quo vadis

Es la peli amb la que ens varem enfarfegar ahir de setmana santa. Peró t'explicare un somni, basicament perquè avui me'n en recordo. Venia d'una festa amb la meva amiga per allà la gran via. De repent passem per una botiga d'electrodomestics i diu que se li ha espatllat el cd, que n'agafem un. Es de nit i esta tancat. N'agafem un desconectant cables i per poc en quedo tancat a dins. Un home ens veu, i amb una olla a la ma i un ticket, em diu, menys mal que els trobo, perquè la necessito per aquest mati. Agafem el cotxe i fugim. Aparquem i per allà la verge de Montserrat, un home com l'Antonuotti, amb pinta d'encarregat de grans magatzems, ens diu si ens pot ajudar. Li expliquem que passa i crida a un company com el Belmondo i comencem a caminar. De sobte, ells tres rient, girant cua i jo em quedo amb l'olla a la ma. Tres anys desprès, la meva amiga truca a la porta vestida de hawaiana, amb un collaret de flors. Que has fet tot aquest temps? Viure la vida en llibertat a una illa del Pacific.I el conill?I les gallines? I baixar la poble cada dia?Sinó haig de fer res no faig res. Per el sexe no li vaig preguntar perquè tres anys, tres en una illa ha d'anar be per força. I com va acabar? L'Antoniotti volia seguir comercializant per el mon els components que coneixia. I el Belmondo la primera onada d'un petit tsunami li va llençar una sabata de taco al cap i una segona amb un tauró, se'l va menjar. Va estar un temps per casa i va tornar a marxar. No l'he vista mes. De tant en tant, al capvespre, em quedo molta estona mirant l'olla...

divendres sant

Dia de recolliment i peix. Aquí no hi han diaris. A Madrid si. I com que apart  de la ocupació hotelera i el transit no hi ha res obren dient que Ciu s'acosta al PSC i allunya d'ERC. Embolica que fa fort, sobretot quan estem pendents d'unes retallades brutals, hi ha hagut una reunió secreta, i com diu SI, hem de ser realistes. Nomes tenim 61 vots del parlament. Els de Convergencia sense Unió i ERC. Als demès no hi son encara que se'ls esperi. De fet els discurs de tots els altres es que es combati la crisi econòmica, no diuen com, que s'abandoni l'excursio cap la independencia i que es cel.lebri una consulta legal i acordada que no serveixi per res. Lluny quedem dels 104, (107) de la darrera votació al parlement fent el paripe i votant en fals. Tot això quan esquerra branda el pacta d'estabilitat, però vol consulta i pregunta el 2013. Si tothom apreta ala vegada, es trencara tot plegat, per molt que aquest divendres religiós anem tots per terra trencant nos les vestidures.

dialeg 2

Lo d'ara no s un diàleg, ni secret ni res. Son les mínimes negociacions necesaries per paliar l'agonia d'una administracio exhausta. Ens hem d'entendre amb els espanyols per arribar vius al final del Procés sobiranista. La seva retòrica serà el com per aturar la secessió, entrar en Raó, recuperar el sentit comú i no fer los perdre el temps que ara tan els preocupa. No hi cap bona intenció, El diàleg d'ara es un torniquet per aturar l'hemorragia però no es  vol guarir la ferida. Sinó fixeu vos en els autors d'aquesta opereta de fireta, la representacio que tenen i la profunditat de les seves propostes. Si el promotor d'aquest diàleg es el Duran i les seus continus entrebancs, els menyspreus de Navarro, les traves al pacte amb ERC i la impossibilitat de fer un tri o cuatripartit. El diàleg ha de ser entre iguals. Sense amenaces i amb una consulta sobre la llibertat a cara o creu. La de Sant Jordi.

dialeg

Es el que demana el col.lectiu Wilson, (sis catedràtics) que treballen fora del país.Haguessis vist la cara del president del cercle d'economia quan van parlar el Sala Martin o Carles Boix. Els acusen de ser escassament convincents i de teories estranyes atès el seu reconegut prestigi acadèmic. Parlant d'asfixia econòmica malgrat ser un país de creixement des de 1978 i amb la renda per capita superior a la mitjana europea que inclou països molt pobres dels 27. Canvia tot si comparem la taxa de creixement sota l'actual regim regulador fiscal. Catalunya  creix igual, vull dir també, amb les balances fiscals oficials i la política hostil de l'estat espanyol. Hauríem crescut molt mes segurament malgrat la crisi. Hi ho sabríem si haguessim tingut mes suport físic, capital humà i educació. La inversió espanyola es el 27% menor que a la resta e l'estat. Tot i que la poblacio es del 16% del total nomes rep l'11% de l'atur. Som la penúltima comunitat en inversió de sanitat i educació. El PIB català era el 18% l'any 1995 i actualment es el 8%.. Érem un 4% mes alt que el pais basc i ara estem un 16% per sota.El concert fiscal i te alguna cosa veure. Tot i així el sector comercial de les multinacionals nomes ah caigut un 2% i semblant el sector financer. Es evident que hi han represàlies, sobretot quan amenacen en que trigaríem tres generacions mes que l'Alemanya arrasada el 45 , en recuperar nos si en separem de la pàtria. Ideologia barata i mal intencionada. Explicar que ho pasarem malament perquè ells voldran.

