La primera ministra del Regne Unit, Theresa May, va demanar ahir als britànics més implicació en la lluita contra el terrorisme i que posin fi a “l’excessiva tolerància” davant l’extremisme que ha detectat en la societat. Ho va fer en el breu discurs que va deixar anar des de Downing Street després de reunir-se amb el comitè de seguretat Cobra, amb el qual va avaluar la situació provocada per l’atemptat de dissabte a la nit al Pont de Londres i al Borough Market, al centre de la ciutat, i que ahir a la nit va ser reivindicat per l’Estat Islàmic.
El de dissabte, amb un saldo provisional de set morts i gairebé una cinquantena de ferits, és el tercer atac al Regne Unit des de finals de març. Va tenir lloc quan faltaven cinc dies per a les eleccions generals, aquest dijous, i només dues setmanes després del de Manchester. Arran d’això, per segona vegada durant la campanya, tots els actes electorals es van interrompre, fins aquest matí.
May es va mostrar disposada a sacrificar alguns dels valors més preuats de les societats occidentals a canvi de la seguretat. “És el moment de dir prou. La nostra societat ha de seguir funcionant d’acord amb els nostres valors. Però quan es tracta de fer front a l’extremisme i el terrorisme, les coses han de canviar”. Per això va demanar als ciutadans més col·laboració amb les forces de seguretat, una col·laboració que requeriria “implicar-se en converses difícils i sovint incòmodes”, paraules amb què semblava demanar una vigilància activa contra tot el que sigui sospitós de jihadisme.
Promesa habitual
La premier, però, oblidava que de vegades no n’hi ha prou amb la denúncia. Calen també els recursos. Ho demostra el cas de Salman Abedi, el terrorista de 22 anys que fa quinze dies es va immolar i va matar 22 persones al pavelló Manchester Arena, quan acabava el concert de la cantant nord-americana Ariana Grande. La policia havia rebut diversos avisos sobre la radicalització d’Abedi i ningú no els va atendre. Quan en les pròximes hores es coneguin les identitats dels tres terroristes morts, se sabrà si ja havien estat en el radar dels serveis d’intel·ligència.
Les paraules de May van sonar familiars. Tant, que van evocar les de Tony Blair arran dels tres atacs a la xarxa de metro i autobús de la capital britànica el 7 juliol del 2005, que es van saldar amb 52 morts. Blair aleshores, com May ahir, va dir que acabaria amb l’extremisme. Entre les propostes llançades per May per derrotar una ideologia “que predica l’odi, alimenta la divisió i promou el sectarisme”, hi ha la necessitat de “treballar amb els governs aliats democràtics per arribar a acords internacionals que regulin el ciberespai”. I va afegir: “No podem permetre que aquesta ideologia tingui el santuari que necessita per reproduir-se. No obstant, és precisament això el que internet els proporciona”.
L’enduriment de penes de presó i possibles intervencions militars “per destruir l’Estat Islàmic a l’Iraq i a Síria” van ser algunes de les idees exposades per la primera ministra com a possibles accions immediates a prendre. A diferència del que va fer l’endemà de la massacre de Manchester, però, en aquesta ocasió no va elevar el nivell d’alerta, que es manté en greu.
Impacte electoral
L’impacte d’un segon atemptat en els resultats electorals tan pocs dies abans dels comicis és, a hores d’ara, molt incert. May va aparèixer com a estadista que manté la situació sota control. I és possible que un gran nombre de votants la vegin com l’opció més segura per portar les regnes del país en moments que semblen de crisi de seguretat.
Encara que la campanya es va suspendre oficialment, el cert és que l’intercanvi de cops entre partidaris de Theresa May i de Jeremy Corbyn va continuar. Dos fets ho van propiciar. El primer, que l’oficina de la primera ministra pengés al seu mur de Facebook el discurs sencer que havia adreçat al país. L’altre, el nombre d’atacs sense treva que la candidatura de Jeremy Corbyn va rebre des de mitjans com el Daily Mail i The Sun.
El compte de Facebook de la premier es va omplir de seguida de milers de comentaris a favor, però també centenars en contra d’algunes de les seves afirmacions. La xarxa reflectia així la gran polarització a què s’arriba al final de la campanya. Un procés que, si no hagués sigut per la matança de dissabte, ahir s’hauria fixat en les enquestes que apareixien en la premsa dominical, una de les quals situava Corbyn a un punt de May, encara que una altra el mantenia a dotze punts de distància.
L’internauta Pedro de Wit escrivia: “Només heu de pensar durant quant de temps hauria continuat la matança amb un primer ministre que no dona suport a la política de disparar a matar”. Altres, però, retreien a May que “hagués sigut ministra d’Interior durant sis anys i que mantingués un programa de prevenció del radicalisme que totes les evidències mostraven que no funcionava”, apuntava Lawrence Flinn.
Precisament, va ser l’actitud del laborista Corbyn, sempre prudent a l’hora de donar suport a una política de disparar a matar, el que va provocar que des del Daily Mail i el Sun es publiquessin notícies a les webs sobre la suposada indignació pública que havien causat les paraules del laborista. La treva d’ahir va ser un miratge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada