarem suficientment responsable que no se li tingui que fer una estatua, sinó un país.

la tempesta perfecta

Es quan, en principi metereologicament es donen les condicions perquè passi  el pitjor(normalment) o el millor. Hi havia una peli que ho explicava amb la desgracia d'uns pescadors.Ara passa el mateix perquè espanya sigui intervinguda i es el millor que ens podria passar. S'ajunten que el BCE diu que ho hem fer de la pitjor manera. En 3 mesos han marxat 100000 milions. El rescat costaria ara mateix 500000, sort que la Unió no en te gaires mes.L'iber cau i la prima de risc no baixa. Hi hem d'afegir que seguim demanat la hisenda pròpia i la sobirania econòmica ja es un clam. Ahir varem anar a veure un curt d'Alex Fenoll on deixa clar d'una vegada el que passaria si demà fóssim independents. Tot bo,  L'únic que arrosegueriem durant uns anys la part del deute que ens han fet generar.En un segle han passat a la independencia 120 paissos i mai ha passat res. Tot esta regular per el dret internacional com si fos una mena de separació qualsevol. El millor exemple la republicà checa. i ara anem per Escòcia.

Albert Serra

A la documenta de Kassel, certamen de referència en Art a Alemanya, el director de cine Albert Serra, d'aparença una mica foll, explicara amb el seu film "Els tres porquets" sobre Goethe, Hitler i Fassbiender. Diu que es un projecte seriós i lligat a la reflexio teòrica i no tan al mercat i per això prova no adaptar textos literals però de cap a peus original. Ha adaptat Converses amb Goethe, Les converses privades de Hitler i fragments d'entrevistes de Fassbinder. El film es rodara cada dia dels 100 que dura l'exposicio i cada dia se'n passara el troç que pertoqui en un rodatge cronològic amb ambientació històrica i actors no professional. El propòsit es convertir 1000 pagines en 200 hores de projecció seguides que durin 6 dies.Serra afirma que amb aquesta durada es impossible caure en la superficialitat i l'anecdota.Dels dos texts un es fonamental i l'altre ridícul tal i com es forma la gent en aquesta vida. Les imatges Segur que seran del seu estil, sensuals i estetiques al limit.

Doha

Quatre nens espanyols han mort e uns magatzems de Doha, Qatar. De retruc, 15 mes, no se sap encara si atemptat o no. I el barça esta de dol. Mentres tant es va perfilant el barça de Tito. I proliferen Les serps d'estiu que es com s'anomena a les noticies no certes del tot, tipus globus sonda, per tal d'escriure alguna cosa. Per exemple ara que sabem que també el nomenament va ser una sorpresa per ell, es diu que planifica el nou curs, no des de el despatx del Pep, sinó anat el bicicleta per la carretera de les Aigües. Es torna a parlar de qui sera el segon entrenador quan ja s'havia dit que era el del Ceuta, fet a la masia i amb 9 d'entrenament a categories inferiors.Jo penso que el Pep i el Zubi ja ho tenien tot pasterejat. Falta l'acord, el vist i plau del Tito.M'agrada que no facin gira i que es quedin pel Marroc i Hamburg. Començaran el 24 de juliol i el 16 a la Ciutat esportiva.I per compromisos anteriors voldran jugar amb Udinese, Arsenal i PSV. Allà sabrem qui entrenara als porters i quines cares noves i ha. I alguna que ja no veurem mes amb la nova equipacio.