divendres, 14 de setembre del 2012

desde els EUA

Els EUA ens han de mirar als ulls. Ells que van fer una revolucio sagnant el 1776, ens poden entendre millor que ningu.. Ells poden entendre la tenacitat, el rigor i l'esforç, el respecte en definitiva amb que s'ha treballat l'actuacio actual. Si no som independents si que poden tenir un mal de cap, una pedra a la sabata. Reconeixer la independencia es posar les coses al seu lloc. Sobretot despres de haver patit bombardejos, guerres, exilis, prohibicions de tota mena i espoli. Ells ara ja pensen que seriem un membre de la CE. Pero ens demanarien cumplir amb el deficit i vigilantes no de la playa com ara, sino de l'euro. La Holanda del sur vaja. I ara que busquen llocs de treball no poden oblidar que Grifols, dels derivats del plasma, te 8000 treballadors allá. Nomes els hem de demostrar que la majoria independentista es solida, com vam fer dimarts.Que s'integraria a l'OTAN i que llutaria amb tot contra el terrorisme islamic.Ja fa anys que creuen que BCN es focus de radicals i l'ambaixada es  una multiagencia d'espionatge. I segur que preferixen tornar a Rosas que seguir a Rota(Cadis). L'unic dubte que tenen es saber si que amb el 18,5 del PIB espanyol, sortirien perjudicades les seves relacions comercials i si faria efecte domino amb altres petites nacions que esperen. I haurem de recordar que el primer consol a Barcelona va ser nomenat per el segon president nordamerica, John Adams, el 1797.

les empreses

Amb un euro, Catalunya, depreciat pot exportar malgrat que la seva cartera de productes en un 40% ha de fer front a la competencia de la Xina. Els paissos grans com els EUA, exporten en una proporcio mes baixa sobre el PIB que els que son mes petits. Suecia te un mercat domestic poc important i una poblacio similar a la de Catalunya. Pero es un pais capdavanter perque exporta gairabe el 50% del seu PIB. Les exportacions catalanes,sobre tot els que tenen valor afegit o sia que no es poden fabricar a qualsevol lloc, son la clau per sortir del sot. La crisis del 95, amb un atur de 24%, la va resoldre Catalunya augmentan les exportacions i devaluan la peseta.Un creixement que s'ha mantingut en els darrers anys en l'ambit turistic i industrials, on ha guanyat cuota de mercat a tot Europa practicament. Les vendes ha Espanya ja han baixat del 80 al 50%. Avui ja exportem a Europa el 52,9. I la tendencia que possiblement va començar amb el cava, seguix amunt.

independencia II

El que mes em va sobtar de la manifestacio es que tothom hi era perque volia, des de els mes petits als avis de 80 i mes. Alguns ploraven perque devien recordar quan les monges, al col.legi no els deixaven parlar catala. Hi havia sobre la immensitat humana dels manifestants un sentiment familiar molt profund, un sentiment sanguini que no nomes tractava de protegir la llengua. Totes les persones miraven el punt a on havien arribat amb constancia, amb intel.liencia i sensatessa. Era el producte d'un treball d'integracio i d'una educacio modelica. Per primera vegada al mon i aixo seria record Guinnes, es reunien 2 milions de persones durant sis hores i no hi havia el mes minim incident. Un exemple per el mon. Ara toca començar a construir el projecte nacional ambicios. El mes important es garantir que s'impossi la rao. Rao, que com deia Kant, no ho pot abordar tot.. Serveix per enfrontarse als problems, als misteris i ajudar a pendre decisions crucials. Pero nomes al 50 %. S'ha de tenir en compte el cor. Se suposa que hem apres del passat i dels errors. L'equilibri es el mes important.Perque per defensar el que decidim amb la rao, hem de deixar bategar fort el cor. Pero sense perdre mai el cap.

coses que cal saber abans de la independencia

La manifestacio va ser impressionant. Podríem ser 2 milions ben be. Alguns moments de emoció.L'avi amb un peu envenat fins dalt per poder caminar be. I ho vaig fer. Amb la Rosa i l'Ariadne. Ens varem trobar a Passeig de Gracia/Provença. El millor una pancarta que fa plorar deia: Avi, per tu i per mi, per els que no hi son, per els que no han pogut venir, avui tu i jo estem aquí!. I pensant en tu quan veiem un helicòpter vigilant o prenent imatges. Hi ara a veure si m'explico. A principis del XX nomes hi havia una cinquantena d'estats al mon. Ara en som prop de 200. El primer va ser Noruega el 1905, que es va separar de Suècia pacificament desprès d'un referèndum. Desprès ha passat de tot incloses les dues guerres mundials. En els 20 últims anys han nascut 19 estats: Estonia, Letonia, Lituania,Russia,Bielorussia, Ucraina, Moldavia, Txequia, Eslovaquia, Eslovenia, Croacia, Bosnia i Herzegovina, Serbia, Montenegro, Kosovo, Macedonia, Armenia. Georgia y l'Azerbaidjan. Sis son membres de ple dret de la CE i 3 de la zona euro de ple dret.Hi ha mes de 50 entitats regionals, tipus Generalitat que tenen govern propi i parlaments legislatius.No hi ha cap model federal. Hi som Alemanya, un estat d'estats. Suïssa, unió de comunitats linguistiques. Txequia i Eslovaquia separacio pacifica. Kosovo i Montenegro van tenir que fer una guerra.Flandes vol mes poder econòmic. Quebec, han tornat els independents però no fan el referèndum de moment, perquè nomes el 35% es declaren a favor del dret a decidir. El regne unit assumeix que es la Unió de tres nacions, de la que Escòcia decidira el 2014.

