la pensio

Es amb que intenten viure els jubilats. Aquella carta que reps a primers d'anys per dir te que no t'apujaran mai mes l'IPC i que t'apujen l' IRPF i que amb el que queda t'hauras d'apanyar perquè Espanya segueixi gran i unida. Ara ames cada any t'enviaran una carta on dirà el que cobraràs, jo pe exemple encara no ho saben i porta 46 anys cotitzant, per tal de que et vagis preparant. Els empresaris que tan ens estimen volen abaixar les aportacions a la SSSS per poder contractar mes gent diuen. Total entre això i la jubilació als 67 s'estalviaran entre 800 i 33000 milions d'euros. A aquest robatori organitzat li diuen reforma de sostenibilitat. I la culpa de tot la tenim nosaltres perquè estem augmentant l'esperança de vida, o sia vivim mes anys. Aquesta operació de les cartes que els hi costa 11 milions d'euros servira perquè tu espantat et facis corre cuita un pla de pensions, d'una mutua o un fons, del que també et robaran com a mini un 30 %. Primer informaran als 5 milions de cotitzants de mes de 50 anys. Desprès, el 2016 els que hagin cotitzat mes de 5 anys que son uns 17.6 milions de treballadors.

Sant Jordi

Ja deu fer dies que el pare no et veu. Per això t'expliquem con anat el dia perquè en tinguis un record.Ha fet un bon dia de sol. Les cues dels catalans han esta molt mes llargues que els llibres en Castellà. La primavera, davant la importancia del dia s'ha guardat les tempestes. Una vegada mes el protagonista ha estat la festa, sense cap separació. I algun escriptor Castellà enfadat. Tu libro es en catalan? preguntaven si el del costat en venia molts. Que no era per això sinó perquè l'escriptor era Català. El seu llibre no calia, com demostraran les llistes de mes venuts. I tot es de tots. El sant, el cel, la llum, Les llegendes i Les roses encara que també siguin de fora. Els forasters es sorprenen de l'ambient festiu i de que amb tanta harmonia s'ajuntin natura i literatura. La rosa per la Rosa, del jardí, de color rosa, de les que trepen diuen, i el libre que m'ha regalat el Memorias de sang de l'Enric Calpena. A ella li ha tocat enguany el de la Mireia Darder, a veure si li agrada. Per acabar d'adobar ho he comprat per casa el Despues de despedirme de Pepe Rubianes, cincs anys desprès de desaparegut. Al poble poques paradetes, Hem comprat un patufet i la Caperucita per un euro. A la plaça explicaven el conte al reves i a Riells , la Rosa ha ballat sardanes molt be amb el seu aplec. Un dia en parlarem del que tindria que representar de veritat la sardana per Catalunya. De sant jordi's ni ha molts. Peró a mi el que mes m'agrada es el d'ahir. Somrient, pacific, assolellat i tranquil. El cavall menjan herba com el de l'Anna. Ell deu pensar que sant Jordi no va existir i j li haig de dir que si. Que ahir el varem veure.

persuasio

A vigílies de Sant Jordi, es presente molts llibres sobre el Procés sobiranista. I alguns parlen de la permanenciao  no en la UE.Tots els tractats politicament diuen que, sobretot en els seus articles primers demanen una Unió basada en els principis de la cooperació, la integració i la democràcia. I peritant els que ja h son que hi segueixin. Peró hi han els cotraris a això. Aquells que ja no van votar ni una  ni cap constitució. Peus o cop de puny a la taula i Aquell aquí mano jo que tantes vegades em sentit amb diferents situacions al llarg de la nostra vida laboral i afectiva. Espanya viu d'aixo.: del te vas a enterar, no sabes con quien hablas, no estoy,...S Espanya acceptes la consulta ja no seria tan problema per Europa perquè es desinstalaria del seu masclisme carpetovetonic i evitaria generar mes incerteses a Europa de que lògicament es poden derivar d'aqeust procés innovador, inèdit i que exacte, no s'ha produit mai.Cal convencer los.

