Dakar

Es el rally mundial. Te el nom d'una ciutat del desert que va tenir que canviar de recorregut gracies al islamisme mal entes. Des dels atemptats de l'es hores fan que ara tingui 9000 km que recorre america del Sud en 14 dies. Argentina, Bolivia i Xile els aculli amb unes etapes cada vegada mes dures.Els cotxes faran etapes marato o sia sense assistencia tecnica ni mecanica. Les motos que ho faran sera en dues etapes.L'any vinent intentaran pasar per Colombia, Equador, Brasil i Paraguai. 665 competidors de 53 nacionalitats, amb 72 novells i once dones, en una proporcio de 72 francesos. Participen 414 vehicles, 138 cotxes, 64 camions i 48 quads. Menys que l'any passat on de 431 van arribar la meitat a meta. Un conductor de camion japones te 73 anys i el participant mes jove es un noi de 18 anys que va amb moto.

Michelin

Enguany ens han donat menys estrelles michelin, concretament n'em perdut tres, El Llança optava a tres i no Catalunya  teia52 restaurants i ara 50. Un restaurant que canvia a que vol el client, que respon al es noves demandes, s'exposa a que, els inspectors de la guia, amb el canvi d'orientacio, retirant la qualificacio. Els propietaris volen tenir la sala plena, abans que treballar per el corse d'una guia. Els locals, la crisi als ha portat a ser vius i plens . Els hi importa mes això que tindre inspectors amb les seves tres visites anuals. El relleu i segons quines manques d'estrelles s'expliquen, però no son, un reflex De la vitalitat culinarias del país. S'ha de rebaixar una mica l'alta cuina i això no agrada a la senyora guia elitista. Hem deien avui que el Nando Jubany surt del seu restaurant, que jo adoro, per anar a l'hotel Murmuri de BCN. Amb l'apat de 300 euros, et donen la habitació. Penso que no es te que anar per aquí. I ho dic per el Berasategui que es un cementiri. De la llista que m'he quedat ,trec els de BCN, el que ja hi he anat i queden alguns de pobles que m'esperen a mi , no a l'estrella. La cuina catalana bull, els fogons populars enlluernen i els grans xef tenen un peu al menjador i l'altre a una barra d'un bar popular. Ni es inspectors ni els seus michelins, se'n han adonat.

llista civica

El que fa molt be el president Mas ara, se'n diu cremar les naus. Oferint se com a lider o com a ultim. Passant la pressió a l'ERC I nomes avançara eleccions si son per fer la consulta.Demana així mediació externa per negociar amb Espanya. La primera intenció es acabar amb un referèndum per proclamar el nou estat. Mas esta audaç, segur, precís i arriscat. El que ha aconseguit es un suport ciutadà mes enllà del seu partit o coalició. El que per uns es generositat per d'altres es xantatge. La intranquilitat nomes por ser en els dirigents de ERC o de CIU que pensaven estar millor situat se un un hipotètic encara procés. La tria per ells també es desfer se de Duran o aguantar la pluja electoral de ciu sense paraigües, si van maldades. Soc dels qui penso que el president te el temps que li durin la cremació de les naus que ell ha conduit fins ara. Penso que  sap el que fa i que ell no es cremara. Per ell, per la historia, per el país, no s'ho permetre. I fins on arribi, sortira be.

l'energia

L'energia ha de ser considerada un be comú, i tenir hi accés, un dret universal. Sotmetre la a les regles d'un mercat falsejat, d'imposible control democràtic es molt mes que una estafa es un crim. I si, hi ha alternativa.I no es reprendre el debat anacrònic i passat de moda entre comunisme i capitalisme, sinó per mirar endavant, aprenent els errors i els encerts de la historia però construint un sistema econòmic amb anima, que en lloc de desigualtats,aporti dignitat a les persones. Es tracta d'avançar cap a un sistema en que sigui la poblacio la que controli amb democràcia i dirigeixi amb sobirania directament els sectors essencials de l'economia. I l'energia n'es un. Se'n diu economia del be comú. I ja esta posant en practica en molts llocs. Nomes fa falta que ens ho creguem.

