prego

De fet es el que comença i anuncia la festa major, que a Bigues coincideix amb Sant Pere i tambe Pau, el sant del pare que m'agradaria no oblidessis mai. El pregó és un discurs literari que hom pronuncia en públic en ocasió d'una festivitat o celebració. Sol ser l'acte que dóna començament a festes populars com les festes majors d'una vil·la o barri, el carnestoltes, etc. En el cas de les festes patronals, tradicionalment el pregó és escrit i llegit per un fill de la vil·la que celebra les festes. De vegades s'utilitza també per a fer públiques reivindicacions populars. El pregó pot ser un acte solemne, on els vil·latans acudeixen mudats i escolten en silenci, o més còmic i festiu, al qual el pregoner escalfa l'ambient. Sovint és l'alcalde qui dóna la paraula al pregoner. Cap d'aquestess premises es van donar ahir. Breu, sense sentit, citant no vaig entendre perque a la Clepatra, sense missatge ni politic ni popular, tot va raure en quatre taules mal posades, unes begudes calentes i un regitzell de formigues voladores.Un grup de rumba de la Garriga, els Tetua van acompanyar la tornada a casa despres d'una hora i mitja d'espera. 

la llet

Per fi ho sabem. Si tot va be tindras una cosineta, probablement l'Annia. Li haure d'obrir un blog, tu pensaras ara home amb el que et costa aquests?... pero ho arreglarem. I ja estic pensant com diferenciarlos, per edat o concepcio global del mon. Avui et parlo del estudi que diu que cada 22 segons mort un nen, 1,4 milions l'any, per no haver estar alletat amb llet materna. Sobre tot a l'Africa on els donen llet animal o aigua contaminada, tot i que encara es on mes mamen durant dos anys i si no es fa es per raons religioses. A Occident perque es perd aquests instint huma? Per el sentit sexual dels pits?Per el marketing de productes similars industrials?O per mandra i questions laborals? El cert es que el mon te la solucio de la desnutricio infantil amb la intervencio mes antiga que tota 'especie coneix. I ho sabem des del 2008. Un nen alletat parcialment te 2,8 mes possibilitats de morir que un altre amb cinc mesos com a minim. Fins i tot de mares desnutrides, la llet sempre sera prou bona pel nen. El greu es que la diferenecia entre Niger i EEUU nomes es del 9% al 13 %. No fer cas a la OMS, no es cuestio de pobressa sino de cultura, de ignorancia nutriocinista o de idiotessa colectiva "ben" assessorada. El remei es massa barat pels mercats.

sant joan

Segon Sant Joan que te'xplico.i l'ultim desde l'exili. Agafem el segon torn de taula, doncs despres de la revetlla tothom s'aixeca tard.Ens vestim una mica per la diada,que avui coincideix amb la patum de Berga desde 1859, pero no tan com perque ens confonguin amb un casament. Can Traver es un lloc molt maco, amb un espai molt gran ple d'alzines i un rellotge d'aigua que agrada molt als nens. Son molt professionals i per aixo em vaig atrevir amb un llamantol canadenc, mes barats, contravenint totes les indicacions del meu signe Aries que em recomana no escollir menars complicats. Escalopins, costelletes, filet i amanides van omplir la taula del Kevin, la Rosa i el Blai i la Gala amb el teu proper cosinet/a. He tingut molts regals. Un llibre "123 568 789", la BSO de Chico i Rita,,un jazz fusio cuba que no m'èsperaba i un jersei blau molt maco que demomennt m'he pogut posar.La conversa sobre les critiques teatrals i cinefiles van portar al Blai a Palamos, i al Kevin a l'estacio de Canovelles Trens amb retard, billets fins a Vic nomes. el perillos joc de creuar les vies i aquella tristessa que sempre hi ha  a les velles estacions quan el vago s'en va.El Kevin a Puigcerda i vosaltres a Vancouver.

l'embús

Varem fer una revetlla diferent a casa d'uns amics la Charo i el Jesus, una estona amb els seus fills i una dotzenaa de gats. A mes la Pequi i el Jordi, la Rosa i jo, la Maribel, la meva metge del carnet de conduir, el Michi, la Pilar i la seva nena, Julia i aixerida com tu, La veritable diferencia, apart d'un menjar molt saludable, com vegetaria, sangria, cava, vi i uns sucs naturals de veritat, va ser amb una noia mexicana, la Margarita, que ens va deleitar amb cançons tipiques de la seva terra meravelloses i ben interpretades. Estaba alla per que l'endema feien una festa popular a Vilassar per recollir fons per Chiapas.Un dia parlarem dels zapatistes i si els hi arriben aquests diners o no. A mes no se qui va trobar instruments rustics, maracas, cocos buits, raspas, canyes aflautades  un timbal i tothom s'hi va veure en  cor. Unes coques rellenes de crema i les tipiques de fruita i pinyons van donar pas a uns cafes, que amb la fresqueta, feien ja inviable el previst salt a la piscina, tot i que algu portava el banyador. Mentre assecaben a la petita Julia que si hi havia ficat el peu, l'ordinador cantava despedin se..."alla en el rancho grande, alla donde vivias....". L'embus i les  cues van quedar perels de ciutat.

