italia

Desconcertats com el Paolo, papa de la Gianna, esta Europa davant dels resultats electorals d'Italia. El seu preferit, l'ejecutor de la austeritat, Monti ha perdut i ha quedat quart. Això nomes demostra que tanta austeritat de cop no es bona i el poble castiga de moment amb el vot. Europa volia un lider per resistir  amb coratge i que expliques als ciutadans el que pot passar si 'es irresponsable. Ingovernable han tiolat els seus diaris i d'altres. Que hagin convertit a un humorista antisistema en el partit amb mes força al parlament es la condemna a uns partit corruptes que han infectat el sistema. Italia ha posat el punt mort i espera respostes europees abans de trencar la baralla. Com els castells de cartes si cau Italia tota Europa va al darrera. No podem seguir amb no entenem res de res. Els italians viuen on la sàtira s'ha convertit en la rao de l'estat. On hi havia un còmic, Berlusconi, ara  ni han dos Grillo i els han recompensat amb el poder del govern. A Grecia es van dividir els indignats en el Soryza, els populistes grecs independents i l'extrema dreta. Italia s'ha dividit en dos comediant que han volgut oposar se a la Merkel. Li demanaven que combines retallades amb creixement i ocupació. Els joves votants es poden sacrificar si els condueixen a una millora. Els pobles , ni que siguin de la UE, no volen passar per l'adreçador perquè si. El fumut es que e el baixell de la crisi del deute i anem tots.

l'oligarquia

La meva amiga, periodista i escriptora Patricia Gabacho, no us perdeu el seu llibre de memòries a partir de la seva avia argentina, ha escrit un article clarificador com sempre sobre la situacio política actual. Diu que s'ha de desmuntat l'estat actual de coses, donant mes capacitat de control a la ciutadania, empoderant en diu ella, i es precís anar desmantelant Espanya del que encara te de franquista. Un regim ja caducat però en el que les estrucutres es mantenen fins avui. L'estat esta recuperant l'ideari faxenda per estamparlo sobre La democràcia. Torna el seu poder a les diputacions que no han abandonat mai i que son la veu menys transparent del mon local. Volen que tots pensem, visquem, parlem i sentim el mateix. Per acabar amb la corrupció s'ha d'acabar amb el franquisme i les seves restes que son moltes i el sobiranisme es juga la pell  amb una moneda que te la mateixa cara. No es noms la transparencia i la ètica, sinó que s'ha de buidar de poder les oligarquies de sempre, les seves sucursals, sobretot a Catalunya, on no ha tingut poder polític però si econòmic. I ara es en estat d'ofec. No tot es podrit aquí per que es va intentar amb un cert èxit reeixir. Peró els bons propòsits els han viciat els partits, derivant n tripijocs i favors. Sense netejar no poden avançar cap a la llibertat. No cal llençar la criatura diu ella,amb l'aigua bruta, però cal refer la nostra política amb paràmetres, nous, millors i sobretot lliures.

gin tonic

El mon que envolta al gin tònic es un fenomen molt Català. Schweppes diu que aquí es on ven mes botellins del mon a banda de Filipines crec. L'avi diu que ha vegades, et prens una tònica en un bar, coneixes algú i se't complica la vida durant 40 anys. La gent s'explica la vida al voltant de la copa Valona. Un amic deia que al tercer gin tònic se't apareix la dona de la teva vida. S'utilitzen les mes aromàtiques que semblen ser la Hendricks, La Larios i la Giro, mes nostrades. No cal aromatitzar les si porten ginebró o cardemon. Com a molt un toc de canyella, que el gin tònic no es una Macedònia e fruites. El mateix fa per la llimona que ara sembla que te que lluitar amb el cogombre. Diuen que el gin tonic manté el puntet d'una conversa. Per esperar es millor el Manhattan per nois i el Cosmopolitan per noies. El Negroni (campari, vermouth i  ginebra)es mes per arribar a casa al vespre..Un complicat es el Picasso amb absenta i tequila daurat. Els locals de referència seguixen sient el Boadas, el Dry Martini i darrerament el Milano. L'avi va fer el seus còctels l'altre dia a la fira de Bigues. A les fotos no es pot sortir amb la coctelera buida. Es nota que no te la gebre del fred i el glaçons.

