No sera que no sabien que el president Mas ho firmaria. Doncs, Rajoy a la Xina, El rei a l'ONU, el ministre de justicia plega, el director de la tele espanyola tambe i els ajuntaments que volen votar ja pasen de 800 hores d'ara. L'autentica crisi l'estan patint ells. Ho tenen tan apunt que ha hagut de fer un afegito per castigar no sabem com fins a la tercera responsabilitat, si fas campanya etc. Pero qui?, per exemple els tertulians ja es poden castigar o penar,?I ens posen un ministre nou que es diu Catala. El paper d'estrasa que fa el PSOE-psc. Ambdos diuen pero que s'ha de reformar la constitucio. El Gallardon cobra 8500 euros al mes per ..res. La fractura autentica a Catalunya esta entre els que fan festa per la Merce i els que no. Els que gaudeixen entre el piromusical de Lluis Danes i els que es queden tranquils al barris solitaris. I Anne S. Mutter, violinista descoberta per Karajan als 13 anys estrena una peça de Max Bruch al Palau. Malgrat l'estat d'excepcio "virtual", encara hi ha lloc per el lleure. Com es la tercera estrena en 26 anys de Mar i Cel per part de Dagoll Dagom.
dimarts, 30 de setembre del 2014
dilluns, 29 de setembre del 2014
la lluita injusta
Aquesta setmana el pare tindra un altre judici a on s'intentara que us donin una ordre d'allunyament. Els fets, no els sabem, Potser aquella nota que et va deixar a l' escola per felicitarte. Si prosperes, igual te que marxar de Vancouver. No se la pot jugar a trovar vos a un supermercat, en un cafe o una parc. El millor de tot es la frase que m'ha dit. A veure si tenim sort i ens toca un jutge persona. La justicia mai no tindria que ser una questio de sort. Hi han uns fets, unes proves, unes lleis, i la interpretacio personal, allo de que si la violada portava la faldilla massa curta, practicament no tindria que ser considerada. L'altre cosa es perque unes persones dediquen la seva vida a destruir als d'altres. Si et creues amb una d'elles , i no te'n dones compte a temps has begut oli que diem aqui, L'advocat li aconsella al pare que vagi a judici per aconseguir que no donin l'ordre d'allunyament. Mes diners i mes pena a una historia que no tenia que haver comença mai. L'unic bo ets tu. Estic segur que arribara un moment a la vida de tots nosaltres que sabras posar les coses al seu lloc. I veuras la veritat del perque d'una lluita tan inutil com injusta.
dissabte, 27 de setembre del 2014
la cabra
Ahir la veïna senyora Teresa ens fa adonar de que una de lescabretes dels altres veïns ha entrat al Jardí i s'ho esta menjant tot, Roses, herbes. Per sort l'Ares estava tancat a casa dormint i fins mes tard no se'n va adonar. Vaig trucar a la policia municipal, que tenien el telefon espatllat i a als mossos que finalment m'hi van connectar. Els preocupava molt que no estigues per el carrer. Jo sol no podia treure la ni lligar la. Vaig trucar al meu amic escultor Ferran que al cap d'una estona es va presentar com la Rosa. La varem perseguir, i va caurà a la piscina. la cabreta , embarassada a mes a mes, la varem poder lligar agafada per les banyes i portar la fins el valla que havia saltat prèviament per entrar. Perquè no vegis com salten aquestes bestioles, Mentres tan, la seva cura plorant tota l'estona. Varem anar a l'ajuntament perquè facin una revisió de les condicions em que els veïns tenen aquests animals i si els poden seguir tenint així. Instancia al canto. El resultat esque tenim la valla forada d'un canto per la cabreta i de l'altre els que fa l 'Ares per evitar que si acosti i bordarla. vaja una aventura...