la neu

la neu. Feia tan de temps que no esquiava que ja no la recordava. Hem anat a passar dos dies a LLivia casa el Jaume i la Montse. Les muntanyes cobertes encara i unes pistes adequades al Jaume i a mi. L'alegria de veurem deslliçar per una pista verda va ser infinita. Encara puc. Un cel blau, un sol resplendit i un núvol penjat comun estel marcant el camí. De fet va ser molt curt. El material, amb molts anys a sobre, les Nordica del Jaume e s van començar a obrir a mitja baixada. Ell va baixa a peu i jo dibuixant esses a la ja neu tova del mig mati. Era un bon moment per dir prou a l'esport que feia 10 anys havia abandonat. Les cames podrien fer figa en qualsevol moment i jo com deia un monitor esquia a lo Burro. El mati ens va portar a un restaurant, el Trumfes, un tipus de patata de la Cerdanya on varem rematar la mini esquiada amb una amanida de formatge de cabra i tonyina tipus cuina japonesa de fusió. Al capvespre, assedegat per la llar de foc, sopeta de verdura que amb el bon temps no casta gaire de calentar. Un mal d'orella inoportú en va privar de la passejada i trobada amb amics i cosins de la zona

La neu ha despertat alguns muscles i ha desenganxat alguns cartilegs. La llar de foc es com la tele. Et quedes atontat mirant les flames i saps que es un foc que tu ja no portes dins, Que ja s'esta apagant. tant com havia cremat. Peró com la peli dels Groods, s'ha de sortir de la cova. Estem a dos hores deu minuts del paradís nevat. I d'aquella estoneta al balco prenent els 20 minuts de  vitamina E que necessitem els humans i que no esta a la farmàcia. Ni a la mes antiga del mon, que per cert visitarem un altre dia. Davant uns prats que seguiran quan el poble despareixi i uns arbres, que s'ha d'anar tallant per que  creixin mes i forts. Al costat una  casa tèrbola amb un passat negre. I enmig de la neu.  

l'or

Fa molt temps era la mida del poder econòmic d'un país. Nomes es podien fer tants bitllets com el valor del gram li otorgava. Diuen que aviat tornara a ser ho per la seva fiabilitat. Per això el oro de Moscou famós anava tan amunt i avall. Total ara diuen que el te Alemanya on el van portar perquè no se'l quedessin els franquistes. Peró el cert es que ara han tornat obrir moltes botigues Compro Oro. La gent en epoca de necessitat es ven les joies si en tenia alguna. Les franquícies que van obrir ara tancaran. La gent ja no te res, I a mes les franquicies que son tan facils d'obrir, el personal nomes te que estar a l'aguait encara son mes fàcils de tancar. A mes hi ha un control policial bastant estricte i estan obligats a guardar el material durant 15 dies per esperar la inspecció dels Mossos. Un 15% de les 2000 anuals son fraudulentes i obren el frau fiscal si no es declaren les transaccions o es fan desapareixen les peces. Les joies es fonen per fer lingots i son processos que normalment es porten a terme al l'estranger.Un altre bombolla que es apunt d'esclatar.

malalts terminals

Una infermera australiana Bronnie Ware que ja no treballa amb malalts terminals, ha escrit un llibre on parla de l'enteresa amb accepten el seu destí en general i de les 5 coses que meses penedeixen de la seva vida en extinció. Principalment es penedeixen de no haver tingut el coratge d'assolir la felicitat, sigui la independencia o fer se monjo. Creure en les teves possiblitats, estar aprop dels tes i no tenir por d'estimar. També es penedien de no haver expressat mes els seus sentiments, d'haver vist mes parents i familiars llunyans. També fer el que t'agrada, que al final sera la teva aportació al mon. No haver se donat compte el limitat qua es el temps de la vida. I d'haver perdut aquest temps inconscienment. De haver fet coses per interès, per quedar be o per comoditat. Bronnie que va descobrir el que li agradava a partir de l'interes d'una editorial pel seu blog, ara es dedica a la seva gran passió, la musica i donar conferències sobre els penediments mes freqüents dels moribunds.

