l'assemblea vergonyant

Hi ha un club de futbol a BN, espero que quan ho llegeixes encara hi sigui que ha cel.lberat aquesta setmana l'assemblea mes grollera que hagi vist mai. Es valora sola per aixo nomes relacionare cronologicament els fets. Hi ha primer un debat a TV3 entre els 3 candidats. Perden contra el Valencia a l'últim minut. L'arbitre que es diu del Cerro Grande, es tildat de racista. Torna a la memoria de tots, aquell nen mort a Sarria, amb una bengala tirada en horitzontal.L'assemblea avergoneix a tots els espanyolistes. Els culers els hi donen el condol i es solidaritzen amb els que encara son persones i ho pasen malament.Sembla que queda clar que algun poder factic els vol mal. Per exemple 4 partits a un jugador per dir poca vergonya. I son normals com el perico xef Albert Raurich que acaba de guanyar la seva primera estrella Michelin al restaurant Dos palilos, posant lo a la guia vermella.I dema el Getafe. Uyyyy quin perill!!

la butxaca

Deia un polític britànic que li havia estat mes fàcil aconseguir la pau a Irlanda del Nord amb l'acord de divendres sant del 1998 que aprovar els pressupostos del 2005 de la UE, que es presentant a l'aprovacio cada 7 anys. Grans números que decideixen que es farà amb la caixa europea, on aniran els calers, com es financiara la caixa comuna i quines quantitats es destinaran a que. Quan es parla de diners es quan sorgeixen, entre les persones també, els fantasmes, les mentides, els greuges, els beneficis, els tòpics i els retrets dels socis, amics o familiars. Tots sobre el paper han jurat i s'han compromès a fer surar els país, la família o la persona.Peró la veritat no es toca mai.I nomes es una que cadascú es te que apanyar i omplir com pugi les seves pròpies arques, aconseguir una estabilitat personal i així fer front als seus impostos i obligacions que ningú voldrà compartir malgrat els promeses. I a sobre tens que dissimular,evitar discussions i reconstruir com un castell d'escuradents la teva credibilitat.

el blocs electorals

Ja s'han acabat els blocs electorals i la campanya practicament.Son aquells que els periodistes demanen perdo perquè no es informació seva i per tant no la firmen. CIU ha tingut quasi dues hores de informació. El SI nomes 5 minuts. Clar que es proporcional i ningú es veu que vol arreglar el tema. Alguns líders preguntats sobre la questio han dit que ja els hi esta be, Clar quan tens molts escons. I per damunt de tot hi han uns caps de premsa que no paren de fer trucades plorant.Sembla que el millor es encara que imposin temps i silencis, criteris i quotes. Una vergonya que el col.legi de periodistes ha denunciat fa anys. Aquestes eleccions no mereixen ser com les altres. S'han dit coses molt diferents i se'n haguessin pogut dir motles mes. Han convertit la campanya en els espots de Nadal que quan et toca si et troben hom diu taparé forats. Per no dir la resposta comuna quan hi ha un assesinat a l'escala. Semblaven tant normals.Se que es una feina a disgust. Peró indica el poder i el control actual sobre el mitjans de comunicació, el que es pitjor públics.M'agradaria saber com ho fan als paissos Nòrdics, allà on tot es net i polit. Peró segur que com nosaltres, no.

Cuba

Ha estat el cumple del pare. 36. Com jo al reves. Ens hem parlat al mati, però te'n anaves al metge. Explique me con ho heu passat.A tot això i per desentoxicar de les eleccions, ahir vaig sentir a la Eva Piquer ERC, fluixeta. et parlo de Cuba. Fa anys era com Catalunya i es va alliberar. La llàstima es que desprès va caure en mans del comunistes i fins avui. Ara demanen, suavitzat l'embargament de productes i els empresaris poder comprar als EUA. Peró això no conduiria a una democràcia real Seria la mateixa llibertat que no ha portat al Vietnam o la Xina al canvi polític. El govern encara es preocupa mes del control i ,a tendència econòmica que en el Progrés i els drets humans. El 2009 ja es va obrir una mica les restriccions e viatge i les remeses.Un altres que  encara busquen la independencia econòmica. Obama pot jugar hi molt per que arribi el capitalisme que volen els sectors econòmics. En dos anys s'ha lliberitzat milers de petits comerços que creixeran si hi han nous vincles amb EUA. 50 anys d'embargament de Washintgton pe prohibir el comerç entre els 150 kms que els separen. L'escena es. Un sedan rovellat l'estan arreglant al carrer. El mecànic somnia amb un elevador i de tant en tant rep peces del seu germa i un amic que ja viuen a Miami, frens i d'altres....

