sarau

Avui aquesta nit, el cine club es vesteix de carnaval. Abans se'n deia sarau a Catalunya, i anaves al liceu o la Patacada segons la classe. Al semblar que s'unificaven una mica les coses es va dir ball. I avui nosaltres li diem sopar mascares.Els que la ballen son les empreses amb la crisi. El concursos d creditors s'han disparat.. Dels 700 al 2008 hem passat a les 1879 del 2012. Han pujat les empreses i han baixat els famílies que ha estat enguany 182.. Aquestes empreses son 500 de construcció, 370 de hostaleria, 300 d'energia i industria, 85 de transport, 65 immobiliaries i 250 de serveis. Les empreses mes petites son les mes afectades. I el 55% tenen menys de 10 treballadors.. 60 no en tenien cap i nomes 8tenien mes de 100 obrers. Quasi totes facturaven menys de 2 milions anuals.Hi han casos sonats com el d'Spanair amb 500 milions de deute. Hi han equips de futbol i estacions d'esqui. I un que psoa molt trist, l'Scalextric. Nomes recordo ara una empresa que hagi remuntat amb el concurs, la INdo, qeu fabricaven olleres i hi treballava la família Carretero.

un joc de risc

No es el títol d'una pe.lícula. Es el que fan alguns polítics, per la seva posisio aocnseguida amb el nostre vot, d'influir d'alguna manera en certes concessions. La justícia es lenta i t'ho dic jo que m'acaba de venir una clatellada del 2004. No conec el Oriol Pujol i sembla que si que va agafar el telefon per afavorir a l'empresa on treballava la seva companya. Un grau d'implicacio molt lleu, que ell mateix valorava, però que es mes que possible que li costi la carrera política. Deu ser difícil en el mon convuls actual, veure fins a on pots arribar i fins a on et deixa la norma. Dos càrrecs públics i tres empresaris mes hi son implicats i per alguna cosa mes que Col.laborador necessari. Un altre que coneixem d'Aiguafreda i que es una bona peça com va experiementar la família en pròpia carn ,e  el , diguem ne ex diputat, Jaume Camps. Encara el veig a la piscina jugant al domino, amb el seu impol·lut aspecte de lletrat ben casat i que ara surt a molts dels papers del as Palau, empantanegat amb Ferrovial i Autopistes.un joc, he dit de risc, no es d'alt risc.

els llops tenen orelles?

Dels llops els contes n'expliquen dues coses, La pota enfarinada per enganyar te i entrar a casa pensant te tu que es una ovella o que si els hi veus les orelles ja et pots preparar, perquè el tens molt a la vora i pot ser perillós. Alguna cosa semblant els hi esta passat a aquests corruptes polítics. Els que ja eren rics perquè no volien perdre diners fent política i alguns humils, que veient la que cau han decidit invertir la piràmide de confiança que els hi havia construït el poble amb el vot i acontentant a quatre companys, enriquir se també, pensant se que tenien el llop agafat per les orelles. Un llop, que es un gos salvatge i viu en manada es difícil agafar lo per les orelles. Per si de cas tu no ho provis. Perquè les tenen petites, no com els burros, i son rapits i esmunyadissos. Es pensaven que el tenien agafat i no. Ara esmunyit i hauran de fer li una moció de censura, demanar que dimiteixi, cosa inútil perquè la manada en posara un altre de pitjor.Seria el moment de la serenitat. Peró aquesta democràcia ja no s'ho pot permetre desprès de 30 anys d'anar fent, ara vol una mica de rauxa i seny per descomptat. Peró les bases, amb dret a cervesa i diari esportiu, fa temps que ve lliurar la seva anima de justícia a les telecincos de torn. D'altres ja format de petits amb la tele espanyolitzada acabaran amb el bipartidisme. Sense credibilitat, el poble indignat optara per fer se ell mateix la feina.Veurem.

Montserrat Carulla

Ahir va ser un dia molt cinèfil. Tot el dia a cassa de la Selva amb el cine club 81/2, on va guanyar el  curt de dos minuts amb el tema central del pebrot, "bye bye, carrots". M'hi estendre al Francamente.... A la nit hi havia el lliurament del Gaudi, premis de la acadèmia de cine Català. I el premi d'honor era per la trajectòria d'aquesta gran actriu que es la Carulla. Com ella diu quan es presenta, soc Carulla, actriu catalana i independentista I afegeix però amiga de la cultura espanyola, però al meu costat, lliures les dos.Ara publica unes petites memòries, "el record es un pont al passat" que vull llegir. Soc gran no vella, diu, agraeix al teatre haver canviat la mentalitat i recorda sense rencor les malifetes com una amb la seva primera pel.lícula amb Nieves Conde.8 (7+1)  nets als estius de Saus, no la fan avia encara que els estima molt. No es de les que fan l'avio per que mengin. Avia resistent, no dura. Un casament i l'aparellement definitiu, creu que el referèndum serà que si. 83 anys, 52 de professió, ha estat independentista des de que la feien parlar en castellà. No vol jubilar se i agraeix el premi perque li han donant els companys de professió. Tossuda, alternara La riera televisiva amb una obra que vol posar de peus. 4 fills per ser dona, no feminista i el matrimoni fallit li va estroncar un temps la carrera professional.De petita nomes tenia dos mitjons i es rentaven els dissabtes i no eren tan blancs. Record a una nena filla de l'alcalde de Sant Feliu de Codines assesinat, que els nacionals li van tallar els cabells, la van fer vomitar i li posaren un llaçet amb la bandera espanyola.. Espanyolitzar que en diuen.Menjaven llenties amb cucs i a casa seva no hi havia cap llibre fins que al 12 anys un llibreter n'hi va deixar un del Stefan Zweig.Jo sempre m'he contestat les preguntes que em feia jo mateixa. A casa tot era, calla i menja.