l'exposoma

Es el nostre DNI davant de la contaminacio.No afecta a tothom igual. A mes dels factors ambientals depen del patró genètic individual. I també de l'estil de vida.Un estudi europeu dirigit per Marta Schumacher el dirigeix. Diu que les emissions dels vehicles al es ciutats es el que mes arriba a la via respiratoria. La industrial, mes dispersa, arriba igualment a traves dels aliments.No ni ha prou en mesurar els agents toxics de cada aliment. Amb el seu projecte sabrem ara quines quantitats arriben a cada òrgan vital i aixo depèn de la fisiologia de cadascú. Serà com una guia individualitzada que dirà com hem de protegir nos de cada contaminacio, i en cada època com fer ho. Podrem recomanar canvis d 'estil de vida a les personàs mes afectades.

joies

Algu es va fixar al diari perque es venien les joies i si era una perdua important per l'anima. Ara hi ha un anunci a la tele que et donen una tele molt gran per una quantitat d'or o joies. Penso que es veritat que amb el temps valores menys les joies. Jo he perdut , aixi de memoria, un Dupont, "gemelos" amb les inicials i de tot tipus, agulles de corbates, una de nacar, tres o quatre, insignies significatives d'alguna cosa, medalles d'or amb el grup sanguini, rellotges tots menys el de la comunio i tambe hi ha l'apartat no me olvides, tan de moda els 60/70. El que no hi tingut mai es l'esclava al peu. Per no parlar dels anyels, de casat, de solter ,el segell, com si encara se'nviessin cartes lacades.Quan no els hi deixava en penyora a l'avia. Podeu doncs soposar que ostentacio cap. I m'en deixo alguna.Si les pitilleres d'or o plata, aquells bolis d'or Loewe i alguna que altre petaca per portar alcohol per atravesar els desert de Trasco(?) a Mexic. Diu que els homes ens en desprenem per aquest ordre basicament. Rellotges de marca, aliances, que participen de les tres D's, Dessesos, divorcis i deutes.Els botons de punt de moneda, curiosament molt cotitzats als EEUU, les agulles de corbata, avui moda anticuada i que ningu se'n recorda a quina alçada es tenia que col.locar, i finalment els anomenats complements d'esmoking dels anys 50 i que venen o arriben a algu amb motiu d'una herencia. L'últim desti d'uns botons de camisa, es mes que problable que siguin unes arracades. A l'avi segurament no li importaria gens..

petit Mozart

Es un pianista de 12 anys que als 6 ja composava. Michael Andreas Haeringer pot fer de solista amb la GIOrquestra. Balla hip hop i compon peces de rock modern. Li porta l'agenda la seva mare i perd la nocio del temps tocant 3 i 4 hores diaries. Els caps de setmana sis o set. Estudia a l'escola alemanya de Barcelona. Li dona les classes el pianista rus Gennady Dzuybenko i no diria encara que es un  geni, Tot i que te una oidà excepcional, reconeix totes les notes i unes mans flexibles amb una memòria prodigiosa capces de reaccionar a qualsevol estimul que rep.M'haig de preparar molt les classes perque Michael pregunta tota l'estona i sempre vol aprendre coses noves. Es polifacètic. No pot viure sense la musica en general.Aviat estrenara la seva Polonesa per a piano i orquestra i diu la seva mare que en l'arbre genealògic hi han trobat Liszt i Sofia Menter. El 27 d'abril toca a Torroella de Montgri peces de Mozart. Hom podra veure que ja li arriben els peus als pedals del piano.