Birmania

El país que ha estat visitat per primera vegada per un president nord americà Obama.I governat per una junta militar des de a mes de 50 anys. La visita l'han pagat amb un ajut de 133 milions d'euros i Obama va intentar trobar l'equilibri entre felicitar el govern per els reformes que han allunyat els generals i demanar encara mes democràcia.Es va reunir amb l'artifex dels canvis, el president Thein Sein. Pero tambe ho ha fet amb la lidere empresonada a casa seva durant 15 anys, Aung San Suu Kyi, també premi Nobel de la pau.
Organitzacions de defensa dels drets humans han protestat per la visita del president que avui serà a Cambodja, dins de la seva gira per el Sud Est Asiàtic.La consideracio general es que Obama premia al govern per unes reformes que encara no ha fet i uns objectius que encara no a aconseguit.Ell mateix va negar que la seva visita fos l'aprovacio absoluta a l'actual govern birmà.Per festejar la seva arribada el govern va alliberar 66 presos polítics. A dos milions el pres polític.

succeir Sarkozy

Si al nostre debat de tv3, la dreta ferotge va patir un bon desgavell, els menys valorats,a la votacio interna per elegir un cap de la dreta francesa hi una polèmica frec a frec. Un resultat ajustat, repetició de l'escutrini i guanyador François Fillon per 98 vots sembla la darrera recompte. De 58 anys basa el seu discurs, auster personalment , en el debat per no agreujar la crisi que estem patint Tot  evita la creació d'un lider clar dins la formació conservadora, perquè això no son unes primaries que son obertes a la gent no militant i que elegiran al candidat del 2017. Sense Sarkozy, el partit esta fragmentat en dos parts i nomes voldran ara aconseguir una unitat aparent fins a les urnes. Ha perdut de moment Jean Fraçois Cope, en la linea mes dura del ex president.Deu anys mes jove que Fillon, denuncia el racismeantiblancs, i es mostra intransigent amb la minoria musulmana en nom del laïcisme Francès. Com a home d'estat te la experiència 'haver estat cap de govern durant els darrers 5 anys.han votat la meitat dels militants del partit (UMP), uns 300000. Sempre m'han semblat per decidir l'import senyor que els ha de presidir algun dia a tots els francesos.

els setze jutges

Els Setze Jutges va ser un grup de cantants en llengua catalana fundat el 1961 per Miquel Porter i Moix, Remei Margarit i Josep Maria Espinàs.^[1] El seu nom prové de l'embarbussament "setze jutges d'un jutjat mengen fetge d'un penjat".^[2]

La missió d'Els Setze Jutges era impulsar el moviment de la Nova Cançó i normalitzar i defensar l'ús del català cantant cançons contemporànies en aquesta llengua.^[3] Els primers membres, com Miquel Porter i Moix o Josep Maria Espinàs, van decidir retirar-se quan apareguessin cantants professionals. Varen començar cantant cançons pròpies i versions de cantants francesos, especialment Georges Brassens, un dels màxims exponents de la cançó protesta. Més tard el cercle s'anà ampliant amb nous cantants: Delfí Abella, Francesc Pi de la Serra, Enric Barbat,Xavier Elies, Remei Margarit, Guillermina Motta, Maria del Carme Girau, Martí Llauradó, Maria Amèlia Pedrerol, Joan Ramon Bonet, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach i Rafael Subirachs.^[1] El cantant Raimon també estigué vinculat al grup durant els inicis de la seva carrera.^[1]

Els Setze Jutges es van començar a dissoldre a la fi de la dictadura —concretament l'any 1968^[3]— i amb la progressiva professionalització d'alguns dels seus membres, alguns dels quals van assolir una notable fama amb el temps.^[1]