els Pujol

Mas emana fer pinya, no pinyol, enfront del joc brut de l'estat mentre Jordi Pujol veu el Procés irreversible. Que sap coses i que de moment prefereix no dir les. Deu estar patint. L'escollit, l'Oriol, que a mi em cau be, proposa que pleguin els carrecs amb poca ètica. No se com l'acabara afectant les ITV's, per cert demà la passo jo o no, però em sembla bon tio. Ell mateix ha encarregat un codi de conducta intern de CIU. Com es que no el tenen encara?Com es que no fa servir el mateix tothom a Europa i te'l donam amb el carnet quan et fas d'un grup, associació o partit.Oriol reitera la seva innocència i afirma que a la que l'imputin plega. Això estaria be si fos veritat al imputació, però si no es una desgracia i una humiliació. Als EEUU hem comenten que quan un fiscal imputa a algú es perquè esta ben segur de que l'ha feta. I si s'equivoca, que pansa poques vegades, a les dimiteix ell, casi sempre. Igual que Aquí, on la imputació a càrrecs polítics es una arma llençadera. I si t'equivoques, si t'he vist no me'n recordo. El codi hauria d'obligar a fer publiques, les agendes de treball, els bens i les dades fiscals. Els partits haurien de tenir una auditoria interna i externa, no acceptar donacions anònimes i la sindicatura de comptes els ha de proporciona un auditor permanent.A veure si així...

rotondes

Eren el complement artisitic del totxo. Encara que les hem descobert tard, eviten molts accidents greus encara que han augmentat els lleus.I molts  pobles sense gaire identitat hi han vist la possibilitat de que un artista els hi  fes un símbol que col.locaven en forma d'estatua o artefacte al bell mig de la rotonda.Tot i que el conseller de mobilitat recomanava el 2009 posar hi  gespa fàcil de mantenir i autoctona.L'artefacte requeria un projecte previ i l'aprovacio d'una comissió que no es va arribar a constituir mai. S'han quedat amb els aspectes tècnics i de seguretat i l'ajuntament que planti el que vulgui mentre s'ho pagui. L'unic requisit que ha de complir l'estatua es el de la seguretat, Que no distregui ni pugui posaren perill la circulacio. Solen ser abstractes i de ferro o acer, de diferents estils i tècniques i quasi monumentals moltes d'elles. Temes simbòlics, rurals o d'homenatge a personatges de la població. O no, com al Che a Galicia. Solen rondar els 300 000 euros, però fins i tot ni ha que arriben als 500000, com la del xiprer de Tusquets de Figueres. Per aquí a la vora et citaria per senzilles la de La Garriga de Lasek Rozas, la de Sant Feliu de Codines de Lluís Llopis i la de Parets de Montse Serra. A Bigues son de Ferran Capdevila, bon amic de Ferro colat, com la seva obra.

ha nevat

Ahir al sortir de l'excell.lent film sobre Chaplin d'Attenboroug, plovisqueixava pesadament sobre el cine forum. Fèiem apostes, si o no.I ha estat que si. De poca intensitat, vol dir que el pi gran ha protegir molta part de la gespa, però suficient per emblanquina gran part del terreny i el cotxe. La neu es bonica. Ho tapa tot i arrauleix als que s'estimen a la vora el foc. Els que en poden tenir. Al Pirineu han pujat fins els 20 graus negatius i aquest fred durara tort la setmana, amb gelades fortes fins i tot a la costa. Peró desprès segur que arrancarem cap una nova primavera, que com cada anys ens portaran els vents i els mapes de març. A Tarragona hi ha hagut quasi 10 cms.Sembla que la societat es mes conscienciada a l'hora de sortir i prendre riscos. La crisi també ajuda, però al menys a molts municipis 'ha pogut tirar sal a les carreteres  i tots els serveis mes ben distribuïts. Diu que any de neus any de bens. A veure si també aquesta primavera ens porta coses bones osta el seu bon temps.De fet haurà nevat a partir del 200 metres, crec que a Bigues estem a 400. I això renova les ganes d'intentar tornar a esquiar. Quan tots estiguem be, ho intentarem des de Llívia amb la Montse S.I acabem amb un pronòstic polític. El xoc de massa d'aire democràtic del nord d'Europa, amb la borrasca de corrupció que arriba per el oest (Espanya), provocara que aquesta setmana hi hagin enfrontament força abundants i bufetades i presos per els qui s'han pensat que la seva feina de polític era de baixa estofa.Fred si, però intensitat també, segons les enquestes cuinades.

Sensepapers

Son les persones immigrants al nostre país que no tenen absolutament legalitzat la seva estança. El decret sanitari de l'estat espanyol, ha deixat sense targeta sanitaria a 600000 d'aquestes persones. Ara, Catalunya, ha analitzat perque els havien deixat sense targeta. Entre les moltes raons ni ha una que es al mes frecuent. Quan neix un nen immigrant no saben o no se'n recorden d'apuntar lo al INSS. Per tant no tenien el dret de ciutadania i se'ls hi negava la tarja. De les 600000, se'n han pogut recuperar 116000 i la rebran abans de fi de mes de març. Seran dues targes. La primera, per un any garanteix l'atencio primària i especialitzada, sempre que es determini d'una banda la necessitat i de altre que no es turisme sanitari. Fenomen que implica que algú forani be, s'empadrona, s'opera i se'n va, que es veu que es una cosa que passa molt. Perquè hi han bons metges aquí i per que encara es mes barat. La segona targeta es lliurara el segon any i serà de condicions igualitarias a la resta de ciutadans sempre que la utilització sigui la normal i corrent. De moment l'atencio es la normal per donar temps a fer els tràmits  necessaris.Salut no esta obtenint mals resultats, encara que pocs metges volen fer se càrrec del seu hospital i potser tots haurem de contribuir a aquestes despeses de foranis, com de fet ja fem.

