divendres, 18 d’octubre del 2019

el vel

La ultradreta francesa torna a arremetre contra el vel islàmic. Aquesta vegada ho ha fet humiliant una dona musulmana davant del seu fill en plena sessió assembleària del consell regional de Borgonya-Franc Comtat, que es troba al municipi de Besançon, a l’est del país.
Els fets van passar divendres però segueixen portant cua i han fet ressorgir el debat sobre l’ús del vel religiós als espais públics. Julien Odoul, el president a la regió de Borgonya-Franc Comtat del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional –que presideix Marine Le Pen–, va sol·licitar a la presidenta del consell regional, la socialista Marie-Guite Dufay, que demanés a una dona que portava un vel islàmic que se'l tragués per poder celebrar la sessió "en condicions".
"Us demano, si us plau, en nom dels nostres principis laics, que demaneu a l’acompanyant que acaba d’entrar en aquesta sala que es tregui el vel islàmic", van ser les paraules d'Odoul. La dona era una mare que acompanyava un grup de nens i nenes d’uns 10 anys, entre els quals hi havia el seu fill. El grup visitava el consell regional en el marc d’una sortida organitzada per un centre cívic de Belfort, municipi veí de Besançon. Segons el diari L’Est Républicain, els infants participaven en una activitat anomenada La meva República i jo, l’objectiu de la qual era iniciar-los a la vida pública i conèixer les institucions regionals i nacionals.
"Estem en un edifici públic, en un recinte democràtic. La senyora pot usar el seu vel tant com vulgui a casa seva o al carrer, però aquí no", va etzibar l’home de 34 anys, ex assistent parlamentari europeu abans de prendre les regnes del partit en aquesta regió el 2017. Visiblement molesta, la presidenta del consell va rebutjar la demanda de l’electe d’extrema dreta: "La llei prohibeix els signes de discriminació a les escoles, però no prohibeix els signes distintius en l’espai públic", va explicar Dufay.
"Si aquesta persona no surt de la sala, [els electes de Reagrupament Nacional] no participarem durant la resta de la sessió", va amenaçar Odoul, entre aplaudiments dels seus companys i els crits de rebuig d’altres formacions. Davant la insistència dels ultradretans, Dufay va puntualitzar que el reglament del consell no prohibeix l’ús del hijab.
En un primer moment, la dona amb el vel islàmic va somriure davant la petició del representant d'extrema dreta, però al final el seu fill va acabar plorant als seus braços, tal com mostra una fotografia que s’ha fet viral a les xarxes socials. Per la seva banda, el mateix electe ha publicat a Twitter un vídeo de la seva intervenció, que també ha tingut una gran difusió. Aquesta és una estratègia comunicativa que Reagrupament Nacional fa servir habitualment.
"No podem començar la sessió amb un minut de silenci en record de les víctimes de la prefectura de policia [de París] i acceptar això", va lamentar-se Odoul abans d’abandonar l’hemicicle per mostrar el seu descontentament. El grup d’infants també van acabar sortint de la sala amb la dona amb vel.
Sorprenentment, la polèmica no ha agradat a alguns membres del mateix Reagrupament Nacional, que han arrufat el nas davant aquest atac verbal en ple consell regional. És el cas del diputat europeu Nicolas Bay, que ha justificat la intervenció d'Odoul com una "imperícia d’un jove electe regional", intentant així restar importància als fets. "Hem de lluitar contra el fonamentalisme i les reivindicacions político-religioses, però aquesta fermesa ha d'incloure el respecte a la dignitat de tothom", va puntualitzar diumenge Bay a l’emissora France Inter. "Parlo una mica com a pare de família: culpar una dona al costat del seu fill petit és inapropiat. [El que va fer i dir Odoul] va ser innecessàriament feridor i agressiu", va reconèixer Bay.
La secretària d’Igualtat i Lluita contra les Discriminacions, Marlène Schiappa, també va parlar de fonamentalisme per pronunciar-se davant la polèmica: "Quan s’humilia les mares públicament davant els seus fills és quan s'alimenta el fonamentalis
    • França
      •  
    • Reagrupament Nacional
      •  
    • Islam
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 16 d’octubre del 2019

