Cine club

Ahir vam baixar a BCN per cel.lebrar les 6enes jornades de cineclubisme català. 25 pobles ciutats, representats per 50 persones, van compartir amb els els administradors de la Federació de Catalunya, joies i penúries, èxits i decepcions. La jornada de treball es va composar d'una reunió per proximitat geografia per acostar idees i proporciona maneres de intercanvia informació. El nostre grup érem Bigues, Manresa, Vic, Granollers i la Garriga.Les persones assistents enguany son unes 50000, i pel que fa nosaltres no arribem a 500. Tot plegat una gran tristesa de veure un cop mes com un fet cultural no interessa molt. I a mes ningú paga la quota, hi han pocs ajuts oficials,el material es deficient i les projeccions quasi mai tenen la  qualitat exigible com molt be denuncia la Rosa. A la tarda, assemblea general, pressupostos i elecció de nova junta amb una presidenta per 1a. vegada.. Per finalitzar, els premis Josep Maria Nunes a Figueres per programar molt en català, Vic per les seves innovacions a la programació i Granollers per la qualitat d'exhibicio i trajectòria, Parlem de subvencions de 5000 euros, i prop de 500 associats. Que ha de  fer l'avi, plegar....?. Una cosa bona. A lo millor es fa un carnet per poder anar a tots els cineclubs del pais. Si paguen clar.

corredor? Mediterrani

Sempre s'ha volgut connectar Africa amb Europa. I sempre s'ha considerat España, Africa. Així, el que ja es proposava fa avui 20 anys, el corredor mediterrani, encara esta per fer. Peró el pitjor de tot es que per cuestions polítiques, no econòmiques, es dubte de les distancies, de les prestacions i fins i tot de la utilitat. Per això es juga a 5 bandes per no reconèixer com han fet tots els experts, que l'idoni es el del mediterrani. SI agafes un mapa de la peninsula i sud de França ho veuràs clarissim. Portugal, port també de les Ameriques, en proposa lògicament el seu: Sines, Badajoz, Ciudad Real, Madrid, Valladolid, Burgos, Victorià i Sant Sebastià. L'altre seria ALgeciras, Còrdova, Madrid, Guadalajara, Saragossa, Osca i Tolosa. Un altre empalmaria de Saragossa a Tarragona..I finalment l'eix que tindria que ser prioritari, veurem si el 19 la CEE ho veu així, que es Algesires, Màlaga, Almeria, Cartagena, Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona, Palamós, Girona i la Jonquera. Tot ports de mar de gran importància en l'arribada de mercaderies d'orient i que evita fins a 40 kms. de túnel per foradar els Pirineus.n sentirem a parlar mes d'aqui pocs dies, però la Catalunya s'hi juga 30 anys mes a l'ostracisme comercial.

l'espera

Avui el besavi Joan faria 88 anys. S?el va emportar el gran capita amb un càncer extens de pròstata que si li va agafar als ossos, com al Rafel. El besavi havia superat un càncer de colon que el dr. Foncillas va poder intervenir a temps. No ho va poder fer amb la Tieta Maria i el tiet Pere. Encara no hi havien aquestes terribles llistes d'espera (70000 persones) que la crisi ha fet augmentar un 23% a nivells del 2004. Sempre pensaré que el càncer de pròstata el varem diagnostica tard, amb aquell ADN que tenim tota la família de no fens mirar les coses al metge, Ja hi aniré...diem. També per la forma discreta i vergonyosa que tenia l'avi de parlar de certes coses. Així doncs quan els fills ens hi varem posar ja era tard, L'avi no volia anar al metge i menys pagant. I la primera intervenció, a banda de tardana, no va ser prou diguem ne resolutòria. Si tens una enmalaltida de tu, te l'has d'extirpar per no fer malbé la resta del cistell. I això penso que no es va fer.Total, dolor i risc de complicació, En el mon dels ordinadors i els programes, sembla mentida que no es puguin minimitzar l'impacte de les retallades i optimitzar els recursos. Ara mateix les operacions de mes espera son pròstata, coronaries, vàlvules, bufeta,ossos, fetge, pell, faringe, pàncrees, faringe, mama, pulmó, estomac, matriu i colon.Feu s'ho mirar amb temps familia...

