Es com Catalunya per Alemanya. Ara un llibre que planteja la independencia.L'ideoleg del llibre desafia a Berlín.Es mostra en desacord amb la política europea però també en el diners que aporten a l'estat. Si nosaltres mes del 8%, ells a prop del 4, quan la mitjana a Europa de regions solidaries. Poques vegades superen el 2.Berlín vol parar els peus del seus compatriotes populistes esvalotats arran del llibre de Scharnagi. Encara que no veuen la independencia viable si que lloant la precisió i exigència dels raonaments.Peró Baviera també te problemes interns. Un l'alimentari, la crisi els cogombres i despres els ous infectats. L'altre el tractament de la radicalitzacio islamista com a Londres. Berlín, la Merkel esta empipada perquè Baviera dona perfet la sortida de Grècia del euro i a tractat al BCE de falsificador de moneda. La seva dreta, Electors Lliures, esta creixent en un 10%. La tesi es que amb 12,5 milions d'habitants i sense atur quasi, es prou forta per iniciar un procés d'independencia. Es lamenten ara de no haver girant l'esquena a l'imperi prussià el 1871 quan els espremen economicament. Tot els hi hauria anat millor, explica el llibre.
divendres, 7 de setembre del 2012
dijous, 6 de setembre del 2012
treva d'estiu
Avui hem anat a la platja. A la Rosa li agrada molt. Anem a la mes a la vora que es casi davant de casa la tieta avia Montse. M'han deixat una cadireta de pescador molt còmode. Ens hem banyat una mica, Feia molt bo. L'aigua neta i a temperatura agradable. Conversa, lectura de diari i l¡'ambient familiar d'aquestes poblacions de costa (Maresme)quan no es dias de festa. Una mica de corrent se't emportava si feies el mort. Una suau brisa permetia fins i tot llegir el diari. Per rematar ho ens hem deixat robar en un mal anomenat xirignuito, era mes aviat una discoteca, que ens havien dit que eren amics de la Irene. Calor fins arribar a la piscina per treuren's la sal i avui si que reconec estava mooolt freda. Ni jo he aguantat. Veurem el dissabte quan vingui la Gianna. Per aquí l'atur pujant, nomes va disminuir l'agost en 320 persones i ja som el quart país amb mes ninis d'Europa. Es preveu que a finals d'any hi hauran 6 milions d'aturats i la reforma laboral ni ho empitjora ni ho millora. Mentre aquí l'atur es quasi del 50 % (43.410) a Alemanya no arriba al deu. Això de moment no atura ni la diada.
dimecres, 5 de setembre del 2012
PSC encara
Diràs que em poso pesat amb això. Peró es molt important contemplar la desfeta d'un partit que ha sigut tot durant 60 anys des de la primera reunió al anys 60 a la casa de Sarria de Raventos, amb Pallach, etc. Les primeres victimes colaterals, doncs, Maragall, Nadal, Higini Clotas, la Geli i la Tura per citar ne alguns com la Bonet. L'actual secretari i legitim denominador dels nous personatges, es el que se'n diu de perfil baix, Poca trajectòria visible, sense gaire dot de la paraula i no conec el contingut cultural de la seva personalitat. Em sembla mes aviat un bon noi espantat, que te encarregada una missió ves a saber d'avon i que esta fent desapareixer tot el PSC. Ara li diu el NOU. Per no ser no es ni diputat. Peró això si, com a Sitges 94, els capitans van Guanyar el congres o al menys pactar o tancar lo malament amb el sector català. Com amb Iceta, desterrat a Europa com Obiols en el seu dia, te tot plegat una flaire de venjança. El que pretén ser una unificació de discurs i maneres esdevindrà una fugida de veus importants i un munt d'altaveus fora del lloc que es pretenia.Fent desapareixer la olor de maragallisme, buscant encara l'encaix impossible amb Espanya i fer socialisme de pobres i rics. La olor es de nou, però la pudor es dels anys 40.
dimarts, 4 de setembre del 2012
l'alimentacio
M'agradaria saber que has menjat en el teu aniversari. Se que molt be i molt equilibrat. Els canvis socials ens produeixen mes trastorns, mes greus i mes prematurs. Fallen els diagnòstics, sobre tot d'anorexia i abulimia. Es tracten tard, quan es detecten i amb preses. Com d'altres, la societat no s'ho pren seriosament. Diuen allò de mentre no hem toqui a mi. Les llistes no nomes son per les retallades, sinó també per l'augment de pacients.I metges assumeixen malalts que abans els haguessin derivat a l'especialista. Perdre fins un 20% es pes es normal. Peró el problema es la prevenció. Cada cop comencen en una edat mes precoç els sintomes. I ara a mes repeteixen persones adultes que ho van patir d'adolescents. Mes gravetat dels casos que prenen noves formes, com voler menjar mes saludable o obsessionar se per un cos musculat. Afecten a 6 de cada 100 joves d'entre 11 i 21 anys. Son malalties que projecten sobre el propi cos una profunda manca d'auto estima i destrueixen de la pitjor manera. De poc ens ha servit les denuncies de les model esquelètiques o les talles de roba per gent grassoneta. Els afectats continuen donant la responsabilitat a la publicitat, les empreses, el cinema, l'escola, els mitjans de comunicació i la família. Sobretot aquella que busca el cos ideal.