el problema

Una sentència judicial amb la transcendència de la que es va fer pública dilluns sembla que hauria de servir per marcar un abans i un després, per dibuixar un referent que reflectís, si més no, algun tipus de canvi d’actitud per part d’algú o de tots, alguna o altra variació sobre el guió previst. En aquest cas no és així, però. Com era previsible, la sentència judicial no resol, ni per casualitat, el problema de fons, que és polític. La qüestió no és, doncs, si calia aplicar només, com assenyalaven tots els indicis, la figura tipificada de la desobediència o bé apel·lar, com volien alguns, a la de la rebel·lió perquè, com encara insisteix el políticament moribund Rivera o l'irrisori Casado, s’havia produït un cop d’estat. Deixant ara de banda les implicacions humanes del cas –perquè resulta que aquí estem parlant de persones, de famílies, de biografies escapçades–, la sentència del Tribunal Suprem (TS) no serveix de res. El problema segueix on era? I de quin problema parlem?
El preàmbul de l'Estatut de 2006 explicava que Catalunya és un subjecte polític, amb tot el que això vol dir. Recollia les aspiracions del Parlament, que representava llavors la majoria absolutíssima de la població: 120 vots favorables sobre 135. Eren de CiU, el PSC, ERC i ICV. La condició de subjecte polític no és exactament identitària. És política, com ho indica la mateixa expressió. Gràcies a la pressió als carrers orquestrada pel PP, el Tribunal Constitucional (TC) va acabar liquidant, de facto, aquell Estatut. El que en va quedar no és el que va votar la ciutadania el juny de 2006. El juliol de 2010 hi ha la gran manifestació contra la sentència del Constitucional, i la gent acaba cridant majoritàriament "Independència". La tardor d'aquell mateix any puja Mas al poder, el gener de 2016 ho fa Puigdemont, etc. Tot això no cal detallar-ho perquè és prou conegut. El que sovint s'oblida –i ho trobo més aviat inexplicable– és que aquell sainet que ara s'ha transformat en drama no comença amb una demanda d'independència, sinó de reconeixement com a subjecte polític. La majoria independentista posterior no és ben bé una reacció a la sentència del TC, sinó a la negativa d'un reconeixement que, en termes polítics, ubicà llavors els catalans en un humiliant racó de pensar infra dignitatem.
Què pot impulsar el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític en les actuals circumstàncies? Probablement, la impossibilitat reiterada de governar Espanya
Val a dir que el TC sabia el que es feia. Un subjecte polític reconegut en el si d'un estat –sigui Espanya o qualsevol altre– té la possibilitat de ser tractat com a tal en instàncies supraestatals com la Unió Europea, cosa que fa que la independència política sigui llavors percebuda almenys com una possibilitat legítima. De ben segur que la burocràcia instal·lada a Brussel·les i configurada des de la dècada dels noranta com una mena de sistema d'excreció dels partits consideraria aquesta possibilitat com a errònia. En tot cas, no podria descartar-la alegrement com quelcom il·legítim. La sentència del TS permet escenificar un escarment important cap a un conjunt de polítics i cap a les persones que van votar els programes dels seus partits, però en cap cas erosiona la demanda de fons, la que a mitjà termini pot desembocar en la independència. De fet, pel que vaig veure dilluns al vespre, més aviat la fa créixer i li atorga un reforç addicional.
En un context d'inevitable precipitació argumental, he sentit comparacions entre la consolidació del moviment juvenil a Hong Kong i la situació de les darreres hores a Catalunya. Sí, és cert que les coses solen començar així i, per alguna o altra raó, quallen o deixen de quallar. Les dimensions geogràfiques, demogràfiques i econòmiques de la Xina ni tan sols es poden comparar amb les del minúscul territori de Hong Kong. Catalunya, en canvi, representa el 20% del PIB espanyol, amb fantasmada de fuga de seus empresarials o sense. Compte, doncs, amb una possible hongkonguització: en aquest cas no està gens clar qui hi guanyaria i qui hi perdria.
Què pot impulsar el reconeixement de Catalunya com a subjecte polític en les actuals circumstàncies? Probablement, la impossibilitat reiterada de governar Espanya. Això no té res a veure amb les ridícules fantasies de "bloquejar el Congrés" –com, bonico?– que tenen alguns, sinó amb la necessitat de refer les condicions d’un diàleg que encara no s’ha produït realment. Quan Pedro Sánchez el descarta fent una mica el pinxet, està pressuposant que les properes eleccions l’instal·laran en un context d’estabilitat. És evident, però, que sense una solució raonable per a Catalunya, aquesta estabilitat no només no arribarà, sinó que cada cop serà més incerta.
Publicat per a Cap comentari:

