dijous, 17 de desembre del 2020

desembre 2020

 que fem amb el delta?

ERC trenca amb democratas per la reunio amb els partits xenofobs

frança amença amb vetar l'acord del brexit

pas endvant de la UE per frenar el canvi climatic

la inmunitat de grup no ha arribat a suecia

fi del control dels comptes catalans

que llegim aquesta nit?

els perills de deixar que el covid 19 circuli lliurement

que llegim, el cementiri oral d'alice oswald

disney anuncia un nou star wars als cinemes i mante l'estrena en sales marvel

acord de la ue per desbloquejar els fons anticovid

les iniciatives per despres del covid 19 troben resposte en en el pla apropamb

el relloge del 'avi requisat pels nazis torna a la faimilia

les signatures un tramit enverinat

adolescents que no ho semblen

merkel emocionada pel covid

brussel.les i londres es donen fins diumenge

catalunya ha perdut una quarta part de la fauna salvatge

mor l 'historiador del fracas de la revolucio industrial a espanya Jordi Nadal

es hora de fer una desintoxicacio digital

cau el rendiment en matematicas i ciencies a primaria

el comite d' etica recomana no sancionar Bosch

les electriques disparen les inversios sper caçar fons europeus

borratxera, sexe i poesia, 100 anys de Bukowski

la generalitat tanca el ripolles i la cerdanya

la vida laboral son quatre ed

La Grossa de Cap d'Any. 1er premi per bitllet de 10e--200.000e.

Del llibre a les vacunas llum en la pandemia

suspesos el vols des del Regne Unit

dones i escacs molt de cami per recorrer encara

prejudicis JUan b culla)

la banalitat de la repressio (salvador cardus) 

                                                                                                                    

dissabte, 5 de desembre del 2020

desembre 2020

europa  aprovara les vacunes en un mes

la dosi del mobil (empar moline)

el govern demana i convoca als partits per abordar el protocol de les eleccions

grecia i polonia superen a espanya en inversio en R+D

l'art de fer aapreixer un  conill, un colom o un titular

nieva en benidorm nova pel-.icula d'isabel coixet, compta amb l'actor Tim Spall

jxcat tria borras  com a presidenciable

el millor homenatge a la historia del Barça

el suprem torna a condenar els presos politics

revoca el tercer grau i permisos

bergam de zona zero a ciutat inmune al covid

bangladesh porta erefugiats rohingyes  una illa remota

salut sobre 4 rodes

perque la generalitat no gasta mes en pandemia

inmigracio i dret a la sanitat, lliço apresa?

com preparem el nadal en temps de pandemia?

quantes vegades els  diem tens rao

el tio ja ha arribat a les cases

quna arribin les vacunes el viurus no parara de evolucionar

post guerra a barcelona: ranco castigava i la prosttucio es triplicava

Josep Maria Espinas, el caminar lleuger de les paraules

braithwaite guanya punts

pilot professional utoia per a les dones

on son els nostres Zola (2002) victor alba


dimecres, 25 de novembre del 2020

octubre 2020

quinze dies per evita el confinament domiciliari 

que s'amaga  en el bosc? i en el cos huma?

doctor, que ens pasa?

uns de cada 5 negocis al limit del tacancament

potser ens en sortim per pena dels nostres clients

perque els nus femenins encara aixequen polemica?

cuina al vapor, saludable i internacional

catalunya tancada

Plataformes digitals, gratuitat i monopoli

ritme de contagi insostenible

la cureltat de la lucidesa (montserrat Tura)

nova operacio judicial contra el independisme

Raimundus i el frontal pintat a lleida que va acabar a baltimore

toc de queda

quin gust, el picasso sense gent

el govern estudia el confinament de cap de setmana

i malgrat tot neixen noves llibreries

el boom de la marhiuana

l'estrategia sueca contra el covid 19, tampoc s'escapa de la segona onada

recuperacio i reactivacio

les ideologies encara (toni soler)

catalunya demana l'estat d'alarma

justicia als mossos (by An)

els estranys misteris a casa dels marquez

l'absolucio de Trapero contradiu la sentencia del proces del suprem

el papa defensa les unons civils de les parelles gais

el grup Barnils avaluara la cobertura de la violencia masclista

trapero absolt

la nova escola mes normess i menys emocions

matar un profesor (josep ramoneda)

mes restriccionsss per evitar el toc de queda

quan el Barça parlava hongares

cohesio local contra desafiaments globals (salvador cardus)

el govern promou lautoodeteccio del covid en instituts centres sanitaris  i residencies

el centre de FP de Martorell als llimbs 5 anys despres

generacio R residencia   (francesc canosa)

sense acord per el toc de queda

classes amb distancia

la restauracio de l'esperit cientific (1906)

que hem apres amb lasegona onada

els 4 camins percombatre la sentnecia del 1-O

els remakes i les vides infinites d'una serie

 tancament de bars i restaurants a l'espera de l'aval del TSJC

es un lloc molt acollidor per les dones i si no hauria d'estar al carrer (equipament municipal)

Rebecca torna a Manderley explicant mes coses que Hitchcock.

el Tricicle es cultura 

fre a l'activitat social per aturar la segona onada

13 anys de preso per als caps nazis d'alba daurada   

toni bou, en el trial he hagut de treballar molt la concentracio 

el govern planteja el tancament de bars i estaurants

la pel.lícula mes terrorifica de Sitges es una reunio de Zoom

debut orquestra Pau casals 1920

el govern posa le focus en reduir la activitat social

escalada de protestes entre el personal sanitari

cultura presencial si o si a la fira mediterranea

les ttramper de ciutadans amb tv3

argimon demana tornar al teletreball els proxims 15 dies

denuncien Austria per haver se  convertit en un focus de contagi el març

Per Petterson "molts homes son incapaços d'expressar que senten

la plataforma que encara falta

realment esta acabat Trump

Melania la primera dama modle que no l'encerta ni amb la roba

Moria (Lesbos) esta ple de criatures traumatitzades

Soc tan ric que treballo de 7 a 23 a Matadepera

enric casasses: abans teniem una civilitzacio. ara tenim un imperi

espanya pateix per derrotar Suissa (1-0)

dels conqueridors (1915) (josep Carner)

sanchez opta per decretar l'estat d'alarma a Madrid

intent de segrest d'una governadora

frent comu per posar fi al deficit d'estrucutres

premi nobel a la veu austera i elegiaca de Louise Gluck

la junta vol  paralitzar el vot de censura

la gran Catalunya 1932(armand obiols)

sanchez prmet crear 800.000 llocs de treball amb el fonts europeus

72.000 milion en tres anys

alba daurada declarada banda criminal

l'ocurrencia del semafor de Llambilles

un film, prim (montserrat tura)

el barçagate s'enquista

en la galxia del masclisme (natza farre)

l'estat permetra mes despesa per combatre la crisi

erc admet indicis pero no proves de que bosch encobris el cas d'exteriors

salut contractara 600 rastrejadors mes

el guru del antivirus que s'amaga a Cambrils

elena anaya, peruqe hauria de dubtar de treballar amb Woody Allen

la vida de la conquistadora Ines Suarez arriba a La 1

l'estat d'alarma a madrid irrita la dreta

plouen bombes sobre stepanakert, l'unic que volem es la pau

els governs volen mes condicions als fons antipandemia

una barcelona inedita, la que van fotografiar les dones

antonia vicens, davall la terra hi ha tot un mon que batega

comprar vintage en temps de pandemia tambe es possible

persones que s'en surten de tot (albert om).