l'educacio

Cada generacio te un sistema educatiu, unes pautes que volen probar. El que s'ha de procurar es no perdre el que tenim i que tot plegat no empitjori. Quan el pare i el Blai eren petits estaba de moda una escola anglesa que crec es deia Summerhill on els nens casi anaben despullats i amb unes melenes... sino mirat una fota del pare pujat a una vezpino a Aiguafreda amb aquesta pinta.Ara sembla que els nens s'han d¡imposar a l'escola i a casa, s'els ha dedeixar plorar altre vegada, no cal ser dur, s'ha de poder accedir a la vostra emotivitat, es pot ser tendre i tenir emocions. No som soldats. La majoria dels joves moren, no per malaltia sino per riscos innecesaris, velocitat, droga, esports, perque no tenen por. S'haurien de repartir les jornades treball i potenciar l'ambit domestic.S'ha d'assumir la tasca de la llar, que encara fan nomes en un 12% els homes, comprar i cuinar basicament. No heu de treballar per treballar i heu de compartir la crisi amb els homes. Les dones s'han sabut adaptar a la societat  l'home nomes es pensa que perd poder.Per aixo la seva vida es mes curta.  com que elles no necessiten permis per res encara es mes dificil.Ara hem de veure que l'"enemic" no es la dona, pero tampoc el pobre o el nouvingut.

Touraine

Vaig llegir durant la carrera un llibre fantastic d'Alain Touraine, La veu i la mirada.Avui aquest socioleg (1925) expert en moviments socials, afirma que anem al desastre si no canviem el mon, si fem pagar la factura als joves, sino canviem el poder i arreglem les hipteques.Preveu la continua alternança com a remei per la desafeccio politica i tem que de moment l'unica ideologia torni a ser la xenofobia que no els totalitarismes. Tambe troba afaltar un discurs de la dona, que avui nomes es pregona com victima despres dedecades de victories feministes.Demana responsabilitat al mon intel.lectual per crear un nou sistema i que no es quedi installat en el postmarxisme. Cal un nou compromis com es va fer amb la societat industrial.No es reconstruirá res i manquen 5 anys ben bons per començar a aixecar el cap i mai creixer com abans. Un mon en declivi com els partits institucionals.Diu tambe que la globalitzacio es desocntrol economic, impotencia total. Menys a Epaña, la crisi es pateix en silenci, com si ja estigues tot explicat.No es tan greu que la gent no se senti representada com que els partits no els preocupi representar a elements populars, obrers i treballadors. Despres de 30 anys asistím a al mort de la social democracia a Europa.Nomes ens queda la lluita per els drets humans universals. 

penediment

Saps que paso dies, en que em costa trobar alguna cosa interesant per explicarte, a banda que l'ordi no va be i el lloc es incomode. Aquesta setmana a nascut una altre cosineta teva, la Jana Saez Soldevila. De moment sembla que la familia s'amplia amb nenes, la Lia, tu i ara aquesta petitona, 2,47 kgs. Varem poder anar a la clinica amb sort, perque les mamas d'ara, les tornen a casa deseguida si tot va be. De pasada la Rosa va pasar un casting per una nova pel.licula de Patricia Ferreira i no sabem si la faran tenyir de rossa. El cineforum del divendres varem projectar "Julia", de Fred Zinneman, basada en la novela Pentimento de Lilian Hellman, esposa de Dashiel Hammet. Es diu arrepentiment, contricio, perque la protagonista no es perdona mai, no haver pogut salvar i recuperar de Europa, la filla de la seva gran amiga Julia, assessinada pels nazis per lluitar en favor de les llibertats. Una denuncia mes d'uns fets que no s'haurien de repetir, com demanava un vell fundador d'ERC, Victor Torres, de 96 anys mort avui. La gespa queda a mig tallar doncs s'ha espatllat la maquina i els petards començen a molestar i annunciar l'ambient festiu de verbena, perdo revetlla. El pobre Ares i jo, no sabem on posant se.

indignats

Pero poc. Sobretot despres de la fantastica paella i de l'amistad que ens van oferir el Ferran i la Leo al seu apartament de LLança. Tampoc les conegudes cues de la A-7 van ser indignants. Aquest moviment de multiple procedencia i que fa setmanes es reuneixen a les places del pais, han de decidir com continuar. Decidir no es el seu fort i per tant d'aqui la seva trascendencia. Jo crec que han s'han de convertir en un moviment social d'ampli abast i aixo es el mes complicat. Perque es dificil marcarse uns objectius definits i al mateix temps ser una alternativa als partits. Començarien amb un programa, unes prioritats i un full de ruta. Poca revolucio i quedarien abocats a ser un apendix del sistema. Que aquesta es l'altre, podrien caviar el sistema des de dins, transformarlo. Pero aixo comporta algun dels seus lider a les listes electorals, generant mes contradiccions i baralles. Sino els queda la pitjor opcio. Cansar se, avorrirse, esdevenir irrellevants, ser desalotjats definitivament i desapareixer de les primeres planes dels mitjans. Un fenomen caotic que ni la organitzacio de les noves tecnologies ha pogut preestablir objectius o directrius clares. La massa sense lideratge esdeve fonedissa i finalment nomes es un sentiment o record.

el ple

Perdona pero fa molts dies que no t'escric. Aixo es que l'avi te altres coses al cap que em preocupen i angoixen motl i ni estar aquesta estona amb tu em distreu. Ahir es va fer el ple de l'ajuntament per constituir el nou consistori. El millor de tot va ser que dos de formacions diferents van dir al jurar per la seva consciencia i unio, en comptes d'honor. Tot CIU va votar al Vila, 6, totes les formacions sortints (PSC, ICV I PP) 6, al Moreno i el Galiano d'ERC, poden participar en el govern es va votar a si mateix,(1), deixan a CIU governar en minoria. No podre entendre mai que siguen decisius, bisagra o frontissa s'en diu ara, no optessin o per la linea sobiranista de Convergencia o per la vessant social i d'esquerres que era al govern de progres. Ni jo, que espero que el Blai em doni de baixa, ni els seus votants ho entendran. I d'aqui 4 anys, ERC haura desaparegut, absorbida aixo si, per noves corrents i agrupacions d'independentisme catala que potser lideri el meu amic Carles. Avui estarem molt aprop, es un dir, doncs desde Montreal, retransmeten el gran premi de formula 1. Ja se que es a l'altre banda, pero mirant boscos, arbres, i llacs, et veig a tu. I dema ja arriba el pare, que volara com l'Alonso, cap a Vancouver.

la coral

Ahir varem anar a un concert benefic amb dues corals, una adolescent que va cantar peces de musicals, (Grease, El llibre de la selva o West side story) i una adulta de godspel. Els diners, sempre pocs, van a un hospital de Togo, on per exemple havien curat a una noia, la Ramata, una cama que tenia en angle recta pel genoll. Et dic aixo per que es molt important la musica per els nens i les persones. No se si tindras molta oida,l'avi no, pero es necesari que els pares et cantin cançons que t'ajudaran a concentrarte i solidaritzarte perque es una activitat de grup i s'ha de fer servir. El music Pep Pascual, autor de Tot bufant diu que als nens s'els ha d'ensenyar 3 acords i que amb aixo poden tocar 6 milions de cançons. La resta de coneixements vindran sols perque ja sabran tocar. La musica es un mitja de comunicacio. S'aprenen llengues, la coordinacio del cos i a expressar els sentiments. A les corals hi ha perseverança, esforç, humillitat, sensibilitat, cultures, equip, autocritica i apendre a valorar l'unic premi mesurable que es l'aplaudiment del public. I es saludable. Per els adolescents sons greus i amb ritme que van a desenvolupar la zona pelviana. I els mes petits tons aguts i rapids que els estimulen la zona cerebral. Amb tot vaig pensar que els musicals del Kevin al salesians estan molt be.

el bon dia

Un mal dia el pot tenir tothom. Els jugadors catalans a la seleccio, un premi nobel de la pau tirant bombes, la patronal abusant un cop mes del seu poder, els sindicats sense poder real per respondre les cacicades empresarials, un candidat extret d'un cuadre del XIX que diu que ara sap com arreglara Catalunya, per tots que el PP avançi, que el Bojan s'hagi de defensar perque no el fassin fora, el Mas amb els seus soparets, o la Merkel tractan d'unificar europa amb bon criteri. Pero tot i aixo, per l'avi va ser un bon dia, Sessio d'imans, tranquilitat i al capvespre, sopar amb la Rosa i 20 amics abans s'anar al concert del grup de jazz fusio, "Acaricie'm el morro" de BCN. Si hagues de fer una cronica, la titularia La camisa del bateria. Un bateria sembla que es el que mes ha d'anar amb samarreta. Pel que sua o si mes no, per si se l'ha de treure quan fa el solo de bombo gros amb el peu com el de Emerson Lake & Palmer que ara no recordo el nom. Un saxo(3), guitarra ritmica, solista, la bateria a ratlles, teclats i baix, varen inudar la fonteta de Sant Feliu en una nit fresca com les de coberta de vacaciones en el mar. Varen començar tard i acabar tard, i despres, acompanyar la xicota a casa com abans. I el gin tonic de pages, a mitges....

