divendres, 6 de novembre del 2015

obligacions i lleure

Hores, minuts i segons que s’escolen inexorablement al llarg del dia. I no tornaran més. El temps és l’element més valuós de les nostres vides i va passant amb rectitud mil·limètrica entre les rutines laborals i les obligacions domèstiques. Mai perdona. Molts cops es perd en tasques poc gratificants, com fer encàrrecs de tot tipus, gestions burocràtiques, anar a comprar -molts cops sense ni tan sols desitjar-ho- o, en general, en cues quilomètriques, ja sigui als supermercats o a les carreteres. La llista va per llarg i, quan a la nit es fa balanç de la jornada, mentre es consulta al coixí, un mateix s’adona que no ha pogut dedicar tot aquest temps a l’oci o al lleure, a fer el que realment ve de gust, no el que toca. Conscients de la situació, en els últims anys han aparegut al mercat noves aplicacions per al mòbil i portals digitals innovadors que ofereixen serveis que simplifiquen aquests treballs feixucs regalant temps als usuaris perquè el puguin dedicar al que vulguin, ja sigui en família, amics o parella. Aquestes són algunes de les iniciatives més trencadores impulsades per joves emprenedors de Barcelona. Solucions que són a mida i a domicili.
Fashiop
L’‘antishopping’ per a homes
“Què prefereixes: prendre una cervesa amb els amics o anar a comprar?” Aquest és el dilema que es plantejaven Carlos Solana i Eduard Coves abans d’engegar Fashiop ara fa uns mesos. Són emprenedors a qui els agrada la moda i vestir-se bé però detesten l’acte d’anar a comprar i tot el que comporta: “Les esperes als emprovadors, l’aprovació de la teva parella, l’agonia d’emprovar-se peces i peces i no trobar el que busques... És un calvari”, assegura el Carlos. D’aquesta necessitat en va néixer el primer servei de personal shopper onlineexclusiu per a homes. “Fashiop és una botiga virtual en què es practica l’ antishopping ”, explica l’Eduard. En aquest sentit, un cop s’han registrat i després de fer una petita entrevista a cada client sobre els gustos, les preferències, les marques i el pressupost, un equip d’estilistes selecciona les peces de roba que s’adapten més bé a les seves necessitats i les envien al domicili particular o al despatx del client perquè s’ho pugui emprovar “amb total comoditat i sense presses”. L’enviament és gratuït i el comprador només paga les peces que li agraden. La resta es retornen sense costos addicionals. “Busquem simplificar tot el procés de compra donant-ho tot molt mastegadet perquè cada home pugui tenir la roba que vol i que sap que li queda bé a l’instant, sense intermediaris”, assegura l’Eduard. Els estilistes de Fashiop també assessoren el client i el conviden a experimentar combinacions noves amb el vestuari que ja té a l’armari, de manera que es fomenta el consum intel·ligent, no el compulsiu. “Sembla contradictori per al negoci, però és que volem ensenyar l’home a arriscar, que es pugui treure el màxim partit a ell mateix amb la roba que realment necessita. Això és fonamental”, conclou l’Eduard.
Washrocks
Una tintoreria en un clic
Washrocks és una start-up pionera, d’inspiració nord-americana, que ofereix serveis personalitzats de bugaderia i tintoreria a domicili en 24 hores. Una de les feines de casa més feixugues i que més subcontracten les persones de 30 a 45 anys. Amb un senzill procediment a través del mòbil, l’usuari pot encarregar d’un dia per l’altre les peces de roba o de la llar que vol que siguin netejades o planxades. “Volia modernitzar una de les tasques domèstiques que més temps ens roben en la nostra vida quotidiana”, assegura Elisabet Mas, fundadora de Washrocks. L’aplicació opera com a intermediària i connecta diversos establiments de Barcelona que realitzen les comandes dels usuaris. Aquest servei està actiu els set dies de la setmana amb horaris flexibles que van des de les set del matí fins a les onze de la nit. A més, el client pot escollir, en el marge d’una hora, on vol que li lliurin la roba neta i planxada. Ja sigui a casa o a la feina. “La clau és alleugerir les feines de poc valor per tal que cadascú es pugui concentrar en aquelles que sí que en tenen”, conclou l’Elisabet. Washrocks ja compta amb 3.000 afiliats.
Glovo
Els encàrrecs volen
Comprar un regal per a la festa d’aniversari d’un amic del teu fill, buscar una carta a correus, canviar una talla d’uns pantalons per una altra, recollir unes entrades, buscar l’últimsmartphone del mercat sense fer cues... L’aplicació Glovo està especialitzada a fer aquestes petites comandes a l’instant quan l’usuari les sol·licita. El seu creador, Óscar Pierre, ha dissenyat una plataforma d’intercanvi de temps lliure entre ciutadans d’una mateixa ciutat per fer diversos encàrrecs. Se’ls anomena glovers i van a buscar el que calgui en qüestió de minuts mentre l’usuari en pot fer un seguiment a temps real. “Vaig veure que hi havia molta gent que no té temps per fer els seus encàrrecs i també d’altra que disposava d’estones lliures per poder-los fer i que ho faria encantada a canvi d’uns ingressos”, recalca l’Òscar. Aquesta és la filosofia d’una aplicació que actualment acumula 10.000 comandes amb una demanda que creix un 40% de mitjana cada mes.
Deliberry
‘Mama shoppers’ fan la compra
Deliberry ha revolucionat el sector de la compra d’alimentació online i es defineix com el primer marketplace del país que opera en una xarxa de supermercats i botigues de proximitat que complementen la seva oferta. La clau del seu èxit ha sigut la immediatesa del temps de lliurament de la comanda (1 hora), la flexibilitat horària, la qualitat dels productes i el servei exclusiu de les mama shoppers : senyores de mitjana edat, expertes a fer la compra i que trien els productes més frescos del mercat i ofereixen una atenció molt personalitzada als consumidors. “El nostre objectiu és fer el dia a dia de la gent més fàcil. Ja estem prou ocupats amb la feina, els nens, el gimnàs, entre altres activitats, per haver d’ocupar-nos d’anar al supermercat”, afirma Gemma Sorigué, cofundadora de Deliberry. A part del temps, “amb aquest servei cada usuari s’estalvia el trànsit, les cues, el fet de carregar les bosses i la garantia que els productes que rep a casa són els millors del mercat”, 