caixers

Jordi Gual, president de CaixaBank, defugia la qüestió aquest dilluns a Madrid: "Com comprendran, em dec als meus accionistes, els meus clients i els meus empleats, i vetllem pel seu benestar financer". Un portaveu del Banc Sabadell era succint. "Cap comentari". Des del BBVA, el mateix: "Mai fem aquestes valoracions". Les grans entitats que operen a Catalunya responien així a l’hora de valorar la sentència a penes d'entre 9 i 13 anys de presó per als líders cívics i polítics jutjats al Tribunal Suprem.
Però aquesta no és l'única resposta dels bancs a la qüestió. Segons ha pogut saber l'ARA, les tres grans entitats de Catalunya (CaixaBank, el BBVA i el Banc Sabadell) s'han preparat per a una setmana que es preveu políticament agitada reforçant el volum d'efectiu que tenen als seus caixers automàtics i oficines. Tot i que les xifres exactes no són públiques, fonts financeres apunten que les sucursals dels bancs tenen un 25% més de diners disponibles del que tenen en una setmana normal.
Les veus consultades expliquen que la mesura "no és atribuïble a cap fet concret", però que volia preveure "situacions de bloqueig". Una altra font assenyala que "quan hi ha previsió de vagues o de mobilitzacions importants, o fins i tot festius, com al Nadal, es fan provisions d'aquesta mena". La situació concreta que es vol evitar, expliquen, és que talls del trànsit prolongats deixin les oficines sense liquiditat.
Aquest diari ha tingut accés a algun dels correus electrònics amb què el BBVA, entitat d'origen basc gestionada des de Madrid però la segona amb més quota de mercat a Catalunya, demana a les oficines que reforcin la petició de diners. "De cara a preveure possibles afectacions de trànsit que limitessin el servei que ens presten les empreses de transports de fons una vegada publicada la sentència del Procés, caldria mirar d'anticipar peticions d'efectiu a les oficines de cara a finals d'aquesta setmana i començaments de la propera", diu aquest correu intern. "S'hauria de deixar els caixers ben carregats aquest cap de setmana per evitar situacions de no servei als nostres clients", afegeix.
Pel que fa a la Caixa d'Enginyers, fonts de la cooperativa de crèdit explicaven que s'està estudiant si hi ha la necessitat d'aplicar aquesta mesura, que la resta d'entitats ja van adoptar durant la setmana passada.
La mesura vol prevenir la situació que es va donar després de l'1 d’octubre del 2017. En aquell moment es va produir un cert pànic financer, que es va traduir en retirades massives dels estalvis dels clients a les entitats amb seu a Catalunya. En moltes sucursals es van acabar els fons, una situació molt temuda per les entitats perquè pot posar en dubte la fortalesa d'un banc.

Un sector molt polititzat

La discreció de la reacció (també la Caixa d’Enginyers, que tradicionalment s’ha mostrat respectuosa amb el dret a decidir i ha fet declaracions en aquest sentit, evitava fer cap valoració) topa amb l'abrandada reacció que ha tingut el sector financer en altres moments clau del Procés. La més coneguda d’aquestes reaccions es va donar després de l’1-O. Els dos grans bancs catalans, CaixaBank i Sabadell, van patir una retirada massiva de dipòsits per part d’empreses públiques i administracions en un moviment coordinat pel govern espanyol. Això va anar acompanyat de les retirades massives de particulars i de la caiguda de l’acció i va fer que tots dos pactessin treure la seu social de Catalunya.
L’Estat va treure milers de milions de dipòsits dels bancs catalans el 2-O
L’altre precedent que va ser molt polèmic va ser el comunicat de la banca a pocs dies de les eleccions del 27 de setembre del 2015. Aleshores, els sis principals bancs espanyols publicaven un manifest contra la independència en plena campanya del 27-S. Entre els que ho van fer, després de mesos de pressions, CaixaBank i el Sabadell.
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 15 d’octubre del 2019

