el filosof vell

L'Ignasi Aragay, cosí del pare i subdirector de l'Ara, va anar fa uns dies a visitar a un dels filosofs mes importants que queden encara a Catalunya. Va anar al pis de l'Eixample de Xavier Rubert de Ventos, conseller de Maragall. Va veure un munt de papers. desenes de puntes de cigarret, caixes de medicament i pastilles, i un desordre de llaunes de cola, mig plenes i mig buides escampades arreu.El seu parlar sinuós i especulatiu, esta fet d'un verí dolç que sedueix. No es correspon a la seva figura petita, sensible que li va recordar a l'Ignasi, els texts que ha rellegit aquests dies d'aniversari de la seva mort(25) del poeta de Sarrià JV Foix. Era poeta i tenia una pasteleria on,quan era festa grossa, els meus avis i anaven a comprar les postres. Això no era cada diumenge com et pots imaginar.Hi ha pensat perquè creu que als dos els uneix un catalanisme culte i hedonista, una revolució de salo de idees mes que d'accio. la seva catalanitat es mes estètica, de sensibilitat a flor de pell, de intel.lecte, que no d'atzar com va expressar el poeta:" No pas l¡atzar ni tampoc la impostura/han fet del meu país la dolça terra/on visc i penso morir. Ni el fust ni el ferro/no fan captiu a qui es don' l'aventura."

Spanair

Desprès del aeroport del prat. ha caigut a Catalunya ,la que tenia que ser la seva companyia d'aviacio de referència. Desprès d'un accident terrible a barajas, ara ha tancat amb 35 avions a terra, un deute 500 milions i 4000 treballadors a l'atur.Hom ha dit la seva, jo crec que ningú va posar els calers suficients, la Generalitat 150 milions, per aixecar el vol de veritat. Per això no ha trobat nous inversors en 3 anys d'una gestió que podríem discutir.Sobre on anirà el capitalisme diversos experts i intelectuals han dit: Els governs tindran menys poder, s'ha de reformar, no subsistir, anem cap el EEUU d'Europa, haurien de   tenir mes voluntat de reacció,la política no es fa valer davant dels mercats, calen entitats financeres mes petites, al reves del que es fa, el canvis no arribaran sense agitació social, existeix el perill de corrupció estructural, s'han de fomentar els emprenedors,les polítiques d'austeritat no seran suficients, hi l¡esperança de que el capitalisme sigui mes democatic, però si seguim igual el gran depredador social haurà vençut. Mai si depenem de Madrid tindrem un aeroport amb cara i ulls. I veurem com acceptaran que el nostre país nomes aporti el 4,4% del PIB com fan els landers alemanys mes rics. Entenc que el president de Spanair se'n vulgui anar al Manchester.

Leonard Cohen

Cantant canadenc de 77 anys i veu profunda que m'agrada molt.No te'l porto aquí perquè lli hagin tornat els 8 milions de dòlars que li prendre la representant, ni pel desmai que va patir fa dos anys a València, sinó perquè 8 anys despres publica un nou disc. Es Old ideas i compta amb deu cançons noves amb la seva poesia impagable. Tu les entendràs millor que jo.Sempre amb un coixí de cordes i veus, te també uns tocs de gospel i banjo. Hi ha un blues acústic tapat amb un riff d'orgue. Renunciant a qualsevol convicció religiosa, es declara no prou fort per seguir un camí nomes espiritual. Per ell  ara, de tornada de tot, pense que la idea mes antiga es que no n'hi cap que vagui la pena.Pensa que la penitencia i la crisi poden ser de deu o de l'home i que no ens la mereixem. El disc es hereu del desengany, del amor, del sexe i de la mort. Parla d'ell com si fos un personatge que li ha robat les idees.De les seves cançons se'n han fet mes de 2000 versions i de les que mes m'agraden adapan es la Suzanne Vega. El seu retron a les gires, li ha donat força per seguir i tornar a composar. Un home que havia previst la crisi del 11 , amb Fiisrt we take Manhattan, no va saber veure que li buidaven la caixa. Seguix en forma recitant Famous blue raincoat.

