l'acollida

Sabràs que Europa acolleix molts emigrants. Molts d'ells nen que no sempre se'ls tracta dignament. Per exemple no se sap quants no demanen asil i quants son víctimes del trafic de persones. A partir d'aquest hivern tots els socis europeus aplicaran al normativa que inclou millores en el tracte i l'atencio de les famílies amb petits. Peró la lluita principal s'ha de portar a terme al seu país. Exigint llibertats i solucionant conflictes que els fan fugir a on també hi han problemes ja. Una de les maximes dificultats a determinar l'edat del menor De vegades amb mètodes molt farragosos com l'estructura ossea, les dents o els punys. També amb entrevistes. S'ha de trobar un sistema comú i que faciliti la integració rapida.Tampoc se sap si arriben mes nois que noies ni en quina proporció d'aquest mes debil de la immigracio.Un altre dels problemes a unificar es que d'aquest tipus de immigració se'n encarreguen varies administracions a la vegada amb la consequent complicació. A Espanya la majoria acaba treballant en l'economia submergida o en coses encara pitjor.

rescat total

Encara que la UE aplaudeix els pressupostos, injustos i equivocats com sempre, el estat espanyol,la imposibilitat de la recapitalitzacio bancaria, ens aboca cada vegada mes al rescat total. La pèrdua de credibilitat del govern, fa que paguem mes interessos per el deute.S'han fet les retallades d'urgencia, però no s'han afrontat les reformes estructurals. De moment nomes s'esta provocant mes atur, menys creixement i mes recessió social. Hisenda mateixa lamenta que s'aprovin nous impostos però que no s'exigeixin als que han evadit. Demanar ajut a l'euro zona ja es urgent.La incertesa actual es dolenta i malgrat la resistència a donar lo, serà bo per tots a la fi.Si no fan res la sensació es de que ningú pilota la nau i els socis europeus s'han fet enrrera sobre la capitalitzacio de la banca directa. Cal que es posin els diners sobre la taula d'una vegada.

legitimitat II

Catalunya no ha tingut mai un estat i no pot per tant restaurar lo. Peró te el Parlament que es l'expressio de la voluntat sobirana del poble Català.I aquesta es la base de al legitimació. la declaració de sobirania prèvia permetria cimentar el Procés i donar temps a l'opinio publica internacional per conèixer nos millor deixant enrrera prejudicis mal intencionats. La nostra restauració de sobirania es basaria en la conculcació de la voluntat popular, l'ofec econòmic de dècades i la defense dels drets col.lectius. Una declaració donaria resposta internacional a tots els interrogants oberts en els fors.i treuria arguments als unionistes espanyols.
Un document garant de la pau, del proces democratic i de respecte als drets fins i tot els linguistics.S'hauria de renunciar a les aspiracions de cap altre territori mes enlla del Principat malgrat els lligams que existissin.Que es vol formar part d'Europa i seguir la legislació vigent internacional interpretat la constitució d'acord amb això.Que no es vol trencar amb Espanya reconeixent els vincles culturals i ètnics que ens uneixen. Peró recordant també la trajectòria complicada amb aquest Estat, decrets, dictadures, guerres civil...Es el mes semblant a una declaració d'independencia en el nostre cas i amb la que podrien estar hi d'acord la majoria de catalans i catalanes, el parlin o no.

Sahara

Parlem molt de deserts aquests dies. El president espanyol a NY, parla de silencis.Reclama Gibraltar, 10 anys desprès.Aclama als espanyols que callen, que no es manifesten, que no surten al telediario, en un moment en que es destitueix el cap d'informatius per la seva manca de transparencia i criteri. I per si fos poc, es fuma un puro pel carrer i parla de matinada davant de quasi ningú. No hi ha precedents de secesions a la UE. Un diputat feixista ha dir avui que s'ha de suspendre la Generalitat, enviar els diputats a casa i que el capita general de la regió es faci càrrec de la situació.Europa no els coneix i no se que li hagin cridat l'alto que diria la Guàrdia civil. No saben com va descolonitzar el Sàhara, fugint com uns   covards el 1976 aquests mateixos que ara fan tanta por. Era e 26 de Febrer, un territori 8 vegades mes gran que Catalunya i des de 10 de gener de 1958 provincià espanyola com Lleida o sevilla.Traicio a milers de compatriotes, amb DNI i representacio a les Corts Generals. El responsable emprava la mateixa retòrica testicular que ara. El coronel que ara demana enviar tancs, va córrer amb l'excusa de que era inútil morir defensant el Sàhara per lliurarlo desprès al Polisario.Era millor vendre al Marroc i esquivar la marxa verda. Cap potencia europea va actuar tan vergonyosament en les seves descolonitzacions africanes.van quedar fins avui pobres, humiliats, sense seguretat social i altres serveis bàsics. Van passar a ser un regimen peculiar con analogias sin formar parte nunca del territoiro nacional. Com nosaltres....

