Hi ha una exposició al Museu d'Historia que explica els punts comuns entre l'art, les formules matemàtiques i espais coneguts. Les unitats de pes, distancia o temps son exemples de l'aplicacio diària de les mates. Fa segles cada ciutat marcava les seves mesures estandars pròpies.Venien fixades per patrons en un emplaçament concret. Al carrer Portaferrissa es du que hi havia una mesura de ferro que donava valor a la cana, unitat de longitud de la ciutat. a la plaça del Pes de la Palla es pesava la que s comerciava. Un mena de notaris certificaven les mesures que els comerciants proposaven. Tots aquests vells patrons es poden trobar al Muhba. El 1585 es va acordar unificar totes les mesures del principat de Catalunya i dels comtats de la Cerdanya i el Rosselló. La unificació internacional no va arribar fins el 1799 on es va acordar que el metre era la deumillonesima part d'un quadrant meridià terrestre. Dos científics francesos van rebre l'encarrrec de mesurar exactament el meridià entre Dunkerke i Barcelona, per tal d'establir amb exactitud el metre patró. a la plaça de les Glories, tan denostada hi ha un monument al metre. Mossèn Vives i Gabriel i Ferrater van ser grans literaris apassionats per les matematiques i l'algebra.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada