dimarts, 7 de març del 2017

mates i noies



Un estudi de la UPC detecta que el 59% de les noies canviaria de professió en cas de ser un noi

En l’intent de descobrir si hi ha diferències per raó de gènere a l’hora d’escollir una feina l’estudi, dirigit per la professora Montse Novell, ha comprovat que un 59% de noies canviaria de professió si fos un noi. En aquest cas preferiria treballar a jornada complerta i, en quant als coneixements necessaris a l’hora de desenvolupar una feina, prioritzarien els tecnològics, els idiomes, la informàtica, les matemàtiques i saber donar ordres.

04/10/2005
Aquestes dades s’han extret d’una enquesta realitzada a 63 noies de Catalunya, d’entre 15 i 17 anys, estudiantes de secundària i que han participat en un programa de la Universitat Politècnica de Catalunya on es donen a conèixer els estudis que imparteix la Universitat i que normalment estan associats a la figura del noi perquè són tècnics.
Els resultats d’aquesta enquesta formen part del projecte europeu Leonardo AMPVOC (Assessing Multiple Intelligence Performance in Vocational Students), dintre de les tasques desenvolupades pel Grup de Recerca d’Igualtat d’Oportunitats en l’Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia (GIOPACT) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). El grup, dirigit per Carme Martínez, està interessat en aprofundir en el coneixement de les barreres invisibles que dificulten l’accés de les noies vers les carreres científiques i tècniques, i en les expectatives que s’imposen, a través de la socialització i els rols de gènere atribuïts, tant per als nois com per a les noies, i que, en definitiva, estan predeterminant desigualtats d’oportunitats per a elles i per a ells, enlloc de potenciar i valorar les capacitats segons un enfoc ampli i individualitzat, com postula el model de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner. Aquest model, que s’estudia des de els anys 80, es basa en el concepte de què les persones són intel·ligents però de diferent manera. Tradicionalment es té en compte, prioritàriament, la intel·ligència lingüístic i matemàtica de les persones. Amb les intel·ligències múltiples, també s’analitzen els aspectes interpersonal, intrapersonal, musical, naturalístic, quinestèssic i visual-espacials.
A l’hora d’estudiar aquestes desigualtats, el grup de la UPC ha optat per no analitzar quin tipus d’intel·ligència predomina en cada noia, sinó fer visibles els diferents estereotips que la societat (noies, professorat, avaluadors) té en relació al gènere.
El projecte europeu, que ja es troba en la seva quarta fase, està liderat per Montse Novell, professora del Grup de Recerca d’Igualtat d’Oportunitats en l’Arquitectura, la Ciència i la Tecnologia (GIOPACT) d’aquesta Universitat. L’objectiu del treball és analitzar, des d’una perspectiva de gènere l’avaluació de les intel·ligències múltiples. En concret, el treball se centrava en desvetllar els estereotips de gènere que estan influint en l’alumnat a l’hora de l’elecció dels seus itineraris acadèmics i professionals. El treball de camp d’aquest projecte europeu consisteix a conèixer les preferències professionals i de competències (coneixements, habilitats i aptituds) que tenen una mostra d’estudiantes de formació professional i de secundària dels quatre països que hi participen: Irlanda, Grècia, Finlàndia i Espanya.

Canviar de feina en funció del sexe
A l’enquesta se’ls ha plantejat cinc qüestions: quina professió els agradaria tenir i per què, si preferirien una jornada de treball a temps complert o parcial, quins coneixements o habilitats creuen que hauran de tenir per treballar en el que els agradaria i quin lloc de treball els agradaria ocupar. Aquestes mateixes preguntes, se’ls ha plantejat en el supòsit que fossin nois.
Pel que fa a l’àmbit professional, l’enginyeria i la medicina són les professions més escollides, però la demanda és superior en el supòsit que fossin nois. 12 de les enquestades afirmen que escollirien enginyeria i medicina en primera preferència; en canvi, si fossin nois, l’enginyeria seria la professió que triarien 22 noies i medicina 11.
Per sota d’aquestes, se situen arquitectura, triada per 9 noies (10 si fossin nois); biologia, escollida per 6 noies (4 si fossin nois); veterinària, escollida per 4 noies (3 si fossin nois); psicologia, triada per 4 noies (2 en el cas que fossin nois).
En conclusió, 26 noies (41%) escollirien la mateixa professió tant essent noies com si fossin nois; en canvi, 37 de les enquestades (59%) manifesta que si fos un noi, es dedicaria a una altra professió. En general, la professió que trien és perquè els interessa o perquè els pot donar una bona reputació. Si fossin nois, els motius són el prestigi i guanyar diners. Les raons també són que molts amics ho fan, que són àrees d’homes, què els interessa o què és una professió aventurera i no cal estar amb la família.
Un total de 26 noies creu que les preferències entre nois i noies són diferents perquè els dos sexes tenen interessos, prioritats, mentalitats i opinions diferents, i que els nois són més científics que les noies. Elles creuen que les noies, en general i a diferència dels nois, trien el seu futur professional tenint en compte el que els hi agrada. “Els nois són més ambiciosos que les noies”, “als homes els agrada tenir més temps lliure” i “no se suposa que els nois s’hagi de fer càrrec de la família” són alguns dels comentaris que fan les noies per justificar les diferents preferències professionals entre gèneres.
Pel que fa a la hores de treball a la setmana, 29 noies treballaria en horari de jornada parcial (aprox. 20 hores) per tenir més temps lliure i per la família; 25 preferiria la jornada complerta (35-40 hores), per guanyar més diners i perquè els agrada treballar. Si fossin nois, 32 es decantarien per la jornada complerta per guanyar més diners i perquè els agrada la professió, i 29 en jornada partida, per tenir més temps per estar amb els amics.

