diumenge, 16 d’octubre del 2016

Lluis Companys

Les forces independentistes van aprofitar els actes d’homenatge pel 76è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys per justificar la desobediència a les lleis espanyoles recordant que també hi havia una legalitat darrere d’aquell afusellament: “La legalitat injusta que va assassinar Companys no impedirà que Catalunya assoleixi la llibertat que es proposi”, va dir l’actual president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El cap de l’executiu va fer aquestes declaracions durant l’ofrena floral a la tomba de Companys, al cementiri de Montjuïc, acompanyat pel vicepresident, Oriol Junqueras, i la consellera de Presidència, Neus Munté.
Abans hi havia sigut l’expresident Artur Mas, que havia glossat Companys. Fa un any l’homenatge va centrar-se en la seva figura, perquè coincidia amb la declaració judicial de l’expresident davant del TSJC. Ahir, pocs dies després que el tribunal hagi obert judici oral contra ell i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega, Mas va traçar un paral·lelisme entre el seu cas i el del president afusellat: “Un estat que jutja per la via penal qui actua per escoltar el poble demostra que l’ombra de Franco és molt allargada”. Mas va fer aquesta advertència a les set del matí des del fossat de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, on Companys va ser assassinat fa 76 anys. El president del Partit Demòcrata, que fa un any va rodejar-se dels alcaldes independentistes per arribar al tribunal, també va tenir escalf a l’ofrena floral: va arribar al fossat envoltat per un centenar de militants de la nova formació que portaven una vintena de torxes.
La Fiscalia demana 10 anys d’inhabilitació per a Artur Mas i nou i mig per a les exconselleres Rigau i Ortega. La interlocutòria del TSJC, però, descarta el delicte de malversació, la qual cosa evita als alts càrrecs la presó. La causa contra l’aleshores conseller de Presidència, Francesc Homs, és en mans del Tribunal Suprem per la seva actual condició d’aforat com a diputat al Congrés. La cambra donarà llum verda en els propers dies a la continuïtat de la investigació.
Contra els judicis sumaríssims
Al cementiri de Monjuïc hi van anar, entre d’altres, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, representants de l’Ajuntament de Barcelona, així com ERC, el PSC, Catalunya Sí que es Pot (CSQP) i En Comú Podem. El diputat a Madrid d’aquesta formació, Xavier Domènech, va presentar divendres una iniciativa legislativa al Congrés per deixar sense efecte el judici que va condemnar el president Companys, que segueix vigent, i perquè es “demani perdó tant a la família com al poble de Catalunya”. Forcadell també va demanar l’anul·lació dels judicis sumaríssims, una iniciativa que Junts pel Sí va portar al Parlament.
La secretària d’organització del PSC, Assumpta Escarp, va rebutjar la “judicialització i la unilateralitat” i va apostar pel diàleg per trobar l’encaix entre Catalunya i Espanya. Tot i això, els socialistes catalans votaran al Congrés a favor que Homs sigui jutjat pel 9-N.
El líder d’ERC, Oriol Junqueras, va recordar les últimes paraules que va escriure Companys: “Per Catalunya i tot allò que representa de pau, justícia i amor”.
Ciutadans, a la Seu d’Urgell
Ciutadans, com el PP, no va participar ahir en els actes d’homenatge al president Lluís Companys. En comptes de pujar fins al castell de Montjuïc o fins al cementiri, el partit taronja va anar fins a la Seu d’Urgell per participar a la Fira de Sant Armengol. El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va assegurar que “els pagesos i ramaders tenen tot el suport de Ciutadans”. Carrizosa va defensar que per aconseguir el desenvolupament econòmic i empresarial del sector agrari “és important que totes les institucions implicades vagin a l’una i es facilitin als productors els tràmits perquè puguin exportar

