Ens escandalitzem quan sabem de l'Ave o dels aeroports que nomes hi van ocells. Mentres que Barcelona creix turisticament sense saber ne al cost ni els beneficis. Els econòmics nomes son per els bars de les Rambles que claven 100 euros per 4 gambes. Transformant Barcelona ens pensem que creem riquessa i llocs de treball i potser no. societat catalana d'economia llença avui mateix un informe on diu que el detriment de la industria es un error econòmic i social. L'atur es mes elevat ara que s creuers i del low cost del 'aeroport. Ni tindríem la taxa mes elevada que Espanya que no ha fet aquesta aposta. Cinc hotels a Gracia es una barbaritat. No s'han comparat objectius ni proposat alternatives. Tenim una marca però no tenim un model de ciutat. Si fóssim seriosos tindríem que saber primer a on volem anar abans d'actuar altre cop a dins la bombolla. D'aquesta manera ni arribarem lluny ni al millor lloc possible. Algú que ho pari, analitzi i mani.
dimarts, 10 de febrer del 2015
diumenge, 8 de febrer del 2015
experts
Hi ha coses en el Procés que son serioses i fan pensar que pot ser una realitat. Com això de fitxar els experts mes preparats d'Hisenda del l'Estat per treballar al hisenda propia. I una cosa mes important encara, que ells venen. Suposo que per diners, professionalitat, repte personal i per les ganes de ser embrió d'alguna cosa interessant. Son gent metòdica, seriosa, sense ocellets al cap, rigorosos i quasi sempre lleials, algun talp hi haurà, i que segurament no els agrada com estan fent, o els fan fer la seva feina. Recordo en aquest perfil al Salvador, cunyat del Fer i la Pilar que cansat de desatendre suborns d'empreses (Cros) a Barcelona, se'n va anar a Madrid, on va exigir que li paguessin el trasllat am Gil Stauffer. Un trailer nomes per portar un piano i uns milers de discs drets. Gent qualificada que se la juga, con el jutge Vidal, per sense ideologies, pugen al carro de la viabilitat d'un projecte possible. Tambe fa que es redueixi la distancia entre els liders del proces sobiranista, tot i les diferencies. Això juntament amb l'abertura de les 50 ambaixades al mon son dues passes molt fermes que si, poden acabar sent un salt al buit, pero que de moment snentent uns bases molt solides de la idea i execució del projecte de Catalunya.
divendres, 6 de febrer del 2015
carreteres
Com cada any quan neva un sol dia hi ha escàndol polític. Que si s'han tancat be les vies? que si no s'havien de tancar.?que si tenim Prous llevaneus? si tenim cultura de transport?. Sobre ningú te la culpa excepte quan cauen les xarxes de comunicació. Quan les webs corporatives que suporten la informació perden contacte, com ahir durant mitja hora. Peró això també us passa aquí baix, perquè sempre hi ha l'imprevisible. I no estem preparats per baixes tempeturas quan no neva quasi mai. L'error zero no existeix. Tenim, per costos també, un model mediterrani. S'ha de pujar el nivell cultural i educatiu el transit, privat i public. El Joe explica al diari que qualsevol petit incident ja bloqueja el transit.La llibertat en dies així no pasa per agafar el cotxe perque si. Això afegit ales inversions insuficients, I la gent si veu que pot passar ,passa. Neu, pluja o vent cada 5 anys.No passares per tancar un dia en prevenció 30 carreteres com ahir I el camioner que amb un trailer de no se quants metres arrastranlo per secundaries o comarcals, doncs una altre imprudència que hagues pogut pagar molt cara. I mai val la pena.Valia la pena veure el solet que fa avui mateix.
dimecres, 4 de febrer del 2015
kilometres
10000 son els que han guanyat de forma potser incomprensible. uns quants gaudi.Narra una historia que ara passa molt. Estem a la vora però lluny. Natalia Tena i David Verdaguer podien ser també el protagonista de les nostres histories d'exode. No li diguem així a la teva. Pero el cosí Cinto se'n va anar a Suïssa a dibuixar. En prou feina ens escribiem i esperàvem els Nadals bons, per saludar nos i sentir les excelencies del país de les vacas i els rellotges. I si hi havia alguna trucada o postal es procurava que fos al mateix moment per no perdre la coincidencia. I estem parlant nomes de 1000 kms. Hi ha silencis clamorosos. Quan ja llepaves la carta per tancar la, o el segell, o el darrer rrrrrrrrrmmmmmm del dics foradat del telefon. o el de l'espera fin s escoltar el click de despenjar.Ara el silenci el trenca el Skype, riuries veient a 'avi arrastranse corrent per arrivar a temps a clickar el botonet amb el ratolí. I el pitjor. El silenci que converteix el tiruliru tiruliru en un silenci mes trist encara i ple de records si no arribes a temps. Veig uns nens jugant a la neu i penso que d'aqui una estona ho faràs també. Quedem se avui doncs amb el silenci de les volves caient.