Saber idiomes, tenir coneixements en ciències naturals i experimentals, admetre els propis errors i saber trobar i analitzar informació són, en aquest ordre, les principals habilitats que les noies creuen que han de tenir per treballar. En canvi, si fossin nois la seva prioritat seria tenir coneixements en tecnologia, idiomes i informàtica, saber donar ordres i tenir coneixements en matemàtiques.
El grup de recerca de la UPC s’encarregarà també de recollir i analitzar els resultats de les enquestes que s’estan realitzant a estudiantes de secundària d’Irlanda, Grècia i Finlàndia. Un cop es tinguin les conclusions globals, es proposarà com avaluar les diferents intel·ligències tenint en compte els estereotips de gènere.

Per què les noies no trien estudis tècnics? Què cal fer?
El GIOPACT, té el projecte d’estudiar les diferents formes de discriminació per raó de gènere i les causes que provoquen una menor presència de les dones en el món de la ciència i la tecnologia. Alhora, GIOPACT pretén dissenyar eines i propostes d’actuació que contribueixin a la igualtat d’oportunitats de les dones en la formació i en el mercat laboral, tant en l’accés com en la promoció, la retribució i en les condicions laborals. D’altres objectius són sensibilitzar i formar en matèria de gènere i discriminació; aportar propostes que impulsin una major participació de les dones en la ciència i la tecnologia, i aplicar les eines i metodologies a altres formes de discriminació de determinats col·lectius o per altres motius diferents del gènere (cultura, raça, religió, etc.).
Des de fa uns anys, les actuacions de la Universitat Politècnica de Catalunya en quant a l’àmbit de la igualtat d’oportunitats entre les dones i els homes, es desenvolupaven en el marc del Programa Dona i pràcticament es limitaven a la promoció dels estudis de la UPC entre les estudiantes d’ESO i batxillerat, amb l’objectiu d’aconseguir augmentar el nombre de dones que accedeixen a la universitat, especialment pel que fa als estudis d’enginyeria.

La regularització en termes de gènere de les denominacions dels centres docents de la UPC; la publicació del “Llibre blanc de les dones de Catalunya en el món de la ciència i la tecnologia”, resultat de la col·laboració del Programa Dona i el grup de recerca GIOPACT de la UPC, i la participació en diversos programes europeus de l’àmbit de la igualtat d’oportunitats són alguns exemples d’aquestes actuacions.