divendres, 14 d’octubre del 2016

premi literari a la musica

Nomes entenc aquest nobel desde el punt devista tecnic. Que ara hi ha llibres enllaunats que t'els expliquen i llegeixen en veu alta com si fossis cec. La canço deu ser literatura petita, o sia poesia i no los pilares de a tierra. hi pensare mes. de moment capdevila diu “M’IMPORTEN POC els comentaris sobre el Nobel. Encara visc fora del premi, anem per camins separats i encara no ens hem ajuntat. Per importants que siguin, no crec que afectin tant la nostra vida interior. Per descomptat que són coses grans i meravelloses, però les relacions amb la meva néta em preocupen igual o més”. M’ho va dir Svetlana Aleksiévitx, i ho celebro per ella, perquè això de rebre premis tan mediàtics es converteix en un pim-pam-pum, com sap Dylan des que ha tingut la sort de tenir la desgràcia de guanyar el de literatura. L’autora, que ara s’aboca a l’amor com a última esperança per creure en alguna cosa i com a gran tema (que en fa, d’anys, que ho saben els cantautors, que l’amor és el gran tema), també em deia: “Mai podria ser tan sincera com els meus personatges, són inigualables”.
Ara la pregunta és per què Dylan. La notícia em va alegrar un dia plujós, i encara vaig riure més davant dels previsibles tremendismes apocalíptics dels guardians de la veritat i de la puresa que treien del calaix de tòpics l’artilleria elitista i la llista de retrets barats, des del que no accepta que un cantant faci literatura fins al que accepta cantant com a animal de companyia literària però hauria d’haver estat un altre. Ja sol passar, que si no ets al jurat, no sempre trien el teu candidat.. Hala!
Vaig viure el Nobel a Aleksiévitx com un homenatge i reconeixement a la vida i la poesia expressada en prosa dels seus estimats personatges anònims, i celebro el que rep Dylan com un aplaudiment als cantautors i sobretot als escoltautors. Cantaires i poetes fan bona parella, i aconsegueixen que molts versos arribin al cor o a l’ànima, que emocionin, que inspirin, que transformin. No sé què és literatura, ni què és poesia, ni qui ha de guanyar el Nobel, només sé que alguns cantautors m’han fet tremendament feliç i em premien cada dia amb una companyia impagable

dijous, 13 d’octubre del 2016

central park bcn?

Tot i els successius endarreriments, Barcelona confia en la transformació de la plaça de les Glòries com la via per guanyar el seu gran parc urbà. El gran pulmó verd. En paral·lel, però, el govern municipal també té en ment un projecte per a l’Esquerra de l’Eixample, que hauria de servir per oxigenar un barri especialment dens i transitat. La idea passa, en paraules del conseller de districte de BComú, Francesc Magrinyà, per concebre l’avinguda de Roma com el “Central Park de Barcelona”. Una mena de gran somni a l’americana per emular el model novaiorquès de situar el verd al bell mig de la trama urbana.
El projecte encara no està concretat, però s’integraria en la xarxa d’eixos cívics que s’estudia dibuixar a l’Eixample, seguint el model de superilles -que haurà viscut la seva prova pilot al Poblenou-. Això hauria de servir, per exemple, per pacificar carrers com Consell de Cent, com ja es recull en el pla d’actuació de l’Eixample d’aquest mandat. L’avinguda de Roma quedaria alliberada de trànsit i els cotxes circularien per Aragó i València.
La idea de vertebrar una xarxa d’eixos cívics a l’Eixample avança de manera més visible a l’entorn de Germanetes, on es preveu restar pes a la circulació a Consell de Cent i a Borrell. Això es farà mitjançant canvis de sentit o amb la construcció d’una plataforma única a la zona més pròxima al que serà el nou pol d’equipaments de l’Eixample. A l’entorn del nou Mercat de Sant Antoni, la regidora del districte, Montserrat Ballarín, ja ha verbalitzat que la intenció del seu equip és, també, guanyar dues places. Això es faria a partir de la pacificació dels carrers Tamarit i Borrell, adjacents al mercat. L’objectiu és sincronitzar aquests treballs amb els de la reobertura del mercat.
El model de carrers pacificats també es vol aplicar al carrer Girona, a l’entorn de la Sagrada Família -el carrer Marina, just davant del temple, ja es talla al trànsit els diumenges i festius- i a la zona del Fort Pienc.
Pacificar Consell de Cent
A l’entorn del que és el solar de l’antic convent de les Germanetes dels Pobres, a la confluència de Borrell i Consell de Cent, el més imminent serà obrir el procés participatiu sobre com restar pes al vehicle privat al carrer Consell de Cent, on, com a reivindicació de la vida veïnal a l’espai públic, ja s’hi munta, de manera periòdica, un mercat de pagès que talla el trànsit. La història de l’espai de Germanetes és, de fet, la d’una llarga lluita veïnal en un solar que acumulava anys d’inacció.
El 2004 el convent, que havia sigut adquirit per l’Hospital Clínic pensant en una ampliació de les seves instal·lacions, es va enderrocar i el 2006 l’Ajuntament va adquirir els terrenys a través d’una permuta amb el Clínic. El projecte de transformació, però, es va eternitzar, i això va portar els veïns a organitzar-se per donar ús al solar buit.