El 13 d'abril de 2007, el grup de cantants en el seu conjunt va rebre la Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement a la seva tasca en favor de la cultura i la llengua catalanes durant la dictadura; tanmateix, Maria del Mar Bonet va aprofitar l'avinentesa per criticar l'escassa promoció de la cançó catalana alhora que Guillermina Motta es va queixar del tardà atorgament del guardó quan dos dels setze integrants ja havien mort: Miquel Porter (2004) i Delfí Abella (2007).Ara uns autors catalans, Escrrhuela, Puig i Ferrer documentan la seva historia des de la fundació fins el 1968 de la Nova Cançó amb el titol Crònica tendra e irònica d'un país.

fes la guerra no l'amor

La primera guerra munduial es va acabar l'11 del 11 de 1918. Els francesos, que estudien les coses  moltes vegade,s han incorporat un llibre de Odette Hardy que explica la historia del soldat François Waterlot, afusellat amb 7 companys mes per quedarse quiets atemoritzats sense sortir de la trinxera. Pero explica  el llibre Afusellat viu, que durant l'execucio, ell estava a l'extrem i ferit el van donar per mort. Curat, va escriure encara 250 cartes, abans de morir de veritat 9 mesos despres al camp de batalla. Aquests textes, entre mort i mort, son un testimoni únic sobre la miseria humana de la guerra. Oficials que afusellaven a la propia tropa per demostrar la seva autoritat i obligar als altres homes a caminar cap a la mort, sense cap possibilitat de raonar sobre les accions a portar a terme per ser efectius i salvar vides.Llibre sobre la tragedia i el sacrifci del poble mes humil,que sense capacitat de decidir els fan actuar a cegues per anar a engrandir la massa de cadavers.

les eleccions del futur

Les campanyes digitals van patint la seva progressiva digitalitzacio. De l'e.mailing vam passar a la posibilitat de fer arribar el mateix missatge sense cost. Desprès ha estat la videopolitica mitjançant el you tube, democratitzant el seu poder.L'eclosio de les xarxes socials feian que la campanya estigues viva les 24 hores del dia en format digital.Els telèfons intel.ligents ens han portat el twiteet, univers electoral al palmell de la ma. El 25 N havia de ser el del ipad i els apps, pas previ al nanotargeting,que es la integració dels emails i la xarxa amb un multi missatge que aporta a mes el poder de la imatge de vídeo per tothom nomes amb un click. El futur es digital i les aaccions al carrer seran puntuals. La democratitzacio tecnològica no es pot aturar i iguala els partit en la manca de recursos. Portes, ments i noves veus portaran endavant la nova política i la independencia potser.Es bo que hagi canviat el camp de batalla i que els morts no siguin ni marcianitos.

col.lectiu Wilson

En record del president dels EUA Woodrow WIlson, defensor del dret d'autodeterminacio, sis catedràtics encapçalats per Sala i Martin volen combatre la desinformacio. Son de economistes de Harvard, Princeton, la UPF, la LSE, Columbia i de la EEA. de Londres i Massachussets. Jordi Galí havia estat proposat per el Nobel per exemple.En un comunicat pretenen ajudar amb els seus coneixements que el ciutadà pugui finalment destriar el gra de la palla. aproparse mes a la realitat, l'argument seriós,la veritat i la correcio científica. Tot això des de la web Wilson.cat. Ara mateix ho estàvem comentant amb el pare mentres tu dorms. A veure si aquests personatges responen a motius seriosos i no com altres, de cul bastant mes gros(segons el Polònia eh?).