italia i frança augmenten les restriccions

corina vincula el rei amb la herencia del seu pare

salut dicta restriccions a les Terres de l'ebre i alerta del rebrot de salt

el sabadell sondeja Kutxabank per ldierar una eventual fusio

l'art sorgitd de la pandemia

el club pot arribar a pagar 1.250 milions per el nou espai barça

les noves tres bessones seran nenes empoderades

madrid tancat

que hi ha darrera la barcelona dels carrers pintats de colors?

catalunya va contenint el virus tot i notifivcar u miler de contagi al dia

torrent situa les leccions al diumenge 14 de febrer

la pacificacio expres a barcelona, audacia  o nypap?

cas mainat un intent d'assassinat i falsificacio de xecs

la fugaç presidencia alcircuit de Maria Teixidor

metges i juristes (jordi nieva fenoll

silvia perez cruz, no soc esclava de res

mares que maten als seus fills

l'hospitalitzacio de trump impulsa Biden

londres es blinda contra els refugiats

bufals a galop a Chomburi, Tailandia

un sevilla superior posa al barça al seu lloc

girs de guio (carme colomina)

e declivi de la clase mitjana. la importancia de mantenirla

una desigualtat que augmenta arreu

les clases mitjanes a l'hora del desencis

el president accidental uqe volia ser ho de ple dret

bielorussia, el paradis sovietic on critricar Lukaixenko et pot costar la feina

Operacions suspeses i sense especialistes

la falta de funcionaris atenent al public eterniitza els tramits

l'emprenedor que feia sacs de trinxera per ala gran guerra

gloria casaldaliga, la gent del seu voltant deia que el Pere era un sant

confesso que he estat autonomista (ignasi aragay)

el teatre s'adapta al  last minute

alexia putellas, no hi havia millor rival per començar la lliga que el reial madrid

meditacions sobre el tapis

es celebra el dia de la nena amb dues referents del feminisma

borras fa el pas y es postula com a candidata  de juntsxcat

unaextranya sequela del confinamnet (empar moliner

la UE activa la via legal contra el regne unit

 la pandemia dispara la demanda per viure a la periferia de barcelona

la impunitat dels delictes de coll blanc

s'apaga la finor erudita i humana del momjo i historiador Hilari Raguer

viggo mortensen , soc d' omnium perque m'interessa la cultura catalana

sobre la intel.ligencia 1930 (jose maria de sagarra)


dijous, 3 de setembre del 2020

un nen

Tovallons negres (empar moliner)

dimecres, 2 de setembre del 2020

els autonoms

El drama dels autonoms amb el covid-19

dilluns, 31 d’agost del 2020

revolucio

La revolucio obrera de l¡altre gran futbol

diumenge, 30 d’agost del 2020

El futur del treball

el futur del treball (Elena Costas)
augmenta la supervivencia dels malalts de covid 19 a les UCI

dissabte, 29 d’agost del 2020

29 agost2020

Pau capell o pot batre el seu propi record de pujar al montblach, corrent
la vida de Neus catala, mes a prop de la gran pantalla.

dimecres, 26 d’agost del 2020

23 agost 2020

No ho resistire jo vivia  feliç amb el meu Wxplorer y el meu yahoo
el baix segura es resisteix a l'ensenyament en valencia
rosa garcia, preferim distribuir culpes en comptes d'assumir que pot fer  cadascu

diumenge, 23 d’agost del 2020

el 23 d'agost

 calor covidesca (empar moliner)
puigdemont presentara el partit nou de forma inmediata
torra reclama al estat ajut de forma inmediata
la justicia el tercer grau per als presos politics
puigdemont actia el nou partit i promet accelerar el proces
el grac celebra que se celebra
disculpes als nens empar moline)
la factura de la pandemia es dispara
a l'espera el turista europeu
la independencia als limbs (salvador cardus)
armes espanyoles per a l'arabia saudita (carme colomina)
frança no sap que fer amb milions de mascaretas
txarango el grup ha sigut la nostra manera de relacionar nos amb el mon
italia la gran perjudicada per l'arribada de l'euro
temptacions tecnocratiques (carme colomina)                                                           Faine defensa els dividensper poder fer obra social
la contencio sentimental (Albert om)
l'agencia de la natura de catalunya s'enlaire
Berto Romero s'acomiada de la seva familia televisiva
la falsa preeclampsia que afecta embarassades amb covid 19
les queixes sobre tve es van triplicar durant l'inici del 2020
l'agresora de la meva mare va treballar amb gent gran durant el convi 19
quan el cor del barcelonisme no batega fort
primer assalt entre els liders europeus per la resposta al crisi
senyores barcelonines 1973
el govern vol tot catalunya en fase tres abans el cap de setmana
barça i madrid estableixen les bases de la nova lliga
el covid 19 mostra les debilitats dela industria catalana.
Torra vol decidir quan prem el boto vermell
el girona arrisca poc en la repesca i continua sense reaccionar
l'espai public de girona encara mostra  l'empremta de l'esclavisme
Razzmatazz obrira quan pugui fer ho amb un 66% de la gent i amb relativa normalitat.

diumenge, 16 d’agost del 2020

Represa del 16 d'agost (pandemia)