fetus

Es quan ets petit i vas a la panxa de la mama. Com que sembla que han trobat en alguns aliment de marques importants, carn de cavall barrejada, ara surten guies de bona alimentació. Que hi hagi carn de cavall, que en si mateixa es bona i agrada a força gent, no es dolent. El que ho es que com tantes coses no t'avisin. Doncs aquestes guies  recomanen que la mare mengi peixos o suplements àcids d'omega 3 per afavorir la funció neuronal i visual..Mes ferro, mes acid fòlic i vitamines antioxidants. a bona alimentació durant l'embaras i el control del pes, es la millor retallada per no castigar  serveis sanitaris posteriors al part. Resulta que hi ha una càtedra Danone de salut infantojuvenil que regula el pes durant la gestació, sigui obesitat o estar massa prima. El limit per ambdós cantons esta entre el 25 i el 18,5 de massa corporal en un sentit i en un altre. Tots aquests desequilibris porten perill a la futura vida del nado i de la mare. Benvingudes siguin les guies ara encara que sigui per remuntar la petita crisi de la carn de cavall. Que segur son informes que es tiren ara damunt uns dels altres les empreses de nutrició i alimentaries.

ikea

Son uns grans magatzems curiosos.La gent hi va a passar el dia com en un parc d'atraccions. Quan varem venir a Vancouver, hi varem també anar un dia per necessitat. Teníem que comprar algunes coses que no tenies a la teva casa nova. A Catalunya es una de les empreses que va be, En te tres d'establimets a l'Hospitalet, Badalona i Sabadell. I vol obrir l'any 2015 a Tarragona.Ara ha invertit 8 milions en una planta de producio tèxtil a Valls que li fabricara tots els tèxtils.Hi treballaran 100 persones i significa una inversió del sentit  de treball dels Països asiàtics.Serà el seu productor exclusiu per el sud d'Europa.Estar a Catalunya els suposa reduir el co2 per el transport, els costos logístics i el temps de lliurament. Una empresa puntera que creu en un país punter, fort industrialment. Ikea el que fa es agrupar a Valls, cinc empreses del sud europeu i es un indici de recuperació econòmica. Edredons, coixins i fundes de matalàs catalanes, ompliran les botigues de la multinacional sueca del moble.A Espanya, França i Portugal hi venen el 22% dels seus productes. M'enrecordo que passejan per l'Ikea Vancouver ,em va caure un troç de dent. Coses del avorriment.

Michael Jordan

Segur que el pare us en parlara. Va ser durant molts anys el pòster de capçalera de la habitació.Ara sembla que tornara a jugar uns minuts. Il.lusio, però un miratge.Una de les millors coses que ha fet la NBA es anul.lar els partits de velles glories de l'All Star, on els mites s'arrosegaven per el parket i les apostes anaven sobre  qui es lesionaria primer. Jordan ha tingut tres retirades.L'ultima del 25 de setembre de 2001 dels Washington Wizards. I abans el 13 de gener del 1999, cansat del tancament patronal. La primera retirada del meravellós escolta va ser el 6 d'octubre del 93 per ser jugador de beisbol amb els Chicago White Sox, per tornar amb una nota de premsa que deia I'm back. Ara te 50 anys i ell ha sigut qui ha canviat la historia del basket. No es pot lluitar contra l'edat a segons quins nivells de competició. Pele, amb 50 anys va voler jugar un partit d'homenatge a Milà i va demanar el canvi asfixiat al minut 42.  Un homenatge en el que moltes figures del moment en actiu es van esborrar. I es que quan ho has estat tot en l'elit d'un esport, l'unic que no has de perdre mai es el sentit del ridícul. No cal esborrar la teva imatge i que el pare te'n tingui que parlar algun dia sense l'orgull que dona la primera i lògica retirada.

