els nassos

Avui es un altre dia de nervis. Que si ja tenim el raïm, que si com farem allò,..El pare, enfadat perquè no em sent be per l'skype,- per cert he acabat el Victus i...bueno...ja el comentaré, quan hagi sedimentat. Deia que hem diu el pare que aneu a casa la Veronica i el Felip però que nomes brindareu sense raïm. Ara se qeu cansats vareu plegar despres de sopar. Segurament deu ser difícil d'aconseguir aquí, però valdria la pena que seguissis la tradició catalana mes o menys. Ho faré per tu. Discutíem l'altre dia si es tenia que seguir fent els dies de la violència de genera. De vegades sembla que ja no cal, però es que si. Mira com acaba l'any. Amb la violació múltiple d'una universitaria en un autobús indi i desprès la van tirar per la finestra amb causa de mort. La Indià esta plena aquests dies de manifestacions reclamant justícia. Peró igual es la festa de l'equip de futbol de rugbi universitari de Steubenville a Ohio. L'equip va violar una nena de 16 anys beguda i desprès la van escarnir posant fotos del mòbil. Els fets els poden fer perdre les aspiracions al campionat i no volen. Peró ha arribat la xarxa. Els hackers anonymous, lògicament emprenyats, ho faran public les grabacions i els noms si el jugadors i demès no confessen davant la policia i demanen perdo.Com que la policia es veu que també vol tenir aspiracions al campionat, va tancant algun portal del anonymous. De fet alguns jugadors ja s'han excusat. Per el xerif del ciberespai vol arribar al final i diu que també te preparats fets del passat d'alguns personatges importants dels poble per acabar ho d'adobar ho. Estic content i per aixo t'ho explico que hi hagi aquests segon espai justicier, que s'escapa de la via democràtica i que pot conviure tambe amb la mentida al mateix temps, però serveix per destapar allò mateix que les cantoandes de la democracia volen i poden amagar. Com podien pensar que posant les fotos, i les cançons , Rap me, a la xarxa no s'acabaria saben la veritat virtual. Es com si s'haguessin confessat per els altaveus de la església connectats. Avui a la nit, Anonymous decidira si es donen per satisfets.Que bo!

el MOMA

Es el museo d'art modern de Nova York. Per acabar l'any repassa l'origen de l'art abstracte amb una exposició. "Inventant l'abstraccio 1910 1925". L'avi hi ha estat. Val la pena anar hi una vegada a la vida. A mes m'han dit els de google que tenen el meu llibre.Es veu que amb motiu d'un homenatge al Pere Portabella i al seu cinema vanguardista, el meu llibre tenia una critica al seu treball. L'exposicio que avui ens ocupa es una marevella, un recorregut creatiu i visual per ala historia de l'art modern, auditiu i cinètic que indubtablement farà que el futur sigui avui en noves idees i nous talents. Destaquen els 11 metres d'alçada de la Sincronia en taronja a la forma de Morgan Russell del 1913 i que s'ha mogut per primera vegada de Bufallo amb els seus colors brillants i el seu marc pintat.A mi particularment el que m'agrada mes es el Impressió III de Kandinsky, biografia del qual vaig llegir a  la mili impressionant me molt. També Velocitat abstracta i brogtt de Giacomo Balla que podia haver estat pintada dibuixada ahir.També"Realisme pictòric d'un noi amb una motxilla e masses de color de K Malevitx i per acabar la Primavera de Picabia. Aplaudeixo emocionant i m'entren ganes e tornar a pintar.