el risc

Ahir varem fer l'acte e campanya amb l'excelent escriptora i oradora Isabel Clara Simó. Un amic diu que els mítings i les conferències no calen perquè nomes hi van els convençuts. Peró es important per emocionar se i aprendre a expressar les ideàs polítiques i socials que envolten u programa. Avui a la paradeta un senyor m'ha dit que era dels contraris, Qui es el contrari. Quants polítics amb tot el dret han canviat de partit, molts sense res a canvi. Quants han deixat de votar perquè no hi era el Carod. Quan votaran ara a SI perquè no hi es el Laporta. Quan del PP es passaran a Ciutadans, igual de feixista i de dretes, però mes jove i menys caspós. On anirà tot, es calcula que la meitat del vot perdut del PSC. Hi han vots que neixen de la indignació a vegades de darrera hora. D'altres a la novetat, els animals, els pirates o qualsevol nom que indueixi al error. També hi han el ebris de poltiica, o com els joves que finalment consoliden escons a les CUP. L'onada soberanista farà molt de mal als ports i les platges del liberalisme espanyol. Hi haurà sorpreses i partits que no podran amb la responasabilitat heretada,amunt o avall. Hi han vots útils i vots de escombraries com els bons del deute. I n'hi ha de feixistes. d'indignats, d'e,prenyats, de ultres i de trànsfugues sense  criteri. I sobre tot anticatalans, que volen perpetuar aquest odi indescriptible de la meseta cap el nostre mar.

vaga 2

Potser avui tindria que deixar el blog en blanc, Ha estat una vaga inútil.Em comenta el Txerra que sense vagas, encara hi hauria esclaus. Però reconeixem que el nivell de duresa i enfrontament no eren com ara on el mes fort es un pneumàtic cremat o una garrotada al cap.No es pot comparar la manifestaico amb l'11 S. Malgrat el ball de xifres. I en canvi si han rebut alguna botiga i algun contenidor.El gobierno no canviara i dubtara en arreglar els desnonaments abans que que deixar caure un banc, que son ells.No tenen capacitat de produir riquesa i nomes saben retallar i que l'austeritat la facin els demès.Ens anem apretant el cinturo i a tot Europa ja els va be, diuen que estem complint Ves que no apreti massa el cinturo i els hi acabem provant al coll, Si s'ha d'ofegar, que 'sofegui un altre.

la vaga

Avui es vaga general. No hi estic en absolut d'acord. Demà tot estarà igual o pitjor, l'economia, els sous, cobraran un dia menys i s'haura incomodat al personal amb esperes, retards i manca de coses de necessitat. Una cosa es agafar s'ho com un dia de festa.Que alguns diaris ja ho han fet. La vanguardia posant la fletxa vermella cap per avall al López Tena quan puja a les valoracions dels líders. O l'Ara que ni cita al SI quan parla de les relacions laborals. Igual es que no han rebut encara el programa. Respecte això diuen, que al PP ja els esta be en mans estatals l'assumpte. ICV un marc Català oposat a CIU frontalment. Segueixen en la linea caduca de convenis sectorials, que cobrin igual a Catalunya que a Extremadura, sigui quina sigui la productivitat i mes atenció als sindicats i Les seves demandes. I com les CUP proposen reducció de la jornada laboral per repartir mes el salari. El PSC proposa una targeta pe rdissenyar te la vida laboral i els accidents de treball.El fons de formació per Catalunya federal, bonificacions al contracte estable i formació continua. ERC, negociació colectiva i treballadors al consell i fomentar el Consell de Relacions laborals que implanti un sistema de mediacions i conciliació. Negociacions col·lectives individuals per empreses i reforçar les inspeccions de treball. SI , que no ho han posat, exigeix totes les competències per tenir un marc sobira laboral.

l'efecte Obama

Ahir un acte de campanya a Granollers. En un moment parlava l'Uriel i va fer un acudit que no vaig sentir i no vaig aplaudir com tothom. A les hores l'Uiriel va dir, allà baix hi ha un senyor que no ha aplaudit, deu ser de Unio. T'explico lo del Obama per entendre ho jo. Comença a quedar clar a aquestes alçades de campanya que el que votem es si volem el dret a decidir, desprès ,la independencia. Les projeccions de les enquestes pressuposen que hi hauran el mateixos votants i que els escons variaran poc, coses que estan per veure. Les probabilitats son com les apostes per internet, % que no saps que indiquen. El sistema Obama, basat en la repetició de dades, a ell no li ha funcionat per poc, diu hi ha un suport latent a CIU. PSC, ERC i PP lluiten per la segona plaça, ICV aguanta i C's i SI segueixen tendències(tendencioses) inverses. No poden tenir en compte tot i el treball de camp de mesos, la incidència de la campanya que la tindrà i li juguen contra les sondejos individuals. La idea es enquestar les enquestes (pooling de pols) afinant les prediccions però donant mes importància a les primeres. Masses correccions que no van amb la historia dels grans canvis. Tota la teoria respon a Nate Silver, promotor de la teoria bayesiana de barrejar enquestes. Allà si que l'encert ha estat força precís. Aquí, això es el mediterrani.

