la milllor

L’última vegada que la vam veure va ser confinada a casa seva, conversant amb Jordi Évole sobre la vida, sobre els temps dolorosos que ens ha tocat viure, sobre la malaltia que la consumia des de feia mesos. Rosa Maria Sardà era la Sardà, sempre pletòrica de loquacitat, sentit crític, llengua afilada i aquella espurna de mala bava que tant li costava controlar però que em sembla que qui més qui menys ja sabia que venia amb el pack. També aquell dia va ser la Sardà, el dia en què va exclamar que al càncer no se’l derrotava perquè és invencible. Ara que ja no hi és, intento recordar quina és la meva primera Sardà. Se’m confonen dos records que no sé quin va ser abans. Un és Ahí te quiero ver, aquell xou seu a TVE tan particular, tan intens, tan injectat de personalitat i de força expressiva. L’altre és l’enregistrament d’ Ai, carai a TV3. Va ser el primer muntatge teatral que va dirigir, al Lliure i amb el text de Benet i Jornet, el seu gran amic. Era molt jove, però la Sardà ja començava a resultar-me familiar, ja em sonava. La veia com a xòuman a la tele i m’explicaven que també dirigia teatre. Caram.

Amb el pas dels anys, la Sardà no ha demanat permís per a instal·lar-se còmodament dins el subconscient del cinèfil i del teatrer, de tots aquells pels quals el cinema, el teatre, la cultura en general, són idees troncals, irrenunciables de la pròpia vida. La seva presència, tenaç, constant, ha deixat calat, fondària, imaginari. Olors al TNC. Actrius al costat d’Espert i Lizaran. La presentadora dels Goya. Todo sobre mi madre potser no és la pel·lícula d’Almodóvar amb la qual em quedaria però, en canvi, em resulta impossible oblidar-la al costat de Fernando Fernán Gómez, atemorits per l’Alzheimer que el devasta a ell. Dos personatges preciosos.

Sempre s’amagava darrere les seves ulleres de sol. Si el fotògraf li demanava que se les tragués, declinava amb més o menys diplomàcia. Sabia com volia que es fessin les coses, considerava que la seva manera acostumava a ser la millor. Sabia com calia recitar Sagarra, quines inflexions calia injectar-li perquè no fossin cantarelles. I així, l’Antònia de La Rambla de les Floristes i la Glòria de L’hostal de la Glòria no podien ser millors que amb la seva veu i la seva presència. Sabia quins eren el gest i la mirada millors per transmetre tot el dolor d’una dona desvalguda. Sabia com llançar una rèplica còmica millor que ningú altre. En això, no tenia rival. No portava bé algunes servituds del seu ofici. Les entrevistes quasi sempre li sobraven. Els autògrafs no els podia suportar. Era incapaç de dissimular, no era la reina de l’empatia. Però, en canvi, fora de l’aparador de la fama, dels flaixos i la parafernàlia, podia ser càlida, comprensiva, propera. Ho expliquen quantitat d’actors que han treballat amb ella.

Molts anys després d’aquells primers flaixos, molts, la recordo al rodatge d’A mic/Amat als Jardinets de Gràcia. La versió cinematogràfica de Testament era una realitat i els seus amics Benet i Jornet i Ventura Pons s’havien inventat expressament un personatge per a ella. I pocs anys després, asseguda just al davant meu per a la presentació de Wit, el muntatge que el seu estimat Lluís Pasqual va fer de l’obra de Margaret Edson. Hi donava vida a una malalta de càncer que rememora la seva vida. Pensar-hi ara, amb el record de l’últim instant en què la vam veure, quan ja sabia que la malaltia no marxaria, fa que la memòria sigui un rebombori d’emocions, que pensis en com els personatges s’infiltren en la vida dels còmics. I els còmics en la vida de tothom.

calviño

Pedro Sánchez té dues setmanes per decidir si vol que Nadia Calviño, vicepresidenta econòmica del govern espanyol, sigui candidata a presidir l’Eurogrup, l’òrgan informal que agrupa els ministres de finances dels 19 països que comparteixen l’euro. Així ho va anunciar ahir l’encara president Mário Centeno, que acaba mandat el dia 12 de juliol i ja ha anunciat que no es presentarà a la reelecció. La presidència de l’Eurogrup s’allarga dos anys i mig i, per al pròxim mandat, Calviño és una de les més ben posicionades, malgrat que ahir evités en tot moment confirmar si presentarà formalment candidatura i ho deixés en mans del president Sánchez.

En ple debat sobre el pla de recuperació econòmic per a la Unió Europea, els ministres de l’euro hauran de decidir també qui volen que lideri a partir del juliol les seves reunions, una missió complexa perquè implica intentar casar posicions tan oposades com les dels Països Baixos i Itàlia, per exemple, una oposició que és justament la que està allargant la posada en marxa d’aquest pla de recuperació.

Més enllà de Calviño, exsecretària general de pressupostos de la Comissió Europea i molt ben considerada a la bombolla de Brussel·les, els altres dos noms que sonen com a principals candidats a presidir l’Eurogrup són el luxemburguès Pierre Gramegna i l’irlandès Paschal Donohoe. Però els equilibris polítics fan pensar que Calviño és qui té més possibilitats, per ser de la família política socialista (com Centeno i com el ministre de finances alemany, Olaf Scholz). També li juga a favor ser d’un dels països del sud, ja que qui lidera el grup de treball que prepara els documents de l’Eurogrup és un finlandès, Tuomas Saarenheimo.