el periodisme

Ha estat la innocentada  d'aquest any que acaba. 88 morts, 20000 aturats a l'estat i molts dels meus companys i amics, immersos en eros i baixes incentivades, quan no reducció de sous fins a un 25%. Peró hi ha qui sobreviu com la periodista gallega-catalana Patrycia Centeno, especialista en moda i amb el seu llibre en moda política. Una periodista a qui li agrada King Vidor, Paolo Conte i la fotografia en blanc i negre, ha de saber distingir, i ho fa, entre com vesteixen els polítics de Madrid i de BCN, inclòs el Duran que a la seva manera marca tendència. Compagina els dos congressos, i porta des de vambes a un crucifix per no parlar de les olleres de colors. Defensora de la barba i els vestits foscos en temps de crisi, afirma que això es el primer que miren els historiadors al estudiar epocas i fets històrics. Diu que amb 3 trajes ja en tenen prou i no cal que siguin de sastre, encara que avui dia valen igual que els fets. Recomana al Junqueres texans, samarreta, jersei de Coll alt i una americana esport. es sentiria mes còmode diu. Pensa que el verd d'iniciativa no transmet res i que en política la moda caduca cada 6 mesos. Li agradaria veure uns diputats amb espardenyes que no hi va ningú però hom parla d'identitat. Les CUP innovaran el Parlament i ERC es treure les americanes. S'ha acabat l'uniforme dels 90 amb la caiguda del comunisme. La corbata mal portada resta credibilitat, cas de Cs' i les colseras i la pana a les americanes transmet passat. No diguem e una camisa blanca sense corbata o amb el nus abotifarrat. La moda es cultura i es missatge i sinó fixem nos en els líders de sudamerica. El polític ha ser coherent que no vol dir no tenir personalitat, De la Gispert se'n riuria el mon sencer.Li pot agradar el print animal, a de lleopard, però es un desastre pel carrec que ostenta. Les normes, no n'hi han. No vestir se en pantalons curts i xancletes es va dir mes per els periodistes.. Nomes es demana decencia i dignitat.

ja tenim govern

El president Mas s'ho devia de passar d'allo mes be configurant el govern el dia de nadal i sant Esteve. Compaginant les ambicions del Duran, amb les exigències intel.ligents i independentistes de Jnnqueras. Aglutinar s la feina d'un home, poc èpic, però cridat a la feina perquè ha après a fer anar molt be la garlana com explica mossèn Ballarin en una carta que li dirigeix avui. Molts suport i complicitats es el que haura de tenir aquesta mena de Consell de Transicio Nacional per dona legitimat al nou pais que sorgira de la consulta. Per guanyar s'hauran d'avançar les lineas de l'economia, la social i l'exterior. I no retrasar la sanitat, que per desgracia es l' única que ha mantingut un conseller pse.pse.Enfront tindrem l'estat autoritari i antic que aquesta vegada ja veu que l'emancipacio va seriosament. Que a cap propera claudicació se li pot dir pacte. Que es clar que el poble s'ha afartat de l'espoli dels espanyolistes. Que ara no mossegarem totes les mans que ens ajudin. Que presentarem el govern i la pressa de possesio tapant el quadre del rei i que els seu missatge merdos de Nadal ha perdut un 20% s'audiencia.El poble Català ha demanat la independencia tal i com la pugui fer el Mas. Amb el suport de la nostra historia alguna vegada victoriosa.S'ha d'haver acabat amb els dubtes abans de dos anys. Espanya, el temps de la humiliacio s'acaba.

sant esteve

Es l'endema de Nadal. Quan es menjaven les restes o sobres, moltes d'elles convertides en canalons. Avui dia no sobra res. ja no hi pot haver hi el consumisme, ni el despilfarro. Tot va associat a la crisi, a lo necessari, pressupostos adaptats, regals manuals, personalitzats, fins i tot les grans marques de perfums i colònies han baixat els fums i l'orgull mal entès. Fins i tot els anuncis de cava ja no son tan elitistes, i mes propers a la gent del carrer que com a signe de distincio, Anna, toca el piano.Per cert que be toca la Montse Salvany, Chopin, Beethocven Astor Piazzolla i alguna cosa mes que no vaig reconeixer. Sant Esteve es quan ve l'altre família.Nosaltres varem estar sols amb el Kevin i per la tarda, com quan jo era jove, al cinema a veure pelí cules de prestigi italianes. Ahir vam veure Una pistola en cada mano, l'únic potable a Granollers i a aquelles hores, de cesc gay y Tomas Aragay. I van haver hi les olors tradicionals i els fums de rigor amb finestres obertes, feia bo. Si ahir escudella, carn d'olla, gall farcit, prunes i pinyons, neules i torrons, avui escarxofes al forn, llom adobat, salsitxes del país, amanida de raves i una escarola, tan km.0 que era a 10 metres del menjador, al 'hort on s'havia fet rtanquilament des de l'estiu. I mostres d'amor de solidaritat, de banc dels aliments i d'aquelles coses que no hi creus pero que deuen ser necessaries.El concert de la nit al Palau, amb nadales convertides a jazz, horrorós per no dis la sinfonica de Lax ' n bustos la nit de Nadal.