Gabo

Es com li deien a Gabriel Garcia Marquez. L'avi el va conèixer.Desprès t'ho explico. El vaig llegir intensament a un poble on anava els diumenges a fer la paella, San Juan de Mozarrrifar i on ens banyàvem en un basa d'aigua rara. Llegia Cien años de soledad i em va semblar una meravella. Jo feia la mili a Saragossa Seguiré amb castellà perquè es el que demana el realisme màgic d'aquest escriptor que ha mort de càncer de pulmó, no sabent que havia guanyat un nobel. Para recordarlo añadire que vivio en BCN del 67 al 73.En la librieria del amigo Joan Martorell, El cocodrilo lloron, participaba alguna tarde en una mini tertulia literaria con Vargas Llosa y algun afortunado mas que no recuerdo. Una noche en un estreno en el cine Diagonal, llego  vestido con un tejano con peto. No le dejaron entrar. Fue la ultima vez que lo vi. Et transcric aqui un article del meu amic Jose Luis MUñoz que diu exactament el que voldria dir d'ell. Un escritor muere cuando ya no escribe. El hombre puede sobrevivirle unos cuantos años más. Pero ya no tiene alma. Es como el cazador de Dersu Uzala, que, cuando pierde la vista y debe vivir fuera de la taiga, en la civilización, sin poder cazar, lentamente muere.

Gabo se nos ha muerto, porque todos los que amamos su literatura nos sentimos en un día como hoy especialmente huérfanos, poco a poco. El Alzheimer devoró su cerebro hasta el punto de no saber que había escrito Cien años de soledad, una de las cumbres literarias del pasado siglo, ni de que había sido galardonado con el premio Nobel.

De su último destello de lucidez salió un libro llamado Historia de mis putas tristes, pero antes, durante muchos años, nos había ido dejando un buen número de obras maestras—El coronel no tiene quien le escriba, Crónica de una muerte anunciada, Los funerales de la mamá grande,El otoño del patriarca, El general en su laberinto—en las que acuñó el término de realismo mágico que no es otra cosa que el realismo inherente a esos territorios prodigiosos y desmesurados, en sus bondades y en sus bajezas, de América Latina que tan magistralmente reflejaba en su obra. En sus novelas había terratenientes desmesurados, coroneles golpistas, putas cariñosas, mujeres abnegadas en el cuidado de sus maridos, asesinos y víctimas que no podían escapar a su destino escrito.

Gabo confesaba que escribía muy lento, y que sufría con cada página que creaba con dolor para que otros obtuvieran placer de su esfuerzo. Y sus lectores, leyéndolas, le oían casi susurrar al oído esas historias fantásticas y trágicas, nacidas de la tragedia griega con aroma de trópico. Tallaba con minuciosidad de orfebre cada página que escribía. Por ello cultivaba la frase larga, encadenada a otras muchas, ornada con una adjetivación profusa que se hacía musical al oído, y mantenía, sin altibajos, a través de las páginas de sus novelas esa tensión narrativa que arrancaba de su primera frase y moría en la última palabra. Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.

Tras diez años de silencio, Gabo se ha reunido con sus fantasmas, sin despedirse de ese amigo que perdió en una trifulca, del que se distanció en lo ideológico y en los personal, para desgracia de ambos.

La vida de Gabriel García Márquez se fue apagando en silencio en su casa de México, entre el cariño de los suyos, con 87 años cumplidos hace muy poco, la edad de los patriarcas de sus espléndidas novelas que lo hacen eterno. Nosaltres a casa a la biblioteca trobaras uns 10 llibres d'ell, contes curts molts com La hojarasca, i tambe mitja dotzena de pelicules. Que el disfruteu!!!!

dones guerreres

Tu en seràs una. A algú li faràs pagar que faci dies no et deixen parlar amb el pare. I calentem Sant Jordi. La meva amiga Patricia Gabancho reivindica en el seu llibre a les dones que van plantar cara el 1714 a les tropes de Felip V. Ha comptat amb l'ajut de mitja dotzena d'escriptors i fins i tot de les monges benedictines.  Parla Gabancho d'un dona abnegada, Magdalena Giralt que va fer l'imposible per recuperar el cap del seu marit el general Moragues. Manuela Desvalls i Marianna Copons eren dues espies que empraven les seves arts per enamorar soldats i poder pasar informació.Maria Josepa Fignatelli, exiliada a la cort d'Austria va ajudar a innumerables exiliats. Destaca dones com Cristina Rossa, casada amb Carles VI el 1708, i enamorada de BCN, va tenir un romanç amb el poderós Ramon Frederic Vilana Perles. Les dones eren honestes o perdudes. I no es podien fer mèrits, depenien totalment del pare o del marit. Les dones no participaven tan en el setge, que també, sinó en les relacions diplomàtiques i politiques de la societat del XVIII. El 3 d'abril de 1706, les tropes de Felip V van llençar un atac al castell de Montjuïc amb gran batalla a Santa Madrona. Peró una munió de dones, amb pistoles i estris de casa, es van afrontar  al Portal de San Antoni a les forces franco-espanyoles que pujaven.Nomes un text anònim parlava fins ara daixò.De les heroïnes nomes en parla al veu popular, però no la historia. Les dones no deixen rastre perque no interessen.