El mosquit possible transmissor del brot de meningitis a Sevilla
un partit per tocar el cel o caure al 'infern
el govern prioritzara l'aillament d'aules al tancament de les escoles
TRANSFORMAR EDUCANT (CARLES CAPDEVILA(2017)
salut permet als positius tornar ala feina si han fet la quarantena
1000 milions gastats sense poder creixer
detencions al principal diari de Hong KOng
andrea Motis domina els ritme a Pedralbes
salut estableix un llindar per prohibir les visites a les residencies
sincronitzar vida i natura amb literatura
Beirut no te temps per plorar els morts
La venda de pisos cau menys que en la crisis financera
les pors d'Albert Pla espanten el coronavirus a Porta Ferrada
ningu es vol morir pero hem de donar vida als anys i no anys a la vi
torra reclama un front local contra la cessio del superavit
arago, el focus de coronavirus mes important d'Europa
pujada inedita dels sostre de despesa pels fons europeus
Eric Garcia obre la porta a tornar al camp nou
mediterraniament, l'encert del canvi
el cost real de la monarquia continua sent un misteri
l'oci nocturn tem un tancament indefinit per contenir el covid.19
el suport del governa a les cambres augmenta la tensio amb les patronals
asisat oshoala: la mare em deia que no menjaria per evitar que tornes a jugar
Quim torra exigeix l'abdicacio de Felip VI
l'ultim consell curs del tampoc resolt la data de les eleccions
fruites d'estiu al plat
el rei no hi es i no crec que el trobem (A:Baños)
el joancarlisme ha mort, visca el rei
mals barcelonistes (albert llimos)
joan carles I fuig d'espanya assetjat per la corrupcio
alfons XIII l'ultim rei que va haver de fer les maletes
el crim d'Helena Jubany reobert 15 anys despres
por mes amenaça igual al fracas (JUan B culla)
els alumnes de Guardiola ja exerceixen de mestres
el psoe te opcions una reforma del delicte de sedicio, l'amnistia o l'indult
marcel mauri:podem no pot mirar cap una altre banda amb els presos
el genocidi indigena de Jair Bolsonaro
ricard Font: salut i transport public son els grans daminificats en factures
responsabilitat o ruina (joschka Fischer)
lewis hamilton ja no necesita quatre rodes per guayar
El discret encant de la sobrietat
l'efecte papallona de les restriccions del covid 1 9
Alemanya el lideratge tranquil
una RECESSIO brutal.
ERC i JxCAT empaten i el no a la independencia puja segons CEO
Vacances (empar moline)
"sempre dijous" a la recerca de les tonades perdudes de Mallorca
la decadencia de la modernitat (josep ramoneda)
POSITIU pero curt examen a l'acord europeu
el affaire del periodista Huertas Claveria
Vull comprar pel.lícules a Netfllix i la HBO
totes les senyores tenen un collaret de perles (marc giro)
un sant jordi d'estiu prou animat pero desigual
una feminista radical al ascensor(marc giro)
el preu dels pisos cau un 7%a Barcelona en any
el parlamentarism a judici (carme forcadell)
la cartografia de joan marse
les monarquies europeas son un mal negoci perals ciutadans
els museus de la ciutat (sandreu mas collell)
ximo puig;en els darrers anys, s'ha pogut aturar el creixement del anticatalanisme
els clients podran recuperar les despeses abusives de les hipoteques
l'amor d'aquest estiu (monnica planas)
nomes el vilA REAL PODIA POSAR EMOCIO A LA LLIGA
BALEARS TANCA ELS EPICENTRES DEÑL TURISME DE BORRACHERA
educacio contractara 8358 nous profesionals el curs que ve
falten1163 me per garantir que l'escola sigui gratis
per una represa independentista (salvador cardus)
l'hospitalet tanca les pistes esportives a l'aire lliure
lleida is not catalonia (francesc canosa)
deu anys de pau a euskadi
tres decades d'incentius la clau de l'exit de noruega amb el cotxe electric
la pandemia posa en crisi el model de gran ciutat
italia allarga l'estat d'alarma fins a finals d'any per controlar els rebrots
les concesions europeas per convencer el nord
Pablo Lopez i el romanticisme terrenal
guanyar com a unica opcio

divendres, 12 de juny del 2020

la milllor

L’última vegada que la vam veure va ser confinada a casa seva, conversant amb Jordi Évole sobre la vida, sobre els temps dolorosos que ens ha tocat viure, sobre la malaltia que la consumia des de feia mesos. Rosa Maria Sardà era la Sardà, sempre pletòrica de loquacitat, sentit crític, llengua afilada i aquella espurna de mala bava que tant li costava controlar però que em sembla que qui més qui menys ja sabia que venia amb el pack. També aquell dia va ser la Sardà, el dia en què va exclamar que al càncer no se’l derrotava perquè és invencible. Ara que ja no hi és, intento recordar quina és la meva primera Sardà. Se’m confonen dos records que no sé quin va ser abans. Un és Ahí te quiero ver, aquell xou seu a TVE tan particular, tan intens, tan injectat de personalitat i de força expressiva. L’altre és l’enregistrament d’ Ai, carai a TV3. Va ser el primer muntatge teatral que va dirigir, al Lliure i amb el text de Benet i Jornet, el seu gran amic. Era molt jove, però la Sardà ja començava a resultar-me familiar, ja em sonava. La veia com a xòuman a la tele i m’explicaven que també dirigia teatre. Caram.
Amb el pas dels anys, la Sardà no ha demanat permís per a instal·lar-se còmodament dins el subconscient del cinèfil i del teatrer, de tots aquells pels quals el cinema, el teatre, la cultura en general, són idees troncals, irrenunciables de la pròpia vida. La seva presència, tenaç, constant, ha deixat calat, fondària, imaginari. Olors al TNC. Actrius al costat d’Espert i Lizaran. La presentadora dels Goya. Todo sobre mi madre potser no és la pel·lícula d’Almodóvar amb la qual em quedaria però, en canvi, em resulta impossible oblidar-la al costat de Fernando Fernán Gómez, atemorits per l’Alzheimer que el devasta a ell. Dos personatges preciosos.
Sempre s’amagava darrere les seves ulleres de sol. Si el fotògraf li demanava que se les tragués, declinava amb més o menys diplomàcia. Sabia com volia que es fessin les coses, considerava que la seva manera acostumava a ser la millor. Sabia com calia recitar Sagarra, quines inflexions calia injectar-li perquè no fossin cantarelles. I així, l’Antònia de La Rambla de les Floristes i la Glòria de L’hostal de la Glòria no podien ser millors que amb la seva veu i la seva presència. Sabia quins eren el gest i la mirada millors per transmetre tot el dolor d’una dona desvalguda. Sabia com llançar una rèplica còmica millor que ningú altre. En això, no tenia rival. No portava bé algunes servituds del seu ofici. Les entrevistes quasi sempre li sobraven. Els autògrafs no els podia suportar. Era incapaç de dissimular, no era la reina de l’empatia. Però, en canvi, fora de l’aparador de la fama, dels flaixos i la parafernàlia, podia ser càlida, comprensiva, propera. Ho expliquen quantitat d’actors que han treballat amb ella.
Molts anys després d’aquells primers flaixos, molts, la recordo al rodatge d’A mic/Amat als Jardinets de Gràcia. La versió cinematogràfica de Testament era una realitat i els seus amics Benet i Jornet i Ventura Pons s’havien inventat expressament un personatge per a ella. I pocs anys després, asseguda just al davant meu per a la presentació de Wit, el muntatge que el seu estimat Lluís Pasqual va fer de l’obra de Margaret Edson. Hi donava vida a una malalta de càncer que rememora la seva vida. Pensar-hi ara, amb el record de l’últim instant en què la vam veure, quan ja sabia que la malaltia no marxaria, fa que la memòria sigui un rebombori d’emocions, que pensis en com els personatges s’infiltren en la vida dels còmics. I els còmics en la vida de tothom.

