l'mpossible escolexit

Quan els arqueòlegs, d’aquí mil anys, explorin El Corte Inglés, el seu informe serà inequívoc. "Es tracta d’un temple on els sacerdots regulaven el calendari, les festes i les estacions". Veuran que allà es determinava quan arribava la primavera, que retien culte als deu dies d’or i que allà es decidia quan s’havia de tornar al col·le. Avui sabem, però, que altres marques s’han sumat a la desagradable feina d’anunciar l’Harmagedon econòmic, el daltabaix emocional que suposa la tornada a la disciplina.

Daltabaix per a la canalla, perquè s’adona que el món és un lloc inflexible. I perquè s’esvaeix aquella possibilitat, sempre latent, que després de tres mesos algú et dirà que ja està, que no cal tornar a l’escola. No passa ni passarà mai de la vida. I daltabaix per a les famílies perquè l’anunci del centre comercial els revela una altra gran veritat: han tornat a calcular malament. O les despeses de les vacances s’han estirat o el raconet per al material escolar era massa 'raconet'. I fan cara de Pere Aragonès, amb aquella emprenyamenta resignada de noi complidor. I comencen, no a retallar, sinó a allargar: la vora dels pantalons, l’ús de l'ordinador, les excuses als fills...

Quan jo era un nen, la visita a El Corte Inglés per comprar els xandalls era semblant a la que, anys després, vaig fer a la caserna per emprovar-me l’uniforme. Sentia la força disciplinària de les institucions entre fil musical.

I encara rai que jo anava vestit com volia (ma mare). Miro la web d’uniformes escolars del centre comercial abans citat. A veure què. Tenen una marca anomenada Winner College Uniform i expliquen que l’uniforme escolar “ahorra tiempo, mejora el rendimiento y evita las comparaciones a nivel económico”. Ho poso així, perquè la “vuelta al cole” en aquella casa es veu que sempre és en castellà.

Les fotos tenen un aire Harry Potter per vendre el glamur de les escoles de màgia. Però, al final, continuen sent catòliques.

Però hi ha vida fora de la casa del triangle verd. Així que me’n vaig a veure què tenen a la cooperativa Abacus. I trobo una secció de “robòtica educativa” que acosta la tornada al col·le a una seqüela de 'Terminator'.

Ens diuen que tot canvia. Però no. I així, fullejant entre articles llampants, trobo que encara es fa i es ven la plastilina Jovi, que, no ho sabia, va ser creada l’any 1964 per dos fills del Guinardó, José i Vicente (JoVi). Ho he vist voltant per la web de l'empresa, que ara és al Prat (una web que es pot consultar en diversos idiomes com el polonès, però no en català, ves!). És maco perquè si alguna olor identifica el setembre, l’arribada de la tardor i el retorn al col·le, és la de la plastilina. I la de la por. Nens i grans, per pocs dies, estan units per la por. Als abusananos, als nous companys, a les mates o al canvi de programa de la conselleria que farà inútils els coneixements enquadernats de juliol.

Quan els arqueòlegs, d’aquí mil anys, excavin El Corte Inglés i trobin els 'corticoles' intactes podran dir que en el nostre temps es podia deixar l’euro o fer un Brexit. Que un se’n podia sortir de tot. Excepte de rebre trucades de Movistar. I de tornar al col·le.

catalunya esta xopa

L’ésser humà, no ho pot evitar, viu en el present. Això suposa una notable manca de perspectiva. I d’aquí l’error tan recurrent de creure que cada moment històric és únic i singular. A qualsevol humà, i més a un català, li molesta pensar que consumeix el seu temps vital en una època normaleta. Ens agrada ser testimonis d’allò que és únic. Des de tenir empresonada tota la nostra classe política fins a les tempestes de final d’agost. Tot és nou, únic i, tanmateix, passa cada any. La història i la pluja ens agafen sempre desprevinguts, als catalans. Ens sorprèn i atabala i posem noms cada vegada més espantosos a allò que és normal: aiguats, gota freda, ciclogènesi explosiva i, finalment, i com a novetat d’aquest any, emergència climàtica.

El setembre sempre ha fet pujada a Catalunya. A les necessitats d’unitat estratègica, d’una demostració de força a la Diada, d’una tardor calenta, s'hi sumen l’embús de les rieres del Maresme, les afectacions a Rodalies i la compra del material escolar. Massa coses. Pocs països entomen de manera tan física i feixuga la fi de les vacances com el poble català.