Síguenos en Twitter Abrir el enlace en una nueva ventana

dilluns, 6 de març del 2017

parella perfecta

La promesa no podria ser més llaminera per als que busquen desesperadament l'amor. El 25 de març està previst que obri a Barcelona la primera Escola Neurocientífica de l'Amor, un centre de 'coaching' que ofereix als alumnes trobar-los "la parella perfecta" a través d'un algoritme infal·lible basat "en els últims avenços en el camp de la neurologia", segons avancen a la seva pàgina web.
A més de llaminera, la promesa és altament sospitosa. Que els testimonis de la seva pàgina web siguin falsos, tal com ha descobert l'ARA, però, no ha frenat que els impulsors de l'escola hagin difós el seu missatge amb una campanya de comunicació a mitjans d'abast estatal i que el seminari del 25 de març ja estigui gairebé al complet.
A través de la seva web, defensen l'eficàcia d'aquests seminaris, que imparteixen a un preus de 150 euros per persona i on "ensenyen quin és l'algoritme que permet a dues persones estimar-se". Segons la teoria que defensen, al món hi ha 12 tipus de persones, dividides en 12 "perfils sinàptics". A la pràctica, aquest algoritme de què parlen consisteix a fer un test als alumnes per determinar quin és el seu perfil sinàptic i descobrir així amb quin altre perfil encaixen més bé.
Com a segell de qualitat, esgrimeixen que són "un equip de professionals experts en 'coaching' en sinapsi interpersonal certificats amb l'exclusiu Teachers Training Course TTC". Aquest "exclusiu" certificat l'expedeixen ells mateixos des de l'escola per un preu de 750 euros i té una durada d'un cap de setmana. Amb aquesta formació, més enllà del famós algoritme, s'atreveixen a oferir "tractament" per a persones que han tallat amb la parella i volen recuperar-se de la ruptura. "El nostre tractament permet grans resultats en poc temps, allibera la persona de viure un patiment i un dolor innecessaris i evita que la situació pugui empitjorar cap a episodis de violència de gènere o suïcidi".
'Experts' en violència de gènere
Pel que fa a la violència de gènere, àmbit en el qual es reivindiquen com a experts, defensen que quan n'hi ha "és un indicador del desconeixement total de la sinapsi pròpia de cada individu". "La gelosia i la violència són conseqüències d'una sinapsi equívoca entre dues persones", defensen a l'apartat de preguntes freqüents, on sentencien: "Aquest fet no només es pot prevenir, sinó que es pot solucionar aprenent a escollir la persona indicada del nostre entorn, així com rehabilitant una persona violenta". "Aquí parlem de salvar vides", conclouen.
El degà del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, Josep Vilajoana, es mostra molt preocupat per ofertes i "estafes pseudocientífiques" com les de l'Escola Neurocientífica de l'Amor, que lamenta que "estan en auge". "Ens hem trobat amb pacients que fa un any que estaven amb un terapeuta i s'han adonat que ni tan sols era psicòleg, sinó 'coach'", explica. El problema amb aquesta nova tipologia de professional és que no està regulada i, per tant, en cas de males pràctiques no se'ls pot demanar responsabilitats, si no és que la persona estafada ho denuncia. "Les afirmacions que fan a l'Escola Neurocientífica de l'Amor són molt agosarades, fins i tot si les fa un psicòleg", critica Vilajoana.
"Els diplomes queden molt bé a la paret, però no són fonamentals"
Preguntat per l'ARA, el director de l'escola, Miquel Iglesias, explica que els professionals són psicòlegs titulats. "Els diplomes queden molt bé a la paret […] però no són fonamentals", matisa després, i lamenta que la psicologia "hagi fet tant de mal". Preguntat aleshores per què tenen psicòlegs si no hi confia, reconeix que "no tots ho són". "Alguns sí, alguns no", explica, i defensa que fa 10 anys que investiguen l'amor romàntic.
"Volíem que les nostres investigacions estiguessin bé, i per això vam sotmetre 40.000 persones a màquines de referència magnètica [TACS] i els vam estudiar el cervell. Després ho vam ampliar a 34 països, i vam arribar a 14 milions de persones", explica. A pesar de la monstruosa xifra, es mostra incapaç de remetre aquest diari a la memòria de la investigació o a aclarir si l'han fet amb participació d'alguna universitat. Finalment, reconeix que no han dut a terme cap investigació, i que la seva teoria es basa en les hipòtesis de la doctora i autora de 'bestsellers' Hellen Fisher, habitual a les xerrades TED.
Sobre els testimonis falsos, assegura que són reals, encara que l'ARA ha trobat  les mateixes fotografies en una altra web de classes d'anglès, on el nom i les declaracions que hi ha sí que són reals.
Les fotos de la web de l'Escola Neurocientífica de l'Amor han estat retirades pels responsables del centre un cop han vist publicat aquest reportatge. Tanmateix, aquestes captures d'imatge mostra alguns dels exemples: la foto de la mateixa noia es veu en les dues webs, amb noms diferents.




Contactades per aquest diari, les persones que apareixen amb el nom canviat a la web de l'escola de neuroamor s'han mostrat "sorpreses i indignades" perquè els hagin robat la fotografia i algunes es plategen denunciar-ho.
Segons explica Iglesias, només els queden tres places per al seminari de Barcelona del 25 de març, que limiten a una trentena de persones i pel qual percebran en total prop de 4.000 euros.
Escolteu  la conversa sencera amb el director de l'escola.

Bioneuromoció i altres pseudociències

Des del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya ja fa anys que denuncien pràctiques "pseudocientífiques" també dins de l’àmbit de la psicologia. Josep Vilajoana destaca el cas del psicòleg Enric Corbera, impulsor de les anomenades "tècniques de biodescodificació", mitjançant les quals s'oferia a curar càncers a través de la psicologia i el que anomenava la "renovació de les connexions neuronals".
El cas va forçar el Col·legi a emetre un comunicat en què deixava clar que les
pràctiques de Corbera "no comptaven amb l’aval i la garantia suficient", "ni se situaven dins dels estàndards científics i de qualitats propis de la pràctica psicològica". Lamentablement, diu Vilajoana, aquest tipus d'ofertes "proliferen" i la llei no és prou exigent per perseguir-les. Corbera segueix en actiu i ha canviat la "biodescodificació" per la "bioneuroemoció". Celebra haver format 15.000 alumnes arreu del món i disposar d’un equip de 45 docents "provinents de les ciències de la salut".