michelin

Lo de l'estrella michelin als restaurants es una cosa molt discutible però que te molta tradició i ha acabat esborrant la idea de que ho obtenien perquè convidaven la critic gastronòmic. El c ert es que a Catalunya enguany en tanquen molts, Drolma, Xim, Lluçanes i el ja conegut Bulli. Un michelin a Barcelona pot costar 150 euros, a Paris 350, i es que a qui em volgut anar fort i no podíem.Hi ha optimistes (Ruscalleda) però el cert es que no n'hi ha per tots. Els 8 tenien que omplir 800 places diàries.  Les empreses ja no hi va, les targetes no surten tan alegres i els preus han tingut que baixar un 50%. No hi han cel.lebracions, màxim en bar de tapes i nomes queda vida als pobles, d'on varen sortir molts d'aquests grans cuiners, que aguanten gracies al turisme interior passavolant.Es parla d'un model esgotat a la ciutat i de que alguna cosa s'ha fet malament. I ara el país perdrà pistonada en una cosa que era capdavanter mundialment. La crisi farà baixar el nivell a mes light, mes casual que diuen els anglesos.Ara el futur dels bistronomics passa per parelles joves, sense lloguer i amb talent.S'ha d'anar cap cuina neoclàssica, amb menú llarg i tancat amb preus adequats a la realitat. Sense luxa, una cosa que faci goig i un unic servei de nit.

els pagesosxx

Son els productors de la base d'un país. Amb la seva feina nos hi juguem el futur i sobre tot el menjar. I es senten maltractats amb raó. No se al teu país però aquí paguem per un pebrot o una fruita al mercat 1000 vegades mes que el que cobren ells al camp. El govern vol fusionar petits productors i cooperatives per ser mes potents per negociar els preus amb la industria i els grans distribuidors, però cap dels que mana esta per la feina, per ajudar los.Prou que tallen carreteres amb els seus no sempre poderosos tractors enfront dels que nomes volen una Europa consumidora. Això es el menys desitjable, doncs proposa un desequilibri territorial, ambiental i de qualitat alimentaria.Un exemple de la desproteccio es la darrera infecció dels cogombres amb e coli que ha perjudicat molt el sector. L'ofec de les grans cadenes continua i han caigut els preus de l'oli verge i del raïm. Nomes la llet es paga com el 2005, tot i que s'ha apujat el pinso.Les famílies pageses catalanes noten any darrera any una baixada de la renda, en part degut a la globalitzacio i el descontrol dels preus especialment els cereals. A mes la crisi farà baixar un 30% els ajuts comunitaris. I la demanda de certs productes també ha baixat.

la casa exaltada

Ahir finalment varem poder cel.lebrar la festa de presentació de la nova situació física i sentimental de la casa de l'avi a Bigues. Al mati, amb tot molt ben preparat per la Rosa amb la seva xuleria catalanista habitual, o sia deixe me sola, van venir a dinar el Kevin, el Blai i la Gala, amb la teva futura cosina l'Annia, que d'alguna forma ho ha pogut veure tot abans que tu.Era un triomf de la vida que ha aconseguit que l'enemic no em fes igual a ell i per tan, vèncer. Despres d'un dinar per mi esplendit, els nois i noies van tenir que tornar a ciutat, desprès d'haver ajudat molt de  veritat i de poder constatar aquest nou obert a la felicitat.Desprès de les 5 van apareixer la vintena llarga d'amics.La Sra. Victoria, amb un detall esplendit, obsequis de tota mena i benaurances, es va anar desenvolupant una tarda plena de tolerancia, amistat i ganes de passar ho be. Lluny quedava la crispació ofegada per el sentit de l'humor i les ganes de enriquir projectes. I sobre tot compartir lo. Van venir la Teresa de la India i la seva amiga Judith i alguns nens i nenes mes petits.Converses apassionades al voltant dels àpats i de la piscina il·luminada van deixar pas a anècdotes, rialles i petites xafarderies. Un mon de paraules, de calor de primers d'octubre, que va deixar d'admirar l'arquitectura quan es posar en marxa, sense voler, els aspersors de regar la  gespa....

l'avi catala

M'agradara saber per exemple quan tinguis 10 anys, que diràs de l'avi.Jo de l'avi Jaume, deia que era masover i jardiner. També alcalde de barri a Sarrià, municipal a Badalona i va treballar en una bòbila. L'avia Isabel era una gran cuinera i feia menjars i sopars per 200 persones en un convent.L'avi Paco, un gran comercial i gerent de Riera Marsa, antiga fabrica de farines i pastetes.He vist fotos seves anant a les Corts amb tot una colla d'amics. Com que va morir just al néixer jo, sempre s'ha dit a casa que jo era  la seva animeta. L'avia Maria una dona molt independent que amb 80 anys encara s'en anava a les nits al Romea.L'avi espera que hi hagi alguna cosa que et faci enorgullir de mi. Em coneixeràs en la fase del declivi, espero que rodeixat d'afecte i tendresa.També serè l'avi que t'haura explicat histories i serà important que sentis parlar be de mi, tot i que als nens no sempre se us explica tot, encara que vosaltres moltes coses les intuí  ho. Se que doneu importància a coses que pels grans son diferents.No haure estat un avi proper. Tindre que arreglar ho venint una temprada a Vancouver. Sinó no podras explicar mai que l'avi et venia a buscar un dia a a la setmana a l'escola