dijous, 8 d’octubre del 2015

desert de pedra

Ja ho se. T'haig d¡explicar la festa. De moment no puc. Tens l'escrit.Ara et porto ala plaça del forum. Ho confesso. No havia tornat al Fòrum des del 2004, quan es va celebrar el famós Fòrum de les Cultures, de transcendència mundial però absolutament criticat i vilipendiat. Crec recordar que, més enllà d’una nit improvisada en què vaig acabar veient un concert del Primavera Sound, no havia tornat a trepitjar aquesta esplanada gegant on, aquesta nit, Mishima i altres bandes actuaran en el marc de la Mercè. Sembla, doncs, que després d’aquelles reunions per la pau, la sostenibilitat i la interculturalitat, aquest espai s’ha reinventat sobretot a través dels grans esdeveniments musicals.
Val a dir que també és un lloc ideal per patinar, anar en bicicleta o per aprendre totes dues coses perquè no hi ha risc d’ensopegar amb ningú. Caminant, la sensació és que no s’acaba mai. Costa concebre-la com a plaça tenint en compte les dimensions. Escau més parlar d’un gran conjunt arquitectònic situat al Besòs, entre el districte de Sant Martí de Barcelona i Sant Adrià, que abasta quaranta hectàrees, entre les quals les setze de la plaça que avui ens ocupa. M’hi acosto un migdia d’un laborable qualsevol. Les escoles encara no han començat però en canvi, d’escolars, no me’n trobo cap. De fet no m’hi trobo gairebé ningú, més enllà d’algun turista despistat que hi ha arribat passejant des de les Glòries.
Situada a l’entrada principal, mirant a mar, amb l’edifici blau en forma de triangle -seu del Museu de Ciències Naturals- a la dreta i el gratacel de Telefònica a l’esquerra. Al davant m’espera una quilometrada de ciment. L’olor de claveguera ens recorda que sota la plaça hi ha la depuradora d’aigües residuals, una obra mastodòntica que no es veu però que s’ensuma. És la depuradora coberta més gran d’Europa i la carta de presentació olfactiva del nostre passeig a punt de començar.
Un bosc sense arbres
El millor d’aquest trajecte a peu és que quan menys t’ho esperes, apareix, a l’horitzó, el blau del mar. Enrere haurem deixat l’anomenat Bosc Urbà i un passeig en què no m’hauré creuat cap persona, ni vigilant, ni restaurant ni paperera. Per un moment penso que si em passés alguna cosa ningú no se n’adonaria. El Bosc Urbà és el paradís de la canalla. Quan hi torno el cap de setmana per comprovar si l’afluència de gent millora, és l’espai més concorregut. La resta continua sent un desert de pedra. En aquest espai diàfan amb columnes i cordes que pengen, anomenat bosc però més semblant a un pàrquing a mig construir, els més petits hi poden practicar esports d’aventura com tirolina, xarxes, lianes opònting.
Em fa il·lusió anar fins a la placa fotovoltaica, aquesta estructura gegant i inclinada que sempre veig quan condueixo per la ronda Litoral però que mai abans havia vist tan de prop. Té les dimensions d’un camp de futbol i està situada estratègicament a tocar gairebé de l’aigua. A mà dreta, un parc infantil i una platja sense sorra. Davant, la immensitat del mar. És un bon racó per seure-hi i mirar. Si el dia és ventós, però, la meditació pot convertir-se en un malson. Si fa sol, és la millor ombra de tota la plaça. Quan hi arribo hi trobo cinc bicicletes sense amo. Alguns són a terra reposant i d’altres fan estiraments. Una altra imatge que recomano és deixar el mar a l’esquena i contemplar el mini skyline del Front Marítim vigilat per les tres xemeneies de Sant Adrià.
Trapezis vora el mar
No trobar cap bar ni restaurant en un espai tan immens com aquest confirma que no ha triomfat com a lloc d’oci. Només un parell d’establiments al Port del Fòrum, lluny. Els únics que sí que l’han fet casa seva i el seu lloc per treballar són la gent de la Central del Circ, un espai de 3.000 metres quadrats per a la creació, entrenament i assaig d’aquesta disciplina. Ells i els socis de la Federació Catalana de Vela, just al davant, són els veritables inquilins d’aquesta plaça. “A l’estiu encara, però a l’hivern, quan tanquem a les vuit del vespre, fa por perquè no hi ha ni una ànima”, em diu Maria Faura, responsable de premsa. M’explica que aquest centre -una llarga reivindicació de l’Associació de Professionals del Circ-és un luxe i que a pocs llocs d’Europa se’n troben. Sí que es queixa que cada vegada que hi ha un esdeveniment cultural els restringeixen i els compliquen l’accés .“I això que nosaltres som els que venim cada dia!”, s’exclama

