dimecres, 18 de novembre del 2015

oxigen

Es el que li vol donar Julià de Jodar, uns dels escriptors insígnia de la CUP, que en resposta a Mas Collell li etziba que política es reflexió, diàleg, ponts i acordar es cedir. Condicionar es politica i exigir es ètica. Ara futur i present ja no poden se passat. Pensa Jodar que les darreres exigències d 'Homs que avui ha afluixat eren per bloquejar un acord.Si se'ns imposen unes eleccions anticipades la CUP sabrà explicar on som i perquè. De la Cup s'ha d'esperar un compromís social, una permanència en llibertat política i radicalitat democràtica. I acceptar que te deu vots per un president de consens. I saben que poden anar a unes eleccions  anticipades no desitjades. Si això fos així, els catalans sabrien de nou elegir quin lideratge volen per el Procés i quin futur per el país. Entre asfixiar el Procés o hiperventilar lo hi la oxigenació que ve de la pacifica i sostinguda democràcia. No podem acceptar un govern submís a la troica ni euroacritic. Això va directament contra la lluita contra la desigualtat. El Procés respectat en els àmbits internacionals, no pot ara dependre de les editorials de Financial times. CDC vol gestionar depresa i la CUP no. Les retallades van ser cruels i no es poden repetir. Hi han sis investigacions obertes i tornem confondre país i persona. I el fonamental 30 diputats cobre 72 planteja seriosos dubtes de lideratge. 

dimarts, 17 de novembre del 2015

Paco Ibañez

El tornem a tenir al Palau de la Musica. Ja us he explicat alguna vegada com vaig anar a un concert clandestí a un convent de monges de nit a Centelles. Afirma que sense guerra d'Irak no hi haurien atemptats a Paris ni enlloc demana a Mas i als "seus" que no fassin trampes. El reconeixement de Xàtiva a Raimon, es dels que tenen el poder ara. Els joves no respiren cantautor sinó rock anglosaxó horrible. Futbol i rock. La dreta pot ser intel.ligent i entendre. La esquerra on es ara?. La independencia no te un suport majoritari. Estan posant pedaços amb el 50% i escaig. Jo vaig participar el 15 M en un concert perquè era espontani. Peró els gurus el van voler dirigir. El seu espectacle ara es Vivencias, lligat al projecte educatiu Palabras con alas, un projecte de la seva companya. Es una revolució. Els mestres han de crear il.lusio i curiositat. Per fer musica havies de fer 3 anys de solfeig, que nomes sentir ho ja et sortien grans. La canço es el got d'aigua que et permet seguir viu. Al concert amb lo de Paris es com si anéssim de dol. Però el faré per donar les gracies als tres de les Açores. 81 anys , aportaran indignació al festival del Mil.lenni.ç

dilluns, 16 de novembre del 2015

Ripoll

Aquests dies que el pare ha estat per aquí, hi podia haver anat. Va elegir el del sud, No menys bressol de Catalunya. Avui torna a ser noticia. Els experts en denuncien el mal manteniment de les instal.lacions i la poca atenció que rep la capital del Ripollès per la importància que te.  Eduard Soler documenta  en un llibre la reedificacio del conjunt. I per georadar volen localitzar les capelles del panteó real. La política patrimonial es una vergonya. Ho denunciàs la professora  Concepció de Peig al llibre Santa Maria de Ripoll al segle XIX, on recull els cinc projectes de restauració. El conservat es de Elies Rogent entre 1886 i 1893, en plena Renaixença. Es volia recuperar el temple de l 'abat Oliva el 1032.Van respectar les 5 naus del temple, pocs les tenen i la decoració de Francesc de Paula Nebot remet al primer art Cristià  i data de 1908. Ara no solament busquen tombes. També relíquies. Des de la desamortitzacio, el 1835 que estan reivindican la seva vàlua.