Avui ens han vingut a tallar dues corones de la palmera. L'hem preparada perquè no s'hi torni a posar l'escarbat morrut. Tot i així se li haurà de fer una altre injecció de protecció. Dic això perquè estem vivint uns dies històrics. La proclama del president Mas de dissoldre el parlament y convocar eleccions fa aquests dies molt especials. Per cert m'agradaria que convencessis al pare perquè votes per correu logicament. Uns dels dubtes raonables que hi ha es si podrem fer un referèndum sense permís de l'estat Espanyol. De fet digues li consulta o referèndum, es l'unica tercera pota del procés que ens legitimaria davant del mon, si tinguéssim una majoria notable a determinar, per assolir la independencia. Quebec, amb permís del Canada ho ha provat dues vegades i mai ha assolit la majoria necesaria pactada. Escòcia ho esta parlant amb el Regne Unit. Espanya ho tindrà que parlar amb nosaltres. Si es neguen davant del mon quedaran com que no han consentit a un poble lliure, no la independencia, sinó el dret democràtic a decidir. Ara s l'hora dels polítics i partits que han d'incorporar en els seus programes electorals uns mínims compartits on   es contemples la forma de la organitzacio, la pregunta si pot ser i les instruccions al parlament de com procedir en el cas de que les institucions i tot l'aparell espanyol ens neguessin aquest dret democràtic.

la partida

El viejo topo, una magnifica revista anarquista ja es va adonar fa 20 anys que l'independentisme català s'aniria consolidant. L'hegemonia acabada d'estrenar es incipient. En l'imminent procés de construcció el futur, a partir de les nostres pròpies energies i voluntats, caldra vetllar perquè hi participin moltes mes persones que, tot i poder ne ser les principals beneficiaries,encara se'n senten al marge. A l'adveniment d'aquests hegemonia hi han concorregut dos corrents molt diferents. L'independentisme de la tradició d'esquerres, el mes actiu en la renovació del catalanisme que prioritza les polítiques socials i quina mena de país  s'ha de construir entre tots. I l'altre un d'arrel liberal conservador que prove de  l'esgotament del model autonòmic. Ara veurem quina correlació de forces queda i l'abast conjuntural del grau coincidencia assolides. Perquè encara que no es la única, la confrontacio principal ara mateix a Catalunya, es entre  el que lluiten per la pròpia llibertat i els que la neguen i la procuren impedir la.

els suecs

Els suecs, fen se el suec ha redescobert BCN aquest estiu. L'han visitada per sobre de Londres, Paris, Berlin i NY convertint la en el primer destí turístic del seu país. Sembla que el Barça i les novel.les de Ruiz Zafon i Falcones han actuat de gran reclam. Sembla que els atractius son diversos per acontentar a diferents grups de viatgers de totes les edats, condició que no compleixen es veu altres ciutats. Platja, botigues, atraccions, cultura, restauració, marxa a la nit, futbol i bons hotels.Es el necessiten els suecs per gastar se els diners. Sembla que varem passar definitivament al top 5 quan el futbolista Zlatan va fitxar per el Barça. Des de les hores s'ha mantingut el nivell de reserves. Darrera venen danesos finesos i noruecs. Les visites han pujat un 14% fins ha arribar als 500000 siguen el sisè país que ens visita. La seva despesa també ha pujat un 16% i nomes van darrera d'anglesos i alemanys. Peró la visita es perllonga durant tot l'any. El boca a boca fa el demès i l'arquitectura i l'hospitalitat fan la resta. Fan el que en diuen el citybraks per fugir de les dures condicions atmosfèriques dels seu país. Pocs dies que el viatge resulta mes econòmic. Estem batent records amb ells i tornat al boom dels 60. Llàstima que nosaltres no tenim cap xiringuito a la platja.

la Merce

Es la festa major e BCN. Sempre comença amb un prego, quasi sempre polèmic, Enguany no. L'ha fet el director de l'Institut de ciències fotoniques, Lluis Torner que ha encoratjat a la ciutat a ser un referent en la recerca. Diu que hem de fer bandera de qualsevol avenç que porti la marca del país.El programa te mes de 200 actes festius i la ciutat convidada es Mont real. Entre els actes que no s'haurien de perdre els que hi vagin hi ha les propostes de circ de Montjuic, el teatre de la Ciutadella, la dansa a la catedral i el llum i so de la Sagrada Família. També, falcons, bastons i castellers a la plaça Sant Jaume i el tradicional correfoc. Tancaran demà amb els gegants, la cavalcada i el piromusical. L'alcalde Trias va dir que BCN ha de ser l'aparador de Catalunya, mentre a la plaça els treballadors dels transports públics es manifestaven contra les retallades i els acomiadaments. Ciència i festa ben lligades en un prego que demanava ser tots cada l'any al port.fent costat als aventurers tornin amb les mans buides o no. De BCN salpen baixells científics cap el desconegut. El prego va citar una serie e casos que ningú coneixia com la ceguesa hereditària o l'aturat que trovar feina gracies a la recerca. El que ningu no sàpiga fe una cosa ja es motiu per intentar ho. S'ha de creuar la linea i encomanar l'entusiasme per fer ho. Que el made in Barcelona sigui motiu d'orgull i optimisme. No s'ha de marxar a cap ciutat del mon per posar en marxa un somni. Son els baixels de la recerca que ha de sortir de la ciutat. Un prego a l'alçada del del Puyal o d'aquella oceanògrafa de fa una anys. Mes català, sense dependre de ningú que aquell del Manolito Gafotas.

