triomf contundent a girona

Junts pel Sí s’ha imposat còmodament a la demarcació de Girona, on tenia el cantautor Lluís Llach com a cap de llista, i ha aconseguit 11 diputats -un 56% dels vots- dels 17 que hi havia en joc. Al tancament d’aquesta edició, i amb el 99% dels vots escrutats, l’independentisme arrasava a les comarques gironines, on la CUP, per la seva banda, ha aconseguit per primer cop representació parlamentària amb un escó. Tot i això, Ciutadans es converteix en la segona força, ja que la llista de Jean Marie Castel obté els seus dos primers diputats de la demarcació i un 12,5% dels vots, i reforça així el seu ascens en aquestes eleccions, en què ha vist augmentar el seu protagonisme en zones on tenia escassa presència, com Girona.

El PSC, per la seva banda, es manté com a tercera força, amb un 8,6% dels vots, tot i que perd un dels dos diputats que havia obtingut en les últimes eleccions. El mateix li passa al PP, que es queda amb un escó i un 5,8% dels vots, però perd pes i es converteix en cinquena força, per darrere de la CUP. Per la seva banda, Catalunya Sí que es Pot obté un escó, que va estar ballant fins al final de l’escrutini i que finalment es va poder adjudicar, i que confirma el que ICV-EUiA ja havia guanyat el 2012. Unió, en canvi, no ha aconseguit prou suport en la seva aventura en solitari i es queda sense representació parlamentària a les comarques gironines.

Participació històrica

Pel que fa a la participació, la demarcació de Girona ha sigut la que ha registrat les dades més altes, amb el 77,97% del cens, un 9% més que en les últimes eleccions. En aquella ocasió, l’any 2012, a la demarcació de Girona CiU va aconseguir 9 diputats, ERC 3, el PSC 2, el PP també 2 i Iniciativa 1. En canvi, la CUP no va aconseguir cap diputat.

El cap de llista de Junts pel Sí a les comarques gironines, Lluís Llach, es va mostrar ahir al vespre exultant amb els resultats obtinguts a la demarcació. El cantautor de Verges va ser l’únic representant de la llista de Junts pel Sí que va intervenir i va comentar els resultats. “Hem guanyat en diferents fronts: en el dret a l’autodeterminació, en vots i en majoria independentista al Parlament -va afirmar Llach-. Ara comencem el camí cap a la independència. He fet els comptes amb realisme, i heu de saber que també hem guanyat en vots -va dir-. Només nosaltres passem del 50% dels vots; no ho oblideu, hem guanyat i hem fet un gran plebiscit”, va destacar, mentre desenes de simpatitzants l’aplaudien a la plaça del Lleó de la capital gironina, on el van acollir amb crits d’independència i desenes d’estelades.

El cap de llista de la CUP, l’advocat Benet Salellas, va dir: “A partir de demà enfilem el camí irreversible cap a la República Catalana”. Jordi Navarro, un altre dels candidats de la CUP, va recordar que “l’independentisme té una força indestructible i és imparable”. A Ciutadans també es mostraven exultants i el seu cap de llista, Jean Marie Castel, va resumir la situació dient que “Girona també vota en contra de la independència”.

Victòria també a la ciutat

Pel que fa als resultats a la ciutat de Girona, al tancament d’aquesta edició i amb el 98% escrutat, Junts pel Sí s’imposava clarament, amb el 52% dels vots; el seguia de lluny Ciutadans, amb un 13% dels vots; la CUP, amb el 10%; el PSC, amb el 9%; el PP, amb el 6%; Catalunya Sí que es Pot, amb gairebé un 5%, i finalment Unió, amb un 2%. En les últimes eleccions autonòmiques, a la ciutat de Girona CiU havia sigut la força més votada, amb un 39% dels vots, seguida per ERC, amb un 17%; el PSC i el PP, amb un 10% cadascun; ICV, amb un 6%, i la CUP, amb gairebé un 6%.

