l'irma

L’huracà Irma avança devastador pel Carib, on de moment ha deixat un balanç de 14 víctimes mortals, centenars d'edificis destruïts, milers de persones evacuades i greus inundacions per les pluges torrencials. Aquesta matinada de divendres ha arribat a la part oriental de Cuba, on els vents de més de 300 quilòmetres per hora s'han deixat sentir a la zona de Guantánamo i Santiago de Cuba, així com a tota la zona costanera del nord de l’illa i fins a 95 quilòmetres de l’ull de la tempesta. L’ Irma manté la categoria 5 -la màxima dins l’escala Saffir-Simpson- i no està previst que redueixi la seva intensitat fins que arribi a l’estat de Florida, on impactarà de ple i ja s’han començat a desplaçar la població dels illots i del sud de la península.

Destrucció al Carib

Amb una àrea similar a l’Equador, l’ Irma és l’huracà més gran que s’ha format a l’Atlàntic des que hi ha dades i trigarà a debilitar-se, perquè s’alimenta de l’aigua calenta del mar del Carib i no tocarà terra fins d’aquí tres dies. La part positiva és que el fenomen meteorològic es mou relativament de pressa, amb una velocitat de 27 quilòmetres per hora, i els vents i les pluges marxen abans.

Al seu pas per les Petites Antilles, Puerto Rico i la República Dominicana, l’ Irma ja ha deixat 14 morts -a l’espera que la xifra augmenti- i un rastre de destrucció sense precedents. A Puerto Rico més d’un milió de persones s’han quedat sense llum, i a Barbuda (que té 1.700 habitants) el 95% dels edificis de l’illa han patit danys. L’huracà ha deixat el territori “gairebé inhabitable i inundat”, en paraules del seu primer ministre.

• 

Un hotel de l'illa de Sant Martí, a les Antilles, durant i després del pas de l''Irma'. / LIONEL CHAMOISEAU / AFP

Vuit dels morts s’han produït a la part francesa de l’illa de Saint-Martin, on tots els edificis han patit afectacions, inclosa la pista de l’aeroport de l’illa, el tercer més transitat del Carib. Encara s’han de veure els efectes concrets sobre la República Dominicana -on havia causat danys materials severs- i Haití. Els dos països van activar l’alerta roja per limitar els danys però hi ha una gran diferència a l’hora d’aplicar les mesures.

• 

Cotxes que s'ha emportat a corrent a l'illa de Sant Martí, a les Antilles. / REUTERS

Mentre que la República Dominicana va activar un pla per evacuar fins a 900.000 persones i els complexos hotelers tenen un protocol d’actuació, a Haití la prevenció va consistir a evacuar la gent de les zones de més risc, però segons altres mitjans bona part de la població no era conscient del que passaria. Malgrat tot, si la trajectòria de l’huracà es manté, aquest país empobrit hauria evitat les pitjors conseqüències de l’ Irma. Fa menys d’un any, l’huracàMatthew, de categoria 3, va provocar 573 morts i el rebrot del còlera a les zones afectades.

• 

Un veí de la localitat de Villa Vásquez, a la República Dominicana, amb motocicleta per un dels carrers inundats. / LUIS TAVAREZ / EFE

La Defensa Civil de Cuba, una lenta però efectiva maquinària formada per veïns i cossos de seguretat que s’encarrega de la prevenció i la mobilització de població quan hi ha desastres naturals, va activar ahir la fase d’alarma ciclònica a la meitat oriental de l’illa. Es tracta de la tercera de les quatre fases que s’activen a Cuba quan s’acosta un huracà i que inclou el desplaçament de la població de les zones afectades amb el principi d’evitar la pèrdua de vides humanes. Precisament, Cuba no va registrar cap víctima mortal amb l’huracà Matthew,a diferència dels països del Carib i els EUA.

Aquest enorme sistema de defensa va des de la direcció nacional del país fins als veïns de cada municipi. El 90% dels seus membres són civils que durant la resta de l’any tenen altres professions, però quan s’aproxima un huracà tenen a la seva disposició una gran quantitat de recursos, com els autobusos de les empreses estatals per poder desplaçar la població sense cues de vehicles. Això sumat al fet que la població ja té una cultura per fer front a aquest tipus de fenòmens, i que tothom segueix disciplinadament les instruccions dels mitjans de comunicació, que pràcticament no parlen d’altra cosa, fa que es percebi una capacitat organitzativa del poble cubà impossible de veure en qualsevol altre moment de l’any.

També es mobilitzen els responsables de les empreses estatals amb l’objectiu de preservar materials i actius, com maquinària i instal·lacions, que es podrien veure afectats per l’huracà. El clima i la situació que es vivia ahir a l’Havana i a la resta del país feia impensable que a les pròximes hores el cel quedés tapat per una pluja i un vent que durarà dies fins que l’anomenat “monstre” tombi cap a Florida.

Després, els Estats Units

Malgrat que l’ Irma no arribarà a Florida fins d’aquí un parell o tres de dies, la població del sud de la península està sent desplaçada, i la gent, que corre als supermercats a la recerca de reserves de menjar i d’aigua potable, estan deixant els establiments pràcticament buits. La Mayra, una cubana que viu a Miami, assegurava per correu electrònic que els nord-americans exageren, però que per culpa dels efectes de Harvey a Texas hi ha un problema de falta de combustible en algunes benzineres que pot dificultar el desplaçament de la població.

antonio machado

Me atrevo a asegurar que en España el prejuicio aristocrático, el de escribir exclusivamente para los mejores, pueda aceptarse, y aún convertirse, en norma literaria, sólo con esta advertencia: la aristocracia española está en el pueblo, escribiendo para el pueblo se escribe para los mejores. Si quisiéramos piadosamente no excluir del goce de una literatura popular a las llamadas clases altas tendríamos que rebajar el nivel humano y la categoría estética de las obras que hizo suyas el pueblo y entreverarlas con frivolidad y pedantería. De un modo más o menos consciente es esto lo que muchas veces hicieron nuestros clásicos. Todo cuanto hay de superfluo en “El Quijote” no viene de concesiones hechas al gusto popular, o, como se decía antes, a la necedad del vulgo, sino, por el contrario, a la perversión estética de la corte. Alguien ha dicho con frase desmesurada, inaceptable ad pedem litera, pero con profundo sentido de verdad: en nuestra gran literatura casi todo lo que no es folklore es pedantería. […] O escribimos sin olvidar al pueblo, o sólo escribiremos tonterías, […] La cultura vista desde fuera, como la ven quienes nunca contribuyeron a crearla, puede aparecer como un caudal en numerario o mercancías, el cual, repartido entre muchos, entre los más, no es suficiente para enriquecer a nadie. La difusión de la cultura sería para los que así piensan -si esto es pensar- un despilfarro o dilapidación de la cultura, realmente lamentable. ¡Esto es tan lógico!... Pero es extraño que sean, a veces, los antimarxistas, que combaten la interpretación materialista de la Historia, quienes expongan una concepción tan espesamente materialista de la difusión cultural. En efecto, la cultura vista desde fuera, como si dijéramos desde la ignorancia o, también, desde la pedantería, puede aparecer como un tesoro cuya posesión y custodia sean el privilegio de unos pocos; y el ansia de cultura que siente el pueblo, y que nosotros quisiéramos contribuir a aumentar en el pueblo, aparecería como la amenaza a un sagrado depósito. Pero nosotros, que vemos la cultura desde dentro, quiero decir desde el hombre mismo, no pensamos ni en el caudal, ni en el tesoro, ni en el depósito de la cultura, como en fondos o existencias que puedan acapararse, por un lado, o, por otro, repartirse a voleo, mucho menos que puedan ser entrados a saco por las turbas. Para nosotros, defender y difundir la cultura es una misma cosa: aumentar en el mundo el humano tesoro de conciencia vigilante. ¿Cómo? Despertando al dormido. Y mientras mayor sea el número de despiertos... […