divendres, 25 de setembre del 2015

35 edicio vins i caves

Barcelona acull la 35ª edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya, el més gran desplegament del sector del vi català que bat, novament, rècord històric de participació.
  1. 81 cellers de les 12 denominacions d'origen reconegudes al nostre país i més de 700 referències participaran en la 35ª edició de la Mostra, que obre les seves portes a Barcelona, del 19 al 24 de setembre
  2. Tast de vi català amb propostes gastronòmiques, botiga de la Mostra, Espai Selecció, programa de tasts, concursos de dibuix urbà i de fotografia i tallers de dibuix amb vi, entre d'altres activitats.
  3. La presència dels cellers catalans creix i arriba, novament, al rècord històric, amb un increment de participació del 181% en els darrers cinc anys
  4. Es consolida per quart any consecutiu la presència de les totes les DO's catalanes a la Mostra
  5. Més de 150.000 persones passarán per la Mostra per tastar els vins amb denominació d'origen protegida
  6. La 35ena Mostra de Vins repeteix la iniciativa del barret solidari, enguany amb l'associació sense ànim de lucre 'Vi per Vida'
La 35a edició de la Mostra de Vins i Caves de Catalunya bat, novament, el rècord històric de participació de cellers, que aposten clarament pel mercat i el consumidor de Barcelona. Els propers 19 a 24 de setembre, al Passeig Lluís Companys de Barcelona, 81 cellers de les 12 denominacions d'origen del vi català, participen en la Mostra que organitza el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, a través de l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) i la Promotora d'Exportacions Agroalimentàries (Prodeca).

A aquesta gran oferta vinícola, l'organització de la Mostra suma una altra oferta, l'alimentària, que acompanya el tast amb una proposta de productes de proximitat, entre els quals, a més dels embotits, conserves de peix, torrons i coques dolces i salades, destaquen els formatges artesans d'elaboradors de l'Associació Catalana de Ramaders Elaboradors de Formatges Artesans (Acrefa). A més, la col·laboració entre l'organització de la Mostra i Turisme de Catalunya permetrà que els visitants coneguin l'oferta enoturística del nostre país.

Les dues sales de tast habilitades al recinte de la Mostra acolliran un programa de presentacions i tasts que permetran al visitant aprendre i aprofundir en el coneixement de vi i en la cultura que l'envolta. A més, entre les propostes destacables, es troba el tast de copes de l'empresa Riedel, col·laborador de la Mostra, i que vol difondre la importància de la copa en el missatge que conté cada vi.

Per altra banda, la renovació aquest any de l'acord entre l'organització de la Mostra i Enomatic, permet que els vins es puguin adquirir a la Botiga de la Mostra.