Vaig a l''Enciclopèdia Catalana' ara que ja gairebé ningú no la mira. I busco l’entrada 'aiguats' i allà surt la descripció que el pare de la meteorologia catalana, en Fontserè, va fer d’aquesta mena de pluges segons el que va passar el 1937. Diu: “Una depressió travessà la Península des de les costes portugueses en 48 hores fins a ocupar una posició estacionària a la mar Balear. L’aire càlid subtropical marítim que provenia del sud fou acorralat per l’avenç de la depressió entre el front fred de l’aire polar marítim i la capçalera pirinenca, i obligat a ascendir”. Catalunya, ja ho veuen, es troba com sempre encabida entre Portugal, l’aire subtropical, els Pirineus i l’aire polar marítim. I després diuen que no ens entenen. Prou que fem per no acabar sempre xops!

L’aiguat (equivalent celeste de la rauxa catalana) ens defineix i perfila. Mirar el cel i provar d’esbrinar el que tenen al cap els déus és una activitat més mediterrània que aquella cervesa. Hi ha un llibre sorprenent de Peregrine Horden i Nicholas Purcell que es titula 'The corrupting sea' (El mar corruptor) i que és una mena d’història del mar Mediterrani. Allà defineixen els trets essencials d’un país de la riba: “La inestabilitat i imprevisibilitat del clima, que demana estratègies per fer front al risc persistent, oferei­x una definició de la Mediterrània en termes d’imprevisible, varia­ble i, sobretot, local”. Altres estudiosos sostenen que potser van ser aquests ruixats terribles i concentrats de finals d’estiu els que van portar els grecs a definir com a capriciós i malcarat el caràcter dels seus (i encara nostres) déus. Ulisses tan aviat mandrejava al sol a la piscina de Dido com era enfonsat per les tempestes l’endemà.

El país avui està ben mullat. I en culparem dinàmiques globals i imprevisions locals. Però l’any que ve ens tornarem a sorprendre, com tornarem a maleir el color de la samarreta de l’ANC. Perquè, com recollia el mestre Amades, “pluja d’estiu i plor de bagassa aviat passa

el congres de lucerna

Tot i les orientacions accentuadament internacionalistes i radicals que s’han manifestat al recent Congrés Socialista Internacional de Lucerna, els principis del nacionalisme, és a dir, de la llibertat nacional, han estat allí reconeguts repetidament, així en les fórmules teòriques com en les mocions sobre problemes concrets. Pel que fa a les fórmules teòriques, cal remarcar el fet, ple de significació, d’haver-se inclòs en els nous estatuts de la Internacional socialista l’afirmació del dret dels pobles oprimits a la llibertat. D’altra banda, la proposició presentada per Pierre Renaudel al Congrés, en nom de la comissió d’afers polítics, demana que sigui reconeguda la independència de tots els pobles que la vulguin i que aquests pobles, alliberats, entrin a formar part de la Societat de les Nacions. El més fervent nacionalista no podria anar més enllà, quant a declaracions teòriques, que els socialistes reunits a Lucerna. I l’única cosa deplorable és que l’actitud dels socialistes i obreristes, davant certs problemes de nacionalisme viu i real, no correspongui sempre, i plenament, als principis que en aquest punt ha formulat cent vegades la Internacional i que acaba de ratificar a Lucerna. Relativament als problemes concrets avui plantejats, el Congrés de Lucerna s’ha declarat partidari de la plena independència de les nacionalitats de l’ex-imperi rus i ha protestat de l’ocupació per Grècia de la regió d’Esmirna, on els turcs estan en majoria. L’acord sobre les nacionalitats de l’ex-imperi rus ve a oposar-se a la tesi de l’almirall Koltchak, qui es nega a reconèixer la independència d’aquestes nacionalitats, llevat de Polònia, i vol que sigui la futura Constituent russa la qui decideixi llur sort.

Lesabates de ramon gener

’episodi d’aquest diumenge del 'This is art' parlava de l’empatia i feia un recorregut a través de diferents disciplines artístiques per mostrar com pintors, autors i compositors han plasmat les emocions en les seves obres i han connectat amb el públic a l’hora de transmetre-les. Del programa cridaven l’atenció dues coses. La primera, que es tractava de l’episodi en què Ramon Gener es passejava per dins la catedral de Notre-Dame abans que s’hi produís l’incendi. I quedava molt estrany que en cap moment el presentador fes referència a la catàstrofe, sobretot tenint en compte com la tragèdia va despertar l’empatia de la societat per l’edifici.