Avi, et treure d'aqui

Sense ficcio, va tractar el tema dels mes de 344000 mil tombes qui hi han enterrades al Valle de los Caidos, en el monument, únic a Europa encara que recorda a un dictador. El pitjor de tot es que estan enterrats al costa del botxi, en un cas tambe únic d'humiliacio perpetua.Era tan punyent i foragitat, tan injust i cruel que el van veure 541000 espectadors a Catalunya. Denigrat la hipocresia i falsedat del conservador del mausoleu, explicitat la falsa permisitivitat dels familiar a qui robaven els cosos de les foses comunes i en feien caixes de 5, nacionals o republicans i que alguns encara guarden al garatge de casa seva. No menys insultant la del monjo Abat benedicti que te cura de les animes que va dir a uns periodistes suecs que mai ningú se'l li havia queixat. El mes emotiu la frase que dona el títol de Joan Pinyol. Perque fins ara nomes s'ha pogut rescatar 133 cosos de navarresos per mediació de Xavier Tussell en l'epoca de de UCD. S'ilustre el documental, mes moral que ideològic, amb les factures dels refrescos que es prenien els pobres desgraciats que espoliaven els cementiris. Llàgrimes mirant fotografies en una barreja de victòria i dolor, d'amor i vergonya. Una cursa plena d'obstacles i que va pagar be el jutge Garzon. La camara, es l'unic instrument que te el Joan per arribar a les despulles del seu avi, en mig 'd'una manca absoluta de humanitat i misericordia. A veure si ho aconsegueix.

Santi Vila

Es el conseller de territori i sostenibilitat. No es molt independentista i avisa dels sacrificis que haurem de fer i fins a on pensem arribar. Li disgusta el fraking, vol desdobla la NII i creu que el darrer trimestre de l'any no es podran pagar algunes nòmines. Vol 'eurovinyeta per la A-2 i la inversió de BCN Workd. Espera que els pressupostos no respectin el 0,7. No vol confrontacio amb el dret a decidir.Per ell, l'estat propi es nomes un instrument. El mon es el mon, no hi hauran fronteres, la pugna per el corredor central es de riure i la realitat passara per sobre de les banderes. S'ha cregut que el corredor central estarà el 2015. Pensa que acabarem gestionant les vies principals. També te sobre la taula els problemes d'abastiment d'aigua de boca La Segarra i l'Urgell. I solucionar al guerra judicial d'Agbar i Acciona. Es veu capaç de gestionar Ferrocarrils amb Renfe pel mig. I a mes afirma que els usuaris estan satisfets. Tot i que Foment deu 4000 milions a Rodalies. Amb la meitat dels pressupost nomes arribaran per fer alguna cosa a la linea 9 i l'eix transversal. Prefereix avançar en el terreny social que la consulta i li agradaria sumar hi el PSC. Si amb aquests plantejaments no hi ha tensions dins del govern, vol dir que no anem be. Es simpàtic pero fluxet. A veure quan dura.

el col.lapse emocional

Ja se que cada persona es diferent.Peró d'alguna manera jo he estat un desnonat sense entrar en particularitats. I l'espiral fins a subhastarte la casa provoca estres traumàtic. Diu un estudi d'ESADE, poc sospitosos de nimietats que es tan o mes greu que la víctima d'un accident de transit. Diu també l'informe que es ineficient l'administracio a l'hora d'ajudar i la pressió abusiva de la banca. O no ho era, sent empleat, una assegurança de vida de 500 euros mensuals. Així rebentin...S'estableix i curtcircuit amb la família. D'una banda per la vergonya i manca d'informacio i d'altre per la impossibilitat de demanar ajut segons la situació i els perques. No era el meu cas, però no tenir feina es el principal obstacle del procés. Jo que he estat pioner en un munt de coses dolentes, no se'm va ocórrer fer me de les PAH. S'ha de reaccionar ràpid. En el primer punt taronja, quan ja veus que vas malament, que la parella et falla, que la feina dubte, tot el puguis preveure com un impacte econòmic. El punt vermell on ja apareixen malalties greus i el punt critic, quan ja no pots pagar la mensualitat. El procés als jutjats es una bomba de rellotgeria. Vius en una muntanya russa emocional a cegues i basses la solució en un miracle. Inventes malabarismes sense una guia que seguir per sortir te'n.La pressió t'engolleix fins a quedar te sense res. Pot arribar a deixar te absent i perdut. Et supera la situació i cada vegada l'encertes menys. I en el meu cas encara mes perquè era carn d'exemple i avis per navegats. L'únic suport rebut i d'esperança va ser el de l'Antonio a qui mai li agrairé prou les paraules de suport, malgrat seguis fent la seva feina devastadora. Sentiment d'una vida que de repen pots perdre per sempre, com si deixessis de tocar de peus a terra perquè has estat foragitat. Un drama terrible que fa que desitgis a aquells que no et van voler ajudar per fer complir unes lleis o clàusules tiràniques i abusives, la pitjor de les morts.

Fracking

S'utilitza per fer prospeccions sísmiques a la muntanya i al litoral. Te col.lectius en contra però esta regulada per la UE alguns paissos la tenen prohibida, i també es fa servir per la recerca científica habitualment. El motiu de la prohibició esque quan acaben, de fer la injecció d'aigua, els líquids que surten a al superfície, la sorra i els productes químics del subsol del fracking, son molt contaminants. Ara els antifracjking han aconseguit aturar les prospeccions d'algunes empreses fruit de la pressió ciutadana, però temem que presentin lògicament al·legacions. La plataforma demana que el govern s'enfronti amb duresa a la problematica i a l'actual model de funcionament energètic. Es volen buscar hidrocarburs a la zona de la Garrotxa, Osona i Ripollès, a banda de la Costa Brava. Perque el motiu de la retirada del permís a la companyia anglesa es que no ha presentat a temps els papers. Sembla doncs feble la decisió i com a molt ho presentaran per el 2014-