Desigualtats a NY

A EEUU pots estar a la llista Forbes del mes rics de l'any o a la que també publica dels que han perdut mes diners aquells any. Si perds 1000 milions de dòlars pots baixar 4 o 5 llocs al Forbes400. A Manhattan els pobres ingressen a l'any 7400 dòlars i els mes rics mes de 300000, o sia unes 40 vegades mes. Aquestes diferencies salarials nomes son superades per Sierra Leona i Namibia. Les organitzacions que donen menjar als qui passen gana creuen que els febles estan lluny de recuperar se. la mitja a la  ciutat es de 38000 dòlars, 600 menys que l'any passat. La pèrdua de poder adquisitiu es evident i reflex de tot el país. Com deia Clinton , la vella economia no tornara i cal noves mesures per crear ocupació i educació per poder tornar a que tothom pugui tenir la seva oportunitat. L'alcalde de Ny no ha pogut complir la promesa electoral de reduir la pobresa a la ciutat que ara esta en el 21%. L'atur es alt, es llocs de treball pocs i precaris amb sous molt baixos. La diferencia salarial de NY es la segona mes alta dels EUA.L'escletxa entre els sense sostre i els mes rics es infinita. Hauran de fer la revista Forbes, un nou top, però dels que guanyant menys del mon.

Parkinson contra Alzheimer

Els de EP encara som pocs. I no tenim una fundació com la del Pasqual Maragall. El resultat es que s'investiga poc. Ho dic perquè la farmacèutica catalana Grifols, començara a principis d'any uns assajos amb 400 persones una vacuna contra l'Alzheimer, superada la fase de experimentacio animal.El seu director científica va assegurar que la vacuna permetrà combatre la malaltia en un estadi inicial, quan encara no ha mort moltes neurones. Hi porten treballant des de el 2006 amb proteïnes plasmàtiques que immunitzen contra las proteïnes beta amiloides 40 i 42, endarrerint el deteriorament hormonal. També treballant amb la deteccio precoç de la malaltia. Un kit, el Ab test que detecta els pèptics amb mes presencia en sang, els marcadors per el diagnòstic preclinic. Coses d'aquestes son les que m'agradaria sentir del Parkinson. No que hi ha una nova associació de cadires de rodes o que et pengen un mòbil al cinturo que t'ajuda a marcar el pas.Vull una vacuna o el que sigui, que estimuli la creació de dopamina. No que li donin la que ja no produeix, perquè s'acostuma i cada cop en produirà menys. 

Santiago Carrillo

S'ha mort als 97 anys dormint. Si hagués estat despert hauria encès l'últim dels milions de cigarretes que debia haver fumat amb la estudiada parsimònia amb que ho feia. Amb encerts i errors a la seva vida política que va començar als 14 anys, enfrontat al seu pare i a Sole Tura a Romania on eren exiliats, va evolucionar dels socialisme on va  ser lider de les joventuts socialistes al comunisme mes ortodox per acabar amb l'eurocomunisme de Berlinger i ajudant a Adolfo Suarez a fer consensos per la transició. La guerra civil el va agafar a Paris però va entrar a España per ser capita al'exercit republicà. Sempre ha negat responsabilitats en els 5000 afusellats a Paracuellos del Jarama. Explicaré el que jo crec. A les presons de Madrid, on ell era responsable, hi havien uns 5000 oficials militars franquistes, avits de sang i venjança, que esperaven ser alliberats per tornar se les besties que eren, La Junta de Defensa per evitar la seva propera llibertat els enviaven amb autocars a la reraguardia de Valencia. A Paracuellos, patrulles republicanes, els aturaven i afusellaven. Perduda la guerra va ser secretari del PCE sota la Ibarruri amb qui no va acabar masa be. Casat el 49 a Paris va tenir 3 fills amb la falsa identitat francesa. Al cinquè congres va plantejar la democratitzacio del partit i va ser titllat de traïdor. Del 60 al 68 ja com a secretari general va expulsar molts crítics. Desprès es va allunyar de la URSS. Detingut amb la perruca que portava sempre per creuar la frontera, això va propiciar la liberalitzacio del PCE el 1975. Tres vegades diputat, va ser expulsat el 85 creant un nou partit que a absorbir el PSOE. En segona linea política sempre va defendre l'Espanya plural i la llibertat de Catalunya. Amb la seva lucidesa habitual deia que Espanya no tenia futur sense la comoditat dins d'ella de les tres autonomies de veritat. I que l'estat propopsat per Aznar estimularia l'independentisme de Catalunya. Com a periodista havia seguit els debats de l'Estatut del 32 i coneixia profundament el tema. Admirava la política catalana i es va copiar l'Assemblea per la seva Junta obrint el partit a tothom, catòlics i tot. Amb barnús blanc en algun balneari català, compartia estades amb Pere Portabella fumant Peter Stuyvesant. Ell, Suarez i Gutierrez Mellado van ser els únics diputats que no es van tirar a terra el 23 F. Deia que estava segur que moriria allà, per tant fer ho amb dignitat.Hi havia el record del atemptat d'Atocha.En un documental del 2009 va dir que no podia contestar preguntes polítiques amb una sola paraula. Nomes ¿Color?...!Vermell!!!. Fa uns mesos va sopar amb els dirigents d'ERC amb qui també l'unia una bona amistat, explica avui Tarda, i que s'enorgulleix de la foto que s'hi van fer.