Al marge d'aquest detall, hi va haver un altre aspecte insòlit. Parlant dels artistes del Renaixement que retrataven reis i grans personalitats intentant plasmar la seva personalitat, Gener va fer menció d'una dona artista, Sofonisba Anguissola. Va destacar l’excepcionalitat d’aquella pintora: “Molt poques dones arribaven a retratar els reis en aquella època però l’art d’Anguissola era molt conegut i valorat”. I el programa mostrava a continuació el seu quadre del rei Felip II.

Al ‘This is art’ en total només s’han mencionat tres dones en els nou programes que portem d’aquesta segona temporada

Aquest instant cridava l’atenció perquè al 'This is art' és pràcticament impossible trobar referents artístics femenins. Més enllà del programa dedicat al dolor, en què Frida Kahlo es convertia en la protagonista, en la resta de programes trobar compositores, pintores, escultores o escriptores ha sigut molt més que excepcional.

En aquest últim capítol, sobre l’empatia, sort d’Anguissola, perquè la resta eren Herbert James Draper, Yves Klein, Arman Fernandez, Sigmar Polke, el Greco, Paul Cézanne, Modigliani, Picasso i William Blake. En el de la malenconia tot eren homes: Van Gogh, John Constable, Georges de La Tour, Man Ray, Domenico Fetti, Albrecht Dürer i Andrea Mantegna. En el programa dedicat a l’humor hi havia Cervantes, Magritte i Duchamp i, per sort, van oferir-nos una altra excepció: la fotògrafa Cristina de Middel. Al ‘This is art’ en total només s’han mencionat tres dones en els nou programes que portem d’aquesta segona temporada. Són realment molt poques si ho comparem amb la més d’una cinquantena d’artistes homes que s’hi ha mencionat. És obvi que aquesta situació no és només responsabilitat del programa. És el reflex de com la història de l’art ha ignorat i infravalorat les dones en general. Curiosament, però, al final del programa dedicat a l’empatia, Ramon Gener explicava aquest sentiment fent servir l’expressió anglesa 'posar-se a les sabates de l’altre'. I el presentador s’acabava calçant unes sabates de dona. Esperem que l’exercici de passejar amb aquelles sabates femenines sigui tota una declaració d’intencions i que, en pròximes temporades, el 'This is art' es posi més en la pell de les dones artistes, demostri la seva empatia i faci un esforç per oferir-ne més referents.

listeriosi

Han passat una setmana i dos dies de l’alerta sanitària pel brot de listeriosi de carn contaminada i tot just aquest dissabte s'ha confirmat que una partida comercialitzada amb una marca blanca també té el bacteri de la listèria. I no només això, sinó que el nou producte afectat està mal etiquetat perquè s’ha comercialitzat “sense marca” de fabricació. El brot continua sortint de la carn de La Mechá, fabricada per l’empresa Magrudis. Però una part de la carn la va distribuir Comercial Martínez León, que la va comercialitzar com a marca blanca. Aquesta partida, que no es va immobilitzar fins divendres, ja forma part de l’alerta de listeriosi originada en la carn entatxonada de La Mechá.

Tres possibles casos nous de listeriosi a Catalunya

Fins ara el brot ha afectat més de 200 persones –amb cinc possibles casos a Catalunya– i ha causat almenys una mort –se n’investiga una segona–. Però aquest dissabte s'ha fet més gran i la Junta d’Andalusia ha denunciat davant la Fiscalia de Sevilla l’empresa Comercial Martínez León perquè s’investigui si, efectivament, va comercialitzar la carn de Magrudis reenvasant-la i sense indicar el proveïdor en el producte que ha arribat als consumidors. L’últim informe de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (Aesan) explica que la carn de La Mechá venuda com a marca blanca tenia la mateixa presentació que la que comercialitza Magrudis, però a l’etiquetatge no hi apareixia cap marca de fabricació i només es feia referència a la informació nutricional.