dimecres, 12 d’octubre del 2016

inversio estrangera

Catalunya acapara quasi el 45% dels projectes d'inversió estrangera a l'Estat, i, a més, el nombre de projectes van en augment, segons un informe de la consultora EY, que avala les dades publicades recentment pel Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (CTESC) que reflectia el 'sorpasso' de Catalunya avançant Madrid.
Segons l'informe publicat aquest dimarts per EY, el 2015 Catalunya va captar 111 projectes d'inversió estrangera, fet que suposa el 44,8% de tots els que van arribar a l'Estat, amb un augment del 2,78% respecte a l'any anterior.

Per contra, Madrid, que se situa en segon lloc, va captar 46 projectes d'inversió, amb un descens del 19,30%. Andalusia ocupa el tercer calaix del podi, amb 35 projectes i un augment del 169%, seguida del País Valencià, amb 13 projectes i un augment del 44%. El País Basc, amb 10 projectes, ocupa el cinquè lloc, però, com Madrid, també registra un descens, del 52%.
A més, l'informe d'EY, indica que  Barcelona és la cinquena capital europea més atractiva per invertir, fet que suposa escalar tres llocs en el rànquing, ja que l'any anterior ocupava el vuitè lloc. Per davant de Barcelona hi ha Londres, París, Berlín i Amsterdam. Madrid ocupa el vuitè lloc, al mateix nivell que Brussel·les i Roma.
L'any 2015 ha estat molt bo per a la captació d'inversió estrangera al conjunt d'Europa, segons aquest informe, ja que s'han captat 5.083 iniciatives i s'han creat 217.000 llocs de treball, amb un augment del 14% del nombre de projectes i del 17% en creació d'ocupació en comparació amb l'any 2014, segons l'estudi.
El rànquing europeu l'encapçala el Regne Unit, amb 1.065 projectes d'inversió i un augment del 20%, seguit d'Alemanya, amb 946 projectes i un increment del 9%; França, amb 598 projectes i una caiguda del 2%, i Espanya, amb 248 projectes i un increment del 7%.
El nombre de projectes captats per Espanya se situen al nivell de l'any 2007, abans de la crisi, quan van ser 256, però per sota dels màxims dels anys 2011 i 2012, quan van ser 273 i 274, respectivament. El 2013 van ser 221, i el 2014, 232, per remuntar fins als 248 del 2015.
Procedència dels projectes
En el cas de l'estat espanyol, el primer inversor estranger són els Estats Units, amb 43 projectes; seguits de França, amb 29 projectes; Alemanya, amb 26; el Regne Unit, amb 21; el Japó, amb 16, i Suïssa, amb 14.
Per sectors,  el manufacturer va ser el que va atreure més projectes (46%), seguit de les finances i serveis de negoci (28%), els transports i les comunicacions (16%), el comerç i la indústria hospitalària (5%), la construcció (2%) i l'educació (2%).
L'informe d'EY reflecteix certa pèrdua de confiança dels inversors en Europa per la incertesa i riscos geopolítics. Així, quan als enquestats se'ls va preguntar si aquest any invertirien a Europa, només un 22% van dir que sí, el percentatge més baix des de l'any 2013.
Malgrat això, el 82% dels inversors confia que l'atractiu d'Europa per captar projectes d'inversió estrangera millorarà o, almenys, es mantindrà sense canvis els propers tres anys. Els factors que fan més atractiva Europa per captar inversions són les infraestructures de telecomunicacions, els nivells de competència dels treballadors, els transports i les infraestructures logístiques i l'entorn polític, jurídic i normatiu. Els factors que provoquen colls d'ampolla a la inversió són la manca de flexibilitat laboral, els costos laborals i l'impost de societats.
Els sectors més atractius
Per al 2016 els enquestats indiquen com a àrees més atractives per invertir seran les tecnologies de la informació (35%), la indústria farmacèutica i la biotecnologia (24%), l'energia i les companyies de subministraments (21%), l'automoció (19%), i la banca, les assegurances i la gestió de patrimonis.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

