dimarts, 31 de juliol del 2012

Rakosnik

Es la primera dama de Catalunya. La seva germana es amiga de l'avi. Dilluns precisament varem estar posant en marxa la relació, com tantes abandonada i encara que mes jove, s'hi assembla molt. Curiosament, el proper diumenge li feien una entrevista sense compromís a l'ara i te'n explico algunes coses.Sembla que no patira quan hagi de fer el relleu, en menys de 12 anys, fan 30 anys de casats amb el president, volen anar a Menorca de vacances, 9 dies. Culturalment li agraden Llach, Moustaki, Couhen, Nabucco i Cinema paradiso.Li agrada el mar i voldria saber pintar molt be.  D'origen Sòria, França i Murcia, han conservat el mojete, les faves amb al i bacallà i la salsa de calçots. I el nom ve d'un besavi biòleg botànic de Txèquia que va venir a estudiar a Elx. De feina en parla poc amb el seu marit si no es molt important. Si no tenen actes de nit, zapping, contestar l'ipad i dormir d'hora. Amb sentit de l'humor complementaris, son ordenats, disciplinats i poques vegades perden els papers. Respectuosos, no suporten la fatxenderia. Com la nit i el dia, junts, un desprès de l'altre.

volem viure en llibertat

Es un crit però es una festa, una secció que ha iniciat el Diari Avui El punt, on recolliran fins la diada del 2014 un sobiranisme amplificat per els cops de porta prepotents de Madrid.Quinze mil persones ho van reivindicar a Girona, en un concert musical reivindicatiu. Consignes independentistes i un record als detinguts del 92, van configura un acte festiu que va sortir de la Devesa i es va expandir per les xarxes socials. Amb la musica del capvespre les consignes van anat pujant de to. I molta canalla que encara no surten al 51%, però que ja es van acostumant a un reguitzell de senyeres estelades. Perquè els pares ja han entès que com mes siguem mes força tindrem i mes fàcil serà. I així ho explicaven alguns del detinguts del 92, quan eren molt pocs. Perquè ja no volen diàleg. El silenci administratiu obre una porta per marxar, deixant la oberta si vols però tancant a les hores la teva. Perquè a hores d'ara les maletes ja estaran fetes.Nomes caldrà guardar les a l'armari de casa. I a casa, no voldrem ser mes que ningú, però tampoc menys i sobretot no volem estar sotmesos a cap tipus d'espoli, ni que sigui futbolístic.

dilluns, 30 de juliol del 2012

motius

Hi ha una seccio nova ara al diari que es diu, entre tantes com ni han, tres motius per veure una pel.licula. Un dels millors motius actualment es perquè es pugui complementa la mes recent d la saga. Cap pel.lícula avui dia es original i quasi totes tenen un referen millor. O com a mínim es monta una historia que l'origen del qual ha vist molt poca gent.Un altre motiu es per repassar les interpretacions dels actors. Molt diferents però on es comprova que el cine ha canviat i que als actors d'avui en dia els hi manca molt de plató per assemblar se als antics. Peró també es pot comentar com els assessoraven, com els hi feien vestits i vestits segons els seu estat d'anim o físic i com assajaven els números musicals o de ball si n'hi havia,El rodatge depenia dels familiars que els acompanyaven, de les infermetats que tenien i de les drogues i medicacions que prenien. Eren verdaders duels interpretatius i això feia que estiguessin anys sense tornar a rodar de vegades, tants fins que algú s'atreveix a fer un remake i al es hores et demanen que expliquis perquè val la pena veure la.

diumenge, 29 de juliol del 2012

el fiestorro

Es com li diuen el Lluís i la Carmela a la seva entranyable trobada d'amics de cada estiu. A l'entrar en mig de la seguretat un llaçet identificatiu i un coco ple d'aigua. I moltes fotografies i llum. Fotos que despres sortirien projectades en una paret i on es va veient el palpit de la festa. Familiars, amics de sempre i segurament per sempre, nous i vells i un record per els que no hi son. Els focus incideixen sobre la piscina, que em van explicar que es calenta per que es fosca. La gespa tenyeix el cel i els núvols es posen durant uns minuts a participar, reclouen al centenar llarg de persones sota els tauladets.Es parla de fotografia en profunditat. De la del paisatge i la de l'amistat. Els cossos, a traves de les seves absorcions liquides varies, van captant tots els colors de la nit i els moviments sensuals del grup brasiler que amenitza la reunió. Unes pells de colors diferents i uns cossos de gimnàs, fan pessigolles en un poble mes menut. Blaus, grisos , rosats, una brisa lleugera i la pluja que pica un moment.Diferents gents de l'estat aplegades al voltant de la cordialitat, el bon humor, el gin, el mojito i el vi negre. Alguns endormiscats i algun agitat esperen a la tumbona que arribin els ous ferrats. Acte variat amb xistorra que fa admirar i vislumbrar les platges i els penyasegats de les vacances. Dema, avui, molts reviuran a Facebook la festa i d'altres la comentaran des de el seu viatge de retorn. Quants anys i quants records que voldria plasmar amb la precisió del poeta. Sota la pressió de la Guàrdia urbana reproxant l'hora de tancament de part d'uns monges properes que no entenien els estimballs lliures dels cossos brasilers.I es que potser tota la tolerància del mon. era ahir a la nit a la gespa  d'una famlia encantadora, amics de totes les textures i colors. Un fiestorro, aquest si multicolor.