La votació del president o presidenta serà a principis de juliol i per majoria simple dels 19 ministres de finances. Tot plegat en el si d’un organisme informal i poc transparent però que té un pes decisiu a l’hora de dibuixar el rumb de la política econòmica de la zona euro. Oficialment no té capacitat de decisió legal però, com avisa l’ONG Transparència Internacional, les seves decisions sempre acaben sent implementades pel conjunt dels 27 ministres de finances de la UE. A més, l’Eurogrup -i, per tant, el seu president- no està obligat a retre comptes davant l’Eurocambra (l’única institució europea escollida directament pels ciutadans), sinó que ho pot fer de manera voluntària. Tot i això, les decisions que es prenen en aquest òrgan intergovernamental són tan transcendents com per exemple ho serà el disseny de la línia de crèdits del fons de rescat que s’activarà per donar resposta a la pandèmia del coronavirus.

‘Mea culpa’ amb Grècia

També ahir el fons de rescat de la UE (Mede) va admetre que no va tenir prou en compte les conseqüències socials del programa de rescat de Grècia en l’anterior crisi econòmica. A través d’un informe elaborat per l’excomissari Joaquín Almunia i encarregat per l’organisme, el Mede reconeix que el cost financer i social de salvar l’eurozona amb el rescat de Grècia va ser “considerable”. L’informe creu que els programes van permetre que Grècia tingués finançament d’emergència i van evitar la seva sortida de l’euro, però “van posar una atenció insuficient a les necessitats bàsiques de la població grega”.

No és el primer mea culpa que s’envia des de Brussel·les a Atenes, això sí, després de vuit anys d’intervenció i retallades. L’expresident de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker va ser encara més explícit en una compareixença al Parlament Europeu en què va assegurar que “durant massa temps” s’havia “trepitjat la dignitat del poble grec”. Va afegir fins i tot que lamentava la “falta de solidaritat” amb Grècia.

Un mea culpa que arriba també en un moment en què les condicions sobre les ajudes europees que s’aconsegueixin pactar per donar suport als països més afectats pel coronavirus continuen dividint la Unió Europea. Brussel·les va proposar fa unes setmanes crear un fons de 750.000 milions entre subvencions vinculades al pressupost i crèdits barats, una proposta que el sud veu amb bons ulls però que Àustria, Finlàndia, Dinamarca o els Països Baixos continuen veient amb escepticisme. Aquest grup de quatre (amb Dinamarca més tova) insisteix en rebaixar la quantitat, donar més crèdits que subvencions i, sobretot, vincular-los a fortes reformes. A més, Alemanya prefereix la seva proposta d’un fons de 500.000 milions de subsidis. Els líders mantindran la primera ronda de la discussió la setmana que ve. Ahir el ministre de Finances holandès ja deia que no veia factible un acord sobre el pressupost fins a la tardor.

Trapero

La Fiscalia formalitza el canvi de criteri al judici de Josep Lluís Trapero. Seguint la sentència del Tribunal Suprem, el ministeri públic ha comunicat aquest dilluns que rebaixa l'acusació de rebel·lió a sedició, però la petició de penes per al major, l'ex director general Pere Soler i l'ex secretari general d'Interior Cèsar Puig només es veu reduïda d'11 a 10 anys de presó i inhabilitació absoluta. En la represa de la vista oral a l'Audiència Nacional, després que hagués quedat en suspens pel coronavirus, el fiscal Miguel Ángel Carballo ha anunciat també una modificació important: l'alternativa d'una condemna per desobediència, que no implica presó. En aquest supòsit, la Fiscalia reclama un any i vuit mesos d'inhabilitació per a Trapero, Soler i Puig i una multa de 60.000 euros. Per a la intendent Teresa Laplana demanava quatre anys de presó per sedició el 20-S i es manté. En el seu cas, l'alternativa de la desobediència quedaria en un any d'inhabilitació i 30.000 euros de multa.

La Fiscalia donarà l’opció de sedició o desobediència per a Trapero

La caiguda de la rebel·lió es donava per feta, tot i que en la primera sessió de la vista oral els fiscals Miguel Ángel Carballo i Pedro Rubira van advertir que el moment processal per modificar les conclusions era durant la presentació de les conclusions, de manera que van plantejar el judici igualment des de la perspectiva inicial. La novetat és la proposta subsidiària de la desobediència en cas que el tribunal no vegi provada la sedició. La desobediència requereix una negativa "oberta" al compliment de les resolucions judicials, cosa que és difícilment atribuïble a Trapero perquè sempre va manifestar la voluntat d'aturar el referèndum. 

Això va quedar acreditat en la reunió que la cúpula del cos va mantenir amb l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn al Palau de la Generalitat el 28 de setembre. En l'escrit de conclusions definitives la Fiscalia recorda que el Suprem en la sentència inclou aquesta trobada, en la qual Trapero va demanar al Govern que suspengués el referèndum. El ministeri públic només ho cita però manté un relat inalterable sobre la seva participació: hi va haver una estratègia concertada per fer la independència, amb els Mossos com una pota fonamental, amb l'única diferència que la violència ja no és un element estructural. La Fiscalia parla de la "congregació tumultuària" en una ocasió i "d'enfrontament físics" per "impedir l'execució de les resolucions judicials".

El Suprem alinea els Mossos amb el Govern pel paper de Forn

Les referències a la violència del 20-S i l’1-O que el ministeri públic feia en el seu escrit de conclusions provisionals desapareixen en el de conclusions definitives: al 20-S ja no s’utilitzen adjectius per parlar dels danys als vehicles Patrol de la Guàrdia Civil i les expressions com "massa" o "tumult" per definir la concentració davant la conselleria d’Economia han quedat relegades a la mínima expressió. La descripció de la sortida de la secretària judicial del jutjat 13 de l’edifici és breu i sense qualificatius, i no hi ha ni una sola referència al suposat intent dels manifestants d’esbotzar la porta de la conselleria, un dels recursos insistents de la Fiscalia al Suprem. 