Diana Krall

W allflower (violer trist) és el setzè disc de Diana Krall. Un homenatge als artistes que més l’han marcat (versions de Bob Dylan, Elton John o Jim Croce) i un supervivent de la indústria musical; al febrer es va infiltrar amb privilegi a les llistes de vendes. La pianista i cantant canadenca, després de més de vint anys de carrera (Barcelona la va veure per primer cop l’any 1996), segueix tenint el públic expectant. Així ho demostra un Auditori del Fòrum que, tot i el preu -també privilegiat, de 44 a 110 euros-, presentava un ple rotund. Molts dels entusiastes de la guanyadora de cinc Grammy, de fet, portaven un any esperant-la: el setembre passat era l’encarregada d’estrenar el Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona però una greu pneumònia no ho va permetre. Ja recuperada, Krall no ha perdut aquest any l’ocasió d’obrir el meló de la mostra jazzística de Barcelona, que s’allargarà fins al desembre.

Espai per al jazz

Amb un guió similar al de la gira que l’ha fet recórrer el món (Wallflower World Tour), i que fa uns dies va portar-la a Madrid, Diana Krall ha passat de puntetes per sobre del disc que li ha servit d’excusa per llançar-se a la carretera. Com ja advertia a la prèvia, la contralt ha decidit deixar espai al jazz, al saber fer de la poderosa banda que l’acompanya des de fa quatre anys. “Volem interessar”, comentava l’artista hores abans de l’actuació. I la veritat, s’ho passen bé: gestos còmplices i algun mig somriure. Amb una posada en escena austera però sofisticada (piano de cua negre ben llampant i ràdios vintage ) i uns músics disposats a jugar sobre els arranjaments, mínims i amb el silenci com una carta més (sobretot a la versió piano-veu de Fly me to the moon ), la banda es dedica a construir al llarg del repertori. We just couldn’t say goodbye, amb què van obrir el concert, va establir les bases del primer tram d’espectacle. Els pocs dubtes que quedaven sobre com s’encaixarien al xou les composicions d’estructura menys jazzística van quedar esvaïts després del tractament exuberant deTemptation (Tom Waits), amb tot el combo brillant en una cavalcada d’improvisació.

Considerada, així com Michael Bublé, una de les artistes que més han acostat la música jazz als circuits comercials (15 milions de discos despatxats al món), Diana Krall va mostrar-se pròxima tot el concert: amb la seva banda, amb les seves versions i amb un públic que, atenent l’eufòria dels aplaudiments, li ha condonat segur el deute per la baixa de l’any passat.

educar i xarxes

Parlar amb un “accent fastigós”, utilitzar un pintallavis “com més vermell millor” o posar-se uns pantalons de lleopard són els consells que trobem als tutorials de YouTube per ser “una autèntica choni ”. Les recomanacions les formulen sobretot noies que posen en pràctica els seus consells amb moviments d’escarni. Burlar-se d’un grup social, fer un comentari homòfob al grup de WhatsApp de classe i insultar al mur de Facebook la companya musulmana que es cobreix els cabells amb un mocador són algunes de les moltes formes que pren la discriminació digital entre els més joves. Un projecte europeu liderat per una associació social i cultural catalana, CEPS Projectes Socials, intenta revertir aquests comportaments educant pel civisme i l’ètica a la xarxa.

“A les xarxes socials fem servir estereotips, acudits i expressions normalitzades que porten un missatge discriminatori implícit”, explica Gigi Guizzo, directora del projecte ICUD (Internet: Creatively Unveiling Discrimination) i membre de CEPS Projectes Socials. La iniciativa, en què han participat 6 socis de diferents països -Catalunya, Romania, Itàlia, Bèlgica i Anglaterra-, té com a objectiu impulsar formes “creatives” de lluitar contra la discriminació en línia per part dels adolescents. El projecte, amb finançament europeu, ha inclòs tallers de conscienciació i l’elaboració de material per a progenitors, educadors i altres professionals.