calviño

Pedro Sánchez té dues setmanes per decidir si vol que Nadia Calviño, vicepresidenta econòmica del govern espanyol, sigui candidata a presidir l’Eurogrup, l’òrgan informal que agrupa els ministres de finances dels 19 països que comparteixen l’euro. Així ho va anunciar ahir l’encara president Mário Centeno, que acaba mandat el dia 12 de juliol i ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. La presidència de l’Eurogrup s’allarga dos anys i mig i, per al pròxim mandat, Calviño és una de les més ben posicionades, malgrat que ahir evités en tot moment confirmar si presentarà formalment candidatura i ho deixés en mans del president Sánchez.
En ple debat sobre el pla de recuperació econòmic per a la Unió Europea, els ministres de l’euro hauran de decidir també qui volen que lideri a partir del juliol les seves reunions, una missió complexa perquè implica intentar casar posicions tan oposades com les dels Països Baixos i Itàlia, per exemple, una oposició que és justament la que està allargant la posada en marxa d’aquest pla de recuperació.
Més enllà de Calviño, exsecretària general de pressupostos de la Comissió Europea i molt ben considerada a la bombolla de Brussel·les, els altres dos noms que sonen com a principals candidats a presidir l’Eurogrup són el luxemburguès Pierre Gramegna i l’irlandès Paschal Donohoe. Però els equilibris polítics fan pensar que Calviño és qui té més possibilitats, per ser de la família política socialista (com Centeno i com el ministre de finances alemany, Olaf Scholz). També li juga a favor ser d’un dels països del sud, ja que qui lidera el grup de treball que prepara els documents de l’Eurogrup és un finlandès, Tuomas Saarenheimo.
La votació del president o presidenta serà a principis de juliol i per majoria simple dels 19 ministres de finances. Tot plegat en el si d’un organisme informal i poc transparent però que té un pes decisiu a l’hora de dibuixar el rumb de la política econòmica de la zona euro. Oficialment no té capacitat de decisió legal però, com avisa l’ONG Transparència Internacional, les seves decisions sempre acaben sent implementades pel conjunt dels 27 ministres de finances de la UE. A més, l’Eurogrup -i, per tant, el seu president- no està obligat a retre comptes davant l’Eurocambra (l’única institució europea escollida directament pels ciutadans), sinó que ho pot fer de manera voluntària. Tot i això, les decisions que es prenen en aquest òrgan intergovernamental són tan transcendents com per exemple ho serà el disseny de la línia de crèdits del fons de rescat que s’activarà per donar resposta a la pandèmia del coronavirus.

‘Mea culpa’ amb Grècia

També ahir el fons de rescat de la UE (Mede) va admetre que no va tenir prou en compte les conseqüències socials del programa de rescat de Grècia en l’anterior crisi econòmica. A través d’un informe elaborat per l’excomissari Joaquín Almunia i encarregat per l’organisme, el Mede reconeix que el cost financer i social de salvar l’eurozona amb el rescat de Grècia va ser “considerable”. L’informe creu que els programes van permetre que Grècia tingués finançament d’emergència i van evitar la seva sortida de l’euro, però “van posar una atenció insuficient a les necessitats bàsiques de la població grega”.
No és el primer mea culpa que s’envia des de Brussel·les a Atenes, això sí, després de vuit anys d’intervenció i retallades. L’expresident de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va ser encara més explícit en una compareixença al Parlament Europeu en què va assegurar que “durant massa temps” s’havia “trepitjat la dignitat del poble grec”. Va afegir fins i tot que lamentava la “falta de solidaritat” amb Grècia.
Un mea culpa que arriba també en un moment en què les condicions sobre les ajudes europees que s’aconsegueixin pactar per donar suport als països més afectats pel coronavirus continuen dividint la Unió Europea. Brussel·les va proposar fa unes setmanes crear un fons de 750.000 milions entre subvencions vinculades al pressupost i crèdits barats, una proposta que el sud veu amb bons ulls però que Àustria, Finlàndia, Dinamarca o els Països Baixos continuen veient amb escepticisme. Aquest grup de quatre (amb Dinamarca més tova) insisteix en rebaixar la quantitat, donar més crèdits que subvencions i, sobretot, vincular-los a fortes reformes. A més, Alemanya prefereix la seva proposta d’un fons de 500.000 milions de subsidis. Els líders mantindran la primera ronda de la discussió la setmana que ve. Ahir el ministre de Finances holandès ja deia que no veia factible un acord sobre el pressupost fins a la tardor.