L’Aesan, que depèn del ministeri de Sanitat, apunta que s’ha comès “una gravíssima deficiència amb un etiquetatge incorrecte que no permetria comercialitzar-se”. El mal etiquetatge impedeix que els consumidors que tenen la carn de marca blanca puguin vincular-la amb el producte de Magrudis, “tot i ser el mateix de l’alerta”. En declaracions a Efe, la viceconsellera de Salut i Famílies de la Junta, Catalina García Carrasco, ha explicat que fins a aquest dimecres –l’alerta sanitària es va activar el 15 d’agost, gairebé una setmana abans– no es va saber que Comercial Martínez León, ubicada a Sevilla, també havia distribuït la carn de Magrudis però sense la marca de La Mechá. “Sabíem que teníem un problema i vam començar a treballar amb l’Ajuntament de Sevilla, que té la competència en matèria inspectora”, ha afegit.

Però “la comercialitzadora estava tancada i no es localitzava l’empresari”. No va ser fins divendres que es va obrir l’empresa, es va immobilitzar la partida –“una quantitat petita”– i es va lliurar la llista de distribució. Les autoritats sanitàries andaluses han informat el ministeri que han contactat amb els clients destinataris del producte.

Què és la listeriosi, la malaltia dels aliments contaminats?

El ritme de casos nous es redueix

Pel que fa als afectats de listeriosi, el ritme de casos nous s’ha reduït. Des que es va activar l’alerta sanitària 190 persones han sigut diagnosticades de listeriosi només a Andalusia, 98 de les quals continuen hospitalitzades. Segons les dades de la conselleria de Salut i Famílies de la Junta, dels 98 pacients ingressats en centres públics i privats –36 són dones embarassades– vuit ja estan confirmats com a infectats pel bacteri de la listèria i tres són a la unitat de cures intensives (UCI).

L’organització de consumidors Facua ha anunciat que estudia ampliar la querella que va presentar als jutjats de Sevilla contra l’empresa Magrudis per incloure-hi la Junta. Facua ha explicat que planteja incloure a la querella per un possible delicte contra la salut pública càrrecs de la Junta i el “presumpte” gerent de l’empresa, ja que es considera que no està clar qui està al capdavant de Magrudis. 

ES timada Julia

M'haureu de perdonar pero el mes d'abril,amb l'aniversari. el judici. les eleccionsi les primarias, que aixi es una historia apart, coincidint tambe am un canvi de pastilles, vaig anar agafan com una depre, que volia fes coses y no podia. Cada vegada tinc menys ganes, mes mandra i tinc menys força. Han p tres mesos rodons, un calor de 42 graus, record de Caltalunya, i encara que tenim piscina, l'avi li fa cosa, banyarse sol. Vaig fer una prova de posarvos nomes titolars i es idiota perque buscar ho a internet ja h podeu fer ara.Aixi que torno a la meva idea inicial i us posare casi sempre un noticia casdascuna i aixi anem parint una hisotria moderna de'avi de catalunya.Pero va pasar na cosa mes importnat que m va fer tornar al blog que es una manera de pesar en vosltres cada dia.El pare et va veure sperant emb la mare per creuar el carrer. com que vosaltres es aveu per pasar i ell circulava et va posderv eure molt poc. Pero tot i aixi ens haapsat la foto. estaves molt alta, avat faras10 anys, els deu que no ens pogurt baraçar,, va dir que teneis el cabell llarg. no estaves primeta  anaves amb un texa apretat..  Falta poc, potser meny que aquests catalans sortin de la preso, i bans de que l¡avi s'en vagi amb el Welles i L'ares a evitar que la gent cassi tu faras preguntes que al f inal t'hauran de contestar i rentar( es impossible) aquesta injusticia  que no te nom. Recordava l'escena del Clint Eartwood, plovent amb lafirg amb l'intrmtnt posat, esperan que ella s'en vagi amb ell. M'esperare fins que  t'hagi pogut abraçar. Be tallo que aixo fa . doncs per aixo segueixo amb el blog perque s'acosti l'hora de que el poguem mirar junts. Que el blog ens servecxi per veure que al mon hi han fills de puta mes grans que els nostres. i va lanoticia dela recueracio del blog.
Un programa de castells sense castells..