diumenge, 15 de novembre del 2015

risc d'atac

No vull fer por a ningu. Peró sempre pot passar li a algú de proper. Catalunya a mes de tantes coses també es un epicentre del terrorisme i tots els mossos s'estan format i preparant. Els de bombes espanyols, Tedax, fan classes d'explosius. La olor, els gossos, perímetres de seguretat, dinamite i butà. Com que els hi es igual utilitzen materials explosius barats. Es molt difícil parar però a un home o dona que no l'importa la vida ni immolar se. El Charlie Hebdo va marcar un punt d'inflexio, però que hem guanyat?. Armilles anti bales, un subfusell metrallador,Peró l'important es saber lo fer anar com a les pel.lícules. O com els terroristes. Mons culturals diferents s'enfronten per dominar el mon. Nosaltres amb mes protocols i comèdies ens costa mes adaptarnos i canviar a d'altres tècniques de guerra i canviar filosofies com per exemple acceptar la immolació. Quan et penses que ets al màxim es superen a si mateixos i t'ofereixen o nosaltres difonem que no tindríem que fer ho, decapitacions o avui mateix 200 nenes morts amb un tret al cap. Vigilància, rigor i comunicació entre els diferents cosos, mai he entès perquè tants. Ens hem quedat vigilant una mica ETA i ara no sabem que fer amb uns islàmics diferents. Li podem preguntar al Otegui que deien avui que era qui havia fet l'alto el foc. I com agraïment a la presso 10 anys, Ole tu. Potser a mes que el centre de Barcelona s'hagi desplaçat a Bèlgica. Ja ens ho trobarem, perquè el que es encertar la....

dimecres, 11 de novembre del 2015

adeu europa

Això es el que proposa David Cameron, reformar la UE per poder se blindar davant del euro. I ahir s'hi va llençar. Te riscos. Peró també coses bones.Cameron es va llençar al mar de la raó dels europeus, en una demostració de confiança i esperan la bona voluntat politica dels seus socis.I seran els mandataris que correspondra dir ho als seus paisans. Ara caldrà torna a votar per quedarse al UE. Els laboristes  fa 40 anys ja ho varen votar i el si es va imposar per el 67%.  Pera ara es el mon diferent i coses han canviat. i la balança pot derivar cap el no.

dimarts, 10 de novembre del 2015

dialeg socratic

Es el que fan uns estudiants pijos  a la presó de Lledoners. Conversen amb reclusos de temes diversos com per exemple la felicitat. Fan un experiment per la reinserció que dirigeix al seu director Domingo Estepa. Tots, la societat te que implicar se en la rehabilitacio. D'axo rodat en fan un 30 minuts. Els reclusos actuaben molt naturals devant les cameres que no els impressionaben gens. Filosofia a la presó, diàlegs contra prejudicis. El documental de la Caixa, aixeca el vol quan una nena vol jugar a dir protesto, senyoria!!!!, o l'altre que als 12 anys robava cotxes perquè el seu pare bevia. a banda del filosof Amèrica Michael Sandel, no hi ha precedents d'aquestes converses. Diuen que la preso dona oportunitats que no tenen els altres, però no veig que diguin quines. Tampoc diuen qua es socràtic. Doncs ja ho dic jo. "Metodo utilizado por Sòcrates que con su pensamiento te llevaba a la virtud". Això si els estudiants ho han fet a ESADE.

dilluns, 9 de novembre del 2015

9 N UN ANY

Avui he vist a la teva cosina Emma. L'Annia no hi era, estava com tu al cole,Hem anat una estona amb coche a buscar la seva mare, Gala, que estava a la fisio recuperant les caderes desprès del part. Avui fa any de la consulta, frenètic entre la votació i la desconexio. Van votar 2,3 milions de catalans, una dada històrica. L'estat es mobilitza per frenar la ruptura. La via Lliure omple la Meridiana en un missatge clar internacional. La llista finalment unitària enfronta Mas i Junqueres.Pero les urnes deixen la investidura en mans de la CUP. L'acord final deriva en unes plebiscetaries. Els escorcolls afegeixen pressió a CDC. La dreta creix al mateix temps que els independentistes en el Procés. JXSI també ajuda força. CDC accelera al trencar amb UNIÓ. Es torna a proposar la llista conjunta per el 20D i la Colau irromp i sacseja com una elefant en un garaitx el tauler independentista. 

diumenge, 8 de novembre del 2015

Horts

N'hi han d'il.legals. Son rellogats i un espai idoni per jubilats. Aquestes terres es conreen nomes per consum familiar. Els pagesos professionals demanen que no s'en faci negoci. I procurar no interferir amb el funcionament normal de les explotacions agraries, com potser la captacio del aigua o l'aparcament. Per internet  es pot trovar un lloguer de 35 m2 mes un suplemnt per serveis adicionals.. Per hectares el canon dels arredaments es situava en una mitjana de 771 euros. Els jubilats solen pasar hi 8 hores al seu hortet. Es mante neta la terra que sino estaria plena de herbes i canyes.Els llogaters no coneixen al propietari peruqe paguen a una gestoria. Cebes, tomaquets, enciams omplen un terreny de 400m2, dividit en 20 parts. Es a l'entrada de BCN a la ronda del litoral.  Anomenats horts marginals per la Unio de pagesos. Es com un avant marche. I caminar hi es un embolic descomunal per la gent que hi passeja o treballa d'esbarjo. La regulacio es imposible perque els tractes son inimaginables.  La barreja de colors i olors es espectcular. Petits corrals, gats, gossos i algun ramat d'ovelles.