Sarria i Pedralbes

Es el títol d'un libre del periodista Jaume Gras, sobre la historia i separació burocràtica el 1986 d'aquests dos barris de BCN. Peró ahir va ser nadal. I varem cel.lebrar ho a Vilassar. Pocs al migdia i mes a la nit. Molts records i comentaris, però sobre el preciós llibre fet en homenatge a  60 aniversari de la Montse ens remitian a Sarrià. Enguany menys regals, molts detalls una escudella bonissima com sempre i unes persones que cada vegada veuen menys, hagin de conduir o no. Varem invitar a l'Ares, que al final de dia es va posar molt nerviós pobre. I t'haguessis emocionat com jo amb l'escrit del pare recordant els pa amb tomàquet i pernil dolç de la tieta Montse, però també que porteu 12 anys sense escudella. Espero que molt aviat l'ajudis a fer se'n, que si no serà ben be igual ja veuras com farà el fet i la festa. Perquè enviar vos la congelada, això si que no cola. T'ho he lligat amb Sarrià per que son els Nadals amb els avis Jaume i Isabel, que  surten i molt al llibre. Com obríem la panera, pobres com érem,i com l'avi el dia de Sant Esteve, em deixava fumar un celta, nomes un a l'any. Entre el també poc fum de la taula de Vilassar veig o reconec el passatge Mallofre, la plaça Borràs,el Pere Claver i  el final d'Angli, avui nomes de baixada. Tot això era el camí per arribar a la taula preparada amb tanta il.lusio i amor com la d'ahir. Sarrià era la muntanya, el futur, la indepednecia.Dèiem anem a BCN i agafàvem el tren. La llie espanyola del 22 va acabar amb tot això, però el sentiment reivindicatiu encar es en moltes persones que hi varem néixer.

partonalss

A Catalunya hi han tres patronals principals. Pimic, Fepime i Foment, amb uns presidents que no tels perdis L'Eusebi Cima de Fepime es el que he vist mes parlar a tertulies i no ho fa malament de dretes com es. Ara es volien fusionar sense gaire sintonia. Uns volen obrir delegacions, l'altre que les tanquin. La fusió els permetria tenir mes força en les gran qüestions empresarials del país, amb una sola veu i serien mes lobi. I podrien seguir defensant la petita i mitjana empresa. Podrien mancomunar serveis i estalviar recursos. Peró una sentencia del suprem ha canviat la correlació de forces que li atorga mes representacio entre les pimic. Sembla que Fepime tenia que desapareixer i establir un equilibri de 50% que ara volen sigui el 80 i el 20. L'intent de 2009 va petar quan el crack de Joan Rosell va tancar la fusió sense el vistiplau de l'assemblea. Ole.
Cima ha qui volen fer tancar delegacions a Catalunya va fer dues propostes i no ha rebut resposta encara.La lluita d'interessos es dona en l'oferiment de serveis que volen els acabin gestionant cada gremi.

la loteria

No ens ha tocat. Nomes jugaven dos números. El de la Penya Blaugrana i el d'Esquerra.Des de el 2005 n ha tocar la grossa sencera a Catalunya. Enguany es el darrer lliure d'impostos i a partir d'ara es jugara pagara un 20%. El pitjor es que també ho pagaran l'ONCE i la Creu Roja, amb la repercusio que això pot tenir sobre el jugadors. Normalment es retransmiteix per radio i televisió. Enguany ha sortit tan d'hora que va agafar a tots fent bromes i ningú no s'ho creia. Si li toca a una entitat normalment te problemes per anar ho pagant, doncs tothom vol cobrar i passada l'alegria inicial es complicat de repartir. El que passa es que es bonic per saps que ha estat molt repartit. L'altre apunt es fins a on et canvia la vida un premi. Depèn suposo de la quantitat i de con siguis tu. El normal es que continuïs treballant, com a molt canviar a fer el que t'agrada. El primer premi es paga a 400.000 euros per dècim i a tu t'ha costat 20 euros. El millor premi però per molts pobles d'aquesta trista i pobre Espanya es que entren al mapa del mon. Al menys poden fer córrer el cava sense patir de si segueixen fent el boicot o no.