les universitats

També estan convulses. Ni han masses i donen masses crèdits. S'imparteixen 457 titulacions i això es insostenible.Canvien els rectorats, però sembla que a fi d'any s'acaben els escollits per sistema electoral. La Generalitat diu que els nombrara directament a traves del patronat. Volen impulsar reformes i modificacions legislatives..Cal que s'especialitsin i concentrin esforços. Hi ha hagut una caiguda de matriculacions, Un 5% i segueix, tot i que han arrencat amb 240000 alumnes. Els preus van dels 1500 euros, dret, economia i educació fins 2400 medecina, infermeria o veterinària. Una de les propostes es donar un títol a tercer de carrera per poder anar a Europa, com unes acreditacions que serveixin per poder anar a fer màsters. El model espanyol de 4 anys i un màster no quadra amb el europeu de tres anys i dos màsters i no podem afavorir la mobilitat dels nostres estudiants. També la universitat hauria de captar mes estudiants estrangers doncs ara tot just arriba al 4%. Han tingut que reduir els graus que tenien menys de 40 alumnes i caldria agrupar diferents graus sota una única titulacio genèrica del primer curs. Cal optimitzar recursos i aconseguir un grau mes avançat d'especialitzacio.

recepta

Els metges, els concienciats del FOCAP, han trobat la manera per estalviar l'impost d'euro per recepte.Donant els fàrmacs en envasos petits. Dels 100 mes utilitzats, n'han trobat 17 amb presentacions d'un preu inferior a 1,67euros i per tant no tenen que pagar. Entre ells hi han analgèsics, gastrointestinals, antiinfecciosos i per la salut mental. Amb aquest sistema ja s'han recollit a prop de 20 milions d'euros. Aquest sistema es injust i arbitrari. Ja molta gent, lo qual pot ser una cosa bona, esta deixant de comprar per que no li va be. La solució es un pedaç però pot solucionar alguna situació afirma el col.lectiu de metges implicats. L'única pega es que el pacient te que anar mes sovint a la farmàcia degut a les poques pastilles (van de una dosi a 40) que porten els envasos quan son tractaments llargs. Una idea mes de la crisi sense sortir se de la legalitat. L'avi de moment amb l'Stalevo pago l'euro. Veurem que diu la doctora Pilar Otermin el dia 29 que hi ha ITV.

la miseria de la politica.

Hi havia una vegada una persona de cabell engominat, amb nom de títol nobiliari i que ballava sevillanes com ningú, president d'un banc avui enfonsat i que llogaba un petit hotel alguns caps de setmana al carrer Muntaner per "treballar" amb tot el seu equip, que va ser l'inventor del Pelotazo. Va comprar uns laboratoris farmacèutics per 10000 milions de les antigues pessetes trets de no se on E Banesto crec) per el que va anar a la presó els 90. Ara es presenta, amb la cara marcada per el sol de les reixes, a president de la Junta de Galicia per Pontevedra, que diu que ho veu mes difícil que per Ourense. Advocat de l'estat en excedència i tertulià habitual de les televisions ultraconservadoes,rebutja la partitocracia que allunya als electors de la realitat i els interessos del poble de la classe política.I diu que el seu vol que sigui el model a seguir. De moment va reunir 500 pobres a Santiago en el seu primer mitin de presentació. La seva proposta va se presentada per el president del SCD per "aclaparadora majoria". Quin morro. M'agradaria que aquest petit bitllet del te blog, fos l'únic escrit que li fes referència. Peró Galicia esta ple gallecs que van i venen. Mentre no si queden altre vegada per sempre com el franciscu.

la llum

S'apuja tot el sistema elèctric un 6%. Aviat tindrem que tenir mes por a la llum que a la foscor.L'impost es reparteix a parts  iguals al mercat lliure i als costos d'acces que retribueix transport, distribució i primes a les renovables. Algunes ho deixaran de rebre com la termosolar.I les empreses, digues que no, ho repercutiran als consumidors. Nomes el dèficit d'emissio de CO2 costara el 2013 450 milions. Les hidràuliques pagaran 300 milions i en total es preveu recaptar 3000 milions.Hi haurà a mes dos impostos sobre la generació de residus i el seu emmagatzematge. S'imposara el cèntim verd al gas natural, o sia jo, i a la producció amb carbó. amb una estructura de mercat molt antiga, tenen beneficis tot i un dèficit tarifari diuen de 7000 milions nomes aquest any. Tot es fruit de la guerra entre convencionals i renovables. Per arreglar ho pel rebut, hi hauria una pujada del 40%. Apaga i marxem.

la poesia

Amb motiu de que el diari Ara inicia una col.leccio de de 30 poetes catalans, obren aquest cap de setmana amb un disc de Poetes musicat per Lluis Llach que ja anuncia que esta enyorat dels escenaris, no de composar. Anirem veient quins llibres ens falten i si podem els anirem afegint a als volums de poesia que l'avi ja te. Per exemple, dels dos primers que mig regalen tenim l'antologia poètica de Castellet i Estimada de Martí Pol. Peró et volia parlar del disc que va néixer com a refugi del dolor que li produí la mort del seu amic Martí Pol. Ja en el seu enterrament, Llach, de qui acabem de llegir una esplèndida novel.la, Memòria d'uns ulls pintats, es va proposar retre li homenatge en uns recitals que apleguessin alguns dels seus poemes musicats com Valset per a innocents, Tom d'atzars, Ara mateix, Dona'm la ma i Roses blanques. Cançons que estan en bona companyia amb d'altres de poetes que Miquel estimava, com Josep Maria de Sagarra, Pere Quart, Salvat Papasseit, Kavafis, Joan Fuster i Marius Torres. Peró també cançons d'autors amics com l'Espinas, la Capmany o Eudald Sola. El disc reculls els emotius recital que va fer el cantautor a l'Apolo el 2004.