Castelldefels

Es una autovia que els anys 60 et treia de Barcelona, mes fàcilment que per la Meridiana. Barcelona sempre ha estat una trampa, (Hipercor). Si un dia passa alguna cosa, serà impossible sortir ne. Castelldefels era la porta sur de sortida, Pl. Espanya, Gran via i fora. Platges de seguida, clubs de tennis, restaurants populars interessants, boscos de Picnic, les primeres torretes vora mar, i les chiringuitos tipus Casablanca on tres gambes ja valien 125 pessetes, o el Rex o La Fonda, per no dir la Rita. L'avi lla va tenir el primer accident fort i la primera retirada de Carnet, si com el Benzema ara. Em va quedar la cara fet un mapa perquè no hi havia cinturons. També podies arribar fins Garraf i les seves corbes que era una veritable muralla i sinó a l'aeroport, mes tard ampliat i on encara podies veure enlairar se els avions. De fet era una de les coses que feien els barcelonins per distreure's. La Pava, primera gra pizzeria/gasolinera, i unes cues de hores i hores. I el tennis Gimeno, on la pilota groga semblava que flotava en la boira de la nit. Un fin d'any vaig estar 4 hores i vaig arribar a les uves a la matinada. I un record meravellós per els apartaments El elefante. allà vaig conèixer l'Adria, el Fernando, la Pilar i la Silvia. Peró la crisis ha convertit aquelles festes de cotxes aturats amb musica a la radio, en deixalles a les voreres i prostitució a la carretera, especialment desprès del tancament de dues immenses cases de barrets, el Saratoga i el Paradis. I la clàssica discoteca Silvi's. tancada fa anys, o la Row14 que nomes obre les matinades, com el camping La ballena alegre i el Filipines on l'avi havia practicat ski aquàtic. Tres kilòmetres que per nosaltres eren Los Angeles o Las Vegas. Desprès van caure els darrers xiringuitos a peu de mar. Des de el pla d 1976 no s'hi ha fet res de bo, i ara velleta, construïda el 1954 li diuen la C-31. I ara tot es degradació i alguns bons records.

l'horror aeri

Fa 75 anys del darrer bombardeig a BCN. Els pilots italians que van dur a terme la acció belica ho van fotografiar i filmar. Sortien de la Mallorca feixista i l'objectiu era la població civil de la denominada operació Còndor. En tres dies de setge van causar mes d'un miler de morts. Eren aliats del franquisme. No se si l'avi de l'Annia que em despedit avui ho va viure i com. Diuen que els orígens de aquesta mortal catalanofobia ssta en una frase del general Espartero, que mes endevant es va atribuir a Azaña i d'àltres se¡l han fet seva, Per governar be Espanya, s'ha de bombardejar Barcelona una vegada cada 50 anys. Es completava amb un altre que deia Todos los catalanes son una mierda de Galinsoga. Mentre aquest ultim era una opinió, l'Espartero conegut per la dimensió dels testicles del seu cavall, es basava en una constatació empírica. Bombardejada a la guerra dels Segadors, fins el narrat mes amunt de 1938. Si fa o no fa cada 50 anys. Segons el ministre de cultura, que vol que es citin als jugadors del Madrid de la selecció, el bombardeig seria considerat politiques d'harmonitzacio interna del 'estat. Com la Loapa o la sentencia contra l'estatut. Ara fa ja 75 anys i alguns constitucionalistes o comencen a demanar. Se'ls hi esta fent llarg el període no escarmentatari. Hi ha qui pensa que els craters de les bombes als carrers de catalunya son la mida exacte e l'encaix dins d'Espanya. Un encaix constitucional per descomptat, basat absolutament en la por, la fam i el terror que deixen les bombes. Les que esclaten nomes, clar.Al comiat del besavi Bienvenido a sonat al final la canço de Llach, Que tinguem sort.

Dali

Una exposició fotogràfica al Castell de Púbol ens mostra alguns secrets d'aquest geni de la pintura i de la comunicació comèdia. Allà veiem com admirava a Wagner i Tristan i  Isola li van inspirar al.lusions al compositor. NY, Burbank, Pebble Beach fins retornar a Púbol on es va refugiar a la mort de Gala el 1982. L'any següent pintava la seva darrera obra, Cua d'oreneta i violoncel. Las fotos a casa de la seva amiga Caresse Crosby expliquen la perfomance per la premsa d'un piano en mig del jardi d'arbres, o com es llevava a les 7.30, pintava de 8 a l'hora de sopar, amb una hora per dinar i jugar a escacs. Fins les 12 de la nit escrivia les seves memòries. Durat la guerra civil a estar a casa de la Coco Chanel fins el 39 que instala l'estudi en una hotel de NY. Venia de Paris amb Gala, i estava enfadat amb la família. La seva vida a Montparnasse i les penúries economiques queden reflectides al llibre La vida secreta i allà va pintar el gran Masturbador. Molt millor que l'estudi en safareig de Figueres, fotografiat per Joan Xirau on va pintar Natura morta que va regalar a Garcia Lorca. 42 fotografies que mostren a mes, Port lligat, Roquebrune, Hampton manor fins l'ultim taller en forma real, Púbol. Amb 16 anys descrivia el seu taller com un quarto emblanquinat d'una humil casa de pescadors, amb una taula, pinzells, paper ingrés, teles, bastidors i un martell, tinter i llapis.