ai ai tardes de tv3

Dilluns TV3 va estrenar el nou programa de sobretaula que substitueix elDivendres. El que salta a la vista, tot just començar Tarda oberta, és que té un dels platós més lletjos de la història de la cadena. Unes xarxes de gots de plàstic que donen una imatge pobra i ruïnosa. De lluny, sembla paper de bombolles i que tinguin el decorat a mig desembalar. Les butaques d’entrevistes són una mena de cadires de jardí de xalet dels anys seixanta i les tauletes auxiliars semblen mobles provisionals, per sortir del pas.

L’encapçalen Ruth Jiménez i Vador Lladó. Ella, solvència contrastada, executora correcta i més bregada en la gestió del ritme televisiu. Lladó encara no exhibeix l’espontaneïtat radiofònica que el caracteritza.

'Tarda oberta' traspua superficialitat, poc enginy i falta d’esforç en la preparació

Però el problema greu de Tarda oberta és la seva banalitat, insubstancialitat i una mena d’amateurisme ingenu en l’elecció de continguts i l’elaboració dels guions. Els temes d’inici, massa centrats en l’atemptat de Barcelona, queden antics, no marquen diferències i no han ajudat al to posterior del programa.

En la primera tertúlia, l’actualitat es planteja a partir de preguntes tipus test amb opcions humorístiques. Rep el mateix tractament un ciclista que cau que la dada de l’atur, i les qüestions s’aborden amb una frivolitat que espanta desaprofitant els convidats. El programa pretenia abordar l’actualitat d’una manera diferent i àgil però el que traspua és superficialitat, poc enginy i falta d’esforç en la preparació. Amb tot, el segon dia millor que el primer.

El programa transmet sensació de fredor i d’espai desolat. Feia patir quan Ruth Jiménez va demanar un aplaudiment i es va sentir una claca pobra (i enllaunada?) de fons. Fer que la directora de cine Carla Simón endevinés cançons va ser un absolut fracàs. Et compadies del col·laborador i de la pobra convidada. En cada secció hi ha un infantilisme en què tot s’ha de convertir en joc. La tertúlia final amb els col·laboradors, que malden per fer riure amb escorrialles trobades per internet, és d’una decadència televisiva pròpia d’unes pràctiques de facultat. I això que tots plegats s’esforçaven a interactuar, riure i escenificar el divertiment. L’enjòlit final era veure a quin d’ells li farien explotar un globus d’aigua al cap. Això de veure persones adultes fent bromes de pati de l’ESO és ridícul. Si les tardes de TV3 han de revifar amb tonteries sobre com se sap si un pollastre està refredat, estem arreglats. Tarda oberta ha confós l’entreteniment amb la tonteria, i la tonteria amb l’humor. Costa d’entendre què és el que ha passat amb aquest programa. Que Mediapro, una productora tan solvent, exigent i experimentada en continguts, només hagi pogut proporcionar aquest bunyol a la televisió pública és desconcertant. Si això és el que han pogut preparar amb més temps, quan el programa agafi velocitat de creuer en temporada regular, veurem què passa.

memoria expres

Ahir vas fer anys. Et la cusineta gran del clan salvany. ens en varem enrecordar pero fa tant de temps que no ens veiem, que ens en anem oblidant. Quan sapigues estaral face aixo no ens apsara ame a mes saps que tots els cumles tenen set dies per felicitar. Es molt curios que el dia tres facin els anys 3 molt amigues meves. La MariCarmen que  fa els anys que te que la conec com a tu, la Marta del Santi, tu, i encara algu mes uqe ja li posare quan m'enrecordi. Per aixo precisamnet et parlo vui d'aquest implant. Amy Farrah Fowler, personatge de la sèrie americana The Big Bang theory, discuteix amb Sheldon Cooper sobre per què la seva disciplina -la neurociència-és més important que la de la seva amiga, microbiòloga: “Jo estudio el cervell, responsable de la Cinquena simfonia de Beethoven. La Bernadette, per contra, estudia el llevat, l’organisme responsable de la cervesa light ”, assevera, contundent.