el cercle

Es tanca. Tot comença a apuntar amb proves que la corrupció, tot per mantenir un nivell de vida casa elefants.Ja no valen gests simbòlics, declaracions de renta fetes ves a saber com i retirada de plaques dels carrers i places. Ja cada dia esmorzem amb corrupció. Fa tan fastic que ens acabarem saltant les noticies com el partits del Madrid. Perquè de moment ningú va ala presó, ningú paga fiances i els comdemnats recorren al suprem que pot trigar anys en contestar. Mes que tu en pagar els interessos i les costes d'una multa de transit. Plou sobre mullat. I tot hom ho sap tot i ningú diu res. La solucio de la monarquia ja no es que renuncia la infanta Cristina. avui la gent ja demana l'abdicacio. Com el portaveu del PP que demana que qui a fa la paga i ell va firmar el segon lliurament al Noos de Valencia. La gent s'acabara quedan a casa perque fa a fora un fred de justícia i mai mes ben dit.I es que si els busques per el carrer no hi son, Estan esquiant a Candanchu, a Baqueira o al Canada. Amb els nostres calers i a sobre et fan botifarra als mitjans. Aquest dia davant dels jutjats de Palma un home vell va acabar esgargamellat de la veu de tant cridar impotent. A la fi va posar una cinta de musica del Titanic pel megàfon. I es va quedar sol mentre esperava no sap ben be que. El cercle costara de tancar.

Arcadi Oliveres

Es la revolució permanent feta persona. Tan radical com humil ha participat a totes les mogudes socials dels darrers 50 anys. Auster i discret ha trobat en la Teresa Forcades el seu altaveu. Del monestir al mon. Aquest mon que tampoc no para mai de inventar se, desprès d'una revolució en necessita un altre per no caura en la injustícia entre els humans.Necessitem els pensaments d'aquests dos filosof de la vida cotidiana, sense fissures, perquè els altres som dèbils, incoherents i sobre poc constants. Una de les normes basiques nostres hauria de ser viu com penses i estalviariem un munt de malalties.Hem deixat refredar els canons ideològics i socials que utilitzavem contra el franquisme. El Benestar ens ha fet pensar que ja no els necessitem i el luxe i despilfarro fa que no en sapiguem comprar de nous. Les bales de plom han de ser ara de justícia, pau i dignitat, flotadors que encara ens poden salvar quan ens arreplegui el tsunami de la crisi del tot.El 1966 ja es van tancar a la caputxinada, desprès l'assemblea, la Marxa, la insubmissió, els veïns, l'objecio fiscal ,la no mili a l'exercit, el no a la guerra i la indignació a les places. La denuncia es l'important i no qui la fa. El crit ha de ser sobre la cosa i no sobre un mateix. El cap ben alt encara que hi pesin les inquietuds. Quan sentis la seva temperada no et creuràs que estiguem tan malament.Peró si.

Derbi

No se  si quan siguis gran t'agradaran les motos. A l'avi no molt, el suficient per poder hi anar quan ho feia. Ara tanca la fabrica de Martorelles, la mes antiga de Catalunya i es perden centenars de llocs de treball. No ha trobat un nou inversor i paga la davallada el sector. Nomes queda producció fins el mes de març. Era l'ultim gran fabricant de dues rodes desprès dels tancament de Yamaha, Sese, Honda el 2009. ara nomes queden fabricants catalans, mes especialitzats en muntanya i trial com Ossa, Gas Gas i Rieju, totes elles a Girona. Les negociacions amb Giba no han prosperat. De fet sempre ha parlat de tornar a Itàlia o obrir una nova planta a Tarragona, amb un projecte de vehicle lleuger biplaça de Piaggio.Lluny queden les fotos de Angel Nieto sobre les Derbis de 50 cc amb que quedava campio del mon un munt de vegades allà per l'any 1969.

el bufons

Eren els que feien riure al rei. A mes de les seves dots naturals de simpatia, hi afegien alguna desgracia o minusvalia personal que tambe feia molta gracia. Llegeixo que hi ha un llibre, La cultura del Renaixement a Italia de Jacob Burkhard (Basilea 1860), fet a partir d'uns parametres que avui resultarien inasumibles. Pero explica unes dreceres culturals per entend e el seu estudi, amb una empenta i gosadia que contrasta amb la pusilanim teoria de l'art dels nostres dies. El llibre ja avançava un canvi. A Cronica de Peruggia, Matarazzo parla dels senyors del nord d'Italia i diu el següent: Bona part de la pompa d'un senyor rau en la possessio de cavalls, gossos , mules, falcons, bufons, musics i animals exotics. El curios es l'ordre amb que ho expressa. En l'ordre observem que l'artista del segle XV anava darrera de les animals exotics, si hi aparexia. Musics i actors eren com un moble qualsevol. Fins Bach, incasable lluitador per el seu estatus social i mort el 1750, en ple segle de les Llums, la cultura com la coneixem va ternir series tribulacions per imposar se. Alguns pogres diran que el senyor feudal es ara el regidor de cultura de torn.Ara un artista pasa del menyspeu a la divinitzacio. Els lacais del XV volen ara cobrarr trienis.El geni funcionari es molt frances i la crisi demostra que aquest model no es viable. Ja no es poden pagar 100000 euros per una estatua a una rotonda d'autopista. De fet l'avantguardisme ha desaparegut del entorn i aixo posa en dubte la vocacio rupturiste dels que en feien bandera. 