Siria

No us volia parlar  la ultima primavera àrab que va començar tot just fa dos anys. No hi tinc una especial predilecció per aquests paissos tant diferents i amb la riquessa encara pitjor dstribuida que nosaltres. Siria sempre ha estat ben armada, per russos i xinesos diria jo i ha es estat un poderós enemic enfront Israel. Ara en una guerra civil amb mes de 70000 morts, occident encara es pensa si ha d'aixecar l'embargament al rebels, que amb 5 pick ups i dos escopetes estan acorralant al govern feixista. Obama nomes els hi destinat 50 milions  a assitencia no letal. També Qatar i Aràbia Saudi apoyen els rebels que han tingut que recórrer a atacs suicides per manca de recursos i poder colpejar puts estratègics del a capital on ja han arribat. Tenen mes por de la xaria el laics que d'altre cosa. Una tragèdia militar que erosiona el valor fonamental de la revolta social. Els jihadista que ja hi son justifiquen aquestes temors que insuflen sectarisme i no revolució social. Com ha pasat tants  poble, l'enemic del meu enemic es el meu amic. Represio i inexistencia d'una oposició veraz. Les armes alimenten la violència i no garantitza res tampoc com s'ha vist tantes vegades. Cal unir de nou les tribus, ser avalades internacionalment i planificar una sortida qua acabi amb aquesta altre sangria d'innocents.

104 diputats

Es el que suma ja el dret a decidir. S ha afegit el PSC desfet una mica de Madrid i falten les 3 abstencions de la CUP que va fent el seu paperet. No arribem al 90 % de fa tres anys per ens hi acostem. El carrer i algun partit que s'ha despertat ho han fet possible. Pero l'estrategia s'ha d'ajustar per evitar caure en batalletes inútils. Cap dels elements, la mateixa consulta o referèndum, la pregunta, el dia  o les possibles respostes poden ser motiu de llargues deliberacions. S'ha d'anar de cara a barraca i demanar ja a la Moncloa el començament de les negociacions per l'exercici del nostre dret. I frescos, sense batalles  fratricides podrem anar al pla B que sigui amb tota la legimitat. 

quines peces

Ahir, mentre dinàvem amb uns amics, els Peki's, un magnific pollastre al a taronja, i veiem les teves (vostres) fotos, sortia fumata blanca. Un papa que les primeres fotos que veiem som compartint actes amb el Videla. I això que es jesuïta, tot i que ara diuen que al se papa ja no els hi deu obediència. 77 anys l'home que es dirà Francesc de nom de guerra com el requetevesavi i algun cosí.L'altre peça un ministre d'interior, curiosament català i del opus. Amb unes explicacions sobre els informes i casos d'espionatge que no convencen ningú. Pot semblar que es idiota, el seu germà de  ni do en un grau mes elevat, que no controla als seus del ministeri, el de les clavegueres que es deia abans, 71000 polis i legio d'agents secrets esperem que mes espavilats. Amb tanta gent deu ser impossible saber qui ha fet que. Fent el ridícul mes espantós es incapaç de dimitir. Peró 'apunto mes a una altre teoria. Que ell es el cerebrito d'una instigació contra la sobirania de Catalunya. Seria el ministre  de la guerra bruta. Perquè coneix Catalunya i es coordina, pateticament però, amb l'Alicia de les maravillas.

somiatruites

Carles Boix, catedràtic de Princeton, explica que no es pot canviar per desgracia la compatibilitat de Catalunya amb Espanya. Tots els catalans, per el sol fet de ser ho, son espanyols impurs. I sospitosos de provincianisme. L'unica solució, en consciencia inacceptable es cultivar el catalanisme en privat. El cap d'estat, tan campechano a llatinoamerica, mai farà callar un militar energumen que ataqui Catalunya. Ni quan un pare de la constitucio recomana bombardejar nos de tant en tan. Ni cap fiscal obrira diligencies per comparar nos amb les terribles dictadures europees amb clares connotacions antisemítiques. Els constitucionalistes volen que els catalans siguin dignes de respecta perquè son espanyols encara que no complerts. Fins i tot oficials chusqueros criticaven que l'exercit compres aigua Fontvella, fins al punt de tenir los que explicar que corresponia a una multinacional francesa com a consequencia de la venda d'empreses catalanes a fora els anys 80. La incorporacio a Espanya dels impurs nomes es pot produir per assimilació cultural i identitaria. S'ha de produir de forma sorollosa, publica, medieval, penitent i excessiva. Valencia n'es l'exemple fallero, blavero, barroc, sent hostil als catalanistes i forçant el gest cap el convers. L'espanya colonial ha desapregut. Nomes queda dempeus el reducte basco navarrès, La resta es constitucionalisme solidari i hipòcrita. Els catalans som impurs incorporats que necessiten uniformitzacio. En 50 anys ho han aconseguit amb l'Arago i Valencia. Hi ha un mapa d'espanya que ja havia fet servir uns dels pares correctes de la constitució de 1852 que dividia l'estat en quatre. Castella (ocre), que era uniforme y puramente constitucional, Aragó (verd), assimilada i incorporada, Navarra i Pais basc (blau) la espanya foral i Ultramar (groc) amb Catalunya, la espanya colonial. Cada territori tenia tractes fiscals diferents i institucions juridiques pròpies. Lo millor sens dubte però, son el noms.