dissabte, 7 de novembre del 2015

Trudeau

Justin Trudeau ja ha imposat la paritat i la diversitat al seu gabinet. Primer ministre del Canada, desprès de 10 anys conservadors, el seu govern liberal es tot una declaració d'intencions. 15 homes i 15 ministras el formant. Una afgana, fugida dels talibans esta al front de Justícia. A defensa un tinent coronel sij i n'hi han tres mes. El lider de 43 anys diu que estem al 2015. Hi ha un ministre per cada una de les 10 províncies. Qui en te mes es Ontario amb 11 i Quebec amb 6. Creu que ara el gabinet que presenta, si que s'assembla al Canada real.

Bond (Spectre)

Es la nova organitzacio contra qui te que lluitar Bond, que aquesta vegada demana que el facin invisible. Peró també per primera vegada una noia Bond serà mes gran que ell, en aquesta ocasió Monica Bellucci. Amb 51 anyets, dona d'un mafiós que es carrega Bond, te poques escenes amb ell però segueix la tradició. El fa suar. Ella roda a mes a Hollywood com ara In the Miky Way amb Emir Kusturica. No es creia que Sam Mendes la treies tal i com surt. Actriu potent i sensual, manifestant això si un gran respecte per el agent i les anteriors noies bond. Creu que esta be  que segueixi la saga però tal i com l'han modernitzada. Ella es la dolenta  va sempre vestida de negre. Sap que es guapa però diu que s'ha  de sapiguer lidiarla la bellesa. Amb els homes considera que s'hi de  connectar no  barallar s'hi. Ni l'edat ni la bellesa esta afectant la seva carrera artistica. Italiana ha viscut a tot arreu, sap 4 idiomes. però ha treballat amb molts directors de molts paissos. Ara resideix definitivament a Paris amb les seves filles que també volten pe el mon. La vida es un regal, res dura per sempre i s'hi ha de enfrontar si amb inteligensia. Quan el periodista pesat li torna a preguntar per la sensualitat, tanca la entrevista. La sensualitat es una cosa que la tens o no. Com a model sempre he sabut jugar amb la meva imatge, el cos es un instrument i s'ha de saber tocar. Res es gratuït afegeix...

divendres, 6 de novembre del 2015

CDC

Hi va haver un moment que Artur Mas va perdre la confiança en els Pujol. El 7 de juliol del 2014, tal com va publicar l’ARA després de la confessió de l’expresident de la Generalitat, Mas va demanar explicacions als dos membres de la família Pujol -Jordi i Oriol- que formaven part de la direcció de Convergència perquè aclarissin la versemblança d’unes informacions del diari El Mundo que indicaven que el clan havia ingressat 3,4 milions d’euros en només un mes en un banc andorrà. La vaguetat de les respostes -cap dels dos va ser capaç de negar-ho- va fer que el president de la Generalitat comencés a perdre-hi la confiança exhibida fins a aquell moment.
Pocs dies després, Oriol Pujol renunciava definitivament a la secretaria general -havia sigut imputat un any i quatre mesos abans pel cas de les ITV- i el pare, tòtem del partit, confessava a finals de mes una fortuna oculta a l’estranger que va sacsejar el tauler de la política catalana. El partit ha observat des d’aleshores l’esclat de nous casos de corrupció que afecten la família, i els dirigents nacionalistes van seguir ahir molt atentament els escorcolls relacionats amb els Pujol. “La veritat és que són imatges que encara ens deixen en xoc”, sostenia al matí un alt dirigent consultat. “Això és dramàtic”, confessava un membre de la cúpula. El discurs oficial, segons les fonts consultades, passa per argumentar que el setge judicial a la família respon a un afer privat.
“Des de la confessió de l’expresident que marquem distàncies”, raonen a la cúpula de la formació que va fundar Pujol fa quatre dècades. “Fets com els d’avui [per ahir] no tenen res a veure amb el partit”, defensen a la sala de màquines de Convergència, on encara ressona l’escorcoll que la Guàrdia Civil va dur a terme fa exactament set dies. El partit assegura que no té cap feedback dels documents que es van endur els agents, que segons assenyala CDC se circumscriuen a la comptabilitat del partit, que ja s’havia enviat al Tribunal de Comptes. El partit afronta una de les setmanes més complicades en anys.
“Pujol no ens informa de la seva estratègia de defensa”, assenyala un membre de la direcció consultat. La desconnexió -almenys formal- entre la família i els dirigents del partit es va concretar durant la comissió parlamentària que investigava el frau fiscal. Les cares dels dirigents convergents va anar mutant de la seriositat a l’astorament a mesura que l’expresident renyava els diputats, o bé quan el primogènit, Jordi Pujol Ferrusola -a l’ombra en bona part dels moviments de la Convergència dels noranta, successió del seu pare inclosa-, es proclamava “amic íntim” de Mas. “Això és una declaració de guerra”, sonava a la direcció del partit després d’aquella actuació.
En públic, ahir CDC va voler denunciar l’“espectacle” en els escorcolls a la família. “No s’han respectat les formes”, va dir el coordinador general del partit, Josep Rull, que va demanar que es respecti la presumpció d’innocència per determinar la veritat i “arribar fins al fons amb totes les conseqüències”. Rull va reclamar-ho en una roda de premsa al costat de Raül Romeva, cap de files de JxSí, i de Marta Rovira, secretària general d’ERC, que va demanar “desterrar” els indicis de corrupció del país.
La reacció del Govern
El Govern va insistir a vincular les actuacions policials amb els passos endavant del procés sobiranista. “Hi ha una peculiar coincidència: l’operació d’avui [per ahir] s’ha fet l’endemà que es constituís el primer Parlament amb majoria independentista”, va fer notar la vicepresidenta, Neus Munté. “Continua l’espectacle i la desproporció en diferents actuacions”, va afegir, amb el record encara fresc de l’escorcoll a la seu de CDC. El partit, en plena refundació, observa amb pessimisme com les actuacions policials condicionen el seu futur.