El mateix passa amb l’1-O. Els fets es donen per sabuts pel relat de la sentència del Procés i l’escrit de la Fiscalia es limita a abundar en el dispositiu dels Mossos, amb la idea que es va dissenyar un operatiu "deliberadament ineficaç" per "facilitar" la votació. És bàsicament el referèndum el que porta els fiscals a sostenir que Trapero, Puig i Soler "van realitzar actes a favor del procés secessionista". En el cas del major dels Mossos, que va "dissenyar uns mecanismes d'actuació que van impedir que els agents dels Mossos poguessin complir amb les instruccions donades pel ministeri fiscal, així com amb les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya". Una estratègia que en tot moment la Fiscalia considera que estava "avalada" per Soler i Puig. En definitiva, el ministeri públic considera que Trapero, Puig i Soler tenien un "rol funcional en l'estratègia" i que van contribuir "de manera decisiva perquè els Mossos es posessin al servei del pla secessionista". 

En aquesta línia, la Fiscalia assegura que les pautes d'actuació estaven orientades a "facilitar" l'1-O perquè eren "deliberadament ineficaces" per aturar la votació. El sistema de comunicacions "complex i inoperatiu" perquè els binomis d'agents als col·legis demanessin ajuda és una demostració, segons el ministeri públic, que els Mossos no es van coordinar amb les forces estatals. Encara va més enllà i subratlla que la policia catalana va fer "vigilàncies" i "seguiments" a la Guàrdia Civil i Policia Nacional, arribant fins al punt de produir-se enfrontaments físics entre els uns i els altres en algun lloc de votació. A més, la publicació de les pautes d'actuació dos dies abans del referèndum va permetre que els votants "que van usurpar els col·legis poguessin preveure què farien i frustrar-ho". 

Trapero en tot moment va defensar al judici el mètode de la mediació i el manteniment de la "convivència ciutadana", i va recordar que la jutge del TSJC Mercedes Armas així ho va receptar en la reunió que va mantenir amb els responsables policials quan els va fer entrega de la interlocutòria. El ministeri públic hi passa de puntetes i s'agafa, de nou, al que ja va deixar escrit el Suprem en la sentència del 14 d'octubre passat. Segons el tribunal presidit per Manuel Marchena "només un biaix malintencionat per dissimular la verdadera voluntat obstruccionista" podria donar a aquest incís de la magistrada un significat orientat a "fer inoperativa la finalitat imposada per l'ordre judicial", que era impedir el referèndum.  

Els canvis a la conselleria previs a l'1-O, claus

Els moviments a la conselleria previs al referèndum són per a la Fiscalia una prova per vincular els acusats amb el pla, i torna a citar la sentència del Suprem: "Per assegurar-se que la policia autonòmica, en cas de complir la legalitat vigent, no frustrés la realització del referèndum, a mitjans de juliol del 2017 es va procedir a la substitució de Jordi Jané per Joaquim Forn, perquè donés suport sense reserves la celebració del referèndum". L'arribada de Forn va continuar amb la dimissió de l'ex director general dels Mossos Albert Batlle i el nomenament de Soler, però Puig ja ostentava el càrrec de secretari general des del 2015.

En aquest sentit, la Fiscalia parla d'una relació "inequívoca" dels acusats amb els responsables de l'independentisme. En el cas de Puig, aquesta relació es limita a uns correus que va enviar a l'ex secretari general de Vicepresidència, Josep Maria Jové, en què avisava de l'actuació de la Guàrdia Civil a la nau d'Unipost de Terrassa el 19 de setembre, on va intervenir sobres i cartes amb la designació com a membres de les meses electorals. Al llarg de l'escrit Puig torna a aparèixer com a receptor d'una proposta de Soler de querellar-se contra el fiscal del TSJC, a la qual l'ex secretari general del departament s'oposava rotundament, tal com també va declarar durant el judici. El ministeri públic li atribueix haver "avalat" el pla d'actuació de Mossos "dins les seves responsabilitats" i ignora que el càrrec de secretari general d'Interior no forma part de l'organigrama dels Mossos.  

Pel que fa a Trapero, una de les qüestions més repetides al llarg del judici i que la Fiscalia va preguntar amb més interès té a veure amb el fet que el major remetés a Forn les instruccions que el fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya anava dictant. Trapero es va defensar dient que la relació de confiança amb els superiors polítics ho justificava, però per al ministeri públic és un element de la possible connivència. 

Trapero reclama l'absolució

Les defenses i els acusats han escoltat les conclusions definitives de la Fiscalia des de l'Audiència de Barcelona per videoconferència i, en una sessió molt breu, han demanat donar-hi resposta la setmana vinent amb l'exposició dels informes finals, tal com ja estava previst en el calendari. Amb tot, l'advocada de Trapero, Olga Tubau, ha ratificat que en reclamava l'absolució quan la jutge li ha preguntat si volia anunciar les seves conclusions. La sessió ha començat amb retard perquè Laplana ha tingut problemes per accedir a l'Audiència de Barcelona: com que el tribunal l'havia dispensat d'acudir a les sessions fins a la de l'últim torn de paraula s'ha trobat que no estava "autoritzada", però quan ha ensenyat les credencials se li ha permès el pas. Segons fonts de l'Audiència Nacional, el retard també s'ha degut a l'absència de l'advocat de Soler, Cristóbal Martell, que finalment no hi ha assistit.

Fitxer relacionat

 CONCLUSIONS DEFINITIVES DE LA FISCALIA AL JUDICI CONTRA L'EXCÚPULA DELS MOSSO

depende

Un dels conceptes recurrents per explicar l’escenari econòmic que ha generat el coronavirus és el d’incertesa. I en el cas del turisme és total, perquè la pandèmia n’ha trastocat els fonaments. “El turisme de la Mediterrània es basa en la mobilitat i les aglomeracions, els punts que estan en joc en la situació actual”, explica el professor de geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Ivan Murray. El sector pressiona per aconseguir una reactivació ràpida, però el que marcarà el veritable inici de la recuperació serà la vacuna del covid-19. A partir d’aquí, “el turisme de masses tornarà”, diu el degà de la Facultat de Turisme de la UIB, Tolo Deyà. Queda saber quan es podrà reactivar del tot, i quins canvis patirà.