pilars

Tots els fragments d'informació solvent indiquen que el tribunal del Procés optarà per dictar una sentència de sedició després de considerar que en el judici oral no s'ha pogut acreditar l'aixecament violent i públic que descriu el tipus de rebel·lió de l'article 472 tal com està redactat des de la reforma de 1995.
A la portada del meu llibre 'La novel·la de la rebel·lió', el títol del qual vaig posar una setmana després del final del judici oral –el 12 de juny del 2019–, hi ha diverses pistes que la dissenyadora Mari Fouz va incloure com si es tractés d'una obra de misteri. La primera és al títol. El ponent imaginari de la sentència es toca la perilla amb la mà dreta, que sosté un llapis. El rostre apareix tapat per un núvol de fum que s'eleva, del qual destaca el títol amb la paraula 'rebel·lió'. La resta de la portada està delimitada per vuit línies amb paraules jurídiques manuscrites en color gris: temptativa inacabada, conspiració, eximent incompleta... I hi ha tres paraules en negreta: sedició.
Aquestes pistes no van ser intercalades com un esquer de publicitat. No. Reflecteixen el contingut del llibre, és a dir, les cròniques del judici al Procés a la sala de plens del Tribunal Suprem, en què entre el 12 de febrer i el 12 de juny del 2019 advertia com el delicte de sedició va guanyant terreny al de rebel·lió. És a dir: com l'advocada de l'Estat Rosa María Seoane sembla dominar la partida que lliura amb els fiscals Fidel Cadena, Consuelo Madrigal, Javier Zaragoza i Jaime Moreno, responsables de la instrucció del cas que ha portat el magistrat Pablo Llarena.
Ja el 20 de febrer la meva informació avançava la notícia que documents confidencials aportats per la Moncloa al judici el 13 de febrer, pendents de posar en coneixement de les parts, provaven que Mariano Rajoy i Soraya Sáenz de Santamaría no havien considerat mai, en el consell de ministres, proposar al Congrés de Diputats l'aplicació de la llei d'estat de setge ni imposar la llei de seguretat nacional, ja que el Consell de Seguretat Nacional mai va arribar a estudiar l'existència d'una rebel·lió a Catalunya. Iván Redondo, director de gabinet de Pedro Sánchez, aportava amb la seva signatura set documents en què certificava la informació.
El 26 de febrer les preguntes sobre la violència van ser marginals en l'interrogatori del fiscal Jaime Moreno a Jordi Cuixart i Carme Forcadell. "Els magistrats, que veuen com en aquesta fase del judici –declaració dels acusats– la violència no hi ha sigut ni se l'ha esperat, ja que cada vegada ocupa menys temps en l'interrogatori de la Fiscalia, adverteixen que s'obre camí cap a la sedició", apuntava.
Per aquesta raó vaig titular: "Adeu, rebel·lió; hola, sedició". Les declaracions de Rajoy i de Sáenz de Santamaría el 27 de febrer van allunyar més la rebel·lió en explicar que no van valorar mai proposar l'estat de setge al Congrés.
El 28 de març, en una crònica titulada "Rebel·lió o sedició? María José Segarra (fiscal general de l'Estat) versus Consuelo Castro (advocada general de l'Estat)", apuntava: "Sembla que Consuelo Castro va guanyant clarament el partit a María José Segarra, encara que no sigui del tot just atribuir a la fiscal general de l'Estat l'aposta pel delicte de rebel·lió al cent per cent".
¿Tot això on ens porta? Que els magistrats, que dictaran una sentència per unanimitat, semblen inclinar-se per la sedició tenint en compte que els fets jutjats no acreditarien les proves de la violència idònia del tipus penal de l'article 472 del delicte de rebel·lió del Codi Penal.
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 14 d’octubre del 2019