el poder improvisat

Las lleis del castell es el llibre de Carles Casajuana on reflexiona sobre el poder des de dins i un passeig per els passadisos de la ma dels classics, Aristotil, Maquiavel, Canetti o Nietzsche. L'unic pero a aquest premi Godo d'assaig es la seva admiracio per el ZP de qui va ser asessor i embaixador a Londres. La frase del llibre es, "en el poder l'atzar i la improvitzacio son mes decisius del que ens pensem. El poder es una esclavitud que et deixa sense vida privada. Es una preso atractiva. Napoleon deia que nomes es pot governar oferint un futur.Un governant  es un venedor d'esperances. El centre neuralgic del poder depen de tot una estructura. Per tant es poder o influencia. Per aixo es mes facil arribar hi que exercir lo. El mon atribueix els seus infortunis a les maquinacions i conspiracions de grans malvats. Pensa que es subestima l'estupidessa. Amb humor seria mes britanic. Li agrada gaudir del poder des de la segona filera. Investigar l'autoritat que treu el millor i el pitjor de les persones. El libre no te tafaneries pero si psicologia de "l'univers entre kafkia i hobbesia" del castell.

la llista

Ara tenim un any i mig per parlar de la llista unica. O de les llistes.Es el temps que es calcula per fer les plebiscitaries i les constituents. Un temps per concetrarse, establir les estrucutres d'estat, mes enlla de l'hisenda propia i temps per presentar al mon la nostra vocacio negociadora i democratica. Uns mesos per avançar en la deliberacio social, que hom  ho sapiga tot i que el poble sapiga que ha de ser convocat per el pais i les institucions.Tothom a imaginar i perfeccionar i decidir com vol que sigui la nova republica.

el Rayo

Aquest equip de fultbol d'un barri de Madrid, ha anunciat que pagar, la seva plantilla, els gastos per que no desnonin a una senyora del barri de 85 anys que havia avalat un fill que ara no podia pagar. El FP   del president de la AEB diu que un aval no es un acte d'amor si no un compromis de pagar si l'altre no pot. Un altre personatge de la corda del Florentino. Gent que sempre se'n surt be del seu merder economic ho faci be o malament. I aixo ho fa creixer l'independentisme i la indignacio. Hi ha insensiblidad davant del debil. Mentre a Rato el Sabadell li paga la fianza de 3 milions, i els bancs reben l'ajut o rescat europeu, d'altres no poden mejar, han d'anar al rebost solidari o no reben cap ajunt. Mentre no arriben els ajuts socials i ens diuen que estirem mes el bras que la maniga a Europa ja hi ha 125 milions de pobres i les grans fortunes s'han duplicat. Preferents, desnonaments han rebut de l'estat mentre que grans lladres s'escapen sempre.

Palestina

Encara hi han moltes ferides de guerra. El mateix dia que l'estat espanyol reconeix la independencia de Palestina, aquest (Hamas), matant dos israelitas en una mesquita amb bomba suicida. Avui uneus noies palestines han anat a classe en un dia plujós a la franja de Gaza. Les parets de l'escola estan marcades per el forats de la metralla de l'artilleria i els bombardejos de les forces israelianes. Segons testimonis aquests desperfectes son producte de les darreres esbatussades de caire belic i violent entre ells. Espanya no te sort.