dimecres, 10 de juny del 2020

Trapero

La Fiscalia formalitza el canvi de criteri al judici de Josep Lluís Trapero. Seguint la sentència del Tribunal Suprem, el ministeri públic ha comunicat aquest dilluns que rebaixa l'acusació de rebel·lió a sedició, però la petició de penes per al major, l'ex director general Pere Soler i l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig només es veu reduïda d'11 a 10 anys de presó i inhabilitació absoluta. En la represa de la vista oral a l'Audiència Nacional, després que hagués quedat en suspens pel coronavirus, el fiscal Miguel Ángel Carballo ha anunciat també una modificació important: l'alternativa d'una condemna per desobediència, que no implica presó. En aquest supòsit, la Fiscalia reclama un any i vuit mesos d'inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig i una multa de 60.000 euros. Per a la intendent Teresa Laplana demanava quatre anys de presó per sedició el 20-S i es manté. En el seu cas, l'alternativa de la desobediència quedaria en un any d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.
La Fiscalia donarà l’opció de sedició o desobediència per a Trapero
La caiguda de la rebel·lió es donava per feta, tot i que en la primera sessió de la vista oral els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira van advertir que el moment processal per modificar les conclusions era durant la presentació de les conclusions, de manera que van plantejar el judici igualment des de la perspectiva inicial. La novetat és la proposta subsidiària de la desobediència en cas que el tribunal no vegi provada la sedició. La desobediència requereix una negativa "oberta" al compliment de les resolucions judicials, cosa que és difícilment atribuïble a Trapero perquè sempre va manifestar la voluntat d'aturar el referèndum. 
Això va quedar acreditat en la reunió que la cúpula del cos va mantenir amb l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn al Palau de la Generalitat el 28 de setembre. En l'escrit de conclusions definitives la Fiscalia recorda que el Suprem en la sentència inclou aquesta trobada, en la qual Trapero va demanar al Govern que suspengués el referèndum. El ministeri públic només ho cita però manté un relat inalterable sobre la seva participació: hi va haver una estratègia concertada per fer la independència, amb els Mossos com una pota fonamental, amb l'única diferència que la violència ja no és un element estructural. La Fiscalia parla de la "congregació tumultuària" en una ocasió i "d'enfrontament físics" per "impedir l'execució de les resolucions judicials".
El Suprem alinea els Mossos amb el Govern pel paper de Forn
Les referències a la violència del 20-S i l’1-O que el ministeri públic feia en el seu escrit de conclusions provisionals desapareixen en el de conclusions definitives: al 20-S ja no s’utilitzen adjectius per parlar dels danys als vehicles Patrol de la Guàrdia Civil i les expressions com "massa" o "tumult" per definir la concentració davant la conselleria d’Economia han quedat relegades a la mínima expressió. La descripció de la sortida de la secretària judicial del jutjat 13 de l’edifici és breu i sense qualificatius, i no hi ha ni una sola referència al suposat intent dels manifestants d’esbotzar la porta de la conselleria, un dels recursos insistents de la Fiscalia al Suprem. 
El mateix passa amb l’1-O. Els fets es donen per sabuts pel relat de la sentència del Procés i l’escrit de la Fiscalia es limita a abundar en el dispositiu dels Mossos, amb la idea que es va dissenyar un operatiu "deliberadament ineficaç" per "facilitar" la votació. És bàsicament el referèndum el que porta els fiscals a sostenir que Trapero, Puig i Soler "van realitzar actes a favor del procés secessionista". En el cas del major dels Mossos, que va "dissenyar uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents dels Mossos poguessin complir amb les instruccions donades pel ministeri fiscal, així com amb les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". Una estratègia que en tot moment la Fiscalia considera que estava "avalada" per Soler i Puig. En definitiva, el ministeri públic considera que Trapero, Puig i Soler tenien un "rol funcional en l'estratègia" i que van contribuir "de manera decisiva perquè els Mossos es posessin al servei del pla secessionista". 
En aquesta línia, la Fiscalia assegura que les pautes d'actuació estaven orientades a "facilitar" l'1-O perquè eren "deliberadament ineficaces" per aturar la votació. El sistema de comunicacions "complex i inoperatiu" perquè els binomis d'agents als col·legis demanessin ajuda és una demostració, segons el ministeri públic, que els Mossos no es van coordinar amb les forces estatals. Encara va més enllà i subratlla que la policia catalana va fer "vigilàncies" i "seguiments" a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, arribant fins al punt de produir-se enfrontaments físics entre els uns i els altres en algun lloc de votació. A més, la publicació de les pautes d'actuació dos dies abans del referèndum va permetre que els votants "que van usurpar els col·legis poguessin preveure què farien i frustrar-ho". 
Trapero en tot moment va defensar al judici el mètode de la mediació i el manteniment de la "convivència ciutadana", i va recordar que la jutge del TSJC Mercedes Armas així ho va receptar en la reunió que va mantenir amb els responsables policials quan els va fer entrega de la interlocutòria. El ministeri públic hi passa de puntetes i s'agafa, de nou, al que ja va deixar escrit el Suprem en la sentència del 14 d'octubre passat. Segons el tribunal presidit per Manuel Marchena "només un biaix malintencionat per dissimular la verdadera voluntat obstruccionista" podria donar a aquest incís de la magistrada un significat orientat a "fer inoperativa la finalitat imposada per l'ordre judicial", que era impedir el referèndum.  

Els canvis a la conselleria previs a l'1-O, claus

Els moviments a la conselleria previs al referèndum són per a la Fiscalia una prova per vincular els acusats amb el pla, i torna a citar la sentència del Suprem: "Per assegurar-se que la policia autonòmica, en cas de complir la legalitat vigent, no frustrés la realització del referèndum, a mitjans de juliol del 2017 es va procedir a la substitució de Jordi Jané per Joaquim Forn, perquè donés suport sense reserves la celebració del referèndum". L'arribada de Forn va continuar amb la dimissió de l'ex director general dels Mossos Albert Batlle i el nomenament de Soler, però Puig ja ostentava el càrrec de secretari general des del 2015.
En aquest sentit, la Fiscalia parla d'una relació "inequívoca" dels acusats amb els responsables de l'independentisme. En el cas de Puig, aquesta relació es limita a uns correus que va enviar a l'ex secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, en què avisava de l'actuació de la Guàrdia Civil a la nau d'Unipost de Terrassa el 19 de setembre, on va intervenir sobres i cartes amb la designació com a membres de les meses electorals. Al llarg de l'escrit Puig torna a aparèixer com a receptor d'una proposta de Soler de querellar-se contra el fiscal del TSJC, a la qual l'ex secretari general del departament s'oposava rotundament, tal com també va declarar durant el judici. El ministeri públic li atribueix haver "avalat" el pla d'actuació de Mossos "dins les seves responsabilitats" i ignora que el càrrec de secretari general d'Interior no forma part de l'organigrama dels Mossos.  
Pel que fa a Trapero, una de les qüestions més repetides al llarg del judici i que la Fiscalia va preguntar amb més interès té a veure amb el fet que el major remetés a Forn les instruccions que el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anava dictant. Trapero es va defensar dient que la relació de confiança amb els superiors polítics ho justificava, però per al ministeri públic és un element de la possible connivència. 

Trapero reclama l'absolució

Les defenses i els acusats han escoltat les conclusions definitives de la Fiscalia des de l'Audiència de Barcelona per videoconferència i, en una sessió molt breu, han demanat donar-hi resposta la setmana vinent amb l'exposició dels informes finals, tal com ja estava previst en el calendari. Amb tot, l'advocada de Trapero, Olga Tubau, ha ratificat que en reclamava l'absolució quan la jutge li ha preguntat si volia anunciar les seves conclusions. La sessió ha començat amb retard perquè Laplana ha tingut problemes per accedir a l'Audiència de Barcelona: com que el tribunal l'havia dispensat d'acudir a les sessions fins a la de l'últim torn de paraula s'ha trobat que no estava "autoritzada", però quan ha ensenyat les credencials se li ha permès el pas. Segons fonts de l'Audiència Nacional, el retard també s'ha degut a l'absència de l'advocat de Soler, Cristóbal Martell, que finalment no hi ha assistit.