dones de comic

Ve Sant Jordi. I et parlaré de dones de còmic que editen llibre sense cap vergonya per lo horribles que son els dibuixos.Diario de una volatil parla de dones reals dibuixats per Agustina Herrero que desmitifica el retrat femení. Mamen Moreau publica Resaca, nascuda a El Jueves que es centra en la postadolescencia de Marcela que fa mesos no envia curriculums, beu mes que lliga i lliga mes que se'n va al llit. Diu que no tel culpa de que la gent no surti els dilluns. Cooltureta es de Moderna de Pueblo, flagell dels hipsters i dedica aquest numero a Els capullos no regalen flors. Un pedant elitista que vol mudarse de barri , un mes in. Enjambre, reivindicatiu, reuneix a autores com Sandra Pulido, Clara Tanit Arque, Carla Borroca i d'altres definides com obreres del còmic. Mis primeros primeros besos de la realitzadora de videoclips com Jo mataré monstres per tu, Lyona. Un recull nostàlgic de les seves experiencies labials des de el mes ridícul al mes apassionat. I per acabar. Todas putas d'Heran Migoya, acusat de misogin el 2003.11 anys desprès 15 autores traslladen al còmic els relats del llibre i fan un acte de justicia poètica.

daltabaix

Es el que ha sofert la consulta sobirabista quebequesa. El plantejar un nou referèndum el tercer ja, ha ensorrat als independentistes.Els federalistes liberals han guanyat amb el seu missatge econòmic i integrador.Ho han basat tot en l'economia de la por. Els quebequesos no tenien banc i pocs llocs en el consell del banc central canadenc.Mai haguessin pogut prendre una decisió. Això s'afegeix als errors de calcul sobiranista que tampoc ha comptat amb els sectors mes joves de la població. De totes formes el anhel sobiranista s mantindra al voltant del 40%. Quebec mira cap a l'exterior del Canada i aquesta es la seva independencia.Pauline Marois, a qui encara donen opcions de liderar la independencia no es rendira. La ha perjudicat l'anexio del magnat de mitjans Peladeau. Perduts el referendums del 80 i 95 els liberals han propiciat l'economia i el descontent amb l'austeritat. Quebec Solidari, una mena d'ERC s'ha emportat part de l'electorat. Marois ha guanyat suport entre el votant rural però. I es van equivocar amb la carta de la laïcitat prohibint als funcionaris portar signes religiosos. La derrota ha estat dolorosa. 30 nomes dels 125 escons, un 25%.

incendis

Crema Valparaiso a Xile on la Rosa i te uns amics. Cremen pisos a la vora nostre per mala combustió de les estufes. La pobresa hi te molt a veure diuen els bombers. Exces d'ocupacio, i la mala combustió son els principals factors de risc. També diuen que mancances estructurals, dificulten les instruccions i protocols de prevenció. I no sempre poden arribar en els 20 minuts establerts. Es tornen a fer servir els brasers perquè no arriben al gas. Van trobar uns avis cremat espardenyes velles perquè no tenien res mes. Quatre germans desnonats entre 3 i 12 anys van morir el 26 de març sense cap culpa de res en una altre pis ocupat. Un altre cas de pobresa energetica dels 7 darrerament registrats. De moment deu persones. Un equip de futbol sense porter.