2012 Londres

Perque quedi escrit he de dir que Catalunya lidera els esports d'equip a Londres amb el 48% de set seleccions classificades. No superarem les 22 medalles del 92, hores d'ara ja hi han molts eliminats i d'altres van en Camí, però tot i així poden haver hi entre 5 i 9 medalles catalanes, entre Sidney i Atenes. I si no les 7 de Pequin.Poden ser ho Raul Craviotto, en k2 200, Josep Ramon Hermida, veterà biker, la marxadora Beatriz Pascual, ja no el doble de tennis català i Natalia Rodriguez que pot fer alguna cosa a 1500 m. encara que surt d'una lesió. 88 esportistes, alguns valors segurs com el taekwondista Joel Gonzalez, la natació sincronitzada, Mireia Belmonte i Erika Villaecija. El segur sempre en l'esport d'elit es qeu hi han mes poques sorpreses que decepcions.La resta d'esports aniran a aconseguir el diploma olímpic i poca cosa mes. En equips nomes ens superen EUA i el Regne Unit, que de fet amb Xina, i Rússia dominen els Jocs i el mon. Si baixem de 16 serà un altre pas endarrere. L'exit olímpic reflecteix el potencial d'aquell país en cada moment de la historia.

divendres, 27 de juliol del 2012

plans Marshall

Algun dia hauríeu de veure la representacio de la pel.licula de Berlanga, actual com mai, que en fan els de Polònia. a data d'avui espanya, ha rebut 144000 milions de la Unió Europea i ens en ha espoliat 300000.Es normal que si neguin i vulguin que no deixem de ser solidaris", paraula que convertiran en maldita i buida de sentit.El problema es que els hi van donar l'ajut sense fixar se en la transparencia intraespanyola fiscal.Clar que l'imbecil d'Hisenda diu que no sabem amb qui parlem, quan rep 1800 euros mensuals per viure a Madrid on ja hi te tres pisos.Espanya rep la transferencia del seu PIB, un 4,5%. La españa subsidiada rep de la solidaria, nosaltres , i la foral, un pla Marshall cada any, en aquests moments 21. Madrid ho calcula diferent i per ells nomes son 15 plans, sempre subsidis i cap préstec.Per Catalunya, al llarg dels 26 anys d'expoli, suma aproximadament el 205% del seu PIB, l'equivalent a 41 vegades l'esforç americà.El pitjor es que ho han invertit malament, o no ho han ni  invertit, ens arrastren a tots i ells, practicament no exporten.L'única esperança es que Europa ho vegi i ens rescati.Peró amb l independencia.

dijous, 26 de juliol del 2012

Joan Margarit

Ja us he parlat d'aquest arquitecte poeta, que també va col.laborar als jocs del 92. Col.laborar a tapar les vergonyes. Quantitat d'obres el que feien era tapar els abocadors de deixalles de la muntanya de Montjuic, la que Gaudi deia que era sagrada. Sobre s'hi van fer, parts de l'estadi olímpic i el camp de beisbol, que ara torna a no tenir subvenció sobre de bicicletes, neveres,..tot rovellat.També recorda que l'estadi va costar 6 vegades menys que el Sant Jordi. Els 80 escrivia Balada de Montjuic, i el 89 casi se li enfonsa l'estadi a la inauguració dels campionats del mon d'atletisme on els va agafe el diluvi universal i encara no estava impermeabilitzat. Buidant li les tripes, van passar de 15000 a 60000 localitats i tenien permès reduir les pistes de 600 a 400 metres. L'antic era de Pere Domenech fill, Margarit formava equip amb Carles Buixade, Correa , Mila i Gregotti i van guanyar el concurs. Durant 10 anys van ser protagonistes amb les grues, els paletes,les bigues, el formigó i l'acer. "He arribat a l'alba però no e trobat ningú. Hi ha encara llums encesos, els dipòsits de gas i les grues del port".