Francesc Maspons i Anglesell

Aquest insigne home de Bigues (Barcelona 1872-Bigues 1966), jurista eminent , scribia ala Parada Cristiana el 1932, aixo: El Tribunal de la Haia ha emès un dictamen que estableix doctrina sobre el concepte d’independència i de sobirania de la qual serà molt difícil de prescindir en avant, i que, en ésser aplicada a Catalunya, fixa quina és, en dret públic, la seva personalitat des del reconeixement de la Generalitat. [...] El Tribunal exposa que cal entendre per independència i sobirania d’un Estat. Les afirmacions de l’alt Tribunal són aplicables a Catalunya perquè des del moment de la proclamació de la República catalana, el 14 del passat abril, és un Estat. L’Estatut que va aprovar el plebiscit i fou després presentat a les Corts Constituents espanyoles comença amb un primer article que diu: “Catalunya és un Estat autònom dintre la República espanyola”. Encara que ni aquest ni cap altre article no contingués la declaració expressa, la personalitat estatal de Catalunya seria idèntica, perquè jurídicament i, realment les coses són en si mateixes i no segons el que designen els noms que porten, o se’ls dóna, i que poden ésser equivocats. La declaració que el President de la Delegació catalana a Ginebra va fer el proppassat setembre al Congrés de Nacionalitats Europees, en nom de la Generalitat, conté un paràgraf que diu que els catalans, en reconquerir per a la nostra terra la categoria d’Estat, en volem fer un Estat autònom florent i modern. [...] Un dia, Catalunya va acceptar que de dret fos Cap de l’Estat català el rei d’un altre Estat, el de Castella; amb aquesta acceptació no va perdre la seva sobirania o independència, ni l’externa ni la interna; va continuar legislant i regint-se ella mateixa a l’interior, i tractant les qüestions internacionals que l’afectaven, amb personalitat pròpia; però, si no la va perdre, la va posar en perill, un perill tan real, que al cap d’un segle li va ocasionar una guerra de defensa, l’anomenada dels Segadors, i uns anys després hagué de sucumbir a un cop de força de l’Estat el Cap del qual havia acceptat com a propi. [...] Per a provar la sobirania de Catalunya, no és necessari de recórrer al parer del Tribunal de la Haia; hi ha prou raons històriques i jurídiques que la demostren a bastament. El parer del Tribunal n’és un comprovant que mereix d’ésser conegut, per tractar-se de l’organisme de més alta autoritat a Europa en aquesta matèria.