Madrid es un negoci

Oscar Pazos, el gallec autor de Madrid es una illa diu que nomes es acumulació de poder. Al segle XVII els viatgers es sorprenien de veure una ciutat al mig de res que ames arruïnava el seu voltant. Es un fenomen que s'ha repetit amb les autonomies. El creixement se'n va on hi ha els polítics i afavoreix la ineficiencia i la corrupció. Al segle XIX la cort es transforma en capital. Drena recursos però sobretot cervells de la Península.I l'Espanya radial intenta portar el ferro, el tren i les armes per mantenir se poderosa. Seu d'un capitalisme que vol acumular diners i poder. Castella es la seva primera víctima. Neix com una capital dels Austria i no una capital d'Espanya. No era com Paris, era un invent com avui pot ser Brusel.les. Escriu des de Vigo que es una ciutat que no es capital com Santiago i que no pensa per tant que te uns drets ique no ha de donar mai cap explicació. No entendran res. Primer jutja i despres explica. Felip II ho va fer per no tenir que donar explicacions. Volia governar en solitari treien el poder a les ciutats. Un retir com Versailles per els Borbons que va substituir Paris. En canvi Madrid va substituir Toledo. El resultat ha estat un estat feble, una economia subsidiada e improductiva, una cultura funcionarial i una societat adocenada i apàtica subordinada al poder. El gran fracàs la seva capital. 

Consulta a les isles Mlavines

Argentina les reclama Ja va perdre hi una guerra el 1982 enfront els anglesos. Avui els 2841 habitants censats voten si volen continuar sent anglesos tot i ser a 18000 kms de Londres i les dificultats creixents de conexio. Tu diràs. Total per 12170 km2 de illes i illetes. Com uns que coneixem, Argentina diu que el resultat serà irrellevant. I que pot aïllar los per mar i aire, en previsió de que el 2017 comencin a extreure petroli marí, evitant així la seva exportació al continent. Els turistes no poden anar a Argentina si van a les Malvines i nomes poden sortir per Xile, Punta Arena o Londres. 8300 milions de barrils que substituirien a les ovelles que crien, exactament 488000. Amb el gas que també s'ha trobat, el cru total triplicaria els jaciments del Mar del Nord britànic. El govern argenti diu que la població es  implantada perquè els originaris van fugir el 1833 en que els van ocupar. Argentina no perdona la seva derrota ni la caiguda de la seva dictadura. La seva economia es centre am es en la pesca, el vent i la base militar britànica amb 1000 efectius. Aquests no votaran i l'ONU els vol fer seure a parlar. Peró i les urnes...

la inteligencia i l'esport

Sempre diem que quan esportista arriba a l'elite es perquè es mes rapid, llest i intel.ligent que els demès.Peró sembla que no es cert. Mirem el casos recents de dopatge, les noies de la sincronitzada, presses de la premsa rosa i aquell lateral de handbol olímpic i  internacional que es va casar amb una infanta, que encara li busquen feina i el mentider diu que va treballar a la Caixa amb l'imatge del Miro. Caigut, sol, rebotats els seus testaferros, la Zarzuela ha decidit que palmi (duque de Palma) ell sol. Tot estaria be si no fos que aquest individu, per el que es desprèn de les seves declaracions, no apareix, o ho fa veure i ales hores es molt bo, com cap cervell capaç de moure fils i fer se milionari escurant butxaques en secret. a l'inrevés ho explica tot a tothom per mail, dona, socis, secretaris personals, etc amb una candidesa malaltisa. Jo el que crec que quan ets pots fer la foto de Nadal als jardins privats, també penso que son de tots, de la Zarzuela, ja et creus, com el ambient tonto que et rodeixa que pots fer de tot impunement que ja ho arreglaran els venuts de sempre. Es la mica de joc que els hi deixen fer les 4 families tot poderoses d'aquest regne de m...Si la Corinna no li ha trobat feina tot i manipulat el currículum menys el deuen voler el sector d'estafadors profesionals. Fins a 37 persones estan investigades per el cas. Ara tampoc sabem si la Angorrilla, palauet proper a la Zarzuela que li llogaven a la, aquesta si, llesta, i per supoçat que es dedica a un altre esport, es be public de titolaritat estatal, amb el que estaria mal llogat, o es de exclusivitat del rei i a les hores, no cal que sapiguem que en fa. Es pensen que tots practiquem l'esport d'elite....