Holanda

A Holanda ha guanyat Europa. El liberal Mark Rutte a qui les crisis polítiques li rellisquen i mai el toquen. La seva prioritat electoral es cuidar a Alemanya i Finlàndia, reforçant l'aliança de la triple A.Els Països Baixos no renunciaran a Europa però si seran inflexibles amb els països mes endeutats.Rutte ha portat una campanya fent la viu viu als votants de Wilders però no cedint amb Grècia i negant un tercer rescat. I ha amenaçat a suspendre el tractat de Schengen a qui no controli les seves fronteres.Ara s'ha de veure com encaixa la seva coalició amb els laboristes mes partidaris del creixement de Hollande François. Desactivat la dreta i els socialistes la UE ha estat la clau de la seva victòria.A l'arc parlamentari i queden ara 11 partits.i coalicions multicolors amb 5 eleccions convulses els 10 últims anys.Ara al menys hi haurà una coalicio majoritària. La jugada bruta del lider de la xenofòbia i euroescepticisme, se'ls hi ha girat en contra. Els holandesos han castigat el seu populisme, el de Wilders.I això ha permès al primer ministre aconseguir els millors resultats de la historia del seu partit. I Europa també ha guanyat.

desde els EUA

Els EUA ens han de mirar als ulls. Ells que van fer una revolucio sagnant el 1776, ens poden entendre millor que ningu.. Ells poden entendre la tenacitat, el rigor i l'esforç, el respecte en definitiva amb que s'ha treballat l'actuacio actual. Si no som independents si que poden tenir un mal de cap, una pedra a la sabata. Reconeixer la independencia es posar les coses al seu lloc. Sobretot despres de haver patit bombardejos, guerres, exilis, prohibicions de tota mena i espoli. Ells ara ja pensen que seriem un membre de la CE. Pero ens demanarien cumplir amb el deficit i vigilantes no de la playa com ara, sino de l'euro. La Holanda del sur vaja. I ara que busquen llocs de treball no poden oblidar que Grifols, dels derivats del plasma, te 8000 treballadors allá. Nomes els hem de demostrar que la majoria independentista es solida, com vam fer dimarts.Que s'integraria a l'OTAN i que llutaria amb tot contra el terrorisme islamic.Ja fa anys que creuen que BCN es focus de radicals i l'ambaixada es  una multiagencia d'espionatge. I segur que preferixen tornar a Rosas que seguir a Rota(Cadis). L'unic dubte que tenen es saber si que amb el 18,5 del PIB espanyol, sortirien perjudicades les seves relacions comercials i si faria efecte domino amb altres petites nacions que esperen. I haurem de recordar que el primer consol a Barcelona va ser nomenat per el segon president nordamerica, John Adams, el 1797.

les empreses

Amb un euro, Catalunya, depreciat pot exportar malgrat que la seva cartera de productes en un 40% ha de fer front a la competencia de la Xina. Els paissos grans com els EUA, exporten en una proporcio mes baixa sobre el PIB que els que son mes petits. Suecia te un mercat domestic poc important i una poblacio similar a la de Catalunya. Pero es un pais capdavanter perque exporta gairabe el 50% del seu PIB. Les exportacions catalanes,sobre tot els que tenen valor afegit o sia que no es poden fabricar a qualsevol lloc, son la clau per sortir del sot. La crisis del 95, amb un atur de 24%, la va resoldre Catalunya augmentan les exportacions i devaluan la peseta.Un creixement que s'ha mantingut en els darrers anys en l'ambit turistic i industrials, on ha guanyat cuota de mercat a tot Europa practicament. Les vendes ha Espanya ja han baixat del 80 al 50%. Avui ja exportem a Europa el 52,9. I la tendencia que possiblement va començar amb el cava, seguix amunt.

independencia II

El que mes em va sobtar de la manifestacio es que tothom hi era perque volia, des de els mes petits als avis de 80 i mes. Alguns ploraven perque devien recordar quan les monges, al col.legi no els deixaven parlar catala. Hi havia sobre la immensitat humana dels manifestants un sentiment familiar molt profund, un sentiment sanguini que no nomes tractava de protegir la llengua. Totes les persones miraven el punt a on havien arribat amb constancia, amb intel.liencia i sensatessa. Era el producte d'un treball d'integracio i d'una educacio modelica. Per primera vegada al mon i aixo seria record Guinnes, es reunien 2 milions de persones durant sis hores i no hi havia el mes minim incident. Un exemple per el mon. Ara toca començar a construir el projecte nacional ambicios. El mes important es garantir que s'impossi la rao. Rao, que com deia Kant, no ho pot abordar tot.. Serveix per enfrontarse als problems, als misteris i ajudar a pendre decisions crucials. Pero nomes al 50 %. S'ha de tenir en compte el cor. Se suposa que hem apres del passat i dels errors. L'equilibri es el mes important.Perque per defensar el que decidim amb la rao, hem de deixar bategar fort el cor. Pero sense perdre mai el cap.