David Dueñas, investigador del grup de recerca Anàlisi Social i Organitzativa (ASO) de la Universitat Rovira i Virgili i participant en el projecte, explica que el fenomen no és nou: “La discriminació existeix a la societat i internet n’és un reflex”. Però malgrat que els comentaris contra els catalans a Facebook o el menyspreu contra els immigrants a Twitter no deixen de ser comportaments coneguts que s’expressen en canals relativament nous, per a Guizzo tot plegat pren una nova dimensió. Posa l’exemple de l’agressió que va patir una noia per part d’una companya a Sabadell i que uns testimonis van gravar i penjar a YouTube: “El que va patir aquesta noia al carrer és una cosa, però la humiliació que va patir a internet té una altra magnitud”. El mateix passa, opina, amb la discriminació. Els experts coincideixen a assenyalar que a internet els comentaris són més incisius, més bèsties i, com que el missatge s’expandeix més ràpid i a més gent, la humiliació és més gran.

Barrejat amb humor

Precisament, aquest projecte vol lluitar contra comportaments com els d’aquests joves de Sabadell que van ser passius i còmplices. Guizzo comenta que, més enllà dels comentaris obertament racistes o xenòfobs, a la xarxa hi ha molta discriminació invisible, sobretot a través de l’humor o de discursos normalitzats, i que els joves sovint es comporten passivament en comptes de frenar o sancionar aquests comentaris: “Sovint els joves no reaccionen, reaccionen amb silenci o no saben com reaccionar”. Per això, les activitats educatives que es proposen s’orienten a reflexionar amb els adolescents i generar empatia: ¿com se sentirà la noia musulmana que veu que els seus companys es burlen d’ella a Facebook?

Dueñas proposa treballar tant amb els joves que pengen contingut discriminatori a internet com amb els que el difonen i l’aplaudeixen. “S’ha d’aconseguir que internet no sigui una eina que potenciï la discriminació, sinó una eina que la disminueixi”, assenyala l’investigador. Es busquen usuaris que siguin, segons el vocabulari del projecte, “reactius” i no “passius”, és a dir, que puguin fer un comentari en un acudit sobre estereotips a Facebook o denunciar unhashtag xenòfob. Molts cops, però, assenyala l’investigador, aquests problemes es resolen en un context offline : “Són estranyes les respostes que condueixen a frenar la burla perquè és la lògica del funcionament de Facebook. No pots posar «no m’agrada»”. Per ara.

Abans de dissenyar les activitats i el material, el projecte va partir d’una recerca inicial sobre el comportament dels joves a internet. Es va estudiar l’activitat a Facebook de 500 adolescents de diferents països.

Les noies es mofen de l’aparença

Dueñas explica que van trobar diferències per gèneres i no tantes per edat o nivell d’estudis. “Els homes manifesten una actitud més directa vers la discriminació que les dones. Ells pengen un contingut, fan un comentari i elles hi posen «m’agrada»”, apunta l’investigador. No va ser l’única diferència que va mostrar l’estudi: mentre que els nois presentaven “patrons clàssics de discriminació”, és a dir, feien comentaris racistes i xenòfobs, les noies centraven les seves ofenses en qüestions de classe i aparença física. “Alhora -agrega Dueñas-, els homes també eren més agressius”.

Guizzo afegeix que van identificar algunes diferències per països: “A Catalunya vam trobar molts discursos negatius sobre canis i chonis. A Itàlia, molta discriminació sobre immigrants, i a Romania, sobre discapacitats”. La directora del projecte assegura que aquestes actituds del jovent canvien després de debatre i treballar amb ells. De fet, es van fer algunes activitats pilot en ciutats com Barcelona, i Guizzo explica que alguns joves es mostraven sorpresos en veure que els seus comentaris podien ofendre. Després dels debats, van acabar fent amb els seus mòbils vídeos contra la discriminació a internet. Així, els experts insisteixen que cal educar perquè els joves no repeteixin els comportaments poc ètics dels adults que s’observen a internet.

¿I els adults, tenen prou eines per donar exemple?