Aquest estiu TV3 ha estrenat un nou programa sobre el món casteller i el format s’allunya de tot el que havíem vist fins ara. La productora Batabat ha apostat per seduir l’audiència no a través de la seva afició als castells sinó construint un programa que els utilitzi com a excusa de fons per parlar d’altres aspectes de la vida: l’amor, la por, el fracàs, l’èxit, fer-se gran, la seguretat... I la idea és bona. El programa el presenten amb molta naturalitat Aina Mallol, excap de colla dels Xicots de Vilafranca, i l’actor Biel Duran. Tots dos van conversant amb persones del món casteller que tenen a veure amb la temàtica central del programa, com per exemple parelles que s’han enamorat fent castells o persones que han deixat de fer-ne perquè físicament ja no poden assumir el repte. També entrevisten persones que, sense tenir res a veure amb el món casteller, permeten establir reflexions i paral·lelismes amb aquest món.

'Obrint plaça' ha convertit les dificultats que genera parlar de l’àmbit casteller en un avantatge. El món dels castells es caracteritza per la rivalitat entre colles i per la susceptibilitat de molts dels seus integrants quan es parla d’ells. Parlar del món casteller és material sensible i, periodísticament, és un camp de mines. Fer informació del món casteller en què s’especifiquen colles, protagonistes, virtuts constructives, resultats, triomfs, reportatges i imatges del procés de fer i desfer castells suposa sovint un pou de problemes perquè hi ha colles que se senten ignorades, d’altres infrarepresentades i es creen sospites sobre suposats excessos de protagonisme que alguns personatges o colles aconsegueixen. 'Obrint plaça' s'ha distanciat de tot això. Ha optat per parlar del món casteller de manera transversal i fer-ho a partir de tot allò que és comú a la resta de mortals. L’espectador entén de seguida quins protagonistes són els castellers, quins formen part de l’entorn i quins senzillament apareixen com a especialistes d’un fenomen emocional concret: psicòlegs, fisioterapeutes, actors... Ens distanciem, per tant, d’agendes castelleres, resums de jornades importants, reportatges de caràcter històric, repàs de trajectòries de caps de colla i temàtiques específiques que fereixen sensibilitats dins la mateixa comunitat. Crea un relat del món casteller més narratiu i emocional que no pas informatiu. És insòlit però a 'Obrint plaça' pràcticament no es veuen castells, ni pinyes, ni places plenes de gom a gom. Si ja fa anys que hem entès que es pot parlar de futbol sense veure tota l’estona imatges d’un partit, per fi a algú se li ha acudit convertir els castells en una cosa quotidiana com si fóssim un país normal.

Juliol 2019, piscina molt sol

Conflicta de timings en el fitxatge   de Firpo
Bartomeu cedeix i sustitueix a Pep Segura
font pressiona el barça perque sìmplement el vot electroni
Monlau el planter dels tecnics del Mundial
El catala fantasmagoric al pati (Francesc Canosa)
L'inspector el rol mes desconegut a l'escola
 l'home a la lluna per Maur. M Boix
Coke Bartrina, la bellesa es qualsevol cosa que hagi registrat una emocio.
el rei el TC y la rao d'estat per Joan Ridao
el poder judicial investiga si el  Govern controla indegudament els ordinadors dels jutges.
La segona hora penja avui el microfono amb un espacial
La radio espanyola arrencara una nova graella
L'encariment del  feijao, castiga el Brasil
L'esperit de Merli, reviu a la universitat amb Sapere aude
Iglesiass fia la calma interna a entrar al govern
Barcelona capta el superordinador
els mes rapid d'Europa
Els tempps d'oci. millor en familia
Els microbis de l'intesti poden estar relacionat amb l'autisme
Una cartografia forjada amb paraules
Les franceses que jugaben amb boina
Dones robotiques,  el sexe que s'encen  s'apaga
Visca la juristocracia d'Albert oms.
Colau fa el pas per repeti com alcaldessa
Primera comissaria superiora a la cupula renovada dels mossos
Pfizer acusada de no nvestigar contra l'alzheimer per estalviar
Bill Viola la frontera entre la vida i  la mort  a lafundacio Sorigu`e
Shakira declara a l juntjat que no deu res a Hisenda
La fiscalia clam contra la temptativa y la conspiracio
Iglesias aparta Echenique, secretari de organitzacio
Barcelona deixa milers d`infants sense beca per el casal d'estiu
L'ocupacio voreja records al mai pero a reduccio de l'atur s'alenteix
La sopa de lletres per Ferran Saez
La vidaa privada asficxia Neymar