parlem de cultura

El debat es el mateix de fa uns anys. Peró dels 80 ençà han canviat algunes coses importants.Les noves tecnologies permeten una  comunicació mes fluida i massiva, moltes vegades gratuïtes, entre els creadors i el public potencial i la massa critica.Nomes fa 10 anys aquest nivell nomes l'asssolien els amateurs i es considerava segons quin mètode de promocio una cutrada. Ara mateix es fashion i una forma molt digne de autopromocio d'unes obres en el format que siguin.A mes de reconèixer la seva efectivitat promocionat. El dilema de veritat es si cal plantejar en l'art com una realitat dels nostres dies, adaptat en les seves noves formes, saben cert que hem abandonat l'Italia feudal i la França del control del segle passat. Els dilemes clàssics son els de sempre: Sense ajut public certes manifestacions artístiques no seriem possibles però les que ho son tenen una tendència marcada, imposada normalment per el mecenes. Sense directrius institucionals no es logren grans obres, però al mateix temps es cau en un dirigisme empobridor.I si nomes es te un afany mercantilista, s'acaben fent escombrarires de consum immediat, sense futur immediat i que permet contemplar fugaçment obra narciciste pagant el contribuent que es pensa que ho pot fer ell allò.

adeus Papam

Va ser Nanni Moretti, director de cinema Itàlia que al seu film Habemus Papam va vaticinar la renuncia d'un Papa en vida, fet que ha passat molt poques vegades. I si passa tan poc, moren al llit, asessinats o malalts, perquè aquest, Benet 16, plega. Hi han diferents versions. Una es la seva modernitat, diu que es retira a un Monestir a exercir del que es un teòleg important però poc estimat. D'altres el beatifiquen doncs renunciar voluntariament al poder es un miracle. També diu que s un pas per reformar l'esglesisa Amèrica llatina veu l'oportunitat d'aconseguir un papa no europeu. A una possible leucèmia s'apunten japonesos i àrabs.De fet ja va adelantar la missa de Nadals per no adormir se. Algun cardenal a dit que de la creu no se'n baixa.I familiars comparen la seva soledat al Vaticà com la del rei Lear. Renuncia sense haver tingut mai el control complert davant les intrigues i kkuites per el poder. Es veu que l'anunci ja l'havia fe tel setembre passat als seus col.laboradors mes propers. Ratzinger ho va llegir en lla ti en una entrevista rutinària amb 4 periodistes, dels que nomes una sabia llatí i ho va poder difondre per tuit. Va dir també que l'havia vist flaquejar desprès d donar la noticia.Fa gracia veure la hipocresia dels bisbes catalans dient que es impossible que surtin ells papas, doncs no estan preparats. Doncs ja explicaran ueu fan?

tolerancia

Avui el pare va a treballar. El president espanyol afirma que aquí tots ho volem ser ho. Que si hem pagat Massa a la SS es perquè no sabem fer la declaracio de renda. He buscat fotos de quan tenia 18/20 anys. Aquells records congelats en el temps que aquest no ha pogut esborrar. Queda molt per gaudir ne malgrat el sabor agredolç de la' historia no realitzada. Aquí fa un dia fred d'hivern. L'Ares esta malalt, Li fa mal la cama/pota.Per això no h a avisat, per culpa de la injecció que li han posat al veterinari, quan a l'hora de dinar han entrat dos negrets al Jardí a busca pinyes. Els fotut fora a caixes destemprades. Potser m'he excedit per emprenya que ningu entri a casa teva obrint nomes la porta. Desprès he truca als municipals i m'han dit que ja feia rato que hi anaven al darrera.I a mes el Papa de Roma plega. A veure si es fa el efecte cascada i cau tothom al darrera. Diuen que l'esperit sant es content perquè mai ha estat a Roma.S'anulen indults, sabem de mica en mica el que cobren alguns, Expliquen detectius privats el que diu la ex d'algu, s'ignora la llei dels desnonament i la dació en pagament i s'aprova tornar a fer braus. Per cert que reben 130 milions d'euros Europa per triar els mes bons perles curses. En cap de les fotos de joventut se'm veu reben cap sobre de ningú.