diumenge, 5 de març del 2017

consell de garanties

Els pressupostos del Govern no poden incloure cap referència explícita al referèndum d’independència. Així ho va dictaminar ahir el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que, en un informe no vinculant, considera inconstitucional la disposició addicional número 31 del projecte, en què l’executiu ha situat el compromís amb el referèndum. Els grups parlamentaris i el Govern ja tenen la resolució del recurs que van presentar C’s, PP i PSC fa gairebé un mes i, ara, la majoria independentista ha de decidir si manté el redactat de la clàusula, el suprimeix o el modifica abans que els comptes tornin al ple per al seu debat final, probablement d’aquí dues setmanes. Ni Junts pel Sí ni la CUP es van mostrar ahir excessivament preocupats per la resolució. Ja se l’esperaven, i els pressupostos ja preveuen la partida oculta -no discutida pel CGE- que permetrà convocar el referèndum.
Entre els integrants del CGE no hi ha dubte. Per unanimitat, adverteixen que els pressupostos incompleixen els articles 149 i 92 de la Constitució i els 122, 211 i 212 de l’Estatut, tots ells relacionats amb les competències pròpies de la Generalitat. El Consell recorda que la llei de pressupostos “ha d’ajustar-se a l’ordre de repartiment constitucional i estatutari vigent”, un fet que exclou la Generalitat de la capacitat legal per convocar referèndums. Els vuit consellers del CGE, però, també deixen clar en la seva resolució que no estan d’acord que l’Estat sigui l’únic que pot convocar referèndums, ni que la Generalitat no pugui proposar consultes no vinculants. El mateix dictamen recorda també que “en cas que hi hagués un canvi en la legislació o una autorització estatal per fer el referèndum”, els pressupostos disposen dels mecanismes adients per convocar-lo sense necessitat que hi hagi una referència explícita prèvia.
Mentre estudien totes les opcions possibles davant de la resolució del Consell de Garanties, el Govern, Junts pel Sí i la CUP van voler subratllar ahir que, passi el que passi, mantindran el seu compromís amb la celebració del referèndum. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va avisar des de Palamós -on va clausurar l’assemblea de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI)- que l’executiu català celebrarà el referèndum i que “la partida està perfectament avalada”. Aquesta és una de les claus que subratllava ahir l’independentisme: el fet que el dictamen qüestionés que els comptes incloguin un compromís explícit amb el referèndum però no digués res sobre la partida de 5,8 milions d’euros prevista per organitzar la votació. També el vicepresident, Oriol Junqueras, va recalcar que “el Govern sempre manté tots els seus compromisos i en particular el referèndum”, mentre que la CUP va avisar que en cap cas veuria comprensible fer “un pas enrere” amb la votació.
Qui no ho veu igual és l’oposició, que va interpretar, en paraules del portaveu adjunt de Ciutadans, Fernando de Páramo, que la resolució del CGE suposa el “ game over” del full de ruta sobiranista. Segons Joan Coscubiela (CSQP), el dictamen és “una desautorització en tota regla de la posició d’unilateralitat” del Govern, mentre que, des del PP, Xavier García Albiol va subratllar que ara ja no és el “malvat Tribunal Constitucional” qui posa fre al “bandolerisme polític” de JxSí. El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va recomanar, per la seva banda, “convocar al més aviat possible unes noves eleccions”.
Des de la Moncloa també es va seguir amb atenció la deliberació del Consell de Garanties. El portaveu del govern espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va reclamar al Govern que faci cas als seus propis organismes. En privat, però, fonts de l’executiu espanyol celebren un recurs al qual atorguen “una importància política molt gran”. Tanmateix, no volen avançar si el faran servir com a munició per al seu recurs d’inconstitucionalitat quan s’aprovin els pressupostos ni si l’advocacia de l’Estat ja estudia aquestes partides.
Aval als 5,8 milions
A diferència de la disposició addicional 31, el CGE no veu problemes en la partida de 5,8 milions d’euros destinada a processos electorals i consultes ciutadanes. Com va passar amb els pressupostos del 2014, el Consell no creu que es pugui vincular directament amb un referèndum (el 2014 es referia a la consulta del 9-N). La Generalitat té competències que poden justificar aquesta partida: pot convocar eleccions al Parlament, fer consultes populars, regular el vot electrònic, etc. “Hem d’insistir en el fet que la inserció d’un crèdit o d’una autorització pressupostària no avança ni prefigura una execució concreta, ni encara menys una acció contrària a dret”, remarca el dictamen.
L’òrgan també avala la constitucionalitat del fons de contingència, dotat de 330 milions d’euros. Ciutadans creu que dins del fons s’inclourien tant els recursos necessaris per impulsar les estructures d’estat com la partida oculta per al referèndum. El dictamen assenyala, però, que la quantitat que el Govern hi destina no és excessiva (un 1,38% del total) tenint en compte que el fons està dissenyat per assumir les despeses “urgents i imprevisibles”.
Es decideixi o no modificar el redactat de la disposició addicional 31, els pressupostos s’aprovaran a l’hemicicle del Parlament amb els vots garantits de JxSí i la CUP. Ara bé, si l’executiu no deixa fora del projecte la referència al referèndum, l’informe del CGE pot servir als grups de l’oposició, i fins i tot al govern espanyol, de base per impulsar un recurs al Tribunal Constitucional. Tot apunta que la via judicial no ha dit.