diumenge, 9 de setembre del 2012

el remor de l'Estatut

El no a l'Estatut va impulsar el 10J amb el Montilla al davant. Ara els seus aniran al darrera o no aniran. Com el Duran que hi va per poder dir desprès que no eren tots independentistes. Madrid ja no ens frustrara amb el pacte com va fer amb l'Estatut. Ja n'hem après i no esperarem 4 anys a un tribunal amb morts i jubilats. Tenim pressa i el corredor cap Europa ja ens el sabem. Be que el president no vagi a la mani si no vol o no pot. Peró que desprès no s'entretingui, dilati o rebaixi plantejaments. El que quedi del front Català, o el que s'hagi format desprès de la mani haurà de seguir unit, I la força o el perill el te en les seves mateixes bases i joventuts del partit. Madrid ja no te cap predisposicio a negociar i ja no pot enganyar mes. No va mes els hi diran al seu eruovegas confitat. El federalisme que ilusionaba als socialistes esta com el costa  Concòrdia per el desguaç. Ahir una reunió a Palau per afinar estratègies, polir matisos, afirmar compromisos i afinar el concert que no desafini tan com ho va fer l'Estatut. I el president haurà de respectar el decidit al parlament.El moment econòmic i polític vaticina que diguen a la lideressa ppera. Avisa Sanchez que marxo.

dissabte, 8 de setembre del 2012

per setembre, anys

Em dic Joan Salvany. Vaig néixer a Sarrià on he viscut com a mínim 4 vides. Cada vegada que passo per la plaça, el mercat o la Plaça Borràs, me'sborrono. Vaig néixer a l'abril però al setembre sempre han passat coses importants. Suposo que feia fred el 1949. Em considero català desprès d'haver viscut 63 anys en aquest país.Mes que de Gracia o Maragall o dels cines Ducal, Texas, Delicies, Rex,Napols, Verdi o Maxim que eren el meu veritable territori al sortir del cole als 13 anys. Cada dia llegia una novel.la de l'Oeste al menjador de casa els avis. I per una pesseta les canviàvem cada setmana.Totes menys les de Marcial Lafuente Estefania. Jugava i dibuixava i anava al Spring, el Breton o el Bonanova a recopilar histories per interpretar els llargs estius. Vaig arribar a tenir 46 armes des de un punyal de goma, un colt del 45 de cartró i una metralladora espacial. Peró abans de fer la primera critica vaig ser universitari, volia ser arquitecta, o vaig ser d'interiors, vaig muntar televisions, emplenar cliches, dibuixar a estudis de la part alta, volia treballar per Nadal al Corte Ingles, vaig intentar, Belles arts, filosofia i Esade i per fi vaig col.laborar en el Catalunya exprés, Diari de Barcelona, Dicen...el Ciero y no se quantes revistes mes. Vaig penjar cartells del socialisme federal i àcrata com soc, feia entrevistes d'economia des de una cabina  o en un ascensor. També he anat 42 anys a una caixa de qui sempre diré que no ens devem res. Doncs conviure amb un llibertari sempre es complicat. Em vaig casar, sempre el setembre, una vegada, o dues i separat, tres i tinc tres fils i dues netes.

divendres, 7 de setembre del 2012

Clinton

Es un expresident americà amb nom de timbre de la porta.Ara el reivindican per ajudar a guanyar a l'Obama per segona vegada. I també perquè es un dels que parlen millor al mon polític.Peró el seu pasat el fa fràgil. Per  això actua sempre des de la seva fundació. On també hi vol tornar a la seva pacient dona Hillary, de qui la Ribo va fer una excelent biografia. La actual secretaria d'estat vol tornar a la filantropia i sembla qeu no repetira en el càrrec, Alguns deien de ser la candidata d'aqui 8 anys.i tots dos preparant a la seva filla Chelsea per una possible vida política. Bill te 66 anys amb molts mcdonalds recorreguts i 4 bypass a sobre que ja no menja carn ni `productes làctics. Diuen d'ell que es l'america que Obama te que fer resurgir. El mes curiós es com han oblidat l'enfrontament entre Barak i Hillary i com ara confien els uns en els altres. Un discurs esplendit, mig llegit mig de memòria, ha donat una empenta important a la cursa presidencial avui a Charlotte. Sempre dubte si podrà tornar a un lloc. No assegura si estarà en dansa quan passi no se que. Viatja molt curant els mals del mon i parlant del seu llegat. A après a passar per el terreny pantanós de la política i ja no s'enfanga. Clin ton...digui.