pensa Lluis Llach

“Penses: estaré preparat? Ho faré bé? Hem de construir un estat!”
Trepitgen la catifa vermella i encara no ho fan amb familiaritat. Tot és nou. També ells. S’embadaleixen mirant amunt i avall, descobrint nous racons a l’edifici amb ulls curiosos. De camí cap al bar, Eduardo Reyes (64 anys), número sis de Junts pel Sí i líder de Súmate, s’arrenca cantant L’estaca. El seu company de coalició i cap de llista per Girona, Lluís Llach, que té 67 anys, l’escolta amb les mans a les butxaques i la rialla a punt. “Estic una mica enyorada d’Òmnium Cultural, però sé que sóc al lloc que ara em toca”, admet Muriel Casals (70 anys), expresidenta d’aquesta entitat i número tres de Junts pel Sí.
Dos sucs de taronja. “Per a mi, suc de cervesa”, bromeja Reyes. Conversa de bar per intercanviar impressions. “Vaig sentir un gran honor quan vaig travessar la porta del Parlament com a càrrec electe. Tinc ganes d’ajudar en sentit patriòtic”, explica el cantautor. Casals fa que sí amb el cap i deixa anar en un sospir que el seu gran anhel és fer complir “l’encàrrec ciutadà” de proclamar la independència.
Una trobada amb Albiol
“És cert que penses: estaré preparat?, ho faré bé? Seré partícip de la construcció d’un estat!”, exclama Reyes desbordant energia. Ell, ebenista de professió, és el més desconegut dels tres pel gran públic. La seva dona el va empènyer a fer el salt a la política. Explica que una de les primeres novetats que va viure en entrar al Parlament va ser coincidir amb el candidat del PP, Xavier García Albiol, a la porta. “Vaig pensar que era molt alt i em va sorprendre que em saludés i em donés la mà”, admet. I és que una de les primeres coses que experimenten els diputats novells és que, més enllà d’ideologies, el Parlament no deixa de ser un ecosistema on les relacions personals transcendeixen les sigles de partit.
Els tres dirigents de Junts pel Sí estan convençuts que la presència de tants independents a la Cambra donarà “un aire diferent” a la política en un moment de transcendència vital per al futur del país. “En tot cas, a mi em fa una gràcia especial ser a la mateixa sala amb gent que pensa molt diferent de mi”, afirma. Llach revela que té molt d’interès a interactuar amb els diputats de Catalunya Sí que es Pot. “Quan els vegi m’hi acostaré amb un somriure, trobo interessants els sobiranistes que no són independentistes”, assegura. Així, doncs, el grup que lidera Lluís Rabell és susceptible de fer uns quants sucs de taronja amb el cantautor al bar del Parlament.
Estan convençuts que la presència de tants independents a la Cambra donarà “un aire diferent” a la política
Si hi ha una paraula que repeteixen amb insistència és il·lusió. La palpen, diuen, quan van pel carrer. “Som portaveus del sentiment del carrer. La gent que et veu sent que ets un tros d’ells”, explica Llach amb veu pausada però amb gestos efusius. Reyes, a qui l’intercanvi d’emocions durant mitja hora se li queda curt, té ben clar que avui, dia de la constitució del Parlament, es pensa posar corbata. “Això és més que un casament o un bateig. De fet, podem dir que és el bateig de la independència”, proclama amb vehemència. I Casals puntualitza: “I al final, serà la confirmació”. Rialla sorollosa. Llach, però, trenca l’esquema. Ell, assegura, es pren la llicència que en el seu dia li va atorgar l’expresident Josep Tarradellas, que li va donar permís per “fer la revolució en texans” i entrar així en un sopar d’etiqueta.