No cal entretenir-se gaire en els hashtags de Twitter o els murs de Facebook per comprovar que els adults no donen exemple en el seu comportament a la xarxa: des de comentaris ofensius sobre els catalans o sobre l’accident de Germanwings fins als grups Mujeres que... a Facebook, alguns amb contingut masclista. Molts pares i professors no estan prou formats digitalment per ajudar els més petits a gestionar i superar situacions de discriminació en aquests entorns. “Els pares, les mares i els docents, que han de transmetre coneixements ètics, són capaços de fer-ho socialment, però no de controlar-ho digitalment. Els seus fills i filles en saben més”, diu Dueñas. Segons Guizzo, pares i professors estan “poc preparats” per ajudar els joves quan pateixen els ultratges dels seus companys a les xarxes. Aconsella que els facin confiança, que els ajudin a no respondre en calent i que reflexionin sobre les implicacions dels seus comportaments. Per ajudar-los, CEPS Projectes Socials els ofereix tallers i formació.

el santander i les fusions

El Banco Santander intentarà millorar la seva eficiència principalment amb la contenció de costos amb l’objectiu de guanyar rendibilitat i solvència, segons va explicar ahir la seva presidenta, Ana Botín, en una reunió amb analistes i inversors. Botín va desgranar el pla estratègic per al període 2016-2018. Un pla que passa per millorar la ràtio d’eficiència de l’actual 47% a menys del 45%. Per fer-ho, una de les claus serà la contenció de costos per estalviar 3.000 milions d’euros el 2018.

Aquesta rebaixa dels costos i l’augment d’ingressos en 3.000 milions d’euros han de fer augmentar la rendibilitat del grup, segons va explicar el conseller delegat, José Antonio Álvarez. Per augmentar els ingressos el banc confia replicar en els diferents mercats el compte 1, 2, 3, que tan bon resultat li ha donat al Regne Unit. Amb l’ofensiva espera arribar a 18,5 milions de clients fidelitzats l’any 2018. “La vinculació de clients, la digitalització i l’excel·lència operativa ens permetran ser més rendibles i generar creixement per sobre del mercat en els pròxims deu anys”, va indicar Botín. A l’Estat el banc espera arribar a quatre milions de clients que contractin aquest compte abans del 2018, segons el responsable del banc a Espanya, Rao Aboukhair.

Els objectius per al 2016 en els principals mercats passen per créixer en el crèdit a les pimes per situar-se un 5% per sobre de la mitjana del sector al Regne Unit; a Espanya, arribar a dos milions de comptes 1, 2, 3, i al Brasil, mantenir la morositat controlada. Això hauria de portar a passar de 13 a 15 milions de clients vinculats a tot el món (15% d’augment) i de 15 a 20 milions de clients digitals (33% d’augment). Tot plegat per millorar la rendibilitat fins al 13%.

Prudència en les fusions

Aquests plans de creixement s’han de completar amb una millora de la solvència. L’objectiu és posar-se per sobre de l’11% de capital de màxima qualitat, segons els criteris de Basilea III el 2018 “o abans”. La presidenta del Santander també ha explicat que les sortides a borsa de les filials (una manera de captar capital) ja no seran una prioritat, i ha deixat clar que a partir d’ara hi haurà una política “molt disciplinada de fusions i adquisicions”. Tota una declaració d’intencions quan el Banc d’Espanya preveu una nova ronda de concentracions en el mercat bancari de l’Estat.

volkswagen 2

L’adéu de Martin Winterkorn força Seat a acomiadar-se del que ha sigut un dels seus grans defensors dins del grup Volkswagen en els últims temps. El directiu ha sigut un aliat valuós durant els anys més durs de crisi, quan la marca passava per moments complicats per la caiguda de vendes a Espanya i en el mercat europeu. Ara Seat té un present molt diferent i la sostenibilitat econòmica a l’horitzó després de set anys presentant pèrdues.