Per al director de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Josep Samitier, el segle XXI serà efectivament “el segle de l’estudi del cervell, i del coneixement del cervell”. Per aquest motiu, l’institut acaba d’integrar un grup de neuroenginyeria que fins ara treballava de la mà de la Universitat Pompeu Farbra, l’SPECS (les sigles en anglès per a Sistemes Sintètics Perceptius, Emotius i Cognitius). La neuroenginyeria -que combina la neurologia amb la tecnologia i la biologia- serà, segons Samitier, “la nova eina que permetrà entendre el funcionament del cervell”. El nou grup, presentat ahir a Barcelona amb el suport de l’Obra Social La Caixa, va comptar amb un padrí de luxe: el professor Edvard Moser, premi Nobel de medicina l’any 2014 per haver descobert el GPS mental, és a dir, la manera com el cervell s’orienta en l’espai.

Per a Moser, el moment que està vivint la neurociència, i en especial la neuroenginyeria, amb tots els seus desenvolupaments tecnològics, és “molt estimulant”. La tesi per la qual el premi Nobel creu que aquesta disciplina aportarà molta llum és senzilla però revolucionària: “Els ordinadors cada vegada són més intel·ligents, i estan començant a treballar com ho fa el cervell humà. Això ens permetrà que, en un futur, quan estudiem quin procés fa l’ordinador, puguem entendre també quin camí segueix el cervell humà. Serà un aprenentatge a l’inrevés, i bidireccional”, reflexiona. Segons Moser, a Europa hi ha milers de persones invertint molts esforços en aquest camp, que a poc a poc “es consolida” arreu, “i especialment a Barcelona”, va celebrar.

Tecnologia d’augment del cervell

L’encarregat de liderar el nou grup de neuroenginyeria serà el professor ICREA Paul Verschure, màster i doctorat en psicologia. Les activitats de l’SPECS s’organitzaran a l’entorn de tres dimensions: la teoria de la ment i el cervell; els artefactes biomimètrics, i la reparació cerebral i les noves tecnologies per millorar la qualitat de vida. Per estudiar aquestes dimensions, l’SPECS realitzarà recerques en àrees com la neurociència computacional, la intel·ligència artificial, la neuroinformàtica, la robòtica o la realitat virtual. Una de les recerques més atractives serà la que faran sobre l’anomenat cerebel de silici, la primera pròtesi neuronal del món. Aquest sistema, que s’està provant en ratolins, permet substituir el cerebel original -el punt del cervell que concentra el 70% de les neurones- i assumir-ne algunes funcions. Fins ara, els avenços han permès que els ratolins que perden la capacitat de parpellejar la puguin recuperar.

En un futur, assenyala Verschure, la combinació de neurologia i tecnologia permetrà assolir fites com ara que una persona cega hi torni a veure o que es puguin despertar persones que han entrat en coma. En el camp dels implants, afegeix, es podria arribar a aconseguir que les persones tinguessin més memòria o que augmentessin la seva capacitat de reacció. “Si podrem tenir raigs X com Terminator, això ja no ho sé”, bromeja, però afegeix: “Aquest camp és el que s’anomena tecnologia d’augment del cervell, una tecnologia que veurem més en el futur, quan serem capaços d’afegir parts tecnològiques al cervell”, il·lustra.