Pel que fa al futur immediat, la clau és la seguretat. “S’ha de fer molta feina per garantir-la per a residents, treballadors i turistes. No s’ha de començar la casa per la teulada: els destins han de ser segurs abans de promocionar-los”, explica Deyà. Calen protocols per als subsectors que formen part de la cadena de valors del turisme (hotels, restaurants, bars, autocars...), però també es reclama amb força una normativa europea per reactivar les aerolínies com més aviat millor. “Si la UE no facilita els desplaçaments, aquest estiu serà una catàstrofe i moltes empreses no aguantaran fins al 2021, incloses algunes de ben grans”, apunta el vicepresident del lobi turístic Exceltur, José Luis Zoreda. La Comissió Europea anunciarà les normes perquè torni l’activitat als aeroports el 13 de maig, segons va assenyalar el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos.

Hi ha moltes esperances que el turisme local ajudi a obrir alguns establiments. “La recuperació serà per segments d’edat i per països i costarà que es facin estades llargues, però Catalunya compta amb un radi de 500 quilòmetres de gent que pot venir”, comenta el gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià. Però aquesta perspectiva no és la mateixa a les Illes, tancades per mar i aire des del 18 de març. De fet, la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, va anunciar dimarts que ja hi ha contactes amb mercats emissors com l’alemany. I entitats com la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) preveuen que al juliol hi podria haver demanda per obrir establiments de manera esglaonada. Fonts d’aquesta patronal expliquen que, d’entre tots els mercats emissors, “Alemanya està en llocs de sortida”. “Va dues setmanes per davant d’Espanya, i això és molt de temps si ja som al maig”, diu Deyà. Turoperadors germànics com FTI i TUI estan preparats per reiniciar les operacions de seguida que sigui possible, i el govern alemany ha matisat la seva recomanació de no viatjar a Espanya: ara no descarta obrir-s’hi.

Les aerolínies creuen que el bitllet pujarà un 54% si els avions han d’anar més buits

Mitjà i llarg termini

Pel que fa a les temporades 2021 i 2022, les previsions són de recuperació. Això sí, si encara no hi ha vacuna, serà condició sine qua non que la pandèmia estigui controlada. “El 2021 serà una temporada de progressió i el 2022 s’assolirà certa normalitat”, assenyala el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears (Aviba), Xisco Mulet, que creu que les agències agafaran força. “Seran bàsiques perquè estaran al dia en protocols i tramitacions”, diu. Un factor que ajudarà a tirar endavant és que les destinacions de la Mediterrània, com Catalunya, el País Valencià i les Balears, “tenen molt treballats els canals de comercialització i una bona relació qualitat-preu”, apunta el consultor del sector Jaume Garau.

“Quan hi hagi vacuna o medicació tornaran les aglomeracions. El model no canviarà perquè és el que ha donat força al sector”, afegeix Garau. Però, encara que el turisme de masses sobrevisqui, no ho farà de la mateixa manera. La crisi del coronavirus ha accentuat la necessitat d’una activitat més sostenible i segura. “Passarà com amb les mesures de després de l’atemptat de l’11-S, que han perdurat”, diu Deyà. A més, “caldrà ser més empàtic amb la ciutadania i respectuosos amb l’entorn”, apunta per la seva banda Zoreda, que també recorda que el volum “és imprescindible perquè surtin els números”. Segons l’exconseller de Turisme del Govern Balear Celestí Alomar, “Europa imposarà un model de consum de menys petjada ecològica i, malgrat que les masses continuaran fent turisme, caldrà anar a xifres més raonables”.

Per saber-ne més

La recuperació anirà per barris

l'escola

A Catalunya, hi ha 73.598 alumnes de primària i 60.329 de secundària que necessiten algun suport educatiu específic, són el que es coneix com a alumnes NESE. Això vol dir que el 15,3% dels alumnes catalans de primària i el 18% d’ESO requereixen alguna atenció educativa diferent de l’ordinària. Els motius són molts diversos: alguns són alumnes amb necessitats educatives específiques (NEE), i aquí s’hi inclouen des dels infants amb trastorns de conducta, de l’espectre autista o d’aprenentatge fins als que tenen deficiències auditives o motores. Des del 2017 poden escolaritzar-se en una escola ordinària, perquè el Govern va aprovar un decret (desplegat amb comptagotes) que preveu que hi hagi tutors, especialistes d’orientació educativa, hores d’atenció a la diversitat o fisioterapeutes que ajudin aquests alumnes en temes d’higiene, mobilitat o desplaçaments.

Dins de les necessitats específiques, també hi ha alumnes que necessiten un reforç perquè tenen una situació socioeconòmica desfavorida o perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu. En aquest sentit, la Fundació Bofill ha demanat, sobretot als ajuntaments, que millorin la detecció d’aquests infants perquè si no “acabaran matriculats als centres més segregats i amb més complexitat”, ja que és on hi ha més vacants. I donen una dada per evidenciar que no s’està fent la feina: tot i que el 28,6% dels infants estan en risc de pobresa, els centres educatius només tenen detectat un 6,6% d’alumnat amb risc educatiu per raons socioeconòmiques a primària i un 5,7% a l’ESO.