catalunya, somni

Amb 87 anys, Josep Maria Forn presumeix de ser el director en actiu més veterà del cinema català. Pioner del neorealisme amb La pell cremada (1967), el cineasta estrena demà El somni català, que ell mateix defineix com el seu “testament cinematogràfic i polític”. Forn reconstrueix al film la història de Catalunya i l’evolució del sentiment nacionalista a partir d’imatges d’arxiu i, sobretot, d’un material que coneix en profunditat: les seves pròpies pel·lícules.
“Jo sempre he reflectit la història de Catalunya en el meu cinema”, defensa Forn. El somni català es nodreix principalment de Companys, procés a Catalunya, del 1976, i El coronel Macià, del 2006. Per tant, passa revista a les convulsions polítiques del segle XX (Setmana Tràgica, proclamació de la República, ocupació franquista) a través de les vides de Macià i Companys; i en el tram final posa la directa per explicar el franquisme, la transició democràtica i les mobilitzacions sobiranistes dels últims anys.
El somni català és la contribució personal de Forn al procés. “No és una pel·lícula objectiva, sinó subjectiva, filtrada per les meves opinions. Això sí, els fets representats són rigorosament històrics”, defensa. L’actor Abel Folk, que protagonitza El coronel Macià, afegeix que els films de Forn -per qui professa una “devoció absoluta”- són “pel·lícules amb un punt de vista, però que no projecten a l’espectador el seu punt de vista”.
Els orígens del projecte es remunten a la dècada passada. “Quan feia El coronel Macià ja pensava a rodar una pel·lícula sobre els quatre dies d’abril del 1932 en què es proclama la República Catalana, però TV3 se’m va avançar amb Macià contra Companys ”, explica Forn. Al final, uns versos van aportar la solució quan el director va descobrir la poesia de Ventura Gassol, la persona que escrivia els discursos de Macià. “No pot ser esclava cap pàtria en una presó tan gran, amb una porta tan ampla i amb aquests camins tan clars”, recita Montserrat Carulla a la pel·lícula, mentre per la càmera desfilen imatges de postal de la Costa Brava, Montserrat i altres paisatges emblemàtics catalans.
Una història recurrent
Alguns dels diàlegs històrics d’El somni català, tot i pertànyer al segle passat, semblen trets de les cròniques dels diaris d’ahir. El discurs de Cambó al rei sobre el “problema català”, la rèplica de Maura qualificant despectivament de “ montón ” la coalició Solidaritat Catalana... “He comprovat que hi ha frases i situacions de la relació entre Catalunya i Espanya que es repeteixen al llarg de la història”, comenta Forn.
El que sí que ha canviat amb el temps és la rebuda del cinema històric català a Madrid. “ La ciutat cremada va ser un gran èxit a Espanya, i Companys, procés a Catalunya va funcionar força bé. Però El coronel Macià es va veure molt poc fora de Catalunya”. El somni català ja té tancades tres sales a Barcelona: els Girona, els Boliche i els Icària. Però a Forn li agradaria que la cinta es pogués veure a Madrid. “De fet, té dos títols: El somni català a Catalunya i El problema català a la resta d’Espanya perquè per a ells sempre ha sigut un problema”.

la batalla d'Hongria

El pas barrat amb una tanca de filferro i la policia antidisturbis amb canons d’aigua i gasos lacrimògens. Aquest va ser el panorama que es van trobar ahir els refugiats a la frontera entre Sèrbia i Hongria. Budapest va fer ahir un pas més en la seva ofensiva per blindar-se a l’entrada d’immigrants i refugiats de guerra i d’aquesta manera milers de persones van quedar atrapades a la part sèrbia de la frontera.
Algunes d’aquestes persones, els joves, van respondre al bloqueig llançant pedres als policies hongaresos i reclamant que se’ls deixés entrar. Els enfrontaments entre els refugiats i els antidisturbis van sorprendre nens, dones i ancians, i van deixar diversos ferits, a més d’imatges impactants del camp de batalla. El mateix secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va dir que estava “impactat” i va condemnar “la manera com tracten els refugiats” a Hongria i Sèrbia.
Molts refugiats havien optat, ja des del matí, per buscar rutes alternatives. Fins a deu autocars van sortir ahir des de la frontera serbo-hongaresa cap a Sid, la ciutat a la frontera entre Sèrbia i Croàcia. Altres ja feien la ruta directa des de l’entrada per Macedònia cap a Sid, sense passar per Belgrad. El primer ministre croat, Zoran Milanovic, els havia obert les portes assegurant que els deixaria travessar la frontera.
El govern croat va enviar a la zona un equip d’experts en mines antipersona per identificar els possibles camps de mines que encara queden en aquella zona, herència de la guerra dels Balcans dels anys 90. Fins a 300 refugiats van entrar ahir a Croàcia pels camps que envolten el pas fronterer de Tovarnik.
Una ruta més llarga i escarpada
Però, des de Croàcia, encara hauran d’obrir-se pas per Eslovènia, en una zona alpina escarpada, fins a Àustria. El govern eslovè va dir ahir que no obriria un corredor humanitari per als demandants d’asil, com havia proposat Croàcia, i va anunciar que imposaria controls temporals a la frontera amb Hongria. Àustria, que ja ha imposat aquests controls a la zona limítrofa amb Hongria, va advertir que podria tancar també la frontera amb Eslovènia. El canceller federal austríac viatjarà avui a Zagreb i Ljubljana per analitzar la crisi amb els dos governs veïns.
La ruta a través de Croàcia havia sigut descartada fins ara pels refugiats per la dificultat geogràfica i perquè fa molta més volta que la ruta a través d’Hongria. Però ahir centenars de persones no van veure altra sortida. A Hongria la policia ha detingut o interceptat almenys 519 persones que havien saltat la tanca i ha obert processos penals per a 91 d’aquests refugiats d’acord amb la nova llei aprovada pel govern de Víktor Orban, que preveu penes de presó per entrar il·legalment al país. El primer judici va ser a un iraquià, que va ser condemnat a ser expulsat del país, amb prohibició de tornar-hi en un any, és a dir, la pena mínima prevista.
Segons l’ACNUR a Sèrbia, ahir a a la tarda quedaven uns 2.000 refugiats a la zona fronterera amb Hongria i les autoritats sèrbies havien començat a atendre’n alguns, els que no van seguir el camí per altres vies, en un centre d’acollida.
El destí final de la majoria dels refugiats és encara Alemanya, que manté els controls a la seva frontera amb Àustria. Ahir al matí el govern d’Angela Merkel va decidir aturar també el servei de trens des d’aquest país. Un miler de refugiats que havien estat esperant per pujar a un tren a l’estació de Salzburg, van emprendre el camí a peu ahir a la tarda cap a territori alemany.