depende

Un dels conceptes recurrents per explicar l’escenari econòmic que ha generat el coronavirus és el d’incertesa. I en el cas del turisme és total, perquè la pandèmia n’ha trastocat els fonaments. “El turisme de la Mediterrània es basa en la mobilitat i les aglomeracions, els punts que estan en joc en la situació actual”, explica el professor de geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Ivan Murray. El sector pressiona per aconseguir una reactivació ràpida, però el que marcarà el veritable inici de la recuperació serà la vacuna del covid-19. A partir d’aquí, “el turisme de masses tornarà”, diu el degà de la Facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà. Queda saber quan es podrà reactivar del tot, i quins canvis patirà.
Pel que fa al futur immediat, la clau és la seguretat. “S’ha de fer molta feina per garantir-la per a residents, treballadors i turistes. No s’ha de començar la casa per la teulada: els destins han de ser segurs abans de promocionar-los”, explica Deyà. Calen protocols per als subsectors que formen part de la cadena de valors del turisme (hotels, restaurants, bars, autocars...), però també es reclama amb força una normativa europea per reactivar les aerolínies com més aviat millor. “Si la UE no facilita els desplaçaments, aquest estiu serà una catàstrofe i moltes empreses no aguantaran fins al 2021, incloses algunes de ben grans”, apunta el vicepresident del lobi turístic Exceltur, José Luis Zoreda. La Comissió Europea anunciarà les normes perquè torni l’activitat als aeroports el 13 de maig, segons va assenyalar el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos.
Hi ha moltes esperances que el turisme local ajudi a obrir alguns establiments. “La recuperació serà per segments d’edat i per països i costarà que es facin estades llargues, però Catalunya compta amb un radi de 500 quilòmetres de gent que pot venir”, comenta el gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià. Però aquesta perspectiva no és la mateixa a les Illes, tancades per mar i aire des del 18 de març. De fet, la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, va anunciar dimarts que ja hi ha contactes amb mercats emissors com l’alemany. I entitats com la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) preveuen que al juliol hi podria haver demanda per obrir establiments de manera esglaonada. Fonts d’aquesta patronal expliquen que, d’entre tots els mercats emissors, “Alemanya està en llocs de sortida”. “Va dues setmanes per davant d’Espanya, i això és molt de temps si ja som al maig”, diu Deyà. Turoperadors germànics com FTI i TUI estan preparats per reiniciar les operacions de seguida que sigui possible, i el govern alemany ha matisat la seva recomanació de no viatjar a Espanya: ara no descarta obrir-s’hi.
Les aerolínies creuen que el bitllet pujarà un 54% si els avions han d’anar més buits

Mitjà i llarg termini

Pel que fa a les temporades 2021 i 2022, les previsions són de recuperació. Això sí, si encara no hi ha vacuna, serà condició sine qua non que la pandèmia estigui controlada. “El 2021 serà una temporada de progressió i el 2022 s’assolirà certa normalitat”, assenyala el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears (Aviba), Xisco Mulet, que creu que les agències agafaran força. “Seran bàsiques perquè estaran al dia en protocols i tramitacions”, diu. Un factor que ajudarà a tirar endavant és que les destinacions de la Mediterrània, com Catalunya, el País Valencià i les Balears, “tenen molt treballats els canals de comercialització i una bona relació qualitat-preu”, apunta el consultor del sector Jaume Garau.
“Quan hi hagi vacuna o medicació tornaran les aglomeracions. El model no canviarà perquè és el que ha donat força al sector”, afegeix Garau. Però, encara que el turisme de masses sobrevisqui, no ho farà de la mateixa manera. La crisi del coronavirus ha accentuat la necessitat d’una activitat més sostenible i segura. “Passarà com amb les mesures de després de l’atemptat de l’11-S, que han perdurat”, diu Deyà. A més, “caldrà ser més empàtic amb la ciutadania i respectuosos amb l’entorn”, apunta per la seva banda Zoreda, que també recorda que el volum “és imprescindible perquè surtin els números”. Segons l’exconseller de Turisme del Govern Balear Celestí Alomar, “Europa imposarà un model de consum de menys petjada ecològica i, malgrat que les masses continuaran fent turisme, caldrà anar a xifres més raonables”.

dimarts, 9 de juny del 2020

l'escola

A Catalunya, hi ha 73.598 alumnes de primària i 60.329 de secundària que necessiten algun suport educatiu específic, són el que es coneix com a alumnes NESE. Això vol dir que el 15,3% dels alumnes catalans de primària i el 18% d’ESO requereixen alguna atenció educativa diferent de l’ordinària. Els motius són molts diversos: alguns són alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE), i aquí s’hi inclouen des dels infants amb trastorns de conducta, de l’espectre autista o d’aprenentatge fins als que tenen deficiències auditives o motores. Des del 2017 poden escolaritzar-se en una escola ordinària, perquè el Govern va aprovar un decret (desplegat amb comptagotes) que preveu que hi hagi tutors, especialistes d’orientació educativa, hores d’atenció a la diversitat o fisioterapeutes que ajudin aquests alumnes en temes d’higiene, mobilitat o desplaçaments.
Dins de les necessitats específiques, també hi ha alumnes que necessiten un reforç perquè tenen una situació socioeconòmica desfavorida o perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu. En aquest sentit, la Fundació Bofill ha demanat, sobretot als ajuntaments, que millorin la detecció d’aquests infants perquè si no “acabaran matriculats als centres més segregats i amb més complexitat”, ja que és on hi ha més vacants. I donen una dada per evidenciar que no s’està fent la feina: tot i que el 28,6% dels infants estan en risc de pobresa, els centres educatius només tenen detectat un 6,6% d’alumnat amb risc educatiu per raons socioeconòmiques a primària i un 5,7% a l’ESO.
Els alumnes NESE són els més vulnerables del sistema. I més ara: la pandèmia els ha deixat sense les hores de vetlladors, de reforç o d’aula d’acollida. No han sigut prioritaris a l’hora de tornar a les aules -a partir d’avui, tots els centres educatius del país han d’obrir- i les famílies avisen que el risc ja no és que no avancin matèria, sinó que perdin el que havien aconseguit fins ara. No culpen les escoles, sinó el sistema, al qual demanen més recursos. L’ARA recull cinc testimonis per explicar com el confinament posa més encara en risc l’escola inclusiva.