drones

Son uns avions que volen sols, no es veuen quasi i maten, també sols. Van dirigits però de vegades s'equivoquen. Ara mateix debilita la política de Defensa de Obama que hi voldrà estar fins el 2016.Els drones però minimitzen dues coses. Els morts americans i en menor mesura les víctimes col.laterals. I es mes barat que enviar milers de soldats per terra amb incomptables baixes. Peró l'avio no tripulat crea mes resentiment. Odien els drones visceralment perquè els condueix l'arrogancia militar. No un pobre pilot. Mali serà el proper espai aeri en proves. Ja en tenen Regne Unit i Israel, potser Xina i Rússia i quan tinguin gps, s'hi afegiran Pakistan i Iran. El poder judicial Amèrica ha d'entrar encara a discutir si es legal aquest tipus de guerra.Perquè d'aquesta Manera pot morir un Amèrica sense judici. El debat s'ha desfermat ara que Obama ha estat reelegit. Els drones hi son des de el 2011.Son per fe la guerra. I al es guerres sempre hi moren civils innocents. El que procuren ara es que al menys siguin pocs.

taula o consell

Davant del nou embat juridic contra la declaracio de sobirania, primer deien que era paper mullat, el govern i l'oposicio ha rebatejat el consell de transició nacional per dir li taula pel dret a decidir.La composició serà la mateixa, govern, societat civil i base parlamentaria.L'atac de portar la declaració al TC es considerat un atemptat a l'essencia democràtica. Ha començat doncs la batalla jurídica per la llibertat. davant dels ulls de EEUU i Europa, que encara consideren que s un problema intern d'espanya. A diferencia del l'estatut, PP es salta la negociació prèvia i ja va als tribunals, deixant en evidencia a tothom que des de qualsevol conferencia d'empresaris, banquers, etc, demanen diàleg.Un parlament electe, te dret a declara un projecte polític Sobirà?. Aquests es el tema de fons i aquests es el que ens interessa que arribi a la comunitat internacional, que ja es va pronunciar en seu moment per el Quebec o Per Escòcia.Hem de tenir tot el material i el projecte ben carregat de raons perquè aquest cop la batalla sora lenta però decisiva.I menters tan que vagin treien les vergonyes de les declaracions no de sobirania , sinó de renta del president del seu govern, que això si que  es transparencia del caga.Apa nois som hi.

plegar o no

Ahir varem fer el sopar de mascares del cineclub. Acompanyats per la pianola del Chaplin i el seu carnaval, ens varem enfrontar a la escudella i la truita d'ou el Moli.Desprès una excel.lent encara The lion in the Winter va tancar una vetllada diferent. Ens esperava un mati al mercat boig, on per primera vegada servíem còctels de cinema.Demà t'explico que. Davant de la corrupció sempre ma fet gracia si en el dubte, s'ha de seguir en el càrrec o s'ha de deixar. L'home actua d diferents maneres. Parlen aquests dies de la política finlandesa que va dimitir pe comprar uns toblerones amb una tarja que no tocava o la alemanya que ha dimitit per copia fa 30 anys una tesina universitaria. Aquí hi ha de tot. Es dimiteix per fer trafic d'influencies en la venda d'uns terrenys, el parlament el va exculpar però no va tornar, com tampoc el seu successor absolt de subcontractar amb irregularitats concessions de centres hospitalaris i ferse al mateix temps un xalet magnific. Van fe plegar el president València i desprès d'unes converses telefòniques miserables, el jurat popular el va exculpar i el poble el va tornar a elegir. Vendes d'accions d'empreses, d'hotels, de terrenys, de documentacio fiscal, ministeris fugaços o el cas Borrell, guanyador de les primàries per substituir al Felipe, va renunciar perquè dos col.laboradors seus d'hisenda eren investigats. I s'hi va afegir a mes un aparrtament a la neu, Mesos desprès, el PSOE s'estavellava amb l'Almunia i començava la bombolla. Tan costa saber si has fet una cosa o no, encara que no confessis?

sarau

Avui aquesta nit, el cine club es vesteix de carnaval. Abans se'n deia sarau a Catalunya, i anaves al liceu o la Patacada segons la classe. Al semblar que s'unificaven una mica les coses es va dir ball. I avui nosaltres li diem sopar mascares.Els que la ballen son les empreses amb la crisi. El concursos d creditors s'han disparat.. Dels 700 al 2008 hem passat a les 1879 del 2012. Han pujat les empreses i han baixat els famílies que ha estat enguany 182.. Aquestes empreses son 500 de construcció, 370 de hostaleria, 300 d'energia i industria, 85 de transport, 65 immobiliaries i 250 de serveis. Les empreses mes petites son les mes afectades. I el 55% tenen menys de 10 treballadors.. 60 no en tenien cap i nomes 8tenien mes de 100 obrers. Quasi totes facturaven menys de 2 milions anuals.Hi han casos sonats com el d'Spanair amb 500 milions de deute. Hi han equips de futbol i estacions d'esqui. I un que psoa molt trist, l'Scalextric. Nomes recordo ara una empresa que hagi remuntat amb el concurs, la INdo, qeu fabricaven olleres i hi treballava la família Carretero.