Venezuela

Jo nomes la coneixo desde el mon del cine. Alguna directora en algun festival, m'en havia fet cinc centims. El comandante presidente que s'ha mort ara no em queia be. Era populista, no gaire ben educat, militar i a vegades divertit o sorprenent. Diuen coses bones d'ell. No afusellava, pero no era ben vist anar a la platja amb una sola tovallola amb la novia. Quasi tot ho importen i les exportacions i privatitzacions no han servit per res. Sembla que hi ha una generacio de joves que ara voldra agafar les regnes del pais i deixar de banda la politica castrista que mira tambe com els hi anat. Ara, a l'estiu hi hauran eleccions. El candidat que proposava, el seu cunyat, conductor d'autobus o de metro em sembla tambe impresentable de cara a fer una america latina moderna. Un jove lider que tenen esta vetat per la justicia fins el 2014. Sembla que els votants pensaran mes en el seu carisma que en el seu futur. Per si de cas l'embalsamen i el depositen in eternum al museu militar de la revolucio.Amb ell i el candidat Capriles pot sorgir la figura del alcalde de Caracas que pot intentar que per una vegada despres de 14 anys l'oposicio vagi unida. Tot i que estan desanimats per la derrota del 2008 que ells mateixos van exagerar. Tenendificil guanyar unes eleccions em 30 dies. Pero son mes joves, tenen una altre cara mes nova de cara a la historia real no del museu. I sobre tot no son militars ni van en xandall de coloraines de la bandera.La historia sempre dona oportunitats. Ara cal aprofitarles encara que vinguin d'un prostata operada a Cuba. Per cert que els venezolans diuen pestes dels metges cubans que tan generosament importavan.

contra Catalunya

Totes les conselleries del govern Català mantenen contenciosos al tribunal constitucional al veure's envaïdes les seves competències. Presidència veu limitat el seu accés a l'exterior, Governacio lluita per mantenir la reforma local, Economia batalla per el dèficit i el que ens deuen ara 4500 milions, el mateix de les retallades, Educació contra el imbecil del Wert, Salut per l'euro de la recepta i el pagament a les farmàcies, Interior per l'apartament dels mossos en el cas Mètode 3, Territori i Sostenibiltat, tants litigis com carreteres i vies de  tren, Cultura per les seves deutes, Agricultura tambe te al.legacions presentades , Benestar per la dependència i el IRPF, Justícia ha portat les tasses judicials al TC i Empresa i Ocupació per defensar els horaris comercials catalans. La guerra juridico política econòmica ha començat i com en totes les guerres, patirem.

carregan el carro

Del sobiranisme. El TC l'abril del 2004 ja es va carregar el conegut com el plan Ibarretxe sense entrar en el contingut dient que la lògica del sistema democràtic te els seus fonaments en el Parlament es la seu natural del debat. Aquell pla no era una resolució com la nostra que es pot impugnar amb l'article 161.2 de la CE, sinó que es una iniciativa de reforma estatutària. Una carta magna que accepta ser reformada i sense límits. Del això no serveix per res han passat a una resposta política i antidemocratica demanat informes  i dictamines a organismes que si no serveixen per ser i son rectories de jubilats. La declaracio catalana però es diferent.Proposa el dret a decidir com a desenllaç arran de precisament la seva aprovació.No posa data però si  ho vol materialitzar a la fi de la legislatura. abandona la invocació del dret a la autodeterminacio, doncs no som una colònia i abraça el metode Quebec o Escòcia. La resolució aprovada el 23 de gener 5/X titulava Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya per tal de que els catalans puguin decidir el seu futur polític col.lectiu com a subjecte polític i jurídic Sobirà. Ni demana sobirania immediata ni que el proces culmini al marge de la constitució, ni si sera unreferendum o unes eleccions plebiscitaries.El parlament ja havia adoptat resolucions semblants el 1989 respecte a les Repúbliques bàltiques i despres 91,98,99, 2010 i la darrera el setembre del 2012. Seguim carregant el carro de la independecia amb els seus nos. De moment avui ha explotat una bombona d'oxigen al hospital on esta operat amb èxit el rei i l'han tingut d'evacuar. Aneu impugnant que algu sortira malparat. O prendrà mal com deia algú.

bons simptomes

Esta arrivant l'inversio estrangera Catalunya. Uns es reforcen i d'altres aterren de nou. Uns inverteixen Ikea i d'altres s'adjudiquen privatitzacions com BTG Pactual. No et poso els noms per son grups empresarials i molts no els coneixo ni se que fan, Les inversions van dels 200 al milió d'euros. Des de setembre han suposat uns 5000llocs de treball. L'economia de l'exterior en inversions, revifa. I això demostra que els inversors veuen el clar esforç que s'esta fent per adequar els costos de la nostra economia a la dura competencia internacional. Demostra per qui no s'ho creu la viabilitat del a Catalunya sobirana e independent. Es el reflex mes propici d'una Catalunya exportadora, sistema clau per suportar l'actual recessió. L'inversio ens ajuda molt a reduir el deute d'una país tan endeutat com el nostre amb l'exterior. I es bo el moment. Precisament quan el Banc central Europeu intervé per evitar el col.lapse on esta inmersa espanya. a veure si serà veritat que tindrem que dir, que n'aprenguin. 