Amb aquesta carta de presentació i un futur més optimista, a la filial de Volkswagen relativitzen els efectes que pugui tenir el relleu: “Hauria sigut molt pitjor que tot això hagués esclatat fa dos anys que no pas ara”, van reconèixer ahir a l’ARA fonts pròximes a Seat. També van reconèixer que és encara “una incògnita” i són impossibles de calcular els efectes que dins del grup pot tenir la sortida de Winterkorn i altres sortides que puguin produir-se en els pròxims dies.

Un dels noms que sona amb més força per rellevar Winterkorn és el del primer directiu de Porsche, Matthias Müller. En cas que fos l’escollit -un escenari que encara és difús dins del grup-, Seat pot tenir a favor el fet que Müller coneix l’empresa perquè forma part del seu consell d’administració des del 2009. Müller és un dels vuit consellers de l’òrgan que encapçala l’espanyol Francisco García Sanz, que és vicepresident mundial de compres del grup Volkswagen, i on també s’asseu el president actual de la marca, Jürgen Stackmann.

Més enllà de les travesses, però, Seat esgrimeix la seva fortalesa i un posicionament de marca més fort com a arguments per no haver de patir per qui acabi prenent el timó del que ja és el primer fabricant d’automòbils al món. Si de cas, el que inquieta els treballadors és que el grup Volkswagen es faci enrere o minori els plans que ha anunciat recentment d’invertir 3.300 milions a Seat en els pròxims cinc anys. “Hem demanat a la direcció de Seat que ens garanteixi la tranquil·litat pel que fa la inversió i dissipi qualsevol dubte ara que Volkswagen segurament necessitarà liquiditat per afrontar la sanció”, va dir ahir Matías Carnero, president del comitè d’empresa.

Els sindicats demanen números

El comitè d’empresa de Seat ja ha fet arribar a la direcció una petició perquè la marca aclareixi si els tentacles de l’escàndol de Volkswagen arribaran a esquitxar Seat. “Hem demanat xifres dels vehicles del grup que estan circulant a Espanya amb el mateix dispositiu i quants en concret són de la marca Seat”, va explicar Carnero. Són dades que també ha sol·licitat el ministeri d’Indústria al grup alemany, ja que és el responsable últim dels controls d’emissions que passen tots els vehicles matriculats a Espanya. “Confiem que l’empresa sigui ràpida en la resposta”, va afegir el president del comitè.

Carnero va lamentar la situació que travessa el grup després que s’hagi destapat que ha fet trampes per rebaixar les emissions dels vehicles als EUA. Sobre l’adéu de Winterkorn, va reconèixer que és una font de “preocupació per al consorci i per al renom de la marca Volkswagen al món”. Va recordar que el fins ara primer executiu del grup alemany va ser, ja des de la seva etapa anterior a Audi, un autèntic padrí per a Seat, que va tenir sempre la seva “simpatia”.

patriotes de j v foix

Pàtria, nació, Estat; patriotisme, patrioterisme; nacionalisme llibertari, nacionalisme defensiu, nacionalisme imperialista, etc. Conceptes prou escatits perquè calgui definir-los de nou. Amb tot, mireu: si sou honestament patriota, això és, patriota bretó, o escocès, o ucraïnès, sereu acusat pels falsos universalistes, això és, per aquells qui per damunt els drets de la pàtria posen els de l’Estat, de patrioters. En nom d’una unitat estatal superior acusen els patriotes concrets d’exacerbar el sentiment i la idea de pàtria, generosos, que ells voldrien substituir pel sentiment i per la idea d’Estat, abstractes. I fet i fet, no són pas la pàtria irlandesa, ni la bretona, ni la ucraïnesa, les que, segons alguns, afavoreixen el nacionalisme imperialista i agressiu, característica dels Estats supranacionals. [...] Les pàtries són l’únic llevat de la pau que hi ha avui a Europa. Les pàtries immediates, entengueu bé, les petites nobles comunitats. Són elles tan zeloses de llur llibertat com necessitades de solidaritat universal, les més aptes a comprendre la valor de la pau i les més decidides a negar-se a pertorbar-la. Només la pàtria natural sotmesa anys i segles a un Estat arrogant ha sofert prou per estimar en les altres la seva dolor pròpia. Només ella ha sacrificat, en guerres hecatòmbiques, milers d’homes per una causa abstracta que no era la de la defensa de la individualitat amenaçada. El patriotisme dels pobles irredempts d’avui, oposat al patrioterisme dels defensors d’estatismes o formes de govern centralistes, és la fermança més segura d’una futura comunitat internacional. Els patriotes tenen una idea molt més generosa de la comunitat peninsular que els autonomistes teòrics estranys al sentiment de Pàtria. L’Europa futura serà una solidaritat de pàtries obertes i no un ajustament d’Estats amb muralla i catapultes. Ací i allà el patriotisme genèric, honest i pacifista, s’oposa al patrioterisme compost i abstracte, encara que s’anomeni republicà.