dilluns, 21 de setembre del 2015

joan roca

El xef Joan Roca és considerat, avui en dia, el millor cuiner del món, però ell encara recorda com la seva mare venia menús del dia a la porta del darrere del restaurant a les famílies del barri de Taialà - Germans Sàbat, a Girona, “i fins i tot com donava menjar a qui no tenia diners per comprar-lo”. “Nosaltres vam créixer en un barri d’exclusió social, ens hi hem fet grans, hi hem creat el nostre negoci i no ens hem volgut moure mai d’allà, perquè allà hi ha les nostres arrels”, explica el xef. Unes arrels que sempre han estat vinculades amb l’acció social i l’ajuda a qui ho necessita, diu.
El que és important, per a ell, és “predicar amb l’exemple”, i per això s’ha convertit en el padrí de la sisena edició de la campanya Restaurants contra la fam, que comença aquest dimarts i que durarà fins al 15 de novembre. La iniciativa és de l’ONG Acció Contra la Fam, i es preveu que hi participin un total de 850 restaurants de tot l’Estat, entre els quals hi ha establiments amb estrella Michelin, com el mateix Celler de Can Roca o el Quique Dacosta, i altres de més senzills o familiars repartits per tot el territori. A Catalunya s’espera que hi participin més de 100 restaurants, però la xifra encara no es pot concretar, ja que les inscripcions per sumar-se a la campanya estaran obertes fins al 30 de setembre.
Donacions
Els restaurants que hi participin elaboraran plats solidaris i cada vegada que un client els hi demani donaran entre 50 cèntims i 2 euros a l’ONG, que els destinarà a campanyes contra la desnutrició.
“És inacceptable que 8.500 persones morin cada dia per causes relacionades amb la desnutrició quan vivim en un món que produeix prou aliments per a tothom”, diu Roca, que apunta que amb aquesta campanya l’alta cuina també s’acosta més als problemes socials: “L’alta cuina en realitat no ha estat mai separada ni desvinculada de la societat, nosaltres sempre hem tocat de peus a terra i estem encantats de participar en aquesta iniciativa que té uns objectius tan lloables. Els que vivim en aquesta part privilegiada del món hem d’ajudar l’altra part”.
Per la seva banda, la directora de comunicació de l’ONG Acció Contra la Fam, Carmen Gayo, ha explicat que, tot i que les quantitats que donen els clients poden semblar baixes, “l’any passat es va aconseguir reunir 125.000 euros”: “En els sis anys que portem amb aquesta campanya hem recaptat mig milió d’euros”. Amb els 125.000 euros de l’any passat, Gayo posa com a exemple que es pot pagar el tractament mèdic i nutricional de més de 2.000 nens amb desnutrició aguda o que es pot ajudar milers de famílies del Sahel que durant un mes a l’any es queden sense aliments, ja que s’han acabat els de la collita anterior i encara no han collit els nous.
“Ara mateix vivim quatre grans crisis humanitàries: al Iemen, a Síria, a l’Iraq i al Sudan del Sud”, destaca, i posar especial èmfasi en la situació a Síria. “Allà s’està posant en risc la seguretat nutricional de milions de desplaçats i refugiats”, i per això aquesta ONG fa anys que “dóna suport a les poblacions més vulnerables de la regió”. A més, segons fonts de l’organització, ara s’ha enviat un equip a la ruta que els immigrants sirians estan seguint des de Grècia fins al cor d’Europa per fer una valoració de la situació d’aquestes famílies i les seves necessitats per ajudar-los millor. Un cop s’acabi la campanya Restaurants contra la fam, que s’espera que recapti més diners que l’any passat, ja que ja hi ha un 21% més de restaurants inscrits, l’ONG decidirà a quines zones van els fons, en funció de les necessitats i de les prioritats humanitàries.
Un restaurant, 815 euros
Un altre restaurant que participa en aquesta campanya és el Bembi, un establiment de cuina índia de Barcelona. Una de les seves propietàries, Andrea Varga, explica que des que van obrir el local han volgut que fos “més que un restaurant”. Des del primer moment es van involucrar en activitats culturals, a donar a conèixer la cultura índia a Barcelona i finalment a ajudar els que més ho necessiten. “Aquesta campanya ens sembla molt lloable, ja hi vam participar l’any passat perquè ens agrada molt poder col·laborar a acabar amb la desnutrició”, diu Varga. L’any passat aquest restaurant va recaptar 815 euros, una de les xifres més altes, ja que no només van fer un plat solidari sinó tot el menú. Així, cada persona que menjava un menú del dia donava un euro a Acció Contra la Fam. Enguany Varga explica que volen fer el mateix i confia poder recaptar més diners, ja que la clientela està augmentant últimament.
Des de la Federació Espanyola d’Hostaleria també donen suport a aquesta iniciativa, i per això el seu president, José María Rubio, confessa estar molt “orgullós” que la xifra d’establiments adherits a la campanya no pari de pujar. Rubio va recordar que la primera iniciativa d’Acció Contra la Fam va ser el 2010 —“En el pitjor moment de la crisi”, diu—, i tot i això ja hi va haver molts establiments que no ho van dubtar ni un segon i es van sumar a la campanya i que sis anys després encara hi són. I és que, com diu Joan Roca: “Els cuiners som un col·lectiu solidari, ens agrada ajudar i sobretot en temes com l’alimentació, que és el nostre camp”.