els mitings

Queden dos setmanes de mitings. Una bogeria. No es pot anar a tots i molts son el mateix.El mes curiós es a qui t'hi pots trobar. HI han militants d'altres partits que van  a veure que. Hi han indecisos que se'ls recorren tots. El que te mes morbo es quan hi veus politics d'altres  grups que treuen el cap per si finalment canvien de costat. N'hi han que han marxat per despit, son trànsfugues, no han estat a gust en la nova singladura i es deixen veure per si els perdonen en forma e nova admisiso, com si haguessis anat a jugar  en una altre equip per créixer que diuen. Molts tenim dues animes que se'n diu ara. Per un canto penses que de poc serveix tanta estelada voleiant si el poble no te una verdadera consciencia política i de l'altre saps que vols fer alguna cosa encara per el teu país.Alló de si t'hi poses, t'hi poses. La majoria dels personatges que t'explico ronden la cinquantena i han estat consequents amb el seu vot, encara que hagi anat evolucionant. Fins i tot s'han donat etapes de descans per desencisament. Ara, els que van als mítings conpulsivament, segueixen indecisos. Fins i tot gent de dretes votaria si a marxar. Els pensaments els diuen que mai ho haguessin fet, però hi veuen poc remei. Encara els influeixen molts els líders, que a mes de ser ho ho han de semblar. I vestir be, i estar prims físicament, i aquells tupes actualitzats. Peró sobre tot parlar be, tenir discurs i fer se entenedors. Per l'indecis es molt important la controversia. I alguns en aquestes campanyes han tingut sort. Els indecisos enyoren els pesos pesants d'abans, maragalls, carods, o felipes. Ara també ni ha de bons, però tenen pocs minuts a la tele. Sempre els hi queda el míting.

Europa Belluga

Hi han nacions que tenen el sentit de la propietat fora de mida. Com la Sèrbia de Milosevic, que no nomes negava Kosovo, sinó que va fer una bona neteja ètnica per tal de exterminar també el dreta decidir dels seus terrenys. Espanya es junta a Sèrbia i nega també Kosovo, ignorant que la UE ja fa temps que parla per la seva futura integració que ningú podrà impedir, i menys Espanya. Brussel.les no es pot permetre tenir el seu mapa sense tots els colors del mon. Per mes que també les FAES escampin ferums de constitucionalisme patrioter. I aquest virus es per exemple el que te Moldàvia, hereva de l'imperi Rus. El resentiment es tan gran que encara el 1989 la llengua romanesa s'havia d'anomenar moldau i escriure la amb caràcters cirilics com el rus.En un cas semblant al nostre del moldau oriental. Resulta que els Moldaus voldrien reunifcarse amb Romania, però la seva regioTransnistria, ja va córrer a posar se sota l'empar del Kremlin perquè això no passi el 1990. Una declaració unilateral que va provocar l'exode moldau. Tots, aquests si busquen formules federals. Per no renunciar ni culturalment a la regió pro russa, estan retardant molt el seu ingrés a la UE. Perquè de fet Moldavi, antiga república Soviètica, es la regió romanesa e Bessarabia , que Stalin va annexionar el 1939 pel pacte Molotov. Com l'Alt Karabakh, a qui l'Azerbaidjan nega als armenis i cristians el dret a decidir per les explotacions occidentals de gas i petroli. àzeris. La noticia es que aquest poble, sotmès ara als turcs musulmans, ha estat reconegut per Nova gal.les del Sud, l'estat federat mes gran d'Australia.Un conflicte mes pendent des de la perestroika que va descomposa la URSS, quan ja fa 25 anys de la caiguda del Mur.