llibres de Nadal 2012

Es un bon regal de Nadal. A banda dels contes que t'hem enviat, el pare rebera Delenda Est Hispania., un assaig de Albet Pont, expert en relacions internacionals que escriu un ambiciós estudi de com quedarien desprès de la declaració d'independencia. Hi haurien actius que passarien a Catalunya i també es repartiria el deute. Tot podria acabar amb la disolussio d'Espanya. Tots els libres dels que et parlaire van de 19 a 22 euros. Mai s'ha de pagar per un llibre. Un altre molt interessant es el de la mare monjaTeresa Forcades amb preguntes a càrrec del periodiste Eulàlia Tort. Hi respon temes com la religiosa, la industria farmacèutica, el model social, l'esglesia, la medicacio i el paper de la dona. Capitalisme Cibeles es un llibre del sempre divertit i experimentat Francesc Sanuy. Advocat i política li ha posat un subtítol: Com es reparteixen els diners les grans empreses espanyoles. Recull d'articles amb una veu lúcida i critica. I finalment Breu historia de la Rambla d'Enric Vila. Periodista expert en Pla, ressegueix la historia amb valoracions i descripcions de l'evolucio d'un carrer emblemàtic i universal que et diu que l'usis o el deixis. I tres de poesia. Manel Olle ofereix una selecció de poesia xinesa, Biel Mesquida recupera El país on els homes estimen els homes i Els missatgers no arriben mai. Altres edicions son Narcís Comadira, Lent, Carles Hac Mor, Dietari del Pic d'estiu i Joan Margarit, l'esplendit Es perd el senyal.

la fi del (meu?) mon

He passat la nit despert. No se si es el cafè resplendit del Carles ,el sopar d'ERC o l'assemblea del SI. O pot ser els nervis dels discurs que preparo per la nit. Investidura a part em sembla oportú avui amb motiu de la data anunciada per els maies, de parlar de les meves eternes vacances o jubilacio, digueu li com volguéu, que segurament no agafaré mai. Peró arribat el cas se suposa que el RACC, si l'he pogut seguir pagant em portara al tanatori de Granollers. Allà amb la vetlla pertinent, tingueu me informat del resultat del Barça i dels avenços polítics. La ceremonia om us plagui. Algú llegira alguna cosa escrita, encara no se si ho deixaré escrit jo, i espero que sigui tan maco com la lectura del Blai quan l'avi Josep Maria. El que si demano es que soni al final la cançó Les meves vacances de l'Oviidi Montlllor, que jo li vaig posar a la radio en el seu falliment. Desprès en una caixa senzilla, boteu me foc, i l'endema, s'ha de refredar per no cremar nos, algú em recollira en una urna per llençar. Jo vag anar a recollir a l'avia Montse a Mataró en una bossa del corte ingles, que vaig portar al nitxo familiar de Badalona als peus del seient de davant. I varem tenir una curiosa e interessant conversa plena d'amor i records. Tot ben senzill i ben alegre, total son vacances. Podríem anar a Sarria o Aiguafreda, però prefereixo la pinassa de Bigues que tan m'estima i la casa que vaig projectar als 19 anys . Tampoc vull anar a una muntanya d'Arseguel a sentir els acordeonistes. Quan tingueu una estona i us reuniu, ajunte vos amb els millors colors i mengeu i beveu vi i cava català i si us arriba el pressupost bon whisky irlandès. Si no es molèstia amb els amics, feu un sot ni molt ni poc fons sota el pi gran i hi llenceu la pols d'un servidor que no vol perdre el contacte amb la terra independent de Catalunya. Poseu hi el millor llibre de poemes d'aquell poeta que creieu per anar passant la solitud i al mateix temps aprendre mes.i conèixer coses per la propera. Poseu me de cara a la vista de la serralada litoral i deixeu que el prat s'acosti. Flairaré les olors del bosc i la quietud de la nit em portara la pau dels aspersors i el barboteix de la pisicina. Jo no tinc musiques com el Rafael, però si que podeu fomentar dinars i sopars i fer venir la musica. Mari Carmen del Duo Dinamico,l Sota el taulat dels Rollings, Que te deje de querer o Sin tus cartas dels Sirex, sempre Beatles o les que cantava l'avi al casal.d'adolescent  Cançó de matinada, El noi dels cabells llargs, El vent del Nord o Tots els nois i les noies.Quan feu una festa deixeu que en la gatzara la gent passegi i s'apropi a les flors que aguantin el lloc. A les hores, alcare els ulls i per el dolç cos arribare fins al seu cor.de les despistades xicotes. Res d'adéus ni de records. Vaig de vacances! Qualsevol dia impensat en un gest imprevist, una mirada casual o un gall a la veu de qualsevol dels meus nets, besnéts, familiars o amics, us tornaré a emprenyar, que no us haure deixat mai d'estimar Potser d'entrada 