Badia i Margarit

La llengua ha perdut a Antoni M. als 94, filòleg i referent de la cultura catalana. Format com a alumne a Blanquerna va esdevenir catedràtic de gramatica històrica de la llengua espanyola. Rector de la UB del 78 al 86, va construir el que es ara mateix. També va ser premi de les lletres catalanes el 2003.A partir de la gramàtica de Gredos de 1962, s'ha volgut veure a Badia mes com un ordenador de sabers acumulats que com algú que innova i investiga. Peró ja el 1994 algú es va adonar de que era molt mes obert de ment que molts ortodoxes. Sensible als registres li permet flexibilitzar la part sintàctica fabriana. I ho fa en tres nivells, el elevat, el corrent i el col.loquial. Treu per exemple la a de S'ha acostumat (A) que no li facin cas. El mateix diu  "les dades amb (LES QUALS) que treballa" fent ho tot mes tolerable. Ha estat de gran importància perquè ens poguem creure una mica mes les traduccions ed películes i series de televisio.

l'esqui

Ja fa dies que rumio de tornar a esquiar una estona. Ni que sigui com varem fer amb el Jaume a Llívia. A Catalunya hi han 9 estacions i sis ja han passat a control public. Son o tindrien que ser la gran font d'ingressos per les zones pirinenques. La política però molesta als competidors. Ara reconeixen que les estacions allunyades del poble no eren gaire rendibles. Des de el 2009 lògicament han baixat els 2.1 milions de forfaits venuts i enguany va repuntar fins 1,9 en una bona campanya. Per cada euro d'inversio en un forfet se'n guanyen 12 per el territori amb serveis de tots tipus. Els gestors de les pistes ara gestionades per l'administracio van actuar amb una certa desidia. Son La Molina, Espot, Port Aine, Nuria i Vallter 2000, amb Boi.Taull. Son un sector fonamental per l'equilibri del territori. Ara la segona part, dedicarles i especialitzarles per tipus de turisme, familiar, esportiu,etc. De fet encara no veig clar a quina tindria que anar. O si hi tindria que anar. Ho dic un dia que el pare m'acaba de dir que se'n va a patinar sobre gel, esport canadenc per naturalesa. Me'l imagino en el seu Love story particular.

el problema de les pensions

Es diu que el pensionista Català estaria mes segur amb la independencia. En canvi hi han veus que diuen que seria l'inrevés perquè ara a Catalunya superen les contribucions que s'hi recapten. Les dues posicions son certes. El sistema català es deficitari, però nomes la meitat de gran que el del conjunt espanyol. I això es perquè la taxa d'atur es mes baixa i la de productivitat mes alta però molt poc. Si seguim així, el 2029 s'hauran de retallar les pensions un 10% o fer que la jubilació sigui als 68 anys i mig. Els beneficis de la independencia son millors, Peró no tan per obviar la necessitat de construir un país mes ben governant amb les inversions publiques  sensates per exemple. L'altre solució es canviar a un sistema mes productiu per ser mes sostenibles.Analitzant les nostres perspectives econòmiques des de altres punts de vista no es logren conclusions diferents.

Blai Bonet

Es el mes important que ha passat a ses illes en els darrers temps es la publicació de les obres completes de Blai Bonet, poeta per el qual porta el nom el teu oncle. Ha estat un camí tortuós de 15 anys amb tots els entrebancs imaginables i els que no. 1374 pagines amb tots els poemes del poeta, un dels mes important catalans perquè ho deien Riba i Espriu i s'afegeixen a la festa 70 peces inedites per joia de la bellesa i la vida. Margalida Pons una estudiosa signa un magnific estudi per comprendre la seva obra sino que tambe encomana  l'entusiame per la seva lectura.Els blaibonetians son com una comunitat que mai estan d'acord en res.A mi el que mes m'agrada es Has vist Jordi Bonet, can Amat a l'ombre. Peró també El color, els fets, el poder i la verdor, o El jove i Nova York.S'hi ha d'entrar i deixar se fascinar. Ens va deixar algunes màximes com "No tingueu por, la por es per els animals". Un Blai mes necessari que mai per Mallorca i/o Catalunya, del que tambe ara en coneixem l'epitafi que volia; En Blai sempre es allí, viu, il.lusionant el seu país"