dimecres, 24 de setembre del 2014
el casori
Et sembla que ens casem? diu un de la parella. Els que no son de la parella en fan un altre. Esteu segurs?. Doncs si. Es comença per els papers. La administrativa diu La Rosa es casa!!!! per telefon. 6 mesos. que duran uns sis mesos mes.Visita al jutge de pau, senyor Bonamusa. Ja amb una edat te un suplent per ajudar lo, l'entranyable Alfons que balla sardanes amb la núvia. Quatre bromes. Tireu l'arroç a fora que desprès s'ha d'escombrar. I el dia. Abans de la tardor proposa una de les parts. Hi ha l'11 de setembre ple amb la diada, doncs el 18. La boda era a las 12, una pel.lícula rodada a casa els avis de Sarrià, va donar l'hora. Uns amics de la Cerdanya ens explicaven il.lusionats que van casar la filla i nomes van ser 14 amb neta i tot. Nosaltres rèiem. Serem 7 amb neta i tot, l'Annia, perquè tu i el pare esteu massa lluny. Es preparan els anells en secret recolzats a la lluna, es cus un vestit amb il.lusio, la llista de bodes vindrà per internet, s'encarrega una taula rodona per fer festa i una habitació amb vistes al mar. A mes dels SIIIIS corresponents i forts, dubtes entre el vull i el pare, l'Alfons mateix porta la núvia a davant del Mas que presideix l'antiga sala de plens del consistori. Abans el Kevin havia recitat un vers com mai ho ha fet i lliurat el ram preparat per la mes dissenyadora florista de Catalunya. Peto molt assajat, i afora, a mes d'una calor de justícia cau l'arroç i els pètals, per part de la Montse que moments abans havia recollit el ram tirat d'esquena. Havia plorat i el Carles l'intenta ajudar a fer se la ratlla dels ulls humits. Ni una anima per el carrer. Havíem dit secret, però tant!!. Arranco el cotxe i sento un soroll. Son les llaunes que perfectament havia posat el Barcons que no es va atrevir amb el Just married. Recollim el cotxe que ha confós una pared amb les llaunes i seguim als testimonis i fills Blai, Gala i Annia que coneixen millor que ningú el camí de l'Apat. Les fotos parlen d'un dia molt bonic i inolvidable. Desprès de mil petons i abraçades, cadascú segueix el seu sender cap a les platges ampurdaneses que escoltaran els últims onatges de la gatzara feliç.
guanya el SI
Deien els analistes d'Escocia que les dones farien guanyar el si. Diu que elles ho veuen clar i no els fa por el canvi. A Escocia tothom era conscient de la importància del vot femení igual com passa als casaments. Elles no han oblidat el que els hi va costar dir si o votar. Elles no son tímides ni apàtiques. El que si sembla veritat es que costa molta de que et diguin que si.No se les convenç en grup, no solen pertànyer a cap club i encara tenen manca de tradicio en el debat polític.Les ultimes enquestes afirmen de que ja no hi ha diferencia entre elles i el vot masculí, El cert es però que encara que tots dos diguin si, la partida seguira oberta. Cadascú amb les seves cartes.
dimarts, 23 de setembre del 2014
respostes
Contra la crisi hi ha qui ho veu així. Abaratir la SSSS..Afavorir la mobilitat al treball. Rebaixar la pressió fiscal. Millorar la llei de les mútues on les sancions son en mans de funcionaris. Amb la independencia diuen que al principi es passaria malament. La consulta no afecta de moment a l'economia. No es veu una reactivacio. Aquí treballem el doble i cobrem la meitat. La manca de crèdit ofega a les empreses. Financem la salut per partida doble. Tot Europa ho ha rebaixat. La millora es perquè ha baixat la sinistralitat, l'absentisme també per por. Hi ha gent malalta que va a treballar. Això no es recuperació econòmica.
Girant l'historia
Carles Soldevila escrivia el 1931 que l'Estatut havia triomfat a Catalunya amb el vot unanim dels catalans i el de gairabe tots els no catalans afocats a Catalunya que mes que mes serens i mes generosos que el senyor Unamuno no se'n espanten ni se'n irriten. Sinó defallim malgrat els errors recents, les Corts l'acceptaran amb lleus retocs de detall. Tindrem l'autonomia, el dret a governar-nos. La responsabilitat dels nostres actes. La facultat de crear organismes administratiu i polítics. I serà aquesta tasca constructiva la que posara a prova el nostre seny, generositat i coratge....
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