binomi estret

La identificació del catalanisme com un moviment conservador o, si més no, alimentat pels interessos de la burgesia ha sigut repetidament desmentida per la historiografia. El professor Josep Fontana ha titllat fins i tot d’“animal mitològic” el terme burgesia nacionalista per il·lustrar com des de principis de segle els interessos de classe sempre han acabat fent decantar aquest col·lectiu contra les demandes de sobirania catalana. Fa pocs dies hem viscut un últim episodi d’aquest debat històric amb el manifest de Foment del Treball contra l’independentisme. Aquest document no ha sigut cap sorpresa, ja que es coneixia de feia temps el posicionament de Gay de Montellà o del mateix Joan Rosell, que presideix la patronal espanyola CEOE. D’altra banda, el divorci d’Unió amb CDC arran del procés, tot i la llarga tradició catalanista dels democristians, acabaria de conformar una alineació antisecessionista d’una part rellevant dels representants dels interessos més benestants.
Més enllà dels actors concrets i els posicionaments institucionals, les dades d’enquesta apunten a una clara correlació entre l’independentisme —també el federalisme— i els posicionaments d’esquerres. Mentre que els secessionistes i els federalistes se situen en el 3,58 i el 3,68 en l’eix ideològic, respectivament, els contraris a la secessió s’enfilen fins al 4,73 en una escala del 0 (màxim d’esquerres) al 10 (màxim de dretes). El catalanisme, així, s’identifica sobretot amb l’esquerra i, si és independentista, encara més.
Si fem cas d’aquestes dades, un projecte independentista lligat a la justícia social sembla que és la fórmula guanyadora en la línia de vincular la qüestió social i la nacional que l’independentisme primigeni, del PSAN fins a la CUP actualment, han defensat sense embuts. A més, la crisi econòmica i l’emergència de noves forces d’esquerres han acabat d’intensificar la vinculació entre sobiranisme, transformació social i regeneració democràtica.