dijous, 5 de novembre del 2015

Rabin

Fa 20 anys Yitzhat Rabin va ser assasinat per un jove jueu perquè havia  fet la pau amb els palestins. Efarim Inbar professor d'universitat diu que avui coneixem millor el problema palestí. Son un poble dèbil, incapaços de tenir un estat i de fer concessions i ja fa 10 anys que no convoquen eleccions. Denuncia la influencia islamista i creu que el mon àrab  s'enfonsa. No hi ha pàissos estables fins tot  Egipte es inestable i no pot permaneixer unit. El Procés de pau no pot quedar encallat per l'augment de colons a terres palestines, creixement  paulati des de la mort de Rabin.Per Israel la canço de la pau es cosa d'estrangers. Rabin volia una pau però amb la vall del Jordà i una Jerusalem unida. Clinton i Obama, l'altre dia a Tel Aviv van alertar del perill de la democracia israeliana i s'estenen les dubtes sobre l'assesinat del lider laborista.

dimecres, 4 de novembre del 2015

gracia


debat intern

A la planta 7 de la seu de convergencia, hi va haver hi un debat intern i no se si també embargat, això si "sense fissures" ningú s'ho creu, i les negociacions amb la CUP que es seguix negant a investir a l'Arthur Mas. El membre de la direcció, Candini,Marti,i Gordo van dir que la negociacio era millorable. Sense tenir que votar es va decidir seguir el full de ruta establert. L'altre titular va ser el veto del conseller Puig i Boi per el proper govern per part de la cup. L'Homs lidera l'excursio inútil a Madrid. L'avi votara en blanc. No vull que hi vagin però tampoc vull no votar. Si al 20 D no hi hagués president, Neus Munte ho seria interinament. La portaveu Marta Pascual va donar el nom del director de campanya Jordi Cuminal, ex de comunicació de la Generalitat i pròxim a Homs. El president en funcions va parlar poc en tota la reunió.

dimarts, 3 de novembre del 2015

S'ha d'anar a Madrid?

L'avi pensa que no. Mai hi hem fet res. Ni s'ha guanyat res, mira com estem. Catalunya mai ha tret res de estar al parlament de Madrid. Ni el PP. que per defensar al germa gran no fa res i per tant es el partit Català que te menys activitat parlamenaria. L'altre Bluff sempre ha estat el Duran, que esperem que encara que s'hi presenta en solitari per Unio, no hi surti. Mai ha intervingut en cap comissió, solament en els plens. Pere Macias que ara plega de la política i es retira, multiplica per 28 les aparicions del Duran. ICV es el mes actiu dels diputats de l'oposicio. Macias com deia el mes mogut del diputats,seguit de Carles Campuzano. Isabel Lopez, del PSC la menys activa. I Girona i Barcelona doblan les intervencions de Tarragona i  Lleida, la que menys amb 251. La diferencia entre Girona i Lleida es abismal. Metre Girona van fer 207 intervencions al Parlament de Madrid i 507 preguntes,Lleida nomes va intervenir 111 cops i va fer 25 consultes. El fet de tenir menys diputats no justifique aquestes dades. I el pobre Tarda desprès d'haverse  despedit mil vegades d'Espanya, es possible que hi torni ara com a cap de llista. Es l`'unic que coneix be el centre i a qui han amenaçat mes vegades , cosa que vol dir que ho fa be.Si el PSC amb Chacon i 25 diputats, mai aconseguit capgirar una votació o un tema, menys ho faran els de CDC tal com pinta la cosa. No anar hi , no presentarse perquè ja ho hem fet i n ha servit de res, No diuen marxem!, doncs ja no hi anem i fora.

diumenge, 1 de novembre del 2015

no a la independencia

Ara resulta que la majoria dels catalans van dir no a la independencia, Reconeixen que es van fer Les eleccions perque no deixaven fer el referèndum, Si no el no va guanyar, no han de tenir cap por de deixar fer el referendum. Peró a tu el que t'interesa es el Halloween, avui dit castanyada. Aquí els agrada jugar amb la por. A Bigues van fer un túnel del terror que van disfrutar uns 600 m, de bosses de basura negres, mes d'un miler de joves. I molts de pares. Feien fins a dues hores de  cua per espantar se amb la serra mecànica del viernes i 13 o un cop d'escombra del tren de la bruixa. El demès sorolls, cops de llum, portasos i molt de foc això si controlat. Peró les castanyeres existeixen, encara que cada cop es poden vendre menys castanyes. Al nostre sopar ens en van fer unes de guisades estupendes. Les avies que van començar fa 40 anys,ara viuen del sou del marit i si venien 50 kilos al dia,ara no arriben ni a la meitat. La gent te crisis i refereixen disfrassarse que menjar castanyes.Del segle XVIII en que hi avien 200 paradetes,ara no arriben a 30 amb permís. Que ha passat de 30 euros a 500 anyals. no es poden traspassar i acaben tancant. També es torren els moniatos. Fan una olor dolça i deliciosa. I el millor es parlar amb al gent ara que ja fa menys fred que antigament. Els productes son de Màlaga i de Galicia, o sia de km. cero res.El secret però es la paciència. Un castanyer tarda 5 hores en fer un moniato.