dimarts, 7 de febrer del 2017

ag. tributaria catalana

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) engega aquest any una nova etapa caracteritzada per una presència més intensa al territori i per l’ampliació de les seves competències en matèria de gestió tributària. L’objectiu és que aquest 2017 l’ATC esdevingui una administració tributària més eficient i pròxima al ciutadà.
Pel que fa al desplegament territorial, a les 4 seus que l’ATC té a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona s’hi afegeixen 15 noves oficines pròpies que s’ubicaran arreu del territori en funció de la població i de les necessitats administratives de cada demarcació. Els 15 municipis que tindran una nova oficina territorial són Barcelona (Poblenou), Terrassa, Sabadell, Granollers, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, Mataró, Manresa, Vic, Santa Coloma de Farners, la Bisbal d’Empordà, Figueres, la Seu d’Urgell, Reus i Tortosa. En aquestes oficines els ciutadans podran obtenir assessorament i realitzar qualsevol tràmit tributari i de recaptació dels impostos.

Oficines compartides
La xarxa de 19 oficines es complementarà amb un segon nivell de desplegament territorial, que consistirà en 12 noves oficines compartides amb ens locals i supralocals adherits a la xarxa Tributs de Catalunya. Aquestes oficines compartides se situaran a Igualada, Vilanova i la Geltrú, el Vendrell, Cervera, Olot, Valls, Móra d’Ebre, Solsona, Berga, Ripoll, Vielha i Tremp. Tant les noves oficines pròpies de l’ATC com les oficines compartides estaran operatives l’1 de setembre, tret de l’oficina del Poblenou, inaugurada aquest febrer. La resta d’oficines de Tributs de Catalunya, un total de 137, actuaran com a finestreta única i punt d’assistència tributària, on els ciutadans podran obtenir atenció bàsica i presentar declaracions.
Plena assumpció de competències
Pel que fa a l’àmbit competencial, l’ATC sumarà gradualment a les seves atribucions la recaptació executiva de deutes contrets amb la Generalitat i amb entitats locals catalanes que estiguin adherides a Tributs de Catalunya, que inclouen deutes tributaris i sancions de trànsit. Fins ara la Generalitat de Catalunya pagava a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) perquè portés a terme aquesta tasca.
Paral·lelament, la Generalitat assumirà la gestió directa íntegra de dos tributs: l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i l’impost sobre successions i donacions. Actualment, la liquidació d’aquests dos impostos l’efectua parcialment el Deganat de Registradors de la Propietat, a través d’un conveni amb la Generalitat. D’aquesta manera, l’administració tributària catalana assumirà el control directe complet de tots els tributs cedits a la Generalitat, amb una recaptació estimada d’uns 2.750 milions l’any 2017, 1.500 milions més que el 2016.
Amb aquestes noves funcions, l’ATC completarà la plena assumpció de les competències que li atorga estatutàriament l’actual marc autonòmic, i impulsa així un model de gestió tributària modern i de plena cooperació amb les administracions locals.
Sistema e-SPRIU
El desplegament de l’Agència Tributària de Catalunya també tindrà un vessant intern, que inclou el desenvolupament progressiu del sistema informàtic e-SPRIU. Aquest sistema tindrà capacitat per gestionar tots els tributs que s’incorporin progressivament a les competències de la Generalitat.
A més, per tal d’esdevenir una administració més sòlida i àgil, es milloraran els sistemes interns d’informació tributària, es potenciarà la formació de personal, es desenvoluparan noves eines d’estudi fiscal i s’enfortiran els instruments per al control, la detecció i la correcció del frau.
UNA ADMINISTRACIÓ TRIBUTÀRIA PREPARADA PER ALS REPTES FUTURS
  • Més presència al territori, amb 14 noves oficines pròpies i 12 nous punts de servei en oficines compartides a partir del setembre.
  • Més competències en matèria fiscal, que permetran recaptar fins a 2.750 M€ enfront dels 1.200 M€ del 2015.
  • Una plantilla reforçada, que tindrà 800 treballadors a finals d’any.
  • Més recursos tècnics. El nou sistema e-SPRIU tindrà capacitat per gestionar tots els tributs que s’incorporin a les competències de la Generalitat. A més, s’incrementaran els tràmits per internet i pel canal telefònic (012).
  • Millora del model de relació amb el contribuent i de col·laboració amb els intermediaris fiscals.
  • Desenvolupament de noves eines d’anàlisi de dades i adopció de les pràctiques internacionals més avançades en matèria tributària.
  • Impuls als instruments per al control, la detecció i la correcció del frau fiscal.
EL DESPLEGAMENT DE L'ATC EN XIFRES
Comparativa entre els anys 2015 i 2017
Nombre d’oficines pròpies: 4 / 19
Nombre d’oficines compartides: 0 / 12
Volum potencial de recaptació (M€): 1.240 / 2.750
Nombre de treballadors: 321 / 800
Pressupost total (M€): 35,8 / 93,3