Brussel.les i el sol

Els bancs hauran de tornar tots els diners de les clàusules sòl que es declarin nul·les en una sentència, i no només els diners que corresponguin des del 2013. Aquest és el parer de la Comissió Europea, que contradiu el criteri aplicat fa dos anys pel Tribunal Suprem espanyol.
La idea l’ha traslladat Brussel·les al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TSJUE), que li havia demanat l’opinió per aquesta qüestió després d’haver estat consultat per diversos tribunals espanyols, segons va avançar ahir El Confidencial. La sentència definitiva del TSJUE es coneixerà aquesta mateixa setmana, concretament dijous.
La Comissió Europea sosté que la finalització de l’ús d’una determinada clàusula nul·la per abusiva com a conseqüència d’una acció individual exercitada per un consumidor “no és compatible amb una limitació dels efectes d’aquesta nul·litat”. Això es tradueix en el fet que els experts de la CE creuen que la decisió del Tribunal Suprem espanyol de declarar abusives les clàusules sòl de les hipoteques del BBVA, Cajamar i Novacaixagalicia (avui dia rebatejada amb el nom d’Abanca) a partir del 2013 es contradiu amb el dret comunitari.
En aquella sentència l’Alt Tribunal va argumentar que no s’havia d’imposar la retroactivitat, cosa que hauria suposat la devolució dels diners que s’havien cobrat de més als clients, perquè això posava en perill la solvència del sector financer, que acabava de ser rescatat amb 40.000 milions d’euros provinents de fons europeus.
A l’espera del que digui el TSJUE
Ara, un cop coneguda l’opinió de Brussel·les sobre aquesta qüestió, el TSJUE ha de posicionar-se i veure si accepta l’opinió de la Comissió Europea o si, per contra, fa prevaler el criteri mantingut en el seu dia pel Tribunal Suprem. Les clàusules sòl són artefactes legals que impedeixen als hipotecats beneficiar-se íntegrament de les rebaixes de l’Euríbor.
Fonts jurídiques consultades per l’agència Efe destaquen que la mateixa Comissió Europea considera que, per preservar la seguretat jurídica, la protecció que atorga la directiva 93/13 sobre clàusules abusives té com a límit infranquejable el fet jutjat, de manera que els casos que hagin estat decidits pels tribunals no podran ser modificats.
Malgrat tot, en paral·lel i des de fa tres mesos, la banca espanyola espera amb expectació la resposta que ha de donar una jutge de Madrid a la macrodemanda interposada per 15.000 afectats per les clàusules sòl, molt conscient que probablement decideixi eliminar-les. Els experts consideren que, a més, la magistrada podria tenir en compte ara l’opinió de la Comissió Europea i defensar també la retroactivitat de les polèmiques clàusules sòl, en contra del criteri del govern central.
El 24 de juny passat quedava vist per sentència el procediment obert l’any 2010 arran d’una demanda formulada per Adicae, que inicialment es va dirigir contra 101 entitats bancàries, que després van quedar en 35 fruit dels processos de fusió que ha viscut el sector financer a Espanya durant la crisi.
Les entitats que van ser jutjades pel Suprem, i posteriorment el Banesto i Barclaus, van deixar d’aplicar aquestes clàusules. Fa poc, Bankia i CaixaBank han decidit eliminar-les. El Sabadell i el Popular, en canvi, s’hi han negat argumentant que ells van comercialitzar aquest producte correctament.