Els alumnes NESE són els més vulnerables del sistema. I més ara: la pandèmia els ha deixat sense les hores de vetlladors, de reforç o d’aula d’acollida. No han sigut prioritaris a l’hora de tornar a les aules -a partir d’avui, tots els centres educatius del país han d’obrir- i les famílies avisen que el risc ja no és que no avancin matèria, sinó que perdin el que havien aconseguit fins ara. No culpen les escoles, sinó el sistema, al qual demanen més recursos. L’ARA recull cinc testimonis per explicar com el confinament posa més encara en risc l’escola inclusiva.

“Ens hem sentit abandonats”

Biel, té un transtorn de l'espectre autista

• 

El Biel jugant

Feia temps que el Biel havia aconseguit anar sol al lavabo, però durant el confinament s’ha tornat a fer pipí al llit. Té vuit anys i un trastorn de l’espectre autista sever, que fa que no parli i tingui moltes dificultats per relacionar-se. “Ha tingut regressions en l’aprenentatge i ni el departament d’Educació ni el d’Afers Socials s’han preocupat per aquests infants ni les seves famílies”, es queixa Emili Navarro, el seu pare. “Ens hem sentit abandonats i el meu fill ha estat desatès”, assegura.

“Aquests nens necessiten una persona amb ells. La seva mare és metge i ha anat a treballar cada dia a l’hospital. I jo no podia atendre les videoconferències amb els meus alumnes, i cuidar el fill de 3 anys i el Biel. A vegades deia als meus alumnes: «Si sentiu crits, és el meu fill»”, diu l’Emili.

El nen va dos dies a la setmana a una escola d’educació especial i tres dies a una escola ordinària, on té alguna hora de vetllador gràcies a la fundació Aprenem, que ha criticat que el Govern no ha fet “cap pas per garantir els suports específics” als nens autistes durant el confinament i tampoc ha prioritzat el retorn d’aquests alumnes a les aules, malgrat que són “els que més han patit l’absència de rutines escolars i els costarà molt recuperar els aprenentatges perduts”.

Mentre les escoles estan tancades, els pares han intentat adaptar els materials que proposava l’escola al nen. La seva demanda és clara: “Sense recursos no es pot fer res. Nosaltres hem hagut de fer escolarització compartida perquè el Biel no tenia prou suports a l’escola ordinària. Hem anat a buscar recursos, quan en realitat hauria de ser al revés i fer que els recursos arribin a aquests nens”. A Catalunya l’any 2016 es van atendre 7.406 persones amb autisme.

“Per sort, ha tingut reforç dos cops a la setmana” 

Joan, té síndrome de Down

• 

El Joan fent una videotrucada

El Jordi posa la nota positiva al reportatge. El seu fill Joan té síndrome de Down i fa 5è a l’Escola Pia de Sabadell, on durant unes hores a la setmana surt de classe amb alguns alumnes més per fer reforç educatiu. “És un grup molt petit, però es genera ambient d’aula i alhora la mestra pot estar per cadascun d’ells. Per sort, tot i el confinament, ha seguit tenint l’aula de reforç dos cops a la setmana”, diu.

En general, el Joan fa les mateixes activitats que els seus companys, amb la diferència que en alguns casos li adapten la metodologia o els continguts. Des que van tancar les escoles, el Joan ha combinat les sessions en línia de tutoria, música o anglès amb l’aula de reforç. Més enllà dels continguts i els aprenentatges acadèmics, el Jordi diu que el més difícil per al Joan ha sigut gestionar la falta d’exercici físic -“Abans es passava tot el dia corrent, i ara es nota molt que no es belluga gens”- i, sobretot, la falta de contacte físic. “Els nens amb síndrome de Down maduren més lentament i els costa diferenciar la part privada i pública. Per això abracen tant i fan tants petons i carícies”, explica. Amb la pandèmia, però, el Joan ha après que cal dur sempre mascareta i mantenir la distància de seguretat. “Tenim sort que té molta paciència i autonomia”, diu el seu pare.

“No entenc com no hi ha un infermer als centres”

Jonatan, té epilèpsia refrectària

• 

El Jonatan amb la seva mare

El del coronavirus ha sigut el segon confinament per al Jonatan. “Aquest cop ha anat molt millor perquè és el primer any que ha tingut un professional qualificat al seu costat”, explica la seva mare, Sesa Cameán. El Jonatan té epilèpsia refractària, una patologia que li provoca crisis diàries de les quals no es recupera fins a 6 o 9 hores després. A l’escola on feia primària van dir que no el podien atendre. “I era veritat. Cap centre educatiu no està preparat, perquè els professors no són metges”, admet. Estudiar des de casa el va enfonsar emocionalment -“Va perdre el contacte amb els seus iguals”-, així que la família va canviar de ciutat buscant un centre que el volgués admetre. “Durant l’ESO, jo entrava cada dia amb ell i m’esperava en una sala per si tenia un atac”, explica. “He perdut tota la meva vida cuidant-lo i no és que em vulgui desempallegar d’ell, però té 16 anys i ha de tenir la seva autonomia”, afirma la mare. Quan el Jonatan va dir que volia estudiar un cicle mitjà a l’Escola Freta de Calella i al departament d’Educació li van dir que el noi no tindria cap recurs, la Sesa es va plantar. “Vaig dir que si no feien res, entraria una instància judicial per mala praxi i 45 minuts després em van trucar dient-me que el Jonatan tindria un professional qualificat”.

Aquest suport és un infermer que està amb ell cada dia. El confinament ho ha impedit, però la Sesa agraeix que hi hagi sigut emocionalment. “S’ha posat en contacte via online i per telèfon, com han fet els tutors”, explica. Ara només vol que aquest suport que ella ha esperat durant 16 anys arribi abans per a la resta d’infants que ho necessiten. “La falta de recursos obliga les famílies a dependre de la bona voluntat de mestres i direccions”, afirma, i assegura que posant un infermer als centres milloraria l’atenció als alumnes amb patologies però també als altres, tal com ha dit el sindicat Satse d’infermeria. “Els mestres ja no haurien d’estar patint només pel nen malalt”, resumeix. I més després de la pandèmia: “Qui millor pot conscienciar i fer promoció dels hàbits d’higiene i salut són els infermers. No puc entendre per què Educació no en posa un dins de cada centre”.