Els Quicos

La frase la va dir Arturo Gaya durant el concert de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries dissabte al Teatre Kursaal de Manresa: “Allà on es canta pots anar-hi a viure”. En aquest sentit, la capital del Bages ha sigut un bon lloc per fer-hi vida durant la 22a edició de la Fira Mediterrània, que es va tancar ahir després de quatre jornades amb molta activitat al carrer i un 79% d’ocupació en els espectacles de pagament (19 amb entrades exhaurides), inclosa l’estrena del projecte artístic i pedagògic que el New Catalan Ensemble ha fet a partir del Bestiari de Josep Carner i en què participen Clara Segura, Joana Gomila, Carles Belda, Gemma Humet i Marc Parrot, entre d’altres.
Al Kursaal els Quicos van fer cantar per jotes, posant el públic a to amb Es cantava i es canta, afegint-hi versos com ara “perquè tothom pugui viure en justícia i llibertat”. Molta arrel hi ha al disc Viatge a Buda dels Quicos, i lògicament també en la seva extensió dalt de l’escenari: un espectacle musical, humorístic, escènic i cinematogràfic que situa l’espectador el 1926, quan la llum va arribar a Amposta, el vapor Anita baixava per l’Ebre i el far de ferro de Buda encara tenia cura del Delta. Tot i la nostàlgia, no hi falta el compromís amb el present, en aquest cas mitjançant el missatge d’alerta davant l’emergència climàtica a la cançó La mar es fa gran.
Feliu Ventura: “Volia que aquí hi hagués un espai de llibertat d'expressió”
Feliu Ventura: “Volia que aquí hi hagués un espai de llibertat d'expressió”
Al Teatre del Conservatori va ser Feliu Ventura qui va aconseguir que la gent l’acompanyés a Present. “Però no s’ha de cantar com si fóssim en un centre parroquial”, va replicar el cantautor de Xàtiva reclamant un cant més visceral i punk. El concert de Feliu Ventura servia per presentar les cançons de Convocatòria, material sensible amb varietat de colors musicals (de la trova cubana a la cançó d’autor menys òbvia). Hi ha cites a Estellés i Pere Quart, però sobretot peces pròpies que l’actualitat omple de sentit, com El sol al cim, versos sobre el Kurdistan que Feliu Ventura va dedicar “a totes i cadascuna de les resistents de Rojava”. A part del factor emocional, l’actuació va tenir altres moments destacats, com la interpretació de Cançó de bressol enmig del col·lapse i, al bis, la versió de Txoria txori de Mikel Laboa, la gran veu de la cançó basca. I parlant de veus, cal rendir-se a la de la prodigiosa Maria Mazzota, la cantant de la Pulla que va omplir El Sielu de veritats meridionals, de Sicília a la costa Adriàtica, sempre amb un domini interpretatiu fora mida.

La dansa de 'Socarrel'

Fins i tot allà on la força ve de la dansa també hi va destacar la veu. Havia passat dijous amb l’ Animal de séquia de Sol Picó, i també va ser així a Socarrel, l’espectacle que va néixer fa dos anys en un laboratori de creació de la Fira Mediterrània i el Mercat de les Flors, i que també s’ha vist al Festival Ésdansa. Socarrel és fruit de la col·laboració dels coreògrafs i ballarins Rodrigo Olivan i Magí Serra amb el músic electrònic belga Laurent Delforge i el quartet de veus occitanes Vox Bigerri. A la sala petita del Kursaal, la dansa, molt física i expressiva, va buscar contrastos amb la polifonia dels cantants en un diàleg a vegades amb un sentit tràgic profund que ajudava a transmetre la relació conflictiva amb la natura que és a l’origen de Socarrel.

Apostes per artistes d'arrel joves

Pel que fa al balanç de la 22a Fira Mediterrània, la primera edició dirigida per Jordi Fosas (abans al capdavant del Festival Ésdansa), cal destacar l’accent en propostes d’arrel d’artistes molt joves. “Estic satisfet d’haver posat atenció a aquests joves i, a partir d’aquí, fer aquest seguiment com a mercat estratègic, per poder-los posar a les programacions culturals d’arreu del país”, ha explicat Fosas aquest diumenge. Per al nou director artístic també és important que les tensions polítiques i socials del present tinguin reflex en la programació de la fira.
En l’àmbit estrictament professional, aquesta any la Fira Mediterrània ha comptat amb 641 entitats i 1.185 professionals, 80 acreditats més que l’any passat. Dels acreditats, 887 són catalans, 114 de la resta de l'Estat i 184 internacionals

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 13 d’octubre del 2019

referents mil.lennials


Referents mil·lennials

Els models femenins en què s’emmirallen les joves generacions són dones empoderades que parlen sense tabús de sexe i feminisme i que tenen en Instagram el seu altave
4 min. BARCELONA 
    LAIA SERÓ / PAULA SOLANAS
     1 
    Comparteix
     Guarda
    Publicat per a Cap comentari:

    dissabte, 12 d’octubre del 2019

    manchester

    a policia britànica investiga com un presumpte atac terrorista un apunyalament múltiple en un centre comercial de Manchester (nord d'Anglaterra) que va deixar cinc ferits.
    Un home va començar a córrer pel centre comercial Arndale amb un ganivet a la mà intentant ferir tothom que es trobava al seu pas, segons van explicar els testimonis.
    L'atac va estendre el pànic a la zona comercial i nombrosos clients es van veure obligats a amagar-se a l'interior de les botigues, que van tancar les portes per protegir-los. Les forces de seguretat van arrestar als voltants del lloc on es va produir l'atac un home de 41 anys. No s'ha detallat quina era la seva motivació, però s'han presentat càrrecs contra ell com a sospitós d'haver comès actes terroristes.

    Publicat per a Cap comentari:
    Subscriure's a: Missatges (Atom)