debacle de volkswagen

Les trampes que ha reconegut fer Volkswagen han deixat en estat de xoc i ben irades milions de persones d’arreu del món, tant clients com inversors de la companyia. Tots els polítics i l’opinió pública alemanya han centrat la seva atenció en l’escàndol que està engolint el consorci amb més volum de vendes del país, endinsat en una crisi que li pot generar pèrdues multimilionàries i mala reputació després d’haver manipulat les mesures d’emissions de gasos dels seus vehicles dièsel als Estats Units (com a mínim). L’empresa pot rebre una multa de 18.000 milions de dòlars. Ahir, la companyia ja va dir que ha reservat 6.500 milions per fer front a la sanció.

Els inversors estan indignats i ahir van tornar a vendre de manera massiva les seves accions de Volkswagen, fins al punt que els valors cotitzables del fabricant automobilístic més gran d’Europa van tornar a caure temporalment més del 20% per segon dia consecutiu a la Borsa de Frankfurt. La companyia, que havia arribat a ser l’empresa cotitzada més gran del món fa uns anys, ahir va perdre 17.000 milions d’euros. Va ser la seva pitjor jornada en dècades en el mercat borsari.

El president del consorci, Martin Winterkorn, està sota una immensa pressió. En principi, aquest divendres havia de prorrogar el seu contracte dos anys més després de la reunió del consell de vigilància de Volkswagen, que havia estat fixada des de feia setmanes, però arran d’aquest escàndol la seva continuïtat és força dubtosa, segons la premsa alemanya.

La cúpula del màxim òrgan de control del consorci automobilístic es reuneix avui per afrontar la crisi i decidir quines decisions es prenen després que la situació empitjori dia rere dia. Si bé dilluns va reconèixer que un total de 482.000 vehicles de la seva marca i de la seva filial Audi hauran de ser revisats als Estats Units per comprovar si s’ha produït frau, Volkswagen va haver d’admetre ahir que el volum d’unitats que va manipular a tot el món per esquivar controls ambientals s’eleva a 11 milions de cotxes.

“L’hem cagat del tot”, va reconèixer Michael Horn, cap de la companyia als EUA. Els analistes, però, carreguen les responsabilitats a la màxima instància. Winterkorn en surt mal parat: amb fama de controlar fins al més mínim detall del consorci des que va començar a liderar-lo el 2007, el president de Volkswagen o bé estava al cas de l’engany o bé haurà de reconèixer que no controla bé els seus subordinats.

Segons va anunciar ahir el diari Tagesspiegel, Winterkorn plegarà aquest divendres i serà rellevat pel cap de Porsche, Matthias Müller. Al juny, el màxim executiu de Volkswagen ja va haver d’aguantar un pols a la família Porsche, concretament al patriarca de la marca, Ferdinand Piëch, que li havia retirat la confiança en plena lluita de poder al consell de vigilància del consorci.

Possible sortida de Winterkorn?