EVOLUCIÓ DE LA PLANTILLA DE L'ATC
El desplegament territorial i l’ampliació de competències comportarà un augment substancial del personal de l’Agència, que s’incrementarà dels 425 treballadors actuals als 800 treballadors previstos per a finals del 2017. En aquest sentit, l’ATC engegarà aviat una campanya dirigida a informar els estudiants universitaris sobre les oportunitats de desenvolupament professional vinculat a les funcions de l’administració tributària.

dilluns, 6 de febrer del 2017

colons

El que passa a Hebron no passa per casualitat. En la meva opinió, hi ha una simbiosi entre colons i soldats destinats a totes les colònies que ja fa cinc dècades que dura”, diu Yehuda Shaul, de l’ONG Breaking the Silence, que acaba de publicar una recopilació de testimonis de militars que reconeixen aquesta dependència recíproca.
L’últim informe de Breaking de Silence s’ha confeccionat justament després que el soldat francoisraelià Elor Azaria, de 20 anys, matés a sang freda un agressor palestí que deu minuts abans havia atacat amb un ganivet un soldat a la ciutat vella d’Hebron el març passat. Quan Azaria el va rematar, el palestí feia deu minuts que era a terra ferit greu i inert.
Breaking the Silence va escriure una carta al cap de l’estat major, el general Gadi Eizenkot, demanant-li que aclarís les relacions entre soldats i colons. Li preguntaven per què Azaria, de 20 anys, va ser felicitat immediatament per Baruch Marzel, un dels líders dels colons més radicals d’Hebron, que cada divendres convida a sopar els soldats de la unitat a la qual pertany Azaria.
L’estat major va contestar la carta de l’ONG de manera general, però Breaking the Silence ha reunit un grapat de testimonis de soldats parlant d’aquesta qüestió. “La mentalitat dels soldats és que els colons són també israelians i, per tant, tenen raó, i que els soldats hi són per protegir-los i no per protegir els palestins”, explica Shaul.
Els colons habitualment alimenten els soldats, i hi ha colons, com ara els que vigilen els assentaments, que són pagats per l’exèrcit. Això estableix un vincle difícil d’identificar tot i que és molt estret. “No està clar on comença i on acaba la relació entre els soldats i els colons, on comença el que és civil i on acaba el que és militar”, diu Shaul.
Els soldats no tenen cap poder sobre els colons, això està reservat a la policia. Els militars no tenen cap autoritat sobre ells -només poden actuar contra els palestins-, ni tan sols si veuen un colon que està cometent un delicte greu. En un cas així, els soldats han de trucar a la policia perquè acudeixi al lloc, i si la policia hi arriba abans que el colon hagi fugit, pot detenir-lo, però mai ho pot fer un soldat.
Frima Bubis és una noia de 23 anys que viu a Tel Aviv. La seva família va emigrar des del Canadà fa trenta anys i ella va rebre una educació religiosa. Va fer els dos anys de servei militar als territoris ocupats, una bona part del temps a l’àrea de Nablus, al nord de Cisjordània, i va veure coses que no li van agradar. “Vaig veure que atacar els palestins i confiscar les seves terres eren coses que passaven cada dia i mentre jo comprovava que els mitjans de comunicació israelians informaven extensament del que feien els palestins, molt sovint no escrivien una sola línia del que feien els colons”, diu la Frima.
“No vam fer res”
“Veia que ni l’exèrcit ni la policia prenien cap mesura contra els excessos. Recordo que això passava molt sovint. Un dia un palestí es va queixar que els colons havien llançat dos còctels Molotov contra casa seva. El rastre portava a la colònia de Givat Ronen, però la investigació es va aturar dient que no es podia seguir el rastre, malgrat que allà només hi ha deu cases de colons. En una altra ocasió, els colons estaven tirant pedres contra els palestins. Vam arribar els soldats però com que no tenim autorització per fer res, no vam fer res. La policia va arribar molt tard i els colons ja havien marxat”, recorda la Frima.