coses que cal saber abans de la independencia

La manifestacio va ser impressionant. Podríem ser 2 milions ben be. Alguns moments de emoció.L'avi amb un peu envenat fins dalt per poder caminar be. I ho vaig fer. Amb la Rosa i l'Ariadne. Ens varem trobar a Passeig de Gracia/Provença. El millor una pancarta que fa plorar deia: Avi, per tu i per mi, per els que no hi son, per els que no han pogut venir, avui tu i jo estem aquí!. I pensant en tu quan veiem un helicòpter vigilant o prenent imatges. Hi ara a veure si m'explico. A principis del XX nomes hi havia una cinquantena d'estats al mon. Ara en som prop de 200. El primer va ser Noruega el 1905, que es va separar de Suècia pacificament desprès d'un referèndum. Desprès ha passat de tot incloses les dues guerres mundials. En els 20 últims anys han nascut 19 estats: Estonia, Letonia, Lituania,Russia,Bielorussia, Ucraina, Moldavia, Txequia, Eslovaquia, Eslovenia, Croacia, Bosnia i Herzegovina, Serbia, Montenegro, Kosovo, Macedonia, Armenia. Georgia y l'Azerbaidjan. Sis son membres de ple dret de la CE i 3 de la zona euro de ple dret.Hi ha mes de 50 entitats regionals, tipus Generalitat que tenen govern propi i parlaments legislatius.No hi ha cap model federal. Hi som Alemanya, un estat d'estats. Suïssa, unió de comunitats linguistiques. Txequia i Eslovaquia separacio pacifica. Kosovo i Montenegro van tenir que fer una guerra.Flandes vol mes poder econòmic. Quebec, han tornat els independents però no fan el referèndum de moment, perquè nomes el 35% es declaren a favor del dret a decidir. El regne unit assumeix que es la Unió de tres nacions, de la que Escòcia decidira el 2014.

el remor de l'Estatut

El no a l'Estatut va impulsar el 10J amb el Montilla al davant. Ara els seus aniran al darrera o no aniran. Com el Duran que hi va per poder dir desprès que no eren tots independentistes. Madrid ja no ens frustrara amb el pacte com va fer amb l'Estatut. Ja n'hem après i no esperarem 4 anys a un tribunal amb morts i jubilats. Tenim pressa i el corredor cap Europa ja ens el sabem. Be que el president no vagi a la mani si no vol o no pot. Peró que desprès no s'entretingui, dilati o rebaixi plantejaments. El que quedi del front Català, o el que s'hagi format desprès de la mani haurà de seguir unit, I la força o el perill el te en les seves mateixes bases i joventuts del partit. Madrid ja no te cap predisposicio a negociar i ja no pot enganyar mes. No va mes els hi diran al seu eruovegas confitat. El federalisme que ilusionaba als socialistes esta com el costa  Concòrdia per el desguaç. Ahir una reunió a Palau per afinar estratègies, polir matisos, afirmar compromisos i afinar el concert que no desafini tan com ho va fer l'Estatut. I el president haurà de respectar el decidit al parlament.El moment econòmic i polític vaticina que diguen a la lideressa ppera. Avisa Sanchez que marxo.

per setembre, anys

Em dic Joan Salvany. Vaig néixer a Sarrià on he viscut com a mínim 4 vides. Cada vegada que passo per la plaça, el mercat o la Plaça Borràs, me'sborrono. Vaig néixer a l'abril però al setembre sempre han passat coses importants. Suposo que feia fred el 1949. Em considero català desprès d'haver viscut 63 anys en aquest país.Mes que de Gracia o Maragall o dels cines Ducal, Texas, Delicies, Rex,Napols, Verdi o Maxim que eren el meu veritable territori al sortir del cole als 13 anys. Cada dia llegia una novel.la de l'Oeste al menjador de casa els avis. I per una pesseta les canviàvem cada setmana.Totes menys les de Marcial Lafuente Estefania. Jugava i dibuixava i anava al Spring, el Breton o el Bonanova a recopilar histories per interpretar els llargs estius. Vaig arribar a tenir 46 armes des de un punyal de goma, un colt del 45 de cartró i una metralladora espacial. Peró abans de fer la primera critica vaig ser universitari, volia ser arquitecta, o vaig ser d'interiors, vaig muntar televisions, emplenar cliches, dibuixar a estudis de la part alta, volia treballar per Nadal al Corte Ingles, vaig intentar, Belles arts, filosofia i Esade i per fi vaig col.laborar en el Catalunya exprés, Diari de Barcelona, Dicen...el Ciero y no se quantes revistes mes. Vaig penjar cartells del socialisme federal i àcrata com soc, feia entrevistes d'economia des de una cabina  o en un ascensor. També he anat 42 anys a una caixa de qui sempre diré que no ens devem res. Doncs conviure amb un llibertari sempre es complicat. Em vaig casar, sempre el setembre, una vegada, o dues i separat, tres i tinc tres fils i dues netes.