despreciable

Hi ha persones que no ho son encara que nosaltres volguem considerar los iguals. Encara que siguin avis i estimin els seus nets. Son obscens i ...encara que f acin be la seva feina. Ara un director amo d'un gran banc ha dit, lladre com es,que les hipoteques van be, que el 97% de clients les paguen. No deu comptar amb el 3% que es suïcida perquè no pot fer ho. Peró a ell, que l'importa, vestit de vermell com va com el diable. Arrels franquistes i poder podrit, perquè els credits dels partits, depenen moltes vegades d'ells i per tan mai podran regenerar aquesta i d'altres cúpules de poder enquistat en el diner corrupte i especulador. El seu nom mateix vol dir benefici que s'obte de robar segons el diccionari, i te sobre obert o carta blanca per regularitza tots els seus fraus fiscals quan se li veuen. Es qui pot rebre en calça curta al rei en un safari perquè fa molta calor. Una població condemnada  al deute per vida, nomes pot desitjar li la pitjor mort a qui no li fa cap escarafalls a que tots acabem aplastats per la gran estafa immobiliària  que es el joc de la piràmide, al que si d'acord, hi hem jugat. Amb unes disposicions legals de dubtosa democràcia, han deixat en 5 anys 330000 famílies al carrer, atemptant contra els drets mes bàsics de la constitució que tan els omple la boca. Enmig del drama, quan es demana que no es desnonin famílies amb nens de menysd e 3 anys, 3 anys i un dia al carrer, ell demana que aquestes disposicions nomes siguin temporals i transitòries. Que torni la guillotina per favor. Això si, de forma transitòria.

es facil criticar

Criticar no es fàcil. Criticar i equivocar se ho es mes.La ironia es l'única que salva una critica dura i pot ser acceptada.Sino es molt fàcil molestar i passar a l'insult.Comenta Eco uns exemples. Un critic musical Itàlia va deixar verda la Callas amb frases com La cantant Epidaura mereixia un torna caure". Ella enfadada el va demandar i el jutge va dir que el critic tenia dret a fer la seva feina. E public va entendre que el jutge donava la rao al critic, també  en que la soprano havia cantat malament. El que no pot fer de capa manera es criticar a algu que fa el mateix que tu o que lluite ho per la mateixa feina, Un compositor deia de la simfonia nº 5 de Beethoven que era una "vulgar orgia de sorolls" i un poeta de Emily Dickinson que els seus versos eren fatals, plens de incoherencia i vaguetat. Un director de la Metro Goldwiyn Mayer va dir d'Astaire que no sabia actuar, no sabia cantar, era calb i sabia ballar una mica. L'avi va fer una vegada una critica, crec que de "Lio en Rio" bastant dura, per el Noticiero universal. La distribuidora Mediterranea va fer un concurs per el cartell de la pel.lícula. L'avi treballava i era amic d'un dissenyador, l'Angel, aquí li vaig explicar perquè hi participes. Ho va fer hi no va guanyar. Peró la distribuidora va, no se com, adivinar la relació, i va denunciar ho al director del diari. Total, bronca i suspensió de critica i sou durant 15 dies, de veritat que encara no se perquè. Si ara tothom files tan prim amb la corrupció, no hi hauria gens.Conflicte d'interesos en deien.El cartell em sembla recordar que era una barra de bar, una platja, una palmera, una caipirinha en copa d'on sortia una noia en bikini....

les orelles

Son les que et anaves a revisar al metge de forma rutianria.De moment ens sentim be. Ahir t0'haguessin sentit per escoltar noticies de corrupció d'una banda. De l'altre al ple de l'ajuntament que va aprovar una moratòria per les tres famílies desnonades a Bigues, que de moment no els fessin també pagar la plusvàlua , que has de pagar com si te l'haguessis venuda amb guanys, I se de que et parlo. També es va demanar de demorar els impostos i no treballar amb les entitats que han decidit executar a aquests conviletans. I les orelles serveixen també per sentir musica. No se si el pare et posa de tant en tant musica que t'agradi. Tampoc se si teniu dvd's. a BCN ara mateix hi ha l'Offenbach al Liceu amb els Contes de Hoffmann i la companyia israeliana de Hofesh Sheehter assaja al teatre del Mercat. I finalment al Palau, Patricia Petibon va cantar acompanyada de la pianista Susan Manoff. Amb un lirisme molt fi va cantar Samuel Barber, Francis Poulenc i Joseph Canteloube, amb cançons espanyola de Falla i Turina.Va fer riure amb peces de Eric Satie i va dir adéu amb Over the rainbow. Amb plomes i barret de cowboy, cançons populars americanes a les que la posada en escena feia perdre valor musical a les obres com  al preludi de Gershwin. Una soprano francesa que vol trencar la fredor del genere. El concert era de la nostra amiga Stephie, que treballa per Ibercamera.