dimarts, 3 de febrer del 2015
la candelaria
Envoltat de paletes, que encara estan arreglant les pífies dels innombrables, avui donen sortida despres de 13 anys a la campana de la cuina, et recullo un poti poti que si t'interesses es pot ampliar. Curiosament a Madrid, tres diaris, País, Mundo i ABC no han posat foto en portada del important empresari editor que ha mort. Segurament el deuen considerar Català. El govern nipó deixa la neutralitat i s'enfronta a partir d'ara als islàmics. Atencio perque els kamikaces els van inventar ells. La dona d'Obama va anar sense vel a una important reunió amb l'arabia saudi. Hom la califica de valenta d'altres d'irrespetuosa. Amb 10000kms i 5 gaudis. Marques-Marcet es el gran guanyador d'enguany, en llegua no catalana, dels premis. Expectació per unificar o no les tres propostes de constitució catalana, encapçalades per el jutge Santiago Vidal, home de gran vàlua i sacrifici per el Procés. Finalment agrair la implicació de Neymar. sent tal com es i jugant amb el Vila real com si fos a la seleccio brasileña. Jogo Bonito i golazooooos, Dir te que a Noruega prohibiran la mendicitat al carrer i tothom a pencar, que ells si que tenen llocs de treball. Almenys al 'estiu passat.
dilluns, 2 de febrer del 2015
Plandiura
ES UNA COL.leCCIO D'ART MODERN DE 1928. Si ahir parlavem d'Arco, avui et comento aquests 45 autors pintors i escultors amb mes de 300 obres que son l'art modern Català. Una col.leccio particular la mes important de Barcelona. Hi han 15 Picassos de primeres epoques, una mostra complet de Togores i les darreres de Joaquim Sunyer, o sia tota la asimilacio al impressionisme de Catalunya. Del 1885 a l'actual, amb preferències per Rusiñol, Casas que en foren els introductors de 'escola. Els representats mes significats del 'epoca son Nonell, Mir,Canals, Pidelaserra, Raurich, Nogues, Colom i Picasso. El mes precoç perquè tots li porten cinc anys de diferencia.. Instal.lats molts a Paris, seguiren als impressionistes i moltes obres es poden fins i tot comparar. Cap el 1910 tornaren a Sitges i desprès altre cop a Paris, per evolucionar en la comprensió del seu art. La figura humana sense colorismes i augmentant la seva producció. Cezanne es el màxim inspirador d'aquesta conversió. Tenen tots la suggestió de les Bagneuses del mestre d'Aix. Tornats a la seva pàtria l'emocio els fa comunicar unes cadències a les seves composicions.
la parella
De vegades veus una parella gran per el carrer. Voregen els 70. Son moderns, vol dir sense cabell ells i molt gris ella. Havien estat ben plantats. Caçadora de pell bona, li havien regalat els fills per tota la vellessa quan es va jubilar, camisa de mercadillo marro de quadres i li passa la ma per l'esquena del jersei a ratlles veig deixant la caure fins la faldilla també grisa. Sembla que fa molts anys que son junts, sino molts son com a mínim deu. De seguida penses en els vells amants de Serrat. I s'agafen de les mans, els vells amants,...Fas volar la imaginació i els imagines quan s'anaven a buscar al col.legi, de vegades , mes d'un per una sola noia. Segueixen caminant encara be davant meu i tenen dues netes, una aquí i l'altre allà. Mirant una botiga i un restaurant veig que porten ulleres i a ell, que li penja mes la papada, que continua acariciant el jersei i forçant cada vegada mes l'arribada a la cintura de la faldilla gris. Deu pensar que arribara a casa desprès de dinar i faran la siesta. A ella se la veu mes distreta, mes tensa com que no hi pensa, quan ell se li acosta a la cara i li diu alguna cosa. Em dona la impresio de que ella s'aparta una mica i ell li fa un peto ala galta. Ella perd la mirada per les cases del carrer.Com si de repent estigues incomode. Potser perque son el carrer.I de repent s'asenta en un banc on nomes ni cap un. Ell se li planta davant i li acarona el cap també gris. Ella es posa la bossa damunt els genolls.Penso que no fa tants anys que son junts. Ell encara bull amb els pensaments del migdia assoleiat. I ella ja no esta enamorada i el seu delit sexual es mes apaivagat. El pitjor ara es tornar a casa i compartir despeses, misèries i unes carícies que no passaran a la historia per memorables. Ella no vol però cedira. I potser ara el que sento per ells no es admiració sinó pena. Pena i tristesa perquè es vol evitar el sexe quan no es amor.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