Edvard Moser és menys optimista respecte al futur: “Podrem substituir les funcions del cerebel, sí, però estem molt lluny de poder substituir parts com el sistema de memòria”. Verschure no hi està d’acord, i afirma que ja s’ha començat a fer en un estadi molt primitiu: “¿Els mòbils que tots portem a la butxaca, no són una extensió de la nostra memòria?”, pregunta, i conclou: “Els humans evolucionarem”.

marxa de torxes

“Les marxes de torxes s’utilitzaran en contra nostra i malmetran la imatge internacional. Aquest any hauríem de fer homenatge amb espelmes”. Amb aquest tuit, l’escriptora i traductora Liz Castro, que va optar a la presidència de l’ANC, va encendre ahir la polèmica a les xarxes socials sobre la tradicional marxa que es fa el dia 10 de setembre a la nit. L’excoordinadora de la comissió d’incidència internacional de l’ANC considera que després de la marxa supremacista de Charlottesville el sobiranisme s’hauria de replantejar l’ús de torxes perquè “és una manera de regalar una imatge molt desafortunada als adversaris per la connotació feixista que tenen aquest tipus de marxes”.

Castro remarca que “ara és un moment essencial per cuidar la imatge i cal tenir astúcia comunicativa perquè estem jugant a l’escenari internacional”. La crida a fer servir fanalets amb espelmes ha estat secundada per l’ANC de Llinars, que ho va decidir fa un parell de setmanes arran de la marxa supremacista de Virgínia. “És una petita variant més elegant que té el mateix efecte i que no té un rerefons racista ni xenòfob”, assenyala Francesc Solà, secretari de l’entitat. A Tarragona, Esquerra, organitzadora de l’acte, ha decidit suspendre’l. “A principis de juliol vam acordar no fer-la perquè molts militants consideren que no és la imatge més adient que podem donar”, explica Sergi Albarrán, president de la secció local dels republicans.

L’ANC avala l’acte

El president de l’ANC, Jordi Sànchez, és molt crític amb la proposta de Castro, amb qui va competir per presidir l’entitat. “Ens sobren polèmiques sense solució i les torxes no tenen res a veure amb el supremacisme”, anota el màxim responsable de l’entitat, que recorda que als anys vuitanta ja se’n feien servir en les mobilitzacions contra l’entrada d’Espanya a l’OTAN. “Ara no s’entendria canviar-ho, els valors democràtics de la marxa no es poden posar en dubte”, afegeix Sànchez. Fonts d’Òmnium també anoten que “és un acte lligat al foc arrelat al territori”.

Els més de 200 municipis que s’espera que tornin a organitzar com l’any passat la Marxa de Torxes també discrepen del posicionament de l’escriptora. Vilafranca, primera ciutat que va organitzar la marxa l’any 2003 i que va servir d’inspiració per a moltes altres ciutats, ni ho ha debatut. “Castro ha caigut de quatre grapes en els arguments que utilitzen els unionistes perquè viu molt intensament el que passa als EUA”, exposa Jaume Claramunt, president de la Comissió Onze de Setembre del Penedès.

la redaccio

Reconeix. Admet. Aquests són els verbs que heu de fer servir. Són els verbs que si el nostre lector o espectador fos un quisso farien que alcés l’orella. “Els Mossos reconeixen l’existència d’un avís”. Mola, oi? Si ho reconeixen vol dir que ho fan a contracor, que abans no la reconeixien. Ho voleu encara millor? “El govern reconeix ara l’existència d’un avís”. Mmm... Aquest “ara” és pura poesia... Remarques que s’hi han vist obligats. És com fer servir la càmera lenta per a les seqüències d’amor. Fins i tot els més idiotes ho entenen. És com un “tatxaaan” al circ. Dir que els Mossos reconeixen o els Mossos admeten “ara” no és el mateix que dir “els Mossos confirmen que hi havia l’existència d’un avís”. O “els Mossos no neguen que hi hagués l’existència d’un avís”. D’aquesta manera l’avís no és sospitós. Nosaltres què volem? Que els nostres lectors i espectadors es pensin que l’avís era justament per l’atemptat de la Rambla. Cap d’ells s’aturarà a pensar que és estrany que la nota estigui escrita en temps verbal passat (ni saben anglès ni la veuran gaire bé). Cap d’ells es preguntarà per què la nota va ser enviada dues vegades, la segona, quatre dies després de l’atemptat, com si algú l’hagués demanada.