la sardana

No se si ja t'en he parlat, la dansa mes bonica de les que es fan i es desfan. Fa molts anys que hom la discuteix. Que si nomes la ballan els vells, que si es encartronada, que si es molt dificil de ballar, la veriitat es que per mi ho es que no n'he sapigut mai,...Es fa una rotllana i hom punteixen les notes de la cobla. Deixen els jerseis i els bolsos al centre i van girant i alçant els braços que de vegades es molt cansant al so de la tenora. Et dic aixo perque ahir, despres de la revisio medica on troben taps a les oides, augment de dioptries i falses arritmies als meus 79 kilos,vaig sentir "per tu ploro", per tu lloro" que deia l'avi Jaume,, interpretada per una de les millors orquestres catalanes, La Principal de la Bisbal. Lletra de Joan Maragall, ara que estem en el seu any, i musica de pell de gallina de Pep Ventura. No se si t'en ha deixat snetir alguna, pero estaria be, ja no et dic que trobis colla per ballarla. Si com els bascos, cada vegada que vingues algu important, li ballessim com fan ells amb el xistolari ammb el mocador i el bsatonet, segur que seria un dels simbols de Catalunya, jo crec que ja ho es per historia i tradicio, tan si el vol com si no es vol. Encara que nomes la ballin els nens del corte ingles en concursos anyals...

el curs

Avui, a mes d'aprovar uns pressupostos a la baixa i de donar via lliure altre vegada als cogombres, s'ha aprovat, no sense queixes el nou calendari escolar. Per cert que m'agradaria saber quin es el teu i veure alguna foto de la teva escola que se que es molt maca. Es tornara a començar com sempre el 12 de setembre, despres de la nostra festa de derrota nacional i el que si que sembla que tambe es perd es la sisena hora de reforç. En canvi es recuperen els examens de setembre, a primers. tambe com abans, quan l'avi estudiava. Les vacacances de nadal les tipiques aqui, de nit bona a Reis, sense cap dia mes "jugar". La semana santa l'any vinent cau del 2 al 9 d'abril. Pero el "milor" de tot es que els centres que vulguin, possiblement els mes rics, podran fer si volen la semana blanca, a mes de 5 dies de festa lliure uqe podran elegir els centres educatius a voluntad. De fet no se qui mana o si mana algu, Els sindicats, els AMPAS, els consells escolars, hi diuen la seva i totes diferents. Sembla mentida que no es pugui unificar els criteris amb Europa, dia amunt dia avall. Pero no nomes Europa, altres autonomies espanyoles començen el 6, el 7, el 9 i fins i tot el 13. Desgavell que ens portara a tots al 22 dej uny, on la calor apreta, les piscines obren i els camps es seguen...Sant Joan!!!!!!!!!!

Irla

Podriem parlar avui de l'arribada de Messi a Buenso Aires per fer vacances, o de com cada dia la policia india, salva una dotzena de nenes d'entre 5 i 12 anys de ser venudes i prostituides a Calcuta. Pero avui farem historia i et parlare el poc que se de Josep Irla, un president d'ERC, oblildat a l'exili de la Generalitat i que roman enterrat al costat dels seus pares, en un modest ninxol, a Sant Feliu de Guixols. Es un ninxol blanc, petit, sense tan sols cap emblema de la Generalitat, encara que cada 11 de setembre hom s'hi acosta per honorar la seva figura politica. De fet una tomba massa senzilla, per qui en vida es va sacrificar tant per la seva nacio, lluitant per una democracia social i cultural. Per aixo ara es demana, ni que sigui en temps de crisi que es dignifiqui una mica mes el seu repos. Una petita statua o un discret bust seria suficient per la recuperacio d'aquesta part de la memoria historica. Per enaltir aqeusta fosa laica on descansen les despulles d'alguns lliure pensadors com el Josep Irla. El 2010 estava previst un trasllat a un mausoleu del mateix cementiri i ni aixo es va poder realitzar. A veure enguany...