L'ARA

Ha fet 4 anys. Una mica mes petit que tu. Pero es de paper. Un llibre alemany del 1974, escrit per un periodista Ulrich Schippke, on deia: Que la televisio de paret, en blanc i negre encara, sera un mirall on podrem llegir el diari que ens enviaran per un correu especial, conectada arreu del mon i on ho podrem veure tot. Al mateix temps hi hauran bancs de dades i magatzems literaris. No hi hauran cartes i els missatges nomes els sabra traduir l'ordinador. La visio encara que interesant era una mica catastrofista, per les perdues de feines etc. El libre es diu Futur, imatge del mon de dema. L'ARA ha demsotrat aquests 4 anys, no sense esforç, que el paper encara te un recorregut. Es complementa amb l'edicio virtual. Res com gaudir de la brisa assolejada, movent suaument la part de dalt de la fulla de paper alla on porta el numero de la pagina i el tema de la seccio, iluminat per els reflexes solars d'una beguda refrescant a traves del got de vidre. Des de la impremta, res, cap tipus de mitja, radio, blog..., n'ha eliminat un altre. Ho comparteixen el ciberespai informatiu i els ha esperonat en moltes ocasions. El mateix ha pasat amb la musica i la imatge. Potser en l'aire estas escoltant una canço procedent d'un disc de vinil. I el millor de tot es que avui mateix el pots anar acomprar a la botiga. Tornan a editarne.

el mur

I el 9 de novembre també va se el dia que caure el Mur de Berlín de l'any 1989La lliçó es clara.La integració i la solidaritat es millor que la repressió.Els nois i noies que van néixer a partir d'aquella data, no poden entendre ara, amb un mon obert sense fronteres, que poguessin disparar a algu per intentar anar d'una banda a l'altre de la ciutat. La ciutat però si que ho ha superat.S'ha convertit en l'epicentre de la multiculturalitat i la barreja de cultures.Tot i l'enderroc , la ciutat encara pateix les diferencies sobretot econòmiques i de nivell de vida. Es dona la paradoxa que Angela Merkel va veure caure el mur des de el mateix canto que Putin, ells era de la RDA. Helmut Kohl va ser l'arquitecte d'aquells 25 anys.Era el preludi a una guerra freda que semblaria que ara torna a revifar Encara van a recollir troços de pedra mentre Alemanya fa la granAlemanya reunificada tornant a posar la historia al seu lloc.

les mitges eleccions

Ho fan als EEUU per regularitzar les Cambres alta i baixa, ha perdut Obama les dues cambres i ja es parla de substitut. Podria ser Hillary no ho crec, Jeb Bush o Rand Paul. Els guanyadors republicans volen negociar tot i que Obama defensa els seus èxits legislatius.Oregon, Alaska i DC legalitzen la marihuana. El partit republica a netejat la seva imatge i volen un pla dur contra l'estat islàmic. El president diu que ha escoltat a tothom, que han progressat treballant junts i que EEUU es mes que una col.leccio d'estats vermells i blaus. Els americans pensen que dividint el poder no pugin fer res mes. Es l'hora de les solucions 44 democratas i un independent conra 52 republicans i 3 indecisos. Veure on acaba tot.

el dret del poble catala.

La denuncia internacional ja funciona. Enviada a les mes altes instancies europees, defensa el caràcter de subjecte politic i jurídic Sobirà, tot recordant la retallada del estatut, la històrica del autogovern  i els drets històrics.La voluntat s'ha manifestat reiteradament i la moció es va aprovar al parlament per el 96% dels diputats. Tot topa amb l'estat i tornem a sol.licitar permís per resoldre el dret a decidir. El document portava comparar Catalunya amb Canada i Escòcia i recorda l'actuacio del tribunal internacional de Justícia amb Kosovo. Paralelament, un avi d'un poblet per el seu compta, ha enviat una carta a la Reina d'Anglaterra explicant li tot això. Sorprenenment la Reina(La Grossa) li ha contestat en 10 dies dient que ella no tenia atribucions per intervenir però que ho passava al primer ministre Cameron i a la Comenwelth. Te gracia si mes no. Tu també ets independent pero fas servir un duplicat de la reina d'Anglaterra.

