Un any sense pistes

De les 200 nenes que va segrestar un maleit islamista el nom del qual no poso per no empudegar aquest blog, arran d'aixo unes 800000 nenes s'han vist obligades a fugir de casa seva per evitar aquesta violència segons Unicef. Si sumem les famílies son 1,5 milions i 10,5 que es queden sense escolaritzar, mentre fugen al Txad, Níger o Camerun lluny del fill de la bestia ferotge.. Be de  fet si que en sabem coses. Obligades a casar se amb membres del grup armat. 50 homes, ara ja casats que es van emportar en furgonetes a 276 nenes que esperaven per entrar a clase, a l'est de Nigèria, Chibok. Les que no han obligat a casar se les han venut  a d'altres grups armats per el mateix servei. Peró durant aquest any els segrestos han continuat. Per ser soldats o servents si son nens, o violades si son nenes.Aquesta es la llei islàmica de la por. I que no s'arregla amb cops militars que nos solucionen res sinó amb plan rambo, solucinant' ho del tot. El que han aconseguit de moments aquest innombrables es que milions de nenes d'aquests Països d'Ala, amb 17 anys encara no hagin trepitjat una escola. Moltes perque moren la mateixa nit de bodes. (Veure documental el Camí a l'escola de Marie Claire Javoy)

la farsa

O teatre. O decadència. Es la descomposicio històrica del pujolisme. No feia falta passar la vergonya aliena de la Sànchez camarga. Esperem que la seva intervencio ahir a la comisiso parlamentaria sigui el darrer acte de la transició. La gravació del a conversa, es l'espionatge mes barruer fet per Saragossa(PSC) i PP per olorar la brutícia si ni ha de l'expresident. Nomes faltava la ex del fill Pujol comportant se com una autentica professional dels late shows. Això no es transparencia, es operar a cor obert i embrutar ho tot de sang. Per acabar com acabara las tribunals tots plegat o nomes a hisenda, no valia la pena muntar aquest pollastre pseudo parlamentari. Aquí tothom parlava de proves i ningu les portava. Que estaven al cotxe, al bolso, als tribunals Aixo no anira així. I si hi ha algun culpable en suritraesquitxat. Amb monument i tot encara que sigui cagat de coloms.

twits

Avui faré una cosa que no m'agrada. Com que vaig retrasat amb els blogs, us en resumiré 10 com si fossin twits. I procuraré no fer o mes.

1.-ERC limita a 85.000 milions el deute afegit per Catalunya estat.

2.-El govern farà una proposta de reforma horària a l'estiu.

3.- La comissió dels horaris diu que cap sector vol liderar el canvi

4.- "Revoltats", llibre conversa entre Justo Molinero i Junqueras.

5.- El govern blindara amb Cesicat els possibles ciberatacs el 27 S.

6.- Els enginyers d'obres publiques catalans farts, fan una DUI.

7.- A Grècia antiga, Demokratia es un exercit sense comandaments.

8.- Llibre per Sant Jordi: Els bons amics de Fang Yi-k'iun.

9.- Utah restaura l'escamot d'execucio per afusellar condemnats.

10.- Quim Masferrer. El Foraster, torna a liderar la graella de tele.

full de ruta 17

Despenjada EUIA, el nucli del Procés fa un text sense ambiguetats. Ja no han volgut espera al a resta. La proximitat de les municipals ho recomana i no estan per desafeccions segons les enquestes. La signatura del 17 full es va fer al local de l'ANC amb "nomes" dues hores de reunió. Aquí ja no es bandeja tant el caracter plebiscetari del 27 S. Màxim dret a decidir, renuncia de  moment a ofertes de Madrid i la independencia una de Les sortides però no la única. Això era la 16 amb esmenes de la CUP i ERC, i el tanteig de IU. Era impossible complir els equilibris del mon sobiranista. El 17 ja diu que es per decidir ho tot. Peró també per conèixer el futur del poble polític. Els programes havien de deixar clar el sobiranisime/  independencia. I es expectant davant la inútil Espanya a l'hora de dialogar. O sia la posibilitat de fer un referèndum no disfresat. També demana i exigeix la capacitat del Parlament d'aprovar la nova constitucio catalana en els escons sorgits 18 mesos despres del 27 S. Aqui estava el nus de l'acord. Per desencallar lo.

dialeg

Si el pacte amb l'Iran d'Obama ha fet enfadar a Israel i els aliats àrabs i als republicans, deu ser bo. Si es compleix es una demostracio de que els conflictes es poden resoldre parlant. segons arriba, el demonitzat Iran per interessos de Bush, per  cert republicà, l'Aznar i d'altres foscos interessos ha deixat de ser rendible per fi. L'eix del mal com el van titular ja no hi es. Així de cop. Ara veig l'ou de Pasqua mes gran que s'ha fet mai, 8.5 m d'alt per 6 d'ample.Pot ser un símbol de l 'acord, recordem que encara provisional. El nou govern de l'Iran vol normalitzar les seves relacions amb el mon. Per això fa perdre por al seu programa nuclear i ajuda al mon àrab a lluitar contra el seu mateix EI, que ells mateixos, no fa tants han alimentat. S'ha fet un nou club on Iran juga ara a pacificador en una regió que esta en flames des de fa molt. No li diria l'eix del be, però be....

l'aparador

Ve Sant Jordi. I sabràs de la tradició d'un llibre. A lo millor el pare te'n fa arribar un a l'escola. T 'en recomano un, "Camí del mar" de Montse Tobella (baula). L'horitzo, el bosc, les onades o les estrelles son grans troços del mon que els mes petits poden descobrir a la narració. Una gavina condueix a dos amics a gaudir dels petits instants magics de la existència i de les aventures. Busquen cargols de mar amb els que escoltaran les vivències marines mes divertides. Pel pare si no ho ha llegit ja li pots regalar Crim i castig de Dostoievski que sempre queda be. I per algun amic teu "Respireu Mindfulnes", de l'autora Eline Snel (kairos), també de Tranquils i atents com una granota. Adolescents que volen una independencia que encara no poden afrontar. El llibre proposa connectar la saviesa dels pares amb el cultiu de la confiança cap els fills per no reaccionar de seguida davant d'una situació no desitjada.

carrer Blai

Es al poble Sec. Hi ha un bar que es diu Lia d'en Vicius. La Eli n'es la propietària . Abans era un carrer amb anima. Ara  em sembla que ja no es honest el que s'hi ofereix. Tot i així el barri esta de moda i se'ls hi reconeix l' esforç que han fet els veïns per aixecarlo. La Eli diu que enlloc de bars, i no ho diu per evitar la competencia, el carrer hauria de tenir una altre planificacio comercial Ella hi veu una floristeria, un taller, menjar ecològic. El sentit comu ho diu de Gracia i ara del Poble Sec. No es menja gaire be enlloc i proliferen els low-cost. Tipus pinxo perdem tota la riquesa gastronomica del país.De vegades li fa basarda creuar el carrer. Locals nous han perdut categoria i antiguitat. Neixen d'un dia per l'altre igual com desapareixen. La Eli encara guarda el menjar a la nevera mentre els clients acaben de comprar. Abans  hi havia un recorregut de bars agradable i molta restauracio. Avui hi ha massa tapa barata. Però encara som un barri barri, amb una mica de verd, espai lliure, edificis modernistes, un lloc amb historia vaja. Ara hi han 45 bars i 136 taules de terrassa. El carrer es la rambla del Poble Sec. Jo mateixa vaig fer fora una botiga per posar el bar. Però nomes érem 5. Hi el varem posar al mapa de la ciutat. Ara no es pot ni passar...