dilluns, 3 de setembre del 2012
el teu aniversari
Tres anyets ens fas avui. M'heu posat tants contadors que no dono l'abast.T'ha agradat l'helicopter rosa?. I el topogigio?Son records estranys. Felitar nos sense abraçarnos, veurens sense tocar nos, sentir nos sense olorar nos. Et mudaràs avui per anar al parc.Ja sempre vas maca però igual avui et poses d'aquests colors mes llampants que us poseu els anglosaxons on la peça no fa l'entorn.Tampoc si veuras als pares junts que igual t'agradaria. I a on faràs, si la fas una festa amb les amigues o les companyes de l'escola. Tampoc se si ales vostres escoles o cel.lebre ho. En tot cas des de aquí ens prendrem una copa de cava que es lo propi per desitjar nos tota la salut del mon i la màxima llibertat. Avui amb el Kevin hem desmontat les bambolines de l'obre de teatre. D'una il.lusio, d'un gran esforç, nomes queden unes cadires apilades, uns telons plegats i unes llums apagades. El mirall, el sofà, la taula i la finestra tornen al seu reco de somnis adormits. I al fons de la sala buida ressonen els aplaudiments que s'apaguen tan lentament com els focus. Es un dia avui en que els catalans tornes de vacances. no han anat lluny aquesta vegada. Han recorregut mes aviat el petit territori per veure'n les possibilitats reals de ser independents. I hom parla del 11, de si aniran o no. Hi serem per tu. Felicitats.
diumenge, 2 de setembre del 2012
quan arribi setembre
Això era una pel.licula romàntica de joves en vespa i cançó del Bobby Darin crec, que era esperanzadora i plena de vida.Setembre ja ha arribat i a banda de que demà fas tres anyets, comença amb poques coses bones. Una es lo be que t'ho vas passar al parc d'atraccions amb el pare que veig va acabar esgotat de tant pujar a estris, on a molts no hi devia cabre. L'altre es que encara algun president de la Generalitat demana valentia als polítics per encara la gran manifestacio independentista de la Diada. Molta gent encara dubta si anar hi i en nom de que. Sobretot davant de missatges desconsertants de segons qui. També Catalunya ha adoptat el model francès d'atencio sanitària als sensapapers. Crec que això hauria de ser corrent. Brusel.les,quan una cosa funciona tindria que obligar ho a tota la comunitat econòmica.I fora raons i tonteria. Entre les coses dolentes que porta el mes de la tardor, hi ha la previsió de 15 anys de banc dolent, que acabarem pagant tots altre vegada, amb un material tòxic que es tornaran a quedar els rics a preu mes baix, una empresa de valoració que rebaixa el deute Català a BB-, bo porqueria per la manca d'obtencio del pacte fiscal i una de les pitjors. Romney, ja nomenat candidat a la casa blanca, recupera punts a Obama. La pena es que Clint Eastwood, li ha donat suport. Peró s'ha d'entendre. No per això suspendrem el cicle que li dediquem a partir d'aquesta setmana.
dissabte, 1 de setembre del 2012
les formigues argentines
Comença el setembre. Ha plogut fort i la gespa pot iniciar altre vegada la a seva lluita contra la pinasa que la cobreix. La temperatura ha baixat i tot presagia l'hivern. Ahir va venir un grup de persones,companys de la Rosa en el curs de llenguatge de sords i es interessant descobrir la seva passio/vocació per el tema. Peró et volia parlar d'un fenomen que es dona a les cases mediterraneas.Que amb la calor pateixen la invasió de la formiga argentina. Es un bitxo terrible capaç de causar grans canvis en el nostre ecosistema. Ha conquerit territoris i ha arribat a crear una colònia de 6000 kms. de llarg que va des de el sud d'espanya fins a l'Adriatic.Els biòlegs donen com un dels factors del seu èxit, que aquestes formigues no son exclusives i en comptes d'atacar a les que no son geneticament idèntiques, cooperen amb les semblants encara que no siguin iguals. El mateix que nosaltres. No podríem posar una mica d'humilitat en el formiguer europeu?Ens adonem cada dia, al llegir els diaris que els nostre polítics no s'han parat a pensar en el seu voltant ni tampoc mai han llegit Virgili. El mes probable que no hagin sortit mai de la seva abstracció col·lectiva. I tot presagia, com tots els anys passats, que el proper curs, serà com tots les setembres. O no. Potser l'11 S d'enguany marcara un bon trencament.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