menys fills

Les dones tenen menys fills i els tenen més tard. Aquesta és la premissa que des de fa uns anys els demògrafs repeteixen una vegada i una altra, fins al punt que avisen que finalment el 2016 es podria convertir en el primer any que hi haurà més morts que no pas naixements. De moment, el balanç de 2015, que l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha fet públic aquest dilluns, evidencia que el descens de la natalitat es cronifica. Així, l’any passat van néixer a Catalunya 70.138 nens, un 2% menys que el 2014. El descens, segons l’institut d’estadística, ve motivat en aquesta ocasió per la disminució del nombre de dones en edat fèrtil, ja que el nombre mitjà de fills per dona (1,39) és lleugerament superior al del 2014 (1,38).
El catedràtic d’economia aplicada de la UAB, Josep Oliver, sosté que, efectivament, “una part del descens de la natalitat té a veure amb la disminució de la generació de joves”, una tendència que “no és fàcilment recuperable en el mitjà termini”. Segons l’Idescat, la tendència de naixements a la baixa, que va iniciar-se el 2008 amb la crisi, podria tenir tenir continuïtat fins a ben entrat el 2030, si es confirma la tendència de creixement de l’economia.   Aquest descens, adverteix Oliver, tindrà efectes en tots els camps, “des del mercat de treball fins al sistema de pensions del futur”. Es tracta, diu, “d’una faceta més del procés d’envelliment inevitable si no canvien el tipus de polítiques públiques de suport a la família, des de les ajudes directes fins a les que facilitin de debò la conciliació”.
La impossibilitat de conciliar és, segons el sociòleg de la UOC Francesc Núñez, un dels motius que expliquen el descens de la natalitat, però també l’endarreriment de la maternitat. Segons l’Idescat, la mitjana d’edat en què una dona decideix ser mare se situa el 2014 en 31,9 anys (el 2014 se situava als 31,7). En els últims deu anys, de fet, l’edat mitjana de la maternitat s’ha endarrerit un any sencer.
Quins són els noms més posats a Catalunya?El nombre de naixements va anar caient a Catalunya des del 1975, fins a tocar fons el 1995. Amb les onades migratòries es va disparar fins al 2008, quan va tornar a retrocedir per la crisi.
El 25,4% dels nadons nascuts a Catalunya són de mare estrangera
Dels 70.138 nadons nascuts el 2015, el 25,4% van ser de mare estrangera, un percentatge molt superior a la mitjana de la resta de l'Estat (17,8%). La comarca de la Segarra és una de les que compten amb un percentatge més alt de mares estrangeres (50,7%), mentre que Salt és el municipi amb més mares d'origen forà (el 64,9%). 
A això s'hi ha de sumar el fet que les dones estrangeres tenen més fills de mitjana (1,59, davant l'1,29 de les nascudes al territori) i més joves (als 29,9 anys, en front del 32,5 de les originàries del conjunt de l'Estat).
Les comarques gironines: on es registren més naixements
Segons l'Idescat, l'àmbit de les comarques gironines és l'únic on ha augmentat la natalitat (un 1,7%) mentre que les zones de Ponent i el Penedès són els llocs on més ha disminuït (un 5% i un 6,1%, respectivament). Per comarques, en 16 han nascut més nadons que el 2014. Les comarques del Pallars Sobirà, el Moianès i l'Alt Camp són les que han registrat més increment de la natalitat, mentre que l'Urgell, l'Aran i el Pla d'Urgell són on més s'ha reduït. 
Barcelona i l'àmbit metropolità destaca, segons l'estadística, pel fet que les mares opten per tenir fills més tard. L'edat mitjana de les mares a la zona és de 32,2 anys, davant la mitjana de 30,6 de Catalunya. A les Comarques Gironines, Ponent i les Terres de l'Ebre, d'altra banda, la mitjana està per sota dels 30 anys.