“Les classes online són difícils de seguir perquè no llegeix els llavis” 

Martí, alumne amb sordesa

• 

El Martí fent classe virtual

Si la falta de concentració i connexió ja dificulta les classes online a la majoria d’estudiants, els alumnes sords encara tenen més complicacions. Per exemple, el Martí s’ha quedat sense l’ajuda extra de la lectura dels llavis i l’expressió facial per seguir les explicacions dels docents, i tampoc ha pogut fer servir el micròfon que fan servir els professors i que es connecta als implants del noi per evitar la reverberació a l’aula. Té 16 anys i és un alumne “molt persistent i constant, que té dificultats però també té la sort que els companys i professors l’ajuden molt”, resumeix la seva mare, Àngels Videla.

“Té implants i hi sent, però el so que li arriba no és com el sentim nosaltres. És com haver de mirar sempre una pel·lícula amb subtítols”, explica. De fet, la mare diu que les classes online amb 30 participants són “difícils” de seguir per al Martí. “Si les aplicacions tinguessin subtítols o si es poguessin fer grups petits li aniria molt millor, però són coses de les quals ni nosaltres érem conscients fins que no ens hi hem trobat ara”.

Per això, l’Àngels creu que els alumnes amb més dificultats han de tornar com més aviat millor a classe. Ara bé, ja busca alguna alternativa per aconseguir mascaretes accessibles, que permetin als sords poder llegir els llavis. “El Martí parla moltíssim perquè hem treballat molt la logopèdia”, explica l’Àngels. Però, com a presidenta de l’ACAPPS (Associació Catalana per a la Promoció de les Persones amb Sordesa), assegura que hi ha moltes famílies amb fills petits angoixades perquè el confinament els ha deixat sense sessions als CREDA, els centres de suport educatiu per a alumnes sords. A Catalunya hi ha 2.118 alumnes amb discapacitat auditiva.

“Crec que el confinament ha afectat el meu aprenentatge”

Yachu Shrestha, alumna d'aula d'acollida

• 

La Yachu Shrestha, alumna d'aula d'acollida

Fa 2 anys i mig que va arribar a Catalunya des del Nepal i, des d’aleshores, Yachu Shrestha és una de les alumnes de l’aula d’acollida de l’Institut Rubió i Ors de l’Hospitalet de Llobregat, un recurs educatiu perquè els alumnes nouvinguts aprenguin català en grups reduïts i amb atenció personalitzada. A punt d’acabar 4t d’ESO, la Yachu és conscient que el confinament és un sotrac al seu aprenentatge. “Sí, crec que ha afectat una mica el meu aprenentatge perquè no hi havia els meus professors per explicar-me coses en persona i d’una manera millor per poder entendre exactament sobre un tema”, explica.

Tot i això, intenta buscar la part positiva al tancament dels centres: “Treballant i estudiant a casa he guanyat seguretat i confiança en mi mateixa”, assegura. Com que per als professors “és difícil” resoldre els dubtes de tots els alumnes, ella ha decidit aprendre de manera autònoma i “investigar coses” per ella mateixa. “Crec que he posat més atenció per fer les feines que quan estava a l’institut”, resumeix.

A casa, la mare no parla ni català ni castellà, però la Yachu diu que han fet el possible per ajudar-la a fer deures i enviar-los als professors. “Ens han posat bastanta feina, però és normal”, diu. És una alumna responsable i aplicada, decidida a fer el batxillerat científic perquè vol ser metge.

La Yachu ha passat el confinament “fent deures, mirant sèries i parlant amb la família i amigues del Nepal”. Potser ha perdut fluïdesa amb el català aquests mesos, però té clar que vol seguir aprenent: “Em vull apuntar als cursos de Normalització Lingüística quan faci 16 anys perquè vull millorar el meu català”.

ratreig

Si teniu un telèfon amb sistema operatiu Android i entreu a la configuració i tot seguit a l’apartat Google, trobareu una llista de serveis encapçalat per les “Notificacions d’exposició al covid-19”. Si el vostre dispositiu és d’Apple, el mateix. “Això ja està instal·lat a les nostres vides”, diu Itziar de Lecuona, subdirectora de l’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona. “I no crec que aquestes companyies hagin desenvolupat aquest servei sense una decisió governamental que les avali”, afegeix.

Efectivament, governs de tot el món treballen en aplicacions de rastreig de contactes amb l’objectiu de controlar nous brots de covid-19. “El problema és que hi ha molt poca transparència i no sabem quin model d’aplicació se’ns convidarà a descarregar”, continua De Lecuona. Com a criteris generals, “qualsevol mesura ha de ser proporcional, respectuosa amb els drets i, sobretot, temporal”, considera la investigadora. Des del punt de vista de la privacitat, una de les garanties clau que haurien d’oferir aquestes aplicacions, no hi ha precedents gaire exemplificadors al llarg de la pandèmia. L’aplicació Stop Covid-19 Cat que es va llançar a Catalunya requeria que l’usuari introduís el número de la targeta sanitària i que es geolocalitzés, dos paràmetres que afebleixen considerablement les garanties de privacitat. L’aplicació que es va desenvolupar a Madrid, CoronaMadrid, també llegia la localització del dispositiu i, a més, “informava que empreses com Banco de Santander o Ferrovial tenien accés a les dades”, diu De Lecuona.