La gran coalicio

Jean Claude Junker i Marrin Schulz son el gran duel de candidats a presidir la Unió. La gran coalició que hom espera. Un, demòcrata luxemburgues amprat per la Merkel. L'altre ve de la social democracia alemanya que governa Berlin.. Divergencies mínimes. L'entesa es al centre empesos per els extrems.Pero aixo no es ells dos contra la Europa euroesceptica i amenaçadora.S'hauran de fer reformes i no trinxeres. Son dos polítics amb prou recorregut per anar mes enllà. I sobre tot que tenen la oportunitat de debatre ho de veritat i amb temps.

Cacaolat

Es la beguda catalana de xocolata mes bona que conec. De petit amb 14 anys, vaig agafar una hepatitis A de tants cacaolats calents que hem vaig prendre perquè estava amb grip. Desprès era practicament l'únic que menjava al dia l'epoca que no vaig poder tragar menjar.Ara es ven fins i tot a l'Àsia. El perill de tancament de la fabrica de l'any passat s'ha convertit en un creixement de vendes del 30% especialment a la Xina. Amb beneficis vola anar ara al nord d'africa i Taiwan. L'objectiu es arribar als 60 milions de vendes. Ara mateix l'avi se'n compra un de litre que hem dura dos o tres dies i no es 0.0. El seu director diu que no nota cap boicot al país Veí, tontos no son, i estan augmentan les vendes.Nomes a Facebook tenen 130000 fans y en progresso espectacular.Tenen molt interès en diferenciarse dels competidors que per qualitat, gust i personalitat del producte, llet amb xocolata tan molt enderrera.El millor de tot esque es igual de bo fred que calent, jo sempre el vull fred, i per lo tant es ven igual l'estiu que l'hivern. El logo del nen portant una botella de llet en negatiu es emblemàtic. Desprès de l'enfonçament a que els va abocar Sumasa, l'associacio Cobega Damm va poder salvar la fabrica del Poble Nou.El batut va ser fundat per la família Viader en una granja de Barcelona fa mes de 80 anys i ara dona feina mes de 200 persones. El nou producte va dirigit als majors de 25 anys, únic public que no te tanta fidelitat de compra.

Manuel Valls

Un catala a la cort francesa. Nascut al barri de Horta a Barcelona es va naturalitzar frances als 19 anys. De pare pintor i catala i mare suissa va viure entre Paris i BCN tots els estius. El va cuidar un pediatre roig. el famos Guti, lider del PSUC perque el tenia a la cantonada del carrer Campoamor. I amb una beca se'n va anar a fer la carrera a França en un pis llogat a l'ille de Saint Louis.I admirava molt al seu pare per la seva cultura i autoritat. La llengua imposada a casa era la catalana i estava enamorat del Barça. Totes les seves activitats politiques a France el fan el 1981 demanar la nacionalitat francesa, ja que en aquell moment no es podia tenir la doble nacionalitat. Excepte un suspens en frances, bones notes. La seva carrera politica arranca el dia que li posen la faixa tricolor com alcalde de Evry el 2001.

ANC

Es la culminacio del moviment que arranca amb el tramit de l'Estatut el 2005 i passa per les consultes locals. De ser una sopa de lletres, d'atomitzacio ha passat a aglutinar i a asumir que els partits son necesaris. Omnium i Anc s'han repartit els papers politics i culturals pero amb un paper molt activista. Sense lider pero amb presidenta, Carme Calafell, han mantingut una mirada optimista i impulsora pero tambe vigilant. Victor Cucucrull del secretariat, creu que la força els prove de la maduressa de la societat, que ara estructurada els permet portar la teoria a la practica.Per aixo encara volen incorporar hi mes societat civil per afavorir els vasos comunicants entre els partits i ells. S'hi implica gent que no estava politizada i es produeix l'efecte taca d'oli. El seu exit es la transversalitat i no haverse aillat d'una generacio desacomplexada. El perill es caure en la antipolitica, per aixo se'ls ha de deixar fer als politics. Ningu es podia imaginar que el proces anes tan rapid. El 2006 es manifestava contra les rebaixes de l'Estatut. El 2007 es fa un concert al Sant Jordi per que retornin els papers. Aquell desembre contra les infraestructures.El 2009, 10000 a Brussel.les. I el setembre la consulta d'Arenys de Munt.El 2010 contra la sentencia del TC. El 2022 s'inauguren les columnes de Montjuic. La manisfestacio del 2012. Catalunya estat d'Europa saboca al concert per la llibertat del 2013. I el setembre la via Catalana demana votar el dret a decidir per tot el llarg del pais. Ara la volen il.legalitzar  nomes en un dia se'n han fet milers de socis mes.