dilluns, 10 d’octubre del 2016

sAGRADA FAMMILIA



BARCELONA

Els veïns temen la Sagrada Família

Reclamen concretar si la culminació del temple comportarà l’enderroc dels blocs de pisos afectats
  42
31  

“Mona de Pasqua”, “farsa” o “pseudobra de Gaudí”. Els qualificatius que el regidor d’Arquitectura de l’Ajuntament de Barcelona, Daniel Mòdol, va dedicar a la Sagrada Família durant l’últim ple van fer córrer rius de tinta. El mateix ple, però, va servir perquè es verbalitzés el que era un secret de domini públic: que el projecte d’urbanització de l’entorn de la Sagrada Família, que, amb el planejament actual a la mà, amenaça d’enderrocar uns 400 habitatges (l’afectació màxima podria arribar, però, als 1.000 pisos i locals comercials), no és una prioritat per al govern de Colau. De fet, fins ara no ha fet cap moviment per abordar-lo. Ni una reunió amb l’associació de veïns de la zona per parlar de com es vol repensar. L’horitzó que el temple culmini les obres el 2026 no altera els nervis de l’equip de govern, que, això sí, ha demanat una reunió amb el Patronat del temple per abordar l’anomalia que, després de més de 130 anys d’obres, no tingui llicència i no pagui cap impost de construcció a l’Ajuntament.
Pel que fa a la urbanització de l’entorn, durant el mandat passat, consistori i veïns van arribar a acostar posicions amb un replantejament del projecte que reduïa a uns 150 els habitatges afectats -no es mantenia l’amplada de 60 metres a tots els punts del gran passatge que s’ha d’obrir entre els carrers Mallorca i Aragó perquè la Sagrada Família sigui visible des de la Diagonal- i que es marcava reptes com que el reallotjament dels veïns fos a cost 0 per a ells, que és una de les reivindicacions dels afectats, o crear un centre soterrat per a la recepció per reduir l’impacte de les cues.
El pla municipal passava per convocar un concurs d’arquitectura seguint l’exemple del que ja s’havia fet per a la reforma de les Glòries i, a partir del resultat, redactar la modificació del pla general metropolità que amenaça, des de fa tres dècades, els pisos de molts veïns de la zona. Tot, però, va quedar en l’aire per l’arribada de les eleccions municipals, que van acabar catapultant Colau a l’alcaldia. I el tema va passar al calaix d’assumptes no urgents. I és on, de fet, continuava enterrat fins al plenari del 30 de setembre.
Ara, després que Mòdol encengués el debat i que la tinent d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, entomés el repte de tranquil·litzar els veïns de la zona reobrint el diàleg, l’Ajuntament ha donat cita als representants veïnals. Les converses es reprendran el 24 d’octubre amb l’objectiu d’arribar a una solució de consens. Però l’equip de Colau ja ha deixat clar que una de les demandes del temple, la de construir una gran escalinata sobre el carrer Mallorca per arribar a l’accés principal, no entra en els seus plans. Hi veu una manera d’ampliar la pressió turística desmesurada que ja pateix la zona i d’envair més espai públic.
El temple de Gaudí és, de fet, el punt de la ciutat que atreu més turistes i, els últims anys, el seu poder de seducció no ha parat de créixer. El 2015, per exemple, el van visitar 3,7 milions de persones, un 14% més que l’any anterior. I les onades de turistes que, dia rere dia, omplen les voreres del barri estan desgastant la paciència dels veïns, que ja han vist com el comerç tradicional de la zona ha desaparegut i els locals s’han omplert de bars i botigues de souvenirs.