us estranyeu,Però seré altre cop jo.
Doncs com el mestre
Maragall,
també crec jo
amb la resurrecció,
de la carn.
Seré més jove
i tornaré a estimar
a cada instant.
Ai les xiquetes!
Ai les donetes!
Ai quines joies!
I si per cas,
jo no crec pas,
encara dura
la vida dura,
doncs altre cop
de part dels bons,
fins a la mort!
Però llavors,
no em moriré.
Faré vacances. 

Espinelves

Es un poble molt maco de la comarca d'Osona. El tenim a 60 km de Bigues, una hora de cotxe per vies força rapides. Si fos la Guia michelin et diria que costa 7 euro anar hi. Vet  aquí que feia molt bondia i ens em aminat a veure la fira de l'Abet, el que compra molta gent per decorar casa seva, els que no en tenen al jardí com vosaltres.Tot i que he vist que tu també n'has posat un de plàstic. Arribats al poblet, rodeixat de camions, ens trobem que es desert. amb una mínima decoració. Ni les paredetes. no el formatge, no la mel i molt menys els arbres verds o blaus. Localitzat un senyor pagès amb barretina que semblava sortir d'un forn de pa, li preguntem i ens diu que la fira ja s'acabat, que vas ser del 1 al 9 de desembre li semblava. I que si volíem un arbre havíem d'anar el bosc. Tot tan ancat li hem demanat si es podia fer un cafè i ens diu que si, que al bar de la plaça hi la seva senyora. Sembla que son els únics desperts. Un entrepà de Bull blanc i una cervesa, ens dona forces per tornar al nostre poble, que no es tant ric i per això esta tot obert, Baixant em tornat a pasar per davant de la casa de l'avia d'Aiguafreda. Sempre m'enrecordo de mirar la.A casa ens esperava el senyor de les palmeres.Diu que esta salvada de moment, que ja ha brotat un nou ull i l'any vinent li farem la nova fumigació. A la tarde tinc reunió assemblea del SI i desprès sopar consort d'ERC....Senyor!!!!