Interpretacio

Que el govern català vulgui interpretar positivament la sentencia del TC es comprensible. S'ha d'albirar tot el que es pugi la flaire de la posibilitat de la consulta. Ara el marge es molt poc.El de interpretació vull dir. Perquè el de tirar el país pel penya segat es immens. Aquest grup de jutges amb un passat que no pasaria cap control de qualitat ens admet el dret a discrepar amb la constitució espanyola i de dialogar sempre dins del mar constitucional. Doncs no calia cap sentencia per aixo, drets universals reconeguts Casi a tot el nostre mon.La prova es que el govern espanyol no ha mogut ni un dit al coneixer aquesta resolució. Les coses nomes Les mourem, canço del Llach, dese Catalunya estirant per aquí, estirant per allà. Tenim fins el 9N per fer ho. En això estem ,alguns mes que d'altres.

Valls

Avui es el cumple d'un mestre i amic meu Josep Francesc Valls. Però de qui vull parlar es d'aquest titular d'Interior francès que avui es primer ministre i que formara nou govern. Un català manara França. Doncs gairabe. Fill de pintor exiliat català i mare suissa, nascut a Horta en una casa on encara i viu la seva germana, va veure la eliminació del PSG a Paris al costat del Bertomeu. Ara tots dos son presidents. Es molt ferm veure com la germana parla d'ell amb admiració i sobre tot amb futur, perquè creu sense auto bombo que ara podrà demostrar molt mes quan val. Dur amb la immigració, la seva feina ara es guanyar se l'esquerra. Encara que parlen de que no toleraran l'exclusio, Valls te una agenda pròpia i una fortalesa superior al mateix Hollande. Davant d'unes europees, les seves primeres passes no passaran desapercebudes per el continent que ara voldrà liderar. Tindrà que fer front a la presidència mes impopular de la V República. L'any passat Valls va foragitar de les seves barraques 20000 gitanos. Ara han perdut 151 alcaldies, front les 142 del PSF i les 11 del FN. Curiosament l'alcaldesa de Paris Hidalgo, també es d'origen andalús. Estan rodeixats però els seus bastions son dels mes poderosos d'aquesta França en procés de canvi. Per euqilibrar ho esl espanyols diuen que li agraden els toros.

l'aniversari

Si, avui ha estat un privilegi comptar amb tot un munt d'amics que m'han felicitat. De tot cor gracies. Ja se que a lo millor direu que ara es mes facil amb les agendes, els mobils, el missatjes i el face que t'ho recorda si el complidor d'anys vol. Peró es que del prop de mig centenar de gent amable que se'n ha en recordat molts ho fan amb entusiasme, carinyo i sobre tot que els sap greu no haver estat els primers. Molts amics tenen secretaria. d'altres ho han vist per casualitat perquè s'han trobat amb algú proper a tu. Gracies a tots per ser hi, especialment quan sabeu tambe d'una incomode enfermetat. Sou la pedra de toc, cadascú la seva i una referència en matèria de vida. Sou el medi natural de l'amistad que transforma la relació, sigui com sigui aquesta, en saviesa. Amb les vostres senzilles i esforçades frases d'escalf i salutació, feu que la xarxa esdevingui mes seriosa, sentimental i gaudim a partir d'ella de la frase, els moments mes lúdics d'aquest altre any 14 que hem empès. Ara que ja ens comença a agradar mes la gastronomia que viatjar, ara que la memòria comença a ser menys generosa, he tingut el plaer de fer vos presents en exigència i record. Una sensació de privilegi que es el que em feu sentir sent el vostre amic. Gracies un any mes.