diumenge, 5 de febrer del 2017

el judici del 9N

El de demà és el judici més important que afronta la democràcia espanyola des de la seva recuperació després de la mort de Franco. Ho és no només perquè per primera vegada es jutja un expresident de la Generalitat i dos dels seus exconsellers, sinó per la innegable naturalesa política del cas, que apunta directament al cor de la Constitució del 78, la interpretació restrictiva de la qual ha expulsat una majoria dels catalans d’aquell consens.
Els fets que es jutgen són els següents: el Govern va organitzar, davant la prohibició del TC de celebrar una consulta, un procés participatiu amb voluntaris perquè els ciutadans poguessin expressar la seva opinió sobre el futur de Catalunya. El que es jutja, per tant, no és la causa de la independència sinó el dret dels catalans a pronunciar-se, a través d’un procediment informal i desproveït de validesa jurídica, sobre la independència. És per aquest motiu que s’acusa Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau del delicte de desobediència i prevaricació i s’enfronten a una petició de pena d’entre nou i deu anys d’inhabilitació. El govern espanyol intenta presentar el judici com una qüestió gairebé administrativa, de simple aplicació de la llei, però en realitat estan en joc moltes coses: la principal el dret a la llibertat d’expressió, recollit a la Constitució, i també el principi de participació ciutadana que sustenta la idea mateixa de democràcia. Per això el judici és en si una anomalia democràtica, però també suposa una oportunitat fantàstica per explicar al món els motius que té una majoria de la societat catalana (entre el 70% i el 80% segons les enquestes) per reivindicar un referèndum com el que va poder celebrar Escòcia el 2014. D’altra banda, també servirà per testar si el grau de mobilització sobiranista es manté com al principi del procés o per contra s’ha desinflat els últims anys (la tesi de Madrid).
Des d’aquest punt de vista l’ARA vol subratllar el seu compromís amb la democràcia, amb el dret dels catalans a decidir el seu futur i el del Govern a consultar l’opinió dels ciutadans. I és evident que la millor eina per resoldre qualsevol conflicte sempre serà el diàleg i la negociació, que en aquest cas concret hauria de culminar amb la celebració d’un referèndum i amb el compromís, d’ambdues parts, de respectar i aplicar els resultats.

dissabte, 4 de febrer del 2017

cancer resistent

La resistència a la quimioteràpia és el principal escull en la llarga batalla contra el càncer. “És el problema fonamental que hi ha avui en dia en la cura definitiva del càncer”. Així ho assegura Miquel Àngel Pujana, investigador i director del Programa ProCure de l’Institut Català d’Oncologia (ICO), un programa de recerca multidisciplinari constituït fa un any i mig per donar resposta a aquesta problemàtica.
Es calcula que al voltant d’un 30% dels pacients de càncer presenten resistència als tractaments, una xifra que pot variar entre el 10% i el 70% depenent d’alguns subtipus tumorals. “També dependrà d’altres factors com el moment del diagnòstic i si hi ha hagut cirurgia o no”, explica Pujana. El càncer de mama, per exemple, és un dels que generen menys resistències, mentre que el d’ovari té característiques més agressives que fan que no respongui tan bé a les teràpies.
El fenomen de la resistència de les cèl·lules tumorals als tractaments és similar al de la resistència dels bacteris als antibiòtics. I és, de fet, “intrínsec” a la definició de càncer. “La cèl·lula cancerosa és una cèl·lula que ha perdut el control de la seva biologia i això li permet adaptar-se a diferents fàrmacs. Com que les cèl·lules tumorals són modelables, poden trobar vies per escapar-se dels diferents tractaments”, afegeix Pujana. I, en adaptar-se a les teràpies, el tumor es torna més agressiu i provoca metàstasi. Pujana també alerta del cost econòmic i social d’aquest fenomen, “ja que són pacients que van passant per diferents tractaments”. I “els podem estabilitzar, però no curar”, afegeix.
La combinació de diferents teràpies o fàrmacs és l’estratègia més efectiva per vèncer les resistències. Els tractaments personalitzats mitjançant cèl·lules immunes per atacar marcadors biològics en els tumors és ja el present de la teràpia contra el càncer. La immunoteràpia -utilitzar el sistema immunitari de cada persona per atacar i anul·lar les cèl·lules cancerígenes- obre un ventall de possibilitats per a la curació. “Has d’analitzar cada pacient de manera detallada per saber quina és la millor estratègia terapèutica i intentar avançar-te al que el tumor pugui fer”, diu Pujana.
Un de cada dos homes i una de cada tres dones desenvoluparà un càncer a la seva vida. La millora dels tractaments juntament amb el diagnòstic precoç i la prevenció n’han fet augmentar la supervivència. “Entre un 30% i un 40% dels càncers es podrien prevenir amb hàbits de vida saludable”, insisteix Josep Maria Borràs, director del Pla Director d’Oncologia. Uns hàbits que inclouen una alimentació rica en fruita i verdura, fer activitat física regular i evitar el consum de tabac o alcohol. “És increïble la quantitat de càncers que ens estalviaríem si deixéssim de fumar”, recorda Ramon Salazar, cap d’oncologia mèdica de l’ICO.
“Mala sort biològica”
A aquestes rutines s’hi han d’afegir altres mesures com ara els programes de cribatge de càncer de còlon, mama i pulmó. “Ara s’està estudiant a Europa si també s’ha de fer detecció sistemàtica de càncer de pròstata i pulmó”, afegeix Borràs.
El càncer és una malaltia lligada a l’envelliment i, per tant, com més augmenti l’esperança de vida, més casos es diagnosticaran. Més d’un terç dels casos de càncer “es poden prevenir amb hàbits saludables però la resta no, són conseqüència de la vida mateixa; hi ha un component de mala sort biològica”, apunta Salazar. Es calcula que més d’un 40% dels pacients diagnosticats durant el 2025 superaran els 75 anys. “I això també complica l’estratègia terapèutica perquè serà gent amb altres patologies”, diu Borràs. Ara l’edat mitjana de diagnòstic són els 64 anys.