el preu d'una campanya electoral

Semblava que per els temps que corren,els partits afluixarien en la seva despesa electoral. Pero no, els grans han baixat entre un 20& i un 33%, el PSC que a no els queda ningú i han tingut qeu demanar una bestreta als militants de 1500 euros.Tot i així es gastaran 2,166000 euros, 320000 per sota de CIU que precisament va ser l'unic partit que va votar en contra la proposta per enèsima vegada de fer un mailing conjunt. ERC baixa a la meitat amb 500000 euros Igual que ICV i SI. C's es mante amb 200000, la mateixa quantitat que les CUP que entren de nou. Ho treuen de la mobilitzacio de la seva gent per aconseguir donacions. C's fa servir el sistema Pal Pay a canvi de regalar una samarreta del partit. ICV fara campanya per les xarxes socials i uns préstecs personals de fins a 10000 euros que es tornen amb un any al 3%. SI mobilitza també a les seves bases per decorar els pobles,muntar i desmontar els actes i fer mítings, reunions i tertúlies o dinars en locals privats buscant el os a cos amb la gent i la premsa.ERC també vol dèficit zero. No demanar cap crèdit i ho pensa pagar amb el guanyi amb els diputats que tregui a les urnes. 

les urnes dels EUA

Han deixat un Capitoli dividit. Nomes 3 milions d'americans separen la victòria d'Obama i el forcen a un diàleg amb el tea party. Peró la seva llei d'Hont particular fa que el nou president tregui 303 representants a la cambra per 206 el  candidat republicà. Molt mes igualat ha quedat el senat amb 54 a 45. La victoria dels republicans els hauria tranquilitzat i ara castigaran l'augment de despesa publica. Sense acords s'acosten al precipici fiscal que preveu una retallada de 600 000 milions de dolars al desembre, abocant al país a la recessió. El resultat de les urnes ha enviat un missatge de moderacio al Tea party sobre temes com l'avortament i les violacions de les quals havien fet polèmiques declaracions, feixistes vaja. Els demòcrates van pujar per les dures critiques de la professora de Harvard sobre les entitats financeres i el sistema bancari. Tambe les urnes donen la primera dona lesbiana al Capitol que no ho va manifestar durant la campanya.El radicalisme ha perdut, però també per el seu bloqueig a les cambres que no ha millorat en absolut la situacio global econòmica.

Puerto Rico

Hi ha una frase que diu el lloro, el mico i el senyor de Puerto Rico. Ara, aquest estat adherit als EUA, votem desprès de 50 anys i per 4a. vegada des de 1967, si volen ser independents o passen a ser el 51 estat nordamerica. De fet ara nomes son com un portaavions al mig de l'ocea per el qual reben una compensació econòmica. De fet la votació no es  vinculant i nomes es un sondeig poltiic. Els arguments per la independencia o no, els de sempre. Que tenen una cultura diferent i unes costums i idiomes que avui es veuen limitats. Els polítics moderats volen mantenir l'status quo i el referèndum sempre perd.Molts pensen que no tenen futur com a colònia, son ciutadans i mereixen els seus drets.El govern el fa per captar vots dels indecisos i creuen la majoria que estan sotmesos als estats units. I acusen de la dependència econòmica vers els EUA a Espanya que els va abandonar el 1898.  A diferencia d'Escocia si els surt el no, podran escollir ser independents, seguir com ara amb mes autonomia o constituirse en un estat dels EUA.Depenen igual de Washington, però amb tots els drets dels americans.

El jutges suissos

L'exjutge Niccolo Raselli del Tribunal Federal Suis ha estat a Barcelona. I ha explicat algunes coses interessants. Els jutges suïssos parlen totes les llengues de cada territori i com a mínim ni han 4. El Tribunal Federal fins i tot prima la mes dèbil, el romanix, que en el seu canto comparteix llenguatge amb l'alemany i l'italia. .I com que veu que a Catalunya tenim un problema perquè les autoritats judicials no sempre parlen les dues, que seria una questio principalment tècnica, recomana que s'anomenin principalment jutges catalans.A Suïssa a mes a mes, els jutges son elegits per els parlaments dels cantons. Nomes els dels Federal son elegits per el Parlament Federal. Els jutges no canvien de canto per fer carrera. Quasi mai un d'un canto demanaria anar al tribunal d'apel.lacions de Brusel.les. Sempre es parla la llengua mare als judicis. El tribunal esqui tria la llengua, sobretot en la sentencia. Peró empre es flexibilitza i es tramita en la comuna si hi es.Peró per exemple el canto de Friburg sempre es tria la del defensor.Si a Catalunya no hi ha aquesta flexibilitat es perque no es vol per una questio identitaria, política en definitiva.