un joc de risc

No es el títol d'una pe.lícula. Es el que fan alguns polítics, per la seva posisio aocnseguida amb el nostre vot, d'influir d'alguna manera en certes concessions. La justícia es lenta i t'ho dic jo que m'acaba de venir una clatellada del 2004. No conec el Oriol Pujol i sembla que si que va agafar el telefon per afavorir a l'empresa on treballava la seva companya. Un grau d'implicacio molt lleu, que ell mateix valorava, però que es mes que possible que li costi la carrera política. Deu ser difícil en el mon convuls actual, veure fins a on pots arribar i fins a on et deixa la norma. Dos càrrecs públics i tres empresaris mes hi son implicats i per alguna cosa mes que Col.laborador necessari. Un altre que coneixem d'Aiguafreda i que es una bona peça com va experiementar la família en pròpia carn ,e  el , diguem ne ex diputat, Jaume Camps. Encara el veig a la piscina jugant al domino, amb el seu impol·lut aspecte de lletrat ben casat i que ara surt a molts dels papers del as Palau, empantanegat amb Ferrovial i Autopistes.un joc, he dit de risc, no es d'alt risc.

els llops tenen orelles?

Dels llops els contes n'expliquen dues coses, La pota enfarinada per enganyar te i entrar a casa pensant te tu que es una ovella o que si els hi veus les orelles ja et pots preparar, perquè el tens molt a la vora i pot ser perillós. Alguna cosa semblant els hi esta passat a aquests corruptes polítics. Els que ja eren rics perquè no volien perdre diners fent política i alguns humils, que veient la que cau han decidit invertir la piràmide de confiança que els hi havia construït el poble amb el vot i acontentant a quatre companys, enriquir se també, pensant se que tenien el llop agafat per les orelles. Un llop, que es un gos salvatge i viu en manada es difícil agafar lo per les orelles. Per si de cas tu no ho provis. Perquè les tenen petites, no com els burros, i son rapits i esmunyadissos. Es pensaven que el tenien agafat i no. Ara esmunyit i hauran de fer li una moció de censura, demanar que dimiteixi, cosa inútil perquè la manada en posara un altre de pitjor.Seria el moment de la serenitat. Peró aquesta democràcia ja no s'ho pot permetre desprès de 30 anys d'anar fent, ara vol una mica de rauxa i seny per descomptat. Peró les bases, amb dret a cervesa i diari esportiu, fa temps que ve lliurar la seva anima de justícia a les telecincos de torn. D'altres ja format de petits amb la tele espanyolitzada acabaran amb el bipartidisme. Sense credibilitat, el poble indignat optara per fer se ell mateix la feina.Veurem.

Montserrat Carulla

Ahir va ser un dia molt cinèfil. Tot el dia a cassa de la Selva amb el cine club 81/2, on va guanyar el  curt de dos minuts amb el tema central del pebrot, "bye bye, carrots". M'hi estendre al Francamente.... A la nit hi havia el lliurament del Gaudi, premis de la acadèmia de cine Català. I el premi d'honor era per la trajectòria d'aquesta gran actriu que es la Carulla. Com ella diu quan es presenta, soc Carulla, actriu catalana i independentista I afegeix però amiga de la cultura espanyola, però al meu costat, lliures les dos.Ara publica unes petites memòries, "el record es un pont al passat" que vull llegir. Soc gran no vella, diu, agraeix al teatre haver canviat la mentalitat i recorda sense rencor les malifetes com una amb la seva primera pel.lícula amb Nieves Conde.8 (7+1)  nets als estius de Saus, no la fan avia encara que els estima molt. No es de les que fan l'avio per que mengin. Avia resistent, no dura. Un casament i l'aparellement definitiu, creu que el referèndum serà que si. 83 anys, 52 de professió, ha estat independentista des de que la feien parlar en castellà. No vol jubilar se i agraeix el premi perque li han donant els companys de professió. Tossuda, alternara La riera televisiva amb una obra que vol posar de peus. 4 fills per ser dona, no feminista i el matrimoni fallit li va estroncar un temps la carrera professional.De petita nomes tenia dos mitjons i es rentaven els dissabtes i no eren tan blancs. Record a una nena filla de l'alcalde de Sant Feliu de Codines assesinat, que els nacionals li van tallar els cabells, la van fer vomitar i li posaren un llaçet amb la bandera espanyola.. Espanyolitzar que en diuen.Menjaven llenties amb cucs i a casa seva no hi havia cap llibre fins que al 12 anys un llibreter n'hi va deixar un del Stefan Zweig.Jo sempre m'he contestat les preguntes que em feia jo mateixa. A casa tot era, calla i menja.