ciutats sostenibles

La ciutat és la forma predominant d’assentament humà, sinònim de civilització, escenari de fons de l’evolució cultural, econòmica, científica però també contenidor de paranys socials com la desigualtat, l’individualisme o el consumisme. Des del 2008, més de la meitat de la població mundial viu en zones urbanes i s’espera que el 2040 totes les regions del món siguin majoritàriament metropolitanes. Si a aquesta previsió hi sumem el fet que el 70% del consum energètic i de les emissions de gasos d’efecte hivernacle mundials es produeixen a les ciutats, sembla lògic que l’abordatge internacional dels reptes ambientals i de convivència es faci des de la perspectiva de les ciutats. De fet, a la cimera climàtica de l’ONU de finals del 2015 ja van tenir un paper destacat per aconseguir l’acord de París: centenars d’alcaldes d’arreu del món van aportar a les negociacions metes locals i compromisos.
Tot i que no existeix cap model total de ciutat sostenible -entesa com una ciutat connectada, verda, centrada en la persona i eficient-, i que, com explica el Worldwatch Institute, dissenyar un prototip és molt difícil per les diferents condicions geogràfiques, culturals i socioeconòmiques, sí que es poden observar iniciatives que van en aquesta direcció, avançant-se a un nou model que tanmateix pot acabar arribant forçat per la falta de recursos.

Medellín

Un telefèric per connectar els barris marginals
Medellín era, als anys 90, una de les ciutats més violentes de Colòmbia. Als seus barris més empobrits els homicidis i el tràfic de drogues eren el pa de cada dia. Eren zones totalment aïllades, desconnectades. Aquesta situació va començar a canviar el 2004, quan l’Ajuntament va posar en marxa un pla integral per millorar els barris deprimits. El projecte estrella de la iniciativa va ser el desenvolupament d’un sistema de transport públic basat en telefèrics. La primera línia es va instal·lar en un districte amb poques infraestructures, un disseny de carrers residual i densament poblat al nord-est de la ciutat. D’aquesta manera les zones marginals s’integraven a la ciutat, millorant així la qualitat de vida dels seus habitants. El resultat va ser immediat. Els nivells de violència i delinqüència als barris on hi havia el telefèric es van reduir considerablement, i hi va renéixer la vida pública. A més, el nou sistema de transport públic no només complia una funció d’integració social i de mobilitat, també va tenir una repercussió ambiental: només entre el 2010 i el 2016 es van reduir més de 120.000 tones d’emissions de diòxid de carboni.

Portland

La ciutat que només pot créixer en vertical
Un dels requisits per aconseguir que una ciutat sigui sostenible és que sigui compacta. El fet que la gent visqui més junta fa que s’utilitzin menys recursos per persona, perquè l’entramat de canonades i la xarxa de comunicació i transport necessaris són més reduïts. D’acord amb aquest principi, contrari a l’habitual expansió desordenada de les ciutats, la localitat de Portland -a Oregon, els Estats Units-, va decidir, el 1979, limitar el seu creixement. Des de llavors la població de l’àrea metropolitana ha crescut un 60%, però els límits de la ciutat només ho han fet un 14%. Pel que fa a superfície, el Portland d’avui és gairebé el mateix que el dels anys 70, una rara avis. El que s’ha transformat és l’estructura interna de la ciutat, el seu centre. L’urbs ha crescut en vertical i s’ha tornat més densa. El terreny que l’envolta és d’ús exclusivament agrícola: una reserva rural de 668 quilòmetres quadrats.

Porto Alegre

El poble decideix com distribuir el pressupost
Quan es parla de governança participativa, d’involucrar més els ciutadans en les decisions polítiques, s’ha de fer menció a la ciutat de Porto Alegre, mare del concepte pressupostos participatius. En aquest racó al sud del Brasil, d’1,5 milions d’habitants, els residents escullen a què es destina entre el 15% i el 25% del pressupost municipal. La idea es va gestar a finals dels anys 80, en un moment en què la ciutat estava completament trencada i molt endeutada: els hospitals anaven curts d’aspirines, i les escoles, faltades de material mentre els càrrecs públics s’apujaven el sou. Quan el Partit dels Treballadors va guanyar les eleccions municipals va decidir canviar el model de governança, i es va permetre que fos la ciutadania qui decidís a través d’un procés de debats i consultes a les barriades, les prioritats i els criteris d’assignació de fons públics. L’aplicació d’aquest nou sistema ha permès, entre altres coses, que es dupliqui el nombre de famílies que es beneficien del subministrament d’aigua i reduir l’evasió d’impostos.