Clinton

Es un expresident americà amb nom de timbre de la porta.Ara el reivindican per ajudar a guanyar a l'Obama per segona vegada. I també perquè es un dels que parlen millor al mon polític.Peró el seu pasat el fa fràgil. Per  això actua sempre des de la seva fundació. On també hi vol tornar a la seva pacient dona Hillary, de qui la Ribo va fer una excelent biografia. La actual secretaria d'estat vol tornar a la filantropia i sembla qeu no repetira en el càrrec, Alguns deien de ser la candidata d'aqui 8 anys.i tots dos preparant a la seva filla Chelsea per una possible vida política. Bill te 66 anys amb molts mcdonalds recorreguts i 4 bypass a sobre que ja no menja carn ni `productes làctics. Diuen d'ell que es l'america que Obama te que fer resurgir. El mes curiós es com han oblidat l'enfrontament entre Barak i Hillary i com ara confien els uns en els altres. Un discurs esplendit, mig llegit mig de memòria, ha donat una empenta important a la cursa presidencial avui a Charlotte. Sempre dubte si podrà tornar a un lloc. No assegura si estarà en dansa quan passi no se que. Viatja molt curant els mals del mon i parlant del seu llegat. A après a passar per el terreny pantanós de la política i ja no s'enfanga. Clin ton...digui.

Baviera

Es com Catalunya per Alemanya. Ara un llibre que planteja la independencia.L'ideoleg del llibre desafia a Berlín.Es mostra en desacord amb la política europea però també en el diners que aporten a l'estat. Si nosaltres mes del 8%, ells a prop del 4, quan la mitjana a Europa de regions solidaries. Poques vegades superen el 2.Berlín vol parar els peus del seus compatriotes populistes esvalotats arran del llibre de Scharnagi. Encara que no veuen la independencia viable si que lloant la precisió i exigència dels raonaments.Peró Baviera també te problemes interns. Un l'alimentari, la crisi els cogombres i despres els ous infectats. L'altre el tractament de la radicalitzacio islamista com a Londres. Berlín, la Merkel esta empipada perquè Baviera dona perfet la sortida de Grècia del euro i a tractat al BCE de falsificador de moneda. La seva dreta, Electors Lliures, esta creixent en un 10%. La tesi es que amb 12,5 milions d'habitants i sense atur quasi, es prou forta per iniciar un procés d'independencia. Es lamenten ara de no haver girant l'esquena a l'imperi prussià el 1871 quan els espremen economicament. Tot els hi hauria anat millor, explica el llibre.

treva d'estiu

Avui hem anat a la platja. A la Rosa li agrada molt. Anem a la mes a la vora que es casi davant de casa la tieta avia Montse. M'han deixat una cadireta de pescador molt còmode. Ens hem banyat una mica, Feia molt bo. L'aigua neta i a temperatura agradable. Conversa, lectura de diari i l¡'ambient familiar d'aquestes poblacions de costa (Maresme)quan no es dias de festa. Una mica de corrent se't emportava si feies el mort. Una suau brisa permetia fins i tot llegir el diari. Per rematar ho ens hem deixat robar en un mal anomenat xirignuito, era mes aviat una discoteca, que ens havien dit que eren amics de la Irene. Calor fins arribar a la piscina per treuren's la sal i avui si que reconec estava mooolt freda. Ni jo he aguantat. Veurem el dissabte quan vingui la Gianna. Per aquí l'atur pujant, nomes va disminuir l'agost en 320 persones i ja som el quart país amb mes ninis d'Europa. Es preveu que a finals d'any hi hauran 6 milions d'aturats i la reforma laboral ni ho empitjora ni ho millora. Mentre aquí l'atur es quasi del 50 % (43.410) a Alemanya no arriba al deu. Això de moment no atura ni la diada.

PSC encara

Diràs que em poso pesat amb això. Peró es molt important contemplar la desfeta d'un partit que ha sigut tot durant 60 anys des de la primera reunió al anys 60 a la casa de Sarria de Raventos, amb Pallach, etc. Les primeres victimes colaterals, doncs, Maragall, Nadal, Higini Clotas, la Geli i la Tura per citar ne alguns com la Bonet. L'actual secretari i legitim denominador dels nous personatges, es el que se'n diu de perfil baix, Poca trajectòria visible, sense gaire dot de la paraula i no conec el contingut cultural de la seva personalitat. Em sembla mes aviat un bon noi espantat, que te encarregada una missió ves a saber d'avon i que esta fent desapareixer tot el PSC. Ara li diu el NOU. Per no ser no es ni diputat. Peró això si, com a Sitges 94, els capitans van Guanyar el congres o al menys pactar o tancar lo malament amb el sector català. Com amb Iceta, desterrat a Europa com Obiols en el seu dia, te tot plegat una flaire de venjança. El que pretén ser una unificació de discurs i maneres esdevindrà una fugida de veus importants i un munt d'altaveus fora del lloc que es pretenia.Fent desapareixer la olor de maragallisme, buscant encara l'encaix impossible amb Espanya i fer socialisme de pobres  i rics. La olor es de nou, però la pudor es dels anys 40.