Avenços en recerca i novetats en l’atenció sanitària

Càncer d’endometri
Investigadors de l’IRB Lleida i de la Universitat de Lleida (UdL) han descobert el mecanisme que crea resistència al tractament del càncer d’endometri. Això suposa un pas endavant per reduir la resistència als fàrmacs d’aquest tipus de càncer, que és un dels més comuns en ginecologia, amb més de 280.000 nous casos a l’any al món occidental. El següent pas són assajos clínics en persones.
Atenció multidisciplinària
L’extensió de les unitats funcionals d’atenció oncològica -una vintena a tot l’Estat-, en les quals participen especialistes mèdics, radioterapeutes i infermeres, reduiria les esperes i ajudaria els malalts a implicar-se en la presa de decisions. Els especialistes que formen part d’aquestes unitats d’atenció oncològica de l’ICO visiten els pacients en un mateix dia, per separat i també conjuntament.

divendres, 3 de febrer del 2017

3%

La Guàrdia Civil va irrompre ahir en diferents escenaris de Catalunya i Madrid per realitzar escorcolls relacionats amb l’anomenat cas 3%, una presumpta trama de finançament irregular de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya. És un cas que ve de lluny, de fet va esclatar públicament un llunyà 24 de febrer del 2005, quan el llavors president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va acusar públicament CiU de cobrar comissions del 3% a empreses adjudicatàries de contractes públics. El següent capítol va ser, el novembre del 2009, el cas Palau de la Música, una derivada del qual també és el pagament de comissions a CDC. El fiscal les va xifrar, en el seu escrit d’acusació, en 6 milions d’euros. El judici començarà l’1 de març. Finalment, el 2012, una denúncia d’una exregidora d’ERC a l’Ajuntament de Torredembarra contra l’alcalde convergent Daniel Massagué va destapar presumptes comissions de l’empresa Teyco. Al despatx del seu conseller delegat, Jordi Sumarroca (fill d’un fundador de CDC), es van trobar anotacions amb càlculs sobre el famós 3%. Aquest cas, en principi local, va derivar en una macroinvestigació sobre el finançament de CDC liderada pel jutge Josep Bosch.
Aquest és el context de l’operació d’ahir, que ara esquitxa institucions com l’Ajuntament de Barcelona, a través de la figura d’Antoni Vives, i el Port de Barcelona, amb Sixte Cambra. Tot i això, és difícil no pensar que la data dels escorcolls i les detencions ha estat triada per coincidir amb el judici del 9-N, que comença dilluns i en què un expresident de la Generalitat s’asseurà al banc dels acusats. L’Estat ja ha donat nombroses mostres de fer servir les institucions (policia i fiscalia) amb intencionalitat política quan li ha convingut. En aquest sentit, l’operació d’ahir resulta especialment oportuna.
Davant d’això cal fer dues consideracions. La primera és que, malgrat tot, cal confiar que la justícia faci la seva feina i arribi fins al final en el cas 3% i en la resta de casos que afecten altres partits com el PP o el PSOE. I la segona és que el procés sobiranista és massa sòlid i transversal perquè es vegi afectat per l’aparició de casos de corrupció d’algun dels seus protagonistes. Al contrari, benvingut sigui el procés si serveix per fer net i ajudar a construir una societat millor.

dijous, 2 de febrer del 2017

Jesus Maria i Josep....!