Surat

Un brot de pesta obliga la ciutat a reconstruir-se
El 1994, 54 persones van morir a la ciutat índia de Surat per un brot de pesta pulmonar, més virulenta que la pesta negra. A més de les víctimes, 300.000 persones van fugir per la por de ser contagiades. Les causes de la propagació: la brutícia i les rates que s’acumulaven als carrers per l’absència d’un sistema de recollida de fems. La tragèdia va servir per transformar la ciutat: arran de l’incident, Surat es va convertir en 18 mesos en una de les regions més netes del país. Ho va aconseguir no només pels canvis en la gestió, també gràcies al canvi de comportament de la població local.

Vancouver

Abastir-se al 100% amb energies renovables
Vancouver, al Canadà, té poc més de 600.000 habitants i ha assumit un repte sense precedents -tenint en compte el seu volum de població-. El 2050 té previst que un 100% del seu abastiment energètic sigui a través de renovables. Mai una ciutat tan gran havia pres una decisió tan rotunda en aquesta matèria. El compromís implica remodelar els tres principals sectors urbans de consum energètic: l’electricitat, la climatització (calefacció i refrigeració) i el transport. Tot i el caràcter holístic i l’aparent viabilitat del projecte, de moment, però, només es tracta d’un pla de futur i no se’n pot mesurar encara ni l’eficiència ni les conseqüències.

Copenhaguen

Edificis nets, amb poca empremta ecològica
Una gran part del consum energètic, d’aigua i de minerals del planeta és conseqüència de l’activitat i l’ús dels edificis, que, per tant, es converteixen també en un dels principals espais d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Els edificis són la base de les ciutats i és per això que si el que es desitja és apostar per la sostenibilitat cal adaptar la seva construcció i la seva gestió. És el que han fet a Copenhaguen. L’Ajuntament exigeix que tots els edificis de nova creació compleixin una norma de baix consum energètic i s’espera que el 2020 el balanç energètic net de les edificacions sigui pràcticament zero. És un dels objectius que s’ha fixat la capital danesa, que vol convertir-se en la primera ciutat del món neutra en carboni abans del 2025. Per aconseguir-ho també aposta per incrementar l’ús de les energies renovables.

Oslo

El disseny d’espais urbans, clau per als vincles socials
El passeig postindustrial d’Aker Brygge, a Oslo, és un clar exemple de com el disseny urbà pot servir per fomentar la vida pública i la interacció social. Aker Brygge va ser durant més de 100 anys una de les drassanes més grans de Noruega. El 1982 es va tancar, i dues dècades més tard l’espai es va reconstruir per convertir-lo en el que és avui: un passeig on la distribució del mobiliari urbà -bancs, tumbones, carrils bicis i àmplies zones de vianants- està pensada sota un principi de permanència, per fomentar l’ús i l’acceptació de l’espai públic entre els ciutadans i aconseguir que, en una capital amb més de 600.000 habitants, la gent interactuï i reforci vincles.

Jerusalem

Animals salvatges i espais verds a l’entorn urbà
Al marge dels conflictes que viu l’urbs, parcialment ocupada, epicentre d’un profund conflicte, Jerusalem guarda, al seu cor, la primera reserva urbana del país amb espècies salvatges. La Vall de les Gaseles, com es coneix, deu el seu nom a un grup de 17 gaseles que viuen a la zona. La biodiversitat urbana és un important indicador de la qualitat de vida que serveix per depurar l’aire, regular el microclima, reduir sorolls, i té un impacte positiu sobre el benestar de les persones.