despreciable

Hi ha persones que no ho son encara que nosaltres volguem considerar los iguals. Encara que siguin avis i estimin els seus nets. Son obscens i ...encara que f acin be la seva feina. Ara un director amo d'un gran banc ha dit, lladre com es,que les hipoteques van be, que el 97% de clients les paguen. No deu comptar amb el 3% que es suïcida perquè no pot fer ho. Peró a ell, que l'importa, vestit de vermell com va com el diable. Arrels franquistes i poder podrit, perquè els credits dels partits, depenen moltes vegades d'ells i per tan mai podran regenerar aquesta i d'altres cúpules de poder enquistat en el diner corrupte i especulador. El seu nom mateix vol dir benefici que s'obte de robar segons el diccionari, i te sobre obert o carta blanca per regularitza tots els seus fraus fiscals quan se li veuen. Es qui pot rebre en calça curta al rei en un safari perquè fa molta calor. Una població condemnada  al deute per vida, nomes pot desitjar li la pitjor mort a qui no li fa cap escarafalls a que tots acabem aplastats per la gran estafa immobiliària  que es el joc de la piràmide, al que si d'acord, hi hem jugat. Amb unes disposicions legals de dubtosa democràcia, han deixat en 5 anys 330000 famílies al carrer, atemptant contra els drets mes bàsics de la constitució que tan els omple la boca. Enmig del drama, quan es demana que no es desnonin famílies amb nens de menysd e 3 anys, 3 anys i un dia al carrer, ell demana que aquestes disposicions nomes siguin temporals i transitòries. Que torni la guillotina per favor. Això si, de forma transitòria.

es facil criticar

Criticar no es fàcil. Criticar i equivocar se ho es mes.La ironia es l'única que salva una critica dura i pot ser acceptada.Sino es molt fàcil molestar i passar a l'insult.Comenta Eco uns exemples. Un critic musical Itàlia va deixar verda la Callas amb frases com La cantant Epidaura mereixia un torna caure". Ella enfadada el va demandar i el jutge va dir que el critic tenia dret a fer la seva feina. E public va entendre que el jutge donava la rao al critic, també  en que la soprano havia cantat malament. El que no pot fer de capa manera es criticar a algu que fa el mateix que tu o que lluite ho per la mateixa feina, Un compositor deia de la simfonia nº 5 de Beethoven que era una "vulgar orgia de sorolls" i un poeta de Emily Dickinson que els seus versos eren fatals, plens de incoherencia i vaguetat. Un director de la Metro Goldwiyn Mayer va dir d'Astaire que no sabia actuar, no sabia cantar, era calb i sabia ballar una mica. L'avi va fer una vegada una critica, crec que de "Lio en Rio" bastant dura, per el Noticiero universal. La distribuidora Mediterranea va fer un concurs per el cartell de la pel.lícula. L'avi treballava i era amic d'un dissenyador, l'Angel, aquí li vaig explicar perquè hi participes. Ho va fer hi no va guanyar. Peró la distribuidora va, no se com, adivinar la relació, i va denunciar ho al director del diari. Total, bronca i suspensió de critica i sou durant 15 dies, de veritat que encara no se perquè. Si ara tothom files tan prim amb la corrupció, no hi hauria gens.Conflicte d'interesos en deien.El cartell em sembla recordar que era una barra de bar, una platja, una palmera, una caipirinha en copa d'on sortia una noia en bikini....

les orelles

Son les que et anaves a revisar al metge de forma rutianria.De moment ens sentim be. Ahir t0'haguessin sentit per escoltar noticies de corrupció d'una banda. De l'altre al ple de l'ajuntament que va aprovar una moratòria per les tres famílies desnonades a Bigues, que de moment no els fessin també pagar la plusvàlua , que has de pagar com si te l'haguessis venuda amb guanys, I se de que et parlo. També es va demanar de demorar els impostos i no treballar amb les entitats que han decidit executar a aquests conviletans. I les orelles serveixen també per sentir musica. No se si el pare et posa de tant en tant musica que t'agradi. Tampoc se si teniu dvd's. a BCN ara mateix hi ha l'Offenbach al Liceu amb els Contes de Hoffmann i la companyia israeliana de Hofesh Sheehter assaja al teatre del Mercat. I finalment al Palau, Patricia Petibon va cantar acompanyada de la pianista Susan Manoff. Amb un lirisme molt fi va cantar Samuel Barber, Francis Poulenc i Joseph Canteloube, amb cançons espanyola de Falla i Turina.Va fer riure amb peces de Eric Satie i va dir adéu amb Over the rainbow. Amb plomes i barret de cowboy, cançons populars americanes a les que la posada en escena feia perdre valor musical a les obres com  al preludi de Gershwin. Una soprano francesa que vol trencar la fredor del genere. El concert era de la nostra amiga Stephie, que treballa per Ibercamera.