l'altre transicio

A Catalunya, el moment actual uneix desconfiança, mira el barça, en la política convencional que es dona a tots els paisos de l'entorn, amb la voluntat popular d'aprofundir i impulsar un dret profundament democràtic.L'exercici del dret a decidir el propi futur amb la mirada posada  en la creació d'un ou estat d'Europa. La reacció espanyola, contraria e interessada a aquesta demanda, ho esta enterbolint tot amb el joc brut afeblint mes el ja deteriorat paisatge democràtic. Resulta clamorós el contrast entre la necessitat imperiosa de regeneració del sistema i el bloqueig de l'Estat davant d'aquest projecte sobiranista. Peró això no ha d' impedir, sinó al contrari impulsar lo encara es, la consecució d'una transicio nacional i transparent. aquesta vegada si.Que no ens enganyin. Aquest cop ha de servir (cop no m'agrada, millor vegada), per repensar el sistema nacional a fons, per fer net dels pecats de joventut ala democràcia i deixar anar tota la brutícia (m...) que empudega la constitució que no volíem. Llast que li anat restant legitimitat si es que, signada sota l'amenaça de la pistola militar, en tenia alguna.

l'edat de la innocencia

Es la teva. D'aqui 20 anys ja no. Es com els catalans que desprès de la mort del dictador i ja no et dic despres dels jocs olímpics, estavem de moda a Europa. Érem bons, ens portavem be i ens donaven ajuts del fons de cohesió. Ara som problemàtics, demanem mes que un pobre i gastem mes que un ric. L'austeritat no ens senta be. Brussel.les ens vigila. Doblem l'atur europeu i quadrupliquem el juvenil. Europa ja dubte fins i tot de les urnes. I a mes els catalans volem un estat propi per demanar que no quedem. Berlín ens vigila amb lupa i fem mes nosa que servei. Qui vol legitimar res ara amb els resultats electorals que s'estan donant.Ara hem perdut la innocencia i ja no ens creiem que l'important son les regions i no els estats amb fronteres com ens deien. Aquells tòpics dels acudits sobre les diferents nacionalitats europees ara ja no fan gracia. Fa 20 anys érem els joves del sud, del Mediterrani. Ara som vells i volem cobrar la pensió. Tota.Era quan els bancs et convidaven al Brasil una setmana per cobrar la pensió que t'havies guanyat I tots hi anàvem, feliços e veure com es construïa la gran nació europea amb aquella fe i agafaves l'autocar per viatjar còmodament. Ara, si el pots agafar, es per emigrar. Al menys els que ja han perdut la inocencia.

la vida en un tuit

Comença el març i l'avi t'envia els dvd's d'Asterix.No se si el pare va veure l'impressionant helicòpter que va portar al Papa ja sortint emèrit) a Castellgandolfo, 70 kms, en 15 minuts en una bestia de la Repubblica i oferint una visió aèria de Roma magnifica. Els tuits, mes aviat titulars d'aquest març serien:
La declaració de sobirania anirà al constitucional. Catalunya formara matemàtics d'alt nivell. Europa ignora el SOS de Mas Collell i diu que el dèficit es un afer intern. El Barça estudia avançar l'arribada de Neymar. Comença la carrera dels cardenals per nomenar papa que altre vegada no serà una mama. I un analista explica que les llistes obertes no s'hi guanya gaire. La gent vota els que coneix i els posa al principi, però als que no queden igual però una mica mes avall. O sia legitimarem les llistes tancades i no podrem dir res.

aigua de coco

El pare hem diu que te'n donara a provar. Es molt bona es veu.La marca, si ho vaig entendre be es Sun Tropic.L'avi nomes n'ha begut una mica de la que quedava al obrir un coco que ves a saber quan feia que havia estat collit. Que no es digui que d'aquesta aigua no n'em begut. Aquests dies els líquids que es mouen per casa son l'horxata i el colacao. També hi ha coca cola zero per el Kevin quan be i un Despertaferro per si s'ha de fer un esforç puntual, tipus excursió etc. Les cerveses hi son presents amb la negra per el ronyo, la sense alcohol i la Oliva (Xibeca) per convidats. El vi negre de garrafa dona per els àpats i el cava per brindar quan hi ha ocasió que la veritat amb la crisi no sol moltes. Divendres passat que varem cel.lebrar la diada del Soci al Sopaicine, el Carles en va fer una mena d'aigua de Valencia que funciona força. Basicament seria cava amb taronjada, però li va afegir alguna cosa mes (gotes d'anis potser) per fer lo arribar a la categoria de còctel que mereixa l'ocasio. Avui sabrem si t'ha agradat el apreciat suc dels cocos al desert. Aquí no arribara. Hem veig sacsejant la palmera esperant que caigui i desprès amb el matxet, intentar esberlar lo sense prendre mal.