divendres, 3 de març del 2017

ament jove

El Ayuntamiento de Barcelona, liderado por Ada Colau, quiere combatir la falta de educación sexual de los jóvenes barceloneses, que según las últimas estadísticas es claramente insuficiencia y, en algunos casos, incluso va a peor. Para ello, promoverá la campaña  El aborto: una opción y también un derecho,  que se enmarca dentro de una estrategia más amplia en favor de los derechos sexuales y reproductivos de la ciudadanía y que hace hincapié en la prevención de las infecciones de transmisión sexual, los embarazos no deseados y la violencia sexual.
En concreto, según la última encuesta del Ayuntamiento, hecha en 2015, un 11,6% de los jóvenes de entre 15 y 34 años no utilizan ningún método anticonceptivo en sus relaciones sexuales, y hasta un 34,4% han utilizado en alguna ocasión la píldora del día después. Esta proporción fue más baja en la encuesta de 2002, cuando un 22,6% de las chicas afirmaron haber utilizado este método de urgencia para evitar un posible embarazo.
"Es difícil decir si ha habido un retroceso, pero lo que queda claro es que tampoco vamos a mejor. Si no hay educación sexual, no podemos pretender que obtengamos unos resultados diferentes ", reflexiona al AHORA Jordi Baroja, el director del Centro Joven de Anticoncepción y Sexualidad (CJAS), la entidad que atiende e informa gratuitamente en Barcelona los jóvenes menores de 30 años sobre sus derechos sexuales y reproductivos, que forma parte del programa de la Asociación de Planificación Familiar de Cataluña y Baleares.
En el caso del aborto, "el tabú de los tabúes", en palabras de Baroja, la desinformación sobre los derechos existentes es aún más pronunciada. Según una encuesta del CJAS hecha en octubre de 2016, un 80% de las barcelonesas de entre 14 y 30 años no saben que el aborto es una prestación gratuita y universal incluida dentro de la cartera de servicios de la sanidad pública, y la mitad desconocen que se trata de una decisión propia.
A pesar de que la ley 2/2010 de salud sexual y reproductiva y de interrupción voluntaria del embarazo establece que cualquier mujer puede abortar de forma libre dentro de las primeras 14 semanas de gestación, un 30% de las jóvenes piensan que sólo pueden abortar "en casos de violación, malformación del feto o peligro para la embarazada". El nuevo cambio legal introducido en 2015 por el gobierno central bajo el mandato del ex ministro Alberto Ruiz-Gallardón, que obliga a las menores de edad a tener el consentimiento informado de sus padres o tutores legales, es igualmente desconocido: sólo un 34% de las mujeres entrevistadas en el sondeo sabe que esta autorización es obligatoria.
Al CJAS, explica Baroja, atienden cada año de forma gratuita, anónima y confidencial cerca de 200 chicas embarazadas. "A pesar de ser un derecho reconocido, el aborto aún tiene un poso de vergüenza, pero es una cuestión que hay que poner sobre la mesa", reivindica el director del centro.
Al CJAS, explica, "ningún profesional hace promoción de la interrupción del embarazo, pero sí que se ofrece como una posibilidad y como un derecho. Abortar es una opción tan respetable como no hacerlo ", subraya. Sobre la campaña del Ayuntamiento de Barcelona, ​​que podría ser polémica, opina que los que lo ataquen "serán los mismos que se pasean con autobuses transfóbicos", en referencia al bus de la organización ultracatólica Hazte Oír, inmovilizado por un juez por "lesionar la dignidad de los transexuales".
Diferencias entre barrios
Baroja recalca en este sentido la necesidad de informar a los jóvenes de sus derechos sexuales y reproductivos, especialmente porque el nivel de información y formación varía mucho según el estatus socioeconómico. Mientras que la tasa de embarazos de la ciudad es de 19,1 casos por cada 1.000 mujeres de entre 15 y 19 años, en el caso del distrito de Ciutat Vella crece hasta los 26,3 casos, y en Nou Barris, hasta los 29,2. "Una educación sexual mejor, que vaya más allá de saber colocar preservativos, debería tocar temas transversales como el autorespeto, el autocuidado, la autoestima, la ética relacionada con los demás y el consentimiento", ilustra Baroja, unos elementos que, en su opinión, contribuyen a una "sexualidad más sana y positiva".
La campaña El aborto: una opción y también un derecho consistirá básicamente en el reparto de trípticos informativos, y forma parte de una reclamación compartida por el pleno municipal, que en noviembre de 2015 aprobó por una amplia mayoría el rechazo a la última reforma del PP e instó al Ayuntamiento a garantizar la información y el asesoramiento a todas las mujeres para garantizar su derecho al aborto.  

autobusus carbassa

Es diuen Hazte Oír i tenen un autocar carbassa (avui en dia, tothom té un autocar) que circula per l’estat espanyol. Deveu haver vist que l’autocar té, a banda i banda, uns lemes escrits. “Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva. Que no t’enganyin”. I encara: “Si neixes home, ets home. Si neixes dona, seguiràs sent-ho”. Els integrants de la colla expliquen que combaten una amenaça: que a les escoles “obliguen a introduir” la diversitat sexual i promouen “models de comportament lèsbic, gai, bisexual, transsexual, transgènere i intersexual”. Tenien previst atracar la nau un dia d’aquests a la insurrecta Catalunya, on el pecat, ja se sap, és més present que enlloc. Vejam si podran.
És increïble que ens vinguin a explicar a nosaltres les lleis de la biologia o qualsevol altra llei. Que ens vinguin a dir als del 9-N o als de l’11-S de cada any que si has nascut amb penis ets un nen, perquè al teu carnet d’identitat ho posa, i que el carnet d’identitat és la finalitat de la discussió. Que ens vinguin a explicar a nosaltres que, si et sents dona però tens penis, et fots, t’aguantes, et reprimeixes, pateixes, t’amagues, et suïcides, plores, perquè la llei diu que tu, per molt que et sentis dona, ets un home. I que no s’hi pot fer res, perquè els homes amb penis han existit des del paradís i que tu no pots saltar-te la llei així com així, perquè això no és xauxa. I que ens vinguin a dir que si hi ha un nen que no té penis, que té vulva, llavors mai no serà un nen i que els seus sentiments, el que sent que és, no compta. I que els seus pares, si insisteixen a la sedició, es podrien veure privats de tenir-ne la custòdia.
De veritat, que ho expliquin a qui vulguin això de la llei. Però a nosaltres no. Que no ens vinguin a dir a nosaltres que les persones estem al servei de la llei i no la llei al servei de les persones. A nosaltres no, sisplau. Que tenim molta feina.