Un portaveu de Volkswagen es va afanyar a qualificar de “ximpleria” la informació d’una suposada dimissió i el mateix Winterkorn, en un missatge de vídeo publicat ahir a la tarda, va assegurar que es vol quedar al càrrec. “Em disculpo absolutament davant els nostres clients, les autoritats i l’opinió pública per aquest mal procediment”, va exposar mentre demanava “confiança” perquè “seria fals que, pel greu error d’uns quants, caigués sota sospita general la feina honrada de 600.000 persones”. “Tampoc jo tinc en aquest moment les respostes a totes les preguntes”, va admetre.

Els cotxes alemanys eren coneguts fins ara per ser garants de la precisió i netedat tecnològica, no per la manipulació i l’engany. I ara aquesta reputació està seriosament en perill en un país en el qual un de cada set llocs de treball depèn directament o indirectament de l’automoció.

És per això que la cancellera alemanya, Angela Merkel, es va afanyar ahir a exigir a Volkswagen que “mostri transparència i aclareixi tots els fets”. Alhora que va donar temps al consorci automobilístic perquè s’expliqui, Berlín va demanar que tots els fabricants de cotxes del país col·laborin més estretament amb les autoritats per poder fer els exàmens tècnics pertinents.

El ministeri alemany de Transports vol ordenar que s’efectuïn immediatament estrictes inspeccions de caràcter específic als models dièsel de Volkswagen i va anunciar la creació d’una comissió d’investigació.

La provisió de 6.500 milions que va anunciar Volkswagen equival a més de la meitat dels guanys que va aconseguir l’any passat. Amb aquests diners preveu afrontar les futures multes multimilionàries que se li puguin imposar, a més de les probables demandes dels seus accionistes.

La ministra alemanya de Medi Ambient, Barbara Hendricks, va apuntar que “no seria mala idea” que les multes que ha de pagar ara Volkswagen als Estats Units, que es poden elevar a 18.000 milions d’euros, vagin a parar a fons de l’ONU per lluitar contra el canvi climàtic.

LES CLAUS

1. En què consisteix la trampa de Volkswagen?

Volkswagen va instal·lar un programa informàtic en almenys 11 milions dels seus cotxes dièsel. El programa detectava si el vehicle estava sent sotmès a una prova de gasos contaminants. Aleshores, el cotxe emetia aquests gasos en una quantitat que es trobava dintre de la llei. Però quan el cotxe es desconnectava de l’aparell que li feia la prova, n’emetia molts més: fins a 40 vegades el màxim permès als Estats Units per als òxids de nitrogen, un perillós contaminant atmosfèric.

2. Per què la borsa ha reaccionat tan violentament?

Les autoritats dels EUA van amenaçar l’empresa amb una multa de fins a 18.000 milions de dòlars per haver trucat 482.000 cotxes. Aquesta quantitat és astronòmica i equivalia a gairebé una cinquena part del que valia en borsa tot el grup quan va saltar l’escàndol. Però Volkswagen, a més, ha admès ara haver instal·lat el dispositiu trampós en 11 milions de vehicles. Això dóna una dimensió encara més clamorosa a l’assumpte, sobretot a mesura que més governs de tot el món (entre els quals Alemanya, França i Itàlia) anuncien investigacions.

3. Està afectat el meu cotxe? Què puc fer?

Volkswagen no ha detallat la llista final de vehicles afectats. L’agència nord-americana del medi ambient va assenyalar els models Jetta, Beetle, Audi A3, Golf i Passat venuts entre el 2008 i el 2015, tot i que s’ha de veure si la llista europea coincideix. En cas que sigui així, el més probable és que es cridi a revisió aquests cotxes i que Volkswagen faci les modificacions oportunes assumint-ne el cost. La marca va dir en un comunicat que el dispositiu no afecta ni en la seguretat ni en el consum del vehicle. A més, el ministeri d’Indústria espanyol va assenyalar ahir que els procediments de certificació funcionen diferent als EUA i a Europa: allà es fan controls posteriors i aquí previs, i Volkswagen passa la majoria de les homologacions a Alemanya. És a dir, Espanya esperarà a la investigació que ha obert Berlín per moure peça.