la malaltia

Hem anat al dentista Sant Feliu de Codines. Per el camí una noticia preocupant. El Barça suspenia la compareixen xa dels jugadors, del president en el resum de l'any i el dinar de Nadal amb els periodistes. Alguna cosa havia passat. Just quan havia de rectificar doncs han confirmat l'alta medica de l'Abidal, El Tito recau. I aquesta tarda, demà, l'operant al Valle Hebron. Immediatament ha estat hastag del twitter. Commoció en el mon de l'esport. Això ha tapat la renovació de xavals de casa com Xavi i Puyol fins els 2016. 36 anys els dos i 25 al Barça, o la de Messi fins el 2018, que en tindrà 31. El cachondo del Puyi diu que vol córrer fins els 40 i si no pot , es retirara abans. El Xavi ja va dir que fins que es quedaria fins que el fessin fora. Les clàusules de rescisio 250, 80 i 10 milions respectivament. Ha i el jove Christian Tello, amb el nº 37, també ha renovat. L'últim Cracovia, el Tito, deia que se'n anava a cel.lebrar la Lliga amb el Sandrusco, ja que l'estaven guanyan amb la gorra. Ara la seva entrevista del diumenge a la marató, la família l'ha vetada i que no es reprodueixi mes. Avui que es el dia en que s'ha aprovat el pacte del referèndum o consulta pel 2014.Del Carles cal recordar el seu suport al model educatiu català i una piulada d'ell va generar tot un gran enrenou al voltant del ministre del ram de les tecles de la maquina d'escriure o ordinador. 
Pero abans al mati t'he enviat els 12 contes en catala perque puguis llegir. I un record del Peru. Hem parlat per l'Skype i tu logicament cada vegada mes en angles. Un dels dos s'haura de espabilar perque sino no ens entendrem. El pare t'ajudava a fer el teu castell de Blancaneus amb aquelles peces de colors que tens, tu li deies princep, ell princesa i tu em deis adeu tot tancante a dins la capsa amb el darrer quadrat com si fos una porta. Ha! i em vares donar una abraçada, abraçante a tu mateixa. Quina pena tot plegat Julia.

Abidal

Es un futbolista francès del Barça. Precisament quan s'acaba de fer la recaptació de la Marató per el càncer, ell que n'ha tingut un de fetge i ha sofert un transplantament, igual no podrà tornar a jugar. Hi han aquests dies reunions entre els directius, els serveix metges i l'interessat. Tot i els desitjos del nombre 22 i de que es coreges el seu nom en arribar aquest minut, la recuperació es veu que no l'acompanya, al menys per jugar professionalment a ple rendiment. Ni l'alta medica, mi les seves ganes de continuar actiu, estan servint de moment. A l'octubre va fer un stage a la Vall d'Aran i desprès ja s'ha exercitat amb els seus companys però a un ritme diferent. Les revisions quinzenals que se li fan de moment no donen mes esperances. L'abril farà un any de la seva segona operació del tumor. Una bona persona que diu que el principal però es al família.Al partit de la marató nomes va poder fer el servei d'honor.Encara que el desig de tots es tornar lo a veure amb la samarreta blaugrana, no es pot assumir cap risc, com el foc al bosc. L'avi creu que no tornara a jugar i m'agradaria molt equivocar me.

Sandy Hook

Es com es diu l'escola on s'ha produït la tragèdia. EEUU tenen 270 milions d¡armes, 89 per cada 100 persones.Per exemple França en tenen 30 de cada 100.Als EUA, el 48 % tenen arma i el 68 estan d'acord en portar la. En els darrers 20 anys hi han hagut 62 atemptats amb un balanç mínim de 4 morts. 11 de les 20 pitjors han estat als EUA. 30000 morts a l'any per arma de foc i d'ells 47% son suïcidis, 40& n homicidis i unes 600 persones moren en accidents netajan o jugat amb les armes. Alguns capsigranys defensen ara que els mestres puguin portat armes per defensar se. Clinton ja va emetre una llei el 94 que no va ser revalidada per les pressions. Va expirar el 2004 i ara es demana una norma mes restrictiva així com revisar els antecedents psiquiàtrics y mentals dels possibles compradors. La congresista Carolyn MacCarthy, amb el marit assassinat en un tiroteig en un tren també vol mes control sobre tot en la quantitat de munició. Peró el congres republicà, i l'Associacio Nacional del Rifle ja estan movent peces perquè a Washington proposin qualsevol restricció.