veredicte de l'ametlla

El judici pel saqueig del Palau de Música comença avui, vuit anys després que la fiscalia presentés una querella per apropiació indeguda contra Fèlix Millet i tres responsables més de la institució. Però el poble, i per poble s'entén l’Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), ja fa anys que ha dictat sentència.
“Alguns comerços ja ni els deixen entrar”, explica la fornera del poble. El seu establiment és un dels pocs on encara s’hi pot veure, de tant en tant, la dona de Fèlix Millet, Marta Vallès. D’ell, ni rastre. Per enlloc. D’ençà que la fiscalia va iniciar la investigació, Millet ha desaparegut. Gairebé ni surt de casa. La seva reclusió es deu, en part, a la seva precària salut però també a la reacció del poble. Alguns veïns encara recorden quan “abans que passés tot allò” es va organitzar un autocar des de l’Ametlla del Vallès per anar al Palau de la Música. “Semblava que fossin a casa seva”, recorda la fornera amb certa admiració. En aquella època, el “senyor Millet” gaudia del respecte i el reconeixement de tothom. La seva família té diferents carrers dedicats dins del poble i són propietaris de desenes de pisos i de milers de metres quadrats. Fins i tot va pagar la biblioteca de l’Ametlla del Vallès.
De prohom a lladre
A partir del 2009, però, es va descobrir que tot era una farsa, que el “senyor Millet” era un lladre i que la biblioteca es va pagar amb els diners del saqueig del Palau, així com les obres de la seva mansió i les diferents urbanitzacions que estava projectant. Els luxosos apartaments que estaven construint han quedat completament degradats i són la millor metàfora per explicar la decadència que envolta una família que ha passat de tenir-ho tot a no poder ni passejar pel seu poble. “Només van a la caixa, al forn que hi ha davant i de tant en tant al Carrefour, on paguen amb bitllets de 500”, asseguren diferents veïns.
Segons expliquen, quan va esclatar el cas, un grup de ciclistes que esmorzava al bar Quico van coincidir amb Millet i van començar a increpar-lo fins que va haver de marxar. També el van fer fora d’una perruqueria, que ell pretenia que es tanqués perquè només l’atenguessin a ell. “Tot el que havia de dir, ja li vaig dir a ell”, recorda en Pep, el barber. A l’associació de gent gran, segons recorden els veïns, “van escridassar la seva dona, que va haver de marxar”. Al Bar Bassa, el més cèntric del poble, també han hagut de servir, alguna vegada, la dona d’en Millet. “Un dia es va prendre un tallat i em va dir que em deixava deu cèntims de propina perquè se sentia generosa”, recorda l’amo. A la peixateria del poble no els han atès mai i tampoc ho faran perquè asseguren que no els volen ni veure. “No tenen vergonya -diu una clienta-. Encara mantenen la seva prepotència”.
Nou milions desapareguts
L’escorcoll de la seva mansió, ordenat pel jutge Josep Maria Pijuan el juliol del 2012, va ajudar molt a fer caure en desgràcia la família Millet. Omplir de mossos d’esquadra el tercer poble en renda familiar de Catalunya va donar una mala imatge. En l’escorcoll, que es va ordenar tres anys després que comencés la investigació, no es van trobar els 9 milions d’euros que encara falten. “Aquí ensinistrem els gossos perquè trobin els bitllets de 500. El poble en deu estar ple”, diuen fent broma a la peixateria. L’amo del bar Quico està convençut que no apareixeran. “És impossible que trobin els diners”, diu, i recorda que les propietats de Millet es compten per hectàrees. “Poden estar amagats en qualsevol lloc”.
Mentre parla, el Telenotícies migdia de TV3 recorda que demà (avui per al lector) comença el judici pel cas Palau on seran jutjats, entre d’altres, Fèlix Millet. Els clients del bar miren amb indiferència la televisió mentre s’acaben el menú. Per a ells, el judici ja s’ha celebrat i, sense cap mena de dubte, la sentència és: “Culpable”.