“Ens hem sentit abandonats”

Biel, té un transtorn de l'espectre autista

Feia temps que el Biel havia aconseguit anar sol al lavabo, però durant el confinament s’ha tornat a fer pipí al llit. Té vuit anys i un trastorn de l’espectre autista sever, que fa que no parli i tingui moltes dificultats per relacionar-se. “Ha tingut regressions en l’aprenentatge i ni el departament d’Educació ni el d’Afers Socials s’han preocupat per aquests infants ni les seves famílies”, es queixa Emili Navarro, el seu pare. “Ens hem sentit abandonats i el meu fill ha estat desatès”, assegura.
“Aquests nens necessiten una persona amb ells. La seva mare és metge i ha anat a treballar cada dia a l’hospital. I jo no podia atendre les videoconferències amb els meus alumnes, i cuidar el fill de 3 anys i el Biel. A vegades deia als meus alumnes: «Si sentiu crits, és el meu fill»”, diu l’Emili.
El nen va dos dies a la setmana a una escola d’educació especial i tres dies a una escola ordinària, on té alguna hora de vetllador gràcies a la fundació Aprenem, que ha criticat que el Govern no ha fet “cap pas per garantir els suports específics” als nens autistes durant el confinament i tampoc ha prioritzat el retorn d’aquests alumnes a les aules, malgrat que són “els que més han patit l’absència de rutines escolars i els costarà molt recuperar els aprenentatges perduts”.
Mentre les escoles estan tancades, els pares han intentat adaptar els materials que proposava l’escola al nen. La seva demanda és clara: “Sense recursos no es pot fer res. Nosaltres hem hagut de fer escolarització compartida perquè el Biel no tenia prou suports a l’escola ordinària. Hem anat a buscar recursos, quan en realitat hauria de ser al revés i fer que els recursos arribin a aquests nens”. A Catalunya l’any 2016 es van atendre 7.406 persones amb autisme.

“Per sort, ha tingut reforç dos cops a la setmana” 

Joan, té síndrome de Down

El Jordi posa la nota positiva al reportatge. El seu fill Joan té síndrome de Down i fa 5è a l’Escola Pia de Sabadell, on durant unes hores a la setmana surt de classe amb alguns alumnes més per fer reforç educatiu. “És un grup molt petit, però es genera ambient d’aula i alhora la mestra pot estar per cadascun d’ells. Per sort, tot i el confinament, ha seguit tenint l’aula de reforç dos cops a la setmana”, diu.
En general, el Joan fa les mateixes activitats que els seus companys, amb la diferència que en alguns casos li adapten la metodologia o els continguts. Des que van tancar les escoles, el Joan ha combinat les sessions en línia de tutoria, música o anglès amb l’aula de reforç. Més enllà dels continguts i els aprenentatges acadèmics, el Jordi diu que el més difícil per al Joan ha sigut gestionar la falta d’exercici físic -“Abans es passava tot el dia corrent, i ara es nota molt que no es belluga gens”- i, sobretot, la falta de contacte físic. “Els nens amb síndrome de Down maduren més lentament i els costa diferenciar la part privada i pública. Per això abracen tant i fan tants petons i carícies”, explica. Amb la pandèmia, però, el Joan ha après que cal dur sempre mascareta i mantenir la distància de seguretat. “Tenim sort que té molta paciència i autonomia”, diu el seu pare.

“No entenc com no hi ha un infermer als centres”

Jonatan, té epilèpsia refrectària

El del coronavirus ha sigut el segon confinament per al Jonatan. “Aquest cop ha anat molt millor perquè és el primer any que ha tingut un professional qualificat al seu costat”, explica la seva mare, Sesa Cameán. El Jonatan té epilèpsia refractària, una patologia que li provoca crisis diàries de les quals no es recupera fins a 6 o 9 hores després. A l’escola on feia primària van dir que no el podien atendre. “I era veritat. Cap centre educatiu no està preparat, perquè els professors no són metges”, admet. Estudiar des de casa el va enfonsar emocionalment -“Va perdre el contacte amb els seus iguals”-, així que la família va canviar de ciutat buscant un centre que el volgués admetre. “Durant l’ESO, jo entrava cada dia amb ell i m’esperava en una sala per si tenia un atac”, explica. “He perdut tota la meva vida cuidant-lo i no és que em vulgui desempallegar d’ell, però té 16 anys i ha de tenir la seva autonomia”, afirma la mare. Quan el Jonatan va dir que volia estudiar un cicle mitjà a l’Escola Freta de Calella i al departament d’Educació li van dir que el noi no tindria cap recurs, la Sesa es va plantar. “Vaig dir que si no feien res, entraria una instància judicial per mala praxi i 45 minuts després em van trucar dient-me que el Jonatan tindria un professional qualificat”.
Aquest suport és un infermer que està amb ell cada dia. El confinament ho ha impedit, però la Sesa agraeix que hi hagi sigut emocionalment. “S’ha posat en contacte via online i per telèfon, com han fet els tutors”, explica. Ara només vol que aquest suport que ella ha esperat durant 16 anys arribi abans per a la resta d’infants que ho necessiten. “La falta de recursos obliga les famílies a dependre de la bona voluntat de mestres i direccions”, afirma, i assegura que posant un infermer als centres milloraria l’atenció als alumnes amb patologies però també als altres, tal com ha dit el sindicat Satse d’infermeria. “Els mestres ja no haurien d’estar patint només pel nen malalt”, resumeix. I més després de la pandèmia: “Qui millor pot conscienciar i fer promoció dels hàbits d’higiene i salut són els infermers. No puc entendre per què Educació no en posa un dins de cada centre”.

“Les classes online són difícils de seguir perquè no llegeix els llavis” 

Martí, alumne amb sordesa

Si la falta de concentració i connexió ja dificulta les classes online a la majoria d’estudiants, els alumnes sords encara tenen més complicacions. Per exemple, el Martí s’ha quedat sense l’ajuda extra de la lectura dels llavis i l’expressió facial per seguir les explicacions dels docents, i tampoc ha pogut fer servir el micròfon que fan servir els professors i que es connecta als implants del noi per evitar la reverberació a l’aula. Té 16 anys i és un alumne “molt persistent i constant, que té dificultats però també té la sort que els companys i professors l’ajuden molt”, resumeix la seva mare, Àngels Videla.
“Té implants i hi sent, però el so que li arriba no és com el sentim nosaltres. És com haver de mirar sempre una pel·lícula amb subtítols”, explica. De fet, la mare diu que les classes online amb 30 participants són “difícils” de seguir per al Martí. “Si les aplicacions tinguessin subtítols o si es poguessin fer grups petits li aniria molt millor, però són coses de les quals ni nosaltres érem conscients fins que no ens hi hem trobat ara”.
Per això, l’Àngels creu que els alumnes amb més dificultats han de tornar com més aviat millor a classe. Ara bé, ja busca alguna alternativa per aconseguir mascaretes accessibles, que permetin als sords poder llegir els llavis. “El Martí parla moltíssim perquè hem treballat molt la logopèdia”, explica l’Àngels. Però, com a presidenta de l’ACAPPS (Associació Catalana per a la Promoció de les Persones amb Sordesa), assegura que hi ha moltes famílies amb fills petits angoixades perquè el confinament els ha deixat sense sessions als CREDA, els centres de suport educatiu per a alumnes sords. A Catalunya hi ha 2.118 alumnes amb discapacitat auditiva.