els teus veins

Tan propers i tan diferents segons com. Avui fan eleccions i algú dubte que guanyi l'Obama. Jo crec que ho farà. Seria el primer president nord americà que no ho fa sense cap desgracia pel mig. Encara que es veritat que per tot plegat estan perdent una mica de pes en el mon global, encara marquen la pauta enmig de les grans potencies i el seu exercit encara s molt poderós,  es el que inverteix mes en armament i tecnologia, que no te enemics militars baja. Per assumptes interns la que mes es rearma ara es Xina, però amb poca tecnologia i innovació i Rússia ja no te capacitat militar.I s'ha demostrat a mes que els enemics no ho eren per tanta despesa. Ni les armes de destrucció massiva, no el narcotràfic ni el terrorisme han estat suficientes enemics. Si el pecat  d'Obama es no haver tancat Guantanamo per motius legals, doncs mira.Al menys s'ha centrat en la sanitat il 'atur. No com l'altre que busca reobrir la guerra freda, geopolítica li diuen ara, amb Rússia, també emergent, vulguis o no. Per la nostra independencia per exemple, no ens interessa gens tornar a l'epoca Bush. D'ell ha heretat també l'Afganistan i Pakistan, i s'ha mantingut ferm, malgrat les pressions, de seguir a Irak o entrar a Iran. Barak, et necessitem, i no permetis que entri ara mateix a la Casablanca, el troc d'imbecil del teu rival que no ho es.

amb il.lusio

L'expressio preferida del mas en la passada campanya. Acusat ara de fer nits a hotels de Moscou de 1600 euros, la gent escamada i desconfiada de la classe poltiica encara li farà costat. L'electorat esta dividit entre els que creuen que es farà enrere i els que arribara al final del que sigui, posant hi això si mes pa que il.lusio per aquest projecte engrescador. El que no poden dissimular les enquestes es el percentatge de gent que votaria si al referèndum i que des de el 11 S encara no han perdut la il.lusio, esperonats per la hostilitat catalana i animats en el fons per saber que la separacio no sera fàcil ni massa amistosa, Això posa mes en valor la desicio de votar Si, doncs hom sap a on ens posem i perquè. El poble donara el poder a unes formacions independentistes que des de el Parlament treballaran legalment per poder fer la consulta i serà clau l'oposicio que quedi, i la presencia de independentistes de veritat al Hemicicle. Europa esta dient avui que la recuperació no serà evident fins el 2017. O sia no tenim temps. Estem en una societat , la catalana, com totes les altres, complexa i contradicctoria. Peró tapats cadascú per les seves pors particulars, tots sabem el que hem de fer. El que encara no sabem es amb qui. Be, jo SI.

l'indecis

Avui hem posat la paradeta. No ha vingut ningú casi. Bigues dona son. El pare ja treballa Es el cumple de la Noah i una nena ens ha cantat la versió mes llarga  i antiga dels segadors. D'aqui poc juga el Barça. El Messi que ha tingut un nen, el Thiago, rebrà la bota d'or.Peró també la tingut l'Oriol Junqueres, el LLuc.Obama aprofita el que li queda de campanya i el que li ha deixat l'huraca Sandy i la gent emprenyada perquè s'ha suspès la marató de NY. Mentre es presenten els programes plens de faltes d'ortografia i de tot tipus, demà presentem el nostre de SI, els somaten, grups armats civils de vigilància, s'estan organitzant per arribar on no ho poden fer els mossos i així evitar robatoris.Sembla mentida que la por torni a condicionar el vot. Alló de quedem se com estem. I les enquestes, de 800 consultats i per telefon poden donar des de que ERC serà la segona força, a que ho serà el PP sense fer res mes del que ja ha fet, que el PSC s'enfonsa fins a no se on, i que C's i SI no surten a l'arc parlamentari. Això es mentir en tota la regla i amb tota la barra. Ningú ho sap. Perquè l'indecis, es vulnerable, pot decidir el vot tot Just al agafar la papereta o perque la perruquera coneix al fill d'algu que es presenta,Hi ha moltes Catalunyes i nomes una serà decisiva. El demès es carn de dol i cementiri