Andorra

Un pais que lluitava per avanzar. Miser i sense recursos de cap mena, escribia Valenti Almirall el 1881, valls estretes, poc espai per cultivar i encara arrancat de les roques. Si no fossin independents no tindrien ni habitants. Constituits politicament, no esperen res dels paisos veins. Els joves emigraven i quin recurs els quedava per millorar i aixecar el pais. Imitar a Suissa i establir la industria dels estrangers era la solucio. Pero necesitavan l'enllaç amb Europa, camins de terra i de ferro, recursos que no hi havien al bell mig del Pirineu. El primer que van fer va ser donar espai per el joc com Montecarlo o Monaco, Aleshores van venir les dues revolucions la del 66 armada i la del 80. Les dues va pujar el partit innovador que amb el joc ja tenia els recursos que volia. La contrarevolucio la van encapçalar els cacics per que el poc terreny que hi ha es en mans d'uns pocs aristocratics que nomes es proposen que perpetuarse en el seu domini per la manca de preparacio dels demes. La darrera revolucio va er el 8 de desembre. El poble armat va destituir el consell general i als de les perroquies substiutint los per uns altres...

nazis espies

Quasi un miler van contractar les agencies americanes perquè, de perfil baix, els creien útils en la lluita de la Guerra freda. Edgar Hoover el director del FBI  i el de la CIA, Allen Dulles van ocultar alguns texts que ara revelen que el govern temia que això fos conegut.Van fer operacions molt perilloses contra Rusia però també coses sense importància. Com que encara hi ha informació reservada, no es pot ferla comptabilitzacio total de quan eren o van ser. Hoover va treballa per 8 presidents. Sabia tantes coses d'ells que ningú es va atrevir demanar el seu cap.De mare suissalemanya va començar com a ordenança de la biblioteca del congres. Amb la informacio va perseguir les màfies, el comunisme, l'activisme radical i hi ha qui l'implica en l'assessinat de Kennedy. S'especula també per la seva reserva, que era homosexual i tenia de parella al seu numero dos.

8 dies i 9N

Queden 8 dies i la il.lusio augmenta. Això ja no s'atura, I mira que allà baix no paren d'impugnar. Deien que impugnarien als gossos de menys de 16 anys (broma). Els que si acusa es el govern que ja va a tota vela amb això. Acusan d'abus de poder i de dret, de creuar la linea del ridícul i de crear confusió i por. Per la seva banda l'operatiu ja es completant, mes de 40000 voluntaris ,1300 meses i 927 pobles, nomes en manquen 5, han contratacat juridicament i volen, volem donar una lliço de democràcia. A veure si us puc anar explicant el dia a dia.

Els avis

Comença el novembre amb una noticia terrible. Els avis son les víctimes silenciades. Amb mes de 70 anys volen mantenir l'anonimat per que tenen vergonya, i por, per que son maltractats per els familiars mes propers. No i la crisi no en te la culpa, sinó la mala educació generacional i manca de respecte als nostres grans. El fenomen creix i es busquen sistemes per detectarlo. Un d'ells es la denuncia anònima.Una avia, la Núria el que fa es apujar la persiana o obrir la finestra inclús a l'hivern perquè els veïns la sentin/vegin i no li facin mal ni res. En aquest cas es el fill cada vegada que surt d'una detenció. Com pots veure un cas difícil de denunciar i axis.. I a aixo hi hem d'afegir que el sistema espanyol de pensions esta abocat al col.lapse perque els trebaladors no podran mantenir als jubilats. El risc de pobresa ja afecta avui a un de cada cinc catalans. La renda mitjana ha caigut un 1,4 a les llars del pais.