obligacions i lleure

Hores, minuts i segons que s’escolen inexorablement al llarg del dia. I no tornaran més. El temps és l’element més valuós de les nostres vides i va passant amb rectitud mil·limètrica entre les rutines laborals i les obligacions domèstiques. Mai perdona. Molts cops es perd en tasques poc gratificants, com fer encàrrecs de tot tipus, gestions burocràtiques, anar a comprar -molts cops sense ni tan sols desitjar-ho- o, en general, en cues quilomètriques, ja sigui als supermercats o a les carreteres. La llista va per llarg i, quan a la nit es fa balanç de la jornada, mentre es consulta al coixí, un mateix s’adona que no ha pogut dedicar tot aquest temps a l’oci o al lleure, a fer el que realment ve de gust, no el que toca. Conscients de la situació, en els últims anys han aparegut al mercat noves aplicacions per al mòbil i portals digitals innovadors que ofereixen serveis que simplifiquen aquests treballs feixucs regalant temps als usuaris perquè el puguin dedicar al que vulguin, ja sigui en família, amics o parella. Aquestes són algunes de les iniciatives més trencadores impulsades per joves emprenedors de Barcelona. Solucions que són a mida i a domicili.
Fashiop
L’‘antishopping’ per a homes
“Què prefereixes: prendre una cervesa amb els amics o anar a comprar?” Aquest és el dilema que es plantejaven Carlos Solana i Eduard Coves abans d’engegar Fashiop ara fa uns mesos. Són emprenedors a qui els agrada la moda i vestir-se bé però detesten l’acte d’anar a comprar i tot el que comporta: “Les esperes als emprovadors, l’aprovació de la teva parella, l’agonia d’emprovar-se peces i peces i no trobar el que busques... És un calvari”, assegura el Carlos. D’aquesta necessitat en va néixer el primer servei de personal shopper onlineexclusiu per a homes. “Fashiop és una botiga virtual en què es practica l’ antishopping ”, explica l’Eduard. En aquest sentit, un cop s’han registrat i després de fer una petita entrevista a cada client sobre els gustos, les preferències, les marques i el pressupost, un equip d’estilistes selecciona les peces de roba que s’adapten més bé a les seves necessitats i les envien al domicili particular o al despatx del client perquè s’ho pugui emprovar “amb total comoditat i sense presses”. L’enviament és gratuït i el comprador només paga les peces que li agraden. La resta es retornen sense costos addicionals. “Busquem simplificar tot el procés de compra donant-ho tot molt mastegadet perquè cada home pugui tenir la roba que vol i que sap que li queda bé a l’instant, sense intermediaris”, assegura l’Eduard. Els estilistes de Fashiop també assessoren el client i el conviden a experimentar combinacions noves amb el vestuari que ja té a l’armari, de manera que es fomenta el consum intel·ligent, no el compulsiu. “Sembla contradictori per al negoci, però és que volem ensenyar l’home a arriscar, que es pugui treure el màxim partit a ell mateix amb la roba que realment necessita. Això és fonamental”, conclou l’Eduard.
Washrocks
Una tintoreria en un clic
Washrocks és una start-up pionera, d’inspiració nord-americana, que ofereix serveis personalitzats de bugaderia i tintoreria a domicili en 24 hores. Una de les feines de casa més feixugues i que més subcontracten les persones de 30 a 45 anys. Amb un senzill procediment a través del mòbil, l’usuari pot encarregar d’un dia per l’altre les peces de roba o de la llar que vol que siguin netejades o planxades. “Volia modernitzar una de les tasques domèstiques que més temps ens roben en la nostra vida quotidiana”, assegura Elisabet Mas, fundadora de Washrocks. L’aplicació opera com a intermediària i connecta diversos establiments de Barcelona que realitzen les comandes dels usuaris. Aquest servei està actiu els set dies de la setmana amb horaris flexibles que van des de les set del matí fins a les onze de la nit. A més, el client pot escollir, en el marge d’una hora, on vol que li lliurin la roba neta i planxada. Ja sigui a casa o a la feina. “La clau és alleugerir les feines de poc valor per tal que cadascú es pugui concentrar en aquelles que sí que en tenen”, conclou l’Elisabet. Washrocks ja compta amb 3.000 afiliats.
Glovo
Els encàrrecs volen
Comprar un regal per a la festa d’aniversari d’un amic del teu fill, buscar una carta a correus, canviar una talla d’uns pantalons per una altra, recollir unes entrades, buscar l’últimsmartphone del mercat sense fer cues... L’aplicació Glovo està especialitzada a fer aquestes petites comandes a l’instant quan l’usuari les sol·licita. El seu creador, Óscar Pierre, ha dissenyat una plataforma d’intercanvi de temps lliure entre ciutadans d’una mateixa ciutat per fer diversos encàrrecs. Se’ls anomena glovers i van a buscar el que calgui en qüestió de minuts mentre l’usuari en pot fer un seguiment a temps real. “Vaig veure que hi havia molta gent que no té temps per fer els seus encàrrecs i també d’altra que disposava d’estones lliures per poder-los fer i que ho faria encantada a canvi d’uns ingressos”, recalca l’Òscar. Aquesta és la filosofia d’una aplicació que actualment acumula 10.000 comandes amb una demanda que creix un 40% de mitjana cada mes.
Deliberry
‘Mama shoppers’ fan la compra
Deliberry ha revolucionat el sector de la compra d’alimentació online i es defineix com el primer marketplace del país que opera en una xarxa de supermercats i botigues de proximitat que complementen la seva oferta. La clau del seu èxit ha sigut la immediatesa del temps de lliurament de la comanda (1 hora), la flexibilitat horària, la qualitat dels productes i el servei exclusiu de les mama shoppers : senyores de mitjana edat, expertes a fer la compra i que trien els productes més frescos del mercat i ofereixen una atenció molt personalitzada als consumidors. “El nostre objectiu és fer el dia a dia de la gent més fàcil. Ja estem prou ocupats amb la feina, els nens, el gimnàs, entre altres activitats, per haver d’ocupar-nos d’anar al supermercat”, afirma Gemma Sorigué, cofundadora de Deliberry. A part del temps, “amb aquest servei cada usuari s’estalvia el trànsit, les cues, el fet de carregar les bosses i la garantia que els productes que rep a casa són els millors del mercat”, 

