la MOdel

Dijous vinent la presó Model de Barcelona deixarà de funcionar com a centre penitenciari. Hauran sigut 113 anys d’història amb episodis ignominiosos com l’execució de Salvador Puig Antich o l’empresonament d’opositors als diferents règims dictatorials que ha tingut l’Espanya recent, en especial el franquisme. Però més enllà d’aquesta dimensió, la de la memòria històrica, la fi de la Model és una oportunitat d’or que la ciutat de Barcelona ha de saber aprofitar per equilibrar i esponjar una zona d’alta densitat urbana com és l’Esquerra de l’Eixample.

Els debats al voltant de com s’ha d’aprofitar aquest espai de dues illes senceres que quedarà alliberat ja fa dècades que dura i va cristal·litzar en el pla director del 2009, sota el mandat de l’alcalde Hereu. Aquest pla serà ara esmenat i modificat a través d’un procés participatiu dels veïns, però la majoria coincideix que el resultat final no es pot allunyar gaire d’aquell acord. Entre els canvis que es preveuen, però, hi ha el d’augmentar el nombre de centres educatius previstos d’un a dos, ja que aquesta és una de les prioritats del nou govern municipal.

Però també es planeja construir un gran parc de pisos socials, diferents equipaments com ara una residència d’avis i un casal de joves, i un pàrquing les places del qual ara estan en discussió. I a tot plegat s’hi ha de sumar la intenció de convertir l’espai alliberat en un nou pulmó verd de la ciutat.

La Generalitat no entregarà les claus de les instal·lacions a l’Ajuntament fins a finals d’any, però durant aquest temps els veïns podran visitar l’antiga presó per fer-se una idea de l’espai i les seves possibilitats. La seva prioritat, però, és que el calendari es compleixi i no hi hagi dilacions, ja que la lluita per treure la presó del barri es va iniciar ja als anys 70.

Hi ha un consens bastant ampli al voltant de la necessitat de conservar algun dels elements més característics del panòptic, com ara la cúpula i algun dels seus braços. L’element de la memòria històrica ha de tenir un paper essencial en el projecte final, tal com passa amb altres presons amb història en ciutats com Dublín i Utrecht. En definitiva, es tracta de convertir el que era una ferida urbanística al centre de Barcelona en un nou espai de memòria i convivència, d’educació i de cura de les persones