El temple paga?
“El temple s’ha apoderat de tot”, denuncia Joan Itxaso, de l’Associació de Veïns de la Sagrada Família, que assegura que fins i tot les mesures encaminades a millorar la vida dels veïns, com ara tallar al trànsit el carrer Marina entre Provença i Mallorca els diumenges i festius, serveixen perquè els turistes guanyin més espai. “Cal posar-hi un límit”, demana. El representant veïnal té clar que el que cal fer durant aquest mandat és definir com es farà la modificació del planejament per acabar amb la incertesa dels veïns que poden veure enderrocades les seves cases. “No tenim cap pressa perquè s’executi el pla, però les afectacions són una espasa de Dàmocles per als veïns, que demanen concrecions i que volen, sobretot, que si s’han de traslladar sigui el temple qui pagui el cost de l’operació”. Aquest va ser un dels pilars de les converses que govern i veïns van mantenir durant el mandat passat -el temple no hi va enviar mai cap representant-. Una de les idees que es van posar sobre la taula, segons fonts coneixedors de les converses, era la de crear un fons social a través d’una nova taxa d’un euro per cada entrada de visita a la Sagrada Família. Aquesta taxa s’havia de destinar, íntegrament, a mitigar les externalitats negatives del turisme. Serviria, per exemple, per construir els habitatges de reallotjament.
Els veïns denuncien que, fins ara, la urbanització de l’entorn del temple ha sigut un tema del qual no ha interessat parlar i que, de moment, tothom està optant per tirar la pilota endavant. “La seva tàctica és tirar milles fins a la batalla final”, denuncia Itxaso. I des del temple, després d’una setmana de polèmiques, han emès un comunicat en què es defensen de les paraules de Mòdol assegurant que les obres segueixen “escrupolosament” el projecte de Gaudí, defensen que treballen per minimitzar els impactes negatius del turisme en els veïns -amb mesures com incrementar les vendes d’entrades per internet- i reiteren que, per acabar les obres del que és pròpiament el temple, no cal cap afectació en els blocs del carrer Mallorca. De moment, doncs, els enderrocs no són urgents.