pensa Lluis Llach

“Penses: estaré preparat? Ho faré bé? Hem de construir un estat!”
Trepitgen la catifa vermella i encara no ho fan amb familiaritat. Tot és nou. També ells. S’embadaleixen mirant amunt i avall, descobrint nous racons a l’edifici amb ulls curiosos. De camí cap al bar, Eduardo Reyes (64 anys), número sis de Junts pel Sí i líder de Súmate, s’arrenca cantant L’estaca. El seu company de coalició i cap de llista per Girona, Lluís Llach, que té 67 anys, l’escolta amb les mans a les butxaques i la rialla a punt. “Estic una mica enyorada d’Òmnium Cultural, però sé que sóc al lloc que ara em toca”, admet Muriel Casals (70 anys), expresidenta d’aquesta entitat i número tres de Junts pel Sí.
Dos sucs de taronja. “Per a mi, suc de cervesa”, bromeja Reyes. Conversa de bar per intercanviar impressions. “Vaig sentir un gran honor quan vaig travessar la porta del Parlament com a càrrec electe. Tinc ganes d’ajudar en sentit patriòtic”, explica el cantautor. Casals fa que sí amb el cap i deixa anar en un sospir que el seu gran anhel és fer complir “l’encàrrec ciutadà” de proclamar la independència.
Una trobada amb Albiol
“És cert que penses: estaré preparat?, ho faré bé? Seré partícip de la construcció d’un estat!”, exclama Reyes desbordant energia. Ell, ebenista de professió, és el més desconegut dels tres pel gran públic. La seva dona el va empènyer a fer el salt a la política. Explica que una de les primeres novetats que va viure en entrar al Parlament va ser coincidir amb el candidat del PP, Xavier García Albiol, a la porta. “Vaig pensar que era molt alt i em va sorprendre que em saludés i em donés la mà”, admet. I és que una de les primeres coses que experimenten els diputats novells és que, més enllà d’ideologies, el Parlament no deixa de ser un ecosistema on les relacions personals transcendeixen les sigles de partit.
Els tres dirigents de Junts pel Sí estan convençuts que la presència de tants independents a la Cambra donarà “un aire diferent” a la política en un moment de transcendència vital per al futur del país. “En tot cas, a mi em fa una gràcia especial ser a la mateixa sala amb gent que pensa molt diferent de mi”, afirma. Llach revela que té molt d’interès a interactuar amb els diputats de Catalunya Sí que es Pot. “Quan els vegi m’hi acostaré amb un somriure, trobo interessants els sobiranistes que no són independentistes”, assegura. Així, doncs, el grup que lidera Lluís Rabell és susceptible de fer uns quants sucs de taronja amb el cantautor al bar del Parlament.
Estan convençuts que la presència de tants independents a la Cambra donarà “un aire diferent” a la política
Si hi ha una paraula que repeteixen amb insistència és il·lusió. La palpen, diuen, quan van pel carrer. “Som portaveus del sentiment del carrer. La gent que et veu sent que ets un tros d’ells”, explica Llach amb veu pausada però amb gestos efusius. Reyes, a qui l’intercanvi d’emocions durant mitja hora se li queda curt, té ben clar que avui, dia de la constitució del Parlament, es pensa posar corbata. “Això és més que un casament o un bateig. De fet, podem dir que és el bateig de la independència”, proclama amb vehemència. I Casals puntualitza: “I al final, serà la confirmació”. Rialla sorollosa. Llach, però, trenca l’esquema. Ell, assegura, es pren la llicència que en el seu dia li va atorgar l’expresident Josep Tarradellas, que li va donar permís per “fer la revolució en texans” i entrar així en un sopar d’etiqueta.

dijous, 5 de novembre del 2015

Rabin

Fa 20 anys Yitzhat Rabin va ser assasinat per un jove jueu perquè havia  fet la pau amb els palestins. Efarim Inbar professor d'universitat diu que avui coneixem millor el problema palestí. Son un poble dèbil, incapaços de tenir un estat i de fer concessions i ja fa 10 anys que no convoquen eleccions. Denuncia la influencia islamista i creu que el mon àrab  s'enfonsa. No hi ha pàissos estables fins tot  Egipte es inestable i no pot permaneixer unit. El Procés de pau no pot quedar encallat per l'augment de colons a terres palestines, creixement  paulati des de la mort de Rabin.Per Israel la canço de la pau es cosa d'estrangers. Rabin volia una pau però amb la vall del Jordà i una Jerusalem unida. Clinton i Obama, l'altre dia a Tel Aviv van alertar del perill de la democracia israeliana i s'estenen les dubtes sobre l'assesinat del lider laborista.