El bisbat de Vic ha hagut de sortir a desautoritzar l’amiga sor Lucía Caram per haver dit, a la televisió, que “la Verge Maria estava enamorada de Josep, i que eren una parella normal, i el que és normal és tenir sexe”. Va ser al programa Chester in love de Risto Mejide. El bisbat, en canvi, jura -amb perdó- que “Maria va ser sempre verge” i “lamenta la confusió que hagi pogut causar al poble fidel”.
Vejam, jo no veig cap contradicció en el que diu la monja i el que diu el bisbat sobre Maria i Josep. Es pot ser verge i es pot, a la vegada, tenir una vida sexual satisfactòria. Estem farts de sentir (alguns de nosaltres massa farts, també és veritat) que en la vida no tot és la penetració. Que també hi ha altres pràctiques no tan -suposo que sor Lucía i la comunitat catòlica hi estaran d’acord- “androcèntriques”. No tots som de la família dels Soprano, on l’oncle Junior baixa a la font, però no li agrada que sigui dit, perquè ho troba poc, diguem-ne, “mascle”.
La Verge Maria i el seu espòs Josep podien tenir una vida sexual fantàstica sense que ella perdés aquest himen simbòlic i preuat. Hi ha tota mena d’activitats a fer. Que si massatges, que si xarrupades, que si tocaments, que si rebregades, que si sexe tàntric... O, en fi, si molt m’insistiu, hi ha també el fracking pels llocs més ignots i remots de la geografia corporal... Si del que es tractava era de preservar aquesta membrana, segur que ambdós van trobar -com d’altra banda fan milers de parelles cada nit al cadillac solitari- altres maneres d’apariar-ho.
Josep era un home avançat al seu temps, progressista i tolerant. De cap manera, si no, s’hauria avingut (sense cap ànsia de lapidar l’esposa) a ser el pare adoptiu del seu fill, el carismàtic Jesús.

dimecres, 1 de febrer del 2017

operacio Catalunya

La conspiració ordida al ministeri de l'Interior per tombar l'independentisme polític s'ha batejat amb el nom oficiós d'operació Catalunya. És només una de les branques de l'ofensiva contra el separatisme català. Tot i que és de les que s'havien mantenir ocultes s'ha convertit en la més sorollosa, i ha permès conèixer alguns dels noms d'allò que s'anomenen 'les clavegueres de l'estat'.

Jorge Fernández Díaz

Exministre de l'Interior
L’operació Catalunya es va dur a terme quan era ministre de l’Interior i comandava la Policia Nacional. Les gravacions filtrades de les converses amb Daniel de Alfonso l’octubre del 2014 indiquen que dirigia la trama i n’informava Rajoy. Amb De Alfonso va repassar quines investigacions d’Antifrau podien ser arguments contra els partits del procés independentista.

Jorge Moragas

Cap de gabinet de Rajoy
Quan ja era cap de gabinet del president espanyol, Moragas va enviar diversos SMS a Victoria Álvarez per convèncer-la perquè expliqués tot el que sabia de la família Pujol.

Daniel de Alfonso

Exdirector d'Antifrau
Mentre dirigia l’Oficina Antifrau de Catalunya (2011-2016) es va reunir amb Fernández Díaz a Madrid per discutir quines eren les millors cartes que tenien per desmuntar l’independentisme polític. Tal com va avançar ahir l’ARA, també  va contractar amb diners públics una empresa de Giménez Raso i Redondo Rodríguez vinculada a José Manuel Villarejo i a l’operació Catalunya.

Eugenio Pino

Exdirector adjunt operatiu de la Policia Nacional
Era el número dos de la Policia Nacional, just darrere d’Ignacio Cosidó, i se’l considera el titellaire que realment movia els fils de l’operació Catalunya dins la policia. Martín Blas, Fuentes Gago i, en teoria, fins i tot Villarejo seguien les seves ordres. Ara està jubilat i just abans-d’ahir es va nomenar Florentino Villabona per al càrrec.