Així funciona el rastreig de contactes per Bluetooth

Una aplicació que es vol assajar

La poca informació que hi ha sobre la futura aplicació, que el govern espanyol vol assajar aquest mateix mes de juny en una de les illes Canàries, indica que funcionarà amb un sistema de balises per Bluetooth, que hauria de garantir l’anonimat i respectar la privacitat de l’usuari. Tot i que aquestes balises-en principi anònimes- no s’haurien d’emmagatzemar més de 14 dies, Àngel Puyol, professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en bioètica, diu: “Aquests sistemes poden generar una certa por perquè tots sabem que les dades es poden desencriptar”.

Una altra qüestió important és on aniran a parar aquestes dades. “Per fer funcionar aquestes aplicacions, els governs necessiten les companyies com Google o Apple, a més dels operadors de telefonia”, explica De Lecuona. “¿Tindran accés a les dades aquestes empreses?”, es pregunta la investigadora, i insisteix que “no s’està donant prou informació per prendre decisions com a societat”. En aquest sentit, Puyol considera que hi ha el risc de “donar massa poder a les companyies tecnològiques”. “Un govern es pot canviar, però una companyia no”, adverteix. A més, “pot passar que, si ara donem aquest poder, d’aquí un temps ens hi hàgim acostumat i ens hàgim convertit en una societat més controlada”, afegeix.

Com es protegeix la privacitat?

D’altra banda, segons De Lecuona, “un dels requisits que s’haurien de demanar a les diverses aplicacions que es desenvolupen en l’àmbit europeu és que siguin compatibles”. De moment, però, sembla que el sistema espanyol encaixaria amb l’alemany i el suís, per exemple, però no amb el francès i el britànic. Una altra limitació d’aquestes aplicacions és que el sistema de Bluetooth en què es basaran no està concebut per protegir la privacitat. “De fet, la tecnologia està pensada per fer el contrari”, diu De Lecuona.

I, des del punt de vista de l’eficàcia, s’ha de tenir en compte que tampoc mesura les distàncies amb precisió. Això pot fer que s’obtinguin nombrosos falsos positius, amb la qual cosa es posaria en quarantena persones que no estan infectades. “Per solidaritat en un moment complicat com l’actual, podem accedir a utilitzar aquestes aplicacions, però si no donen informació fiable i hem de cedir les dades a tercers la cosa es complica”, conclou De Lecuona.

Els sanitaris, contra la concessió a Ferrovial

El Col·legi de Metges i el Sindicat d’Infermeres de Catalunya es van mostrar ahir molt crítics amb la concessió privada del rastreig de contactes a l’empresa Ferroser, filial de Ferrovial, per 18 milions d’euros, tal com va avançar divendres El Confidencial i van confirmar al diari ARA fonts de Salut.

El president del Col·legi de Metges, Jaume Padrós, va exigir des del seu Twitter que Salut “revertixi la decisió errònia de fer que una empresa -Ferrovial- faci la gestió dels rastrejadors del covid-19”. “Ha de ser l’atenció primària. Per lògica, per coherència i per més seguretat clínica”, va dir per afegir-se a la queixa a la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. El Sindicat d’Infermeres es va sumar a la crítica

escoles bressol

Dilluns passat algunes escoles bressol municipals de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona, on ja han entrat a la fase 2, van obrir les portes i els infants van descobrir un nou món on no hi havia abraçades ni jocs col·lectius i en què les educadores s’escarrassaven perquè havien de mantenir les distàncies de seguretat. A la ciutat de Girona, aquesta setmana també han tornat a l’escola bressol 88 infants (s’havien ofert 150 places).

A partir de la setmana vinent, en què Barcelona i la seva àrea metropolitana passaran a la segona fase del desconfinament, també podrien obrir les escoles bressol municipals, però algunes localitats ja han optat per no fer-ho. La reobertura és polèmica. D’una banda, hi ha pares en una situació desesperada perquè han de treballar, no ho poden fer des de casa i no tenen ningú amb qui deixar els fills. Teletreballar amb infants de menys de tres anys a casa tampoc és gens fàcil. De l’altra, professionals i sindicats asseguren que no hi ha garanties per fer-ho amb seguretat i que obrir en aquestes condicions és vulnerar els drets dels infants. I hi ha alguns col·lectius de mestres que defensen el contrari: no obrir, si és possible, sí és vulnerar els drets dels infants. Aquests últims argumenten que l'educació és un servei essencial i que s'ha de garantir i lluitar perquè es pugui acabar el curs, si és possible, de manera presencial. 

Alguns municipis no obriran les escoles bressol

L’Ajuntament de Barcelona assegura que encara no hi ha res en ferm sobre les escoles bressol, perquè encara no té l’aprovació del Procicat. Amb tot, aquesta setmana els pares ja han rebut una carta de l'Institut Municipal d'Educació en què se’ls explicava com podrien ser les condicions d'acollida. En principi, l’obertura seria el 15 de juny i el curs s'acabaria el 15 de juliol. L’atenció màxima seria de cinc criatures per aula, els horaris de nou del matí a tres del migdia amb possibilitat de servei d’acollida de vuit a nou del matí: per tant, hi hauria servei de menjador. Tanmateix, tan sols s'hi podrien incorporar els infants d’1 a 3 anys. Altres municipis com Cerdanyola, Mollet, Rubí, Montcada i Ripollet, en canvi, han decidit no reobrir les escoles bressol municipals perquè "no es garanteix la seguretat sanitària". L'Ajuntament de Terrassa està fent aquesta setmana una enquesta de necessitats a les famílies usuàries de les escoles bressol per determinar si cal obrir o no els centres a partir de dilluns vinent. Sabadell preveu, com Barcelona, reobrir les escoles bressol municipals la segona quinzena de juny.