dimecres, 4 de novembre del 2015

gracia


debat intern

A la planta 7 de la seu de convergencia, hi va haver hi un debat intern i no se si també embargat, això si "sense fissures" ningú s'ho creu, i les negociacions amb la CUP que es seguix negant a investir a l'Arthur Mas. El membre de la direcció, Candini,Marti,i Gordo van dir que la negociacio era millorable. Sense tenir que votar es va decidir seguir el full de ruta establert. L'altre titular va ser el veto del conseller Puig i Boi per el proper govern per part de la cup. L'Homs lidera l'excursio inútil a Madrid. L'avi votara en blanc. No vull que hi vagin però tampoc vull no votar. Si al 20 D no hi hagués president, Neus Munte ho seria interinament. La portaveu Marta Pascual va donar el nom del director de campanya Jordi Cuminal, ex de comunicació de la Generalitat i pròxim a Homs. El president en funcions va parlar poc en tota la reunió.

dimarts, 3 de novembre del 2015

S'ha d'anar a Madrid?

L'avi pensa que no. Mai hi hem fet res. Ni s'ha guanyat res, mira com estem. Catalunya mai ha tret res de estar al parlament de Madrid. Ni el PP. que per defensar al germa gran no fa res i per tant es el partit Català que te menys activitat parlamenaria. L'altre Bluff sempre ha estat el Duran, que esperem que encara que s'hi presenta en solitari per Unio, no hi surti. Mai ha intervingut en cap comissió, solament en els plens. Pere Macias que ara plega de la política i es retira, multiplica per 28 les aparicions del Duran. ICV es el mes actiu dels diputats de l'oposicio. Macias com deia el mes mogut del diputats,seguit de Carles Campuzano. Isabel Lopez, del PSC la menys activa. I Girona i Barcelona doblan les intervencions de Tarragona i  Lleida, la que menys amb 251. La diferencia entre Girona i Lleida es abismal. Metre Girona van fer 207 intervencions al Parlament de Madrid i 507 preguntes,Lleida nomes va intervenir 111 cops i va fer 25 consultes. El fet de tenir menys diputats no justifique aquestes dades. I el pobre Tarda desprès d'haverse  despedit mil vegades d'Espanya, es possible que hi torni ara com a cap de llista. Es l`'unic que coneix be el centre i a qui han amenaçat mes vegades , cosa que vol dir que ho fa be.Si el PSC amb Chacon i 25 diputats, mai aconseguit capgirar una votació o un tema, menys ho faran els de CDC tal com pinta la cosa. No anar hi , no presentarse perquè ja ho hem fet i n ha servit de res, No diuen marxem!, doncs ja no hi anem i fora.

diumenge, 1 de novembre del 2015

no a la independencia

Ara resulta que la majoria dels catalans van dir no a la independencia, Reconeixen que es van fer Les eleccions perque no deixaven fer el referèndum, Si no el no va guanyar, no han de tenir cap por de deixar fer el referendum. Peró a tu el que t'interesa es el Halloween, avui dit castanyada. Aquí els agrada jugar amb la por. A Bigues van fer un túnel del terror que van disfrutar uns 600 m, de bosses de basura negres, mes d'un miler de joves. I molts de pares. Feien fins a dues hores de  cua per espantar se amb la serra mecànica del viernes i 13 o un cop d'escombra del tren de la bruixa. El demès sorolls, cops de llum, portasos i molt de foc això si controlat. Peró les castanyeres existeixen, encara que cada cop es poden vendre menys castanyes. Al nostre sopar ens en van fer unes de guisades estupendes. Les avies que van començar fa 40 anys,ara viuen del sou del marit i si venien 50 kilos al dia,ara no arriben ni a la meitat. La gent te crisis i refereixen disfrassarse que menjar castanyes.Del segle XVIII en que hi avien 200 paradetes,ara no arriben a 30 amb permís. Que ha passat de 30 euros a 500 anyals. no es poden traspassar i acaben tancant. També es torren els moniatos. Fan una olor dolça i deliciosa. I el millor es parlar amb al gent ara que ja fa menys fred que antigament. Els productes son de Màlaga i de Galicia, o sia de km. cero res.El secret però es la paciència. Un castanyer tarda 5 hores en fer un moniato.