Adeu Joan

Aquest diumenge, fred i amb molta llum que incidia en els cingles del Bertí, la família Aragay va acomiadar a un home bo. Jo me'n entero avui però hagués volgut estar al seu costat entonant com van fer improvisadament La vall del riu vermell...Era un senyor, discret i pulcre que es feia estimar i la família l'adoraba fins i tot la tieta Margarita que ara el trobara a faltar. Recordo ,poques, però haver jugat a tennis algun cop amb ell. Jo l'admirava des de el punt de vista que era arquitecta amb gran esforç. D'aquests municipals i penso que ho era de Palafrugell o Llafranc , no se. Sempre havia pensat que perquè els arquitectes no podien ser del mateix poble, com el jutges, sense corrupció ni favors. Desprès el van portar mes a la vora, La llagosta crec però no era tan bonic. El cop de la vida li va donar la pèrdua d'un fill d'adolescent Un noi que provava de tot i que feia esfereir quan explicava que en sortir de matinada del Oller, corrien per la via del tren en moto i en contra direcció. Tal així, menys èpic, va passar. L'elegant cos del tiet va quedar torçat i se'l reconeixia quan sortia donar pa a les cotorres del parc. L'altre fill i la Eli l'acompanyaven menys del que voldria a pescar i pintava be. Academicament però be. Criat a la Barna vella per una mare vídua el varen deixar en el petit cementiri, lluny d'Aiguafreda a Sant Martí dels Agudells. El grup expliquen, va sentir la necessitat de cantar en trobar a faltar el seu somriure alegre i intelectual a la vegada. Tampoc vaig entendre mai com hi havien tantes escales a la seva casa d'estiu. I es que era llogada, no l'havia fet ell. Una vegada, ja gran li vaig fer una consulta i amb molta amabilitat en va enviara un arquitecte mes jove. Li vaig estar agraït igual, perquè el Joan Lliboutry, sempre dèiem si en francès o no, va agrair molt la vida i ens va fer millors a tots els que el varen poder conèixer.

Sidecar

Es un bar divertit de Sant Feliu on de vegades i fan karaoke. Aquest dia em vaig equivocar. La Rosa no hi  va anar hi de copes. Nomes hi va entrar per esperar a la seva amiga la Montse Sarri

La venta

Molt romàntic restaurant, que era, es  era, propietat del grup Regàs. Vol dir pijo, pijo, emplaçat davant del Merveille, uns centenars de metres mes amunt de la Soci APCPVE. Ara ha estat a punt de tancar. Era car i la gent ja no te l'aparell  per fanalets.Es com les gambes de les Rambles perque hem d'aguantar per si no ens beneficien a nosaltres.El mateix passa amb els colmados de queviures que ara, per el desproporcionat lloguer hauran de tancar los. Diuen que es identitat de BCN. Si però son uns propietaris que amb el lloguer anterior igual hi podien comprar. Jo no he pogut anar.hi mai per mi (Quiles, La colmena). nomes per regals o mirar l'aparador. L'avi que hi anava es va arruïnar. La Venta, els seus nous amos, han tranversalitzat la carta i els vins. No nomes per pijos. Uns pagant lo dels altres. Cuina clàssica i moderna. Embutits i pa amb tomàquet, que abans era de pinzell. Va obrir el 75 i va créixer els 80. En un mes , gracies a un inversor espavilat, a recuperat els clients. L'actiu mes important treballadors amb 30 anys d'experiencia. I nomes ha calgut canviar el cuiner, millorar la carta i tocar la cresta a alguns proveïdors. La primera vegada que hi torneu els barcelonins demaneu el lluç arrebossat, qualsevol  carpaccio de veritat i unes postres que hi venien els àngels i no a cantar precisament. Continuar i millorar es posible.

el mon del mobil

Es troben a Barcelona tots. Just desprès de que Zukenberg hagi comprat per facebook, Whatsapp. Pense que ja tenia Instagram. Peró també ve el que li ha venut: Jan Koum. Una de les coses que es debatran es que s'hi acabara incloent hi publicitat. Tot i que l'app es podrà mantenir independent. Son dos empresaris amb perfils similars. Dos nois que van inventar se els seus productes per que eren del mes reconsagrat per comunicar se. I ara aconseguixen que es comuniquin la gent amb 53000 milions de missatges diaris. L'acollida en borsa ha estat esplendida de la operació, superant els 69 dòlars per titol. Ara nomes queden fora WaChat, Snapchat, Messenger i Rakuten Line. Son dos empresaris diferents i no faran el que els demes, vol dir reunions etc. Mark vol anar a restaurants i gaudir de la discreccio de Barcelona.Ha arribar en jet privat. mentre que 60000 ho faran en avio. Marxara molt aviat amb la seva agenda secreta i de moment no concedira roda de premsa, doncs prefereix les conferències.Es difícil que parlin. Van començar les negociacions el 9 de febrer i el 14 Koum va anar a casa seva el dia dels enamorats per dir que si. 