“Entenem la problemàtica de les famílies però obrir d’aquesta manera vulnera els drets dels infants a rebre una educació de qualitat i posa en risc els treballadors"

LUCÍA RIVAS

Els sindicats i col·lectius de mestres de les escoles bressol es resisteixen a reobrir els centres. En un comunicat conjunt, que firmen Escoles Bressol Indignades, CGT, CSC, Coordinadora Obrera Sindical i la USTEC-STEs, asseguren que les mesures de distanciament físic són inviables i les d’higiene, prevenció i protecció difícils de garantir. A més, fer tornar a l’escola els infants després de tres mesos de confinament per poques setmanes i amb presses, segons els sindicats, és córrer un risc elevat per al seu benestar emocional i psicològic. “Entenem la problemàtica de les famílies però obrir d’aquesta manera vulnera els drets dels infants a rebre una educació de qualitat i posa en risc els treballadors", afirma Lucia Rivas, membre d’Escoles Bressol Indignades. "Podem continuar donant suport, estar en contacte amb les famílies, fer videotrucades, però no obrir".

El sindicat de mestres USTEC porta a la justícia la reobertura "prematura" de les escoles

Rivas també qüestiona com es decidirà qui té dret i qui no a tornar a les escoles bressol. En un principi, segons la carta enviada pel consistori, tindran prioritat les famílies amb dos progenitors que puguin acreditar que han de tornar físicament a la feina i, en segon lloc, les famílies monoparentals i aquells col·lectius que es consideren més vulnerables. “No s’assegura que sigui equitatiu, la conciliació familiar no passa per obrir els centres durant un mes en aquestes condicions, sinó que s’han de buscar altres alternatives com els permisos de criança renumerats o flexibilitzar condicions”, assegura.

A la carta del consistori s’especifica que tant els infants com les famílies han de garantir que no tenen símptomes del covid-19 i que no han estat en contacte amb positius durant els últims catorze dies. També es detalla que han tenir el calendari de vacunacions al dia. Les mesures de prevenció que s’haurien de prendre són, entre moltes altres, posar el termòmetre als infants diàriament, roba i calçat d’ús exclusiu per al personal mentre sigui al centre, garantir les mesures de seguretat, entrades esglaonades i desinfectar diàriament les joguines. D'altra banda, també s’estableix un protocol de com canviar els bolquers.

Sense alternatives

Si no obren les escoles bressol, alguns pares es troben sense alternatives per als seus fills. Han d'anar a treballar i tampoc poden deixar els infants amb els avis perquè són un col·lectiu de risc. Els sous precaris tampoc els permeten contractar algú perquè en tingui cura i pateixen per perdre la feina. La Maria, després de parlar-ne molt amb la parella, ha optat per demanar una excedència. "No ens sortia a compte contractar algú i els meus pares tenen una salut precària, no volia posar-los en risc", explica. Prendre la decisió de què cal fer amb els infants tampoc és fàcil. Alguns pares han rebut comunicats de les direccions de les escoles de bressol convidant-los a fer tot el possible abans de portar-los. És el cas d'una escola de Barcelona en què es demana que "s'esgotin totes les possibilitats".

Les trucades i els correus aconsellant no portar els infants als centres no s'han limitat a les escoles bressol, sinó també a l'educació infantil i primària. "Em van trucar de l’escola que dilluns obriran però si el meu fill plora no el podran abraçar", explica Ernest Cauhé. Aquest pare està força indignat: "S'està  desincentivant els pares perquè no portin els fills a l'escola, no diuen el que podran fer sinó el que no podran fer –lamenta–. Impugnar l'obertura de les escoles, com han fet els sindicats, és un error brutal, el missatge que donen és que la feina dels mestres i l’educació no són essencials".

El sindicat de mestres USTEC porta a la justícia la reobertura "prematura" de les escoles

Mònica Artigas té el seu fill Pau, de 12 anys, cursant sisè en una escola pública de Gràcia: “Quan es va assabentar que a la fase 2 ja podria tornar a escola es va posar molt content. Fins i tot va començar a anar a dormir d’hora per preparar-s'hi. Quan vam rebre el correu de l’escola explicant el pla de reobertura la perplexitat va ser màxima. Només hi pot anar una hora un dia i per recollir les seves coses. Vaig escriure a l’escola per queixar-me, no per a mi, nosaltres hem continuat fent teletreball, però em poso en la pell del meu fill i em sap molt de greu perquè la seva vida és l’escola. Com li explico ara que només hi pot anar una hora?” Artigas està indignada: "Estic molt enfadada perquè les escoles no han assumit la seva responsabilitat i estem parlant de l’educació".

Des de fa temps, hi ha una bona part de la comunitat educativa defensa que l'educació és un servei públic essencial i que, per tant, s'ha de poder oferir. Pilar Gargallo, presidenta de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, creu que la reobertura s'ha de fer d'acord amb la comunitat educativa, amb la garantia de poder oferir un servei públic de qualitat i amb totes les garanties sanitàries, i que s'ha de lluitar perquè sigui així: "No podem deixar d'oferir aquest servei i cal un final de curs amb sentit, si és possible presencial, perquè el mestre pugui saber com està l'infant, com li ha anat durant aquest confinament, com ha arribat a l'estiu". Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica defensen fer una atenció específica als grups que finalitzen etapa i garantir l'acompanyament dels alumnes especialment vulnerables.

La gran preocupació de moltes famílies i una gran part del professorat és com encarar el setembre. " El gran repte és l'inici del curs vinent. Per al professorat comportarà assumir canvis organitzatius i metodològics, i fórmules de treball educatiu per afrontar les noves situacions", detalla Gargallo. Sigui com sigui, aquests mesos de confinament la bretxa entre les famílies s'ha ampliat. Alguns infants no han tingut cap contacte amb l'escola. Seran nombrosos els reptes que haurà d'encarar l'escola el curs vinent.