l'alimentacio

M'agradaria saber que has menjat en el teu aniversari. Se que molt be i molt equilibrat. Els canvis socials ens produeixen mes trastorns, mes greus i mes prematurs. Fallen els diagnòstics, sobre tot d'anorexia i abulimia. Es tracten tard, quan es detecten i amb preses. Com d'altres, la societat no s'ho pren seriosament. Diuen allò de mentre no hem toqui a mi. Les llistes no nomes son per les retallades, sinó també per l'augment de pacients.I metges assumeixen malalts que abans els haguessin derivat a l'especialista. Perdre fins un 20% es pes es normal. Peró el problema es la prevenció. Cada cop comencen en una edat mes precoç els sintomes. I ara a mes repeteixen persones adultes que ho van patir d'adolescents. Mes gravetat dels casos que prenen noves formes, com voler menjar mes saludable o obsessionar se per un cos musculat. Afecten a 6 de cada 100 joves d'entre 11 i 21 anys. Son malalties que projecten sobre el propi cos una profunda manca d'auto estima i destrueixen de la pitjor manera. De poc ens ha servit les denuncies de les model esquelètiques o les talles de roba per gent grassoneta. Els afectats continuen donant la responsabilitat  a la publicitat, les empreses, el cinema, l'escola, els mitjans de comunicació i la família. Sobretot aquella que busca el cos ideal.

el teu aniversari

Tres anyets ens fas avui. M'heu posat tants contadors que no dono l'abast.T'ha agradat l'helicopter rosa?. I el topogigio?Son records estranys. Felitar nos sense abraçarnos, veurens sense tocar nos, sentir nos sense olorar nos. Et mudaràs avui per anar al parc.Ja sempre vas maca però igual avui et poses d'aquests colors mes llampants que us poseu els anglosaxons on la peça no fa l'entorn.Tampoc si veuras als pares junts que igual t'agradaria. I a on faràs, si la fas una festa amb les amigues o les companyes de l'escola. Tampoc se si ales vostres escoles o cel.lebre ho. En tot cas des de aquí ens prendrem una copa de cava que es lo propi per desitjar nos tota la salut del mon i la màxima llibertat. Avui amb el Kevin hem desmontat les bambolines de l'obre de teatre. D'una il.lusio, d'un gran esforç, nomes queden unes cadires apilades, uns telons plegats i unes llums apagades. El mirall, el sofà, la taula i la finestra tornen al seu reco de  somnis adormits. I al fons de la sala buida ressonen els aplaudiments que s'apaguen tan lentament com els focus. Es un dia avui en que els catalans tornes de vacances. no han anat lluny aquesta vegada. Han recorregut mes aviat el petit territori per veure'n les possibilitats reals de ser independents. I hom parla del 11, de si aniran o no. Hi serem per tu. Felicitats.

quan arribi setembre

Això era una pel.licula romàntica de joves en vespa i cançó del Bobby Darin crec, que era esperanzadora i plena de vida.Setembre ja ha arribat i a banda de que demà fas tres anyets, comença amb poques coses bones. Una es lo be que t'ho vas passar al parc d'atraccions amb el pare que veig va acabar esgotat de tant pujar a estris, on a molts no hi devia cabre. L'altre es que encara algun president de la Generalitat demana valentia als polítics per encara la gran manifestacio independentista de la Diada. Molta gent encara dubta si anar hi i en nom de que. Sobretot davant de missatges desconsertants de segons qui. També Catalunya ha adoptat el model francès d'atencio sanitària als sensapapers. Crec que això hauria de ser corrent. Brusel.les,quan una cosa funciona tindria que obligar ho a tota la comunitat econòmica.I fora raons i tonteria. Entre les coses dolentes que porta el mes de la tardor, hi ha la previsió de 15 anys de banc dolent, que acabarem pagant tots altre vegada, amb un material tòxic que es tornaran a quedar els rics a preu mes baix, una empresa de valoració que rebaixa el deute Català a BB-, bo porqueria per la manca d'obtencio del pacte fiscal i una de les pitjors. Romney, ja nomenat candidat a la casa blanca, recupera punts a Obama. La pena es que Clint Eastwood, li ha donat suport. Peró s'ha d'entendre. No per això suspendrem el cicle que li dediquem a partir d'aquesta setmana.

les formigues argentines

Comença el setembre. Ha plogut fort i la gespa pot iniciar altre vegada la a seva lluita contra la pinasa que la cobreix. La temperatura ha baixat i tot presagia l'hivern. Ahir va venir un grup de persones,companys de la Rosa en el curs de llenguatge de sords i es interessant descobrir la seva passio/vocació per el tema. Peró et volia parlar d'un fenomen que es dona a les cases mediterraneas.Que amb la calor pateixen la invasió de la formiga argentina. Es un bitxo terrible capaç de causar grans canvis en el nostre ecosistema. Ha conquerit territoris i ha arribat a crear una colònia de 6000 kms. de llarg que va des de el sud d'espanya fins a l'Adriatic.Els biòlegs donen com un dels factors del seu èxit, que aquestes formigues no son exclusives i en comptes d'atacar a les que no son geneticament idèntiques, cooperen amb les semblants encara que no siguin iguals. El mateix que nosaltres. No podríem posar una mica d'humilitat en el formiguer europeu?Ens adonem cada dia, al llegir els diaris que els nostre polítics no s'han parat a pensar en el seu voltant ni tampoc mai han llegit Virgili. El mes probable que no hagin sortit mai de la seva abstracció col·lectiva. I tot presagia, com tots els anys passats, que el proper curs, serà com tots les setembres. O no. Potser l'11 S d'enguany marcara un bon trencament.