la cuineta

Treballar el dia de Nadal no a tothom li produeix desassossec. Zohra Chafehi sembla que està encantada de fer els dinars per emportar a La Cuineta del Poble-sec, com cada any, i explica somrient que els plats estrella seran l’ànec, el gall dindi i el xai, com sempre. Té esperança, però no gaire, que no siguin les seves últimes festes a l’establiment, que ja fa vint anys que regenta, perquè s’acaba el contracte de lloguer i els nous propietaris ja li han dit que no els hi renovaran.

L’any passat va cuinar per a deu famílies que, el dia de Nadal, van preferir les seves receptes abans que fer-se el menjar a casa. Un dels clients habituals, a més, li va fer un regal especial a la seva filla de 22 anys. “A mi no m’agrada comprar-li coses cares, però ella estava boja per un perfum que val 70 euros i un veí que és molt amic l’hi va comprar”, explica. No és l’únic ni el més important dels detalls que han tingut amb ella. L’any 2000, quan treballava ajudant els caps de setmana al mateix establiment, l’antiga encarregada li va insistir que es quedés el local. “Jo no tenia diners, treballava poques hores i guanyava 25 euros al dia, però ella em va permetre que agafés el local i li anés pagant el traspàs amb el que guanyés, perquè teníem molt bona relació”, explica. Semblant va ser l’ajuda d’un altre veí quan, després d’haver deixat el negoci durant quatre anys, ella i el seu marit el van recuperar. L’home va avançar els diners per a les reformes.

Els favors i les ajudes d’un veïnatge pròxim són bidireccionals. Però no serà ella, humil, qui ho expliqui. Komal Naz -“Puc intervenir?”, pregunta entre forquillada i forquillada a la paella- defineix la Zohra com “una segona mare” i s’explica. “Visc al barri des de fa quatre mesos i sempre em sap veure a la cara com em trobo, si he esmorzat, i em regala croquetes. De vegades vinc a dinar aquí només per no estar sola a casa”. No és només amb ella: “Tothom al barri la coneix i la saluda. De vegades li deixen els fills una estona mentre pugen a casa a buscar alguna cosa”.

A la petita tertúlia amb fons acolorit pel groc de la fideuà o el vermell dels macarrons a la bolonyesa també hi intervé Júlia Salvador, del Sindicat del Barri, que, amb altres entitats i comerços, està ajudant a fer campanya per salvar La Cuineta, ja que la negociació amb la propietària no està donant fruits. De fet, hi ha un cartell a la porta i han recollit firmes per demanar que no tanquin l’establiment. “Hem de lluitar contra la gentrificació que amenaça el comerç que fa barri”, defensa la Júlia, que a més creu que “l’Ajuntament no fa prou esforços per protegir-los”.

L’empresa propietària, A & L Balabaud Consulting, ha comprat el bloc sencer i els veïns sospiten que vol dedicar-lo a habitatges o pisos turístics. “Des que al barri hi ha tant de turisme i gent amb diners que hi ve a viure, costa més mantenir aquests comerços”, es resigna la Zohra. Explica que s’ha sentit maltractada i fins i tot “humiliada” per la propietària, una paraula que diu amb llàgrimes als ulls. “Entenc que sigui seu i ho vulgui, però amb els 15.000 euros de traspàs que em va oferir no puc fer res”, afirma.

El somriure torna al seu rostre quan explica que, tot i que com a musulmana no celebra el Nadal (també té menjar halal a l’establiment), quan La Cuineta tanqui, al voltant de les cinc de la tarda, anirà un any més a dinar amb el marit i les filles a casa d’un amic del barri. “Picar gambetes” és el seu àpat preferit en aquest dia tan especial, que espera -però no és optimista- seguir celebrant a La Cuineta l’any vinent.