Eastwood

Clint Eastwood es un dels directors vius preferits de l'avi. Ara explora la vida d'un americà cabdal per l'estil de vida d' Amèrica. J Edgar Hoover, anticomunista i possiblement homosexual, va ser 48 anys al capdavant del FBI, fins el 1972.Naturalment la pelicula ha estat "tapada", Cap ressò mediatic, cap nominació al Oscar,i critiques negatives al Leonardo DiCaprio excel.lent, per l'exces de maquillatge per donar 50 anys mes.Calificada per ells estaments com una tragèdia sense base real i distorsionada, no comprenen que hi hagi un director de dretes que els sigui també critic i exigent amb la seva historia. Ell no voli fer un biopic, sinó investigar perquè hi ha gent que persegueix implacablement minories.Basat en un guio de Edward Lance Black, Em dic Harvey Milk, despulla una mica la vida de Hoover sense certificar ne res. Una vida publica i privada controvertida empesa per una mare dominant que nomes va compartir amb la secretaria, cuidadora dels secrets amb que va extorsionar a tots els presidents i la seva ma dreta, am qui va compartir durant 30 anys dinars,sopars, i vacances en habitacions contigues i comunicades. Per cert avui he sabut que hi ha una empresa de neteja de que es diu Kleen is good.

la corrupcio

La pudor de la corrupció.Absolt un alt càrrec polític per un jurat popular, popular, per 5 a 4, queda a la societat una sensació de desanim i manca de confiança en la justícia.Sobre tot desprès d'haver escoltat les asqueroses converses telefòniques dels polítics encausats amb els responsables de la trama corrupte i dels regalets.Com repelen es l'alegria dels acompanyants que d'alguna manera surten també beneficiats del no culpable.Recomanacions a l'orella de no que  ací mes numerets, llegir llibres estranys, somriures idiotes durant la vista, etc.Les gravacions, que pot ser no son prove del tot, demostren que tot lliga. Frases com "no nos da nada, però tampoco nos jode" per justificar un regal de Nadal, manifesten la realitat d'un país on qualsevol cosa s pot solucionar amb una trucada adient a qui correspon si esta "ben cuidat" o untat. Això t'ho puc arreglar jo no et preocupis i ja ho trobarem,es el que pot haver passat amb els 5 jurats absolutistes, No poden 5, en un entorn tant podrit com aquest, posar les coses a lloc en nom d'una societat, que ja havia flairat un altre resolució.Il.lusio en la justícia i esperança injusta en fer desapareixer uns personatges pudents. Per cer amb uns vestits que els hi cauen fatal, encara que ells, miserables com son, pensin el contrari.

il barbero di buen cuore

Avui anem al Liceu. Li van regalar unes entrades a la Rosa per el seu cumpleanys (80-150 e), per veure el treball de Jordi Savall de l'obra de Martin i Soler amb direcció escènica de Irina Brook.Ella en destaca la modernitat psicològica i que la situa en una pensió però mantenint la historia original com si fos n guio de Allen.El valencià Vicent Marti era un dels (1754-1806) compositors preferits de l'emperador austríac Josep II i va estrenar una 30 d'obres a Viena,Nàpols i Sant Petesburg. Carlos Chausson fa Ferramondo, els seu primer gran paper dels baix baríton saragossà.. El muntatge inclou Chi si, chi sa qual sia l'affano i Vado mon dove oh Dei? les dues aries que Mozart li va afegir el 1789 a petició de la soprano Louise Villeneuve, influït per Marti i Soler.Considerat el Rossini català, reflectia les transformacions socials el moment introduint elements melòdics de la cultura popular, especialment en es aries.Drama giocoso basat en la comèdia de Carlo Goldoni Le bourru bienfaisant sobre un propietari amb dos nenes orfes i estrenada dos anys abans del la revolució francesa. Per cert Xavier Bosch, recull a la ultima novel.la, "Homes d'honor" el relat d'un treballador del  Liceu que narra com va anar en realitat l'incendi i la farsa mafiosa del poder al darrera. Interessant.

els oscars

Te'n parlaré avui al teu blog, i no al de cinema de l'avi, perquè aventurar una opino sobre els nomenats es ciència ficció. La noticia de  veritat sera el 26 de febrer al Kodak Theater de Los Angeles, escenificada amb la gran comèdia que  fa l'Academia en nom de la industria americana. Per això vull col.laborar hi però poc, però tampoc me'n vull estar de dir de la meva. Ja fa anys Burt Lancaster va dir que no anava al cinema perquè no trovaba aparcament.Com sempre agafaré la llista per les nominacions Peró al reves per expressar les meves preferencies. Midnight in Paris, Criadas y señoras, Los descendientes, War horse i The artist amb Tan lejos, tan cerca.El director veig al Terrence Malick. Com actors, George Clooney, Meryl Streep, Max Von Sydow i Jessica Chastain.El guio sens dubte per Woody Allen i l'adaptat Los idus de marzo. Les pel.licules d'animacio Chico i Rita per damunt de tot, abans que Un gat a Paris, i tenint present que les 5 nomenades han deixat fora el Tintin. Lamentar finalment que Pa negre ni hagi arribat mes lluny, especialment tenint en compte els paisos i obres que han seleccionat. Potser l'unica que em fa una mica de gracia es la del teu país, Canada, Monsieur Lazhar. Ja en parlarem.