Com que vam dir que la nota era de la CIA i els Mossos diuen que no i el paio de Wikileaks s’enfot de nosaltres, el que direm ara és “la nota dels Estats Units”. Així, en genèric. Què pensarà el nostre client? Que parlem del mateix que ahir. D’acord?

Pel que fa a la foto. Si n’hi ha alguna on en Trapero es grati el cap (com si estigués amoïnat), la vull. O si està parlant en secret amb en Forn... En fi, no cal que us digui que el tio està bo i agrada a tots i totes. No el traieu massa afavorit o us tallo els ous. Alguna pregunta? Doncs me’n vaig a esmorzar.

bobby

Les vacances s’acaben, tornem a casa i el nostre estimat Bobby ens fa un lleig? No és que s’hagi tornat un drama queen dels escenaris de Broadway, segurament el que li passa és que pateix l’anomenada ansietat per separació. Si per a nosaltres tornar a la cotilla del dia a dia pot ser feixuc i ens podem sentir desanimats, els nostres animals de companyia també es deprimeixen i s’estressen, sobretot si durant les vacances han estat sols, a cura d’estranys o en hotels per a animals de quatre potes. Tant si han estat sols com si hem gaudit d’unes vacances tots plegats, amb passejades llargues i migdiades encara més llargues, la tornada a la rutina requereix un pla d’actuació específic per aconseguir que l’adaptació sigui fàcil i al més plàcida i ràpida possible. Per fer front al canvi de situació hi ha una sèrie de recomanacions que cal tenir en compte. Segons els professionals de Naturcenter, de Cabrera de Mar, l’ansietat per separació és el comportament que mostren gossos i gats que els porta a destruir objectes de la casa, bordar o miolar, orinar, defecar, vomitar i tota mena de despropòsits caòtics. L’etòleg caní Oriol Ribas fa molts anys que es dedica a explicar com podem evitar que els nostres animals facin destrosses, per a ells un impost revolucionari que ens fan pagar per haver-los deixats sols. Tres dels seus consells que no fallen són: exercitar l’animal abans de deixar-lo sol, oferir-li un espai recollit on no pugui escampar el desastre i regalar-li joguines que l’estimulin i l’entretinguin.

Sovint, ja només en veure la maleta, els nostres estimats amics de quatre potes s’ensumen canvis, ens persegueixen, manifesten el seu desacord o intenten fer-se passar per un element més de l’equipatge. Si no han viatjat amb nosaltres, a la tornada a casa podem trobar dues reaccions: que l’animal estigui hiperactiu, no ens pari de fer festes i no vulgui separar-se ni un mil·límetre de nosaltres o, tot al contrari, que rebutgi les nostres carícies i es faci l’ofès.

La gestió de les emocions no és un assumpte exclusiu dels Sapiens sapiens : la resta d’animals també tenen molta feina amb el tema. Des del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (COVC) asseguren que un dels problemes més comuns i menys tractats en animals domèstics és la incapacitat emocional de l’animal per estar a soles durant un període de temps indefinit. Per això, davant problemes d’aquesta mena, recomanem posar-se en contacte amb un veterinari o un etòleg per poder diagnosticar i tractar correctament el problema amb pautes de modificació de la conducta. A vegades es poden confondre els signes d’una ansietat per separació amb els símptomes d’altres malalties, i el veterinari és qui dictaminarà el diagnòstic que correspongui. Cal parar especialment atenció a símptomes com ara pèrdua de pes o de gana, diarrees o vòmits, pèrdua de l’equilibri, desorientació o manca d’atenció, canvis en femta o orina, caiguda del pelatge o pèrdua de brillantor. Qualsevol d’aquests símptomes pot significar que alguna cosa no rutlla i cal passar a l’acció.