la junta electoral

Es l'arbitre del es eleccions. La que dirà si a Bigues podem tenir el centre cívic gran al nostre acte del 16. La que ara ha retirat la publicitat que havia fet la Generalitat per invitar a tothom a votar. Diuen que es un anunci partidista. Jo no l'he vist i mira que l'han donat de vegades dient que l'anaven a retirar. Si que surt la manifestacio, estelades, pensionistes, en fi tots els segments de la poblacions susceptibles de votar.Jo el que mes crec es que als membres de la junta no els interessa que hi hagi molta participacio en aquestes eleccions. Diria que tampoc volen que el votant sigui de perfil sobiranista. No se em sembla que com los corporacions dels audiovisuals, tenen el virus del PP en el adn. Perquè la gran incògnita es la participacio. No se si la gent s'en recordara el 25N dels caos que s'ha produït aquests dies amb el transport public i del Sandy, que porta ja mes d'un centenar de morts, molts al Canada i unes pèrdues de milions i milions de dòlars.Ja se que em diràs que aquí no ha arribat la seva fúria. Peró, hay amiga, si això passes aquí, pasariem a ser una illa de les Balears.El novembre ha començat. El cel es clar Peró el futur ja ho veus, no.

tots sants

El Halloween vostre i la castanyada nostra el que fa es prepararnos per l'arribada de l'infern. Aquí, no se allà, coincideix amb el dia de record als que ja no hi son.De fet l'avi ho fa quasi cada dia, el record. Peró no aquesta visualitzacio. D'una banda la muntanya on varem posar el nom de l'avi Joan amb les cendres dibuixant lo al turonet on suposem podrà veure les interpretacions dels acordeonistes d'Arseguel. Amb aquesta musica passo a la cutre visió del nicho que tenim a Badalona, ara al nom meu. Allà, rodeixat de pisos barats a Badalona, i es l'avia Montse, que ho va demanar amb la seva urna, per estar amb els seus pares. Ara això ja no es fa. Un aquí, l'altre allà, quan no al mar. L'avi us ho explica tot a la cançó de l'Ovidi Montllor, Faré Vacances. i l'arbre,el pi, ja sabeu quin es. Les costums, desapareixen sota la crisi. La Rosa ja no fa ni un parell de rams d'encarrec.Al sector la feina ha baixat un 25% ben be..Molts pagesos ja no sembrant flor i nomes  un 25% es flor catalana. Quedi aquí el resum que et deia d'una cançó que hem fa plorar: Les meves vacances

(Ovidi Montllor - Toti Soler)

Tot ben senzill
i ben alegre.
Em creureu mort.
Jo no hauré mort.
Faré vacances!
El color negre
que tant m'estime,
se'n vindrà amb mi.
Jo sol de negre!
Beveu conyac,
i vi i caçalla.
I si m'arriba
el pressupost
beveu bon "whisky".
Ràpidament,
em boteu foc.
Sóc valencià!
Si no és molèstia
per als amics,
amb una capsa
de cartó,
fiqueu la pols
d'un servidor,
i el millor llibre
de poemes
d'aquell poeta
que creieu.
Es per anar
passant l'estona
amablement.
I al mateix temps,
aprendre, viure,
conèixer coses
per a la propera
cançó a fer.
Porteu-me a Alcoi,
que és el meu poble
I allà on comença
el "Barranc del Cinc",
prop d'un romer,
al seu costat,
deixeu-me ja.
Així tindré l'aroma bo.
I a prop també
del rierol.
Així a les nits,
amb la quietud
vindrà la música.
Mireu també
de fomentar
els berenars
a la muntanya.
Així per fi,
s'aproparan
al romaní
dolces xicones.
I despistant,
com qui no vol,
alçaré els ulls
i entrant pel peus
arribaré fins al seu cor.
Res d'adéus
ni de records.
Vaig de vacances!
Qualsevol dia
impensat,
us tornaré a emprenyar
amb les darreres
cançonetes.
Potser d'entrada
us estranyeu,
bé pel físic
o la veu.
Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré:
faré vacances