“Crec que el confinament ha afectat el meu aprenentatge”

Yachu Shrestha, alumna d'aula d'acollida

Fa 2 anys i mig que va arribar a Catalunya des del Nepal i, des d’aleshores, Yachu Shrestha és una de les alumnes de l’aula d’acollida de l’Institut Rubió i Ors de l’Hospitalet de Llobregat, un recurs educatiu perquè els alumnes nouvinguts aprenguin català en grups reduïts i amb atenció personalitzada. A punt d’acabar 4t d’ESO, la Yachu és conscient que el confinament és un sotrac al seu aprenentatge. “Sí, crec que ha afectat una mica el meu aprenentatge perquè no hi havia els meus professors per explicar-me coses en persona i d’una manera millor per poder entendre exactament sobre un tema”, explica.
Tot i això, intenta buscar la part positiva al tancament dels centres: “Treballant i estudiant a casa he guanyat seguretat i confiança en mi mateixa”, assegura. Com que per als professors “és difícil” resoldre els dubtes de tots els alumnes, ella ha decidit aprendre de manera autònoma i “investigar coses” per ella mateixa. “Crec que he posat més atenció per fer les feines que quan estava a l’institut”, resumeix.
A casa, la mare no parla ni català ni castellà, però la Yachu diu que han fet el possible per ajudar-la a fer deures i enviar-los als professors. “Ens han posat bastanta feina, però és normal”, diu. És una alumna responsable i aplicada, decidida a fer el batxillerat científic perquè vol ser metge.
La Yachu ha passat el confinament “fent deures, mirant sèries i parlant amb la família i amigues del Nepal”. Potser ha perdut fluïdesa amb el català aquests mesos, però té clar que vol seguir aprenent: “Em vull apuntar als cursos de Normalització Lingüística quan faci 16 anys perquè vull millorar el meu català”.

diumenge, 7 de juny del 2020

ratreig

Si teniu un telèfon amb sistema operatiu Android i entreu a la configuració i tot seguit a l’apartat Google, trobareu una llista de serveis encapçalat per les “Notificacions d’exposició al covid-19”. Si el vostre dispositiu és d’Apple, el mateix. “Això ja està instal·lat a les nostres vides”, diu Itziar de Lecuona, subdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. “I no crec que aquestes companyies hagin desenvolupat aquest servei sense una decisió governamental que les avali”, afegeix.
Efectivament, governs de tot el món treballen en aplicacions de rastreig de contactes amb l’objectiu de controlar nous brots de covid-19. “El problema és que hi ha molt poca transparència i no sabem quin model d’aplicació se’ns convidarà a descarregar”, continua De Lecuona. Com a criteris generals, “qualsevol mesura ha de ser proporcional, respectuosa amb els drets i, sobretot, temporal”, considera la investigadora. Des del punt de vista de la privacitat, una de les garanties clau que haurien d’oferir aquestes aplicacions, no hi ha precedents gaire exemplificadors al llarg de la pandèmia. L’aplicació Stop Covid-19 Cat que es va llançar a Catalunya requeria que l’usuari introduís el número de la targeta sanitària i que es geolocalitzés, dos paràmetres que afebleixen considerablement les garanties de privacitat. L’aplicació que es va desenvolupar a Madrid, CoronaMadrid, també llegia la localització del dispositiu i, a més, “informava que empreses com Banco de Santander o Ferrovial tenien accés a les dades”, diu De Lecuona.
Així funciona el rastreig de contactes per Bluetooth

Una aplicació que es vol assajar

La poca informació que hi ha sobre la futura aplicació, que el govern espanyol vol assajar aquest mateix mes de juny en una de les illes Canàries, indica que funcionarà amb un sistema de balises per Bluetooth, que hauria de garantir l’anonimat i respectar la privacitat de l’usuari. Tot i que aquestes balises-en principi anònimes- no s’haurien d’emmagatzemar més de 14 dies, Àngel Puyol, professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en bioètica, diu: “Aquests sistemes poden generar una certa por perquè tots sabem que les dades es poden desencriptar”.
Una altra qüestió important és on aniran a parar aquestes dades. “Per fer funcionar aquestes aplicacions, els governs necessiten les companyies com Google o Apple, a més dels operadors de telefonia”, explica De Lecuona. “¿Tindran accés a les dades aquestes empreses?”, es pregunta la investigadora, i insisteix que “no s’està donant prou informació per prendre decisions com a societat”. En aquest sentit, Puyol considera que hi ha el risc de “donar massa poder a les companyies tecnològiques”. “Un govern es pot canviar, però una companyia no”, adverteix. A més, “pot passar que, si ara donem aquest poder, d’aquí un temps ens hi hàgim acostumat i ens hàgim convertit en una societat més controlada”, afegeix.

Com es protegeix la privacitat?

D’altra banda, segons De Lecuona, “un dels requisits que s’haurien de demanar a les diverses aplicacions que es desenvolupen en l’àmbit europeu és que siguin compatibles”. De moment, però, sembla que el sistema espanyol encaixaria amb l’alemany i el suís, per exemple, però no amb el francès i el britànic. Una altra limitació d’aquestes aplicacions és que el sistema de Bluetooth en què es basaran no està concebut per protegir la privacitat. “De fet, la tecnologia està pensada per fer el contrari”, diu De Lecuona.
I, des del punt de vista de l’eficàcia, s’ha de tenir en compte que tampoc mesura les distàncies amb precisió. Això pot fer que s’obtinguin nombrosos falsos positius, amb la qual cosa es posaria en quarantena persones que no estan infectades. “Per solidaritat en un moment complicat com l’actual, podem accedir a utilitzar aquestes aplicacions, però si no donen informació fiable i hem de cedir les dades a tercers la cosa es complica”, conclou De Lecuona.

Els sanitaris, contra la concessió a Ferrovial

El Col·legi de Metges i el Sindicat d’Infermeres de Catalunya es van mostrar ahir molt crítics amb la concessió privada del rastreig de contactes a l’empresa Ferroser, filial de Ferrovial, per 18 milions d’euros, tal com va avançar divendres El Confidencial i van confirmar al diari ARA fonts de Salut.
El president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, va exigir des del seu Twitter que Salut “revertixi la decisió errònia de fer que una empresa -Ferrovial- faci la gestió dels rastrejadors del covid-19”. “Ha de ser l’atenció primària. Per lògica, per coherència i per més seguretat clínica”, va dir per afegir-se a la queixa a la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. El Sindicat d’Infermeres es va sumar a la crítica