els nois

Es l'última novela del Toni Sala. Solid autor des de fa 15 anys, s'enfronta ara al mort a partir d'un accident que pateixen els nois a les afores de Vidreres. Diu que quan escriu capta al màxim la imprecisisio. Els escriptors importants han sortit de moments difcils com aquest afegiex Sala. Escriure es una cosa intima que en la marginalitat tampoc te que ser dolenta.L'interesen els autors del Southern Gothi perque hi veu tractaments morals en l'escriptura. Tot es simbòlic per començar una historia.La Novella es una gàbia amb el símbol que es diferent per cadascú. Brecht deia on hi misteri no hi ha veritat. El protagonista es deu Ernest. I mentre tot el poble es a l'enterrament, ell se'n va de meuques amb un camioner. L'Ernest el protagonista es que redimeix l'equip. Tindre que fer neteja, perque nomes parlo de la mort. Per Sala ,la mort en un motllo que encorseta tota la situació.Els personatges ajudant a fer una embolic  al lector.Surten les principalc cançons del grup. L'Ernest es banquer. el Miquel camioner, la Ione viu al poble i estima un dels nois morts a l'accident i el Nil.No s'hi fan semblances i parteix d'un fet real. De l'equip que va al a Gala li costa mes llegir segons que. La ventatge que te es que poder ordenar el llibre be,Una historia negre però negra, negre que noestaerconeuda.Peró ho aconseguira, A veure,els que tenen granota/lloro ens han portat a un desesperacio i ara els hi envien psicolegs

el jutjat

El Barça , potser gracies al senyor Cases, el soci perfecte, ha estat cridat al jutjat. Les consequencies que no seran, ni tampoc el deute amagat,, poden ser fins i tot, Inhabilitar Neymar per haver jugat en fals. La redemcio de cridar cada dia de partit independencia deu ser aquesta. El soci pur ha errat el tret, Li ha sortit metralla. Si ha incorregut en delicte que pagui, Peró que també s'escorcilli al Madrid, en una lliga que tothom esta amb deficit i ningú borra o paga segons.Un jutge madridista, s'ha de dir tot, ha fer cas al fiscal que actuava d'ofici i ha acusat d'un suposat delicte fiscal, digueli distracció. Acció inèdita en el futbol mundial, desprès de despullar el contracte del jugador. Mirant no han quedat contents. I ara una vegada mes oberts a tot donarem les dades a Madrid perque juguin i jutgin.Innocència presumpte asatjada, amb una colors que nets i honestos substituiran als blaugrana. Be pot ser a la estelada.

la tarda

Cau la tarda sobre la gespa  i sobre mi.Amb els ulls humits penso que haig de recollir mes llenya per si plou.Voldria tenir la llar preparada per si vingues.El fred tornara, ella no ho se.Agafo el cotxe i donc una volta per els carrers del poble.T'oblides de passar per la biblioteca. I no deixes de mirar per si veus la furgoneta. Vas a poc a poc mentre pensàs que diràs al sopar de la nit o fins i tot si hi aniràs. Quan t'acostes a la frontera del riu, aprop del bosc i el prat, tot et recorda la seva manera de ser que tu, a diferencia d'altres no has sabut aprofitar. De fet, t'han dit que no saps ni preparar el foc. Has agafat la pista  equivocada una vegada mes i tan pres la llenya el ploramiques de torn. Vas sobre una placa de gel sense fre i la patacada pot ser greu de necessitat.  Pot ser veies la sortida però no hi vas arribar a temps. 5 anys son molts diu ella. I la gent te presa, se'ls hi acaba el temps. De fet et deixen com un tronc vell i podrit per aliment del sotabosc. A la vora del riu veig una furgo, que es la de correus, groga igual. Ara se que hi han cartes que no arribaran mai i que ningú les voldrà obrir si les troben. Ara la foscor ja es mes nítida i veus pitjor del que ja veus fins i tot amb olleres.La vida t'ha fet un perdedor inexpert. No saps estimar et van dir.Peró saps també que una sola mirada et fa percebre de que anirà tot. L'error es que tu et pensaves que buscaves el caliu de la llenya i et vares trobar ferro colat, que en diuen ells. Ho ha aconseguit. Et felicito fill. Caig, com la nit, en la mes profunda tristesa.