Prevenir l’ansietat

Hem d’aconseguir que l’animal no estigui excessivament aferrat al seu propietari. Ha d’aprendre a estar sol de manera gradual i acostumar-se a la nostra absència. Quan marxem de casa per anar de vacances, així com immediatament després de tornar-ne, hem d’evitar la interacció amb ell, i no fer-li cas, sobretot si ens ha estat perseguint per la casa o l’hem vist neguitós al nostre voltant. Un cop s’hagi calmat, el podem cridar, fer-lo seure i mimar-lo tant com vulguem.

També funciona facilitar un espai exclusiu per a l’animal i que s’hi senti segur. Podem utilitzar joguines, des de les més senzilles, de corda o les pilotes, fins a les més complexes, com els peluixos reforçats, les fundes per a ampolles de plàstic o les joguines extraresistents de marques especialitzades. També podem incloure a la seva zona de confort un llit o un matalàs perquè pugui dormir i descansar. També disposem al mercat d’uns productes que simulen les feromones calmants canines, és a dir, envien un senyal biològic al gos perquè se senti més relaxat, perquè se li rebaixi el nivell d’ansietat, i així pugui estar més relaxat i predisposat a aprendre el que és correcte si se li ensenya de manera adequada. Trobem una gran varietat de premis i llaminadures que poden ajudar a mantenir el nostre animal de companyia entretingut durant un bon temps. Els premis els agraden i els podem utilitzar per reforçar-los les conductes positives.

Consells per facilitar la tornada a la rutina:

1. El retorn a la rutina dels animals de companyia s’ha de fer de manera gradual però ferma, tenint en compte els bons hàbits. Durant el descans estival també se solen deixar de banda les rutines d’obediència i disciplina amb els animals domèstics, però a la tornada aquesta situació ha de canviar. Encara que desitgem gaudir al màxim fins a l’últim dia de vacances, ells també necessiten temps per reordenar la conducta i els hàbits.

2. La higiene i la neteja són uns dels factors que més influeixen en el comportament dels animals domèstics a la tornada de vacances: banyar-lo, tallar-li les ungles i raspallar-li les dents són tasques fonamentals per a la seva salut. També cal rentar o canviar les joguines, els llits, la roba i qualsevol altre element que hagi utilitzat durant les vacances fora de casa. A més, cal fer una neteja profunda dels espais per dormir, menjar, jugar o fer les seves necessitats a la llar, amb la finalitat d’eliminar qualsevol hoste indesitjable que s’hagi colat a casa durant la nostra absència.

3. Tornar a l’activitat física habitual. Siguin gossos o gats, els horaris establerts per a les diferents activitats diàries han de tornar a ser una prioritat per evitar l’estrès o la depressió. Durant les vacances, els gossos solen tenir molta més activitat física, i després solen estar més en repòs. Per això, cal tractar d’incorporar gradualment totes les activitats que es realitzaven abans.

4. Cal vigilar la manera com els alimentem. Hem de poder tornar a establir les hores més adequades i facilitar-li les quantitats pertinents de menjar. Per ordenar la sensació de gana constant que desperten les vacances convé repartir més la quantitat d’aliment diari, i donar-li en més àpats però en menys quantitat. D’aquesta manera, es disminueix l’ansietat que pot aparèixer quan el temps de repòs augmenta.

5. Cal fixar-se en el comportament dels animals de companyia quan tornen a l’entorn habitual i observar el seu estat d’ànim. La tornada a la rutina sovint els suposa tornar a passar més hores sols a casa. Si en tornar a casa els primers dies de feina es detecten objectes trencats, hi ha orina on no toca o algun veí ens avisa que ha sentit bordar, cal pensar en l’ansietat per separació i visitar el veterinari.