José Ángel Fuentes Gago

Inspector en cap
Actualment destinat a l’ambaixada de l’Haia, era la mà dreta d’Eugenio Pino i és qui hauria promogut la reunió entre De Alfonso i el ministre. Va investigar l’assortit patrimoni de Villarejo i va arribar a la conclusió que no era irregular.

José Manuel Villarejo Pérez

Comissari jubilat i empresari
Lampista policial amb un llarg historial, és l’únic que ha admès l’existència de l’operació Catalunya -sense anomenar-la així-, per a la qual afirma que ha treballat a través de les empreses privades que combinava amb el càrrec a la policia. Està enfrontat amb Martín Blas, d’ençà que el va voler implicar en el cas Emperador. També hauria pressionat Victoria Álvarez perquè denunciés.

Rafael Redondo Rodríguez

Detectiu privat i advocat
Soci habitual del comissari Villarejo, comparteixen càrrec o direcció en vuit empreses, i en tretze amb el fill del comissari. També va acompanyar Victoria Álvarez a declarar a Madrid perquè denunciés els Pujol.

Antonio Giménez Raso

Policia en segona activitat
Home del comissari Villarejo, treballa amb Redondo en una empresa i ho va fer abans a la que va contractar De Alfonso per buscar micròfons i càmeres a Antifrau. Segons dues denúncies i una sèrie de missatges de WhatsApp,  feia d’intermediari entre el nucli policial de l’operació Catalunya i els detectius Peribáñez i Tamarit, que haurien fet informes per a la trama policial antiindependentista.

Marcelino Martín Blas

Excap d'Afers Interns de la Policia Nacional
Va ser un dels homes forts de Pino i dirigia la unitat policial més secreta de la policia fins que Fernández Díaz el va destituir. Té una disputa oberta amb Villarejo, que el considera un home del CNI, amb qui també està enfrontat. Va viatjar a Barcelona amb Olivera el 2012 per intentar convèncer els fiscals Bermejo i Sánchez Ulled de reactivar la investigació del cas Palau, amb un esborrany d’informe apòcrif, i escorcollar la seu de CDC. Després de no aconseguir-ho es va filtrar l’esborrany, basat en informació treta d’internet.

José Luis Olivera

Excap de la UDEF
L’actual director del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) encapçalava la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) quan va viatjar amb Martín Blas a Barcelona.

María Victoria Álvarez

Examant de Jordi Pujol Ferrusola
Després d’haver tallat la relació sentimental que tenia amb el primogènit dels Pujol, Álvarez va posar en marxa el 2013 el cas Pujol destapant la presumpta evasió de capital de la família davant del jutge Pablo Ruz a l’Audiència Nacional. Però quan va declarar ja feia tres anys que havia explicat molts dels fets a Sánchez-Camacho, en un polèmic dinar al restaurant barceloní La Camarga, que es va fer el juliol del 2010. El dinar es va enregistrar d’amagat en una gravació que es va acabar filtrant als mitjans de comunicació.

Alícia Sánchez-Camacho

Presidenta del PP català
La presidenta del PP català coneixia les irregularitats dels Pujol tres anys abans, com a mínim, que es duguessin als jutjats, arran del dinar de La Camarga amb Álvarez. Allà li va dir que tenia bons contactes amb la policia i informava de tot Rajoy i Moragas. Assegura que no sabia que Método 3 havia gravat la conversa amb Álvarez, però va aturar el procés judicial contra l’agència de detectius amb un acord.

Javier de la Rosa

Advocat i empresari
És una de les principals fonts del comissari Villarejo sobre els Pujol, i hauria pogut cobrar fons reservats a canvi de fer d’informador. Va aportar a la causa judicial dades sobre el fill gran dels Pujol. Redondo el va acompanyar a declarar davant del jutge Ruz.

Francisco Nicolás Gómez Iglesias

Estudiant de dret
Més conegut com el Petit Nicolás, s’hauria fet passar per col·laborador del CNI, del govern de Rajoy i de la monarquia espanyola. Va gravar com oferia diners a De la Rosa a canvi d’informació sobre els Pujol. El van arrestar l’octubre del 2014 i el primer mitjà que ho va comunicar va ser un digital vinculat a Villarejo.

Julián Peribáñez i Antonio Tamarit

Exdetectius de Método 3
Els detectius Julián Peribáñez (foto) i Antonio Tamarit  haurien fet seguiments de polítics catalans i comandaments dels Mossos per a l’operació Catalunya, segons dues denúncies que va avançar l’ARA fetes per Francisco Marco, director de Método 3, i l’exdona de Peribáñez.