Daniel Lopez Serrano

Daniel López Serrano (Múrcia, 1977) dirigeix un laboratori de recerca en biologia molecular de les infeccions al Centre Nacional de Biotecnologia del CSIC i ha rebut el XIII Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Biomèdica per una innovadora contribució a l’estudi de la resistència bacteriana als antibiòtics.

Quina és la magnitud del problema de la resistència als antibiòtics?

És un problema que afecta tots els hospitals del món. Qualsevol intervenció, per senzilla que sigui, implica un risc de contraure una infecció. Aproximadament un 20% de les persones que se sotmeten a un procés invasiu s’infecten. Si el bacteri que provoca la infecció és resistent als antibiòtics la recuperació s’allarga, la infecció es pot fer crònica i fins i tot pot arribar a ser mortal. Un 20% de les persones infectades moren. A Espanya cada any hi ha 35.000 morts per aquest motiu, 30 vegades més que els morts en accidents de trànsit.

Com està evolucionant el problema?

Els últims estudis indiquen que, si seguim així, el 2050 aquestes infeccions seran la primera causa de mort al món. És un problema molt difícil de combatre perquè la resistència apareix com a conseqüència d’un procés biològic. En presència d’antibiòtics, els bacteris o s’adapten o es moren. Hi ha una pressió evolutiva perquè aparegui la resistència. En aquest sentit, la situació no pot millorar. És un procés que avança a mesura que utilitzem més antibiòtics.

Però els antibiòtics salven moltes vides.

Sens dubte, però l’origen del problema és l’abús i el mal ús dels antibiòtics. Molta gent apunta com a origen de la resistència dels bacteris els ambients hospitalaris, però en aquests ambients l’ús d’antibiòtics està molt controlat. En canvi, en la ramaderia i en altres sectors hi ha menys control. Quan hi va haver la crisi dels cogombres jo vivia a Alemanya i la vaig viure de ben a prop. Al final va resultar que els bacteris infecciosos no procedien dels cogombres, sinó de la sorra d’unes capsetes que es venien per cultivar menta a casa, que provenien d’una planta de reciclatge. Els canals de disseminació d’aquests bacteris són insospitats.

Quines solucions hi ha?

Una opció és desenvolupar nous antibiòtics que funcionin a partir de molècules diferents i amb nous mecanismes d’acció. Actualment ja s’estan fent assajos amb diverses molècules. Però, des del punt de vista de la prevenció, a llarg termini seria interessant desenvolupar vacunes. Encara que generem nous antibiòtics, tard o d’hora apareixerà la resistència. En canvi, si es desenvolupa una vacuna es pot trobar un mecanisme per erradicar infeccions sense forçar els bacteris a evolucionar per ser resistents.

En què consisteix el seu treball?

Hem trobat una manera de desactivar la maquinària de resistència del bacteri que provoca el 50% de les infeccions, l’Staphylococcus aureus resistent a la meticilina, conegut com a MRSA. Hem descobert unes zones a la membrana dels bacteris on s’organitzen les proteïnes responsables de la resistència. Amb uns compostos que hem creat podem desactivar aquestes zones, de manera que aquestes proteïnes deixen de produir-se i desapareix la resistència. La combinació d’aquests compostos amb antibiòtics ja coneguts fa que puguem eliminar infeccions causades per bacteris resistents.

En quin grau de desenvolupament es troba aquesta tecnologia?

Nosaltres fem ciència bàsica i hem treballat amb ratolins. No tenim ni els coneixements ni els recursos necessaris per fer un estudi clínic amb persones. Seria ideal que a alguna empresa farmacèutica li interessés fer-lo.