la nutricionista

Apassionada de la seva feina, aquesta jove nutricionista es dedica a millorar la vida dels altres canviant-los la dieta. Acaba de publicar Sucs verds (Cossetània), un llibre amb què anima tothom a provar els vegetals en forma líquida per descobrir que “en poc temps es trobaran molt millor”.
Mengem malament?
Jo visc als EUA i allà sempre em diuen que quina sort que tinc de venir de Barcelona perquè aquí fem dieta mediterrània. Però jo crec que la dieta mediterrània s’ha perdut molt. Ens hem americanitzat en aquest sentit, perquè la comoditat pesa molt i les coses preparades ens fan la vida molt fàcil. Però si penso com menjaven els meus avis m’adono que ells ho feien molt millor. Hem de tornar a les arrels.
Som el que mengem?
Sí, i tant. Si nosaltres donem a les nostres cèl·lules material saludable, estaran sanes i evitarem que emmalalteixin.
Tu dius que amb els sucs verds, a base de vegetals i fruita, es poden prevenir malalties com el càncer o l’Alzheimer. Explica-m’ho.
Aquests sucs, si els introduïm a la dieta, ens aporten totes les vitamines, minerals, antioxidants i enzims actius que necessitem. Aporten a les nostres cèl·lules l’aliment que necessiten, els donen eines per regenerar-se de manera saludable i així evitem que emmalalteixin.
Cal prendre aquests sucs cada dia?
Estaria molt bé. Els ingredients d’aquests sucs creen un entorn no propici per al desenvolupament de malalties, són una gran forma de prevenció que tenim al nostre abast. Són la peça clau per tenir salut. Totes aquestes substàncies són molt necessàries i essencials per activar els processos biològics del cos. Faig una metàfora amb un cotxe: pots tenir la carcassa, la gasolina, els seients, però si no en tens la clau... de què et serveix el cotxe? A més, aquests sucs també tenen un efecte molt alcalinitzant.
Què vol dir això?
Això és molt necessari en la societat actual, ja que per culpa de l’estrès, la contaminació, l’angoixa, la mala qualitat dels productes alimentaris, les toxines dels productes de neteja, etc., patim una acidificació del nostre organisme. Això és negatiu, i per evitar-ho cal prendre aliments que ens ajudin a contrarestar aquest fenomen, aliments alcalins, com els que utilitzem per als sucs verds.
La majoria de la gent no és conscient d’això.
No. I lamentablement fins que no caiem malalts o tenim un ensurt gran relacionat amb la salut no fem un canvi d’alimentació. És trist, però és així. I ho tenim molt a l’abast de la mà, sobretot al Mediterrani.
Que falla, aleshores?
És molt més fàcil i econòmic comprar aliments processats, que no cal fer res per preparar-los, a punt per menjar.
L’auge d’aquests sucs també coincideix amb un auge del vegetarianisme i el veganisme. A què creus que es deu?
Hi ha hagut un canvi de consciència a tots els nivells, des de la medicina tradicional fins a l’alimentació industrial, que no ens agrada. I busquem fórmules més naturals com a resposta.
Ara treballes i vius als Estats Units. Allà l’alimentació és molt diferent de la d’aquí. Amb quins problemes t’arriben els pacients a la consulta?
La gent que allà arriba a la consulta és per temes de sobrepès i d’al·lèrgies alimentàries. Amb això de les al·lèrgies em trobo que, un cop les persones fan una dieta per desintoxicar-se d’aliments que els fan mal, les al·lèrgies desapareixen. Un cos tòxic és un cos ple de químics, additius, propis de productes manipulats i industrialitzats. Per això cada vegada hi ha més al·lèrgies.
Si tinguessis una consulta aquí, ¿creus que els pacients tindrien els mateixos problemes?
Sí, crec que sí. Els problemes derivats de l’alimentació s’han universalitzat i aquí també hi ha sobrepès i al·lèrgies alimentàries.
Suposo que motiva molt treballar amb una població que té molts deures pendents en temes alimentaris.
Sí, a més ara tinc un projecte que m’interessa molt amb la població llatina de Los Angeles. Els tres primers anys als Estats Units vaig estar fent voluntariat en hospitals amb aquesta població i vaig veure com la nutrició els pot ajudar a canviar la vida, a millorar-la.
I el projecte en què consisteix?
Ara m’agradaria treballar amb aquesta comunitat, que és molt nombrosa a la ciutat i té greus problemes de salut per culpa de la mala alimentació. Els principals problemes que em trobo són hipertensió, diabetis, obesitat, àcid úric, algunes cardiopaties... Tenen una alimentació massa rica en carbohidrats pesants i greixos, i als Estats Units s’adapten molt al menjar ràpid i processat perquè és molt més econòmic. A més, tenen una gran falta d’informació. M’he trobat amb persones amb hipertensió que prenen desenes de pastilles i, en canvi, ningú els ha dit mai que han de reduir la sal dels aliments. Sembla increïble, però els pots ajudar molt a millorar la vida explicant-los les coses més bàsiques.