El Tribunal Constitucional ha alçat de nou la veu per sentenciar que el Parlament no està legitimitat per iniciar una ruptura amb l’estat espanyol. Amb aquesta salomònica decisió sobre la taula, la cambra catalana haurà de determinar a partir d’ara si acata la sentència o bé l’obvia i desenvolupa el full de ruta avalat per la majoria parlamentària tot tenint en compte les sancions i conseqüències que es poden derivar de determinades accions. Els experts consultats per l’ARA aporten visions diferents sobre el nou escenari que s’obre, però coincideixen a apuntar que, sigui com sigui, la decisió serà de tipus polític.
La declaració de ruptura no ha anat, per ara, més enllà del simple fet d’haver-se plasmat sobre el paper. A partir d’aquí, hi ha qui considera que justament per aquest motiu la sentència no té efectes en el terreny pràctic. “No té gaire sentit suspendre una declaració d’intencions”, argumenta el politòleg Jordi Muñoz, que considera que, en tot cas, el xoc real vindrà si es fan “actes concrets” que desenvolupin el contingut de la declaració. Mentrestant, al seu judici, els efectes es redueixen a l’impacte polític. Aquesta opinió també l’abraça la professora de dret constitucional Montserrat Nebrera. “Ara només hi ha dues opcions: donar per mort el procés i no fer res o ser coherents amb la resolució independentista i tirar endavant”, assegura Nebrera.
El catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós, assenyala contradiccions a Junts pel Sí: mentre la resolució independentista considerava “deslegitimat” el TC, la Mesa del Parlament ha presentat al·legacions al mateix tribunal perquè no anul·li la declaració. Eugeni Gay, exvicepresident del TC, entén que la decisió del tribunal té “efectes plens” i que, per tant, la resolució queda “anul·lada” d’un plomall perquè les accions que s’hi preveuen infringeixen els articles 1, 2 i 9 de la Constitució.
La sentència planteja un punt d’inflexió en la legislatura. La majoria parlamentària que va aprovar la resolució ha de decidir si obvia el TC i segueix endavant o bé si recula. “No haurien de continuar, no em sembla que ho puguin fer si el tribunal ha anul·lat la resolució. Però són decisions polítiques i no jurídiques”, argumenta Eugeni Gay. Però Muñoz sí creu que, per ser “conseqüents” amb el text aprovat, Junts pel Sí i la CUP no haurien de canviar el rumb. Especialment perquè la mateixa resolució “qüestiona la legitimitat” del tribunal i no tindria sentit que ara l’acatessin. Arbós defensa la mateixa tesi, però avisa d’una “pujada” de la tensió política si hi ha desobediència.
La jurista Montserrat Nebrera explica que els diputats i el Govern incorreran en una il·legalitat quan posin en marxa qualsevol iniciativa, com ara, una proposició de llei de procés constituent al Parlament, que segons la resolució s’havia de fer en un termini de 30 dies. Si se’n derivaran sancions o no, afirma Gay, dependrà del tipus de decisions que prengui el Parlament. Arbós és clar: “Qualsevol acte derivat de la declaració no té base legal”. En aquest punt, “la reforma de la llei del TC entra plenament en acció”, assegura Nebrera. L’última modificació de la norma promoguda pel PP dota de poders executius l’alt tribunal per fer complir les seves sentències: pot imposar sancions i multes, suspendre càrrecs públics o recórrer, fins i tot, a la via penal. La jurista creu que amb les advertències que l’alt tribunal va fer a la Mesa del Parlament en el moment de la suspensió cautelar no hi ha marge per a la interpretació. Així, la simple admissió a tràmit de les lleis previstes a la resolució es consideraria un incompliment de la sentència i, per tant, donaria peu a sancions.