diumenge, 9 d’octubre del 2016

la biomedicina

A la revista Nature, una de les més prestigioses i influents del món, els mítics James Watson i Francis Crick van donar a conèixer l’estructura de l’ADN. També es va publicar per primer cop el mapa del genoma humà i s’hi va presentar el primer animal clonat a tot el món, l’ovella Dolly. És a dir, la seva línia editorial consisteix a donar a conèixer el més important en recerca de tot el món. El 24 de novembre, Nature té previst publicar un especial sobre la recerca a Catalunya, amb especial focus en la bioregió catalana. I és que la mirada de la comunitat científica internacional fa temps que té els ulls posats a Catalunya, un país que amb un 0,1% de la població global representa l’1% de la producció científica mundial (mesurada en quantitat i qualitat de publicacions).
La bioregió catalana està en plena efervescència gràcies a l’excel·lència dels molts investigadors que treballen en l’àmbit de les ciències de la vida. Segons l’últim informe de Biocat, a Catalunya hi ha 1.652 grups de recerca consolidats. D’aquests, el 47% investiguen en l’àmbit de les ciències de la vida o en el de les ciències físiques i enginyeries d’aplicació en aquest sector.
Immunoteràpia i càncer
Catalunya no només investiga i publica molt en el camp de la biomedicina, sinó que despunta en les línies de recerca més avançades, les que han d’aconseguir que visquem més anys i amb bona salut. “Destaquem en molts camps: en biologia sintètica, en bioinformàtica, en la convergència entre nano i biomedicina... i en medicina translacional despuntem a través dels instituts de recerca sanitària que tenim”, explica Josep Samitier, president de l’Associació Catalana d’Entitats de Recerca (ACER).
Un clar exemple és la recerca sobre el càncer. Catalunya té grans figures internacionalsen aquest àmbit, com Joan Massagué, Josep Baselga o Manel Esteller. L’oncologia catalana lidera la Societat Europea d’Oncologia Mèdica, i participa en els assajos clínics més punters. “A la Vall d’Hebron, el 30% dels pacients oncològics que necessiten tractament mèdic participen en algun assaig clínic”, explica Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO). Bona part d’aquests assajos són internacionals i, per tant, només uns quants centres de tot el món hi participen. “A Catalunya ens hem guanyat la confiança; metges i investigadors hem tingut (i tenim) un gran interès a fer recerca translacional”, explica Tabernero.
Una de les línies de futur en què Catalunya juga fort és la immunoteràpia. Al VHIO, una quarta part dels assajos clínics són en aquest camp. Són medicaments que aconsegueixen “treure la disfressa” a les cèl·lules canceroses que escapen del sistema immunitari perquè no les pugui detectar i aniquilar.
Catalunya també és molt activa en medicina personalitzada. “Coneixem cada cop millor els subtipus de malalties, podem fer un diagnòstic més acurat i detectar les alteracions (elsdrivers ) importants”, explica Tabernero. “Això farà que en un futur hi hagi molts més càncers que es curin o que es cronifiquin”, afegeix l’investigador.
Des de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps) vinculat a l’Hospital Clínic, també es treballa en més de 300 assajos a l’any, explica Ramon Gomis, director del centre. Des dels instituts també s’està fent recerca bàsica comptant amb el contacte i el coneixement que aporten professionals i pacients. Per exemple, Elías Campo, de l’Idibaps, codiregeix el consorci internacional per seqüenciar el genoma de la leucèmia limfàtica crònica, per al qual s’utilitzen mostres de pacients del Clínic i altres centres de tot el món. “A l’Idibaps ens interessa molt especialment la recerca de frontera”, diu Gomis. És la més arriscada i amb futur més prometedor. Treballen en noves línies, com la medicina regenerativa per tractar la diabetis, matrius per facilitar en un futur els trasplantaments amb cèl·lules mare o nanovacunes per a l’esclerosi múltiple.
Unió i recerca
Els 15 hospitals universitaris catalans i els seus instituts d’investigació són responsables del 32% de les publicacions científiques. I conscients que la unió fa la força, han posat en marxa la Barcelona Clinical Trials Platform. Tots plegats participen en 2.740 assajos, amb 13.409 pacients reclutats, segons dades del 2015. L’objectiu és situar Catalunya entre els cinc principals territoris europeus per nombre d’assajos.
La comunió entre la recerca que es fa als hospitals i la recerca bàsica és un dels valors de la Bioregió de Catalunya, que té 41 centres de recerca que investiguen en ciències de la vida i de la salut o en matèries relacionades, com ara la nanotecnologia, la fotònica, la química, etc. Segons el rànquing de Scimago, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) està entre els 10 millors centres del món en biomedicina. Fa un temps que treballen en biologia sintètica, recreant vida bacteriana des de zero i creant peces per tunejar-ne d’altres perquè facin feines a mida, com ara modificar la resposta immune. També són pioners a casa nostra aplicant tecnologies de laboratori que prometen revolucionar la ciència, com és el CRISPR/Cas9, que permet editar el genoma amb precisió.
El CRG forma part d’una iniciativa potent: la creació del Barcelona Center of Science and Technology (BIST), que també inclou un altre centre prestigiós, l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), i quatre més que, com que són d’altres camps, com la fotònica (ICFO), la química (ICIQ), la física (IFAE) i les nanociències (ICN2), aporten a les línies en biomedicina del BIST una nova perspectiva. La unió respon a una estratègia: els països on la recerca és més forta compten amb  grans centres
  • So