Massacre

Avui ha estat un dia maco però molt trist. 20 nens i nenes d'una escola de primària de Connecticut han estat assassinats per un boig de 20 anys amb un fusell metrallador i dues pistoles. Ni la pena de mort serveix perquè s'ha suïcidat. I duen que les armes son per defensar se. Peró a les escoles, bancs, magatzems i no se on mes no se'n poden portar. Amb  els nens de 6 a 10 anys han mort 8 persones grans, els mestres. Molts d'ells amb mes d'un tret. L'escola de Newtanw a l'estat de Nova York, es suma a d'altres malsons amb mes de 60 morts des del 2007. EEUU es el país del mon amb un index de morts per bala de quasi el 14 per 100000 habitants. Desprès i aneu vosaltres amb 4, molt inferior si tens en compta que teniu quasi les mateixes armes per capita.  A Espanya l'1 i al Japó el 0,07. A EEUU el 20% dels homes van armats i el 10% de les dones. Diuen que les armes els hi va comprar la mare al noi, també morta. L'escola s'assemble a la teva. Esta en zona ferestega i just al darrera d'un parc de bombers, ara església improvisada. Molta gent hi anava expresament per els turons i les coles en aquesta població de no mes de 30000 habitants i on tothom es coneix. Ara a veure que diran els de l'associaco del rifle. Impressionat, mesurat i ètic, l'entrevista que ha tret el Bassas a peu d'escola d'una resident catalana mare del centre i a la conductora del bus, que es sabia el nom de tots els infants que ara ja no podrà cridar per pujar o baixar.Ara veurem que fa l'Obama, visiblement afectat i el Congres, en un país on per prendre una cervesa et demanen el carnet i tenir 21 anys i pots comprat una Magnum pel carrer.

Altre votacions

Seguim internacionals. Diumenge hi ha eleccions al Japó. I això pot ser un homenatge al desaparegut professor meu, nomes un any mes gran que jo, ha mort avui. Xavier Batalla, el recordo com a mestre de internacional i de maquetació. Diuen que nomes se'l va tenir que corregir una coma una vegada i tres errades, el dia abans de que li diagnostiquessin el tumor. Voten els japonesos amb ganes d'aconseguir un pacte de lliure comerç entre xinesos, sud coreans i ells. Tots plegats son el 20 % del PIB mundial, sia que es important. El partit democràtic no ho te be. El tsunami, la demografia, la caiugda de les exportacions i les complicacions diplomàtiques amb Xina el porten a la recessió econòmica.Regit per una constitucio pacifista, i la economia de mercat, amb empreses i tecnologia punta era capdavanter fins que la bombolla immobiliaria i el terratrèmol amb 20000 morts, el va enfonsar per 270.000 milions d'euros. Sembla imminent doncs el retorn del partit liberal democràtic, implacable amb el govern xines fins el tomb del 2009. La compra de les illes de la polèmica del govern nipó a un privat xines ha reobert la ferida. I sagnant encara les actuacions japoneses a Nanjing el 1937, agreujades per la violació aèria del espai nipó recentment. Urnes també per evitar emetre bons i apujar impostos contra un Japó ara insolvent.

la tornada

Hola nenes. Avui hem tornat, desprès de deixar el país amb clars sintomes de que l'independentisme no es prou madur, doncs si no com explico la desfeta del SI.Ja tindrem temps de parlar ne. Per aconseguir ho tindríem que fer com hem fet nosaltres, una immersió a la TVE1 que nomes es passen el dia vomitant contra Catalunya. Volia omplir i ho faré, els dies en blanc del bloc amb un diari del viatge dur i esplandit que hem fet. Peró a mi sempre m'agrada documentarme, i els noms son molt difícils i tampoc vull convertir ho en una blog d'agencia de viatges. O sia que amb ordenar ho i pensar hi trigar una mica mes.Us hem portat una tonteria de record que a tu t'arribara mes tard. Ho hem trobat tot igual, l'Ares una mica mes enfadat i ara els catalans mes preocupats per la corrupció que per la independencia. Al Perú ens varem entera d'un llibre, Cerdos y gallines, que parla de perquè a Espanya hi ha tanta corrupció.Es evident que no hi ha un interès polític per lluitar hi, cas de l'Oficina antifrau, i això referme el sentiment de que els corruptes son les polítics, quan el cert es que hi son en la mateixa proporció que tots els altres estaments. Enguany a l'oficina s'han rebut 147 denuncies d'un import de 300 milions de les que 41 s'han investigat i 17 han tirat endavant en la fiscalia.La bombolla immobiliaria encara cueja. Ja veus com comencem el blog, a l'espera de posar te les magnifiques fotografies del machu Pichu, l'unic nom mitjanament pronunciable.